Gràcies.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desverg. En tots vostès, veus de la parròquia.
L'espai que ens toca avui és el paraula viscuda. I com vostès ja sap, cada tres, quatre, un cop al mes, venim amb la Montse, Montse Giró, bona tarda. Hola, bona tarda. I sempre portem alguna persona, i en aquest cas la cosa és molt bonica, perquè no en portem una, en portem dues, quatre i sis persones, tots ells molt macos, i dic tots ells perquè aquí n'hi ha un xicot. El programa que vostès ja saben, doncs, és la paraula viscuda.
Doncs és la paraula viscuda en la qual nosaltres llegim un text. No nosaltres, sinó la persona que ve ha llegit alguna cosa que li ha arribat profundament i potser l'ha fet pensar, reflexionar i canviar algun concepte que tenia. En el cas d'avui, n'hi ha una petita variació, però per nosaltres és gratificant i ens agrada molt. És un grup de joves...
Portats per la Quima. Bona tarda, Quima. Bona tarda. Que és la monitora o la guia. Ella no vol ser capdavantera, però sí, és la que més o menys els guia. I aleshores, ells explicaran, en comptes de fer paraula viscuda, seran vivències viscudes.
El grup s'ha fet, Quima t'ho diràs, es va fer amb un lema, que és el lema que teniu aquest any. Aquest any la diòcesi, anem bastant units amb la diòcesi i aquest any el lema és no ens deixem robar l'esperança. Jo crec que amb tot el que està passant, i ells ho saben,
doncs què millor que no perdre l'energia, la possibilitat que ells tenen, no? I que l'han de tenir, que l'han de conservar. Perquè són ferms, ja veig la cara de trucells que són persones fermes que seran positius el dia de demà i ara també. Que el grup, sou un grup de la parròquia, des de fa tres anys, hem anat incorporant nous vinguts i la veritat és que jo estic molt contenta, ells no ho sé, ells que ho diguin, però a mi m'agrada molt. Us ho passeu bé.
I penseu també que el que esteu fent té un cert valor. I que algunes de les activitats que vosaltres fareu són positives per vosaltres i pels altres.
Aquí la Quima i ells també han preparat com una guia, com una espècie de planning que tenen i que s'han proposat, suposo, per fer. Algunes estan fetes i algunes altres no. Aleshores, una veu que vostès s'han conegut, perquè també participa en la ràdio, forma part de l'institut i és el capdavanter aquest sí, eh? El Dani ja sap de que ve la surt. Sí, jo ja controlo una mica tot això.
Ja controla. També diu, no feu soroll perquè si no va malament. O sigui que està cert permetre al lupse de donar ordres. A veure...
Digue'm, tu comences, no perquè siguis el noi, o potser sí, perquè ets l'únic noi que tenim aquí a la taula, no? No, no deu ser per això, però bueno. Bueno, digues, a veure, què feu? Bé, mira, t'explico una mica. Aquest passat any, aquest passat juny, el 7 de juny de 2014, vam anar a una activitat, una activitat que es fa cada 3 o 4 anys,
Una activitat que reuneix tots els joves de Catalunya, de tota Catalunya, en un punt de Catalunya. I els reuneix amb el fi de l'esperit. Perdona, en la guia diu trobada de l'esperit.
Exacte, l'Aplec de l'Esperit, aquest Aplec de l'Esperit que aquest any es va celebrar a Banyoles el dia 7 de juny i bàsicament vam anar-hi perquè és un lloc per trobar-nos bé amb gent jove, perquè bàsicament era un lloc de gent jove.
i bé, dos del grup de la parròquia més un altre escolar que també forma aquest grup de la parròquia vam decidir d'anar a l'Aplec
i passar-nos-ho bé i ens ho vam passar pipa de ser un dia molt emocionant perquè van haver-hi moltes activitats en tot el dia no només vam veure joves sinó que també activitats amb monitors, vivències i coses que... què et fan pensar?
Aquí, la primera de les dies, o sigui, de la primera estrofeta, podríem dir que n'hi ha aquí, diu trobada de l'esperit. Aquest esperit va reinar sempre.
Digues, digues. No, sí, sí. Bé, no, no, no, sí, ja anaves bé. Més que ara estem sentint l'himne del ple de l'esperit, un himne que és el que van utilitzar aquest set de juny.
per entendre més aquest aple. Va ser un himne que portava com a nom, com a segell, és el senyor. Et feia pensar bastant perquè...
Era una frase que dius, ostres, és el senyor. Però què és el senyor? El senyor és tal, el senyor és qual. I aquest himne ho explica molt bé. I la veritat és que a l'aplat de l'esperit, quan ja hi vas, ho vas entendre, s'entén perfectament. Perquè les activitats que et fan són molt entrenadores i... I t'omplen. T'omplen molt. T'omplen molt, jo...
Jo realment no hi havia anat mai en un aplet de l'esperit i m'ho vaig passar molt bé, perquè ha après moltes coses. Hi ha alguna d'aquestes coses que cridés més l'atenció que una altra, que la poguessis explicar així breument? Breument perquè tenim que parlar tots, perquè aquí ja sabeu que la ràdio té un espai...
M'ho vaig passar bé, però alguna cosa que puguis comunicar als que estan a l'altra banda de la ona? Bé, va haver-hi una activitat que va ser molt maca, molt interessant, que era anar a parlar amb gent que tenia algun tipus de... amb testimonis, que tenien algun tipus de cosa a veure amb el dia a dia de la gent.
hi havia diferents testimonis una dona que estava treballant en un lloc per reformar gent que ho estava passant molt malament i a mi em va tocar amb una gent que està en una residència que és gent que té discapacitats una residència que ara no em feu dir el nom perquè no me'n recordo
però va estar molt bé perquè van venir representants d'aquesta residència, gent amb discapacitats, i em feia molta gràcia perquè tots havien adaptat un rol. Tots havien adaptat un rol, com podríem dir-ho. Doncs que cadascú... Aportava. Sí, exacte, que es creia una persona molt...
molt agraïda, eren molt agraïts tots perquè mira, si no hi havia el delantero pichichi de la residència aquesta, hi havia el president del futbol de la residència, és a dir, formaven un nucli molt xulo i una de les experiències que vam emocionar més a
a tots els participants. Tu diries que són, perdona Montse, serien valors morals que els vau descobrint allà i us feia verdaderament o s'omplia. Jo no sé si vols preguntar alguna cosa perquè me'n vaig a la Úrsula. Actualment de les persones que tenen discapacitat o tenen algun tipus de minusvalia s'està introduint el llenguatge que es diu diversitat funcional
Per tant, ja traiem el de discapacitat i posem diversitat funcional perquè cada un de nosaltres tenim una manera de funcionar. Aquí primer es deien altres noms, ara es diu discapacitat i ara hem fet un pas de gegant que és diversitat funcional. Per tant, quan ens els mirem, ens els mirem més d'igual a igual. Sí, estic d'acord.
Ara la pregunta va per una altra senyoreta, Úrsula, no? Sí. Aquest grup fa unes activitats que, com deia el Dani, allà la trobada aquesta de l'esperit, doncs possiblement es va posar de manifest perquè vosaltres, ser joves, ajudeu molt a la societat o teniu aquesta intenció. Quina activitat feu que tu creguis que pot aportar...
Algú positiu, per aquests temps de crisi, però sobretot aquests temps d'esperança. Digues, guapa. Doncs nosaltres, a Rèvia, o a Sant Josep, o a Sant Jordi, fem paradetes, o sigui, una paradeta...
per recollir diners per la parròquia i venem coses, creacions fetes per nosaltres. O sigui que sou unes treballadores manuales, no? I també ho feu amb coses reciclades o no?
Sí. O sigui, aprofiteu les coses. Per tant, ja esteu fent una part d'ecologia que és molt interessant pel món que vivim, no? Sí. Molt bé. I aleshores ens anem a l'Anna. Anna, què fem? Tu que creus també que porta el grup vostro?
Bé, jo crec que aporta, no sé, moltes coses per mi. Vull dir, el nostre grup aporta confiança a la gent perquè no només són ells sinó nosaltres també que habitem per la parròquia.
que no ens avergonyim de les nostres creences ni res i que lluitem pel que pensem, pel que nosaltres volem. I aleshores nosaltres fem això de les paradetes i tot per recaure dels diners per la parròquia, com veia dit la Úrsula. I ho fem tots perquè ja sabem el moment dolent que està passant per la parròquia i llavors volem ajudar i volem contribuir perquè mai se sentin sols perquè sàpiguen que tots ajudem. Sí, sí.
I només mirant des de fora, quan veiem dintre de la parròquia gent jove i a més que participa, és un goig per a totes les persones que ja són grans. Perquè a vegades se'ns entra una mica el desànim de pensar que n'hi ha una gent que aquí es queda la cosa aturada i aquí s'ha acabat. I en canvi, quan veiem a vosaltres que ho feu... Perquè jo m'imagino que ho feu de cor, és una cosa que no hi ha cap imposició de ningú, no?
Clar, tots ho fem perquè volem, ningú és obligat, ni... Jo diria, recordeu a vegades coses de Jesucrist, o se les comenta i parleu també de lectures, ja no bíbliques, perquè l'Antic Testament és una mica dur, però del missatge de Crist, aquest el poseu en pràctica? Bé...
fem com parlem de sortides d'aquestes com ha fet l'Anna i una altra amiga que aquí no està però parlem de coses d'aquestes i sobre per què ho fem tots i tot parlem com tot en general però fem com activitats perquè no es faci tampoc pesat però no sigui tot teoria sinó practica sinó sigui com així molt bé i ara ens queda la Joana Joana com participeu?
Aquí veig que teniu... Jo us dic això perquè veig aquestes coses. Aquí estàveu també el diem que era una forma de preparar-nos per al Nadal. I ara aquesta... I tu, la Joana, també té una cosa que podria dir. La festa de què? Es fa una festa de...? De la Pau. I? També de Sant Júr Solidari. Molt bé. I què més? Teniu algun projecte o alguna cosa? Bé, tenim projectes pel segon i pel tercer trimestre i...
Com, per exemple, havíem pensat d'anar una vegada al mes a alguna residència aquí de Sant Just per, bé, doncs, per exemple, per... Si és una residència, serà per acompanyar algú, no? Sí, per acompanyar la gent gran. Doncs així, molt bé.
Bé, i ara potser que li preguntem a la Quima, no? Quima, a veure, tu et dones una mica més del que fa tota aquesta... Ja no dic canalla perquè són aglomeracions, són macos. Sou tineges, no? Ja ho sabeu, que sou tineges. La veritat és que cadascú porta una xispa diferent.
I és encantador. Mira que a vegades estàs cansat, però realment és un encant. Quan no ens anem... A veure, no només estem dintre la parròquia, és a dir, ells també fan activitats fora, fem un dia de cinema, un dia fem un dia de crispectes, fem alguna festa de pijamas a casa... Si no, que ens vinen ara mateix, no? No estem dintre la parròquia. Ens anem a aprenar que en gent està. Intentem que no sigui només... És a dir, que els valors els puguem fer en pràctica. Jo penso que a vegades...
no és només vaig i faig una cosa. Entre ells, a vegades, tots ells venen cansats, estan cansats, porten tota la setmana amb activitats. Hi ha dies que fem una cosa, hi ha dies que fem una altra, i si veiem que un dia algú està pensant o que està més o menys trist per algun motiu,
intentem que això també sortirà llum i en parlem. També és veritat que agafem notícies del dia a dia, és a dir, l'any passat vam parlar del Facebook, perquè tothom està col·locat amb el Facebook i va haver-hi una petita incidència en un Facebook així general, i vam estar parlant d'aquest cas, demà fem ja el 25è aniversari dels drets dels infants, farem una activitat d'això,
I com a tema que també traurem, que ells encara no ho saben, ho saben, els hi he comentat, però encara no, és la pobresa energètica. Són temes que és el dia a dia. És a dir, és el dia a dia, doncs ho farem un mural, ho farem a algú, que no només ho viuran ells, sinó que ho penjarem a la parròquia o en algun lloc, que sigui una cosa que la gent vegi. És a dir, no només tractes els temes, potser, de fer profundes, sinó també el dia a dia
que enfia el cap la fe i el teu dia a dia van lligats no solament jo crec perquè jo no concebeixo donar o ells no concebeixen donar el seu temps si no creuen que donar el seu temps té un valor cap als altres si un dia ens anem a veure la gent gran potser prenarem, jugarem a parxís
I fareu feliç unes quantes persones. Doncs ja està, no? A vegades. No només hem de buscar la nostra felicitat, és a dir, hem d'intentar fer feliç els altres, no? Llavors, bueno, això ho intentem, igual no ens surt bé, no? Compartir és vivir, no? Sí, no? No ho fem tan malament, no? No. Ah, que no? No, no, no. El més important de tot, a més, jo crec, i això és molt important que comenceu ara, és la reflexió, reflexió personal.
I un va seguint un camí molt bo quan intenta ser ell bo, però no bo perquè sigui bo i els nens diguin, ai que bé, quina persona més... No, no, no, perquè se sent bé ajudant els altres. I aquí n'hi ha una senyoreta que no diu res i tu què opines que dius, tu estàs fora del grup. I ara posa't al costat del micro per poder opinar, que també has d'opinar, eh?
No? S'ha quedat amb una fonia que no hi ha manera, no? Se'ns ha quedat a fònica. No, mira, bonica, tu estàs, del que has sentit i del que has vist, perquè si ets amiga d'aquestes nenes que n'hi ha aquí, d'aquestes senyoretes, perdoneu, eh, young ladies, bueno, doncs resulta que el que fan elles t'atrau? Sí, a veure, fent això, si elles estan còmodes amb elles, doncs...
Però solament perquè tu veus que si ho fan elles estan còmodes amb elles o a tu t'aporta algun valor el comportament d'elles. Encara que pensa que tots tenim els nostres defectes. I a vegades creus que sí, que fas les coses bé. Diu, mira aquesta que està dient que les coses les fa bé i fixa el que ha fet. Ara m'ha fet una marranada, no? Però tu creus que sí. I això és l'important d'aquest grup. El grup aquest que busca l'esperit, la trobada aquesta, és ser millor vosaltres.
I si això ho aconseguiu, la veritat és que és una feina molt xula. I si ara a aquesta edat esteu així i continueu sempre, doncs tindreu canes algun dia i continuareu sempre. Puguem transmetre allò que va venir aquell senyor i que ens va dir, ei, estimeu-se uns als altres.
Jo els dic que ells han de ser el remplaç nostre. Futures catequistes, futur catequista... Ella, mira, fixa't, jo ja me'n vaig, ara. Ja vol fotre el camp. Jo sempre us ho dic, que sou el relleu. Però vosaltres, no, però això és molt important. Abans les... A veure, qui de vosaltres em contesta què és el que té per concepte de religió? Què creieu que és la religió? Una pregunta complicada, eh? No, no, tu què creus, Ursula?
Tu diries què és la religió? Doncs, la religió... Te faig una altra perquè puguis contestar-ne. Tu creus que la religió, com s'entenen els diferents grups, perquè no solament tenim la nostra, els altres també les hem de respectar, ens separen?
O se'ns esbaren alguns que manen en aquestes religions o que donen unes ordres, podríem dir, que no estan bé. Sí, jo crec que sí, que algunes religions són una mica més estrictes que no la nostra, que és més normaleta. Que bo. Bueno, no és que... Sí, sí.
Però jo crec que al final tots anem a parar en un mateix punt, sempre, tots, o sigui, totes les religions. Molt bé. I els altres, té alguna opinió? Bueno, jo crec que, bueno, cadascun té les seves creences, la seva religió i que no ens té per què separar uns dels altres perquè, a veure, un creu en una cosa, vale, però si tu creus en això, jo no, no m'apropo a tu, no, a veure...
Ens hem d'estimar uns als altres tal com som, no hem de canviar ningú altre per estimar-nos. Què et sembla que no? Estan ben ensenyats. És el respecte. És que, esclar, una altra persona pot opinar diferent que tu, però si tu amb aquella persona la veus com a persona...
és a dir, que tens que tenir-li tot el respecte que mereix aquella persona sempre i quan la religió sigui la religió seria unes normes a seguir però aquestes normes jo crec que és més aviat l'essència no és la religió en si de fer unes normes unes pràctiques, uns ritus, no la religió és estimar i s'ha acabat la religió cristiana, si la voleu fer bé i pel que jo veig aquí vosaltres aneu per un bon camí
és molt interessant, us felicitem, us tindrem que dir molt aviat adeu, perquè aquí ja s'està acabant, esperem que ho passeu molt bé aquí, o que ho hagi passat molt bé, i tu que estàs molt calladeta, tens alguna cosa que tinc? Com que no? Tu digues, tu quan vas i saps que tens el grup i n'hi ha una companya o un company que no està bé, sabeu el que és l'empatia?
Qui podria definir això de l'empatia, Dani? Aviam, el psicòleg, el psicòleg del grup. Aviam, una empatia podríem dir que és una cosa empàtica, és una cosa que les dues tenen una certa relació, podríem dir, no?
Aviam, poder no... No vaig bé, no? Sí, vas bé, però no vas bé. Una empatia no és una cosa. Empatia és quan jo crec, que no sé si està bé, però que, per exemple, tu veus que una persona ho està passant malament, tu llavors et sents malament per aquella persona i llavors vols ajudar-la. Molt bé, és posar-se en el lloc de l'altre.
O sigui, empatia és aquesta cosa que a vegades ens falta. A vegades ens sentim ofesos perquè ens diuen una cosa.
I a vegades no té per què s'hi posar-se a ofès, per què t'han dit allò. Perquè penses, en aquest moment ho està passant tan malament que potser el que necessita és una abraçada meva. I abraceu alguna vegada, també? Sí. No a los chatis, eh? Ni a les chatas, eh? Que això també... Els ja vam fer abraçats i petons, jo puc assegurar-te que em fan. És molt interessant, guapes. Guapes i guapo, eh?
Doncs molt bé, ha estat un plaer. Us agraïm moltíssim que hagi vingut i cada vegada que vulgueu dir alguna cosa que és interessant pel poble, que vegin que n'hi ha un grup de joves que intenten millorar el poble. El poble el tenen que millorar i sou vosaltres. Vosaltres sou el futur. El futur i el present, eh? Ojo!
Ara la Montse no sé què us vol dir. Més que una pregunta és que vosaltres ho pugueu exposar tal com us sentiu. Us sentiu acollits per la comunitat? Sí.
Sant Just tenim una... La majoria de persones són grans i unes maneres de fer o unes maneres de dir les coses i llavors vosaltres us sentiu acollits, respectats
Se sentiu respectades com a noies? La vostra manera de pensar, la vostra manera de fer? Us sentiu acollides per part de la comunitat?
Sí? Sí, sí. Jo crec que sí. I tot a vegada que tinguem el micròfon obert, hi hauria algunes coses que us agradaria canviar-les? Per exemple, quan prepareu l'eucaristia, us va bé? Aquest acolliment és tan ampli que ja us va bé com estem apropats a vosaltres.
Jo ara aquí sí que sóc la dolenta i sóc jo la que dic la cosa lletja, entre cometes. Ens encantaria poder canviar cançons i posar-les més ritmoses. O no, o no. A veure, aquí totes s'emporta més. És que sí? No és molt... La paraula en català seria carniclona. No, és que aquí tenim la Joana i l'Òrsula, que no ho diuen, que som els proteïns, elles toquen el piano. I l'Anna i jo ens toca tocar la guitarra. I clar, hi ha vegades que ens agraven músiques més. I jo sóc el director de Batuta.
Aquesta és ell que canta. La Joana a part també li encanta molt cantar, però és que a nosaltres ens agrada potser cançons més i això ens costa una mica canviar. Ja entrarà. Jo els ho dic a tot amb temps i amb ganes, a poquet a poquet. Llavors heu de buscar còmplices dintre de la mateixa comunitat.
Bueno, seguim així, i torno a repetir, moltíssimes gràcies per haver vingut, i cada vegada que tingueu alguna cosa ens ho dieu, i el dia que ens toqui a nosaltres la ràdio, que no sempre, però que quan ens toqui ja us farem venir o alguna cosa. Ja farem alguna visita de tant en quant, que està bé. Aneu a l'institut, els d'aquí, tu sí? Jo sí. Tu també? Jo no. On vas, guapa? Jo vaig al jesuit de Sant Gervasi. Ah, i vostè, senyorita Úrsula? Sí.
Alcool alemant de Barcelona. Ja? Doncs tu coneixes la meva neta, que va alcool alemant. Quina edat tens tu ara? 13. Bueno, no estàs entre mig, perquè la Fiona farà 14. Tens alguna cosa a veure amb la Fiona, Moreno? Sí, sí. I la Nú. I la Nú. Es porta bé la Fiona? Sí. Aprofitem ara, eh? Ui, ui, ui. Quina xerrada, eh? És una xerrada així. Bueno, guapes, us hem de deixar, perquè mireu, com això és un programa també religiós,
I no confonguem religiós amb carqueta i tonteries, com deia la Quima, a vegades falta una mica de dinamisme dintre de les celebracions que fem i tal. Sempre, normalment, llegim l'Evangeli que es podrà sentir en el diumenge ara vinent. Aquest és l'últim diumenge, si vosaltres sabeu com van els cicles, l'últim diumenge de l'any.
perquè el diumenge del mes que ve, el primer diumenge que vindrà després, serà el primer advent. Molt bé, molt bé. I ara aquest, doncs, és, i es diu la festivitat de Cristo Rei. Però no ens queda temps.
el Carlos el Carlos diu fes solament una espurna jo no faria l'Evangeli aquí amb les lectures que n'hi ha d'aquest diumenge que ens tocarà una molt... que és molt bonica a veure, ciclo A ara estem a la ciclo A, començarem recordeu-vos que la setmana que ve serà el ciclo B perquè tenim com les lectures són tan extenses van partint, no? i més que el d'allò és la lectura del profeta Ezequiel
Diu, això diu el Senyor Déu, jo mateix buscaré les meves ovelles i em faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades i les recolliré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia dels núvols i boira.
Jo mateix faré pasturar les meves ovelles. Jo mateix les duré a reposar, diu l'oracle del Senyor. Sabeu què vol dir l'oracle? Paraula, la paraula que va dir ell. Diu, buscaré l'ovella perduda. Faré tornar la que s'havia allunyat. Envenaré la que s'havia fet mal. Faré posar bona la malalta. Mantindré les graces irrobustes. Les pasturaré totes amb justícia.
I a vosaltres, al ramat del Senyor Déu, un dia hi ha d'això. Diré, judicaré entre uns i els altres, entre moltons i cabrits. Aleshores, escolteu, si heu escoltat aquest d'allò, n'hi ha una cosa que és molt important. Què heu tret d'aquí?
jo crec la meva opinió és que sempre hem de cuidar de la gent això que ens envolta no fer-los mal cuidar-los, sempre aquesta és molt important però jo crec que algú té una altra opinió home, que ja sempre el pastor que dirigeix el ramat i que és el que no, i que més ostres, ara sigui no, no, dirigeix el ramat per un bon pastor que fa
cuida de totes les seves ovelles vosaltres quan esteu fent totes aquestes activitats penseu que amb el que creieu us cuiden? si tant, nosaltres teniu aquesta confiança? teniu aquesta esperança? nosaltres tenim pastoreta aquesta pastoreta és la guia però jo em vaig més ser allà
I el que us dic és això. Teniu plena confiança en Déu? Sí. I ara diem adeu perquè el Carlos diu senyors, queden un minut. Voleu dir alguna cosa a alguns companys? Us podeu despedir? Us queda un minut, eh? Vinga. No, mig minut. Adéu. Moltes gràcies per tots. Gràcies per haver vingut i fins a la propera. Moltes gràcies. Adéu.