Title:

50 anys del Vaticà II: records de Josep Lligades, el paper dels mitjans amb Joan XXIII i la mirada des de París sobre litúrgia i laïcat

## Introducció Programa especial dedicat als 50 anys del Concili Vaticà II. L’episodi recull tres mirades complementàries: **records personals de seminarista (Josep Lligades)**, **crònica periodística i mediàtica (Jordi Piqué)** i **visió des de París amb èmfasi en la litúrgia, el laïcat i la justícia social (Pilar Màlia)**. El fil conductor és l’*aggiornamento* del Concili i el seu llegat viu en l’Església i en la societat. ## Testimoni 1 — Set records del Concili (Josep Lligades) ### Moments clau viscuts en primera persona • 1958 — Mort de Pius XII: reacció comunitària a la parròquia i pregària compartida, amb el pes de la tradició i la devoció popular. • 1958 — Elecció de Joan XXIII: notícia “de replà” i ambient casolà; el nou papa percebut com a proper i senzill. • 1962 — Obertura del Concili: viscuda al seminari amb televisió; **sensació d’esdeveniment excepcional** més que de detalls visuals. • 1963 — Mort de Joan XXIII: **emoció i commoció** al seminari, pregària i consciència de traspàs d’època. • 1/1/1965 — Primera lectura en llengua del poble: **el català entra a la litúrgia** (Tt 2,11-15 segons el Missal de Montserrat). Signe d’esperança i de proximitat. • 6/3/1965 — Implantació anticipada de la missa en llengua vernacla al seminari: **festa gran i “Glòria” entusiasta**, cant de la “Missa del Papa Joan” (Mossèn Albert Taulé). • 15/4/1965 — Primera concelebració viscuda (Dijous Sant): **forta experiència de comunió eclesial**. ### Idees força • El Concili, abans que un conjunt de documents, fou **un esdeveniment** que va generar il·lusió i novetat. • Relectura crítica de l’“afany de novetats” històricament sospitós: la novetat conciliar s’entén com a fidelitat a l’Esperit. > "Jo crec que aquí passa com passava amb el fundador del cristianisme, Jesús de Natzaret... la seva presència va ser, sobretot, un esdeveniment." ## Testimoni 2 — El Concili i la comunicació: la figura de Joan XXIII (Jordi Piqué) ### La novetat mediàtica del Vaticà II • Cobertura sense precedents: televisió en directe, periodistes acreditats de mitjans d’arreu, portaveus per llengües, i sessions informatives regulars. • Iconografia d’obertura: processó dels pares conciliars i **imatge de Joan XXIII** a la cadira gestatòria; relats i comentaris de la RAI (Luca Disquiana). > "Avui és un gran dia pel Papa. Aquest és el seu Concili..." (homenatge radiotelevisiu a Joan XXIII) ### Claus de Joan XXIII per entendre l’impacte • Arrel popular i espiritualitat franciscana: *sapiència cordis* i gestos evangèlics (inclòs el famós “discurs de la lluna”). • Encícliques amb abast universal: *Mater et Magistra* i sobretot *Pacem in Terris*, que inspiren la línia pastoral de documents com *Gaudium et Spes* i el decret sobre la *llibertat religiosa*. • Influència pública: mediació a la **crisi dels míssils de Cuba**, Premi Balzan de la Pau, viatges a Assís i Loreto. • Estructura informativa al Concili: portaveus multilingües i periodistes de referència (Cirarda, Calderón, Cunill i d’altres), en un clima d’**il·lusió i esperança**. ## Testimoni 3 — Des de París: litúrgia, laïcat i justícia social (Pilar Màlia) ### Dinàmica conciliar i estil de lideratge • A París, abans i durant el Concili, es viu **proximitat i senzillesa episcopal**, i un treball en equips “dels més pobres”. • Rebuig inicial de l’esquema preparat “des de despatxos”: senyal d’una **veritable dinàmica conciliar**, col·lectiva i transversal, orientada al consens. • Lideratge de Joan XXIII: ferm i pastoral, capaç d’impulsar canvis profunds amb esperit de servei. ### Reforma litúrgica i llenguatge de la fe • La **reforma litúrgica** mostra que es poden fer canvis profunds en poc temps si són per fer la litúrgia més clara i participativa. • Crida actual: revisar de nou *què* i *com* celebrem perquè la litúrgia **parli als joves** i susciti comunitat i missió. ### Laïcat, món i compromís • El **laïcat** té la seva missió específica al món: construir l’ordre temporal, col·laborar en l’autonomia de les realitats seculars i anunciar l’Evangeli. • Mètode pastoral de la JOC (Cardijn): **veure, jutjar, actuar** com a manera de mirar i transformar el món des de dins. • Convertir-se a una mirada no exclusivista: reconèixer “llavors de veritat” fora i **treballar colze a colze** per la dignitat humana. > "El cristià que no compleix amb les seves obligacions temporals... falta sobretot a les seves obligacions envers Déu posant en perill la seva eterna salvació." (GS 43) ### Pobresa i justícia social • Crida vigorosa a la **justícia social**: la terra és per a tothom; l’Evangeli demana proximitat efectiva als últims. • Fructes postconciliars: moviment veïnal, drets laborals, drets humans; nova cultura de participació eclesial i social. ## Tancament • Comiat i anunci d’un **proper programa** amb debat de l’equip de “Veus de la Parròquia” sobre el Vaticà II i el seu llegat.

['Concili Vaticà II', 'Vaticà II', 'Joan XXIII', 'Pius XII', 'Gaudium et Spes', 'llibertat religiosa', 'Mater et Magistra', 'Pacem in Terris', 'reforma litúrgica', 'llengua vernacla', 'concelebració', 'laïcat', 'justícia social', 'JOC (veure–jutjar–actuar)', 'Torres i Bages', 'crisi dels míssils de Cuba', 'RAI', 'Loris Capovilla', 'José María Cirarda', 'Ramon Cunill', 'Missal de Montserrat', 'Missa del Papa Joan (Albert Taulé)', 'Foc Nou', 'Sant Just Desvern']