Title:

Com comunica l’Església avui: xarxes, valors i fe

## Context i focus Programa “Veus de la parròquia” dedicat a la comunicació: com ens afecten les noves tecnologies, com educar en valors davant la saturació informativa i com comunica l’Església avui. Es contrasta la *comunicació externa* (mitjans, xarxes, llenguatge) amb la *comunicació interna* o espiritual (silenci, pregària, introspecció). ## Temes principals • **Les tecnologies són eines neutres**: poden ampliar vincles i informació, però també fomentar addiccions, superficialitat i desinformació. • **Plaer vs alegria**: citant el Papa Francesc, es distingeix entre satisfaccions immediates i **alegria autèntica**, que es cultiva des de dins. • **Educació crítica i valors**: cal formar criteri per discernir informació, amb **pares i educadors** com a agents clau. • **Jesús com a gran comunicador**: llenguatge planer, paràboles, autoritat moral, ús del silenci i del context; franquesa davant la hipocresia. • **Reptes de l’Església avui**: més acollida humil, **llenguatge actual**, coherència i exemple; menys paternalisme i carrincloneria; connexió amb la realitat i la ciència. • **Comunicació amb Déu**: recuperar **silenci i pregària** per parlar amb Ell i fonamentar la comunicació cap enfora. ## Desenvolupament del debat ### Eines digitals: oportunitats i riscos • Tota tecnologia és un mitjà; el seu impacte depèn de l’ús i de l’ètica personal. • Exemples positius: mantenir lligams a distància i retrobar comunitats (p. ex., amistats familiars via Facebook que generen **alegria íntima**). • Riscos: addicció, trivialitat i *fake news* que degraden el debat públic. > “La societat tecnològica ha lograt multiplicar les ocasions de plaer, però troba molt difícil engendrar alegria.” — Papa Francesc ### Saturació informativa i educació en criteri • Vivim en una societat que **satura de dades** al mateix nivell, cosa que porta a **superficialitat moral**. • Cal educació per pensar críticament i valorar fonts; responsabilitat dels mitjans en **veracitat i qualitat**. • La vida familiar es veu erosionada quan pantalles i televisió **substitueixen el diàleg** a taula. ### Jesucrist, model de comunicació • Parlava amb **llenguatge planer** i paràboles; arribava a multituds i “amb autoritat”. • Comunicava també amb el **silenci** (p. ex., amb l’adúltera) i preparava missatges amb pregària. • Buscava **contextos simbòlics** (muntanya) i exercia franquesa davant la hipocresia, encara que fos incòmode. ### L’Església avui: què falta i què sobra • Falta: **acollida humil i autèntica**, presència al “món real”, llenguatge actual, pedagogia pràctica dels valors; **coherència** i menys parafernàlia. • Sobra: **paternalisme, fariseisme i hipocresia**; excés de formalismes i dogmes que allunyen del nucli evangèlic. • Força de l’exemple: figures com **Maria Victòria Molins** o **Casaldàliga** convençen més que molts sermons. • Repte institucional: una “organització elefantina” que **costa de moure** i d’actualitzar-se en ciència i cultura. ### Comunicació vertical: silenci i pregària • Recuperar **silenci, meditació i pregària** per “empapar-se” de Déu i parlar-ne amb veracitat. > “Els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb Ell.” — José Antonio Pagola ### Rigor i cultura • Alerta sobre la **mediocritat cultural** (Ramon Folch): sense coneixement profund, és difícil comunicar bé la fe i els valors. ## Conclusions • **Tecnologia amb criteri**: sí a les xarxes, però amb educació i virtuts que guiïn l’ús. • **Comunicació eclesial renovada**: llenguatge clar, proximitat, coherència i testimoni. • **Arrel espiritual**: el silenci i la pregària fonamenten la comunicació que transforma.

['Església', 'Comunicació', 'Xarxes socials', 'Educació en valors', 'Papa Francesc', 'Alegria vs plaer', 'Jesucrist', 'Paràboles', 'Silenci i pregària', 'José Antonio Pagola', 'Ramon Folch', 'Família i pantalles', 'Veracitat informativa', 'Pares i educadors', 'Addicció digital', 'Exemple cristià', 'Maria Victòria Molins', 'Casaldàliga', 'Llenguatge planer', 'Paternalisme']