Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Amb la Montserrat Giró, un cop al mes, venim en el programa que es diu Paraula Viscuda.
Montserrat, bona tarda.
Bona tarda, tots, totes.
I també, ja sabeu, vostès recordaran que en aquesta Paraula Viscuda
sempre ens ve una persona, en aquest cas, molt estimada, molt amiga,
que ens parlarà d'un tema que amb ella li hem dit
a veure, digues alguna cosa que t'ha cridat l'atenció,
alguna cosa que creus que és important, i és la Marta Ruiz.
Bona tarda, Marta.
Hola, bona tarda, com esteu?
Montser farà una petita, eh?, una pinzellada d'aquí és la Marta, eh?
Res de coses privades.
La Marta Ruiz Balada és nascuda al Prat de Llobregat,
per tant, de la comarca que també ara està vivint a Sant Jús.
O sigui que viu a Sant Jús des de fa 26 anys,
però podem dir que és ciutadana del món.
Sí, està ben dit això, sí, sí, sí, correcte.
Ella és llicenciada en Filosofia Anglesa,
de la que n'ha sigut professora,
però quan jo deia que viu a Sant Jús,
és de Sant Jús,
perquè ella està a dintre del grup de nostres dones de la parròquia,
grup adherit al col·lectiu de dones en l'església,
col·labora amb Càritas Parroquial,
d'una manera molt intensa,
també Sant Jús Solidari,
i possiblement hi hagi alguna altra cosa que jo desconec,
que també hi està col·laborant,
perquè també està col·laborant
amb altres col·lectius de fora de Sant Jús, també.
Sí, sí, sí.
Com les...
Bé, coses més enllà de així de...
també de voluntariat, no?
Estic fent alfabetització
amb persones, amb dones,
dones del sud-est asiàtic,
dones de la Índia, de Pakistan, migrades.
Ho estic...
Estic començant a deixar,
perquè he d'anar deixant coses,
em costa molt,
perquè els vincles, els digams amb aquestes dones són molt potents,
però és una de les coses que faig amb molt de gust, també.
M'encanta.
Vaig a fer un anís.
Aquestes dones, t'entens amb elles al principi amb anglès?
Algunes.
Ah, perquè si són de la Índia i tot això,
potser elles, dintre de les seves limitacions lingüístiques,
potser a l'inglès les van ensenyar,
si és que van poder anar a l'escola.
La majoria, sí.
Les que no venen de zones rurals,
parlen anglès i ens podem entendre.
Podem entendre.
Però elles fan un esforç brutal per parlar o el català o el castellà.
És molt gratificant, segurament, no?
Sí, sí.
Ho és.
Sí, sí.
És un...
Perdó.
Més que els adolescents en l'institut,
en els meus,
perquè els adolescents no volen...
Sí, bueno, vale.
En canvi, aquestes tenen aquella ànsia de ser que...
Bé, però saps què passa?
Que l'anglès també és una llengua,
és una cosa d'ensenyar agraïda.
Ja, clar, perquè està de moda i perquè està de moda, també.
També és una persona que a l'ecologia,
o sigui, li atrau molt el respecte i el cuidador.
A ella, diríem que li agrada plantar també les seves verdures.
Sí, sí, sí.
I altres coses.
O sigui, és capaç d'aprofitar qualsevol cosa
perquè sí que és una persona...
Integrada en el poble.
Exacte, del temps d'avui.
Bé, què et sembla?
Tens que dir alguna cosa més,
i si no diem el per què,
el dir-li a la Marta.
Marta, tria una cosa que tu creus que has de parlar
i que t'agradaria comentar.
Ens vas triar...
Què ens vas triar, Marta?
Doncs el fragment de la sogra d'en Pere.
És que em veu agafar així una mica de voleïda.
amb la voleïda.
Va ser molt amable perquè vam sortir l'última hora, eh?
Sí.
I estàvem en una reunió del grup Nostra Dona
i va coincidir aquell dia que havia vingut la Maria Pau Trainer.
Us cito una mica qui és la Maria Pau Trainer.
Sí, clar.
Jo dic la Maria Pau Trainer i ara ella s'enfadaria
perquè diria Maria Pau Trainer i Vilanova.
perquè és el cognom de la Maria Pau.
De posar en relleu, això.
Sí, exacte, exacte.
Sempre escurcem, no?
Ell és l'actual presidenta del col·lectiu de dones en l'Església.
És una escolàpia, encara que no va mai d'uniforme.
És llicenciada en Teologia i Ciències Eclesiàstiques,
llicenciada en Psicologia, Filosofia i Lletres
i és doctora en Antropologia Social.
Aquesta assignatura m'agradaria ser a mi.
A mi també m'agradaria.
O en Tropologia m'agradaria la tira.
Sí.
I la Maria Pau ja havia vingut altres vegades a veure'ns
i a fer xerrades.
Va fer una xerrada de dones bíbliques preciosa
perquè el col·lectiu va treure uns llibrets preciosos també
sobre les dones bíbliques.
I llavors una altra vegada
que aquesta va provocar en el públic una mica d'en Renou
que va parlar sobre Maria, Mare de Jesús.
Clar, ella també té aquesta mirada antropològica
i va ser també una xerrada superinteressant.
I la setmana passada va arribar a la reunió
que la vam convidar
i veníem uns llibrets de les dones bíbliques
i ens va demanar que anomenéssim dones
de l'Antic Testament així.
I, bueno, de les que hi érem allà
doncs ens en van sortir,
anàvem fent una roda
i entre totes ens en van sortir,
no me'n recordo, 14 o 15, no gaires més.
I resulta que ens va dir
n'hi ha 205.
205 a l'Antic Testament.
I sense nom, dones sense nom,
a l'Antic Testament n'hi ha 14.
I llavors ens vam fixar en el Nou Testament,
clar, com que aquest el tenim com més...
és en somiat, sí.
Bé, doncs llavors
ella ens va explicar
que s'enciten 60 dones amb nom
i 34 són dones sense nom.
I la sogra d'en Pere
és una d'elles, no?
Recordem-nos també,
diem la samaritana,
la dona jeparuda,
la dona que patia hemorràgies,
són dones sense nom.
Però, clar,
quan vam dir la sogra d'en Pere
i la Mària Pau va dir
Ep, sogra, què vol dir això?
Què vol dir?
Sogra d'en Pere, què vol dir?
Això vol dir que Pere estava casat.
I llavors, és veritat, clar,
ja ho sabem, no?
Si té sogra, està casat.
Però, clar, llavors ho dimensiones.
Què vol dir això?
Doncs que Pere va ser com,
entre cometes,
la primera autoritat, no?
dins de l'església,
allò que, bueno,
algunes persones diuen
el primer papa.
El primer papa,
tinc entès que va ser Salino, eh?
Ojo.
Qui?
Salino.
Salino.
Va ser el primer papa.
Però, bueno, de l'església,
espera, sí, sí.
Sobre esta piedra
t'hi edificaré mi glésia,
vull dir que això ja està, sí.
I realment és una cosa
que impressiona
perquè, o sigui,
una persona que el va negar
tres vegades,
com hi va confiar
i després com hi va confiar.
Doncs mira,
aquesta és una característica
del ser humà.
Que a vegades volem,
no som els fidels
que tindríem que ser,
ja no en creences,
sinó,
inclús amb les nostres
propres convincions,
que a vegades
les desvirtuem una mica, eh?
Sí, jo m'he fixat en això.
En això.
Perquè,
parlant, doncs,
jo penso, no?
Sí, sí.
Quins arguments
dona el Nou Testament,
per exemple,
pel celibat
dels sacerdots,
bueno,
dels sacerdots
i femení
ja és una altra cosa,
però quin
falso li va,
no?
S'ha creat
una teologia
patriarcal
que no s'ha adaptat
a la nova realitat,
no?
I jo crec
que podem canviar
i aprendre
a partir
dels errors.
El mateix Pere,
sobre que
Jesús va dir
que edificaria
l'Església,
no va començar
bé la seva missió,
perquè ell mateix,
com heu dit,
va negar
a Jesús
tres cops
i després,
quan va anar
al sepulcre,
el va veure buit
i et ha morit,
va tornar
on eren
els altres,
però no es va atrevir
a dir que
anunciar
la ressurrecció,
van ser les dones.
Ell tenia por.
Més tard,
ja va guanyar
la força
per complir
la seva missió,
no?
Jo,
el que vull dir
és que Jesús
no va deixar
normes ni estructures
sobre com
havia de ser
l'Església,
ens va deixar
una manera
de viure
i amb aquesta
manera de viure
jo crec que hem de fer
una Església
per tothom,
una Església
que uneix,
que sigui
integradora
i,
bueno,
entre molts altres somnis,
doncs,
sumim una Església
en el celibat
no sigui una obligació,
sinó que sigui
una opció
en llibertat.
i llavors
penso que hem de repensar
aquestes estructures
heretades del passat.
Molts problemes
que ara poden
semblar
importants
com,
per exemple,
el sacerdoci femení,
el celibat sacerdotal,
les crisis de vocacions,
deixarien de ser-ho
si féssim
una revisió
profunda
dels verdaders,
dels verdaders
de signes
i mandaments
que va dir Jesús,
perquè,
entre de tot,
l'únic que va dir
deixem les tables
de la llei,
com si diguéssim,
i només que n'hi ha
dues coses importants
que estima l'altre
com a tu mateix,
estima Déu
i ja està.
Sí,
també suposo que sabeu
que
quan se li diu
a Jesús rabí,
diu que
en l'antiguitat
un rabí
no era mai rabí
si no estava casat,
però que com ell
pertanyia
a la rama,
podríem dir,
privilegiada,
no sé si era
l'estènia,
o sigui,
és com se diu,
la paraula,
ara no me'n recordo
que la sabia,
doncs esclar,
ells estaven
no absents,
però no tenien necessitat
de tenir
que estar casats
per arribar a ser rabí.
Per tant,
i també n'hi ha
una altra,
la gent vol dir,
ei,
si Jesús
per ser rabí
estava casat,
per què no?
I ve tot aquell lio
de la mà
de Maria Bacalena,
no?
Sí, sí.
Ara,
el que has dit
a mi em sembla
perfecte,
perquè
els que som creients
i de veritat,
l'important és
aquesta fe que tenim
en què aquest senyor
va venir,
que després
llegirem i es veu,
ell pot fer,
però no
les normes
que tu deies
molt bé
del patriarcado
i de la jerarquia,
que ha canviat
una mica
el sentit
bé
de la igualtat,
podríem dir,
no?
Sí, sí, sí.
És que vas partir?
I tant.
I tant.
Bueno,
tens alguna cosa més?
Perquè si no,
m'agradaria llegir
el bocinet,
el bocinet d'allò.
Amb això del patriarcat,
de fet,
en els evangelis,
ja surt,
perquè ve d'una cultura,
no?
Exacte.
Aquesta antropologia,
no?
Ve d'aquesta...
Era una cultura patriarcal.
i llavors,
o sigui,
els coneixements
no s'han posat,
o sigui,
per anar desfent
aquesta cultura patriarcal,
sobretot
dintre de l'església,
no?
Com ara,
la cosa femenina
està molt més
en relleu,
és a dir,
que la funció
de la dona,
el feminisme,
que el feminisme
no té per què ser
una cosa dolenta,
ni molt menys,
al contrari,
és com si diguéssim
una valoració
a coses
que se tenien amagades,
doncs,
podria ser
que al fer aquest
comentari nostre
diguéssim ell
que no,
que aquí,
que allà.
No, no, no.
La cultura de Déu,
les ensenyances de Déu,
ja eren feministes.
Clar,
és clar.
Ja no,
no,
no,
és que és absurd
perquè considerava la persona.
Clar.
Ara,
hi havia aquella tendència
del poble,
de la barba,
que després la van afaitar
quan venien els romans,
no?
Però,
el de la barba,
era el que bonava,
el que tenia la barba llarga,
no?
Eh que sí?
Bueno,
doncs,
anem a llegir.
Fa gràcia
perquè,
amb els evangelistes,
tres d'ells,
que són el Mateu,
el Marc i el Lluc,
presenten aquesta escena
molt igual,
amb unes altres paraules
i tal.
Llegirem la de Lluc,
ai,
la de Marc,
no?
No,
o quina vols tu que llegim?
La de Lluc o la de Marc?
La Marta ens ho dirà.
A veure,
la més curta
és la de Marc
i la més llarga
perquè afegeix altres coses
del Lluc.
Jo compararé una miqueta
i potser llegim la de Lluc.
La de Lluc,
val.
La vaig llegir, eh?
Diu,
quan va anar-se'n de la sinagoga
a entrar a la casa de Simó,
la sogra de Simó
tenia una febre molt alta
i van demanar a Jesús
que fes alguna cosa per ella.
Jesús se li acostà,
va increpar la febre
i la febre la va deixar.
Ell es va aixecar
i a l'instant
es posava a servir-los.
Quan s'hagués posat el sol,
tots els que tenien malalts
afectats per diverses malalties
els anaven portant cap a Jesús.
Els impulsava les mans
a cada un
i els curava.
De molts
ens sortien demonis
cridant i deient
tu ets el fill de Déu.
O sigui,
cura
és guaridor.
Jesús és guaridor.
No mira res més.
I a més a més
li donen valor.
La dona té el seu valor.
Però fixa't
com és la dona.
I suposo que esteu amb mi
i és que jo soc
una defensora de la dona.
Però no per feminisme
ni res,
perquè soc defensora.
Doncs
aquesta bona senyora
que acaba de tenir
una febre de calpistracs
s'aixeca i serveix.
No es queda allà
ai, gràcies senyora.
No, no, no.
S'aixeca
i fa el que ha de fer.
Sí, sí.
Que en aquell moment,
i això és important, eh?
Sí.
Ara vosaltres.
Vinga, vosaltres.
Digues, digues, Marta.
Digues.
A veure,
no hem llegit el de Lluc
perquè és com el més extens,
està molt,
ja hi està bé, eh?
Però tots tres,
tots tres són iguals.
Sí, diuen, sí,
venen a dir...
Hi ha petites diferències.
Però tots tres,
ja l'estructura és
la presència de Jesús,
Jesús arriba,
acompanyat,
una dona malalta,
i llavors la guarició,
i el servei,
que comentaves ara.
És molt important, eh?
Val.
Anem per la primera part,
si us sembla això.
Sí, sí.
A veure,
diu que arriba,
això també em fa...
perquè Marta diu que arriba
a casa de Simó,
Simó i Andreu,
en Mateu diu que va
a casa d'en Pere,
ell ho diu,
a casa de Simó,
eh?
Sí, sí.
Bueno,
Simón, Pedro,
tu eres, eh?
Quan li diu,
és el Mateus.
Clar, clar, clar.
Clar, no hi ha problema.
Clar, d'entrada dius,
ostres, qui és qui, no?
Doncs no,
són la mateixa persona,
i que Jesús més tard
anomenarà Simó
com a Pere,
Pedra,
on s'aixecarà
tota la comunitat cristiana, no?
Per tant, Simó, Pere,
i és el germà de l'Andreu,
d'Andreu, no?
d'Andreu.
Val,
però jo em volia fixar en això,
Jesús surt a la sinagoga,
la sinagoga,
és el gran temple,
no?
Sí.
És on hi ha el Déu Llei,
no?
I va a casa de Pere,
de Simó i Pere,
surt de la sinagoga,
sí?
No, no,
només acompanyat,
i va acompanyat.
Sí.
Anomena dos deixebles.
Dos deixebles.
I Simó,
també,
o sigui,
primer acompanyat
és de Jaume i Joan,
sí,
a casa de Simó i Andreu.
I Andreu,
que també és el germà.
Sí.
Que és el que he dit abans,
que eren germans.
Sí.
El que vull comparar
és la sinagoga
i que va a casa,
una casa particular,
no?
I la casa
és un lloc
de trobada comunitària.
jo,
aquí,
això ho hem vist moltes vegades,
que és el procés
de les primeres comunitats,
no?
Que van deixant
el judaïsme tradicional
i van fent
un altre estil
de comunitat,
segurament també
amb persones
que no eren jueves.
en aquell temps,
qui portava la casa
era la dona
i podia ser
que aquestes primeres reunions
de comunitats primitives
a les cases
fossin presidides
per les dones.
Per tant,
la casa
és el lloc
de reunió
de la comunitat cristiana
i en canvi
a la sinagoga
qui presideix
la celebració
són els rabins,
els dirigents.
Veieu la diferència?
La casa
de Simó Pera
és com l'església,
el lloc
on es reuneix
la comunitat cristiana
i a la sinagoga
doncs hi ha
no els rabins,
els dirigents,
on es parla
del Déu
i ell.
Llavors,
parla d'una dona
malalta,
la sogra,
la sogra
d'en Pere.
En aquell temps,
i a l'antic testament
també,
tenir una malaltia
volia dir
estar lluny de Déu,
volia dir
estar impura,
volia dir
estar en pecat.
Tots tres
evangelistes
diuen
que la dona
tenia febre.
La febre
podia ser
un senyal
que potser
s'estava morint,
potser,
de possible mort.
Podia estar causada
per un càstig diví
o que la persona
la posseïa
un esperit.
Un déu,
un demoni.
Maligna,
exacte,
un demoni.
Llavors,
per tant,
com que era
voluntat
de Déu,
acceptaven
aquesta condició,
no?
i,
i,
bueno,
era com un submetit,
Déu vol que jo
estigui així,
em quedo així
i no faig res,
no?
Tots tres
diuen que la sogra
d'en Pere
era llit
amb febre,
sola,
no concreten
quina malaltia
pateix.
Imaginem
que tothom
accepta
que estar
malalt
és per
voluntat
de Déu,
però
Jesús li demostra
que l'amor
sense límits
ho pot fer
canviar tot
i
ho transforma,
és que és el que farà,
no?
I ara ve la guarició.
Perquè la
mentalitat
de l'època
era
considerar
les malalties
com a efecte,
un efecte
del pecat.
Sí.
I això
penso que és una cosa
que
encara ara
sents,
o sigui,
aquesta
manera de pronunciar
doncs que
que he fet jo
per estar així.
Per què Déu
em castiga?
Ah, sí.
Això encara ho sentim
ara.
Per tant,
fixeu-vos-hi
quina
diferència
seria
si
acceptéssim
tots
que les malalties
formen part
de la societat
que vivim
i de la forma
que vivim,
no per voluntat
de Déu,
sinó
per l'acció
dels homes
i les dones.
Per tant,
jo penso que això
és
és una cosa
que ho veus
i ho has viscut
amb moltes...
És així, sí, sí.
Bueno,
jo des de sanitat
és un càstig de Déu.
No,
no és un càstig de Déu.
Una altra cosa
que a vegades va...
Déu no ho vestiga,
Déu és bo,
Déu és generós,
Déu és pare.
Bueno,
qualsevol cosa que passa així
que és traumàtica
i verdaderament a vegades
és...
va contra
qualsevol principi,
és a dir,
i com és que Déu ho permet?
Bueno,
doncs...
I com és que els homes
ho deixen?
O sigui,
fins que no tinguem
la humilitat
d'acceptar
les nostres febleses
perquè ens van fer lliures
fins que no sapiguem
que no som més que ningú,
doncs,
acceptem el que vagi venint,
acceptem les coses
com venen
i aleshores potser...
Però això ho hem de transmetre,
no impulsar,
sinó transmetre.
A veure,
tu t'has trobat allà
a l'hospital també.
Però quan un té una malaltia
diu que el primer
quan et diagnostiquen
el primer que et dius
ostres,
i per què jo?
I per què un altre?
Ara,
si tu estàs convençuda
que no és cap càstig,
sinó que és un procés natural
perquè som sers humans
i estem...
estem...
no disposats,
vull dir,
estem predispost,
no predisposats,
vull dir,
la nostra natura
és això,
com una planta,
que d'allò no,
però sempre
deixar Déu a banda,
no cal que busquem res més,
però anem a l'assumpte
de la sobra,
anem a l'assumpte
de la sobra
que és molt interessant.
Ara,
per què tenen
tan mala fam
a les sobres,
pobretes,
tu?
Tenen.
Tenen?
Tenim?
Jo no sé
com sóc...
que això ha anat canviant,
no sé per què,
hem d'anar la sensació
que és canviant.
Això de les sobres,
i tant.
Mira,
n'hi ha dues coses
molt xules
que has dit tu.
A veure?
La primera és
que la mentalitat
de la jerarquia,
que si en un moment
determinat
el senyor Pere Simó,
o com li vulguis dir,
estava casat
perquè tenia sobra,
que això és el que fa
la d'allò,
doncs,
que no es poden casar.
Moltes coses
aniran bé o no.
Entenc clar.
Clar que en un dels passatges,
en recordeu-se que diu,
qui vulgui seguir-me,
que deixi a tothom
i m'assegueixi.
No sé si us en recordeu
d'un d'aquests passatges.
Sí, però...
Però...
És diferent.
Sí, penso que és diferent.
Quan ell diu aquesta expressió,
és una...
Ho diu d'una manera individual.
Qui vulgui,
deixa aquesta llibertat.
Qui vulgui,
que ens segueixi,
que deixi...
Perquè no hem d'estar
amb el cordó umbilical
sempre lligats.
Sí.
No, no,
que tenen criteris.
Tenen criteris, no?
Exacte.
I és diferent d'aquesta altra.
Sí, sí.
L'altre punt
que jo m'agradaria molt remarcar
és aquesta.
La dona s'aixeca
i serveix.
Ara bé.
Doncs ja està.
Aquí està un mica bé.
Perquè és quan...
Divico el seu paper.
Fixa-ho sé que fa...
Primer,
és Jesús que actua
sobre la dona.
Sí.
I després,
és la dona que actua.
No, no...
no li diu
ara vés i serveix.
No, no,
és la dona per...
De voluntat pròpia, sí.
La dona és la que sap
la seva missió a la vida.
I si no la sap,
doncs mira,
l'ensenyarem una mica,
oi, Marta?
Doncs...
Ens fixem en l'aguerició,
doncs.
Vale.
Mireu com ho fa.
S'acosta,
la toca
i s'aixeca
o l'aixeca
i parla,
li dedica temps.
No ens diu
que diu una pregària,
només fa un gest d'acostament.
Mart diu que li agafa la mà.
Mateu diu que li toca,
que li toca la mà.
Hi ha un contacte físic.
És una nova manera
de comportar-se
amb els malalts, no?
Agafar la mà
aquí és com alliberar.
Jesús cura només allargant la mà.
De vegades agafa.
Toca els llepurosos.
En un breu contacte
les persones que pateixen
malalties
o les persones desfavorides
se senten curades,
alliberades,
recuperen la dignitat,
recuperen la llibertat.
És un gest tendre
de proximitat,
d'amor.
Mart diu que la fa aixecar.
Mateu i Lluc
diuen que es va aixecar.
El verb grec
diu que és
Egeri...
A veure...
Egerien.
Egerien.
Vol dir,
el verb aquest,
vol dir aixecar-se.
I és el mateix
que fan servir
a veure,
em sembla que era Mateu,
per...
No, Marc,
per ressuscitar.
És el mateix verb.
Llavors,
aquesta acció
de ressuscitar
el que sembla mort
o el que està malalt
és com
d'una força
brutal
i una força física
i espiritual
impressionant,
no?
Per tant,
agafar la mà
vol dir alliberar,
aixecar vol dir
ressuscitar.
Mateu
diu que
el vespre va curar...
Ai, no,
Mateu,
o Lluc
diu que va curar
altres malalts
que li van portar.
Lluc diu que
va portar...
que li van portar
tots els que tenien
malalts afectats
per diverses malalties,
no?
has llegit?
És a dir,
que no parla
d'una sola malaltia,
com si tots
patissin el mateix problema.
Parla d'un problema
mental, físic,
de diverses malalties.
Llavors,
les curacions de Jesús
són signe
d'una cura profunda,
física i psíquica.
Provoquen
un canvi
de vida.
I el servei
que deies,
no?
El servei.
Diuen que
la sogra
d'en C,
d'en Pere,
és posar
a servir-los.
Mateu
diu que
va posar a servir-lo,
però és igual,
és servei.
És un gest
d'agraïment.
Ho fa
com a conseqüència
de la seva curació.
D'entrada,
que la sogra
d'en Pere
es posi
a servir,
ens dona una imatge
que potser
era una dona
sumisa
i com podia
ser normal
en aquell temps.
Però ho hem de mirar
des d'una altra perspectiva.
No, no,
res de sumiç.
No.
És la que acull
a tota aquella
comunitat cristiana
que ha vingut
a casa seva.
I pot ser
que ella
presideixi
la reunió
de la petita
comunitat,
ella també
trenca esquemes.
També
s'ha aixecat
i s'ha posat
a servir.
Em volies
dir alguna cosa
d'això?
No, no, no.
N'hi ha una cosa nova
que va després,
quan cura
en Mateu
al final
d'aquest passatge
que llegim,
diu
i així es va complir
allò que havia anunciat
el profet
Issaías.
Ell va portar
les nostres
febleses
i prengui
de Montseu
les nostres
malalties.
O sigui que,
com vulguem dir,
tenim
el guaridor,
la persona
que ens pot
alliberar
de les nostres
neures.
Perquè moltes vegades
són neures, eh?
Ojo.
Vull dir que,
no,
és molt representatiu
pel que tu has volgut dir.
Primer,
la cosa
de la jerarquia.
I segona,
aquesta confiança
que s'ha de tenir en Déu,
perquè,
de moment,
que Simó
li va dir
vina
que la meva sogra
és d'una confiança
total.
Tu podràs fer-ho.
Vull dir,
que si no tenim
aquesta confiança
en Déu,
el que ell vulgui,
tu,
escolta,
i és que ha de ser així.
I la persona
que ho agafa
ja li poden venir
castanyes,
però,
però no,
continua pensant
que Déu està allà
per curar.
Exacte.
I puntó.
Escolta,
primer te tens
que resoldre tu
les teves coses
i tens que dir
ei,
m'has donat un criteri,
m'has donat una llibertat
i intentaré jo
ser millor
o m'ho tindré.
Però si no,
a vegades ho dèiem
amb la Montse,
quan veus la cosa negra
dius,
ei,
amic meu,
vinga,
te toca a tu.
No,
és veritat.
És veritat o no,
Marta?
I tant,
sí,
sí,
ja està.
i ara diu
que tenim que dir
a Déu,
veus?
El Carlos
ens talla,
a veure,
digues tu
que vols dir
Marta
per dir a Déu
a la gent.
No,
no,
m'ha quedat
alguna cosa
per dir,
no,
com per exemple,
però deixem aquí
i si voleu
un altre dia
continuem parlant.
No,
però si és curt
sobre el tema
de les dones
sense nom
i aquestes infraccions
que fa Jesús,
no,
de curar en sàbath
en dia de sàbath.
que la llei
era per trencar-la.
Senyors,
el nostre programa,
no sé si queda
algun més
de la Iglesia,
sí,
però el nostre programa,
aquest curs,
s'ha acabat.
Els donem
una gran abraçada,
que tinguin
un bon estiu,
que suportin
la calor
com puguin,
ja el senyor
Carlos
ens dirà
les temperatures
d'aquest poble
que ho fa molt bé
i si volen
escoltar
el pròxim
diumenge
és la Trinitat.
No, no,
ho dic perquè
el que vulgui
no hem llegit
l'Evangeli
perquè hem llegit
aquests.
Una abraçada
molt gran
i fins la propera.
de l'Evangeli
de l'Evangeli
que sí.
Un programa
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
de l'Evangeli
Carave, un programa per arqueòlegs de la música moderna.