per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Bona nit. Bona nit.
Veus de la parròquia Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esverda
Avui, hereus de la parròquia, els reptes que afronta el Papa Francesc. Gracias a la vida que me ha dado tanto
Fins demà!
Amics uïdors de Ràdio d'Esvern, l'equip de veus de la parròquia va desgranar al llarg d'aquest any tota una sèrie de conceptes que el Papa Francesc té sobre la mà de cara a aquest renovament o a aquest ajornament de l'Església Catòlica. La darrera vegada que aquest equip va parlar amb vosaltres vam parlar que tothom tenia dret a rebre l'Evangeli.
Ens acompanyava en aquell moment el Maria Antoni González. Avui tenim un altre convidat, un altre convidat per parlar de l'Església i la comunicació, com l'Església es dirigeix als seus fidels, però també als homes de tot el món, per precisament fer arribar aquest Evangeli de Jesús. És l'Antoni Fuentes. Ben trobat, Antoni. Hola, bona tarda, Lluís. Podem dir que ets un expert en comunicació?
Home, tant com un expert no, però fa molts anys que estic comunicant, en el sentit que, a part que a la ràdio he tocat tecles des de fa molts anys, també he escrit, també he parlat a molta gent, vull dir, tot això és comunicació.
També ens acompanya l'Immaculada Periques, un habitual en aquestes tertúlies a Andorra del Val Francesc. Hola, Immaculada. Hola, bona tarda, Lluís. La teva experiència comunicativa quina és? La meva experiència comunicativa? Uf! Doncs, no sé, em toca parlar bastant durant el dia, intento amb bones paraules convèncer la gent que tinc al voltant del que m'interessa comunicar-los, i poca cosa més. Sí, escric una mica també.
De tota manera, les facilitats per comunicar, heu parlat que tots ens adrecem a altra gent, qui més, qui menys, almenys vosaltres escriviu, etcètera, però darrerament hi ha hagut una invasió de mitjans comunicatius, no?,
Des d'internet, has facilitat l'accés al correu electrònic, les trucades amb SMS, el Twitter, el Facebook, etc. Hi ha els telèfons intel·ligents, les tabletes que hi ha, per exemple, aquí sobre la taula de l'estudi. Realment la gent està més comunicada que abans? No. Encara que té més facilitats, té més coses a la mà. A veure, mira...
Tota la tècnica aplicada a la comunicació i a la informació. Tots els mitjans, televisió, ràdio, periòdics, siguin en paper, siguin digitals, portals, revistes, e-mails, xarxes, internet, no són més que eines, són mitjans. I com a tal són neutres. Però es poden utilitzar de moltes maneres. Per comunicar-se o per fer l'indi.
Llavors, l'ús que en facin les persones depèn, bàsicament, del seu estat interior, de la seva formació ètica o moral, de la seva pròpia consciència o dels objectius que persegueixin. Pensant en això de la comunicació, he recordat que fa potser un parell de setmanes o així,
em va arribar una entrevista que havien fet en en Rojas Marcos, que és aquest psiquiatre psicòleg, que és espanyol però que està treballant als Estats Units, i que havia participat amb l'ajuda a les persones afectades l'11 de setembre amb les Torres Bessones. A aquest senyor li feien una mica la mateixa pregunta.
I va respondre una mica com tu deies, i al mateix temps deia. És fantàstic que se'ns obri l'oportunitat de comunicar-nos...
no solament amb la gent que tenim al voltant, sinó amb gent molt llunyana. I això jo tinc l'experiència dels meus nets, que els meus nets viuen en un país estranger i aleshores hi ha molta rotació de famílies i de nens a les escoles i amb aquests nens que es trenca el lligam
El lligam directe no es trenca perquè a través d'aquestes xarxes es poden anar comunicant i de fet aquests nens han après a relacionar-se molt entre ells a través d'internet o de Facebook o el que sigui. I clar, el mateix que deies tu...
Tot això són medis que ens poden ampliar la comunicació amb les persones i ens poden ampliar l'entrada a canals d'informació que ens poden interessar i al mateix temps depèn de quin ús n'hi fas i com tot pot tenir tots els aspectes molt interessants però pot tenir també els mals hàbits. Aspectes negatius totalment. Aspectes negatius.
Hi ha gent que s'ho agafa bé, que es connecta a la seva justa mesura, per dir-ho així, com els exemples que posava la Immaculada, segurament que n'hi ha també que es vicien i que agafen una certa addicció. El mateix papa Francesc diu que la societat tecnològica ha lograt multiplicar les ocasions de plaer
però troba molt difícil engendrar alegria. De vegades, amb les nostres relacions amb els altres, potser a través d'aquestes xarxes, hi trobem una certa satisfacció. Però autèntica alegria, no sé si la descobrim. L'autèntica alegria es porta a dins...
i no te l'han de facilitar des de fora ni per mitjà de la comunicació ni per mitjà de res. Segons tu tinguis, segons tu visquis, segons tu practiquis, segons tu... En fi, que visquis les coses, tindràs o no tindràs alegria.
Una alegria artificial sí que pot ser tots els jocs d'internet, l'esculpeu, són alegries que són artificials. I molt passatgeres. I passatgeres, evidentment. L'autèntica alegria es porta a dins, senzillament.
Jo he tingut una experiència últimament que, la veritat, m'ha portat alegria. Resulta que, per motius que siguin, de tipus professional o el que sigui, jo he entrat a Facebook i he intentat fer molts amics, i tinc molts amics.
em donen feina perquè procuro cada dia donar un cop d'ull a veure què aporten i aporten coses interessants i a vegades tonteries però bé, les tonteries me'ls veig sent tant i vaig al rovell de l'ou però fa com 4 o 5 setmanes una de les meves amigues de Facebook m'ha dit tu ets germana de la Mercè Periques resulta que la Mercè Periques és una germana meva que es va morir fa 22 anys
I aleshores he dit, sí, és que havíem estudiat juntes, ja no he sapigut res més, ens podríem trobar diverses amigues amb tu. I sí, sí, vam fer una trobada de les amigues que havia tingut la meva germana quan estudiava secretariat, més les quatre germanes que quedem.
I, de veritat, si no hagués sigut per Facebook, no haguéssim fet aquesta trobada. Això és un exemple de bona utilització, no? No, no solament bona utilització, a mi em va proporcionar una íntima alegria, això. És el que dèiem, de fer-ho servir, fer un bon ús, un ús adequat i correcte, perquè si no, no...
Parlant de la joventut, li costa més potser aquesta discriminació de quines coses són realment útils i interessants de navegar, de correctar-se, etc. I altres, doncs...
No saben, potser, veure aquesta distinció. Aquesta igualtat, en totes les dades que rebem a través de les xarxes, també ha estat citada pel bisbe de Roma, que diu «Virim a la societat de la informació que ens satura indiscriminadament de dades totes al mateix nivell i acaba portant-nos a una tremenda superficialitat a l'hora de plantejar qüestions morals».
És necessària una educació que ensenyi a pensar críticament i que ofereixi un camí de valoració en valors. Creieu que es poden descobrir valors també a la xarxa? Sí, i aquí potser sí que podríem estendre'ns inclús una mica. Mira, en els mitjans de comunicació la responsabilitat és de totes les persones que elaboren i que supervisen els seus continguts. També
de la veracitat i qualitat d'aquesta informació que es facilita. Recordeu que el lema o l'eitmotiv dels fitxars de comunicació perfecte seria allò d'informar, entretenir i informar. Llavors, si es compleixen aquestes premisses... Com el nostre lema. És igual, no. Qualsevol programa que serveixi
o que es faci amb un d'aquests objectius, i si es pot ser amb els tres, millor, és perfecte. Però avui en dia hi ha molta porqueria, moltes escombraries. És com llegir en un diari, per exemple, les notícies o els articles d'opinió de forma molt superficial, o, contràriament, fer-ho amb profunditat, de forma que t'obliguis a rumiar i valorar allò que estàs llegint. El fer-ho d'una manera o fer-ho d'una altra depèn de la formació i de la disposició personals.
I aquí entraríem en el tema de la formació. Vull dir, a veure, els pares i els educadors tenen una gran responsabilitat en la transmissió d'aquests valors morals o ètics en els seus infants o en els seus alumnes, perquè també d'aquí depèn, això que t'ho deies abans,
que sàpiguen distingir, que sàpiguen, se'ls ha d'ensenyar, que sàpiguen triar una miqueta què fan o què deixen de fer. On s'han de connectar, on no s'han de connectar, si allò que estan llegint, allò que estan escoltant, val la pena, no val la pena, quins valors, si allò és alguna cosa positiva, si el que transmet és escombraries o el que sigui. Llavors, a les xarxes...
estan plenes de buidor i de superficialitat estan farcides moltes vegades s'utilitzen per 3 metres futeses o frivolitats que només serveixen per perdre el temps i fer-ho perdre els altres i augmentant el grau i el percentatge de mediocritat o també les dades interessadament malèvoles o falses que es van escampant
A la xarxa, a les televisions... Tot, tot, tot, a qualsevol lloc. Però ara em referia a les xarxes, concretament, que és una cosa que avui en dia està molt, molt, molt de moda.
A veure, la Imma volia dir alguna cosa. Jo, sí, seguint amb la línia que dius tu, que realment els pares i els educadors són els que han de formar els nois o els nens i nenes amb valors. Però aleshores hi ha un altre problema amb el tema de les xarxes i és que ens treuen temps de parlar, de discutir. A vegades estem, a casa meva no, però estem...
sopant o dinant amb la televisió posada, amb els mòbils a tota marxa. És a dir, que no solament deseduquen els nanos segons com, segons què es veuen en les televisions o en les xarxes, sinó que, a més, resten temps de poder parlar amb els pares, que són els que haurien d'orientar una mica això.
Això en aquest cas, però vull dir, també és veritat, que sí que hi ha una... Encara que tu estiguis mirant la ràdio, o estiguis parlant, o estiguis fent una altra cosa, si tu no comunicaràs, que això és molt dolent, amb la família, amb el que tens al davant, però també estàs comunicant...
amb els de fora. Ara és veure també quin d'aquests nivells és el més important. Jo deia en el sentit que els pares com a educadors necessiten un espai per parlar, per dialogar.
Hauríem de canalitzar una mica, a partir d'aquest moment, la conversa en el tema central del programa d'avui, és a dir, la capacitat comunicadora de l'Església. Per exemple, si l'Església ha d'utilitzar els mitjans moderns. Em sembla que sobre aquí no hi hauria gaire dubte. Però anem als orígens.
És l'Església de Jesucrist. Ha estat Jesucrist un bon comunicador? Tenia feeling per les masses? Se l'escoltaven? Tenia aquella grapa i aquella facilitat per arribar a la gent? Què en penseu? I si pot ser a través d'exemples, millor. A veure, jo a Jesucrist el qualificaria, si és que es pot qualificar, més que de comunicador, un líder de masses.
El que passa és que el que atrau de Crist és el seu missatge i les seves obres. Llavors, si tu mires els textos sagrats, els evangelis, per exemple, no indiquen res sobre això, però havia de ser un bon comunicador per poder parlar amb la gent, perquè els evangelis sí que et diuen que ho feia amb un llenguatge planer i utilitzant paràboles per fer pedagogia i transmetre el missatge i el magisteri.
I moltes vegades es dirigia a autèntiques multituds, 4.000 o 5.000 persones, això sí que està escrit als evangelis, doncs en audiències de 4.000 o 5.000 persones hi havien sigut. També diu que parlava amb autoritat, no com els mestres de la llei els escrives, això vol dir que el que deia havia de ser interessant, llavors per força havia de ser un bon comunicador.
Jo també crec que en algun moment comunica amb el silenci. I concretament us diria, quan apadreguen a l'adultera, que calla i escriu a terra. Té molts gis d'aquests. Per exemple...
abans de moments importants de la seva vida, fins i tot abans del sermó de la muntanya, abans, per descomptat, de la seva passió, etcètera, es prepara, és a dir, es retira en el silenci, buscant, es diu l'Evangeli, també ho fa d'una manera expressa, la comunicació en Déu, la pregària en Déu,
per sortir potenciat i sortir convençut i sortir, diguem-ne, amb aquesta predicació de cara a la gent. Vol dir, en certa manera, entenc jo, que les coses importants, les coses que hem de transmetre als altres, val la pena que poc o molt les preparem. És difícil, una improvisació... Sí, però això, Lluís, això ja no és comunicació.
Això ja és preparació, és oració, és meditació, és digue-li com vulguis, però ja no és comunicació cap a fora, que és del que em sembla que hem de parlar avui. I una altra cosa. En els moments en què ell havia de dir un missatge que volia que arribés al cor dels apòstols, dels seguidors, pujava a la muntanya. És a dir, buscava el lloc adequat, un lloc simbòlic, com a qui ara buscaríem, doncs, no sé, la teneu la vagoneta, o bé, doncs, la sala de plens, és a dir...
el lloc adequat també tenia en compte el lloc on, des d'on, diguéssim, transmetia qui l'acompanyava, qui estava al seu entorn i, naturalment, qui el podia entendre. Per tant, per mi sí que va ser un gran comunicador, un transmissor adequat d'aquest regne de Déu a la Terra. Sí, però fixa't en un detall. Quan ell retreu comportaments inadequats als escrives, fariseus o a qui sigui,
ho fa d'una forma totalment contrària a el que faria qualsevol bon comunicador. Senzillament, no li importa utilitzar termes força durs o fer-se enemics. Llavors vull dir, això no és el típic d'un comunicador, vull dir, però clar. Potser no és el típic del comunicador que entenem nosaltres ara, però potser sí el d'aquella època, o potser sí el Jesucrist, que ens crida l'atenció.
És una forma de transmetre el missatge, ni que sigui d'aquesta manera. Sí, jo penso que quedava molt clar el que els volia dir. Que a vegades, darrere de ser més bons comunicadors, som potser una mica covards, no? O xerraires. Xerraires sense contingut. Sense contingut, sí.
D'aquí se'n va venir, d'aquí, del temps de Geocris, se'n va venir la predicació dels apòstols, la febrada d'extensió del cristianisme, sobretot a través de l'imperi romà, l'autorització de la llengua latina, etcètera, i va néixer la història de la Església.
Esclar, no cal que la repassem ara, sinó centrem-nos en l'actualitat. L'Església actualment us sembla que comunica adequadament? O al revés, què li falta i què li sobra a l'Església per arribar plenament a convenciment als fidels cristians i als homes d'avui? Bé, jo penso que li falta...
Li falten diverses coses, que jo crec que són fonamentals. Per un cantó, saber acollir, però amb sinceritat, amb humilitat i amb autenticitat. Que això no sempre hi és. No diré que sempre no hi sigui, però no sempre hi és. També li falta, en moltíssims casos, baixar el món real, amb les seves situacions punyents, els seus contrastos i, de vegades, les seves contradiccions.
Li falta agafar el toro per les banyes i ser més conseqüent amb les seves obres i actituds, com està fent l'actual papa, aquest xic ho fa. Presentar el missatge d'una forma més atractiva, utilitzant, per exemple, un llenguatge més actual, eliminant tot allò que és carrincló, perquè això encara s'estila, vull dir, si no, escolteu alguna emissora de ràdio religiosa, i no d'aquí de Catalunya, i veureu el que diuen de vegades...
i posar-se al costat, o tot posant-se al costat teu, o de la persona que escolta, fer pedagogia dels valors evangèlics, no solament explicant la teoria, sinó amb suggeriments i exemples de com portar-los a la pràctica. I llavors, desterrar el paternalisme, el fariseïsme i la hipocresia.
Allò de fes el que jo dic però no facis el que jo faig. Quina feinada. Eh que sí? Déu-n'hi-do. Quina feinada. Jo diria que s'obren molta parafernàlia, no sé si faig bé de dir-ho, però jo penso que s'obren dogmes, és a dir, anar al gra, anar al que sigui. I aleshores jo crec que els que són uns grans comunicadors...
Els que realment comuniquen, que vol dir que ens els escoltem, que ens interessen, són els que ens donen exemple. I ara pensava, doncs, la setmana passada van donar-li el doctorat honoris causa a la Maria Victòria Molins...
que és una monja a peu de terra treballant en un barri degradadíssim i dedicant-se amb cos i ànima i dius aquestes sí que em convencen a mi de moltes coses més que masses sermons està portant a la pràctica l'única actitud exacte, jo crec a l'Evangeli a l'exemple la seva forma de viure com en Casaldàliga ja no cal ni que ho diguem és a dir que
Em sembla que l'exemple és molt important. Després, per altra banda, jo crec, i segueixo una mica el que deies tu, que estem endarrerits. L'Església oficial està enrederida, hauria d'estar més en contacte amb la ciència, amb els avenços, perquè...
Tots nosaltres sabem o tenim alguna idea sobre algunes coses i l'Església sempre va molt enrederida en aquest sentit. I si fos més moderna i més oberta, també ens entraria... Potser és allò que és un elefant, valgui la comparació. És una institució molt gran...
I normalment a qualsevol institució d'aquestes tan grans sempre van bastant a remol de la realitat o de l'avançada. Sempre van al darrere perquè els costa molt de bellugar-se, els costa molt de prendre decisions, de fer canvis.
Llavors jo crec que va per aquí el tema. Bueno, suposo que s'obre jerarquia, que falta democràcia, falta ser més planers i més oberts. I una mica més d'autenticitat. Ara citaríem unes paraules, si anem vaja de José Antonio Pagola...
teòleg i comunicador, que ens deia recentment que un dels trets més positius en el cristianisme d'avui en dia és veure com es va despertar la necessitat de cuidar més la comunicació amb Déu a través del silenci i la meditació. És a dir, també fa una crida aquest senyor, prototipus de l'Eglésia actual compromesa, en què
Evidentment que ens hem de relacionar i hem de donar missatges i hem de celebrar la fe comunitàriament. Però aquí és molt important pel cristià també aquesta direcció vertical de la comunicació, el que és escoltar Nostre Senyor resar prega.
Estem d'acord? Sí, però és el que he dit abans, és un altre tipus de comunicació. És la comunicació... Però també necessita una tècnica i un aprenentatge. Però això ja seria... Escoltar el silenci... Sí, però a veure, Lluís, una cosa és... Això s'ensenya, també. Jo surto i tracto de comunicar, o comunico, jo, església, persona, vaig cap a fora. En el cas de la comunicació en Déu és jo, persona, vaig cap a dins...
a pedal, digue-li com vulguis. Llavors, és un altre camp. És un altre camp. Tan necessari o més que l'altre, que potser... O sigui, avui en dia, una de les coses que els falla a la gent és aquesta. Aquesta manca de capacitat d'introspecció, de meditació, de pregària, de tot. O sigui, és que... D'èpoques de desert, no? Les comunitats religioses, a vegades, fan estones de desert o èpoques...
Un dia en absolut silenci. Sí. Perquè és que, a veure, la persona que és capaç de suportar el silenci, suportar entre cometes, és capaç de trobar-se si mateix o el que porta dins. Anem acabant, però no em puc estar de citar un altre cop en José Antonio Pagola. Quan diu, els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb ells.
Què en dius? Penso que és veritat. Per parlar d'alguna cosa, primer, te n'has d'empapar d'això, no? I clar, realment, la forma d'empapar-te d'això, jo crec que és la pregària, la meditació, el silenci, com ja dèiem...
Ens hem deixat alguna cosa de parlar sobre la comunicació, la renovació amb els altres? Jo volia fer un comentari abans, però ara ja no ve... L'altre dia, fa potser una setmana i mitja, vaig llegir un article al periòdico del Ramon Folch, el biòleg, i parlava de la mediocritat amb la cultura i amb els coneixements, i amb l'ensenyament, que és molt important...
Tant és així que aquesta mediocritat va passant d'ensenyaments ensenyats que quan arriben a haver d'ensenyar ells mantenen aquest nivell, o sigui, va baixant mica, mica, mica, mica, mica, i això a mi em sembla que és molt, molt, molt greu, perquè també a nivell de cara a l'Església i de cara a la comunicació, poder comunicar coses has de saber-les, has d'estar, és el que deia abans la Imma, o sigui, t'has d'empapar d'allò, si no, malament.
Molt bé, moltes gràcies. Immaculada Periques, en Toni Fuentes, us he parlat en Lluís Segura, en nom d'aquest equip de veus de la parròquia, que, en el nostre cas, cada quatre setmanes està amb vosaltres, però que en presència d'altres comunicadors, cada setmana, el dimecres a dos quarts de vuit i el dissabte a dos quarts d'onze.
No deixem de recomanar als nostres ràdioescoltes que si tenen alguna inquietud, que segur que sí, de tipus espiritual, de tipus religiós, doncs des de la parròquia s'intenta comunicar correctament a través de les celebracions litúrgiques, etcètera. Però que les xarxes tenen bona part de possibilitat d'actuació o de coneixement d'informació religiosa i espiritual...
a través de les webs, religiocatalonia.cat, etc. Les xarxes ja ho han dit abans i les mitjans de comunicació són eines. Llavors s'han de fer sàpiga servir. Doncs ens quedem amb la sintonia de veus de la parròquia. Moltes gràcies i adeu-siau.
Fins demà!
A l'escoltes, pràdio d'esperc, sintonitzes, pràdio d'esperc, la ràdio de Sant Jus. Durant el lloc, pràdio d'esperc,
Fins demà!