...que és la petita rambla del poble sec.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètico-musicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio d'Esbert, al 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Aneu gauzats.
Bona tarda, Sant Justenques i Sant Justencs.
I a totes les persones que esteu en sintonia de Ràdio d'Esbert, en tots vosaltres, veus de la parròquia.
Avui, l'espai Paraula Viscuda, el grup Nostra Dona, adherides al col·lectiu de dones en l'església,
portem a la ràdio el que hem parlat, discernit, desgranat a les reunions, entre totes.
Estem amb vosaltres, la Núria Jiménez Huertes i jo mateixa, Montserrat Giró.
Bona tarda, Núria. Gràcies per ser-hi.
Hola, Montse. Moltes gràcies per convidar-me.
La Núria la coneixeu molt.
És una treballadora incansable.
És una persona compromesa amb tots els àmbits de la seva vida, que són molts.
Aporta bagatge, saviesa, espiritualitat.
És curosa en tot el que fa.
Com a educadora, com a pedagoga, com a persona, no perd mai, mai l'esperança.
Amb ella continuarem parlant de l'Evangeli de Marc.
Primer, ens la situarem en Marc,
perquè Marc era un evangelista que li preocupava la felicitat de la gent, de tota la gent.
El preocupava que molta gent visqués sense llibertat.
I Marc té una bona notícia.
Una bona notícia que és Jesús de Nazaret,
del que val la pena parlar-ne,
perquè és el Masíes, el fill de Déu.
Jesús és una bona notícia.
Aporta a la humanitat una nova manera d'entendre Déu.
tan nova que els dirigents del poble no ho han pogut païr.
Per això l'han mort.
Un missatge que ha meditat molt, Marc, que ha meditat molt,
perquè hi ha coses que impedeixen la felicitat de les persones.
La llei.
En aquell temps, la religió i la llei anaven molt unides.
I, en canvi, hem de tractar de l'alliberament de la humanitat.
Perquè en aquella època, on hi havia un pobre, era un pobre leprós.
La religió hi mostrava un pecat.
Alguns han crescut d'una manera que els hi han tret la dignitat.
La malaltia, si era de naixement, era perquè tenia la impossibilitat de tractar
perquè era el Déu llei que els hi aportava la malaltia.
Tot això, Jesús ens ho ha anat canviant i ha anat veient,
ens ha anat donant aquesta nova manera, aquesta nova mirada.
Ell ja no ens parla de Déu.
Ens diu, el Déu li dona un altre nom i l'anomena Abba,
que aquesta paraula en llengua aramea vol dir,
és amb la llengua aramea, però vol dir pare,
que és aquest llenguatge de confiança que els infants és el primer que apliquen.
Marc ofereix un anàlisi en profunditat dels verdaderes arrels de la religió,
del Déu llei.
I perquè en aquella època, en nom de Déu, i ara també, es mata, no, Núria?
Sí.
En nom de Déu es fan moltes coses que no tenen res a veure amb ell.
I això és el que Jesús ve a trencar, aquestes coses que s'anaven atribuint
i encara avui es van atribuint a Déu,
quan l'Evangeli el que ens demostra, ens porta, és la llibertat,
la llibertat de pensar, la llibertat d'actuar,
però sí que ens demana que actua o ens ensenya a actuar d'una manera que sigui pel bé comú.
Ara us llegirem l'Evangeli, Núria.
Tu has triat un Evangeli que és conegut,
però que té una visió molt...
O sigui, li podem donar una visió molt profunda perquè la té.
I sovint passa desapercebut aquest text.
Sí.
Sembla que no tingui gaire importància.
Perquè com que el nom ja és una mica com això,
en relació a aquest Déu-llei que dèiem,
la dona viuda i pobra.
O sigui que viuda ja tenia totes unes connectacions en aquella època
perquè ja estaven, o sigui, quasi bé en la indigència.
O sigui, una dona viuda era separada, apartada i pobra perquè no tenia recursos.
Per tant, aquest Evangeli que porta aquest nom,
veurem que, en la manera que Marc ens ho explica,
podem acabar donant-li un altre nom.
Diu, l'ofrena d'una viuda pobra.
És Marc, capítol 12, del 41 al 44.
Diu,
Jesús es va asseure davant de la sala del tresor
i mirava com la gent hi tirava diners.
Molts rics hi tiraven molt.
Llavors va arribar una viuda pobra
que hi tirà dues petites monedes de coure.
Jesús va cridar els seus deixebles i els digué
Us asseguro que aquesta viuda pobra
ha tirat el tresor més que tots els altres.
Tots han donat el que els sobrava.
Ella, en canvi, ha donat el que necessitava,
tot el que posseïa,
tot el que tenia per viure.
Núria.
Sí, mira,
a mi és que aquest text,
escrit per Marc,
que no és una cosa que ell va viure,
sinó que treballa a partir de coses rebudes,
per la tradició,
pels que van estar veient aquesta escena.
I, doncs, no sé,
sempre m'ha sobtat,
perquè pensava
què ens vol dir aquí, no?
Què ens vol dir?
Perquè
i en quin moment succeeix això, no?
En quin moment?
Els principis de la vida pública de Jesús
o quan és?
De fet, Jesús, doncs,
comença a predicar per dalt,
de Palestina,
va baixant,
baixa, doncs,
cap a l'últim tram de la seva vida,
baixa cap a Jerusalén,
baixa cap a Judea,
aleshores, doncs, allà
ja és el moment més a prop de la seva passió.
I per què col·loca en aquest moment,
diríem,
l'Evangelista,
aquesta escena?
De fet,
té una intenció.
Té una intenció.
ja la comentarem.
Aleshores, doncs,
a mi el que em crida l'atenció
és veure
l'Evangeli de Jesús
passant
dels pobres,
passant per la seva vida
els pobres,
els malalts,
els exclosos.
Aleshores, doncs,
aquí posa justament
dintre de la capa
de la societat d'aquell temps
i avui en dia,
Déu-n'hi-do,
doncs, justament,
una dona,
que és una població,
un segment de població
que normalment és exclos,
viuda,
que en aquell moment volia dir
una viuda ja no es podia sostenir
si no la sostenia un marit
o un fill,
i això encara passa en moltes societats,
i aleshores, doncs,
estaven condemnades a morir pràcticament.
en la indigència.
I surt també en l'Antic Testament
alguna dona en aquesta situació
que també és molt significativa,
l'actitud que té.
Aleshores, doncs,
ella què fa?
Per què va al temple?
I dona dues monedes,
les més petites.
L'evangelista
posa l'accent
en què són les monedes de cobre,
que eren les de menys valor.
i per què no en tireu una només?
Se'n queda una altra.
I se'n queda una altra, no?
No.
Les dona,
ho dona tot.
Quan ho donem tot,
ve a significar
la nostra donació també.
Això és molt fort, no?
Per mi...
i aleshores allà ho està veient tothom
perquè això de la donació
es feia en un espai públic,
eh?
I a més a més hi havia,
com si diguéssim,
el sacerdot del temple
o els encarregats
que reposa les monedes
i se'n va.
I què passa aquí?
Aleshores les sorprèn
que ella,
doncs,
fa això,
fer.
I se'n va
res més.
O sigui,
i aleshores Jesús aprofita
per explicar.
O sigui,
ella no es planteja res més
perquè ella socialment
ja està ben situada,
ja està qualificada.
I aleshores, en canvi,
ella fa això
perquè des de dins seu
entén que en el seu lloc,
el lloc que ocupa,
és el que ha de fer.
Però o Jesús aprofita
i va dir
llegim més enllà, no?
Llegim més enllà.
I aquest signifèria
perquè per allà passava
molta gent rica
que aprofitava el moment
per fer el seu lloguiment.
Bueno, no sols,
sinó que els mateixos
també els hi feien,
o sigui,
present
que podien donar
i això
i els
hi donguessin més,
o sigui,
els hi proficiaven
que donguessin més.
I això,
vull dir que aquesta visió
més de poder,
doncs,
també l'aplicaven
sobre els que tenien
més diners
perquè donguessin
més diners.
Sí,
a què ho destinaves?
I clar,
això comportava
un diàleg
amb el que ho rebia,
no?
Sí.
però,
d'entrada,
què és?
per mi,
el que significa
és una gran confiança
en què Déu
no l'abandonarà.
Perquè,
d'alguna manera,
és,
s'ha donat,
no és que ha donat,
ha donat tot el que tenia
per poder viure
i per poder viure
una situació de pobresa,
no?
Aleshores,
doncs,
aquesta és una part
molt important.
Però,
per altra,
per nosaltres,
avui en dia,
això,
també,
com ho hem d'interpretar?
Si Marc
ho posa
en aquest moment,
és que en aquesta última etapa
de la vida de Jesús
ens està explicant
quines són les condicions
del seguiment.
com les persones
que volem seguir Jesús,
doncs,
quins els principis,
les nostres actituds
hem d'actuar
i com hem de veure el món
si no el que afecta els altres.
I,
no sé,
d'alguna manera,
per ser creients,
no?
I, aleshores,
hi ha d'haver una mediació
que és la comunitat.
I, aleshores,
doncs,
es va veient
què passa
amb la comunitat
a continuació,
no?
Com hi ha una dispersió,
com hi ha una por
pel mig,
en els últims moments
de la vida de Jesús.
Vull dir,
el que va venint
justament
no és per animar
gaire,
però,
en canvi,
aquesta dona
infinita
amb Déu,
no?
I jo penso que
és
la donació,
la donació,
la donació que passa més
que per l'un material,
per les actituds,
també,
però és molt difícil
poder fer el seguiment.
Dona que dona.
Sí.
Sí.
per exemple,
que en l'Església,
arrel del concili
Vaticà II,
doncs,
es van obrir
molt els ulls,
les finestres
i les uïdes
a entendre
d'una altra manera
l'Evangeli,
de com en una època
havíem anat rebent
tot això,
una mica com
per imposició,
no?
el que calia fer
la llei,
no?
Sí.
Però, aleshores,
van començar
moltes dones
a donar-se
compte
que hi havia
un simbolisme
a darrere
dels textos
que ens explicaven
una mica
aquest nord
que nosaltres
hem de tenir
per fer,
ser seguidores
de Jesús,
no?
i aleshores
van començar
a dir-ho
amb les seves
pròpies paraules
i van començar
principalment
a Amèrica del Nord
però
va passar una cosa
a Amèrica del Sud
les dones d'allà
vivien
una altra realitat
una realitat
de molta pobresa
de molta exclusió
llavors allà
van començar
a relacionar-ho
amb la seva realitat
a llegir també
l'entorn
el Consell
parlava
de llegir
els signes del temps
i els signes del temps
no són els mateixos
per tothom
no és el tema
dels núvols
i el sol
només
és que està passant
al nostre entorn
amb els nostres germans
a la nostra societat
al nostre poble
al nostre veïnatge
i d'alguna manera
van començar
a expressar-ho
d'una manera
diferent
hi ha hagut
dalt i baixos
això no ha sigut
una corba normal
que dius
anem evolucionant
i anem cap a bé
no
i això no només
va passar a Amèrica
aleshores
al mateix temps
al cap de 3 anys o 4
només que havia començat
als Estats Units
Europa va passar el mateix
però clar
no era la mateixa realitat
de Sud-amèrica
i d'Àfrica
poca cosa en sabem
perquè
era molt tribal
que encara ho és
i aleshores
el fet que no hi hagi
trobada comunitària
o que això no transcendeixi
perquè no vol dir que no n'hi hagi
doncs
no ho sabem
que devia passar
i aleshores
es va fer un pas més
i ja no es parlava només
de pobresa
es parlava
d'exclusió
i això
és alguna cosa
que avui en dia
no podem perdre de vista
perquè
la pobresa
està molt generalitzada
molt
fins a l'extrem
que hi ha moltíssima gent
que es pot considerar
pobra
perquè no pot arribar
a final de mes
i si
si menja
no arriba
per poder pagar
l'habitatge
vull dir
i això
segons els organismes internacionals
és una definició
de pobresa
però és que avui en dia
ja tenim
molt entre nosaltres
doncs
i ho hem de tenir clar
és la qüestió
de l'exclusió
com a dones
i com a homes
seguiments de Cris
vull dir
no podem oblidar-nos
del que està passant
a la nostra realitat
no sé
jo almenys
m'he fixat en això
perquè
trobo que
no és fàcil
i això
a vegades
en general
diem
és que no podem fer res
és que
em sento impotent
però
per això
necessitem
la mediació
d'una comunitat
o sigui
hem de treballar
comunitàriament
per poder
d'alguna manera
incidir més
acompanyar
aquests processos
difícils
i jo crec
que les dones
des de la quotidià
doncs
per una banda
ens és fàcil
per una altra
no vol dir
que ho sigui tant
perquè
a vegades
doncs és
recauen
moltes petites coses
a les nostres espatlles
i sembla
que
no tenim temps
però bueno
jo crec
que
aquesta també
és una qüestió
relativa
no
les prioritats
i
si confiem
i tenim
aquesta esperança
no
que va tenir
la dona
viva
i pobra
això
és un referent
per nosaltres
sí
creus que
aquest evangeli
també ens obre
aquests ulls
aprofundim la dona
doncs
per el que
estàs
doncs
ens estàs explicant
aquest evangeli
ens porta a aprofundir
amb la mateixa dona
amb la dona
a nosaltres
sí
nosaltres com a dones
evidentment
però això és per tothom
el que passa
que nosaltres també
perquè a vegades
encara
arrosseguem una miqueta
allò
que
això no ho podem fer
no ens toca a nosaltres
no estem en els llocs
de poder
de decisió
però
tenim
decisió
en moltes coses
que són bàsiques
pel dia a dia
no també
i aleshores
també
jo trobo
el fet comunitari
que per nosaltres
avui en dia
hauríem de ballar
perquè l'església
treballés comunitàriament
en un pla
d'igualtat
eh
de diríem
de
no es tracta
que les dones
ens donin un lloc
diríem
ens diguin
bueno que
ara millorareu
perquè tindreu
aquesta funció
eh
no
nosaltres
hem de tenir
el mateix lloc
igual que els altres
com a
persones batejades
que estem colze en colze
amb molta gent
no batejada
eh
doncs
per canviar aquest món
o per anar introduint
diríem
un món
diferent
que és aquest món
que faci
mínimament feliç
a tothom
a veure
sense ser
ingenues
és aquesta preocupació
que té Marc
no
exacte
que tothom
sigui feliç
tothom
diu tothom
sigui feliç
no
és aquesta preocupació
que té
i que
ens la fa
ens la fa
present
aquesta preocupació
amb els seus
amb el que escriu
amb el que escriu
però
clar
l'ho escrit
no es pot quedar
només escrit
exacte
hem de portar
a la pràctica
i hem de ser conscients
abans
que dèiem
diu
viuda
i pobra
no
pobra
és una expressió
que la diem
moltes vegades
també
quan parlem
quan a una persona
li passa
alguna cosa
o el que sigui
diem
oi pobra
o sigui
i ens hauríem
de repensar
si aquesta
és l'expressió
més indicada
perquè
aquesta
aquest evangelí
ens demostra
que
aquesta persona
té una riquesa
interior
i una fortalesa
per tant
li podem dir
pobra
no
en tot cas
li hauríem
de dir
un altre nom
i amb la
i quan nosaltres
parlem
també
no hauríem
de
moltes vegades
no hauríem
de tenir
aquesta expressió
perquè
és una expressió
que
que
que situa
en un altre pla
a la persona
és com si
li traguéssim
la seva força
al seu poder
o sigui
i hem de pensar
això
que
al contrari
hauríem
d'aplicar
una altra paraula
que li dongués
un reforçament
una
bueno
que seria
aquest reforçament
vindria donat
individualment
o per la comunitat
no
quan hi ha
una cosa
perquè
qualsevol cosa
que una persona
està passant
si té
l'escalf
de les persones
que estimen
que l'estimen
doncs això
és molt important
no
perquè
no és
una
sinó
que són
moltes
que ja estan
pensant
en la mateixa acció
en les mateixes coses
sí
evidentment
jo trobo
que
aquest sentit
que
les coses
si no les fem
en solitari
sinó que les compartim
doncs
es multiplica
la força
per poder fer
un petit canvi
i de no
avui en dia
es fa servir
la paraula
empoderament
perquè
d'alguna manera
ve a significar
des de l'anglès
no
doncs
aquest poder
interior
que la persona té
no l'hem de debilitar
per dir-ho així
no
no li hem de treure
aquesta força
que té
és un potencial
que tenim tots
no
que surt
d'una manera o altra
i jo després
també trobo
que de cara
a nosaltres
créixer
com a persones
que volem
fer aquest seguiment
de Jesús
per
al costat
de totes
les persones
que estan
en la mateixa línia
estiguin
o no
a l'església
participant
no es tracta d'estar
dins de l'església
es tracta d'estar
una mica
a la perifèria
perquè és la manera
d'estar amb tothom
no
doncs
no sé
de poder llegir
entre línies
eh
això
les persones
ja intentem fer-ho
per llegir
la realitat social
també
i política
i econòmica
no
però
jo trobo
que els textos
de l'Evangeli
que són tan vigents
també els haurien
de poder llegir així
d'una forma
contextualitzar-los
en el món actual
perquè
ens ajudin
a viure
amb aquesta esperança
que va viure
aquesta dona
perquè un gest
ben senzill
una dona
que no comptava
per ningú
i que va tenir
aquesta valentia
no
va fer una cosa
que creia
que havia de fer
convençuda
però després
va confiar
en que ella
se'n sortiria
d'alguna manera
perquè confiava
en el més allà
i amb Déu
i amb Déu també
vull dir
en aquest Déu
que en aquell moment
no era viscut
com un Déu
que Déu ha mort
que el tens dins
ja
sí
era el contrari
que
el que feien
era
sobretot
amb les dones
sobretot
perquè
quan estan allà
a la sala
del tresor
les dones
estan
en una sala
a part
per tant
o sigui
hem d'estar
alerta
que no ens situïn
sinó
que nosaltres
ens situem
i ens
com deia la Núria
abans
empoderar-nos
de com a persones
els homes també
els homes també
però des d'aquesta
masculinitat
ben entesa
jo no ho sé
també és difícil
saber-ho
suposo que els historiadors
ho saben més
els que estudien
els textos
en les llengües originals
aquesta sala
del tresor
si
podies veure
el que feien uns
i altres
que feien homes
i el que feien dones
o en principi
sembla que Jesús
estava segut allà
i ho estava veient
sí
vull dir que
és que
Jesús ho mirava
sí
o sigui
que vol dir
que allà
devia haver-hi més gent
perquè ell aprofita
per dir-li
en els seus
deixebles
heu vist
què ha fet
aquesta dona
eh
doncs
això allà
era públic
per dir-ho així
eh
era
una acció
que no quedava
oculta
el fet de complir
amb aquesta llei
de l'almoina
de la donació
en favor dels altres
o en favor del que fos
perquè cadascú podia dir
a què ho destinava
ser amb la C
segons diuen
no
doncs bé
no ho sé
Núria
en tu
o sigui
personalment
què t'ha portat
amb tu
aquest evangeli
uf
aquest
a mi aquest text
és que em remou molt
la veritat
sí
sí
em remou molt
perquè
aquesta dona
aquest gest
d'anar
fer
i marxar
em fa pensar
que això no ha quedat aquí
de poder veure
què hi havia dins d'ella
no
per què ho fa
i en qui confia
plenament
no
i veient
aquest
i aportar'ns aquest aspecte
interior teu
què els hi diries
a les persones
què és el que
creus
que ens pot anar bé
a tots
mira
jo penso que
és una persona
amb molta esperança
i que
avui en dia
ara estem
amb aquest
pelegrinatge
o sigui
ser pelegrins
de l'esperança
aquest any
i en realitat
pelegrinar
vol dir fer camí
caminar
i normalment
els pelegrinatges
no es fan en solitari
o sigui
que també
és una qüestió comunitària
i
l'esperança
que és alguna cosa
que hem de cultivar
que jo sempre havia pensat
bueno
aquestes coses
que vam aprendre
de memòria
fer esperança
i caritat
per mi
és com si estigués
descobrint l'esperança
l'esperança
és una cosa
molt més profunda
que esperar-se
aturat
perquè el que camina
té esperança
perquè va endavant
totalment
bé
i amb aquestes paraules
acabem el programa
d'avui
que es repetirà
el dissabte
a les dos quarts de dotze
i us donem les gràcies
per escoltar-nos
donem les gràcies
al Carles
perquè
està atent
a les nostres necessitats
i a qui cobreix
aquesta part tècnica
tan important
i sobretot
també gràcies
a la Núria
perquè
ens ha explicat
i ens ha
s'ha obert
a donar-nos
a conèixer
aquest Evangeli
que realment
aquesta dona
pobra
que dèiem
viuda i pobra
acaba sent
doncs
una
una aportació
diferent
una
de la indigència
a la gratuïtat
gràcies
a tots
i a totes
bona tarda
moltes gràcies
ara escoltes
Ràdio d'Esfern
sintonitzes
Ràdio d'Esfern
la Ràdio de
Sant Just
98.1
Ràdio d'Esfern
Ràdio d'Esfern
Ràdio d'Esfern
Ràdio d'Esfern
Ràdio d'Esfern