Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més...
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys Música sense etiquetes ni dates de caducitat
Fins demà!
Bona tarda, som en Jesús i la Quima, estem a Veus de la parròquia, i avui parlarem de justícia i pau. Com podeu comprovar, ens falta la Joana. Avui la Joana no vindrà amb nosaltres perquè està fent una lectura de novel·la negra, que és un dels seus hobbies, i avui ha anat i estem tots dos. Bona tarda a tothom. Hola, Jesús, com tal? Hola, bona tarda.
I res, tornem un dimecres més amb vosaltres i us explicarem una miqueta diversos temes de notícies que quasi són agafadetes del dia aquesta setmana, no? Sí, evidentment. Tenim notícies molt recents. I llavors, doncs bé, comencem?
Vale, endavant. Endavant, Quima. Ah, a veure, ahir, com tots bé sabeu, o si no us ho expliquem, va sortir la Fundació BBVA fa cada any un informe. I aquest any va fer l'informe sobre les desigualtats que hi ha en les diferents comunitats autònomes a nivell d'Espanya. I, bueno, si analitzem una mica l'informe veurem que Catalunya...
resulta que està a la cua amb dues eines que jo crec que són una de les bases de qualsevol població i fins i tot de qualsevol estat, que és en educació i salut estem a la cua, és a dir, som els que invertim menys.
Si l'educació és el que ens permet millorar les nostres fonts de treball, de formes de fer, de millorar, li resulta que hi posem menys diners. I llavors en sanitat. Per el que estem sentint, últimament la gent es queixa que hi ha precarietats en molts serveis, en llargues cues... És veritat que a l'hospital que a nosaltres ens toca més a prop, que és el Brogi, sí que han obert una planta més pel tema d'urgències, però en general...
tenim un problema que a la sanitat la gent es queixa sovint perquè hi ha moltes, moltes, moltes cues. I res, si analitzem l'informe veurem això, que nosaltres invertim en menys en aquestes dues coses.
Sí, això és una cosa que és una contradicció flagrant perquè Catalunya és el que porta més diners a l'Estat en forma d'impostos i trasvassos de diners. Per tant, si tu vols potenciar més l'entrada de diners, el que has de fer és potenciar la sanitat, la formació, tot això ho has de potenciar perquè la gent estigui més sana o pugui informar-se millor per...
guanyar més diners i aportar-los a l'Estat. Per tant, això no té cap sentit. Com a mínim, posats a invertir en aquests sectors, haurien de ser totes iguales, com a mínim.
Sí, perquè jo crec que aquestes igualtats tan, tan, tan, tan, tan grans, si ho analitzem per càpita, és una mica fort, no? I dius, ostres, com pot ser que, per exemple, el País Basc és un dels que dona més, inverteix més en educació i els estudiants en sanitat, no? I dius, ostres, com pot ser que uns inverteixin
uns 1.714 euros per habitant i resulta que els altres inverteixin 700 i alguna cosa o dius, ostres, no té molt de sentit, no? No, suposo jo que... L'equitat és molt bèstia. Això que dèiem abans que la inversió augmenta la renta és el País Basc, obviament, clarament.
Allà hi ha menys atur que el reste del país. Això vol dir que l'invertir en formació redunda amb un major benefici pel país. Per tant, no s'entén aquesta situació, a menys que els que fan el repart, o sigui, el govern de Madrid, tinguin uns paràmetres de valoració que nosaltres no podem entendre.
El problema és que jo crec que des de fa temps es coneix que hi ha aquesta diferència entre les diferents comunitats autònomes i el més sorprenent és que abans potser se sabia i ho sabia la gent que es dedica a fer aquests estudis o fins i tot el govern, però ara ja és públic. És a dir, ja portem uns anys que sabem que hi ha desigualtats en moltes comunitats. I per què no hi posem remei?
És a dir, sabem el problema? Doncs, ostres, busquem la manera que això sigui més equitatiu. Que no hi hagi aquests salts tan bèsties, no?
Sí, la veritat és que no té una explicació lògica i, a més a més, un suposa que els governs de Madrid tenen una certa lògica per funcionar, que no són analfabets ni incompetents, sinó que han de tenir una certa lògica. Aquesta lògica, de moment, no s'ha manifestat. Potser a través d'aquest informe, quan se'l llegeixin,
podria ser que canviéssim una miqueta la situació. Però ara ja, de totes maneres, poca importància té això ara, igual que d'altres coses, perquè amb les eleccions que hi haurà, el més probable és que això ja es pugui mantenir com fins ara.
No. Si llegim l'informe una mica així, vas llegint i vas mirant les dades, és veritat que Catalunya, en protecció social, està en el cinquè lloc. És a dir, que en protecció social anem millor. Perquè, clar, tenim també unes mancances bastant importants. Però, clar, et sorprèn i dius, bueno, és el que tu comentaves ara, tenim unes eleccions i què passarà amb tot això?
El que ho agafi, agafarà aquest informe, se'l mirarà, o es posen a treballar i dius, bueno, és igual, guanyi qui guanyi, això s'ha de fer i s'ha de solucionar, perquè dona la sensació que acaba que guanya algú, si no és el mal, ho canviem tot, és a dir, no respectem el bé que ha fet un altre govern, no? Sí, sí. Llavors, clar, dius, ostres, si realment aquest informe és així, les realitats d'aquestes, ostres, mentre hi ha aquestes eleccions al novembre, són les generals, no? Sí, sí.
Anem treballant i, escolta, amb el que guanyi o el que estigui el càrrec, agafa i ho segueix treballant per millorar-ho, però no pas per un oblid, perquè realment és un informe bastant gruixut. Quan vas mirant-lo i dius que és molt fort i que ho coneguem i que no hi posem remei. Jo és que el més fort és que dius, bueno, sí, un informe que és molt exhaustiu,
I que vegis que, bueno, quines solucions hi ha? Bueno, tothom ha callat, perquè si avui cercaves informació no hi havia cap... Ningú s'ha pronunciat de cap partit que hagi dit, ostres, doncs potser hem de fer aquesta acció o n'hem de fer una altra, no? Llavors està molt bé aquests informes que llegim i que en llegim cada vegada més, però clar, si queden en una taula en l'oblit, hosti tu, quina putadeta.
normalment passa coses així quan hi ha desajustos es denuncien però difícilment veus reaccions polítiques o de govern ara hi ha una cosa que està clara la majoria de persones al país igual de Catalunya com Espanya però sobretot Catalunya que és on nosaltres vivim
Pensen que el model econòmic actual, no el sistema, perquè el sistema n'hi ha d'haver algun, però el model econòmic actual s'ha de canviar. I això és la immensa majoria dels ciutadans que estan convençuts. Per què? Perquè a part del que tu explicaves, hi ha tants problemes socials enormement començant pel atur que no se solucionen,
que no permeten que això pugui continuar i llavors la gent arribarà al convenciment que el poble ha d'empentar tots a una per fer efectives totes aquestes millores perquè és l'única manera és que són les associacions i la gent el que estem arreglant els problemes és que jo crec que hauríem d'arreglar els polítics
Exactament. Perquè realment és qui ens han portat amb les seves polítiques, siguin estructurals, siguin les que siguin, són els que han portat aquest disbaux, no? I dius, ostres, resulta que vosaltres sí, sí, molt bé, però no feu res, llavors és la gent al poble que et vas unint i dius, bueno, va, farem aquesta acció, farem una altra, farem la de més enllà, no?
Ahir, per exemple, aquest any, la UOC, crec que fa 20 anys, sí, fa 20 anys, la UOC, no?, i escoltava el rector que deies que, clar, tothom s'ha de seguir fent una formació contínua perquè s'ha de millorar. I diu, sí, clar, amb aquestes dades que l'Estat inverteix cada vegada menys en educació, almenys aquí, un màster de 7 o 8.000 euros que et pot costar, no tothom, amb les circumstàncies que estem ara, podem invertir en fer aquests màsters i aquesta formació contínua, no?
Això que dius és molt ben cert, però el que és evident és que... A veure, la formació per gent que tingui màsters està molt bé i és molt necessari, perquè hi ha sectors que han de ser capdavanters, d'acord. Però bé, hi ha necessitats més de professionals, de gent professional, de gent de labor, de mans...
com és la gent que surt de formació professional, que també són necessàries.
I també s'haurien d'apoiar de totes maneres, en tot. S'haurien de potenciar les formacions professionals. I potenciar, exacte. Perquè hi ha moltes coses que no es podran substituir per màquines, per fer-les. No. Moltes no. I, per altra banda, el problema de la manca de treball, amb un horitzó de 5 anys, ja es veu que no millorarà d'una manera clara. Millorarà, potser, una mica, però realment és una cosa que continuarà malament.
Per tant, ja es preveu una atur estructural bastant alt en els 10 anys que venen. Això, d'alguna manera, vol dir que hem de preparar la gent per formacions molt diversificades, començant per l'agricultura, també.
Sí, jo sempre he pensat que a vegades pensem, ostres, va haver-hi una època, que devien ser potser els anys 70-80, que havíem de ser tots grans, havíem de ser advocats, havíem de ser mitges, havíem de ser enginyers, i havíem de deixar el que antigament, quan hi havia el Franco, hi havia les escoles del treball, era.
Sí, sí, sí. Fins i tot la Siemens tenia una escola d'aprenents, no? Sí, això estava a les empreses més grans, no? La CEA, la maquinista... Tot això, si ens hi fixem, totes aquestes empreses que encara hi són, això ja no ho tenen. No. S'ha perdut. S'ha perdut. I clar, dius, ostres, si això era una cosa que anava bé, és a dir, per què un bon dia vam decidir que si no teníem un títol universitari no podríem treballar? Ja resulta que, i poso d'exemple la meva empresa actualment,
Tinc una mancança que tinc un torner que el tinc de baixa, però per buscar-ne un que em sàpiga fer bé les coses me les estic veient, perquè no és fàcil trobar una persona. Per què ens hem oblidat de la formació professional? Pensem que un torner que ha fet torner tota la vida, o un fresador, o un ajustador...
o un matricer que porta 25 anys treballant del mateix, aquesta persona és el que en sap més de la seva feina. Imagineu una carrera de 25 anys només fent de tornar. Aquest home acumula una quantitat d'experiència, és un mestre. Formar un mestre d'aquest tipus no és fàcil. Ara és impossible.
No és fàcil, eh? O sigui, hem de valorar l'actiu que representen les eines laborals, que són importants. I l'agricultura, per exemple, és una de les coses que té molt de futur. Clar que no és l'agricultura solament del que acollim, sinó també de la industrialització de l'agricultura. És tota una cadena. I la ramaderia.
I aquí nosaltres Catalunya som potents perquè tenim una estructura i una base molt ferma que a més a més s'ha fet a nivell de l'esforç personal de molts professionals dels dos aspectes, de l'universitari i també del manual i també de les empreses que han volgut invertir els seus estalvis en això o les seves reserves.
I això té un futur molt prometedor, perquè només que mirem la manca d'aliments que hi ha en el món, la necessitat que hi ha de fer-los. Aleshores ens hem de mirar el mercat, no el mercat local tan sols o estatal, sinó europeu, africà, americà...
Que això ho permeten les conserves. Sí. Les conserves ho permeten i derivats dels aliments. Com, per exemple, aquests aliments que es donen en un PAC Unicef pels nens que es moren al cap d'una setmana per falta d'aliments. Perquè no tenen mitjans. Això ho fa l'industria alimentària.
Guaiteu si és important. I, per tant, mercant n'hi ha... Tot i més. Mercant n'hi ha i llavors, doncs, s'ha de potenciar, clar. El parc que comentàvem al tema de l'agricultura, el parc agrari, d'aquí al Bastillo Bregat, que tenim aquí al costat, una de les coses que fomenta, i que si cerques a la pàgina web ho veus, s'hi ha tot de cursos de formació per com gestionar la tecnologia.
des de l'abonament, des de com plantar, és a dir, hi ha una infinitat de cursos per si, diguem-ho clar, un principiante que no en té ni idea, és a dir, i dius, bueno, doncs, escolta, potser és que hem d'obrir-nos de ment i deixar-nos de tonteries i potser hem de començar a cercar altres fonts, és a dir, tornar-nos a embrutar les mans, és a dir, no passa absolutament res.
I això passa també amb la formació, que és important en altres sectors, com per exemple el sector de l'ensenyament, que és important que els mestres es vagin adequant a les realitats que cada dia van sortint. I això ja ho fan, almenys a Catalunya. Però jo volia dir una cosa també. Abans has començat parlant de la falta de finançació de les escoles d'ensenyament.
Doncs això s'estradueix en un 25% o un 28% de fracàs escolar a Catalunya. Aquests dades són de la Comissió Europea d'Ensenyament que ho fan, que ho publiquen cada dos o tres anys, no recordo. Doncs Catalunya estem en aquest punt. Hi ha barris, com per exemple Hospitalet, que estan en un 30% de fracàs escolar. I quines són les bases que fan que això no sigui possible?
Començant per el més elemental, per l'alimentació. Per això els ajuntaments al Baix Llobregat han respost molt bé a la qüestió de les beques de menjador i el menjador obert dels mesos estiu, que no hi ha escola, per atendre les necessitats alimentàries de la població infantil. Un nen que no menja, un nen que no dorm, és un nen que no rendeix l'endemà. Evidentment. No, no, ni un nen ni un adult. Però si ara que estem parlant de nens... Sí, sí, totalment.
Vull dir, aquest és el problema, que si tu no tens un nen que se te l'alimenta, anirà a classe i se t'adormirà o estarà apàtic, és a dir, no tindrà forces per aprendre. Consequència, que els polítics que segurament que surtin amb els noves càrrecs que donaran aquestes votacions...
Tant les votacions que es fan municipals com les catalanes o estatals, han de partir d'una base diferent.
A part de rebre notícies i quedar-se-les, han d'intentar canviar les coses. Com canviar-les? Estudiant els problemes i donant solucions i pressionar també els governs que tenen a sobre. Jo n'he vist mai, en pocs moments, en poques actuacions, he vist mai els polítics que s'enfrentessin als governs
amb temes que són radicalment importants. Temes socials. O que s'hagin plantat davant allò de dir, bueno, per aquí no passem i no hi estem d'acord. I, per tant, mira, per aquí no passarem. Per tant, ens aclarem totalment contrari. I no és tan difícil, jo crec, unir-te amb tots els ajuntaments i dir, escolta, no estic d'acord que la Generalitat no doni diners, per exemple, per les escoles Bressol, que ha passat. El 2015 no hi ha diners per les escoles Bressol. I dius, bueno...
Està bé que els ajuntaments assumeixin que el fet que no en tinguin, doncs, escolta, l'ajuntament treu una partida, que potser no farà, jo què sé, un carrer o no el poderà, però donarà els diners a l'escola Brasol. L'ajuntament busca unes solucions. Però perquè no assumeixen tots aquests ajuntaments que passa això i diu, bueno, doncs me'n vaig a la Generalitat de la mateixa manera que el ciutat de tu i jo ens anem a manifestar per alguna cosa que no ens agrada...
Això el que tu dius és veritat, per què no anem a la plaça de Sant Jaume? De la mateixa manera que jo com a ciutadà hi vaig, per què no hi van els ajuntaments de tot arreu? I diuen, bé, doncs anem a queixar-nos tots els alcaldes perquè aquest any no tenim diners per les escoles Bressol. Això mateix que ha fet Albert, el ministre d'Educació, fa dos dies de treure i posar una clàusula per poder matricular els danes que volen començar,
d'una manera d'obligar indirectament a la Generalitat que facin 50% del currículum dels seus alumnes catalans o castellà quan en realitat acaben el cicle com estarà la inversió no solament català i castellà sinó a més a més parlar en anglès i és curiós que els mateixos membres del govern espanyol com a màxim només parlen un idioma a veure aquesta gent haurien de parlar com a mínim quatre llengües a l'estat
Això com a mínim. I una, que no fos. I després, si van a Europa o es mouen pel món i se'n van a les Nacions Unides o se'n van allà, almenys a l'anglès i al francès, diguem-ne, que ja no dic a l'alemany, també, no? És que no tenen temps. No? No tenen temps.
Però vull dir que hi ha coses que s'escapen de la lògica, i això és el que la gent, d'alguna manera, la població, el poble, volem canviar. El model aquest, en molts aspectes, no se veu. Jo sempre m'he fet una pregunta. Si tu, en aquest cas, parlem d'Espanya, que hi ha el novembre, si ens posem a tothom, tota Espanya, a no votar, què passa?
Sempre m'he fet aquesta pregunta, eh? Mira, ara quin públic la faig com si estigués a casa, eh? Ara que tu dius això, dius, vale, si no votéssim ningú a tots els espanyols a les eleccions del novembre i dius, no voto, què passa?
Bueno, segurament passaria que haurien de canviar el model. Potser haurien de fer-ho per força, no? Per això et dic, no? Això és el que proposava també la Teresa Forcades. Ja fa temps que ho deia. Potser sí que ho va dir. No votem ningú. No votem ningú i a veure què passa. Llavors hem de canviar el model. Si ens posem tothom i ningú va a les urnes i les urnes estan buides...
Perquè hi ha una cosa que està molt clara. La gent volem fer canvi sense que hi hagi violència. És que la violència no la porten lloc. Exacte. Això ho tenim molt clar. Ho tenim molt clar tothom. Però també volem que la societat, que el sistema canvi. Perquè és molt injust. I és molt injust perquè qualsevol aspecte que tractem el trobem totalment injust i falta d'ètica. Totalment. És que mira la migració i la gent que està morint. Exacte. Mira, sobre la migració, vols que en parlem una mica? Sí, sí.
Mira, sobre la immigració, bueno, si vols llegir-ho. Diu, el mar Mediterrà, o com el nomenaven els romans, el mare nostrum, té les seves ribes al nord d'Europa, al sud d'Àfrica i a l'est, al proper Orient, i està a voltat de quins estat tots ells independents.
La setmana passada, 6.000 persones, homes, dones, nens i nadons, es van desplaçar amb vaixell de pesca i amb diverses embarcacions des de les costes de Líbia i Tunísia cap a Itàlia, Lampedusa i Sicília, a través del mar en condicions infrahumanes, sense documentació, treball, menjar i aigua per la travessia. Algunes d'elles van morir ofegades abans d'arribar a destí.
Algunes d'aquestes embarcacions han estat recollides a alta mar per vaixells de l'armada italiana. Per què fugen i marxen aquestes persones? La pobresa extrema i les guerres? Per tant, quins interessos provoquen aquestes guerres? En el cas del Pròxim Orient, el control de les fonts d'energia, gas i petroli.
Per part dels països del primer món i a la incompetència dels governs dels estats que no són justos en el repartiment de la riquesa obtinguda en els seus països, les guerres venen pel descontentament de la població i per la pobresa en què queda la major part de la seva població.
En el cas de la migració africana, àfrica del nord i subsaharians, principalment, la causa és la fam i la pobresa extrema en què viuen els seus habitants, que no tenen el control dels jaciments de petroli i gas, a més de les primeres matèries i metalls bàsics per a l'electrònica moderna, i tampoc de les mines d'uran i metalls preciosos, i que estan també controlats pels parísos rics del nord del primer món.
En el cal dels països subsaharians hi ha també la manca de pluja i una sequera extrema, i que ha aportat a una reducció de les collites i ha forçat a unes immigracions per salvar les persones i els animals. És a dir, el canvi climàtic els ha colpejat amb duresa i a una part de la seva població, obligant-los a emigrar a fi de poder subsistir i donar futur als seus fills.
Però hi ha un denominador comú que juga un paper important en tots aquests països i és la disponibilitat i facilitat de tenir armes de totes mides i calibres, de les més modernes i que són facilitades pels fabricants dels països productors del primer món, a més de Rússia, la Xina i d'altres.
I sobrellem que en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que tenen el dret de vetar les resolucions aprovades que no els són favorables, tenen els seus membres els estats més importants constructors del món. La Unió Europea està fent una política de rebuig als immigrants i deixen que cada estat membre solucioni el seu problema.
El continent és el bressol dels valors i la cultura i no exerceix la seva responsabilitat en la búsqueda de solucions. I el problema de la immigració no s'acabarà i continuarà en el moment actual i en el futur.
Bé, això és curiós, no?, que el continent europeu... Ah, perdoneu, abans hem dit que el nord d'Europa i el sud d'Àfrica és el nord d'Àfrica. Ah, perdoneu. Els països del nord d'Àfrica, en total, són 15 els estats que estan a vora de la Mediterrània, no?
Bé, és curiós que Europa no reaccioni, no reaccioni davant d'aquesta situació. I l'altra setmana, parlant a nivell europeu del problema de la immigració, com aturar-ho, dient-me, és molt fàcil com aturar-ho, procurant que els països que són pobres puguin desenvolupar les seves riqueses i pagar-los el preu dels seus productes, el preu real, que és el preu de subsistència, més un superàvit,
perquè puguin viure... La immigració es provoca que aquestes persones no marxen per qui volen, marxen perquè en el seu país no tenen el que es necessita per viure amb dignitat. És que tornem. Exacte. I és curiós que hi van haver membres estats de la Unió Europea, entre ells Espanya, que parlaven d'enviar avions de combat al nord d'Àfrica, d'on surten les pateres, els vaixells, i enfonsar-los.
com si el fet de fer això eliminés la immigració. La gent sempre buscarà la manera de marxar. Sí, perquè marxes perquè no tenen per sobreviure. Però és que la falta de realisme, o bé el tenen o bé fan veure que no el tenen, dels països europeus per poder evitar això passa per reconèixer
el dret a viure a tots aquests països. El que no pot ser és que pensin en destruir, a més, un valor com és el de la pesca, perquè si maten o si eliminen els vaixells de pesca, eliminen una part de la nutrició de la gent amb el peix. Amb el peix, sí, sí. O sigui que ja m'explicaràs les coses que estan passant en aquest sentit. De fet,
Europa es va formar per la immigració de diversos pobles. Els països que hi ha els húngars van venir d'Àsia. Els alemanys i els anglesos van venir també d'Àsia. I els espanyols aquí a Espanya van venir de tot arreu. I en diverses successions. Fins i tot els àrabs. Aquí tenim nosaltres una quantitat de població que ve descendent directament dels àrabs i dels jueus.
A més a més, la Mediterràcia, una de les tres grans civilitzacions monoteïstes. Què vol dir això? Home, que haurien de tenir els seus valors entre el seu ADN, que és el de la justícia. I segurament el tenen, però quan parles amb els àrabs et diuen nosaltres cada any hem de donar una part dels nostres beneficis per a la gent pobra. I a més ho compleixen. Sí que ho fan.
Ho compleixen. Guaita-t'ho, quins principis. I els jueus, doncs... Els jueus només els hi trobo una cosa, que amb el que van patir amb l'edat mundial, amb la guerra mundial, i tal com els van tractar, ara tractin molt malament els palestins, no? Això és el que a mi em costa d'entendre. Però la religió jueva, pels que coneixem alguns jueus, jo tinc una nebó de que ho és, de casada amb una i que ho és,
però està molt bé són molt bones persones i fan el que creuen que han de fer i els anglicans i els altres també i els cristians fem el que fem el que podem també però és que no ho entenc amb aquesta base cultural i filosòfica com no surt el bo de tot això
Si traguéssim tot el bo de totes les religions, jo crec que teníem un món una mica millor del que tenim. Exacte. I no és problema de convivència. Jo crec que si tothom tingués les mínimes coses per viure, molts dels problemes que hi ha aquí i fora d'aquí no hi serien. Si tothom pogués viure amb dignitat, amb una casa, amb un sostre, amb uns diners, amb un menjar cada dia pels nanos per ells, jo crec que moltes de les coses que passen a tot arreu no passaria.
És una utopia? No, jo crec que no és una utopia, però jo crec que hem de treballar tots per això, que tothom tingui els mínims per viure dignament. Aquest és un camí molt clar. Que no és més que això, tenir una casa, poder pagar el lloguer o la hipoteca, anar a comprar i poder pagar la compra de la setmana o del mes, que els nens puguin anar a l'escola i tu a treballar cada matí i arriba a casa teva, a fer el sopar, a sopar i portar bon rotllo, o sigui, no demanant més, no? Jo crec que si tothom tingués això, viuríem molt millor. Bé, volem comentar una miqueta la qüestió de la Diada de la Pau.
El dia 16, que és el dissabte vinent, com cada any a Justícia i Pau i les altres associacions del poble, fem el que és la Festa de la Pau. I el farem a la plaça de la Pau a partir de les 5 de la tarda. Ara no vull dir una cosa, però tenim la xocolatada. Tenim la xocolatada, hi ha també uns payassos sense fronteres que també actuen. Després hi ha les sardanes.
La botifarrada, tindrem, també castell? També botifarrada i després una cosa molt nova que els anons construiran un mur a base de caixes de carta de grans simbolitzant que volem que la informació no quedi tancada dintre d'un mur, sinó que el mur aquest al final de la jornada es destruirà i vol dir que la informació que abans estava tancada i no podia passar al mur ara passarà a les fronteres. Tothom sabrem de tot. O sigui que sobretot els infants entendran això, però clar
El que hem d'entendre també és que, per una banda, s'eduquem o intentem educar els infants, però, per l'altra banda, és que el govern i els que governen fan cada cosa per deseducar-los o educar-los malament. Doncs, bueno, us esperem tots el dissabte que ve i nosaltres ens hem d'anar perquè ja ens hem menjat la nostra mitjoreta que tenim. Així que ens veiem dintre d'un mes i que tingueu una bona setmana. Si volem, ens tornem a escoltar el dissabte diferit a les 11.
Molt bé. Adeu, família. Adeu. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.