Bona nit.
Bon dia a tothom. Comencem la temporada 2025-2026 on parlarem del tema dels drets humans que tant ens preocupa el grup de Justícia i Pau de Sant Just d'Esbert en el programa Les Veus de la Parròquia. Avui estem dues persones del grup, la Pilar Sánchez. Hola, Pilar. Hola, hola, Teresa. Hola, jo sóc la Teresa Cots i avui parlarem nosaltres dues.
Avui el tema que hem preparat és el número 1 dels drets humans. Parlarem de la dignitat i igualtat dels drets que tenim des que naixem. El dret a la igualtat significa que tot ésser humà, des del seu naixement, ha de ser reconegut com a igual...
davant la llei per part dels estats. Tota dignitat del ser humà ha de ser considerada com una condició indivisible, juntament amb la igualtat quan aquests drets que són universals. Els drets dels infants són innats, irrenunciables, inalienables, imprescindibles...
perquè tothom tinguem el dia de demà una bona infància i, per tant, esdevenen obligatoris.
En la primera declaració dels drets de l'infant hi va haver la declaració de Ginebra del 1924, que ja parlem d'uns quants anys, que va ser redactada per Eglatine Jeb, que va ser la fundadora de Save the Children.
I l'any 1959, van passar uns quants anys, les Nacions Unides van aprovar una declaració que incluïa 10 principis que ja estaven en els drets humans, però aquests no eren suficients per protegir els nostres infants, ja que no era obligatòria.
I passem uns quants anys, el 20 de novembre del 1989 es va aprovar el text final en la Convenció sobre els drets de l'infant, que es va convertir en llei el 1990 i que va ser signada i acceptada només per 20 països. Però bé, almenys va ser acceptada.
Bé, hi ha molts llocs en el món que aquests drets no els contemplen. En països com el nostre tenim encara molt camp per percorre, però els drets dels infants van prenent força a poc a poc. Aleshores ens preguntem, però quins deures comporten aquests drets en els infants i els joves?
Els adults són les persones responsables de facilitar l'entorn i les condicions que els infants puguin dur a terme aquests deures perquè el dia de demà puguin ser unes futures persones responsables.
que han de conèixer, que tenen uns drets, i aquests drets els han de defensar, però també han de saber que tenir drets comporta també tenir uns deures. Això és important, oi, Teresa?
Molt important. Tant pels infants com pels adults. Entendre que tots els drets que tenim impliquen una vinculació a la comunitat i, per tant, unes obligacions. Però, Teresa, per què no comencem a analitzar cadascú d'aquests drets, d'aquests deu drets tan importants,
pels infants i que tan a costat que siguin reconeguts com a llei aplicable a partir d'aquesta convenció. Per exemple, què em pots explicar sobre el dret a la igualtat? Què pot significar a nivell concret?
El deure als infants és saber veure, per exemple, que les persones com a iguals, que els companys i les companyes de l'escola, com a infants que tenen una família i que també tenen unes obligacions semblant a les seves i a la família com a persones que comparteixen ells mateixos una llarga.
i que també tenen unes tasques que han de quedar ben repartides per estar en igualtat de condicions. Això vol dir que les tasques a la llarg han de ser coherents a l'edat que els hi correspongui i les possibilitats de cadascun de nosaltres.
Els infants i joves, no només fer-ho, sinó que tenen una responsabilitat a casa que els ajudarà el dia de demà, que penso, Pilar, que és molt important, que els ajudarà a créixer com a persona. Que el dia de demà haver pogut compartir les feines, les tasques a l'escola i a casa, doncs això aprenen uns valors que seran molt importants.
Això és segur, perquè és el que sempre comentem, que la família és on s'aprenen els valors que després els marcarà i els guiarà el resta de la seva vida. Però aquí també, quan parlem del dret a la igualtat, això em fa pensar en la no discriminació. És a dir, per exemple, en el nostre entorn també veiem que hi ha molts nens que venen
amb processos migratoris d'altres països i em pregunto fins a quin punt són tractats de manera igual als nens que han nascut al país. Ho dic perquè no n'hi ha prou amb el tema que siguin escolaritzats o que tinguin el bàsic, sinó també que siguin considerats
com a subjectes de drets i de tot el respecte i les possibilitats que s'ofereixen als nens que han nascut en el nostre país. Com ho veus, Teresa? Jo penso que tot infant té dret a tenir un nom i una nacionalitat.
vol dir això, que tenir també una identitat, de la mateixa manera que ens agrada a tots que ens anomenin pel nostre nom que tenim, és un deure de tots els infants i els joves,
parlar amb respecte a les persones que els envolten. Penso que bé siguin familiars, amics, botiguers, botigueres, mestres, enginyers, senyores de la neteja, el director de l'escola, etc. Perquè aquestes persones també tenen un nom. Sentir-se identificat amb una nació,
vol dir conèixer la seva història, la seva cultura, les seves tradicions i s'han de respectar. Perquè a cada lloc del món penso que hi ha unes normes que totes les persones hem de conèixer i s'ha de respectar per a viure en comunitat i harmonia. Ens trobem avui en dia que...
Ens venen nens de tot el món, ens venen nens xinesos, venen romanesos, d'Ucrania, de llatins, llavors ens hem de, musulmans, hem d'intentar conviure amb tota aquesta gent i penso que tots hem d'intentar respectar-nos.
I clar, cadascú tenim les nostres tradicions, la nostra cultura. I penso que entre tots hem d'intentar respectar-nos. És molt important, no, el tema? Home, i tant, i tant, i tant, totalment d'acord. El respecte és el principal. Però jo em centraria també en el tema dels nens, que els nens venen...
venen com més nets, com més sense prejudicis, a diferència dels adults. I llavors això és un tresor, això és un tresor que ens arriba i que crec que com a societat hem de...
Hem d'oferir les mateixes oportunitats, sense cap tipus de diferència. I això encara requerirà un esforç per part de les institucions, els poders públics, diguem-ne, perquè una cosa és a nivell teòric i l'altra cosa és a nivell pràctic. Alguns d'aquests nens necessitaran més recursos per la seva integració per tal que el dret a la igualtat sigui real.
i no una declaració en un conveni i que després no es concreti amb res. Sí, totalment d'acord. Quins altres drets veus com a fonamentals pels infants? També hi ha un dret de la protecció especial que asseguri un creixement mental i que sigui social, sa i lliure.
Les famílies sovint, a part de protegir els fills, també els apunten a fer activitats extraescolars entre setmana i activitats de lleure, com anar al cau o a l'esplai. Jo penso que els deures dels infants és tractar bé les persones que els cuiden i comprometre's a anar a les activitats de lleure, que siguin participatius amb tot allò que els proposin.
Les activitats que fan d'educació que no són formals es devenen on els infants i els joves coneixen realment la realitat del seu entorn més proper i amb unes característiques a vegades diferents a l'entorn de casa seva. Penso que en aquests marcs educatius
Els infants coneixen diferents maneres de fer de les de casa i es complementen i això és amb l'objectiu de desenvolupar en aquest aspecte l'esperit crític que tindrà més endavant l'infant o el jove.
Això és bàsic, l'esperit crític perquè no siguin objectes de reproduir idees o patrons o propostes que els puguin venir, ja sabem, ara la influència de les xarxes i tal, sinó que tot això que serà inevitable passi pel filtre del seu criteri personal i això s'estimula a l'escola, a les famílies, al lleure, com molt bé dius...
És fonamental. Sí, sí. I quins drets més et sembla? A veure, també hi ha un dret molt important a una alimentació, a un habitatge i a l'atenció mèdica adequada. Penso que per un infant gaudir d'una alimentació correcta
i que sàpiguen menjar de tot és molt important. Potser quan són infants no ens agrada segons quins tipus de menjar, però és important que se'ls ofereixi l'oportunitat que ho tastin, que ho provin. I si cal que col·laborin en la seva elaboració, a casa preparant-ho o a l'escola,
que a vegades ja es fa, fan panellets, o fan un pastís, o fan una cosa, o a casa, o bé a l'escola, que és important. I els deures que es deriven de l'habitatge, com, per exemple, està bé que als infants se'ls ensenyi que la casa s'ha de mantenir dreta, endreçada, que els ensenyi que s'han de fer al llit. Potser no ho faran tan bé al començament,
Però deixa-ho, de moment no el renyi si no l'ha fet bé, ja n'aprendran, no? I que col·laborin en aquesta tasca. I també és molt important que gaudeixi un infant d'una bona atenció mèdica, perquè si no tenen una bona atenció mèdica, el dia de demà aquests nens tindran molts problemes.
i han de seguir les pautes del metge o la metgessa que els digui, que potser puguin a vegades semblar molt difícils de seguir aquestes pautes, i en segons quins casos els metges diuen que aquest nen ha de fer una activitat física o ha de mantenir una dieta equilibrada, perquè hi ha nens que a vegades...
Ara avui en dia hi ha nens que sangreixen, no? O ara el gluten, no poden menjar aquestes coses i han de menjar una dieta equilibrada i variada. I evidentment el que deies tu abans s'han de dedicar menys estona a les pantalles i tot sigui tàctil i tot el dia amb els ordinadors o els mòbils
i sobretot evitar el consum de drogues i aquestes coses que no són bones ni pels infants ni els jovents. Sí, és fonamental. A vegades pensem en l'educació, que només és ensenyar als nens coneixements o donar-los informació, però el nen bàsicament necessita una educació de com gestionar la vida, en coses a vegades tan bàsiques però tan importants com és aprendre a alimentar-se.
aprendre a alimentar-se, aprendre a conservar la salut, tot això que deia, és clar, és aprendre a cuidar les coses de la llar, fer-se responsable de tot allò que li és donat, i això és una part bàsica de l'educació, i hem d'incidir, sí, sí, estic d'acord.
Després hi ha un dret a una educació i una atenció especial als infants en diversitat funcional. M'explico. Totes les persones són diferents i per això necessitem una educació adaptada a les nostres característiques, ja que tothom és diferent. El deure dels infants i els joves és aprofitar aquest dret
respectant les diferents característiques dels companys i companyes del grup. Perquè això els ofereix l'oportunitat d'aprendre i créixer més endavant com a persona. Penso que cal treballar que tothom pugui trobar el seu lloc en la societat. És molt important i això els ajudarà el dia de demà a créixer com a persona i a ser bones persones, en definitiva. Sí, això em fa pensar també en el tema aquest de la empatia.
quan important és saber-nos posar el llot de l'altre i això s'ha d'aprendre de petits. I també em remeto una mica al tema del bullying, que per desgràcia sabem que és una realitat molt punyent, diguem-ne, i inacceptable, però això està passant i jo crec que té relació amb això que acabes de dir. És no acceptar la diversitat i aprofitar-se...
de la persona que aparentment és més feble, però és aparent i moltes vegades la criatura o el grup que exerceix el bullying en realitat és la part també molt vulnerable, no?
que treu tota la ràbia contra una persona i és una cosa molt, doncs, de covards. Vaja, penso que s'ha de parlar molt d'aquest tema. S'ha de parlar molt. És bàsic, eh? Sí, estic totalment d'acord i, a més, passa que a vegades els mateixos companys ho veuen de la classe i, potser, tenen por de comentar-ho als professors perquè aquest grup, que són una mica capitinejats per... Sí, per un...
inconscient, vaja. Però un inconscient, llavors tenen por que no els hi facin amb ells i callen i penso que han de ser valents i dir-ho perquè aquests nens ho passen molt malament i en alguns casos aquests nens, per desgràcia, alguns han arribat a suïcidar-se
I no ho han explicat els pares, el problema que realment passaven a casa, passaven a l'escola i han patit moltíssim. I penso que les coses a vegades s'han de parlar, no? I a vegades la gent no... Aquests drets que tenim a saber comunicar-nos a vegades no ho acabem de fer, de gestionar. Exacte, aquí és el dret a ser protegit, no? Per la família i per l'escola, davant de...
bé, d'unes accions d'una injustícia i una crueldat impensables ja pràcticament. Però sí, sí, hi ha molt a fer. Doncs sí, després hi ha un altre dret que a la comprensió hi ha l'efecte per part de les famílies i a la societat.
Aquest dret ens diu que el deure que se'ns deriva d'aquest dret és que tothom, tant infants com joves, hem de ser capaços d'escoltar-nos uns als altres i sempre, el que tu deies abans, que sigui possible fer-ho des de l'empatia. Aquesta paraula tu abans l'has comentada. Les persones tenim sentiments i emocions
I cal tenir-ho present a l'hora de fer-ho o de dir qualsevol cosa, perquè podem fer-hi sense voler els altres. Les accions fetes amb efecte possiblement ens portin a obtenir resultats més palpables.
Recordar que mostrar efectes als altres mai està de més i ens fa el camí realment més agradable a tothom, no? Estàs d'acord, no? Sí, totalment, totalment. A vegades la diferència entre la felicitat i la infelicitat estan coses molt petites, com tractar-se amb efecte, amb la cura, l'atenció... I bé, a vegades observo...
que alguns pares, diguem-ne, que van de passeig amb les criatures, no els hi presten atenció. O sigui, veus que estan amb el mòbil i el nen petit està allà, doncs, o en el cotxet o, bueno, jugant a la seva, però que no interactuen. I també penso que a les famílies, no?, els pares joves, molt sovint, que estan també molt agobiats per la societat i l'exigència, no?, dels treballs,
no tenen en compte quant important és prestar atenció, és el que tu has dit, escoltar i prestar una atenció absoluta, encara que sigui durant una estona petita, al teu infant, és que això marcarà una diferència i no fer-ho és un tipus de maltractament. O sigui, ignorar és un tipus de maltractament. Llavors, bueno, també és... Jo penso que les famílies haurien de, al vespre, a vegades, parlar...
Hi ha gent que ho fa a l'hora del sopar, tancen la tele i comenten la jugada del dia, o si tens una angoixa, un problema, i comentar-ho, perquè és el que us he dit, s'han de parlar, s'han de compartir les emocions, bé siguin positives o negatives, i algunes vegades per estar pendent,
de la televisió o del mòbil, no es parla. O bé perquè els pares venen cansats i ja no... que tampoc a vegades no els hi vull carregar tots contra ells. No, no, es comprèn, es comprèn, clar. Però penso que s'ha de compartir més i escoltar més a l'infant, perquè potser als pares els semblarà una tonteria el seu problema, però en aquells moments per a l'infant és un problema molt important, no?
A part que l'infant aprèn models i rols, que després replicarà a la seva pròpia família quan sigui el seu moment. Totalment. I llavors estem reproduint grups humans on les persones ni s'escolten ni se tenen en compte, sinó que van subsistint, compartint el menjar, el sostre...
I això és part dels drets. Com molt bé has dit, els infants tenen dret a rebre un efecte, una comprensió i un ambient càlid i que afavoreix el seu creixement.
Jo penso que escoltar és una saviesa. Per mi, saber escoltar, que a vegades la gent no sabem escoltar-nos, no? Sí, sí. Després hi ha un altre dret molt important per mi, que és l'educació gratuïta i el dret de l'infant a divertir-se i a jugar.
En el nostre país aquest dret ha d'haver un deure que és obligatori fins als 16 anys. Anar a l'escola vol dir aprendre de les persones que tan vol, també sigui dels infants i els mestres, respectant les característiques de cadascuna de les persones, bé sigui treballant i aprofitant-se de les eines que ens ofereixen dia a dia.
A veure, jo penso que al col·legi s'aprenen matèries, però l'educació s'aprèn a casa. Jo penso que jugar i passar-s'ho bé va implícit amb el fet de ser un infant o jove i aprofitar els diferents recursos i espais amb els quals poder fer aquesta acció, l'escola, el carrer, les persones, la varietat que tenim de jocs i joguina...
i les diferents estones que ens ofereix el dia a dia, que l'educació comença a casa. El que deia abans, que a l'escola els mestres ens ensenyen unes matèries i que nosaltres hem de tenir un respecte cap als mestres i també als pares, que actualment això una mica s'està perdent, no? Abans els mestres se'ls respectava, no?
Però ara jo penso que aquest tema una mica no s'està portant molt bé, no? Potser ens hem anat d'un extrem a l'altre. És que els extrems jo penso que són dolents sempre, tota la vida. Sí, totalment, és veritat. Potser encara...
Encara queden reminiscències de la por, aquell tipus d'educació així... Tan estricta. Exacte. I que bé, que inclús havia fet servir la... La mà, no? Que ens havien fet servir la mà i tot, mare meva. Això no es pot acceptar. Això tampoc, no? Ni un extrem ni l'altre. Però ara també insultar el mestre i els pares, clar, això tampoc no és correcte, no?
ens hem d'una mica descentrar i calmar, no? I que els pares a casa també hi ha un tipus de vocabulari que tampoc els nens tampoc han d'escoltar, no? Això s'ha de ser una mica curós, no? Perquè si no, els nens escolten un vocabulari que després el fan servir perquè el tenen ja
que l'han escoltat molt a casa, no? I hi ha un vocabulari que s'hauria... Bueno, no em sembla correcte a mi, no? Sí, ens hem... O sigui, que els pares també s'han de formar, no? Hi hauria d'haver escola de pares, realment. Sí, també, doncs sí.
Després hi ha un altre dret a rebre atenció i ajuda preferents en cas de perill. És el deure a conèixer les persones i les institucions a què ens hem de dirigir, ja cal que els adults que els acompanyin en el procés de creixement
Els oferim l'ajuda necessària per arribar a les persones i institucions que realment els poden ajudar. I que cal saber oferir ajuda a les persones que viuen en situacions realment més vulnerables. Hi ha molta gent que no sap on han de tocar les tecles
en cas de perill, no? I penso que és important i a vegades és per desconeixement, no? Ve de les persones, ve siguin institucions que no t'ajuden, és complicat. I després hi ha un altre dret molt important, que és la protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
Penso que els deures dels infants han de ser infants i han de jugar i gaudir d'aquesta etapa de la vida. És un deure dels adults no permetre ni l'abandonament ni l'explotació en el treball. Per sort aquí no n'hi ha gaire, sí que n'hi ha, però poquet aquí a nosaltres, al nostre país.
Però la resta del món, per desgràcia, això encara no s'ha fet realitat, no? I fa molta pena que a vegades comprem unes bambes de certes marques o un jersei o unes coses que s'han fet en uns països que potser han fet...
infants, nens, no? Penso que els infants han de jugar, han d'anar a l'escola i sobretot han de ser estimats i responsables. Que això sigui així som els adults que ens hem de preocupar. Els infants tenen el deure de no deixar de banda a ningú ni fer-lo sentir malament. El que deia abans és veritat que en alguns països per desgràcia encara s'està explotant infants en el treball.
I el primer món, per sort, poca cosa estan fent al respecte, no? L'estem fent poc, perquè tots estem comprant, si més no, et compres unes bambes i estan fetes al Vietnam, a la Índia, a Cambotja, i dius que estem fent, no? Sí, sí, perquè...
Això és afegit, però a part d'aquests dubtors que aquell producte s'hagi fet respectant els drets dels infants, també té un cost pel medi ambient increïble. Per tant, hem d'apel·lar que hem de ser més conscients de les coses abans de fer-les.
Bé, com se'ns acaba el temps, vaig a fer unes petites conclusions. Els infants han de conèixer quins són els seus drets i també quins són els seus deures, perquè tenir drets és sinònim de tenir responsabilitats, perquè cada infant pugui viure amb dignitat i desenvolupar-se. Cal que aquests drets siguin reconeguts
i reflectit en les actituds que tenim en el nostre dia a dia. Hem d'intentar, entre tots, que aquests drets dels infants es facin realitat. Són imprescindibles i necessaris per al bon desenvolupament dels infants
i per la dignitat de l'ésser humà. Pilar, ens volies dir unes quantes paraules? Sí, era per recollir una declaració, diguem-ne, que presenta Unicef, que ha extret del Pla d'Acció de la Cumbre Mundial a favor de la infància,
i que diu així, no hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament del nen. D'aquí depenen la supervivència, l'estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de fet, de la civilització humana. Sembla que ho recull molt clarament, no? Molt bé, doncs moltes gràcies i fins la propera. Gràcies, Teresa, que vagi bé. Gràcies, Pilar. Adéu.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1.
Sintonitzes la ràdio de Sant Just.