logo

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc... Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 9d 9h 37m 51s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I com us dèiem, aquesta està tota la informació del Sant Just Notícies edició vespre d'avui, dimecres, 12 de febrer. La informació local tornarà demà al matí a partir de les 10, al Just a la Fusta, els bolletins horaris de Ràdio d'Esvern i a partir de la 1 al Sant Just Notícies edició migdia. També recordem que podeu consultar la informació de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i a les nostres xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Ho deixem aquí, que tingueu una molt bona tarda. Fins demà.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també soc molt urbanita. Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços. És una història d'amor molt maca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte i de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One more.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
La penya del morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda de 5 a 7 parlant de les coses que passen a Sant Just. La seva història o el que passa a l'exterràdio. També parlem de televisió, esports, bandes sonorats o fins i tot notícies positives. Cada setmana connectem amb el casal de joves de Sant Just, fem un caràcar amb nois de segon d'esso i parlem del que no hem de fer a l'antigenda del programa. També tenim noves tecnologies, videojocs de llibres i així de concert al cinema. Seixanta i més...
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Bona tarda, amics subidors de Ràdio Desvert. En tots vostès, veus de la parròquia.
Com cada dimecres, una vegada al mes, aquí ens teniu a la Montserrat Giró. Bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. Que us parla la Lina amb el programa Paraula Viscuda. I per fer aquest programa sempre tenim una persona amiga, convidada, que ens ve a parlar d'un llibre, d'alguna cosa, sobretot una lectura, que l'ha fet sentir, l'ha fet pensar i que és útil per tots nosaltres.
I aquí avui tenim la Mònica Moreno. Bona tarda, Mònica. Bona tarda. La Mònica Moreno ens ha portat un llibre que en un principi sent molt senzill, és una mica dens pel contingut que té,
i per les coses que ens poden aportar el llibre està escrit per l'Elsa Ponset que encara que sigui la filla del Ponset que vostès coneixen més que de sobres doncs ella és una persona molt cultivada és filòloga, és licenciada en Humanitats és una persona que a més és psicòloga 100% estar aquí amb la seva biografia
I el llibre és molt, molt, molt bonic i es diu Una motxilla per l'univers. I ara la Mònica, abans i després que la Montse digui qui és la Mònica, doncs ens dirà per què ha triat aquest llibre. Montse? Bé, o sigui, la Mònica Morena i Santa Bàrbara...
És més que amiga perquè forma part de la família. És nascuda aquí a Sant Lluís, evidentment. Ella és mare de quatre fills, quatre fills preciosos. Quan estudis, és tècnica en empresa i activitats turístiques, com diu ella, T.H. Actualment està treballant a l'escola Canigó
Com podríem definir la Mònica? Doncs jo diria que la Mònica és una dona activa, decidida, vital. Sí, m'agrada molt la paraula vital. Sí, és la meva definició. Sí, és vital. Mentre ella vagi parlant, ho notareu amb la seva veu.
Si ara veiéssiu la cara, doncs és una cara amb un somriure, amb uns ulls desperts que t'aporten una creativitat. Jo diria que t'aporten creativitat.
Sí, a mi m'agrada viure i trobo que viure és un regal, no? Llavors, si l'aprofitem i vivim així, doncs, què més que ser vital? Transmetre als altres que viure val la pena. Jo ho veig així, eh? Fantàstic. Malgrat les vicissituds o les coses que es puguin trobar al seu camí.
Però el fet de viure ja és suficient. Ella és deportista, una de les coses que li agrada molt és córrer. La podeu trobar algunes vegades corrents per aquí a Sant Just o bé amb curses que hi té una afició gran. Sí, m'agrada molt córrer. A més, és el meu espai.
és el moment que soc jo perquè estic jo sola i vaig corrent i és la lluita contra mi mateixa aquest espai que quan una persona és mare de quatre fills és tan necessari tenir espais propis és una necessitat doncs aquesta és la nostra convidada la Mònica us he dit abans que ens ha triat aquest llibre que es diu Una motxilla per l'univers
i diu 21 rutes per viure les nostres emocions. Per què l'has triat, Mònica? Mira, aquest llibre és un llibre útil. Si s'hagués de definir, és útil.
per tenir la tauleta de nit i no s'ha de llegir de cop, no s'ha d'agafar el llibre i dir, bueno, vaig llegir. Jo ho vaig fer així, vaig llegir-ho de cop, però després he tornat a recuperar-lo i en uns moments determinats agafes un capítol o agafes un... ella li fa com capítols, hi ha set capítols, i tries dintre del capítol potser les preguntes o la part que realment t'interessa.
Però és útil perquè sent una mica com científic el llibre, és com t'explica científicament per què fem les coses, és de les emocions i gestionar les emocions. I a part té trucos, té ajudes i té camins per poder fer-ho. Per això l'he triat.
Perquè a mi realment aquest tipus de llibres no és el que més m'agrada. A mi m'agraden més llibres de policíacs i d'assassinats i tal. Però aquest llibre trobo que s'hauria de tenir, s'hauria de comprar i de llegir. Sí, hauríem de dir que també li agrada molt la poesia i és una escritora de poemes. Però bé, deixant això a part, aleshores anem ja centrant-se una mica en el llibre.
amb això que diu que és científic jo quan l'he agafat he mirat si hi havia bibliografia però en canvi sí que hi ha trossos que ella va fent referència d'on ha sortit no aquella idea sinó aquell estudi o sigui que va anomenant diferents científics del que ella està parlant i llavors això li dona una validesa important
Jo us volia dir que és, per exemple, aquest llibre és que tu puguis entendre coses que són normals, que tu penses que són normals, i ella et fa com l'explicació d'on ve aquesta cosa. Per exemple, les pors, és un exemple, les pors, tu penses que la por tens por perquè tens por, igual que tens tristor o tens alegria. No, no, ella explica per què ancestralment o per què el cervell humà fa la por, t'ho explica. Llavors, clar, pots entendre més la por.
I el d'entendre-la, la pots gestionar. No solament et diu per què, sinó et diu què pots fer. I jo, si hagués de definir el llibre, diria, és un llibre per entendre les coses, les gestions, i per aprendre de les gestions. No solament entendre-ho, perquè jo vaig llegir el llibre i deia, ah, clar...
per això faig això, clar mai ho havia pensat i ella científicament t'ho explica, però no en paraules tècniques és un llibre que pot llegir tothom jo aquest llibre l'he deixat llegir al meu fill que té 13 anys, en un moment determinat per una cosa d'una por, l'he fet llegir vull dir que pot llegir qualsevol persona aleshores, com deia la Mònica aquell llibre té 7 capítols
i cada un d'ells no els anirem perquè primer aquí ja sabeu que l'espai i el temps està molt controlat però anirem repassant una mica per si ens pots explicar sobre aquestes coses. En el primer capítol que parla sobre l'amor i el desamor i és molt interessant
Jo crec que la part important al final és aquesta del desamor. Tu què podries explicar de tot això o què t'ha portat? Mira, amb aquest llibre, aquesta part justament, la de l'amor i el desamor, jo de seguida l'amor me'l vaig saltar. Jo anava directament al desamor, perquè en aquest moment estava en aquesta posició. Llavors, l'objectiu d'aquest llibre és que el que et passi durant la teva vida
Tu puguis manar, tu, per sobre del que et passi. No que et manin els aconteixements, les circumstàncies, no. Tu ho puguis manar. I, per exemple, en el desamor, tothom ho veu com negatiu, no? Home, uf.
l'home que era, tot era, i ara ja no hi ha. Home, ella el que t'ensenya, l'Elsa, amb les paraules, és que treguis el positiu de tot el negatiu. En el fons, tot el llibre és així, és treure el positiu, és molt positivista. Inclús les coses negatives els dona un valor i et serveixen. I, per exemple, en el desamor hi ha una frase que és molt clara, dient el que has après del desamor li servirà a la pròxima persona que trobis l'amor amb ella.
Tot el que hagis après d'estar tristor, d'estar sola, tal, ho valoraràs més quan trobis la següent persona. I la següent persona que trobis serà molt afortunada que tu hagis tingut aquest desamor. Si no el haguessis tingut, no hauria servit. Llavors, és treure de lo negatiu al positiu. N'hi ha una cosa molt xula dintre d'aquest capítol que t'agradarà, que és la durada d'un abraç.
Ah, sí, aquesta és molt mono. Dura sis segons, encara que no us pensi, dura sis segons una abraçada. A partir dels sis segons saps si aquella persona té alguna cosa amb tu o no té alguna cosa amb tu, no té que ser de parella ni res, sinó simplement en els sis segons és el temps suficient per saber que aquella persona tindrà una empatia, tindrà un feeling, tindrà una cosa.
científicament són aquests sis segons potser tu amb una persona necessites més però ella t'ho explica com ancestralment o el ser humà o el cos humà necessita aquests sis segons perquè el teu cervell admiteixi que aquella persona no és un perill per tu parla molt dels perills perquè el ser humà abans
Clar, quan estàvem a l'època de les cavernes, els homes anaven a caçar i les dones es quedaven a casa. Llavors, les dones tenien un rol i els homes tenen un altre. Un home no es podia plantejar, home, ve un mamut, no sé si és amic meu o no és amic meu, no ho sé. Home, no. Ells anaven a caçar i tot era un perill.
Llavors el servei humà encara, que estem al 2014, encara té mecanismes per veure quan se t'acosta una persona, a vegades dius aquesta persona no ho conec de res però no em cau bé, no ho sé per què no em cau bé. És com un instint que té el servei que t'està avisant que no tindràs aquest feeling, no tindràs amb aquesta persona, no per res, sinó que no el tindràs.
Però científicament. I llavors, clar, tu ja hi dius, ah, doncs és veritat, a mi aquesta persona no la conec de res, l'he vista en cau bé, només mirar-la en cau bé. Doncs és perquè científicament hi ha algunes cèl·lules, uns mecanismes que t'ensenyen.
I quan parla en el segon capítol, que ens parla d'allò de les pors, n'hi ha una part que ens parla del secuestro emocional. Això és molt interessant. És de les pors i quan t'enfades. Per exemple, nosaltres pensem que ens enfadem i ja està. Aviso una cosa. Si tu t'enfades amb una persona, et dura sis hores el teu cos. Us aviso, perquè no us enfadeu gaire, perquè es treu sis hores per recuperar-vos...
O sigui, que si a vegades creieu que no val la pena enfadar-se per una tonteria, estareu sis hores de mal humor. Que al cos tot li afecta. Si tu estàs enfadat, sabeu que et comences a posar més neguitós, respires malament, posar una cosa a les amígdales... Ella ho explica científicament, però ho entens, és fàcil d'entendre.
Llavors, per exemple, el secuestre emocional és que tu t'enfades i llavors t'has enfadat tan ràpid que no li ha donat el temps, és com acció abans que pensar, no? Llavors fas una cosa que potser no haguessis fet, no? Contesta malament. El Zidane, en un partit de futbol molt important a França, va tenir un secuestre emocional. Algú li va dir alguna cosa i li va anar i li va donar un cap. Ho va veure milions de persones, ho va veure tomat. Aquest senyor va tenir un secuestre emocional, no va poder pensar primer abans de fer-ho, no va poder reaccionar.
Hem d'intentar evitar aquesta cosa, que et pot passar i no pots tenir temps, però hi ha mecanismes per no tenir. Un enfado no és un enfado, és un secuestro emocional. El teu cervell activa una cosa en dient, ui, aquí hi ha alguna cosa que et perillarà la teva inestabilitat, la teva alegria, i llavors m'enfado i reacciono. I és més animal que racional.
Llavors hi ha mecanismes per treure aquest secuestro emocional. Però això has de llegir el llibre per... Si no, te'ls dic que jo me'ls sé. La Mònica, aquí se li nota el seu caràcter pedagògi, perquè li diu, us aviso. Ja són avisos d'aquells, com si fossin a la carretera, tindrem una nevada o una tormenta gran. Després anem a parlar d'una altra cosa que també és molt, molt, molt interessant, que és aquest pensament negatiu.
Ah, sí. És com ara si estigués fent aquí una prova, no? No, no, no. Nosaltres hem d'intentar passar positiu. Hi ha un truco que té ella, perquè aquest llibre jo el vaig llegir perquè una fisioterapeuta em va dir, llegeix aquest llibre que té un truco, té un truco molt bo, quan estiguis pensis que tot va malament, que tot és negatiu, que no em trobo bé, no tinc amics... Llavors, diu, hem de canviar el nostre servei. Llavors, hi ha un truco, això ho dic, està al llibre, però ho dic, eh, va...
Són 10 trucos Cada dia has de pensar 10 coses que et facin... La felicitat no existeix Però hi ha petites felicitats en un dia Llavors, si tu et lleves al dematí i dius En aquest dia he d'aconseguir 10 petites felicitats Que una petita felicitat és, per exemple És un dia de sol, passes pel costat d'un arbre Hi ha una ombra, aquell moment que passes per l'ombra Ai, dius, que bé Això ja és una petita felicitat
passes pel costat d'un jardí que hi ha unes flors i sents una olor o sents olor de menjar que t'agrada molt però per tu és una petita felicitat si tu estàs pendent tot el dia d'obtenir aquestes 10 petites felicitats el teu cap no pensa en coses negatives
Inclús passa una cosa negativa i dius, mira que bé, perquè aquest senyor li ha dit això i s'ha apartat i he vist aquest arbre tan maco. Vull dir, trobes l'opositiu sempre de l'opositiu. Jo ho faig, eh? Jo apunto cada nit les deu petits. A vegades és, m'he menjat un tros de xocolata. Val, eh? Això val, eh? També. Però qualsevol cosa, ho he dit adéu a una persona, s'ha anat i s'ha anat més contenta. Això ja és una petita felicitat. I dic una cosa, jo ja n'apunto deu, ja n'apunto més. I cada dia, eh?
Si canvia la manera de pensar, ja el negatiu ja no hi deixes entrar. Científicament ella diu que a l'espai del servei té el mateix espai, el negatiu que el positiu. Llavors, si substitueixes un per l'altre, es queda igualment omplert. Llavors, són ganes de tenir-ho tot negatiu. Si pots posar el positiu, o mig i mig, com vulguis, però posar positiu. Però clar, com el negatiu jo el tens, perquè tens de fàbrica, ja surts amb el negatiu al dematí, doncs millor posar negatiu.
N'hi ha un capítol, ja veieu que aquí teniu que comprar el llibre perquè són coses molt pràctiques. Però aquí també, sí, un dels capítols que se'l té, es té que somriure sempre. Ah, això és molt important. Parla del somriure i del riure. Hi ha un capítol que parla del riure, però molt extens,
que parla que les rates riuen. Això jo em vaig quedar paradíssima. Vaig estar llegint-ho tres vegades perquè vaig dir... Aquesta noia ens pren el pèl, no? No, no, hi ha estudis de les rates que riuen... Riure és un prèmit. Jo mai havia pensat que riure era un prèmit. El ser humà no es va inventar el riure. El riure és una manera de...
Treure's a l'estrès, és una manera de... El plorar no, el plorar pot servir bé o pot servir malament, però el riure sempre és beneficiós. Hi ha un riure que és sarcàstic i tal, i aquest no va. Però el riure verdader, llavors vas fer un estudi que les rates, que estaven en un laboratori, i que unes que reien i les que no reien, vivien més les que reien i les que no. I això ho està estudiant científicament, això ho diu ella, no?
Que físicament, si rius, et descarregues el mal humor, i amb el cos, físicament la ment i el cos t'ajuda a viure millor. O sigui, està demostrat que estadísticament no tens tantes úlceres, no tens malalties tant per riure.
i a més tens dolor una altra cosa era això ho vaig sentir una vegada que has de somriure sempre encara que parlis per telèfon perquè l'altra persona nota si tu estàs parlant amb ella parlant per telèfon o no és una cosa molt curiosa que jo ho he provat i a vegades funciona que si tu somrius ja la persona que t'està mirant per molt enfadada que estigui ja canvia tu ja li transmets aquest somriure però és que te'l transmets a tu
Llavors estàs bé tu i la persona que tens davant.
Tot això que és petits trucos té el llibre. Perquè diu que encara que no tinguis ganes, no somriguis, no? Sí, sí. I llavors un trucó és posar sassos. Sí, sí, al nas. El nas entre les dents. És que no puc somriure, és que m'ha passat això. Bueno, tu t'ho prova. I jo és veritat, eh? Si tu vas pel carrer i veus una persona que ve enfadada, però de lluny, ni que no la coneixis, i jo dius, ui, jo m'aparto, perquè... Una persona rient ja et transmet, no sé, et transmet algú positiu.
I llavors encara que no tinguis ganes has de somriure. I has de fer l'esforç. Sí, Mònica, n'hi ha una altra cosa també que és molt interessant, que és que, a donar-te compte, parlàvem de si els joves són més feliços que els grans. I aleshores parla d'una espècie de corba, com una U, en les quals quan arriba el 46...
dona la casualitat que jo tinc 46 que és el grau de felicitat absoluta aquesta noia, tinc que parlar amb ella per veure on està però això sí que és molt interessant nosaltres sempre pensem que els joves són més feliços un home de 20 anys o un de 70 que és més feliç i tu per primera dius el de 20 home doncs no
Realment, la vida és una U, llavors, des del principi a la U, si fixeu-te, una panxa baix, a l'inici de la vida, tu l'únic que vols és assolir una feina, una casa, una estabilitat, i estàs preocupada a fer-ho. Quan arribes a la U, que és justament als 46, no sé, la panxa aquesta és als 46, ja tornes a pujar cap amunt, ja no t'has de preocupar de tot això. Llavors, realment, quan vius tot el camí que és fet, no t'has de preocupar. Hi ha una frase que fa molta gràcia, que diu...
A los 50 lo mejor que te sienta es que no tienes que estar preocupada por estar delgada y monísima. A los 50 no te hace falta esto. A los 20 y los 30 sí, pero a los 50 no. Doncs és una mica això. I una altra cosa que no heu dit, però que vull dir que no se oblidi, és el present, viure el present. Estem sempre a vegades amb el passat i amb el futur. S'ha d'aprendre a viure el present. I hi ha un exemple molt bo que és, si tu estàs escombrant a casa teva
i estàs pensant en unes vacances a la platja, no ets feliç. Però si tu estàs escombrant a casa teva i dient realment estic escombrant perquè això m'està quedant net, estic molt bé, ets més feliç que estar a casa pensant en les vacances de l'estiu. Perquè precisament no és a l'estiu ni estàs de vacances, estàs escombrant. Llavors hi ha petites trucos que anar fent el present, anar mirant les coses del present per poder viure el present. És realment quan ets feliç, quan estàs vivint el moment, no ni el passat ni el futur.
Que això està en un capítol, no sé ara número, però... No, no, no. També abans em comentaves això de les feines, que hi ha persones que es programen les feines que diuen, bueno, això ja ho faré... Ah, procrastinar. Procrastinar és un verb que vol dir que vas deixar les coses per l'últim moment. Dius, bueno, això ja ho faré, ja ho faré...
Hi ha molta gent que per culpa d'això té molts problemes, perquè vas deixar, bueno, això ho faré, i després, clar, en un curt temps no pots fer tot, llavors vas de bòli, t'agafes tres i tal. Llavors aquí hi ha un truco perquè no procrastinis, és que el cervell, això ho diu ella científicament, per això m'agrada aquest llibre, perquè aprens, científicament el cervell està...
fet de fàbrica, que quan comences una cosa ho vol acabar. No us passa, no? Dius, vaig acabar això, ho acabo i se'n va. Clar, la gent que procrastina, si se li fa un munt, ha de fer arreglar una cosa, preparar un viatge, anar a fer una gestió burocràtica, perquè li sembla molt llarg. Llavors, el truco és dir-li al servei, va, vaig a fer això, però només 5 minuts.
Llavors el cervell es pensa, si solament 5 minuts ho faig, llavors ho comences a fer. Però clar, com el cervell té tendència a acabar el que fa, tu no et dones compte i aquests 5 minuts es van allargant fins que ho acabes. És una manera d'educar el teu cervell del que ell sap fer i no fer el que tu no volies fer, que era procrastinar i deixar-ho allà per l'últim moment.
El llibre són trucos. Et diu l'explicació, et diu per què, i després et diu mecanismes que ella dona, que jo crec que són personals. Alguns estan, com diu la Montse, amb apèndix. Això ho he tret d'un vídeo tal, això ho pots buscar a YouTube, això ho pots buscar amb una cosa que hem fet. Vull dir, parla científicament, però ho demostra. O sigui, està demostrat, eh?
En el llibre, perquè, esclar, ara ja comencem que ens queda poquíssim temps i molt poques coses. Si vols dir alguna cosa, si no, llegirem una mica el resum de tot això del llibre. Al final hi ha un resum i hi ha una cosa que és molt bonica al final de tot en el llibre. Tu vols dir alguna cosa?
Perquè, esclar, aquí, nosaltres ja sabeu que aquest és un programa nostre que és de la parròquia, que és un programa espiritual i tal, però és que totes aquestes coses també ens ajuden a ser una mica més espirituals. Quan un pot veure, i sobretot al final, quan aquesta noia s'acaba dient, a veure si trobo la pàgina aquesta del final, m'agrada molt com acaba el llibre, que diu...
No sé si està en català, perquè la Montseult té català, jo ho tinc en castellà llegir així. Diu, si logréssemos vivir i educar a nostres fills amb els oixos abiertos a la realitat misteriosa i palpitant, si supiéssemos transmetir-les el regalo que supone estar inmersos en tanta belleza i en tant misterio, no seria falta acumular tot allò inexplicable del món en supersticions i respostes ferrades que nieguen la màgia que ens rodea.
No necessitaríem infinitas distraccions i una exagerada acumulació de bienes, imàgenes i sensacions per a disfrutar de l'abundància de la vida. Si fosem justos i observadores, sabríem, sin dubt, que la veritat magia es esconde en aquest univers deslumbrant que, a poc a poc, estem logant descifrar. Aquí també veiem moltes vegades l'amada Déu.
vull dir que la persona pot veure amb aquest món, és a dir, descobrir una mica aquest món que ens rodeja, no? I ella també diu, i el llibre, el títol del llibre ve precisament perquè en un dels capítols, que aquest no l'hem dit, no cal anar carregats de moltes coses, i també diu, porque tal como señala la Elsa Ponset, con palabras transparentes y sencillas, para transformar nuestras vidas y nuestras relaciones no necesitamos tanto como creemos,
En una motxilla ligera cabe lo que nos ayuda a comprender y gestionar la realidad que nos rodea. Tens alguna cosa? Sí, a mi m'agrada el títol perquè és una motxilla per l'univers. Per tant, o sigui que és la persona completament oberta a tot, no? I després, perdona Montse,
el resum del llibre en el fons és agafar aquesta motxilla posar les coses la motxilla física no, és virtual posar les coses que t'han passat, que et van passant les angoixes, les coses bones, les dolentes i llavors
Aprendre d'aquestes coses, agafar aquesta motxilla i llançar-la a l'univers. Dir-la, molt bé, m'ha servit d'algú, m'ha passat això, però ho he sabut gestionar o no ho he sabut gestionar, però tot positiu. I l'univers, i torno a començar, perquè l'univers és tan gran. Llavors aquí el resum és això. Jo crec que per això he triat aquest títol, no?, de la motxilla per l'univers.
I a més que no necessitem, com deia al principi, tenir masses coses. No, perquè ho llancem i tornem a començar, tornem a omplir la motxilla de les noves experiències, dels 40, dels 60... Possiblement, la d'allò és aquesta, poder-ho arribar a llanciar perquè ho ha gestionat. Exacte, perquè ho ha gestionat. Perquè si no ho gestiones, carregues la motxilla. Vas carregada i a més no ho entens. És el que a vegades jo vaig llegir i deia, ara ho entenc, ara entenc per què faig això. Perquè havia de fer això o perquè la naturalesa m'ha dit que he de fer això.
Ara, senyors, ja saben vostès que llegim l'evangeli que es llegirà el diumenge a la parròquia. El que correspon és el diumenge 6 del ciclo A, com és, i és un evangeli de Mateu. Però és tan llarg que no ens dona temps, perquè aquí pràcticament ja se'ns han acabat els minuts.
I de totes les lectures que n'hi ha dintre d'aquest diumenge, seria molt interessant, que crec que sí que està relacionat allò que dèiem amb la Montse, que tot està relacionat al primer estrofa del Salm, que diu així, Feliços els homes de conducta irrepresensible que segueixen la llei del Senyor. Feliços els homes que guarden el seu pacte i busquen el Senyor amb tot el cor.
Aleshores, aquí, al llegir aquest llibre, també vas buscant una mica el senyor, jo diria que sí, perquè el que vas a buscar és l'empatia envers els altres, que sempre t'ho està dient en el llibre, no? Sí, sí, el llibre és molt positivista i, a més, molt de relacions, que la gestió que tu penses que no s'ha de gestionar amb una altra persona, no pots arreglar-ho, sempre té una... Si tu hi poses i si tu eduques el cervell, que no reaccioni així, sinó que...
les emocions, tu pots dominar aquestes emocions amb trucos fàcils i curtets i senzills. I una altra cosa que diu Mònica, si te'n recordes o tu Montses, jo te l'has fullejat una mica, que parla que també és important el contacte físic. No el contacte físic, aquí no es parla de coses sexuals, sinó el sapiguer que n'hi ha una altra persona al costat que et dona la mà, diu, per exemple, si us fixeu en els primates, ells s'estan sempre un acariciant amb l'altre. Cosa que els d'allò tenim com una mica de por. És a dir,
la unió, la proximitat de la persona que tenim a la vora. La abraçada, no? La abraçada. La abraçada primera, aquella que dèiem. I a més, a vegades es veu, quan es dona una abraçada, si t'adonen una abraçada o no. La notes, no?
Sí, sí, home, i tant. És que jo crec que és científic, però és vital també aquest llibre. És a part que ella ho deu haver experimentat científicament, ella també parla de la seva vida.
Vols dir-li alguna cosa o ja li has dit tot? Perquè jo has dit... Els recomanes? Jo en tinc un i ara estic llegint un altre, que és el mateix. Sí. Penseu que aquest llibre l'he deixat a una persona, crec que és tan important, i l'he deixat a una persona, jo m'he anat a la biblioteca, me l'he agafat i el tinc a la meva tauleta de nit. Doncs ja ens despedim. Esperem trobar-los una altra vegada el dimecres dintre d'un mes.
I si volen vostès tornar a escoltar aquest programa, ja saben que es tornen a repetir d'una manera diferida, esclar, el dissabte a dos quarts d'onze. Sempre a l'hora de dir això em costa una mica, perquè no sé si dir deu i mitja o dos quarts d'onze.
res més i fins a la propera moltes gràcies Mònica perquè penso que ha sigut una alegria disfrutar del que has anat dient i sobretot de veure la teva expressió de totes maneres per això la vida també costa el que passa és que a vegades aquestes persones o el que deia la Mònica ens ensenyen una mica o
o ens diu, mira, i comencem a entendre una mica millor moltes coses i com les podem gestionar. Mònica, moltes gràcies i fins la propera. La pròxima vegada portes una altra i digues això que ha sigut molt maco, ho s'aviso. Això crec que... Home, jo... Moltes gràcies. Bona tarda a tothom i fins la propera. Adéu-siau, bona tarda.
Bona nit.
Fins demà!
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil. informatiucomarcal.com
L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. Els seus pares van morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic. Van morir per culpa d'un cotxe que anava a contradirecció. Faig fer una adaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens que anar, aniria a la velocitat que diguin.
Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
Seixanta i més.
Febreret curt. En 28 dies en surt, diu la dita. I com que ja en portem 12, estem gairebé a la meitat. I parlant del 12, algú recorda que era l'esperit del 12 de febrer? Uau, què has anat a dir? Més aviat, el espíritu del 12 de febrero.
Això va ser un programa moderadament reformista que es va treure de la màniga en Carlos Sarias Navarro, president de l'últim govern del generalíssimo Franco Casiná. El va proposar de man de les corts espanyoles el dia 12 de febrer de l'any 1974. Ja ha plogut.
La gent que treballàvem aleshores en mitjans informatius, tant de premsa, ràdio com televisió, ens vam sentir allaugerits perquè la censura va fluixar una mica. Eren els temps del tardofranquismo i al dictador se li acabava la corda. Ah, jo això me'n recordo molt d'aquells anys perquè treballava a Ràdio Barcelona... Ai, què dic a la ràdio? Al diari, al diari de Barcelona i a la revista Por Favor. I a Por Favor, precisament...
quan el espíritu del 12 de febrero i quan la democràcia orgànica. Sí, sí, tot. Unes paraules molt altisonantes. Van dir ja vien la democràcia. I vam posar una portada, per favor, a Vázquez Montalbán. Ai, madre. Ja vien la democràcia. Pronto, ereccions libres. I al dia següent va venir un comunicat del senyor Pío Cabanillas...
Com passava freqüentment aleshores, una setmana sense que surtis la revista. Surtosament, allò va ser una etapa superada. I avui, el 12 de febrer de 2014, és només el nostre dimecres de ràdio, que no és poc.
I és el 43è dia de l'any del calendari gregorià. Ens queden, per tant, 322 dies per finalitzar l'any. I passen 4 minuts de les 8 del vespre. Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més...
Pensar no només per a la gent gran, sinó per a tothom, qui ens vulgui escoltar. I amb moltes ganes, com sempre, de compartir aquest hora amb vosaltres. Amb la càlida veu de Joan Algarra, el saber fer d'en Marc Pere Arnau i qui us parla, Pere Oliver, sempre a punt de navegar per les zones.
Ah, i esperant la vostra trucada. Ja sabeu, qualsevol tema que ens vulgueu proposar, qualsevol cosa que ens vulgueu explicar, truqueu al 93-372-3661. Aviam si us animeu.
No oblidem els pioners d'aquest programa, en Lluís Domènec, la Càndida Nevado i l'Antonio Jordà, que sovint col·laboren amb suggeriments i consells plens de saviesa. I ara és el moment de felicitar a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, festivitat de Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona.
Demà dijous, Santa Engràcia. Divendres, Sant Valentí, Dia dels Enamorats. Molt bé, aviam si us regalen moltes coses. I dissabte, que sortim en segona audició, Sant Sadorní i Sant Guifré. Recordem que Eulàlia va ser aquella nena que va recriminar al proconsol romà les vexacions a que eren sotmesos els cristians.
i el cònsul la va fer matar. Eulàlia ve del grec i significa la que parla bé. Es pot dir també Laia, Eulina, Lali o Laia i en Gallec o Laia. I avui molts haureu pogut visitar i moltes persones la cripta de Santa Eulària perquè avui em penso que tot aquest cap de setmana és oberta a la seu, a la catedral de Barcelona.
Sí, i l'Ajuntament també és obert, hi ha jornades de portes obertes. Sí, sí. És un dia d'aquells que, si no fa fred, val la pena passejar per Barcelona, perquè hi ha molts edificis oficials que fan portes obertes. Jo hi vaig anar a visitar l'Ajuntament l'any passat per Santa Eulàlia. Avui no, perquè coincideix amb Dia de Ràdio i faria tard. Sí, sí. Bé, posem música.