Title:

Vaticà II i reforma litúrgica: llengua i participació

## Resum general Conversa amb Javier Imerich sobre la **litúrgia** i la seva **renovació al Concili Vaticà II**, destacant els canvis visibles i el seu fonament teològic. La litúrgia és definida com la **celebració de la fe** on el *misteri pasqual* es fa present i operant; no és només ritu, sinó **expressió viva de la fe de l’Església**. > "lex orandi, lex credendi": allò que celebrem revela allò que creiem. ### Objectiu del programa • Explicar què és la *litúrgia* i la seva centralitat en la vida cristiana. • Revisar els **canvis conciliar** més rellevants (llengua vernacla, participació, Paraula de Déu, concelebració, comunió, etc.). • Avaluar la **recepció**, els **encerts** i algunes **derives** o excessos posteriors. ## Què és la litúrgia? • La litúrgia és la **celebració de la fe**: integra ritus, gestos, paraula i comunitat amb un significat teològic profund. • En la celebració, el *misteri pasqual* (mort i resurrecció de Jesús) es fa **present i actuant**. • La **missa** és la celebració principal, però no l’única: sagraments, *Litúrgia de les Hores*, **exèquies** i altres celebracions també són litúrgiques. ## Per què la reforma litúrgica fou primera al Vaticà II? • El primer document aprovat (4/12/1963) va ser la constitució sobre la litúrgia, perquè és on **millor s’expressa i es veu la fe** i, per tant, el lloc idoni per **actualitzar-la i renovar-la**. ## Canvis clau aprovats i el seu sentit • **Llengua vernacla**: de l’espectador mut a qui participa amb comprensió. - Objectiu pastoral: que el poble **entengui** i **visqui** el que celebra. - Ja hi havia camí fet (missalets bilingües); el Concili en dona **oficialitat**. • **Altar i orientació**: altar més central i celebració **de cara al poble**. - Expressa la **dimensió comunitària**: el Poble de Déu reunit com a **assemblea**. • **Simplificació de ritus** i retorn a les fonts: purificar elements **superflus** per anar a l’**essencial**. • **Centralitat de la Paraula de Déu** i nou **any litúrgic**. - Més lectures a la missa; leccionaris en llengua pròpia. - Cicles dominicals (A, B, C) i ferials; millor **pedagogia** de la fe al llarg de l’any. • **Participació activa** (externa i interna). - Respostes, cants, actituds i pregària; no només “fer coses” sinó **entrar interiorment** en el misteri. - Impuls dels **ministeris laicals**: lectors, salmistes, acòlits, músics, monitors, ministres de la comunió, sagristans, etc. • **Concelebració**: expressa que qui celebra és **tota l’Església**, amb cada ministre segons la seva funció, i el Poble de Déu. • **Comunió habitual** i, quan és possible, **sota les dues espècies**. - Recupera el sentit d’**àpat** i de **participació** en el banquet del Senyor. - L’adoració té lloc, però el primer sentit de l’Eucaristia és **ser menjada**. ## El gran canvi de fons: teologia de la litúrgia • No només **rúbriques** i formes: la litúrgia és **expressió teològica** de la fe. • Accent **cristològic** i **eclesiològic**: Crist present en l’Eucaristia i en la **comunitat** que celebra. • La litúrgia com a **font d’espiritualitat** que alimenta la vida cristiana. ## Recepció, tensió i aprenentatges • Resistències de **sectors conservadors** que no van acceptar l’obertura (no sols en litúrgia, sinó en la visió d’Església i món). • Alguns **excessos** inicials (optimisme) van menystenir formes i devocions populars, deixant part del poble sense “forma ni fons”. Avui es demana més **prudència i matís**. ## Llatí, gregorià i ritu antic • La **litúrgia reformada** permet el **llatí**, el **gregorià** i la **polifonia**, dins del nou Ordo: no hi ha contradicció. • Contradicció quan s’usa el **missal preconciliar** (Pius V, ritu de Trento) per **tornar enrere**. • Les concessions per recuperar la unitat amb aquests grups (temps de **Joan Pau II** i **Benet XVI**) no han donat el fruit esperat. ## Per què és la cara visible del Concili? • Perquè en la celebració es fan **visibles** els continguts de la fe i de l’eclesiologia conciliar: Paraula, pregària, Trinitat, Crist, Esperit, Església i **relació amb el món**. ## Lectura de l’Evangeli: la paràbola de les mines (Lc 19, 11-28) • Comentari del cardenal Rodríguez Maradiaga: Jesús insisteix en la **responsabilitat personal**, la **paciència** i el **com** fer fructificar el do rebut. • Clau del relat: - Fidels que **multipliquen** la mina reben més responsabilitat. - El qui no fa res per por la **perd**: “A qui té, li donaran; a qui no té, li prendran fins allò que té”. ## Avanç del proper episodi • Tema: **ecumenisme** i **diàleg interreligiós** amb mossèn Daniel Palau.

['litúrgia', 'Concili Vaticà II', 'Sacrosanctum Concilium', 'missa', 'llengua vernacla', 'participació activa', 'ministeris laicals', 'concelebració', 'comunió sota les dues espècies', 'paraula de Déu', 'any litúrgic', 'altar versus populum', 'enculturació', 'gregorià', 'llatí', 'lefebvristes', 'Pius V', 'teologia litúrgica', 'misteri pasqual', 'Església', 'reforma litúrgica', 'recepció pastoral', 'evangeli de Lluc', 'paràbola de les mines', 'ecumenisme']