Title:

Riure al vent: viatge a Bali, identitat i autoacceptació — prejudicis, espiritualitat i l’Evangeli «Jo sóc el camí»

## Context i convidada - Programa: **Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda** (Ràdio d’Esvern) - Convidada: **Mireia Redondo López**, periodista i col·laboradora radiofònica - Presentadores: **Lina** i **Montse** - To inicial distès: aficions de la Mireia (futbol femení en auge, ball jazz, fotografia i viatges) ## El llibre protagonista ### Fitxa bàsica - Títol: **Riure al vent** (castellà: «Reír al viento») - Autora: **Sandra Barneda** (periodista i locutora) - Gènere: novel·la intimista amb fort component d’*autoconeixement* ### Premissa sense espòilers - Protagonista (Àlex) emprèn un viatge a **Indonèsia (Bali)** per «perdre’s i trobar-se». - Dilemes: **culpa i distància** (deixa el fill a Espanya), contradicció entre allunyar-se dels seus i no poder viure sense ells. - Aprenentatges a través de persones que actuen de **miralls** i d’experiències transformadores (inclosa una **dona sàvia/xamana** que l’orienta). > «¿Alguna vez has pensado en poner tierra de por medio…? ¿Te atreverías?» ## Temes principals del debat ### Identitat, prejudicis i autoacceptació - **Gàbia de prejudicis socials**: l’autora critica els *mots clixés* que encotillen (matrimoni, hipoteca, camí únic). - **Corazes/closques** per protegir-se que acaben **aïllant**. - **Orientació sexual**: l’Àlex descobreix una altra manera d’estimar; es parla de la dificultat d’**autoacceptar-se** i de la pressió social/generacional. - Punt de vista lector: el llibre funciona com a **crítica social camuflada** en una narració intimista. > «Viento que sopla en contra o a favor… pero viento, libre, hermoso e imposible de atrapar.» ### Soledat i recerca del jo - Eixos emocionals: **soledat, incomprensió, desconcert i culpa**. - Missatge: **allunyar-se** pot donar **perspectiva** per veure el propi camí. ## Bali i espiritualitat - Bali com a escenari sensorial: **platges, mercats, olors i gastronomia**; una prosa molt descriptiva que «et trasllada». - Pràctiques: **meditació**, connexió amb les **energies** i dimensió **espiritual**. - Metàfora central: el **vent** com a llibertat i contradicció interna. ## Mirada personal de la Mireia - No s’identifica amb el gir de l’orientació sexual, però sí amb la **sensació de desencaix** en estereotips i la necessitat de **replantejar el rumb vital**. - Destaquen els passatges espirituals i la idea de **perdre’s per trobar-se**. ## Educació, empatia i Església - Necessitat d’evitar **etiquetes** i fomentar **empatia** (escola i família). - Referència a Francesc: «Qui sóc jo per jutjar?»; crida a l’**acollida** i a actuar segons **consciència**. ## Recomanació i tancament - Llibre «llarg però molt àgil» (unes 600 pàgines) i **molt recomanable**. - Lectura de l’*Evangeli* (Joan 14) i missatge final d’amor: > «Jo sóc el camí.» - Comiat i agraïments; després, falques informatives i publicitat de servei públic. ## Punts clau en negreta - **Viatge a Bali com a marc de transformació personal** - **Crítica als prejudicis i a les gàbies socials** - **Autoacceptació de la identitat i l’orientació** - **Espiritualitat, meditació i energies** - **Empatia i educació sense etiquetes** - **«Jo sóc el camí»: nexe espiritual del tancament**

['Veus de la Parròquia', 'Paraula Viscuda', 'Ràdio d’Esvern', 'Mireia Redondo', 'Sandra Barneda', 'Riure al vent', 'Reír al viento', 'Bali', 'Indonèsia', 'viatge interior', 'autoconeixement', 'autoacceptació', 'prejudicis', 'gàbia social', 'identitat', 'orientació sexual', 'lesbianisme', 'culpa', 'maternitat', 'xamana', 'meditació', 'espiritualitat', 'energies', 'crisi existencial', 'autobiogràfic (possiblement)', 'crítica social', 'empatia', 'etiquetes', 'educació', 'Evangeli', 'Sant Joan', 'Jo sóc el camí', 'Francesc (Pope Francis)', 'futbol femení', 'periodisme', 'fotografia', 'viatges']