Stay tall from it all, the falling fixture does the same thing.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Com un cop al mes, estem amb la Montserrat Giró.
Bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
I una bona amigueta que també ha vingut ajudant-se, que diu Ari.
Bona tarda, Ari.
Hola, bona tarda.
I farem el nostre espai, que és, com vostès recorden, paraula viscuda.
I per això tenim a l'Ari aquí amb nosaltres.
L'Ari és una nena molt maca, que és filla del poble,
i està en el poble, treballa en el poble.
Ara la Montse ja ens farà cinc cèntims d'ella.
Sense entrar en detalls, eh, ojo.
I ens ajudarà i ens dirà el llibre, que si recorden, el llibre que ha llegit,
i que la va impactar.
Després parlarem una mica del llibre, després que la Montse ens presenti a l'Ari.
Ari és només cap als amics, eh?
Exacte.
Moltes gràcies perquè ens deixes dir-te, Ari.
Perquè el seu nom és Arianna.
Arianna Bravo i Bosch.
Ell és Sant Justenca, nascuda, bueno, diem a Sant Just,
possiblement doncs vas néixer a Barcelona, però...
A Sant Joan de Déu, es ploues.
Com la mà d'allò de Sant Just...
Però pots estar inscrita a Sant Just, o sí?
Sí, sí, tota la vida he viscut a Sant Just.
I estàs inscrita també a Sant Just, o sigui que ets Sant Justenca a la seu carrel.
De petita doncs va anar a l'escola Montseny,
després es va passar a una altra escola,
i després ja va passar a Barcelona, a les Trinitàries,
on va fer la...
Vaig fer l'ESO i el batxillerat.
I el batxillerat, val.
On te la podeu trobar actualment?
Doncs al ciabata de Miquel Reverter, on li preparo...
Però no fem propaganda del ciabata, eh?
No, no, no, no s'està producant, no?
Sí, si volen fem propaganda de les dependentes que anen allà,
entre elles l'Ari, que ho fan molt bé.
Va, doncs allà la podeu trobar.
Si no, que paguin, tu.
Per tant, aquest és el seu ofici,
que li agrada perquè l'està en relació amb les persones,
i això li agrada molt.
I després també ens dic que té una filla que té cinc anys,
que com que amb ella, amb l'Ari, li agrada molt la cuina,
doncs ho està traspassant a la seva filla.
Li ensenya a fer pastissos, li ensenya a fer coses de cuina,
que totes dues disfruten molt fent això, no?
O sigui que, bueno, diríem que això són els seus trets.
El que li agrada més és el cuinar i també el llegir,
i per això està aquí, per explicar-nos aquest llibre que algun dia...
I parlar amb els clients, eh?
També li agrada, eh?
Sí, també, també.
Té una empatia gran.
Molt bé, com el temps és sort, aquí a la ràdio anem de cara al que ens porta.
al preguntar-li, i ella va ser tan amable que va dir que sí,
vam dir alguna cosa que t'hagués impressionat,
alguna cosa que tu encara, doncs, no ho sé,
he trasbalsat una mica fins a cert punt que així va ser la cosa.
I ens va portar un llibre, un llibre que jo recomano,
perquè en realitat és una història d'intriga, eh?
Ojo, és com si fos una novel·leta policiaca molt per gent jove.
Ell em va dir, això ho van llegir, o ho van llegir,
o ho van fer llegir quan jo era joveneta.
Aleshores, aquest llibre sí que és adient,
doncs, de 14, 18, 16, així.
El llibre es diu
El vell que jugava a matar indis.
El vell, torno a repetir el títol,
El vell que jugava a matar indis.
I el seu autor és un autor
que es dedica a la literatura juvenil.
No faré un espòiler del llibre
i qui vulgui que se'l llegeixi,
però sí que diem
que en aquell llibre el protagonista és un vell
i passa a Mallorca
i n'hi ha un nano que té 10 anys,
que és el Lluc, el fill i tot,
és uns hostes d'un hotel.
I aleshores, allà n'hi ha unes intrigues,
n'hi ha una noia alemana,
n'hi ha un que deu de tenir 16, 17 anys,
no diu la de que té,
però més o menys així,
amb els seus problemes, les seves coses,
també n'hi ha un xicot,
també n'hi ha uns altres,
n'hi ha una cosa que no s'ha aclarit en un poble,
i aleshores al llarg del llibre ho trobem
i dintre d'aquesta història
trobem que no tots els homes
ni totes les persones són el que són,
que nosaltres a vegades pensem una cosa
i després resulta que és una altra
i ara ens explicarà ella
què és el que li va aportar aquest llibre,
quina impressió va tenir
i el per què,
i després anirem rodonint-ho.
Ari, ara és tu la que tens que parlar.
Per què vas triar aquest llibre
com es què, podríem dir,
per parlar del nostre programa?
Ho has explicat molt bé.
Vaig escollir aquest llibre
perquè realment em va impactar
que no tothom és qui sembla ser
i que les persones darrere
tenen una història
que moltes vegades no ens imaginem.
I quan t'ho vaig dir,
és que és un llibre que em va fer por
i avui pensant-ho
no vaig triar bé les paraules
perquè no era por,
era que em va fer perdre la innocència.
Em va fer donar-me compte
de moltes coses
que fins aleshores
potser no m'havia plantejat.
Em va fer anar molt més enllà.
Jo me'n recordo
d'acabar el llibre
i quedar-me molt trasbalsada
i dir, ostres,
és que no sé com
no fer espòilers d'aquest llibre.
Podem explicar una miqueta més?
Una mica, sí, esclar.
Si no expliquem el què,
doncs esclar,
no sabem per què et va fer por.
Perquè l'has triat.
Sí, clar.
Doncs, diguem que el protagonista,
aquest senyor Valero,
que es planteja
com una persona molt maca...
Perdona,
els protagonistes és
un senyor vell,
hosta del tel,
el fill del Samus,
que és el Lluc,
després n'hi ha la nena
que té 17-18 anys
que és molt amiga del Lluc
i entre tots dos
descobreixen coses,
que és la Hanna.
Exacte.
I després n'hi ha un
que és aquest xicot també
que els ajuda.
I aleshores la Hanna
troba aquella cosa romàntica
que a vegades es troba
en els baraneixos,
el senyor surt el que surt
i el nano,
que el nano,
sí, passa d'aquesta innocència
que dius tu
a donar-se compte de...
Sí, sí, és un pas, és un pas.
És un llibre que a més
jo crec que quan et llegeixes
en aquella edat
et sents molt identificat
amb el Lluc
perquè et trobes
que tu ets un nen
innocent a l'estiu,
que estàs a les vacances
de l'estiu,
et sents molt identificat
i encara tens aquest punt
d'innocència...
I de creures
tota aquesta aventura
que li proposen el nano.
Exacte,
que et plantegen les coses
com una història,
com un treta,
com una gincana
i després et dones compte
de la realitat
que hi ha darrere, no?
I penses,
ostres,
que és que a mi
m'hagués pogut passar el mateix,
jo hauria pogut estar
en el...
En la innocència del Lluc.
Exacte.
No solament en la innocència del Lluc,
sinó també la il·lusió
de sentir-se
perquè li fan invuir
que ell pot ser
molt responsable,
o sigui,
li donen molta responsabilitat.
Sí,
és a més una època,
no?,
l'abolescència,
que estàs molt, molt boig,
que si algú
et fa una mica més de cas,
ja et penses com,
oi, mira aquesta persona,
s'està interessant per mi
i et fa sentir
molt, molt identificat
i és després
el xoc de la realitat
de dir, ostres,
és que aquest senyor Valero
és molt dolent
i jo no m'ho hauria imaginat
i també et fa pensar
el que et deia l'altre dia,
no?,
és com,
de petit sempre et dius,
no,
les persones grans
les has de tindre
molt de respecte
i després dius,
ostres,
però és que aquella persona
pot ser molt dolenta
i jo aquest clic
el vaig fer
amb aquest llibre.
Bueno,
jo ja veus
que quan algú gran
com jo ja entra allà
el xapata,
tu de quan en quan
ho vas mirar
com el gent
i diu,
què tal aquest, eh?
Perquè ara ja en tinc 14,
ara en tinc 33.
Ara ja la innocència
la tinc,
però l'he perdut
una miqueta.
Perquè
el que et fa,
és el que més
et va impactar,
o sigui,
o hi ha altres trossos
del llibre
que també et van crear?
hi ha el,
bueno,
diguem que el senyor
Valero,
farem un espòiler
molt gran del llibre,
és un nazi
que va treballar
com doctor
en camp de concentració
i després ha vingut
a refugiar-se a Espanya
on ha sigut
una clínica
on ha continuat
amb els seus experiments.
Llavors,
jo me'n recordo
que a l'ESO
vam donar el tema
de la Segona Guerra Mundial,
l'Holocaust,
el nazisme,
però no vam entrar gens
en aquest tema
de camps de concentració,
els experiments
que es duien dintre
i jo llegia
no,
és que allà,
bueno,
he apartat la pàgina,
no,
perquè diu,
diu,
els nazis
havien realitzat
experiments
utilitzant
S-Homars
com a conillets d'Índies,
havien inoculat
malalties a persones
només per investigar
quanta estona
tardaven a morir,
havien alimentat
a grups de persones
únicament amb aigua de mar,
xocolata,
fins a la mort
per esbrinar
quant de temps
podien sobreviure
a base d'aquella dieta,
havien esterilitzat
dones,
nens,
nenes
i segueix,
no?
I jo,
tot aquest horror
ho vaig descobrir
en el llibre,
això jo no recordo
fer res a classe,
recordo
preguntar a la meva mare
i posar pel·lis
i va ser com
descobrir
que la raça humana
podia fer coses
inimaginables,
o sigui,
que encara
ho dic ara
i m'admeter-ho
de pensar-ho,
no?
I després de
com tot això
no era poc,
et fa anar més enllà
perquè et diu
però l'horror
de l'ésser humà
no acaba en el nazisme,
o sigui,
encara
passen coses,
no?
Perquè
jo me'n recordo
dir a la meva mare
però com podia passar allò
i que ningú ho parés
i la meva mare em diu
bueno,
però és que ara
també hi ha guerres
i hi ha fams,
o sigui,
i jo crec que
dintre de 10 anys
la meva filla
em podrà dir
la mateixa pregunta,
no?
Ostres,
encara estan passant
aquestes coses
i com permetem
que passin
i direm
ostres,
és veritat,
no?
Perquè
i...
Home,
perdó,
sense anar més lluny,
uns d'aquests
que porten barques
de Santa Paula,
no sé d'on era,
diu,
he trobat
sí,
però això
l'he passat
més d'una vegada
allà
amb una bassa
i tot,
i s'agafa
i no li deixen
desembarcar aquesta gent
i diu,
jo què faig
amb aquests aquí?
És a dir,
que veiem encara
tot aquest horror
i avui dia
jo crec que encara
ho veiem més
perquè allà
estava amagat,
descobreixen
un cementiri
de les noies
que havien desaparegut
però avui dia,
esclar,
a l'ordre del dia
tenim els mitjans
de comunicació
que tu rius
i ja ho saben
a l'altra banda
del món
i si tu fas
una cosa també
vull dir que
que el mal
però el mal
és tan fort
que el bé
no pot
home,
tu ets una persona
molt positiva
tu què diries?
jo no ho sé
ai, ai, ai, ai
que m'està dur
no ho sé
jo
home,
hi ha molta maldat
molta
però tu no creus
jo crec
no sé si és que
són els anys
o és que
és el meu caràcter
o és que
no ho sé
però al món
és igual
jo crec que si avancem
una mica
és per la bondat
més que per la maldat
perquè si no hi hagués
bondat
ja estaríem tots
tots morts
sí, això és totalment cert
vull dir que
i aleshores
les coses
cauen pel seu pes
el que passa
que com
el que té més atracció
són els datos
i les coses
que criden
o sigui
un crim
queda més atenció
que no pas un acte
de bondat
que quasi no surt
sí, és cert
les notícies
i el que veiem
són els horrors
del dia
perquè
quan tu
ho vas llegir
aquest aspecte
diguéssim
que tu
has llegit
aquest trosset
o sigui
allò
en aquell moment
ho vas
ho vas entendre
com una cosa
que ja està
que era història
història
recent
però història
o
formava part
de la novel·la
no, no
jo ho vaig entendre
com que
no m'havien
acabat d'explicar
molt bé
el que s'havia passat
i
clar
dic home
però jo he estudiat
que es va matar
molta gent
per religió
per raça
per sexe
però
no
havíem entrat
en aquell
detall d'horror
i va ser a partir
del llibre
i després ja
bueno
sí que a batxillerat
quan estudies història
i entres
molt més
en detalls
però
sí, sí
jo no vaig entendre
que fos part del llibre
entenia que
realment allò
havia passat
i era història
i per això aquest terror
no?
de dir
home
quina maldat
el
perquè jo fins aleshores
no
no havia
com
tingut aquest xoc
de
les persones
com a humanitat
el mal que podien arribar a fer
totalment
ell era el lluc
era el lluc
i lluc il·lusionada
amb les coses que et deien
no
aquí també és molt bonic
en el llibre
doncs que la Hanna
que és alemana
quan veu tot això
perquè ella investiga
i ho troba
i tal
és que queda horroritzada
per aquesta
xacra
o lacra
o el que vulguis dir-li
que tenen els alemans
degut a la cosa del nazisme
i degut a la cosa del Hitler
i aleshores
ella també
ho
ho refusa
no, no, no vol
saber res
i se sent també
dolguda
sí, sí, sí
però encara així
tot ho posa de manifest
i ho diuen
no, no
el llibre val la pena
jo
com m'agrada
la policia
que vull dir
res
ha sigut
una novel·leta de res
i a més que no costa res
de llegir
perquè us dic
és juvenil
és juvenil
i el que tu dius
és molt maco
perquè t'obre els ulls
que també ho diu
a la contraportada
l'autor també ho diu
que obre els ulls
a la innocència
una mica
i adonar-se
que no tot són
no tot són molt bons
com deia aquell
no tot són molt bons
doncs bé
molt bé
què més
però sí que
abans no arriba
a aquesta pàgina
que sí que hi ha tot un
abans aquesta pàgina
era com
una novel·la
d'estil
exact
com podia estar llegint
los cinco
de Lenit Blito
no sigui totalment
no
i va ser
quan ja
cada vegada
quan avança
cada vegada
cada vegada
es va fent més negra
però d'una banda
diguéssim
hi ha això
el nen
que vol
que amb el valero
doncs
hi fa
diguéssim
una amistat
una conchanxa
d'allò
que la mare
intueix
que allò no
té aquella intuïció
que diu
aquest senyor
no li agrada
que vagi
però al nen
doncs
el fet
que li dona
aquest empoderament
de sentir-se
gran
de sentir-se
posseïdor
d'una història
doncs
l'atrau
no
i això
arriba a ser
no no
i a més
com el vell
li dona
amb el nen
li dona
aquesta
amb aquesta autoritat
i aquesta
aquesta herència
que li dona
doncs
inclús per salvar-lo
resulta que amb això
és quan l'atrapen
el fet
de voler salvar-lo
és quan l'atrapen
amb aquest allò
i que
diu
com s'acaba
bueno
ja que l'exerixin
però
però sí que
si ens situem ara
que tu dius
això que dient
de la maldat
doncs
sí que
ens porta
a veure
doncs que
hem de ser crítics
davant
de les coses
no
perquè
si som crítics
podem anar
a buscar
diguéssim
el que és més essencial
anar aprofundint
en allò
que ens diuen
i podem separar
el gra de la palla
no
perquè ara
doncs
bueno
no està tan
si el nazisme
no ha desaparegut
al contrari
està en auge
exacte
sí sí
així és
i aleshores dius
bueno
què passarà
quan sents
a vegades
aquests capitostes
que l'altre dia
la Montserrat
estava tota
esvarada
d'uns comentaris
que va sentir
i va dir
no et dic
no ho he sentit
afortunadament
perquè a vegades
sents així
o tens que tenir
els ulls
i els ulls
de sordes
per no volguer sentir-ho
o què
aquella por
que tu vas tenir
encara et dura
sí
sí
sí
sí
sí
sí
perquè jo sé
això
no ho vol dir
que encara hi ha gent
no ho sé
sí
no i és veritat
o sigui
és el que dèiem abans
bueno
el bé
està
per sobre
el mal
però el mal
i les persones dolentes
segueixen existint
o sigui
i no queda tan lluny
o sigui
hi ha molts països
que estan
i aquí
aquí mateix
exacte
i clar
és el que deia
bueno
perquè hi ha una frase
que li diu
però que tu sola
et munteràs
un olocàs
aquí
perquè tu dius
bueno
és que si una persona
ho diu
i un altre ho segueix
i un altre segueix
és tan fàcil
és el que dèiem
abans hem de ser crítics
i si sentim alguna cosa
frenar-ho
no callar
perquè si tots anem callant
i ningú va frenant
tenim un problema
i tant
i tant
i tant
o sigui
aquesta por no desapareix
però
perdona
però
potser
o sigui
de més gran
hi ha una
hi ha una diferència
no
entre la por
la desconfiança
no
anar descobrint
cada persona
no
això
potser de més
pot quedar més la por
perquè hi ha aquest impacte
no
però
anar creixent
també
anem
veient
diferents
amb les persones
si tu
quan dius tractes
a les persones
doncs
veus que
que
que
exacte
no
la vinya del senyor
que nosaltres
estem aquí
un programa
després
de tu
i la maldat
sempre té
alguna
alguna
ve d'alguna
conseqüència
no
i llavors
és aquesta creença
que tenen els nazis
que veus com
una creença
cega
no
i
llavors
penso que de gran
és com
el fet
de nosaltres
doncs
estem
dintre
de l'església
però
som crítics
també
amb l'església
no
doncs
vull dir
de gran
tenim aquesta
aquesta oportunitat
o capacitat
o capacitat
exacte
capacitat
d'anar descobrint
que
doncs
més
també
la bondat
que la bondat
com deia la Lina
doncs
és el que
contrarresta
la maldat
i tant
i dintre del llibre
vas trobar
ja que sí
que n'hi ha aquesta maldat
i tot el llibre
i a més
que és punyent
no va broma
perquè si comences a pensar
ho veus ben clar
i aquest odi
que dius tu
i aquesta cosa obsessiva
que tenen
la persona
que va per aquí
però també vas trobar
algun rasgo
o alguna cosa
que et va agradar molt
en el sentit
de plaent
de no tant
esgarrifós
no és que el llibre
no faci por
sí
em va agradar molt
i per algun personatge
el que dius també
la història
de la Hanna
o sigui
com aquesta
no sé com definir-ho bé
però com
aquest dir
ostres
va ser el meu país
va ser la meva gent
i com
demanar un perdó
que no fa falta
ni que demani
perquè és molts anys
després
i el lluc
també
com creix
és maco
de veure
el que és bonic
és el lluc
després de passar
aquesta mica
d'intringulis
o més
després de passar això
ja s'acaba dient
que se'n va
amb els amics
exacte
que torna a anar jugant
i després
està aquell altre xicot
que és aquesta part romàntica
que és molt natural
als 16-17 anys
i aquí aquest noi
és molt maco
perquè al final
també n'hi ha un tubum
ni un bucinet
que a mi això
també em va agradar
quan el vaig llegir
vaig pensar
mira per on
aquí n'hi ha alguna cosa
que també està bé
quan diu
quan ells dos
perquè primer
la Hanna
i aquest altre xicot
bueno
allò que fan els joves
però després
gràcies a tots dos
la cosa va endavant
i s'arregla molt
i després li diu
però
quan li diu
som ànimes bessones
fets l'un per l'altre
i diu
però aquest món
també té
les seves compensacions
oi?
va dir en Mànix
que és aquest xicot
un dia
mentre estaven abraçats
mirant una aposta
de sol
això és lo romàntic
i ara qui és aquesta
és que segurament
això va dedicat a la gent
diu
créixer
i assumir
responsabilitats
farà
tota la por
que vulguis
però bé
també hi ha persones
com tu
no?
perquè ell ha sigut
un nero
que fan que el món
sigui més confortable
més bonic
que et faci més mandra
morir
vaja
eh?
o sigui
el qual vol dir
aquí n'hi ha un brí
d'esperança
és a dir
que sempre
i això és maco
dintre del llibre
esperant-se en el sentit
no és que aquí
quedi la cosa malament
aquí s'arregla tot
com és natural
perquè si no
hi ha els pobres
adolescents
quedarien més
més que platanats
de bastants
que platanats
no?
i dius
bueno ja no llaceixo
després tu
però encara així tot
doncs
és com un apunt
de dir
no
pots fer granta
pots fer
però bueno
és el que dèiem abans
sempre trobaràs
algú
que et farà
la vida
més dolça
que et farà
més dolça
com els pastissos
que fas
exactament
tu el recomanaries
el llibre?
sí
sí
molt
però el recomanaria
per gent
bueno ara
estaria bé
tornar-lo a llegir
però
és el que em deies
tu l'altre dia
quan el vas llegir
ai el Valero
que ve d'Argentina
alemany
ja
pots avançar
per on va
en canvi
quan tens 13
14 anys
jo crec que no te l'esperes
tant
bueno i menys
si no s'havia parlat
exacte
jo crec que és
l'edat
12, 13, 14
a l'edat recomanada
perquè et fa
anar molt més enllà
i tindre ganes
de pensar
ostres
què va passar allà
què va passar aquí
com va arribar fins aquí
sí
sí
no
i com aquests
els busquen
exacte
que són els cazanacis
que també surten
aquests dos
que són de la CIA
però que són aquells
que són homes dolents
sí
que el Valero
li diu al nano
tu me'n seràs
perquè viuen uns enemics
que volen prendre el tresor
exacte
també surt l'expòlio
que el Valero va fer
exacte
però ja estem dient massa
d'allà
molt
l'estem fent la cosa així
potser sí que val la pena
és que l'autor del llibre
l'Andreu Martini Ferrero
és una persona
que ha escrit molt
a nivell juvenil
també teatre
còmics
va estudiar psicologia
i això també li permet
o sigui
endinsar-se tant
amb els personatges
no?
sí
és més que imaginació
perdona
aquest senyor
va néixer al curat de nou
o sigui
que si és tan gran
quasi com jo
una mica més jove
però quasi
però té
però realment
és una novena
juvenil
fresca
i molt fàcil
de llegir
jo de tots els llibres
que recordo
que m'han fet llegir
home
jo crec que l'any anterior
em van fer
llegir 40.000 deues
no hi ha diferència
allò
no hi havia
qui passés la pàgina
i aquí tenies
ganes de llegir
no no
escolta
inclús sent gran
tens ganes de dir
que li passen aquests
i tot el lío
amb què ja ho veus venir
no?
ja d'entrada
però veus venir
perquè el que deies tu
molt bé
sabem història
una mica
i aleshores
ja sabem de què va
i dius
ui
els que es van anar allà
i allà van fer continuar
l'Argentina
i tot eh
bueno
jo em fa la feita
que queda molt poc temps
sí
i aleshores
nosaltres en aquest programa
com sempre
tenim que llegir
l'Evangeli
que
vostès escoltaran
aquest dissabte
o aquest diumenge
que és
què dius Montse?
l'hora
ah
l'hora ja és l'hora?
no
que encara falten 5 minuts
o 7
és que no veig
no veig
ah
sí
vale
això és ràdio
i és en directe
eh senyor
primer que res
li donem les gràcies
a l'Ari
que ha vingut
que ha estat molt maca
que han expressat
les seves inquietuds
de joveneta
i que les continua tenint
però que ara
se li han apaibegat
una mica
perquè el que no pot fer
és transmetre-les
a la filla
però tu la filla
en realitat
dóna-li l'esperança aquesta
que n'hi ha gent bona
d'acord
ho intentaré
clar
hi ha molta gent bona
el que passa
que no sigui
una cosa és ser bo
i una altra tonto
i aleshores
als neus petits
a vegades
se li ha de dir
sí
però el tonto
i això també fa molta pena
de dir
i el tonto
en realitat
és el que fa la mare
no?
clar
vigilar i cuidar
perquè és la seva feina
no?
no, no
i la seva mare
també és molt bonic
el que ha dit l'Ariana
perquè en el moment aquest
la mare la va ajudar
a entendre moltes coses
exacte
i aleshores també és xulo
això per tu
sí
perquè
exacte
és un llibre
que et fa anar
molt més enllà
sí
i moltíssimes gràcies
a vosaltres
per convidar-me
no, gràcies a tu
per haver vingut
molt bé
i aleshores
el que tenim que llegir
senyors
ens toca
vostès escoltaran
ja hem entrat
en l'advent
i tocarà el segon diumenge
d'advent
i recordin
que aquest any
en comptes de fer el ciclo B
fem el ciclo C
i per tant
en el segon
que és el que correspon
ara el s'hi busco
i el s'hi dic de seguida
eh
a l'Evangeli del ciclo C
sí
el tinc aquí també
Montse
pots començar a llegir-lo tu?
sí
fem la meitat que donem
bé
és l'Evangeli
segons Sant Lluc
això és
i Sant Lluc
ens situa
en la vocació profètica
de Joan Bautista
o sigui
diríem que
és aquesta
aquesta veu
que
que claman el desierto
però que
que d'alguna manera
sí que ens posa
és a dir
en una situació
de
de descoberta
diu
l'any 15 del regnat
de l'emperador
Tiberi
mentre Espons Pilat
era procurador romà
de la Judea
Herodes
era
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
retracte
de Galilea
Felip
el seu germà
ho era de Iturea
de la regió de Trancconitida
i Lissànies
ho era de Avilena
i durant el pontificat
de Nas
Caifàs
Joan
fill de Zacarias
rebe la paraula
de Déu
al desert
i anar per tota
la comarca
del Jordà
predicant
un bautisme
de conversió
per obtenir
el perdó
dels pecats
complia
el que ja ha escrit
el llibre del profet
Isaías
una veu
crida en el desert
obriu una ruta
al senyor
aplaudili el camí
salçaran
les fondalades
i s'abaixaran
les muntanyes
i els turons
les arrelades
tornarà una plana
i el terreny
escabrós
serà una vall
i tothom
veurà
la salvació
de Déu
aquí s'acaba
l'Evangeli
fixeu-vos-hi
que com sempre
diem amb la Montserrat
els Evangelis
d'una manera
ara l'Ariana
deu de dir
què diuen
aquestes senyores
no
fixa't bé
en aquestes paraules
aquestes paraules
jo crec que aquí
encara transmet
més la bondat
és a dir
que gràcies
a l'ajut de Déu
doncs
les muntanyes
s'aplenaran
les fondalades
s'ompliran
no caurem
dintre de la fossa
ni de la cova
aquella que surt
en el llibre
aquella cova
que tenen tanta por
no?
i tot serà una vall
i tothom
veurà la salvació
de Déu
en definitiva
podem escollir
podem escollir
perquè
el mal
doncs
la persona
pot estar-hi
però podem escollir
i per alguna manera
doncs
bueno
també
Déu perdona
això mateix
perquè es pari mare
això mateix
senyors
fins la propera
i gràcies per tot
gràcies Ariane
una altra vegada
i ja ho saben
el dissabte
si no poden escoltar
el dimecres
doncs el dissabte
les dos quarts d'onze
fins per nosaltres
el mes que ve
bona tarda
moltes gràcies Ariane
gràcies a vosaltres
i als santjustencs i santjustenques
per escoltar-nos
gràcies
ara escoltes
ràdio
sintonitzes
ràdio
sintonitzes
ràdio
de santjust
Ràdio Tosfer
Ràdio Tosfer
Ràdio Tosfer