Vinga va, comencem ara un nou programa de veus de la parròquia
i avui els toca el grup del Jesús Castro de Justícia i Pau
i a més a més també ve acompanyat de la Teresa. Els saludem. Hola, molt bona tarda els dos.
Hola, bona tarda. Hola, Núria.
Vinga va, serà un programa que farem a dues veus.
Primer tindrem el Jesús Castro que ens parlarà de la banca actual
i després també enllaçarem amb el que ens vulgui explicar la Teresa
que després també deixarem que ell expliqui i que presenti també el que ens vol dir.
Vinga Jesús, doncs comencem amb el tema de la banca actual i els seus serveis.
Per quin punt hauríem d'encetar?
La veritat és que a nosaltres el que ens ha motivat fer uns escrits sobre la banca
és el fet que hagin suprimit els caixers automàtics que hi havia al poble
i que a més a més, a part d'això, tanquessin una sèrie de sucursals.
Però clar, en el cas de Sant Just van ser poques sucursals.
Bé, al Popa li van tancar algunes fora del centre, també li van tancar al barri sud.
Sí, per la carretera reial.
A la carretera real.
També en van tancar, sí.
I això, clar, a nivell de Catalunya és un problema gros
perquè hi ha 900 municipis i pico a Catalunya
dels quals n'hi ha uns 400 que no tenen cap mena de poder connectar amb el banc
per fer les seves operacions.
És a dir, que s'han de desplaçar, no?, molts quilòmetres
fins a trobar un poble o algun lloc que hi hagi una oficina.
S'han de desplaçar, però clar, el problema és que són persones,
moltes vegades persones grans que no poden viatjar per motius de mobilitat
i llavors aquest servei, que és un servei imprescindible,
doncs queda totalment en l'aire, no?
Llavors, clar, nosaltres hem fet un escrit,
l'hem adreçat als bancs d'aquí a Sant Just,
explicant una miqueta la situació, igual com a l'Ajuntament de Sant Just,
amb una visita que vam fer la Teresa i jo a l'alcaldia, no?, amb l'alcalde.
És a dir, heu escrit un document que heu adreçat tant a l'Ajuntament
com també a les oficines, als bancs.
Als bancs, sí, als cinc bancs d'aquí a Sant Just.
I llavors aquest document, bé, el que faig això és expressar
la situació que ens trobem pel no tenir aquest servei
i motivar-los perquè això s'arregli.
Però això és una cosa que ens n'hem donat a mesura que anàvem treballant.
Clar.
Per una banda, l'Ajuntament té moltes dificultats
per poder situar només un caixer automàtic a la banda del cap,
a la banda de baix,
per posar-ne un només.
Té moltes dificultats.
En principi, li ho va demanar a la caixa
i la caixa, doncs, ho està estudiant.
D'acord.
I estudiar vol dir, a veure, qui paga l'espai que utilitzarà
la caixa automàtica, és a dir,
s'ha de buscar un lloc que tingui un espai
i aquest espai s'ha de determinar qui el paga.
La caixa no vol pagar-ho.
Clar.
Pel que ens van dir l'alcalde.
Per tant, un gran problema,
perquè, a més a més,
ha d'haver alguna assistència també personal,
perquè no tothom sap fer servir el caixer automàtic.
Clar, és això, que van pujant generacions també, no?
Potser sí que les generacions joves
ja directament, ni caixer ni oficina,
directament pel mòbil amb l'aplicació,
gestionant els seus comptes, les seves targetes,
però, clar, hi ha gent que no té aquesta facilitat amb el mòbil
i que vol adreçar-se a una oficina
on ja no només hi hagi un caixer,
una oficina que el puguin atendre personalment, no?
Sí, és exactament.
Ja no només és trobar-te un caixer
o d'un treure diners,
sinó trobar-te un caixer i un lloc amb una oficina
que hi hagi algú cara a cara que et pugui atendre.
Sí, nosaltres hem analitzat una miqueta
per què passen aquestes coses,
per què s'eliminen aquests serveis,
i la resposta és molt simple.
Eliminar, tancar sucursals
i eliminar caixers
vol dir menys despeses pels bancs.
I menys despeses pels bancs
equival a major benefici a final d'any.
I aquest major benefici que té la banca
va parar els accionistes que té els bancs,
que sempre són minoritaris,
no són quantitat immensa de gent,
sinó com a molt
una representació d'accionistes d'aquest tipus
pot tenir a la caixa 2.000 accionistes
i el banc de Santera potser en té més,
però vull dir que són minories també.
Les minories aquestes em porten
el benefici de tancar tot això.
Llavors, això,
com és que ho poden fer els bancs
i les caixes?
Clar.
Doncs ho poden fer-ho
perquè tenen poder per fer-ho.
És a dir,
el govern tampoc els pot obligar
a canviar la situació,
perquè el banc
tenen un estatus en aquest país
que els permet tirar el dret
i després no cedir
quan se'ls reclama,
perquè és un dret
que ells s'han arrocat.
I això és el curiós,
perquè si és un servei públic,
el servei públic
és la motivació número 1
que tenen els bancs
per tractar els clients,
que els clients siguin servits.
I aquí això no hi és.
En aquest sentit.
Ara bé,
hi ha una demanda
dels indicadores
perquè reclami a la banca
aquests serveis
que són una obligació
que tenen.
I si ho reclamen,
realment,
tenen alguna mena de poder
per fer que canvin?
Bé, en aquest cas,
de poder
el tenen tot la banca.
Sí.
Diguem-ne d'alguna manera,
el germà gran de la banca,
que és l'IVX35,
que és el gran capital
i la banca d'aquest país.
Aquests us són els que
tenen el poder.
I ja no s'amaguen
de fer aquestes coses.
Abans podien dissimular,
és que ara ja no dissimulen.
Tenen el dret
i allà va.
Bé,
nosaltres
hem arribat
una miqueta
més amunt d'això
i ens hem adonat
que
la banca
ha canviat
el sentit
de treball
respecte als serveis,
fins i tot
de treballar
per donar crèdits,
perquè les empreses
puguin invertir,
perquè les empreses
puguin crear riquesa.
Doncs tot això
per això es va crear la banca.
Hi ha uns clients
que som naltros
i nosaltres
deixem allà uns diners.
Llavors el banc
que fa aquests diners
agafa
i els inverteix
amb empreses
que li renten
uns interessos
que li compensen
tant al client
que en aquest cas
no hi ha ni interès
l'han eliminat.
Clar.
I
no produeixen riquesa
perquè el que fan
és substituir
aquesta riquesa
d'economia productiva
per un sentit
especulatiu
d'economia.
que no té a veure
amb l'economia
que els bancs
han de fer
per naturalesa
i treballen
dintre del camp
de l'economia
especulatiu
i això
és una cosa
que passa aquí
a l'estat espanyol
però a nivell europeu
també passa.
i els Estats Units
i els Estats Units
això no passa.
No passa?
No, perquè els Estats Units
i els païs europeus
sobretot els nòrdics
però a Itàlia també
ells
o sigui
tenen
una banca
que es diu
banca pública
aquesta pública
depèn de l'estat
i la banca pública
fa competència
a la banca privada
els bancs
que hi ha aquí
ara
que tots són privats
doncs
aquesta banca pública
els hi fa competència
i el negoci
de la banca
a Alemanya
és un 30%
d'empreses
públiques
de bancs públics
i això
ha sigut de sempre
i fins i tot
als Estats Units
el mateix
Suïssa
que és un dels països
que té les banques
més potents
és desigual
també té una banca
pública
pública també
sí
amb valor del 30%
també
però què passa
que aquí la banca
igual que fa això
dels caixers
i els elimina
perquè ho vol fer
perquè vol tenir
més diners
de benefici
a partir d'això
es vol estalviar
despeses
es vol estalviar despeses
llavors no volen
de cap manera
si ho posen totalment
perquè això els seria
una competència
molt gran
perquè la gent
se'n donaria compte
i diria
si aquest fa això
jo me'n vaig a la banca
pública
i hauré compte allà
per què no hi ha
una banca pública
aquí a Espanya?
no hi ha una banca pública
perquè la banca privada
té el monopoli
mira ara precisament
el conseller
de la Generalitat
Jaume Giró
sí
el d'Economia
que és un home
que té el cap
molt clar
i a més a més
dintre de les limitacions
que té
es mou molt bé
intenten fer
constituir
la primera banca pública
catalana
a partir de l'Institut Català
de Finances
transformar-la
en una banca pública
per ajudar
les petites
i ja les empreses
i els autònoms
en aquest cas
per tirar endavant
l'economia productiva
sí
no l'especulativa
clar
bueno
doncs
això
és el que estan lluitant
ara estan intentant-ho
però facilitats
cap ni una
clar
òbviament
ja suposo
que hi haurà
molts interessos
al darrere
que la banca privada
segueixi tenint el monopoli
qualsevol idea
o sospita
que pugui sorgir
una competència
d'aquesta mena
com la que ha comentat
el conseller d'Economia
en Giró
doncs
fa saltar les alarmes
la veritat és que
en aquest sentit
hi ha molt de camí
a fer
ara
la banca
espanyola
tota
de tot el país
prefereix
invertir
en especulatiu
i curiosament
una cosa
molt important
inverteix
en armes
sí
en fabricació
d'armes
inverteix
els diners
que tenim
natures
a les comptes
i tots
els bancs
espanyols
ho fan
inverteixen
en les fàbriques
que fabriquen armes
i en les fàbriques
que fabriquen armes
del territori espanyol
i d'Estats Units
i alguna d'Europa
també
o sigui que aquests avions
tan importants
o tan grans
que fan els americans
que van de tot arreu
doncs
igual
nosaltres
els diners que utilitza
la banca
són nostres
sí, sí, clar
ja està
això és una pinzellada
em sembla que amb això
ja tenim una mica
d'idea
home, doncs sí
sí, sí
hem parlat
del tema
de la banca
i quan sabreu
així per curiositat
la resposta
si és que en teniu
del text
que heu presentat
en els bancs
bueno
els bancs
no hi haurà resposta
no hi haurà resposta
no hi haurà resposta
segur que no
el màxim
que passarà
serà
que el director
de la sucursal
del banc
Santander
de Sant Just
parlarà
amb el director
del banc
del Santander
de Barcelona
i en tot cas
potser arribarà
alguna nota
a Santander
o a Madrid
on hi ha
els propietaris
diguem-ne
però no hi haurà resposta
perquè precisament
ells són els que
tenen el poder
i no volen donar
no volen atendre
res més que
mantenir els seus privilegis
i és així
i és que
el nostre alcalde
ens va dir
quan vam anar
a la reunió
que ell també
havia parlat
amb els bancs
d'aquí
del carrer Bonavista
i només
s'havia vingut
CaixaBanc
a posar un caixer
a baix
els altres
ni res
res de res
res de res
només CaixaBanc
però que ho hem de pagar
nosaltres
bueno l'Ajuntament
que som nosaltres
en definitiva
és molt greu
perquè es guanyen
molts diners
no Jesús
hi havia un
abans
era el de CaixaBanc
que hi havia també
al barri sud
allà a la illa Walden
que el van treure
i el de la carretera
també
de la carretera
també
de CaixaBanc
que també
el van treure
no clar
és que
ens estem quedant
desmentellats
per dir-ho així
és que a més
el poble
té moltes pujades
i baixades
el poble
s'està engrandint
cap a Maslluí
si han de venir
cap aquí
el carrer Bonavista
és un carrer
que no
quasi no hi ha
places
d'aparcaments
i hem de pensar
en la gent gran
però tot amb la gent gran
perquè nosaltres tres
que estem aquí
encara podem caminar
i et pots moure
però la gent gran
que té dificultats
pujar i baixar
i després
les dificultats
tecnològiques
nosaltres podem
des de l'ordinador
o el mòbil
dominar el tema
però la gent gran
tenen un mòbil
que despengen
i truquen
amb uns números grans
però no tenen
ni WhatsApp
ni tenen Google
clar
no tenen allà
una aplicació
del banc
per entrar
contrassenya
fer gestions
i tampoc
ho vam parlar
amb l'alcalde
i són gent
que ja no
ni que els hi posessin
una formació
Núria
és que ja no està
que algú amb 90 anys
no està per rebre
una formació
ni en 85
no
ni en 85
sí perquè
però clar
avui en dia
la gent viu molts anys
sí sí
cada cop més
llavors sí
llavors hi ha gent
que té els fills
a la prop
però els fills
a lo millor
també tenen una família
tenen fills
no poden estar
tot el dia
que el seu pare
ha de portar
aquest rebut
perquè molts pares
grans
no volen domiciliar
les coses
perquè tenen
aquella idea
ancestral
i clar
els hi costa molt
o sigui
han d'anar a buscar
canvi
i si volen
alguna cosa
intenten vendre
algun producte
perquè piquin
els avis
sí
això ho trobo llets
això és molt
que es faci
molt descarat
molt descarat
no sé si has anat a entendre
a mi un dia
m'intentàvem vendre
el pastillero de la mare
ah si me'l fas gratuït
ja te'l passo
però dius
quan em cobraràs
30 euros
dic perdó
ja estic jubilada
ja m'entretinc jo
a omplir el pastillero
no?
hasta cobrar-te
per omplir
bueno
però si no
te posem un rellotge
que et piti
i dic
però només van a vendre
dic
però bueno
no intenten ajudar
la gent gran
i clar
si és una persona gran
doncs a lo millor
que tenen sous reduïts
que intentin
enganyar-los
és
és molt lleig
sí
sí
Teresa
jo no sé si
a banda del que ha explicat
el Tessus
volies comentar
també
algun altre
aspecte
pel que fa a la gent gran
o
els bancs
dificultats
jo veig
que és la dificultat
en aquest poble
són
que està tot
amb el carrer
bona vista
i tot és pujada
i baixada
per allà
no passa
a l'autobús
i jo penso
que
vas allà
i tens
que anar a entregar
un taló
o qualsevol cosa
hi ha un horari
si és una empresa
petita
com és una perruqueria
un súper
hi ha unes hores
per portar els diners
unes hores
per anar a buscar canvi
a veure
tenen els teus diners
per favor
i vostès
estan posant aquí
uns horaris
i després
el més important
per mi
és la dificultat
tecnològica
per la gent gran
i els enganys
per mi
abans hi havia
en les caixes
una atenció social
hi havia
hi havia
per exemple
el club de jubilats
que hi havia
aquí al poble
que fèiem serveix
hi havia un tant percent
de les banques
de tot el que guanyaven
destinat
a aquestes coses
socials
qui se fa càrrega
qui s'embutxaca
aquests diners
la pobra gent gran
no tenen ara
un lloc
on es puguin
així com hi havia
gran
aquí al carrer
de la Creu
trobo que
hi ha poca empatia
cap a la gent gran
a les caixes
només miren
a embutxacar-se
a fer-se més rics
i tenir més dividends
a més
a més
que l'únic
ja posant l'exemple
de la caixa
de l'únic
l'únic oficina
que tenen
aquí al carrer
Bonavista
la van reformar
fa uns mesos
la van reformar
totalment
i ara entres
i és com
entrar en un lloc
molt
realment
molt sofisticat
que et sembla
que estiguis
a l'últim lloc
menjant
una oficina
d'un banc
jo vaig anar-hi
fa poc
i em diu
el subdirector
vols un cafè
vols un cafè
i em diu
el subdirector
que t'agrada
dic no
va ser molt serria
perquè jo som
molta gente
dic no
això sembla un bar
i a més
estic parlant
amb tu
aquí al costat
i estic sentint
la conversa
de l'altre
que a mi no m'interessa
ni tampoc
li interessa
a l'altre
el tema
que estic parlant
amb tu
o sigui
que trobo
que falta
intimitat
perquè tu vas
al banc
a fer una gestió
que a cap dels voltants
a la millor
és una xurrada
per mi
però
al senyor del costat
no li interessa
i a sobre
estàs fent cua
i hi ha un senyor
un filtre
que el de darrere
t'apregunta
què vas a fer
i el de darrere
està escoltant
el que tu demanes
trobo llets
trobo que no hi ha
intimitat
i que
bé
una falta de respecte
cap a la gent
home
que la gestió
dels diners
és una cosa
íntima
també
és sèria
és
que bé
a vegades
és una mica
incòmode
que ho estiguin
escoltant
o pensis
que et puguin
estar escoltant
encara que realment
la persona del darrere
no ho escolti
però bé
és la sensació
que dona
perquè tu ho estàs
escoltant
sense voler
mentre no ve
el senyor
estàs allà
i estàs escoltant
les converses
sense voler
que ni a mi
ni m'interessen
ni després
al costat
li interessa
el que jo parli
amb aquell senyor
si tens un pla de pensions
i tens uns...
bueno
el que tu tinguis
és que
a ningú li interessa
si vols fer un canvi
si vols comprar accions
el del costat
se n'està enterant
tu arribes al banc
i dius que vull
comprar accions
i el del costat
mira aquesta
és que tampoc
la teva gestió del banc
penso que no és
de domini públic
i això és el que està passant
i a sobre
només et volen vendre coses
per pagar
els rebuts energètics
un horari
si no tens
domiciliada
la pensió
a pagar tant
i a més
et cobren ara
a la que no vagilis
t'estan cobrant
comissions
comissions
si tu reclames
te les descomptes
però els pobres avis
que no
que no estan a vegades
tu perquè estàs a sobre
dic
eh, de què vas
això m'ho treus
i clar
doncs t'ho treuen
però és que
és que ja no tindria
que anar-me a queixar
ja tindrien que ser
ells una mica
de respecte
cap al client
que no tenen ara
clar
després
Teresa
jo no sé si
tot això és pel que fa
referència a bancs i caixes
però
jo no sé si també
volies comentar
algú pel que fa
a la seguretat social
ah
doncs sí
ja que hi som
no?
ah sí
doncs perfecte
també aquest tema
també el vam parlar
amb el senyor alcalde
i la regidora
jo primer de tot
volia felicitar
el nostre ambulatori
perquè
durant el temps
de pandèmia
de veritat
que
jo quan he anat
perquè tinc una mare
de 97
molt gran
i la veritat
que el tracte
quan he anat
personalment
és excel·lent
a veure
considero que
igual que a les caixes
també tenim
una gran dificultat
en el nostre ambulatori
truques
i no agafa
ningú el telèfon
t'hi pots tirar
i no escondir
jo
bueno
en el grup de justícia
que som 10
amistats que jo tinc
els passa
a tothom igual
si tu vas allà
personalment
és el que et dic
desplaçament
d'una persona gran
a l'ambulatori
després ha de pujar
i tornar a baixar
que no és pla
tot sant just
i tens que anar
i depèn de qui
toqui l'administratiu
jo sempre
quan he anat
personalment
m'ha anat
correcte
però
hi ha gent
que l'han tractada
malament
tinc entès
quan han anat allà
a veure
malament
m'ho dic
per exemple
com a empreses
o sense donar
alguna explicació
sense donar-li
explicacions
de res
que ara
no tocava
i fora
una mica
no
i això
no és correcte
després
com el telèfon
no l'agafes
torno a estar
amb el problema
de la gent gran
que a mi aquest problema
m'afecta
de la gent gran
primer perquè
a casa tinc
el que tinc
i jo també
m'estic fent gran
i la gent gran
que hi ha
pel camí
que va endavant meu
hi ha la meva salut
d'acord?
l'aplicació
dius
sí
l'aplicació
que jo domino
i puc entrar
el meu
i el de la mare
però
molta gent gran
tornem a estar
amb el mateix
ni tenen
ordinador
a casa
ni tenen
un mòbil
que es connecti
a la meva salut
perquè ni tenen
wifi
ni tenen res
com ho fa
una persona gran
que vol demanar
hora
i no l'agafen
per telèfon
i et trobes
malament
que fas
o tens el covid
i no et pots
desplaçar allà
això em va passar
l'altre dia
molt greu
no?
i a sobre
ningú et despenja
el telèfon
i llavors
a mi m'agradaria
saber
com es podria
fer
jo estar
li vaig dir
a la calda
jo és que
m'oferiria
de voluntària
a fer gestions
a la gent gran
però clar
hi ha un problema
molt gran
de la protecció
de dades
i
ja no som
tubisquis
i tal
l'adreça
i tal
hi ha el problema
que
quan obres la meva
salut
hi ha anàlisis
clínics
diagnòstics
que això és sagrat
i això és protecció
de dades
de nivell
altíssim
sí
nivell top 10
top 10
no?
clar
que ni a mi
m'interessa
perquè no m'interessa
la malaltia
de cadascú
ni cap parent
però clar
com es podria
ajudar aquesta gent
que no els agafen
el telèfon
i a primera
el tindrien
que agafar
perquè el que diu
la gent
quan vas allà
el telèfon
no sona mai
és que el deuen tenir
sense so
això és molt greu
perquè
si la gent gran
ni tenen internet
i no contesten
i estàs malalt
com ho fas
perquè
perquè t'atengui
un metge
o una infermera
o el que faci falta
jo trobo
que la gent gran
d'aquí del poble
no se l'està cuidant
i això és un tema
que em preocupa
i amb el grup
ho estan bé
no?
perquè
ja no és que tenim
aquesta gent gran
nosaltres també
fèiem grans
però la millor
a vegades
no ets gran
a la millor
hi ha una persona
que té una discapacitat
bé
sigui física
o psíquica
sí
que també es troba invalidada
no?
que es troba invalidada
per baixar l'ambulatori
l'Ajuntament
ens van dir
que
que bueno
que intentaríem
parlar
amb el cap
d'allà
amb la cara
hi ha una senyora
que és la directora
jo pensava
que era el doctor
Monies
va canviar
jo no ho sabia
ara hi ha una
la que abans era
una infermera
una de les infermeres
ara és la
bueno
ja fa
ja fa
jo crec que ben d'un any
que vam fer
el canvi
que Jesús Monies
va passar
a ser doctor
és que és molt fort
per desgràcia
fa tres setmanes
vaig tenir la covid
amb la mare
no sé
jo que soc
super rigorosa
però bueno
a vegades aquestes coses
escolta'm
però almenys
però mira
ho vaig agafar
un dissabte
el Jesús
va anar el dijous
a l'ambulatori
explica Jesús
ell per ajudar-me
no?
perquè no podia sortir
de casa
és el cas
que tens companys
que tenen un problema
i intentes
un cop de mà
clar
el cop de mà
va ser
jo desplaçar-me
al cap
i a les persones
que tenen
que són dues persones
que tenen a l'entrada
em van dir
que
que era impossible
perquè
el telèfon
ells
la tenen sempre
i bueno
escolti
vostès diuen això
però la realitat
és que no és així
clar
no no
sí sí
però bueno
jo he vingut
perquè el que interessa
és atendre aquesta família
sí sí
perquè és això
l'important
per tant
què hem de fer
perquè siguin atesos
per vostès
clar
perquè entenc
que la Teresa
trucava
i no hi havia manera
d'agafar el telèfon
jo tenia un problema
amb la mare
té 97
i el Jesús
estava preocupat
per mi
clar
llavors
em van dir
bueno
mira
per atendre
porta
la tarja
la tarja
sanitària
de la família
que tu parles
i a partir d'aquí
t'atendrem
i vaig haver de tornar
a la tarda
ja està
vaig tornar
i llavors
em van dir
després de parlar
una mica
que allò que ja
comença a estar
una miqueta a tip
perquè això
no és lògic
almenys
amb un llenguatge
normal
diguem-ne
de servei
doncs em van dir
no pateixis
que
avui
trucarem
a les 9 i quart
a la Teresa
des d'aquí
perquè ho tenim previst
val
com a cita
com a cita
ja havien posat
a la meva salut nota
urgent
el dilluns
i el dijous
i ell va a la tarda
imagina't
encara no m'havien trucat
però no
aquesta trucada
no es va fer
va passar divendres
va passar dissabte
va passar diumenge
dilluns
jo donant positiva
me'n vaig anellar
amb un enfado
vas anar
ja
se't van perdre els papers
ja vas dir
sí
vull parlar
amb el Monies
jo pensava que era el director
i em van dir que era la senyora
que no hi era
bueno
vaig parlar amb el Carles
aquell noi que allà
em va atendre molt amablement
sempre ha estat ell
molt amable amb mi
no hauria estat
sincerament tan amable amb mi
si hauria estat el Carles
si hauria estat la directora
m'hi poso
i jo que m'enfado
m'enfado
perquè no pot ser
que tota una setmana
en 8 dies
no t'hagin trucat
és una falta de respecte total
quan has escrit
dos vegades
a la meva salut
ha anat el Jesús
allà el dijous
o sigui que l'ambulatori
no funciona
i tenen un problema
i quan un no truca
perquè si
no es vol una trucada
no et pots desplaçar
llavors clar
quan em vaig queixar
els 5 minuts
em va tenir la metge
i l'infermera
però això no és
això no
a veure
perquè a vegades
t'han d'atendre
i no necessites
el millor presencial
perquè no interessa
que la gent
anem tots allà
en època de Covid
però potser
aquella persona
necessita
una alta
una baixa
una consulta
a la infermera
una renovació
de medicaments
o un dubte
que té
no?
i no fa falta
que tots anem allà
a fer cua
i a omplir
a l'ambulatori
potser amb una trucada
t'ho solucionen
no?
jo trobo que
s'ha de ser més àgil
no?
sí
nosaltres hem estat
pensant una mica
quin és el problema
que fa que aquestes coses
passin
perquè ni les infermeres
ni els metges
tenen ganes
de dir
de no contestar
la gent
sinó que ells
voldrien poder contestar
i atendre la gent
però és que resulta
que no tenen els mitjans
els hi falta gent
no tenen prou personal
i llavors
fugen
ara s'arreglen
com poden
i aquest de Sant Jús
encara que jo
és del millor
dels millors
perquè es plugues
i molins
són
bueno
ineptes
totals
per el que tinc entès
és el millor
imaginat
ara això
de la manca
de mitjans
ho hem d'entendre
perquè el 2008
quan hi va aquesta
crisi forta
abans
la que hem tingut
amb la Covid
el 2008
va ser un
un destralasso
de l'economia
és la perda
d'un 20 o un 30%
de poder adquisitir
de la classe treballadora
se'ns va rebaixar
el salari
et sembla si
en continuem parlant
en el proper programa
perquè se'ns acaba ja el temps
se'ns acaba el temps
sí, sí
va ràpid
això
sí, sí, va ràpid
un plaer haver-vos tingut
d'acord?
que vagi bé
i acabar de passar
moltíssimes gràcies
Núria
vinga
una abraçada
gràcies Núria
adéu

a l'escolta
es pràdio despert
sintonitza es pràdio despert
d'acord