10 punts.
10 punts.
10 punts.
Com un cop al mes, amb la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat.
Hola, bona tarda.
I una persona amiga, i en aquest cas molt estimada,
tenim el programa Paraula Viscuda.
Bona tarda, Meritxell.
Bona tarda.
Meritxell ens acompanyarà,
Meritxell ens acompanyarà,
perquè ha sigut tan amable,
que ens proposa, quan li vam preguntar
si volia col·laborar amb uns altres,
ens proposa un llibre que és tan bonic
que jo els hi llegiré una mica
al principi de cap al llibre,
però després la que parlarà serà la Meritxell
i dirà el per què i per què li ha agradat.
O la Montserrat, no sé què té que dir.
Bueno, jo en principi presentar la Meritxell Soler Morató,
que és un privilegi que estigui aquí,
després ja ho veureu per què és el privilegi,
perquè ella és una persona activa
en la seva professió, perquè és l'obopeda,
però en aquest moment ella és mare.
Li diria que posaria dona o no, mare.
Per tant, té una dedicació plena
i molt satisfeta de viure aquest moment
de plenitud amb el seu fill.
Com se diu el fill?
Biel.
Biel.
I ara ja té 8 anys.
Un nom molt s'enjustenc.
Ella va anar a l'escola del Canigó
i en aquest moment el Biel va a l'escola Montserrat
i participa en altres coses del poble.
I ja ho veureu per què està
amb aquesta plenitud de mare
per el que ha escollit.
Sí.
Quan nosaltres li vam preguntar a la Maria Txell,
li vam preguntar,
a veure, quin llibre t'agradaria?
Ens va donar el títol que diu,
és un llibre molt bonic,
que diu, sempre t'estimaré.
Aquell llibre, el grafisme,
les figures que té,
la il·lustració que té,
és preciosa.
És un llibre que sembla que sigui per nens,
però jo diria que és per adults.
Totalment d'acord.
Estàs d'acord?
Bé.
Quan fan una mica les sinopsis del llibre
que ella ja l'explica,
diu,
hi ha llibres que no pots acabar de llegir.
Ho vas notant.
Quan els teus dits s'acosten a les últimes pàgines,
notes que necessites respirar profundament per seguir.
fins i tot pot percebre que la teva mirada comença a fer-se més acuosa.
Sempre et voldré és un d'aquests llibres que tots els lectors sentim que ens han arribat al cor.
Ho sents quan t'acostes al final.
saps que,
que malgrat la seva senzillesa,
ha aconseguit,
ha aconseguit tocar el botó secret de l'emoció.
i sents que et costarà arribar al final l'emoció i l'alegria que es conjuguen per fer-lo reviure a l'amor incondicional
que com a mare o com a fill viu en tu.
Ara, a partir d'aquí,
és tan, tan descriptiu
com és el llibre en si
que tu començaràs com val l'assumptu.
Perfecte.
Doncs primer us vull agrair que m'hagueu convidat
i també que m'hagueu regalat el moment quan us he presentat el llibre i l'heu mirat.
Jo us estava observant
i l'expressió de la vostra cara
ho deia tot.
I amb el resum que tu has fet una mica d'aquest llibre
es veu clarament.
Sempre t'estimaré
és un conte
és un conte, com has dit, és per nens
jo li vaig regalar al meu fill
ja fa cinc anys, quan hi tenia tres anyets
però a la dedicatòria que li vaig posar
inclús posava
no sé si és un conte per tu o potser és per mi
és a dir, que és un conte que transmet molt a nivell dels adults.
Emocional, sí.
Emocional, sí.
Aquest conte el vaig triar
perquè quan ens hem trobat pel carrer, Lina
i em vas comentar
si podia venir aquí a parlar d'algun llibre que estigués llegint
en aquell moment, casualment, tu m'explicaves
en quin moment vital estaves, no?
Estàs en l'època de la bellesa
però que estaves amb les teves dolències
però que estaves feliç
i casualment la teva filla t'estava esperant
els peus a les escales de la cafeteria
per anar a esmorzar com feu habitualment, no?
Matriarcado, que diem, eh?
Que ells venen i jo pago.
Ah!
Això en recordar-se que les mares i els pares ho fan, eh?
Bueno, però és una cosa que feu habitualment
que és molt bonic.
Aleshores, ho vaig veure molt clar.
Aquest llibre és un dels nostres preferits
amb el del meu fill i meu
i justament parla d'aquest amor incondicional
de mare, pare, cap als fills.
Aquest llibre és una mare
que cada nit li canta una cançó al seu fill,
el Brassola, i li canta una cançó
i el nen va creixent
i aleshores cada vegada que el nen creix
la mare igualment li continua cantant aquesta cançó
i el nen creix fins que al final és un noi,
és un jove, un adult, i marxa de casa.
Aleshores, la mare ja entra a la seva edat de bellesa,
ja és gran, i avisa el fill i li diu
fill, has de venir a veure'm.
Aleshores, és el fill que li canta la cançó
que Brassola la seva mare, que l'abraça, que l'acull, no?
Fins aquí hi ha moltes coses, no?,
que podem comentar,
però al final del conte
és que aquest noi, aquest home,
torna a casa seva amb la seva família
i té una filla i quan arriba a casa
recorda totes les etapes de la seva vida
on la seva mare hi era present,
on li cantava, on el Brassolava,
i aleshores ella agafa la seva filla petita,
recent nascuda,
i li canta la cançó.
O sigui que la història es va transmetent
d'uns als altres.
Sí, aleshores és una cadena d'estimació.
Això, una cadena d'estimació.
És una estimació que es transmet.
Sí, i com que tot et torna, no?
Tu transmets uns valors,
perquè és el que comentàvem,
que el fet d'agafar el nen i Brassolar-lo,
no només és el tema literal de l'abraço físicament,
sinó tots aquests valors que li transmets
i tot el que vol dir, no?,
més metafòric.
Llavors, com després el nen et diu,
agafa la seva mare i la Brassola.
Està clar que no l'agafarà físicament.
Però la mare ja està una mica impossibilitada
i el fill, doncs, diu,
bueno, soc jo.
Sí.
Agafa la...
Les riendes.
Agafa les riendes, que és el que fan.
Sí, sí.
Aquestes diferents maneres de Brassolar, no?
Clar.
Mireu, si us sembla, dintre del llibre,
que el text que tenen és un text molt senzill,
molt simple,
i que es va repetint,
moltes vegades,
amb les diferents etapes del nen,
perquè va fent quan és...
I quan comença el llibre, diu,
una mare va agafar el seu nadó en braços
i el va Brassolar molt poc a poc,
endavant, endarrere, endavant, endarrere,
endavant, endarrere.
Mentre el Brassolava, li cantava,
ara aquí jo no canto perquè, si no,
ens ha nevat però potser plouria,
sempre t'estimaré,
sempre tindràs el meu amor,
mentre jo sigui amb tu,
sempre seràs el meu petitó.
I això es va repetint tot.
El nen es fa adolescent,
també l'agafa.
El nen es fa...
És molt...
Bé, és el que diu el llibre,
que estàs llegint
i et va entrar com una emoció,
una emoció,
i els ulls es posen amb aigua, no?
També el que tu has comentat, no?
Que l'estructura es va repetint.
Sí.
I això és molt bo.
Aquest conte, de fet,
és per llegir als nens, no?
Llavors, aquest tipus d'estructura
també és molt bona
perquè els nens, al final,
se l'acaben com aprenent
i ja saben el que passa.
I és com molt ràpid,
també, a la vegada,
d'anar llegint
i després la cançó,
la pots fer com cançó,
com un poema, bàsicament, no?
Els nens ja s'ho saben, no?
I comencen a...
I és aquest transmetre indirectament, no?
És com un mantra
que després ells repeteixen.
Sí, sí, sí, sí.
Clar, i aleshores,
doncs,
queden imbuïts
d'aquesta estimació
que li està donant la mare
o la persona que el bressoli, no?
Sí.
Sí.
I després hi ha un altre tema
en el conte
i és que
en cada etapa de la vida
la mare diu alguna frase
com que el nen va creixent,
òbviament,
i aquesta criança
tampoc no té per què ser fàcil.
Sí.
I aleshores diu frases com
aquest nen em farà para boja
o a vegades
el voldria vendre al zoo
o aquesta casa
sembla un zoo.
És a dir,
sempre la mare
en les diferents etapes del nen
fa frases d'aquestes
deus, no puc més,
però en canvi
cada nit.
Encara quan li entra a l'habitació
que també ho diu el llibre
i si el nen encara que estigui dormint
intenta agafar-lo,
bressolar-li
i segurament
sussurrar
perquè aquí no crec que cantés molt fort
o no despertaria
la mateixa cançó.
Clar.
És un mantra.
Aquest mantra
i aquest amor
dels pares cap als fills
tot i les dificultats
tot el difícil que ho posem
cada nit jo vindré
i t'abraçaré.
Això és molt important
perquè jo crec
que una persona
que se sent estimada
té una seguretat
en si mateixa
que molt poques persones
la poden sentir.
Moltes vegades
veiem gent
que té molts problemes
i és potser
perquè el millor
no és real
però amb la seva imaginació
amb la seva cosa
no se senten
prou estimats
i aleshores
pot ser aquesta
repetició
és com si diguéssim
bueno
el que estudien les taules
de multiplicar
que les va cantant
i arriba un moment
que se les sap
i han passat
80 anys
i continues
apiguant les taules
però sobretot
és
l'absorció
d'aquell carinyó
jo penso
penso que els serveix
a tots dos
quan la mare
també va
cantant
sempre aquesta
va reafirmant
aquesta estimació
li serveix
amb ella
també
perquè
per lo que
aquestes
trapelleries
que fa constantment
doncs
és això
ella posa aquestes frases
però quan ella
se senta
tranquil·la
i canta
doncs això
li serveix
amb ella
també
no?
Sí
i suposo que et sents
com reconfortat
no?
Exacte
el fet d'anar cantant
i en el fons
veure el teu fill
o filla
allà dormint
que és un angelet
i dius
venga va
demà tornem-hi
jo ara estava pensant
si aquest nen
aquest conte
està adreçat
als nens
també
i els llegeixen ells
o llegeixen
un nen sol
o llegeix en grup
quines reflexions
es poden fer
en quan
parla
de les trapelleries
que fan
no?
vull dir
aquestes
o sigui
si aquesta
estimació
que senten
doncs
també
d'alguna manera
o ens hem de quedar
amb aquestes trapelleries
i que es fa gran
que va a l'adolescència
d'aquesta manera
perdó
Txel
els nenos
els bonos
nenos
adolescents
i per l'experiència
que jo he tingut
d'estar amb ells
moltes vegades
doncs esclar
quan arriba
l'adolescència
que és l'etapa
jo diria
més difícil
de pare
fills
quan és l'adolescència
que diuen
un teenager
aquest
no saps
contractar-lo
perquè ells també
volen
demostrar
la seva personalitat
però jo no vaig tant
a l'adolescència
sinó que
quan ells són més petits
quan són
o sigui
si els porta
no ho sé
en un grup classe
per exemple
si els pot portar
a parlar
també
d'aquesta manera
jo crec que
hi ha dues coses
aquí
una que
els comptes
són una eina
pedagògica
boníssima
que els nens
sempre els han de llegir
acompanyats
jo penso
d'un adult
sigui en grup
però que hi ha d'haver
algú
que els guiï
i per un altre costat
que
sí
donar peu
a parlar
de les malifetes
que pot fer
un nen
és bo
però
penso que són coses
que els nens
són normals
que facin
els nens
han de fer
el que no toca
això és bo
han de fer
i tu com a adult
has de dir
no, això no està bé
i és
això que has fet
no està bé
però tot i això
jo sempre t'estimaré
d'alguna manera
jo crec que és el missatge
i parlar
a l'aula
amb els nens
de dir
bueno, sou nens
sou coses que no toca
heu d'anar aprenent
i els has d'anar educant
i que facin
que cada vegada
vagin guiant-se
i vagin controlant
tot el que van fent
però jo crec que el missatge
és aquest
sigues nen
i ja està
i estaré aquí
igualment
ara
o sigui
encara que facis
això
com deia la Montse
jo estic aquí
jo estic aquí
i sempre em tindràs
això és l'eix del llibre
l'eix del llibre
i l'eix de la creixença
de la criatura
i del ser mare
o pare
perquè ens parla de mare
però aquest
explicar contes
al vespre
o aquest braçolà
també el trobem
amb el pare
sí
al final
el pare
és el pare
que ho fa
juga molt
penso que està molt bé
perquè és
la mare al nen
no treu cap autoritat
a un i a l'altre
cap
jo penso que
aquest nivell
està molt bé
i després
és el que dèiem
una de les coses boniques
que a mi m'agrada
aquest llibre
que no és un llibre
perfecte
o com
tot molt bonic
sinó que és el que dèiem
és un nen
que es trapella
i que fa coses
que toquen per edat
però que clar
de cara als pares
doncs pot molestar
i hi ha dies
no?
la mare diria
per què no te'n vas a fer piles
clar
és el que li diu
no?
te'n prendré els o
coses d'aquestes
aquella frase
que hi ha tant
que es diu
me'l menjaria
i quan és gran
diu
per què no me l'he menjat?
doncs això
a mi m'agrada
també per això
perquè no és
un nen perfecte
i la mare t'estima
no
és un bon bitxo
i en canvi
la mare cada nit
va allà
i li transmet
el que dèiem
aquesta braçada física
o aquest braçolà físic
però a la vegada
tot el que li transmet
amb aquesta cançó
amb aquesta cantarella
que va repetint
de
soc aquí
tu fes de nen
i jo faré de mare
i d'adult
i ja et miraré
però jo t'estimo
t'estimo
i el que veig
és que després
el nen
que ja no és un nen
sinó el seu fill
gran
l'adult
li retorna
i aquest moment
en què la mare
el truca
i vine
i que la mare
intenta cantar
i no pot
i doncs és el fill
qui ho fa
aquest moment
penso que és com
és quan diu pum
l'auge de la novel·la
i comences a plorar
com una madrera
perquè jo l'estava llegint
ara fa un moment
i diu
i la Txell
ha pensat que potser
no no
i és que
et fa sortir
les llàgrimes
d'emoció
de veure aquesta bondat
transmessa
i això és boníssim
amb una persona
ensenyar a estimar
perquè el que ensenya
a estimar
potser l'altre
l'agafa molt bé
però en realitat
sap estimar
més bé
o més malament
però és com una
de les millors herències
que pot deixar
uns pares
és que interessant
el que dius
perquè com a pares
sempre intentem educar
i ensenyar als fills
moltes coses
però no sé si mai pensem
amb el concepte
de quasi tu
de anem a ensenyar
a estimar
jo no sé si mai m'he plantejat
a pensar
de dir
vaig ensenyar-li
al meu fill
a que estimi
com a tal
ensenyar molts valors
i moltes coses
i que tot va al voltant
però com a idea
en plan
som-hi
ostres tu
és superinteressant
això de dir
en el fons
és això
és això
és això
és això
li està ensenyant això
sí sí
i mentre
d'aquesta manera
sense propos
fer aquesta
com aquesta acció
que ara tu feies
no
d'aquesta manera
no
és vivint al seu costat
abraçant-lo
és suau
és suau
ventrant
ventrant
ventrant
perquè és d'aquelles coses
que diem
si no estem educats
per ser pares
no
per estimar
ens surt de dintre
sí
això mateix
ara ho has dit
l'estimar
tampoc no
l'estimar
és com per exemple
la tendressa
en veure-se als altres
no és una cosa
que te la puguin imposar
o et surt
o no et surt
però si tu has tingut
uns exemples
de lo que és
una tendressa
que és lo que falta
a vegades
si tu ho vius
si tu ho vius
pues desperta'm tu
aquest sentiment
n'hi ha sentiments
que sí
que es poden
que mira
paciència
la paciència
es pot ensenyar
perquè la paciència
tu
bueno va
anar així
o unes altres
el que deies tu
algú d'educació
una cosa són
coneixements
i una altra
però sentiments
sentiments
els sentiments són
els cel·lus
els
no sé
les inquietuds
no sé què
i tal
i aprendre a expressar-ho
també
l'alegria
la por
quan estàs enfadat
quan estimes
o quan tinc ràbia
i ara tinc ràbia
i ara no sé
si t'estimo o no
però pots estar enfadat
però igualment
estimar
no
a mi el meu fill
a vegades
perdó
em diu
si fa alguna cosa
que no toca
fa de nen
no
que dic
jo és que estàs fent de nen
a vegades em diu
m'estimes menys
perquè he fet això
i dic
no justament t'estimo
una mica més avui
perquè m'ho estàs ficant
més difícil
però
és aquest
aprenentatge
un tomait
com sé
un tomaitaca
o alguna cosa
i aquesta vivència
que faig de nen
o faig d'adult
o faig bé
o m'equivoco
o el que sigui
però igualment
sempre hi ets
i després
a mi m'agrada molt
això també
és que el fill
després hi és
per la mare
quan ella
el necessita
i el nen torna
i a través dels contes
a mi m'agrada molt
la conta com a eina
perquè treballem
moltes coses
d'aquesta manera indirecta
que dèiem
aquest t'ensenyo a estimar
sense directament
ensenyar-t'ho
sinó que
amb aquesta lectura
de cada nit
llegir, repetir
amb aquesta estructura
tan repetida
que els nens
se l'acaben com aprenent
aquest mantra
vas fent
una feina
molt
molt
didàctica
sí
molt bonica
perquè com és un cosa
també fer els adults
el llibre
només agafar-lo
i desprèn tendresa
és dolç
és dolç
és dolç
és la paraula que deies abans
desprèn la tendresa
us hauria d'haver gravat
la cara
no no
però fa gràcia
a mi fa gràcia
espera't
espera que aquesta és una
eneduda que la Montse
no la sap
quan no ho sap
quan jo vaig contactar
amb tu
tu estaves amb el teu fill
i aleshores em vas dir
jo vaig dir
escolta'm
deixaràs el llibre
i el nano va dir
bueno mama
però no li donguis
te'n recordes
és veritat
no
però jo dic
no no no
no sé
bueno
i era per telèfon
no no
però em va anar bé
també per un altre
aprenentatge
de cara al meu fill
de dir-li
no Biel
això és
una cosa que la mare
anirà a fer
i necessito el llibre
els deixarem
i després
abans el tornaran
i no passa res
el qual vol dir
que el nen
també aquest llibre
el té com un valor
molt present
quan us dic
que és un dels llibres
que més ens agrada
és real
o sigui és així
ens agrada molt
ens tramment
bueno i ara
una pregunta
tu ja li cantes
el que és la cançó
amb música o no
o te la inventes
no
jo simplement
li dic
jo sempre li dic
sempre t'estimaré
sempre tindràs el meu amor
mentre jo segui amb tu
sempre seràs el meu petit
i quan li dius això
el nen us desfà
perquè ell també ho diu
i llavors ell em diu
perquè en el llibre surt
quan el fill
diu a la mare
a la mare
i llavors li diu
sempre seràs la meva mareta
llavors el Biel
sempre ho canvia
i m'ho diu així
però a vegades
no és a la nit
quan llegim el conte
sinó a vegades aixeca
un dia
i comença
a recitar-ho
perquè li ve de gust
i perquè li agrada
potser perquè ho necessita
pensa en això
però veus que ho necessita
que en aquell moment
pensa
el braçol
o l'abraçada
jo per exemple
m'agrada molt abraçar
trobo que és més maco
que inclús un petó
ni que sigui de cine
però m'agrada abraçar
abraçar és
si és càlid
aquí estic
pots comptar amb mi
a mi també m'agrada molt
el contacte físic
amb la gent
per això
n'hi ha tant
trastorn
després del Covid
amb aquesta adolescència
no sé si ho heu sentit
però vull dir
que això està
ara
hi ha més que
classificat
i diagnosticat
podríem dir
que aquesta falta
de caliu
de contacte
de contacte
ha fet
el caràcter
de les persones
ha creat
una desconfiança
amb els adults
que ja pensa
ui
aquest m'encomana
i molta distància
i molta distància
jo l'altre dia
em va passar
una senyora
allà
en el matriarcado
que la conec
la conec
però bueno
no és aquesta
aquesta carinyo
i aquesta amistat
que he de tenir
amb vosaltres
i em diu
em dóna una abraçada
digui tant
que bonic
em va fer molta gràcia
mira
de veritat
em va emocionar
perquè pensava
la necessita
és que ara
demanem permís
i jo l'altre dia
vaig quedar també
per fer un cafè
amb una amiga
i em veu
em mira
li dic
et puc abraçar
i em diu
sí
i quan vam marxar
em mira
i jo
vinc amb una altra vegada
però jo abans
sempre abraçava petons
i ara és com
no saps molt bé
la gent
cuidado cuidado
avui no jo
que he hagut d'anar
a fer un anàlisi
perquè encara estem molt presents
de la pandèmia
i aquesta
no desconfiança
sinó aquesta por
por
que pugui
estar malaltí
i això
és el que
el fet
que hi hagués
totes les mascaretes
totes aquestes
barreres
ara
hem d'aprendre
a trencar
aquestes barreres
una altra vegada
per això
però no està
eh
perquè està
com tu dius
et puc abraçar
o sigui
i abraces
i hi ha persona
que et diu
no no
no
sí
que és paspatable
però
les persones
que no tenim
tanta por
doncs
som els que hem de dir
et puc abraçar
perquè
hi ha persones
que ja ho veus
que instantàniament
estan
fan el mateix gesto
que fas tu
per tant
sí que
hem de
hem de
tots som germans
ens abrassarem
s'han de trencar
barreres
vols dir alguna cosa més
perdó
jo
no
tornant al
el conte
i amb això
que parlàvem
per lligar-ho
per això penso
que és molt important
explicar contes
als nens
a la nit
sobretot
al llit
abraçats
lligant amb el que comentàvem
i aquesta estoneta
també vivim molt ràpid
anem molt ràpid
amb tot
no tenim massa temps
i aquesta estoneta
a la nit
20 minutets
abans d'anar a dormir
que tens amb el teu fill
de l'edat que sigui
el meu fill ja té 8 anys
i aquests contes
ara ja no els estem llegint
habitualment
els tenim allà
però altres històries
que llegim
és una estona
molt bonica
dels dos
que compartim
ara m'estic recordant
d'una cosa
que us farà gràcia
el Josep va tenir
un accident fortíssim
tu ja ho saps
que el coneixes
i va estar
en recuperació
allà a Sant Joan de Déu
d'aquí
aquest
de Posto Canià
aquí
sortint
a la Mallola
doncs era l'estiu
i jo anava
cada tarda
a llegir-li un llibre
i deia
vols que
estic aquí
tu vols que et llegeixi
i li estava llegint
un llibre
i clar
com era un llibre
una mica emocionant
era una novel·la
no era
t'estimaré
t'estimaré
ojo
doncs el tio
i venien
senyores
que estaven allà
i diuen
que pena
que jo no
tinc a nadie
que melea
és que és molt important
el vincle
que es pot crear
sí
a mi
per fer això
mira
doncs et dona una satisfacció
clar
bueno
tenim que plegar
que aquí a la ràdio
el Carlos
no
no ens deixa més
eh
diu jo
parlar prou
aquí estaríem
tota la tarda
no
sí
o sigui
que independentment
nosaltres ja sabeu
que som de la parròquia
i una de les nostres missions
és dir
estimeu-ho uns
els altres
com Déu us va ensenyar
no
però
esclar
el temps és limitat
i sempre llegim
l'evangèli
que correspon
el diumenge aquest
que vindrà
hem entrat a la quaresma
temps d'austeridat
senyores mios
eh
i no facin excessos
no
no mengin massa
no riguis
Carlos
vale
vale
i
sobretot
estimeu
i tenim
l'evangèli
que correspondrà
el segon diumenge
de la quaresma
i estem en el ciclo A
vols dir així tu
Montse
sí
diu
lectura de l'evangèli
segons sant Mateu
en aquell temps
Jesús
prengué
Pere
Jaume
i Joan
el germà de Jaume
els dugué
dalt d'una muntanya alta
i es transfigurà
davant d'ells
la seva cara
es tornarà
resplendent
com el sol
i els seus vestits
blancs
com la llum
també se li paregueren
Moisés i Elías
que conversaven
amb ell
Pere
va dir a Jesús
senyor
que n'estem
de bé aquí dalt
si voleu
hi faré
tres cabanes
una per vos
una per Moisés
i una altra
per l'Elies
encara no havia acabat
de dir això
que al cobrir
un núvol lluminós
i del núvol
estant
va sentir
una veu
que deia
Aquest és el meu fill
el meu estimat
en qui m'he complegut
escoteu-lo
en sentir-ho
els deixebles
esglallat
es prostranaren
el front
a terra
Jesús s'acostà
els tocà
i els digué
aixequeu-vos
no tingueu por
ells
s'alçaren els ulls
i no veien
a ningú més
sinó
Jesús
estava sol
mentre es baixaven
de la muntanya
Jesús
els va anar
que no diguessin
a ningú
res d'aquella visió
fins que el fill
de l'home
no hagués ressuscitat
d'entre els morts
aquí s'acaba
l'Evangeli
senyors
que vostès
el poden escoltar
si van a l'Eucaristia
del diumenge
ara si voleu comentar
aquest Evangeli
Montse
a mi em sembla
una cosa molt interessant
d'aquest Evangeli
que és aquest
aquesta
o sigui
hi ha la transfiguració
i llavors
ells se senten tan bé
que li diu
per què no ens fem una cabana
i ens quedem aquí
i llavors
penses
aquí
què ens transmet
que no ens hi podem quedar
amb la cabana
perquè hi ha la transfiguració
i hem de
seguir
o sigui
una estimació
i l'estimar
és deixar-los fer grans
i deixar que se'n vagin
i deixar que vinguin problemes
també
aquest amor incondicional
aquesta mort incondicional
això és el que els demana
Jesús
aquest amor
no que deu ser aquí
i esteu
ben
aquest confort
clar
ben confortables
i això és el que ens demana
que no estiguem
en el confort
que estiguem
amb tota l'estimació
amb totes les persones
ara s'ha posat de moda això
jo sorti de la meva
sorti de la seva
zona de confort
no
sorti de
jo crec que
el pla de Déu
els que creiem una mica
és
escolta tu treballa
tu estima
i no m'avinguis a mi
que sóc jo el culpable
que també és una cosa
que diem
no?
i aleshores
que diuen
ah que això és culpa de Déu
home no
Déu que té a veure tu
el pla de Déu
sempre us estimaré
exacte
ara el Carlos
ens diu adéu
perquè ens estima molt
però ens diu
margeu ja
senyors
això s'ha acabat
moltíssimes gràcies
gràcies
Meritxell
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
també moltes gràcies
la recomanació de tots
estimeu-vos
eh
ni que siguin guapos
ni que siguin lletjos
estimeu-vos
fins la propera
i si volem tornar a escoltar això
el dissabte
a dos quarts
de dotze
senyors
fins la propera
moltes gràcies
a tots els oïdors
i oïdorses
de Sanyos de Zé
Ràdio Nascé
Ràdio Nascé
Ara escoltes
Ràdio Nascé
Procura't a mi
Corre
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana