Title:

Marc 12 i la vídua que ho dóna tot: llibertat vs llei, dones a l'Església, pobresa/exclusió, comunitat i esperança

## Context i fils conductors • El programa posa el focus en l’Evangeli segons *Marc* com a font d’una **bona notícia**: Jesús aporta una *nova manera d’entendre Déu* —no el “Déu-llei”, sinó l’*Abba* (Pare)— i crida a la **llibertat** i a l’**alliberament** de tota persona. • Es denuncien interpretacions religioses que **opressen** i **exclouen** (especialment dones, pobres, malalts), ressaltant que l’Evangeli impulsa la **llibertat de pensar i d’actuar pel bé comú**. > "L’Evangeli el que ens porta és la llibertat, la llibertat de pensar i d’actuar... pel bé comú." ## Lectura i exegesi de Mc 12,41-44 (la vídua pobra) ### Lectura del text • Jesús observa les ofrenes al temple: **els rics donen del que els sobra**, mentre que una vídua **hi aboca dues monedes de coure** —“tot el que tenia per viure”. > "Us asseguro que aquesta vídua pobra ha tirat al tresor més que tots els altres... Ella ha donat tot el que tenia per viure." ### Clau d’interpretació • La vídua fa una **donació total** i discreta, un gest públic però sense ostentació: **confiança radical en Déu** i **coherència interior**. • El relat s’insereix en la part final del ministeri de Jesús per exposar **condicions del seguiment**: actituds, prioritats i mirada cap als exclosos. • Es desmunta la lògica del *poder* i l’ostentació: el valor de l’ofrena no és quantitatiu, sinó **existencial** i **ètic**. ## Dones, Església i lectura contextual ### Del Vaticà II a les teologies de les dones • A partir del Vaticà II, moltes dones van re-llegir l’Evangeli amb les seves pròpies paraules i contextos: **Amèrica del Nord** (discurs simbòlic), **Amèrica Llatina** (pobresa i exclusió) i **realitats africanes** menys visibles. • Clau pastoral: “llegir els **signes dels temps**” —i entendre que no són iguals a tot arreu. ### Igualtat i comunitat • Crida a una **Església comunitària i en pla d’igualtat**, on dones i homes decideixin i actuïn colze a colze, no per concessió sinó per **dignitat baptismal** i compromís social. • El **treball comunitari** és necessari per superar la sensació d’**impotència** davant problemàtiques estructurals. ## Pobresa, exclusió i llenguatge • Es distingeix entre **pobresa** (cada cop més estesa) i **exclusió** (mecanismes que aparten de recursos i drets), reclamant una resposta comunitària. • Revisió del llenguatge: dir “*pobra*” pot desposseir de **força i dignitat**; el text revela la **riquesa interior** i la **fortalesa** de la vídua. • Es reivindica l’*empoderament* (poder interior) i el suport mutu com a dinamitzadors de canvis reals. ## Clau espiritual i crida a l’acció • La vídua és **model de confiança i esperança activa**: un gest senzill però total, que confronta l’autosuficiència i la caritat ostentosa. • Contextualitzar l’Evangeli avui implica “llegir entre línies” la realitat social, política i econòmica i actuar amb **esperança que camina** —no passiva— i amb **comunitat**. > "Pelegrinar vol dir fer camí; i normalment els pelegrinatges no es fan en solitari." ### Idees clau • **Abba vs Déu-llei**: de la norma que oprimeix a la relació de confiança. • **Donació total**: qualitat ètica del gest per sobre de la quantitat. • **Dones i igualtat**: participació real, no delegada, en l’Església i la societat. • **Comunitat**: mediació imprescindible per transformar la realitat. • **Esperança**: no esperar, sinó caminar; **esperança que organitza i sosté**.

['Evangeli de Marc', 'Mc 12,41-44', 'vídua pobra', 'donació total', 'Abba', 'Déu-llei', 'alliberament', 'llibertat', 'dones a l’Església', 'Vaticà II', 'teologia feminista', 'signes dels temps', 'pobresa', 'exclusió social', 'comunitat', 'empoderament', 'esperança', 'pelegrinatge', 'Temple de Jerusalem', 'ofrena', 'deixebles', 'lectura contextual', 'dignitat', 'llenguatge', 'Paraula Viscuda', 'Grup Nostra Dona', 'Ràdio d’Esbert', 'Sant Just']