Veus de la parròquia
Espai de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants, Just i Pastor, de Sant Just d'Esverda.
Avui, a veus de la parròquia...
Mort i vida
Amics oients de Ràdio d'Esvern,
per parlar del dret a morir i dignament,
del que és el testament vital, fins i tot de l'eutanàsia,
tenim aquí una companya de Sant Just,
la senyora Juana Teresa Bedancourt.
Ben trobada, Juana Teresa.
Hola, Juís, bona tarda.
Bona tarda als oients, també.
I molt agraïda, Juís, per invitar-me a aquest espai
a parlar d'un tema que no és fàcil
i del que no s'ha costat parlar molt.
Molt bé.
Doncs, quines són les teves credencials en aquest tema,
en el tema de la mort digna?
A veure...
Es remunten a...
Fa molts anys.
És a dir,
l'any 1984
va sortir en un diari
que es venia molt en aquella època,
en el país una carta del que va ser fundador,
el Miguel Ángel Lerma,
que ara ve a els Estats Units,
sobre aquest tema.
Inmediatament,
bastants persones d'aquí, de Catalunya,
i d'altres punts,
d'Espanya,
es van posar en contacte amb ell
i jo vaig començar a llegir,
a aprendre, etcètera,
sobre aquest tema.
De fet,
ja explicaré,
després, si cal,
el que crec que em va motivar
per entrar en l'associació
El Dret a Morir Dignament.
I del que vaig arribar,
per voluntat dels meus companys voluntaris,
el 1993,
a ser vicepresidenta,
en aquella època,
amb el Salvador Panniker,
mort fa dos anys,
i de la que vaig deixar d'estar activa
l'any 2004,
per raons diverses que no venen ara.
I també afegir que vaig ser vicepresidenta
de la Federació Mundial
d'Associacions Pro Dret a Morir,
molts anys,
i que quan vaig emitir de l'associació
també vaig fer-ho
quan tocava ser presidenta
en un congrés a Tòquio.
Es va extenent el concepte de mort digna,
o estàs tancat?
S'ha modificat
a través dels anys.
És a dir,
mort digna
significa
morir en la forma
que aquella persona
considera digna,
la dignitat
que ve dels romans,
la dignitat,
és una posició
en què un es respecta
a si mateix
i que els altres
es respectin.
no és exactament
un eufemisme,
però en realitat
del que tracta
és
de la fase final
de la vida,
del morir,
i que aquesta
sigui digna
en concepte
especialment
del pacient.
D'aquí el nom.
Però l'eutanàsia
entrarà
dintre
de diversos
aspectes
que han evolucionat
històricament
a través dels anys.
El dret
a morir
dignament
està regulat
o suportat
per alguna normativa
legal
determinada?
Depèn del país.
Com que
he estat
molts anys
en la secció
internacional
explicaria una mica
la situació aquí.
Primer en Catalunya
i després
la resta
de l'estat espanyol.
A Catalunya
va ser
molt
davantera
sempre.
Catalunya
ho ha sigut
per la raó
que fos
perquè en la nostra
època
ara ens diuen
històrics
els que quedem
d'aquella època
ens movíem
moltíssim
i l'associació
que continua
i amb molt bones
mans
continua
movent-se
moltíssims
a tots els nivells.
En què
s'ha modificat?
Primer
el testament
el que ha dit
Lluís
el testament vital
que va passar
per influència
anglesa
a denominar-se
voluntats
anticipades
va ser aprovat
el 2002
en una
censió parlamentària
per mi
un record
impressionant
perquè vaig anar allà
invitada
pel Joan
Ridau
actualment
lletrat
del Parlament
català
i es va aprovar
per majoria
absoluta
estic parlant
de molts anys
perquè les
majories
absolutes
no estan
de molt en lloc
i repeteixo
és absolutament
legal
aquí
decidir
sobre la pròpia
vida
excepte
en casos
de la dita
eutanàsia
això es fa estendre
i a tot arreu
de l'estat espanyol
es fan
voluntat
anticipada
té diversos noms
però
això
ha de funcionar
qui us parla
ja té
la sol·licitud
de
voluntats
anticipades
és a dir
és una
declaració
en què hi ha
la capçalera
de l'individu
que fa
aquesta manifestació
hi ha
tres
testimonis
que
judiquen
si aquesta persona està
en condicions
d'otorgar
aquest testament
de voluntats
llavors
es nomena
un representant
per si
en aquell moment
en el moment
que s'arriba
doncs
els últims dies
de la teva vida
no
un està
en condicions
clares
sobre decidir
sobre ell mateix
llavors
aquest representant
és el que
decideix
sempre que
segueixi
uns criteris
que és el que
ha deixat
escrits
la persona
que ha fet
la manifestació
exactament
el representant
no és obligatori
però és molt convenient
és a dir
algú que porti
aquestes
voluntats
anticipades
que ha fet
prèviament
és tan
conscient
autònom
en plenitud
del que fa
es poden fer
al davant notari
o bé portar
al cap
de cada poble
és a dir
a la seguretat social
diguem-ne
i de fet
són molt importants
ara
l'associació
ara
i aquí
hi ha molts països
el que intenta
és que s'aprovi
definitivament
una llei
de l'eutanàsia
que ha de ser
al Congrés
com és aquest tema?
aquest tema
està aturat
està aturat
perquè
fa
el 2017
va anar
l'actual
direcció
de la
de Catalunya
acompanyada
la presidenta actual
la Isabel
Dávila
que va estar una vegada
aquí a Sant Lluís
per una conferència
també
i
i va anar
acompanyada
de persones
molt preparades
com és l'actual
president
del
del comitè
de bioètica
el Marc Antoni
Brogi
i
i altres persones
i em van oferir
que qui n'és
que em guardaria
en un lloc
al Congrés
bueno
no podia
en aquests moments
la llei
va entrar
al Congrés
i
es va aturar
si no recordo
malament
principalment
perquè
el PP
va dir que no
però va arribar
a un punt
en què
podia ser
aprovada
perquè
estava
en una
en una comissió
clar
el
això
han passat dos anys
i ja sabem
que la política
fa canvis
i que en el moment
actual
no es pot presentar
res
fins a que no hi hagi
un govern
estatal
format
clar
perquè s'ha de tornar
de tornar
a començar
i tornar a Madrid
una altra qüestió
has parlat
de l'eutanàsia
però de l'eutanàsia
se'ns ha de dir
que hi ha la passiva
i l'activa
què és
l'eutanàsia passiva
per exemple
era
és a dir
que conceptualment
l'eutanàsia
significa bona mort
simplement
i històricament
s'ha fet sempre
és a dir
ja des dels temps
de
en fi
la primera associació
que va haver
hi va ser el 35
a Anglaterra
al segle XIX
el rei
George V
que li van allargar
la vida
una nit
li van acabar
a finalitzar la vida
una nit
ho van retrasar
en fi
i a Sudamèrica
hi havia un despenador
en Argentina
en Bolívia
ara
què significa
per què s'ha tret
directe o indirecte
tot això
no
simplement avui en dia
l'eutanàsia
és l'acte
que fa
normalment
un metge
per finalitzar
el patiment
que té
a demanda
d'aquests
és a dir
d'aquest pacient
voluntàriament
i ja està
lo d'indirecta
i directa
va ser
en una època
en què
es buscaven
formes
de no dir
uteràcia
directament
la definició
és la holandesa
la que ha donat
més o menys
però per exemple
el papa
Pius XII
en un congrés
en els sexistes
l'any 47
va inventar
lo d'indirecta
era una forma
de
dir
bueno
si vostè
no té la intenció
de matar
inyecta al pacient
alguna cosa
que acaba en la seva vida
això no és pecat
és a dir
que ha passat
per l'església
també
d'una forma
mitja amagada
de puntetes
de puntetes
ara ha quedat
en eutanàsia
a tot arreu
simplement
fins que no és
el propi
aquesta llei estatal
que deies
segueix sent
perseguida
l'eutanàsia
i penalitzada
sí
malauradament sí
és a dir
hi ha hagut algun metge
fins i tot
que ha estat
perseguit
i alguna persona
recentment
fa un any o així
hi ha hagut el cas
d'una
una dona
que tenia
esclerosis
lateral
amiotròfica
una infermeritat
malauradament
incurable
i el marit
va filmar
aquesta dona
Maria José Carrasco
es diu
Ángel
ell
va filmar
l'acció
perquè no
li penalitzessin
com s'havia fet
en el seu temps
amb Ramon
Sant Pedro
i de moment
li van agafar
i li van
van considerar
que el que havia fet
aquest Ángel
Hernández
era
violència de gènere
però li van soltar
el dia següent
però
no pot ser
vull dir
amb una filmació
i tal
Acabes de
mencionar
en Ramon
Sant Pedro
ha sigut el cas
potser
més extès
i més coneixedor
de la gent
sobretot
perquè
va ser
recollit
en la pel·lícula
Mare d'entro
de Julio Benavar
a la qual
sabem que tu
vas participar
de la gestió
prèvia
d'aquesta
pel·lícula
pots explicar-ho
això?
Sí, sí
el Jandro Benavar
primer va venir
a casa meva
aquí a Sant Just
a parlar
acompanyat
del productor
vam estar
parlant
una bona estona
sobre la pel·lícula
i
clar
havien viscut
el cas
personalment
bastantes persones
jo mateixa
vaig estar a Galícia
a veure
quan era vicepresidenta
de l'associació
i vaig parlar
amb el Ramon
etcètera
en un programa
de Mercedes Milà
aquí d'època
que va sortir
en televisió
i
i bueno
després d'això
Alejandro
ja li van
contactar
amb algunes
persones
de l'associació
com la gent
de Gordó
i algunes més
que li van donar
més informació
encara
ella va fer
la pel·lícula
en la qual
va participar
una
neboda del
dins per cert
i gran actriu
la
Clara Segura
realment
la pel·lícula
va tenir
un Òscar
en Hollywood
en la
era molt jove
i
continua
a ser
una pel·lícula
excel·lent
realment
el cas
Sant Pedro
aquí
va ser
com la
gran
explosió
l'any 98
1998
la gran
explosió
mediàtica
sobre
l'eutanàsia
de fet
a l'associació
es van duplicar
els socis
en aquest any
i varen
poder tenir
una oficina
al portal
de l'Àngel
llavors
hi ha hagut
altres
gravacions
o altres
filmacions
en què
com has dit
abans
es veu
es veu
o es protegeix
la persona
que col·labora
exacte
per no tenir
aquesta facilitat
que
l'agafin
presoner
exacte
per no ser
perseguit
per un acte
moralment
legítim
he de dir
que també
fins i tot
els catòlics
hi ha un percentatge
molt alt
de catòlics
que estan a favor
i vaig viure
un cas
també
d'una secretària
de l'associació
catòlica
al clínic
que
en aquests temps
tenia un càncer
sabia que es moria
i va arribar
un moment
que va demanar
que l'ajudessin
a morir
al clínic
el metge
es va quedar
espantat
la família
tenia molta por
a mi em va cridar
diverses vegades
qui anés
una companya
que ha mort
a l'Aurora Bau
també
i al final
vaig haver de parlar
amb el metge
i dir-li
mira és que
aquesta senyora
el que ha dit
literalment
és una frase
impressionant
no se m'ha anat
del cap
li va dir
al metge
que la tenia
escolti
és que
em pensa
deixar aquí
penjada
amb aferrisament
terapèutic
com el Franco
allò
em va deixar
molt frapada
i bueno
per sort
al cap d'un pari de dies
va passar un metge
de nit
i la va
injectar
el que en aquella època
es feia
el còctel lític
que això
han fet molts metges
i que no ho han dit
i és
injectat
o sorbit
com
el Sant Pedro
o el Sant Pedro
va ser
cianuro
en la dosi
exacte
ho va treure
d'un llibre
d'un llibre
d'un americà
el Derek Humphrey
un llibre molt
molt bo
i publicat
per Tuskers
en la seva època
avui en dia
hi ha molta gent
que ho demana
bueno molta gent
dintre del percentatge
d'un 3%
de la població
que demana
l'eutanàsia voluntària
es demana
uns fàrmacs
per internet
això té el seu risc
també
s'ha de saber
molt i molt bé
que es pren
seguir
la
que et diu una guia
en aquest sentit
l'associació
té una guia
que dona
als socis
quan ha passat
un cert temps
en unes condicions
determinades
en què s'expliquen
les webs
en les que poden
adquirir
aquest producte
que és el que
s'utilitza
a Suïssa
on el suïcidi
assistit
no és penal
no és penat
és el mateix
eutanàsia
personal
quan la persona
encara
encara pot estar
una mica conscient
que
suïcidi
a veure
el suïcidi
és l'acció personal
que una persona
per la raó que sigui
perquè està
en molt mal estat
jo què sé
és gens
es mata
a si mateixa
al buit
o el que sigui
hi ha un tren
i bueno
per la vida
per aquesta acció
impulsiva
ara
hi ha un tipus
de suïcidi
que és
l'assistit
que diuen
que
és diferència
de l'eutanàsia
en què
és la persona
mateixa
la que pren
la substància
que la fa acabar
amb els seus patiments
fem una mica
de pausa musical
i estem un altre cop
als nostres oients
d'un��
quantitatis
manedeptis
manedeptis
mani sacrimus
addictis
Mare, ventis, pianis, atrius, arintis.
Mare, ventis, pianis, atrius, arintis.
Mare, ventis, pianis, atrius, arintis.
Mare, ventis, pianis, atrius, arintis.
Mare, ventis, atrius, arintis.
Mare, ventis, atrius, arintis.
Mare, ventis, atrius, arintis.
Militant de l'Associació pel Dret a Morir Dignament.
I li volien demanar alguna cosa.
Per les persones que vulguin aprofundir una mica en la qüestió d'aquest dret a morir dignament,
del que és el testament vital, etcètera,
hi ha llibres que en parten, que tracten d'això?
Sí.
Bé, jo en aquests moments acabo de llegir un llibre de, precisament,
de l'actual president del Comitè d'Ètica de Catalunya,
que és el Marc Antoni Brogi, com he dit abans.
Es diu Per una mort apropiada.
Recordo d'alguns altres, un d'un francès,
que també qualifica la mort d'una manera interessant.
En lloc d'apropiada és La mort oportuna.
Però aquest llibre de Marc Antoni realment val la pena,
perquè és molt ample, dona testimonis personals, també.
Aquest Marc Antoni Brogi és fill de Mogès Brogi?
Exacte.
Que és la persona del món de la ciència i de la medicina
que ha donat nom a l'hospital que tenim aquí al costat.
Moïseix va escriure unes...
Va morir molt gran, aquest senyor Moïseix.
Sí, va morir molt gran, molt gran.
Un llibre sobre Barcelona molt interessant.
Gran prestigi.
Gran prestigi corporal.
Gran prestigi.
I d'un germà, també de prestigi,
en el teatre, que és l'Oriol Brogi.
Sí, tant.
Bé, aquest llibre realment, en aquests moments,
repeteixo, he llegit últimament,
i, bueno, el que s'ha de fer, l'acompanyament,
per exemple, jo he estat molt malalta una vegada, hospitalitzada,
i venia a veure'm la família, parlava i parlava,
i jo pensava, si jo el que vull és que estigui en calladets,
que m'acompanyes.
O sigui, qüestions, entorn de l'amor,
del que es diu la conspiració del silenci,
que moltes vegades fa la família.
És a dir, el malalt vol saber i no l'hi expliquen.
L'atenció que s'ha de donar,
el diàleg del metge i el pacient o la pacienta,
que ha de ser una mica tranquil, lent, escoltant,
el dret a la bona assistència,
a poder ser... hi ha un dret que també existeix,
que és el de negar-se a un medicament, absolutament,
i també a tots els drets del pacient.
en alguns hospitals tenen en les habitacions una carta dels drets dels pacients,
en la qual també ha estat ficada l'associació, no?
Sí.
Se m'ha ocorregut una cosa,
perquè els casos que arriben més a les mitjans de comunicació
són potser els de desconexió.
És a dir, gent que està en un estat de mort latent,
anys,
i que tenen, paral·lelament,
han de patir, ells els seus familiars,
alguns judicis, recursos,
accions penals,
i al final tots o continuen endollats
o es desconecten.
Hi ha algun cas que sigui paradigmàtic
amb això de la desconexió?
En coneixes algun que puguis explicar?
Sí, la desconexió
es pot,
amb les voluntats anticipades,
els metges tenen obligació de respectar-les
i obligació també de veure
si en les voluntats anticipades
que es poden registrar
en un registre de sanitat,
i n'hi ha moltes de registrades,
el pacient ha canviat de parer,
si està en coma,
en una situació que no pot expressar-se per si mateix.
Jo ho deia al Lluís fa un temps
que el meu,
tinc un germà que va morir fa sis anys,
i els metges van respectar les voluntats anticipades
i li van desconectar
amb l'UBI.
Ahir l'havíem parlat amb ell, eh?
No ha tingut cap,
el metge que el va ajudar
o que va desconectar,
no ha tingut cap seguiment judicial?
Això avui en dia es fa.
També sé de casos bastant tristos
en què hi ha hagut persones
que s'han deixat morir de fam.
Per part de l'entorn?
No, no,
elles mateixes
no han volgut continuar.
Persones molt grans
i que han dit
jo no vull...
Sí, hi ha gent gran
que veiem que encara que potser sí
que s'alimenta,
però ja ho han fet tota la vida
i es deixen anar.
Es deixen anar.
Quan diuen es deixen anar,
és que diuen no,
ja no vull més.
I no se les ha d'obligar.
No se les ha d'obligar.
i un tema
que també m'agradaria tocar,
Lluís,
si no t'importa,
és les cures pal·liatives.
Mira,
tenia puntes d'aquí.
Les cures pal·liatives
són molt bones aquí,
també a Catalunya
i Canàries
va ser pionera
en aquest tema
i són molt bones.
Ara,
jo sempre que he anat
a un programa de televisió,
coses d'aquestes,
en aquella època ja,
al sortir de la televisió,
sobretot,
em trobava
que el metge de pal·liatives
que havia anat
em deia
jo he tingut un cas
o dos casos
de persones
que malgrat
les cures pal·liatives
han demanat
un acte més ràpid,
que és de compassió
pel malalt,
de dir,
bueno,
no vols patir més.
Alliberar-lo.
Alliberar-lo
d'aquest pes
del procés de morir,
que és l'important,
perquè la mort
és pels que queden,
pels que quedem en vida.
Bé,
sabem que
aquesta associació
pel dret a morir dignament
que hi ha seu a Barcelona,
acabes de dir,
podries donar
les senyes
postals
i telefòniques
per si hi ha
algun ràdio escolta
que hi vol entrar en contacte
o associar-se.
Molt bé.
l'associació
té la seu
a l'Avinguda
del Portal de l'Àngel
de Barcelona
número 7.
És l'associació
Dret a Morir
Catalunya.
I el telèfon,
on podem deixar missatges,
si és que no hi ha ningú
en aquests moments,
és el
9-3-4-1-2-3-2-0-3.
Aquestes són les senyes
de l'associació
El Dret a Morir Dignament.
Té publicacions
a l'associació?
Sí.
Els socis,
a més d'aquesta guia
que es dona
de cada...
quan s'ha sigut soci
tres o quatre meses,
no ho recordo,
té una publicació
que es pot demanar
per internet
i també
en formato paper.
I, bueno,
aquesta és per tot l'estat espanyol,
la és en castellà
i és interessant
perquè sempre
parla de casos
de la que tinc en la mà
perquè li volia ensenyar
al Lluís
és sobre la propera
regulació
del dret a morir.
En fi, sí.
Molt bé, Joan Teresa.
I, a més,
l'associació
fa molts actes,
continua fent molts actes
a Barcelona,
aquí,
a Terrassa,
a molts llocs.
Molt bé.
Estarem al cas
perquè és un tema
que tractem.
Aquest veus de la parròquia
durant tot aquest curs
2019-2020,
cada quatre setmanes
tenim aquest punt
que és
viure i morir.
Ens hem deixat
de preguntar-te
alguna cosa?
O què?
vols afegir
quelcom?
Personalment,
jo vaig patir molt jove
quan tenia 24 anys
un estat vegetatiu
permanent
de la meva mare,
vaig estar dos anys
allà,
dedicada a ella.
I crec que
almenys
és important
alliberar
els altres
d'aquest pes
mitjançant
un document
de voluntats anticipades.
que la família,
que els amics
no tinguin
que pensar
Déu meu,
i què fem ara?
I què fem ara?
I li deiem o no?
Si un
s'expressa
sobre si mateix
fa
ajuda,
ajuda els seus
fent-lo.
molt bé.
De certa manera,
coincidem amb aquests
anuncis
de l'Ajuntament
de Barcelona
actualment,
que diu
manifesta't,
parla,
eh?
Això
està enfocat
en altres coses,
eh?
En la violència de gènere.
Però,
en certa manera,
respecte a la pròpia mort,
també parlem-ne,
eh?
Compartim-la,
en certa manera,
no?
Que no sigui un tema
d'ocultació,
sinó un tema
de diàleg,
serè,
no?
Acompanyats
d'un entorn
professional,
familiar,
digne.
Molt bé,
moltes gràcies,
Suana Teresa Betancourt,
ha estat la participació
de,
en veu d'ella,
de l'associació,
El Dret a Morir
Dignament.
Ràdio Escoltes,
de Veus de la Parròquia,
fins al dissabte,
que repetirà aquest programa,
i el dimecres que ve
tornarà Veus
per tots vosaltres.
Adéu-siau.
Ara ve,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
de la música moderna.
Ràdio Escoltes,
de la música moderna.