Conduint, desconnecta, evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils,
GPS i aparells de ràdio.
Generalitat de Catalunya.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Veus de la parròquia
Música
Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants, Just i Pastor,
a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Música
Avui us oferim l'espai Finestra de Justícia i Pau.
Música
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit, Jesús.
Hola.
Ja tornem a ser-hi, a comentar tots aquells temes que sempre són punyents
i que val la pena posar en coneixement dels oients.
Doncs sí.
I ens agradaria, eh?
Potser també algun dia canviar de temes.
Sí.
una mica més alegres.
I explicar cosits o...
Oh, mira, a vegades de tant en tant, potser, no?
Potser un dia haurem de fer alguna sessió així més...
Sí.
Més divertida.
Buscar un punt de...
Sí, encara que sigui dintre del mateix,
però buscar-li el cantó de riure.
Jo crec que sí, eh?
Doncs bé, mentre nosaltres estem aquí,
avui cal recordar-vos que justament a la set ha començat
a l'acte sobre la violència de gènere.
Ah, adiós.
Llavors, mentre nosaltres estem aquí,
a la plaça Bardaguer,
doncs estan fent l'acte contra la violència.
És a dir, que, bueno, nosaltres no hi podem ser...
Vols dir que quan més actes es fan no hi ha més violència?
Jo crec que l'única manera, potser és molt utòpic,
que és canviar la forma de pensar.
Ah, és difícil.
És molt difícil.
Però comença, fixa't, que jo crec que comença tot per l'educació.
Sí?
Sí, sí, precisament.
L'altre dia, en un altre programa, comentava encara,
la joventut, els instituts, a les escoles, fins i tot,
doncs comença a haver-hi aquesta...
O sigui, aquesta cosa de tipus masclista.
O sigui, que no ho entens.
Per si a casa els nanos no ho veuen,
per què han de ser-ho a l'escola?
És complicat, eh?
Perquè no ho entens.
És a dir, una altra persona es cregui superior
a una altra persona per raó simplement de sexe o de gènere,
és una mica...
Se't fa difícil, no?
Jo, l'altre dia llegia, en diversos articles que sortien,
que els nanos actualment de l'institut,
cosa que tu comentaves,
que fins i tot, quan tenen les primeres novietes,
segons com entren a la classe,
els diuen que d'aquella manera no poden anar vestides, no?
I et sorprèn que nens de 14, 15 o 16 anys ja comencin així.
Perquè dius, clar, és que són uns potencials, a lo millor.
A lo millor ho fan sense malícia,
però, clar, és una cosa que dius, és estrany, no?
És dolent que comencin així.
Clar, perquè dius, ostres, a mi no se m'ha corregut mai pensar
en una altra persona i dir-li, escolta, me'n vas vestida així.
Bueno, la cosa és que vagi, jo què sé,
amb mitges de topos, amb una faldilla...
Però és igual, i si van així és igual?
Dius, bueno, a lo millor li dàs,
home, vas una mica cantona, no?
Però d'aquí a...
Però és en plan amistat, no és en plan de crítica.
Sí, per això, per això que dius.
Ni dir, volguer tu, infondre-li la teva opinió.
Exacte, però d'aquest comentari, de dir, ostres, vas una mica així,
que se treu un poco desde lejos,
fins i tot arribar a l'excel·lament de, escolta'm, així no pots anar,
perquè ho dic jo, sorprèn que comenci a l'edat tan, tan, tan propera, no?
I a més, amb l'època que vivim,
que tot en tenim més o menys una educació
que et dona la sensació que no hauria de passar.
Sí, l'única cosa optimista és que dones maltractades
o mortes aquí, a Catalunya,
l'any passat, no sé si eren d'11 o 14,
no me'n recordo ben bé, aquestes alçades d'any,
i aquest any només sis,
que és horrible, perquè ni sis ni cap.
No hauria de ser-hi.
Però, en tot i amb això,
ha disminuït una mica
el nombre de dones mortes, almenys.
I a més, cap d'elles havia fet
denúncia dels maltractaments.
Jo suposo que és que...
La pregunta és per què no es denuncia.
No sé si és per por,
si és per vergonya,
o perquè potser el teu, com a dona,
no pots agafar la maleta i marxar
perquè no tens recursos.
No ho sé.
Tot conflueix.
Jo crec que...
No ho sé, deu ser un comun de coses.
A més, a més, és que passa que moltes vegades
els maltractaments són psíquics.
Que són els pitjors.
Que són els pitjors,
perquè llavors no es nota.
Però, aleshores,
aquesta dona,
aquesta dona,
arriba pensant que la culpa la té ella,
per no comportar-se com Déu mana.
Segons el seu maltractador.
Oi, tu no vals res,
i tu sense mi no sabies res,
i això és espantós.
Bueno, van matant a l'autoestima
fins a tal nivell que et creus
que sense aquella persona
no ets capaç de fer-te endavant res.
No ets capaç de res, sí.
D'aquesta manera és el domini
que té l'altre,
sobretot al 100%, no?
Sí, sí.
Bueno, imagina't que hi ha un tango
que deia
la mater,
perquè era mia.
Imagina't si fa super...
És del principi del segle XX
i estem igual,
estem al segle XXI.
No hi seguim, eh?
És curiós, eh?
No sé, no sé pas què hem de fer.
Tu què penses, Jesús,
d'aquest problema?
Bé, la veritat és que
jo com que aquesta qüestió
la desconeixia
fins que no va aparèixer
anys enrere,
perquè la meva vivència...
No era aquesta.
...en el meu barri,
jo vaig deixar la Barceloneta,
poble de pescadors
i de comerciants
i de gent que treballava
a la maquinista.
Sí, sí.
Doncs la veritat
no n'havia sentit parlar mai.
Jo, perquè normalment,
oi, que treballava...
homes i dones al teu barri?
Sí, sí, sí.
Al meu de Gràcia, també?
Sí, sí.
Sí, sí.
Mai havia sentit
tota la gent,
els veïns i tot això.
Això no es coneixia.
Si hi havia algun cas,
era molt dintre de casa,
que no sortia
a fora dels murs del pis,
però no, no,
no era en general com ara.
Ara a mi em fa l'efecte
que posada les coses
tal com estan,
la veritat és que penso
que l'educació és bàsica.
I tant.
És bàsica.
per arreglar
o bé, almenys,
millorar aquesta situació.
Perquè és evident
que no hi ha per què
discriminar ningú.
No, no,
en absolut.
Ni per raça,
ni per gènere,
ni per res.
No, no.
O sigui, tu ets una persona,
jo sóc una altra persona.
Jo sempre he dit,
o sigui,
en un matrimoni,
en una parella,
el que sigui,
és un 50%
cada un
amb les seves obligacions
i les seves idees.
perquè no necessàriament
la teva parella
ha de passar igual que tu,
de cap de les maneres.
Jo sempre dic una frase
que l'he dit més d'un cop,
que és
estimar l'altre
amb els seus defectes.
Oh, i tant!
Perquè les virtuts,
tots ens acostumem a viure
amb les virtuts
de l'altre, no?
I dius,
no, no, estima'm
amb els defectes que tinc.
Sí, amb els pros i els contres.
És a dir,
si t'adaptes a viure
amb una persona
amb els seus defectes,
és a dir,
que potser un dia
està d'amor
o que no té ganes de parlar.
Aquestes petites coses, no?
Sí, a vegades
te t'inflen, sí.
I dius,
si aprenc a viure
que aquesta persona
que tinc al meu costat
és així,
ostres,
ja està,
perquè a l'altre,
a l'altre,
a l'altre,
ens acostumem tots.
Sí,
i és molt graciós.
Clar, llavors dius,
cadascú és diferent
perquè el bo de la societat
és que cadascú
siguin diferents.
Aquí la diversitat, no?
Aquí està.
Però et sorprèn
que dius,
ostres,
el respecte
ha de ser la punta, no?
Aquí està,
aquí està el crit de la qüestió.
És a dir,
mentre no ens parlem,
ens perdem el respecte,
ostres,
molt bé,
en el moment que un
perd el respecte
sobre l'altre,
és igual si sigui l'home
o la dona o la l'home.
És igual,
perquè també hi ha violència
a la inversa.
No es coneix tant,
però també,
també hi ha senyors maltractats.
I el respecte,
jo crec que
ja no només amb el fet
de quan convius amb algú
o el teu marit
o la teva parella,
sinó amb totes les relacions
que tenim,
de l'estat,
de la feina,
del que sigui,
fins i tot quan anem a comprar,
jo sempre ho dic,
el respecte
i el sisplau
i les gràcies
que moltes vegades es perd,
no?
Sí, i tant.
Entres en una botiga
i així no dir-li bon dia.
No, no,
i el bon dia
i passiu bé.
Exacte, no?
Escolta'm,
aquest poble
sempre havia estat
com ens coneixíem tots
perquè era un quatre
i el gat.
doncs, esclar,
bon dia, senyora Fulana.
Tothom et coneixia,
fins i tot
quan venies,
jo vaig ser nòvia
del meu marit
a vuit anys
i esclar,
venia molt al poble.
Tu eres la forastera.
Jo era la forastera,
però de totes maneres
i a més,
el meu carrer
era el més difícil
perquè al carrer
de la sala
hi havia moltes senyores grans
i ho tenien tot en compte.
Però,
de totes maneres,
després,
a força d'integrar-te
i de ser
de ser persona.
Sí, sí,
amb tothom,
doncs,
veies que tothom
es deia bon dia,
tothom saludava,
entrava a les botigues.
Clar,
després,
ens hem fet més grans,
encara que en el nostre poble
no és dels més populosos,
diguéssim,
però,
a vegades,
entres en un lloc
i dius bon dia.
En una,
fins i tot en un lloc oficial
o en un banc,
dius bon dia,
ben fort,
i no et contesta ningú.
Ningú respon.
O sigui,
que és trist, eh?
Llavors,
vas sumant aquestes petites coses
i dius,
bueno,
al final,
què estem creant?
Quina societat estem fent?
Jo,
per exemple,
l'altre dia,
jo quan vaig viure a fora,
comprava,
la compra grossa
la feia per internet,
no?
Perquè m'era més còmoda
i m'ho portaven a casa.
I llavors anava
al barri
on vivia d'Anglaterra
a comprar les coses
del dia a dia,
però tot l'horos
m'ho feia portar.
Però clar,
trobaves a faltar
aquella proximitat,
no?
Llavors,
quan vaig tornar a Sant Jus,
vaig dir,
no,
és que seguiré...
Tothom em deia,
home,
però tu ara seguiràs
comprant online,
perquè altres supermercats
d'aquí que es pot fer...
No, no, no.
La gràcia de tornar aquí
és tornar a anar al mercat,
anar a buscar el peix,
anar a buscar la carn,
anar a els llocs típics
que vas a comprar
d'aquí al poble
i trobar-te amb la persona.
Era molt fred
davant de l'ordinador,
dic,
necessito,
no sé,
una caixa d'aigua.
i dius,
és que això era molt avorrit
perquè queda tu amb una màquina
que la màquina no et respon.
No, no,
que a veure,
com molta gent treballa
precisament
a la xarxa,
molta gent
ja ha perdut
fins i tot
aquesta manera
de
correspondre's
amb els altres.
No, no,
doncs,
seguint amb això
que estàvem dient
de l'educació,
amb tot això
dels refugiats,
ens hem adonat
que, clar,
els nens
deiem que la base
és amb l'educació,
i ara amb el que estàvem comentant
de l'educació,
del saber,
clar,
els nens refugiats
els hi passa
les quals del mateix,
marxen
i, clar,
ells perden una part
de si mateixos.
Clar.
Perquè, clar,
no deixen d'anar.
Han de ser molt petits
perquè no se n'adonen.
Clar,
perquè, clar,
normalment,
imagina't que tu futs
i deixes d'anar
a estudiar
al teu col·legi,
deixes els teus amics,
deixes els teves costums,
deixes el teu dia a dia,
llavors, clar,
quan l'educació,
que és el que estàvem comentant ara,
no sigui la base,
vagin on vagin,
a que tornin a agafar
el seu rol,
és bastant complicat,
no?
I l'altre dia llegia
una nena
de 13 anys,
us ho diré perquè està,
us ho puc traduir,
però us ho llegiré
en castellà,
eh, veia?
És una nena refugiada
de Síria,
nadamén.
Té 13 anys,
és a dir,
aquesta nena sí que és conscient
del que està passant,
no?
I diu,
he hecho de menos mi casa,
mis amigos,
mis recuerdos.
Poder a la escuela en el Líbano
es todo para mí.
Me ha ayudado
a no estar triste
todo el tiempo.
la pobresona.
És a dir,
que ells fins i tot busquen
dintre de tot
la normalitat
i la normalitat
només la troben
a l'escola,
no?
El problema que
dels refugiats
i sobretot
de les nenes,
i ho diguem també
una mica
amb el que estàvem parlant
de la violència de gènere,
que clar,
les nenes
són les que en teoria
quan arriben a un lloc
les deixen
per seguir ajudant
a les tasques
de la família
i els que van estudiar
al principi
sempre són els nens
i les nenes
queden
de retrucar
al darrere
i dius,
ostres,
estic generant
una persona vulnerable
tard o d'hora.
Perquè si no la tinc
educada,
si algun dia formo
una família,
aquella persona
dependrà sempre
de l'altre.
No serà autosuficient
ni independent,
no?
i és curiós
com dius,
ostres,
a vegades
ens diem,
ui,
els conflictes
de cara,
ostres,
però és que
el millor
els conflictes
de la guerra
amb els anys
portaran
unes conseqüències
que no sabem
quines seran,
però que dius,
ostres,
aquesta diferenciació
ja que fem
entre les nenes
al cole no
i primer els nens,
i dius,
ostres,
ja estic generant
aquesta diferència.
Aquesta cosa
que es feia,
que es veia aquí,
al sud,
sobretot,
fa 40 anys.
Exacte.
O sigui,
que això
ja s'havia
superat una mica.
Al sud també,
aquí al sud d'Espanya
també s'havia superat,
però,
noi,
ara sembla que
torna la cosa,
anàvem a pitjor.
Bé,
jo crec que també
hi ha una cosa
que fa que,
una qüestió
que fa que
les coses
s'hagin intencionat.
per exemple,
hi ha moltes coses,
però una d'elles
és quan una família
no entra d'ingressos
perquè tots dos
han perdut la feina.
Sí.
Llavors,
clar,
l'atmosfera
que es crea
crea tensions,
és favorable
les tensions
perquè
les dificultats
són tantes
i més si
hi ha fills.
Sí, sí.
Que llavors
això és una atmosfera
que són situacions difícils.
Ells tenien
una dita
que deien
on no hi ha
harina
tot és moïna.
Sí,
és clar,
si no hi ha
recursos,
tothom,
d'on treus
per alimentar
la teva família?
I després,
també,
desgraciadament,
ja no diguem
que agafi
i que hi hagi
criatures
que o bé
que no puguin
alimentar-les bé
o bé
que passin
fred a l'hivern
perquè
passar fred
a casa
quan un li toca
és molt fumut.
Sí, sí.
Però fixa que
a les companyies
elèxiques
els importa
ben poc.
Home,
sí,
els importa cobrar.
Avui,
bé,
les xifres
no les he captat,
però en vuit anys
ha pujat
un 85%.
Sí, senyora.
Diu que ara
el govern
que farà
un estudi
i que pagarem
un 5% menys,
això és
absolutament
electoral.
Totalment.
Perquè és mentida.
Mentida.
Perquè,
a més a més,
les companyies
han processat
el govern
perquè diu
que dels últims estudis
surten
perjudicades
amb els seus guanys.
O sigui que
quin cinisme.
Molt,
perquè tu imagina,
tu dius
que han pujat
un 85%
i els salaris
no puja en res.
Els salaris
han disminuït?
I llavors dius
com pretén
que jo pagui la llum
o el gas,
però bé,
la que més bèstia
jo crec que sigui
la pujada
sigui la de la llum,
no?
I dius
jo no sé si a vegades
i això que ho estem
en antena,
però a vegades dius
si tothom,
tothom,
tothom ens posessin
d'acord i diguéssim
avui no paguem
o no paguem
cap rebut
perquè ja l'estem fars
que ens prenguin el pèl
perquè si tu mires
la gent
hem estalviat,
és a dir,
ja posem,
ja controles el consum energètic
molt.
I tant.
És a dir,
i dius,
si tu mires la teva factura
el que puja més
són tots els impostos,
no?
Sí, sí, sí.
Bueno,
això d'aquest 5%
és sobre el que costi,
no sobre els impostos.
Veus?
Que és on hi ha el problema.
Clar que sí.
El problema d'arrel
està en totes aquelles partidetes
que són impostos,
no sé què,
contractes.
Sí, sí, sí.
Totes aquestes partides,
dius,
és que jo en realitat
no gasto llums,
consumeixo molt poc.
Sí, sí.
I tots els recàrrecs
que tinc a la facturació
és d'altres coses.
No, no,
per això també passa
a tots els serveis,
passa el gas
i passa l'aigua.
O sigui que els serveis,
t'ho has de pagar,
només que per connexió
tota una sèrie
de serveis que escolten.
Sí, sí.
Bueno,
dones d'alta,
per exemple,
per primera vegada,
tot el que pagues són
i no sé què,
no sé quant,
i dius,
encara no he fet servir res,
eh,
tinc el comptat de 0, 0, 0.
Sí, sí.
Però ja he començat
a pagar una quantitat de coses.
Sí, i un cop l'any,
l'aigua concretament,
un cop l'any pagues
a Musa,
que no sé
quina empresa deu ser.
Quality no tecnològic,
no sé què és.
Perquè, o sigui,
l'aigua que bevem
no ens en varia ni.
Això deu ser, suposo.
No sé,
la veritat és que no entres mai,
eh,
però també dius,
aquest rebut és com
un impost revolucionari,
sembla,
perquè, clar,
dius,
jo què pago durant els dies
cada mes o cada dos mesos?
O que no hi soc.
Exacte.
O sigui,
per vacances,
que estàs un mes fora de casa,
escolta'm.
Consum 0,
tot el que l'altre són
els impostos diversos.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno,
seguint amb el que estàvem,
perquè anem d'una cosa a l'altra,
però que es lliguen totes,
és veritat que aquests dies,
malauradament,
parlem tots dels refugiats,
no?
I avui concretament
volíem parlar
dels refugiats concretament
amb els nens,
que és el que hem començat
a comentar-vos,
no?
Però,
a més a més,
el tema dels refugiats
engloba moltes coses,
perquè ja no és només
pensar que,
imaginem-nos per un segon
que nosaltres hem de fer el mateix,
no?
Dius,
ostres,
és que clar,
jo estic molt bé a casa meva
i d'un dia per l'altre
he de marxar,
no?
Doncs,
i he de trencar
els meus costums,
no?
doncs,
arrel de tot això,
la veritat és que nosaltres
tenim un poble que és molt bo.
I tant!
Perquè la gent ens hem mobilitzat
i...
Són molt solidaris,
de sempre.
Són molt solidaris,
de sempre.
S'enjust,
sí,
sí.
S'ha fet,
no?
I clar,
amb el tema dels refugiats
és veritat que tothom
volia fer alguna cosa,
però sí,
clar,
també és veritat que què fas,
perquè clar,
els refugiats estan
per tot arreu escampats,
és a dir,
van caminant
però no hi ha un lloc fix,
no?
I crec que tenim una iniciativa
per part del Consell Municipal,
aquest comunicat que diu
senyor,
senyora,
atenent la situació
que està patint l'Orient Mitjà
des de fa un temps
i que està provocant
que persones i famílies
de la zona
es trobin en situacions
de risc
i d'emergència,
el Consell Municipal
de Solidaritat,
òrgan de Participació,
formant,
entre d'altres,
per les entitats,
Acció Solidària
i Logística,
Justícia i Pau,
Sant Just Solidari
i Associació
La REL
i conjuntament
amb l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern,
té previst
organitzar
durant el proper
mes de desembre
una campanya
de recollida
de material
per enviar
a les persones
refugiades
que es troben
a la ciutat
de Calais,
a França.
En aquesta ciutat
actualment
hi ha instal·lat
un campament
per a refugiats
en aproximadament
unes 5.000 persones
que es troben
en situació precària
de manca de menjar
i roba,
així com de serveis
bàsics mínims
com aigua,
llum,
etc.
Aquesta recollida
de material
es realitza
en col·laboració
amb l'organització
francesa
L'Oberts de Migrants.
Aquí hi ha
una adreça electrònica
que no cal
de moment
donar-la
perquè és complicadeta.
Seguidament,
ho relacionem
amb el material
que segueix
aquesta organització.
Actualment
és necessari
mantes
tendes
de campanya
sacs
de dormir
mitjons
gorres
guants
bufandes
botes
d'aigua
de dona
fins al número
39
sabatilles
botes
de dona
fins al número
39
botes
d'aigua
d'home
fins al número
43
sabatilles
o botes
d'home
fins al número
43
roba interior
nova
dona,
home,
infants,
capelines
totes les talles
anoracs
totes les talles
xaquetes
d'abric
totes les talles
si voleu col·laborar
podeu portar
aquest material
al lloc
de recollida
que estarà situat
a la plaça
Camoapa
durant
el mercat
de Nadal
els dies
12 i 13
de desembre
de 10 del matí
fins a les 8
del vespre
animeu-vos
a participar
en aquesta proposta
atentament
la Quima
que està aquí
al nostre costat
i que és la regidora
de Solidaritat
i Cooperació
o sigui que
ja ho sabeu
esteu convidats
i jo crec
que tots
podríem
amb una petita cosa
perquè
entre tots
fem un molt
a més
ha sigut
molt divertit
perquè
és veritat
que molts ho hem sentit
i és veritat
que ho comenten
la fe
del Fons Català
eren partidaris
de no fer cap tipus
de recollida
perquè t'enviaves un convoy
però en aquest cas
el convoy no és
és a dir
dos de les entitats
que aquí hem nombrat
de moment
sapiguem
que és Acció Solidària
que és fet els bombers
més Justícia i Pau
que concretament
una persona
el Joan
pretenen agafar
una foroneta
ells mateixos
carregar totes aquestes caixes
que ja n'hi han rotulades
i marxar cap a caler
entregar-ho
personalment
a la noia
que ho porta
de l'organització
i tornar cap aquí
és a dir
que ho deixarem
de mama
per enviament
no costarà ni un duro
no i la idea
era fer-ho
perquè clar
tothom està sentint
ostres
però si diuen
moltes de les entitats
oficials
ens estan dient
que no ho fem
però en aquest cas
com que
fins i tot
una tècnica
que és la Mònica Parra
ha estat allà
malauradament
durant els dies
dels atemptats
ha estat també allà
però bueno
ha estat allà treballant
i el qual
també sabem perfectament
el que ens necessiten
el qual és
de tu a tu
llavors
ens hem arriscat
a fer això
simplement
perquè sabem
el contacte
ràpid
vull dir que
creiem que
no hi ha
llocs
on no es pugui
dispersar res
no no
s'arribarà allà
i suposo que
a partir d'allà
la noia
que ho porta
i els voluntaris
ho aniran
entregant
a les persones
necessitades
per a més
és veritat
que ve l'època pitjor
fred
i tant
i tant
fins ara
i a més
allà
fa més fred
que aquí
exacte
i a més
relativament
ho tenim a prop
amb uns hores
de cotxe
podem arribar
i llavors
pots tornar a baixar
jo crec que ha sigut
una iniciativa
per part de totes
les entitats del poble
que és molt d'agrair
que tinguin aquesta voluntat
i llavors
ens falta que només
nosaltres
com a ciutadans del poble
responguem
responguem a portar
les petites cosetes
que tinguem
doncs animeu-vos
i encara que sigui
una petita cosa
porteu el que pugueu
de fet
recordem
anem una miqueta
a la tradició
que hem tingut
de molts anys
enrere
vam començar
per recollir
roba
aquí al poble
per enviar
al Kurdistan
quan hi havia
aquella emigració
forçada
també
fa uns anys
després va venir
la guerra
de Bòstia
i en dues ocasions
vam recollir
menjar
aliments
menjar
i complements
i llavors
en aquell temps
una entitat
d'una ONG
que es diu
Fiemen
es va fer càrrec
de portar els camions
des de Sant Just
i Barcelona
fins a Bòstia
i personalment
cada una d'aquesta entitat
cada persona
anava
a entregar la roba
en el moment
en què es descarregava
després
Sant Just
també vam intervenir
amb la guerra
de Kosovo
també vam fer el mateix
per tant ara
hi ha una altra
nova edició
vosaltres
oients
ja hi esteu
acostumats
a respondre
amb aquestes crides
això és molt necessari
perquè pensem
que hi ha
més del 50%
de nens
que estan
en aquests camps
i que tenen
moltes dificultats
per arribar
per sobreviure
i esclar
vull dir
abans parlàvem
de la cosa
de la violència
de gènere
però és que això
és una violència
total
en els infants
ja no és de gènere
violència dels drets
i els drets
dels infants
però o sigui
estan concolcats
tots
els drets
estan concolcats
a tot arreu
perquè
jo veies
a la televisió
aquelles pobres persones
creuant Europa
que ja havien passat
el tràngol pitjor
i
amb aquelles
fronteres
amb
aquelles
ferros
que no podien passar
ningú
se'n recorda
de quan ells
ho havien passat
malament
no
als països
de l'est
sembla mentida
fa quatre dies
que no eren res
i ho patien
i ells
no
no
que la seva
la seva
suposada
tranquil·litat
d'ara
que aquesta gent
els dies
tronqués
no
no
podria ser
escolta'm
la humanitat
em sembla que cada cop
va pitjor
bueno
la veritat és que
podem pensar això
però
també
no cal pensar-ho
però també podem
tu no ho penses mai
a la contra
és tan maco
a l'altre cantó
de la qüestió
hem de pensar
que les coses
s'han de millorar
i es poden millorar
i si no posem tots
una mica
no es millorarà
perquè
és a dir
tenim motius
per millorar
que a més a més
alguns
que ens forcen molt
sí
tant que sí
el que passa
que aquesta
el que està passant
a la Síria
ostres dius
porten quatre anys
així
i dóna la sensació
que no s'hagi fet res
per intentar solucionar
aquest problema
i ara
perquè és polític
absolutament
però és que
no són persones
que pobres
tenen fam
són persones
de la classe mitjana
que estaven molt ben col·locats
fugen perquè no siguin matats
i tant
i em fa gràcia
diu
o bombardeixen
on estan els jihadistes
però suposo
que entre els jihadistes
també deu haver-hi
gent normal i esborrent
la població civil
però escolta
és una manera
de descarregar armes
que potser estan obsoletes
i compé
treure
dels magatzems
i d'on perdoni
si estic dient
una barbaritat
no, no
no s'estàs dient
cap barbaritat
i a més a més
és una part
dels ingressos
molt importants
d'actors
que treballen
per això
que són
els fabricants armes
els bancs
que els
que els
pressioniten
la financiació
els governs
que utilitzen
utilitzen
la seva situació
inclús
les Nacions Unides
per poder marcar
la política mundial
respecte a les armes
això mateix
i etcètera
etcètera
és un interès
és a dir
clar
tothom diu
ostres
és que clar
estan en guerra
sí sí
i qui l'ha fet
la guerra
i dius
perdona
però és que
els mateixos
que ara estem dient
pobra gent
perdona
però nosaltres
hem sigut fabricant
aquestes armes
les hem venudes
allà i ara
les han utilitzat
això s'acaba
radicalment
si tu no fabriques
ni una miqueta
d'armament
així que clar
el problema
segueix estant
sobre les taulades
nostres
que no som nosaltres
els que decidim
no
nosaltres
en nostres mans
només que podem
denunciar-ho
que dius
ostres
el propi país
que estem queixant-nos
que està passant això
som un dels fabricants
d'armes
també
sí sí
amb un minut
què podem dir
doncs bueno
que ens esperem a tots
que ens veiem
el dia 12 i 13
i tant
al mercat de Nadal
al carrer
a la plaça Camuapa
i tant
que més endavant
us explicarem
perquè segurament
a Justícia i Pau
aquest any 2016
tindrem segurament
alguna festa important
aquí al poble
molt bé
us anirem
en breu
us anirem dient coses
però
guardeu-vos que
al mes de maig
al maig
potser
tenim alguna sorpreseta
així que estigueu tots alertes
serà pel temps
de la festa de la Pau
potser
el temps de les flors
de les flors
de les flors
mira
flors de solidaritat
exacte
malament
bé doncs
hem arribat
a la fi
del dia d'avui
d'aquest programa
de Veus de la Parròquia
avui
han estat
amb vosaltres
la Quima Jiménez
el Jesús Castro
i una servidora
la Joana
el Carles
ha posat les músiques
i
moltes gràcies
a tothom
per sentir-nos
i sobretot
si podeu col·laborar
una miqueta
amb aquestes coses
de solidaritat
us estarem
tan agraïts
ah per cert
també faran
gorros
podrem fer gorros
allà in situ
la Janine Paig
aquí al poble
fa la iniciativa
també de fer gorros
ah per fer-los allà mateix
per fer-los els dies
12 i 13
molt bé
llavors els feu
i els porteu corrents
a la Paraneta
això mateix
doncs esteu convidats
fins a la propera
molt bona nit
si ens escolteu
dimecres
o molt bon dia
si ens escolteu
un dissabte
doncs bona nit
i bon dia
bona nit i bon dia
a la França
Fins demà!
Fins demà!