Un bon dimecres. Fins demà.
Veus de la parròquia.
La parròquia dels Sants Justi Pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fe, accions parroquials, assumptes socials i actualitat entorn de l'Església.
Veus de la parròquia Semet els dimecres a dos quarts de vuit del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí.
Avui podem escoltar els espais...
No, no, talla. Es que lo tengo trasbalsal.
Avui podem escoltar Finestra de Justícia i Pau.
Molt bona tarda, Quima. Molt bona tarda, Jesús.
Ja estem un altre cop aquí amb vosaltres.
I per fi tots tres, que feria molt de temps que no coincidíem.
Sí, això de les saluts, macatxis ja, macatxis ja.
Doncs mira, afortunadament avui estem tots i ja cadascú té el seu tema a presentar i vosaltres mateixos.
Aviam què passa.
Doncs bé, comencem, com vulgueu.
Pots començar tu, Joana?
No, no, comencem nosaltres.
Comencem nosaltres?
En medio, com un pocadillo.
Com un pocadillo.
Doncs bueno, avui nosaltres, arrel de com sabeu, Justícia i Pau és de l'Església
i basant-nos sempre en la doctrina de l'Església,
que sempre dona que els recursos que tenim a la Terra els hem de cuidar.
Si seguim el laudato si del Papa a l'encíclica,
doncs també ens parla que hem de ser curosos.
En Jesús i jo us portem el tema de l'oli de palma i de la quinoa.
Ai, ai, ai, ai.
Compromès tant per la salut
com pel que produiran la salut dels productors.
Exacte, vull dir,
les xifres són unes garrifoses
perquè es produeix
a una escala que no estava prevista,
que eren els sostens d'aquestes famílies.
I que de cop i volta
vinguem el resta de països
a agafar-los i tota aquesta producció,
clar, estem deixant les famílies del país
sense el seu aliment que tenien.
Sí, sí, amb ells així era molt còmode.
Clar, vull dir, llavors ens meditem
que dius, home, és necessari
a arrasar amb aquelles terres
perquè al final aquestes terres no són infinites.
Què va?
Llavors, doncs dius, a veure,
cuida dint, cuida dint el que estem fent, no?
I avui vam llegir un comunicat
de la República Democràtica del Congo
que deien que hi havia una multinacional,
estem parlant del juliol del 2016, eh?
És a dir, que ja fa una miqueta...
A viat farà un any, sí.
Però, bueno, veurem el que feien, no?
Que es deia Feronia, o Feronia,
i era una entitat que estava darrere
i era canadensa,
i al darrere hi havia uns bancs,
tants bancs de desenvolupament,
tant europeus com estadounidens, no?
I aquesta empresa el que feia era
intentar pressionar els agricultors
perquè cedissin les terres
per fer-ne un ús més gran del que hi havia, no?
I les comunitats deien, no, no,
jo rebutjo signar aquest document
perquè és que jo no vull,
vull seguir tenint la meva producció
en més o menys escala,
però que em doni per viure
i si puc exportar ràpidament millor que millor, no?
Sí, però de moment tinc el sostén, el tinc assegurat,
perquè fins i tot, com que els preus també els hi pugen,
resulta que amb el seu salari
tampoc no poden comprar-ho ells,
i la qual cosa es queden sense el seu modus de vendi, no?
I parlaven que, clar, demanaven ajuda
al resta d'Europa i als països
que diien, no, escolti, sisplau ajudi-nos
a fer-los i entendre en aquesta empresa
que el que estan fent, que no es pot fer,
és a dir, nosaltres hem de decidir si volem o no
i en aquest cas diem que no,
per tant, aquesta empresa el que ha de fer
és retirar-se i no molestar, no?
I bueno, i aquí estava el tema, no?
Poder ser caballero és d'un dinero.
Exacte, no?
Vull dir que... i a més l'altra part, no?, que deia el Jesús, no?,
que us explicarà ell, que era el tema ecològic.
Sí, de fet, parlem de l'oli de palma, oi?
L'oli de palma va començar a explotar-se d'una manera,
per principi, a nivell global, no fa gaire anys,
va començar a mitjans del segle passat.
Llavors, aquest oli és un oli que té unes certes avantatges,
evidentment que les té per a la indústria alimentària,
sobretot per utilitzar-la en el que són la fabricació
de tant de reposteria com de begudes,
que ho necessiten olis.
Llavors, el problema d'aquest oli és que és natural de l'Àfrica
i de l'Àfrica s'ha extès a l'Àsia,
sobretot a Indonèsia, el que és Himalàcia.
I després també a Amèrica del Sud, amb una sèrie de països.
Llavors, aquest oli el que fa és que un cop la planta
en tres o quatre anys es fa gran,
ja té una producció enorme
i una rentabilitat pels que l'utilitzen molt gran.
Llavors, el problema que té aquestes plantacions extensives
d'oli de palma, de la palmera,
és que destrueixen els boscos i les selves
on radiquen tota una sèrie de criatures que són animals,
com per exemple a Indonèsia els orangutans
i la selva d'Indonèsia, moltes espècies també que viuen allà.
Tot això s'està destruint.
Llavors, per poder plantar l'oli de palma.
Llavors, és el que deia la Quim abans,
es canvia el monocultiu del que ells plantaven
per la seva pròpia consum,
es canvia per un monocultiu.
I en el qual els salaris que cobren els cultivadors,
la mà d'obra, són ínfims.
Són ínfims. Són molt precaris.
No correspon a tot el fruit que es treu d'aquesta producció.
No. El benefici d'aquesta producció,
que és el que realment ha procurat que això s'extengui,
són les grans multinacionals.
de l'alimentació i també de biocombustible,
biodiesel.
El biodiesel és un combustible que surt de l'oli de palma
i d'altres plantes vegetals.
I és un substitutiu del petroli.
I llavors s'utilitza molt per fer,
amb les plantes de biodiesel,
per processar l'oli de palma.
Llavors, el problema que es planteja en aquesta qüestió
és un problema de salut pels consumidors.
Oh, i tant.
Perquè aquesta grassa que surt de l'oli de palma
és una grassa saturada,
de grasses saturades.
I la grassa saturada és una grassa
que quan circula per les artèries dels consumidors
pot provocar que s'enganxi a les artèries.
I llavors no deixi passar la circulació normal.
Al contrari del que passa amb els altres olis,
per exemple, el d'oliva, el de colza,
el de girassol, etcètera.
Sí, sí, no tenen aquest inconvenient.
Exactament.
El que passa és que com és tan baratet,
escolta'm, al final l'hem posat a tot arreu
perquè jo vaig estar llavors mirant a casa
els productes que tinc,
està fins i tot amb alguns llogurts.
Ostres, jo dels llogurts no m'havia fixat.
Sí.
Amb cosmètiques, sí.
Amb torrades, torrades,
rebosteria,
està a tot arreu.
Tot el que és industrial
és que per eliminar-ho,
que diuen que el volen eliminar,
hauran de treure, mare de Déu.
Bueno, Greenpeace va fer la seva denúncia
en el seu moment
i li deixava a veure,
i a l'escrit,
d'empreses que acostumem tots a comprar productes.
No, no, però de...
que gastes cada dia.
Sí, sí, sí, vull dir,
hi ha algunes que dius,
ostres, podem dir una marca o no.
Les torrades,
les torrades que les prens
per en plan d'eliminar el pa,
en plan d'una mica de dieta,
escolta'm,
totes tenen oli de palma.
Totes les marques, eh?
I tot el que és,
a vegades de xocolata,
és el mateix, no?
Sí, sí.
Jo cada dia menjo xocolata
i a més de la marca
que Greenpeace dona la d'allòs,
vaig pensar,
és veritat que,
en un article posterior,
diuen que les marques
que van treure,
que els van treure els colors
en el seu moment,
ara no l'utilitzen, no?
Sí, sí, en redueixen, diuen.
Però, clar,
la sensació, diuen,
no, però clar,
jo tot que terminé
seguint menjant
el mateix producte, no?
No, no,
però si és que dic,
mira, això, això,
això i això,
és d'aquesta,
comparat d'aquesta setmana
o de la setmana passada,
doncs en té.
el fet que s'esconeix poc
encara dels processos
que intervenen
amb la fabricació
de l'oli.
També seria
la qüestió
d'analitzar-ho.
I això
s'hauria d'explicar
molt bé
perquè no és que
d'entrada
l'oli de palma
sigui
negatiu.
No.
Perquè
té aspectes
que són positius,
però
també és veritat
que desconeixem
les normes alimentàries
respecte a aquest producte
i les empreses
o els governs
que han de decidir
quines normes
s'han d'aplicar
de control
en l'elaboració
d'aquests productes
no ens ho diuen.
El que es eviten
a dir
és oli vegetal
confonent
el que és
la naturalesa.
Suposo que
amb la justa mida
no és...
Passava com
l'oli de colza
en el seu moment
que la colza
és bona
perquè
és un oli vegetal
el que passa
és que el verí
era el que
li posaven
per assenyalar-ho.
Sí,
la traçabilitat
no la coneix
i no es dona a conèixer
i llavors aquí
això s'hauria de fer
conèixer
per exemple
l'oli què
per poder treure-li
el color
quan surt
quan el premsen
és un color vermellós
i llavors
per treure-li el color
i deixar-lo
com un oli
normal
normal
els cal fan
a 200 graus.
Ah, llavors ja està.
doncs clar
el que passa
en aquest escalfament
és una transformació
de les molècules
que té l'oli
i llavors aquí
és on s'irigina
també
el desconeixement
del que nosaltres
consumim
perquè no ens ho diuen.
Això passa
en tots els olis
perquè quan jo treballava
perquè necessitaves
el carnet
de manipulador
d'aliments
aleshores
vam aprendre
que l'oli
l'únic que resisteix
més
a la calor
és el d'oliva
el que
es desintegra
o
es desnaturalitza
amb més escalfor
però els altres
a partir
de segons
de segons
quina temperatura
i hi ha gent
que té
la
la
la fragidora
clar
amb un oli vegetal
més baratet
i l'escalfes
i el tornes a escalfar
i el tornes a escalfar
i ha perdut
totes
les seves virtuts
i té
alguns inconvenients
de totes maneres
hem de pensar
també que
els obrers
i treballadors
i camperels
que cultiven
aquestes terres
i recullen
desfant la recol·lecció
ara tenen uns ingressos
que són mínims
tenen uns ingressos
si deixessin de cultivar
ara per ara
no tenen alternativa
i llavors
encara serien més pobres
és allò que diu
i perdona
que t'interrompesi
per la vida
es perd la vida
ara
en aquest cas
els propis governs
d'aquests països
són els que haurien
de buscar
les alternatives
perquè tenen
l'obligació
i el deure
de fer-ho
i això també
s'ha de lligar
perquè no hi hagi
més pobresa
i aquesta és la qüestió
també
jo aquí
llegíem
de la
vaig trobar
les dades
jo us ho dic així
d'Europa
en Paul Oil Alliance
que et veia
diu
us ho llegiré
tal qual
el aceite de palma
i el aceite de palmiste
representa el 32%
de la producció mundial
de aceite vegetal
imagina't
se producen en anualment
54 millones
de tonalades
de aceite
de palma
una palmera
produce
40 kg
de aceite
de palma
cada año
una hectárea
de árboles
de palma
aceitera
puede producir
un promedio
de 3,7 tonalades
de aceite
cada año
el aceite
de palma
representa
el 6%
de toda
la tierra
cultivada
para aceites
vegetales
a nivel mundial
pero tiene
la producción
más alta
constituyendo
el 32%
de todos
los aceites
i grases. Indonésia
i Malàcia suministran el 85%
del aceite de palma utilitzat
a nivell mundial. En Indonésia
i Malàcia, en conjunt
aproximadament 4,5
milions de persones
es gana la vida amb l'aceite de palma
i l'ús d'aceite
de palma en la nutrició humana se remonta
des de fa més de 10.000 anys.
No sé
que... Però clar, fins fa 10.000 anys
el consum,
per més que es faci, clar, devia ser més controlat
i la producció hauria de ser més controlada
i ara això se'ls ha descontrolat.
Clar, devia ser d'ús
més petitó i ho tenien més menys controlat.
Quan els multinacionals
han començat a ensumar els negocis
passa com tot, com l'aigua
i com tot.
Aquí també hi ha una cosa negativa
que és que quan recullen
els rams
que són rams molt grans
cauen moltes
moltes...
molt de fruit a terra
i aquest fruit de terra
és molt gran.
Llavors,
lloguen nens
per fer la feina
d'argollir els fruits de terra
i posar-los en sacs
i enviar-los a la fàbrica també.
Llavors,
les condicions de treball
dels infants
són dolentíssimes.
Llavors,
s'hauria d'aclarir també
què passa amb aquests infants.
Sí,
volnarem els drets dels infants
una altra vegada.
però per l'altre costat
et dirien les seves famílies
que moltes viuen també
gràcies a això
dels diners
que guanyen els nens.
Sí, sí,
està claríssim.
O sigui que,
escolta'm...
I la quinoa
que també va lligat a això,
la quinoa que ara
tant ens agrada
i que la trobem
que és perfecta
que acabarem fent
el mateix que està passant
perquè ens tornem a carregar
dels informes
també deia
que hi ha hagut
un gran increment
de la producció
d'aquinoa
en el sur de Bolívia
però clar que passarà
que a la llarga
això repercutirà
a les famílies
que no podran ni vendre
ni conrear
el que necessiten
ni per viure ells
ni per exportar
perquè la terra
és limitada
en aquest aspecte.
I si ells han de comprar
el preu
que venen
el seu propi producte
ja m'explicareu.
Sí, han de canviar també
el seu sistema.
Passava amb l'aigua també
que quan havien de pagar
l'aigua
que ells
eren propietaris
llavors
no la podien pagar tampoc.
Sí, sí.
Bé, el dissabte
aquest dissabte
hi ha una cosa
molt important
que es fa a Sant Lluís
que és el dia de la pau.
Qui va?
Bé, el dissabte és una cosa
però bé, comencem ja avui
avui dia 17
a dos quarts d'avui
des deia ara mateix
comencem
aquest llibreter
amb una xerrada
amb el periodista
Nico Valle
que jo sempre dic
que és un periodista de guerra
perquè és la persona
que va amunt i avall
i està tota...
Sí, a la Xina sobretot.
Exacte.
I bé, ens vindrà a fer una xerrada
i ens explicarà una mica
el tema
de les persones
refugiades de Síria
i suposo que si hi ha
algun conflicte més
ens l'explicarà
vull dir que avui
comencem ja
amb la festa
amb la setmana solidària.
Divendres 19 de maig
també tenim la xerrada
de fronteres
i vulneracions
dels drets humans
on parlarem
de les diferents situacions
actuals de les fronteres
no només de Grècia
sinó també de Ceuta i Malilla
que la tenim aquí al costat
i que també
estem vulnerant
tots els drets humans
a Serbia i Palestina
hi ha persones voluntàries
i algunes són d'aquí al poble
i bé, ho farem
després vindrà
una actuació musical
que ens ve a fer
ser Mateo
que és una persona
que ja ha fet
diversos concerts
i és un gran violinista
ell intentarà fer alguna cosa
i si no ens porta un cor
però ell normalment
tot el que fa
a nivell de voluntari
és sempre, sempre
per temes de
ara per ara
temes de refugiats
i sempre de migracions
i és el que ens faran
i soparem
és a dir, tots aquells
esteu convidats a sopar
sempre i quan
heu de portar alguna cosa
uns portarem un pastís
altres podem portar
una coca-cola
i soparem tots junts
ah, molt bé
ho farem a les escoles
que sempre és un lloc
molt acollidor
molt dolç
jo penso que a Sant Just
té molts llocs dolços
però jo a les escoles
això a la nit
si fas una cosa d'aquest estil
que pots baixar la llum
perquè estàs a l'aire lliure
té un espai molt dolç
és molt agradable
de fer alguna cosa d'aquestes
en plan
la tranquil·litat
l'olor a la gespa
o als arbres que hi ha
i diu
dissabte com bé ha dit
el Jesús
però tenim la festa grossa
que començarem
a dos quarts de sis de la tarda
i que bueno
si voleu viure
en petita escala
en petita escala
com és
un petit viatge
com a refugiat
o com a migrant
doncs tindrem l'oportunitat
de fer una gincama
on començarem el viatge
o sigui
hi haurà enderrocaments
hi haurà com si fos una frontera
per entrar a la festa de la pau
tindràs una frontera
per entrar dins la plaça
i haurem de portar un passaport
i tot
se us donaran
els passaports
i donem un nom
que no serà el nostre
llavors doncs
a partir d'aquí
esperem que
és totalment diferent
jo crec
per totes les entitats
que ja estem col·laborant
Justícia i Pau
i totes les del poble
que com sabeu
col·laboren
doncs el grup Escolta
els esplais
que no vull deixar ningú
els apagar llums
de cama blanca
els violets
vaja
Sant Junt Solidari
juntament
l'Ajuntament també ens ajuda
i de més
amb el Consell
de Solidari
hi haurà persones
de la gent gran
de la gent gran
que ens han fet
els 100 passaports
els 100 passaports
ens faran la xocolatada
com cada any
les cases d'Extremadura
ens faran la botifarra
tindrem com
ens ajudarà
a fer tot l'acte
el Roger Cònsol
i el seu grup de teatre
seran uns dels que ens guiaran
amb el que hem de fer
vindrà el Jusgòspel
tindrem el Tutuguri
tindrem l'actuació
del Bal d'Anderà
jo crec que
com a mínim
jo crec que hi hem d'anar
per a veure
què ens han preparat
i a veure què ens hi ha
tant, almenys
compensar aquesta gran feinada
no, i veurem
a veure com és
arribar a una barca
portaràs uns xalecos
i a veure
com es va amb una barca
que potser acaben 6
i anem 10
i veurem a veure
a veure què és
és tota una sorpresa
que jo crec que
entre tots hi hem d'anar
jo crec que grans i petits
jo crec que ens ho podem passar bé
i home
perquè no hi ha tanta gent
col·laborant
com almenys donar suport
i a veure si
a què es dedica
aquest any
els cèntims
que es puguin recollir
aquests cèntims
aquest any
van anar al projecte
Palmira
que és una
a veure com sabeu
a Barcelona
Barcelona
se suposa que és la ciutat
on arriben els refugiats
i a partir d'aquí
es reparteixen
i es fan
tot refugiat
arriba aquí
arriba amb un programa
programat
però què passa
que hi ha un moment
que aquest programa
que cobreix la Generalitat
o cobreix l'estat espanyol
el que passa
se'ns acaba
llavors
el projecte
de Palmira
es financia
es financia
només amb
amb l'aportació
de ciutadania
i el que fa
és intentar
fer la inclusió social
és a dir
donar
el després
d'aquests mesos
que estan aquí
d'acollir
d'on seguir-los
tenir l'oportunitat
de buscar un pis
de portar-los
a fer una vida
més o menys normal
fins que es puguin estabilitzar
i puguin tenir feines
és a dir
tot el que reculli
anirà al projecte
al projecte
de Palmira
i no només
és pels refugiats
insistim
són totalment
persones migrades
joves
i els menors
no acompanyats
perquè una de les coses
que ens estem donant
en comptes que arriben menors
que no estan acompanyats
llavors bueno
aquesta associació
també intenta
donar-los el recolzament
i juntament
tot això
juntament amb el
perquè aquestes criatures
de moment
sí que
tenen recolzament
diguéssim
de les entitats
o del govern
o del que sigui
però quan arriben
als 18 anys
ja estan fora
del sistema
llavors
què fem amb ells?
tindrem
un jovent
un jovent
desubicat
desubicat
perquè a més clar
són refugiats
són gent
amb sol·licitud
d'assil
i és veritat
que aquesta gent
te les deriva
els deriven
al projecte
per mirar
el servei d'atenció
a immigrants
i refugiats
de Barcelona
és a dir
que no vas sol
és a dir
que l'associació va
i el que preocupa
és aquests nanos menors
que els has de donar
alguna sortida
aquestes criatures
que no tenen ningú
que no saps qui són
ni saps qui són
ni els nostres pares
no no
mentre són petits
i tot
doncs molt bé
hi ha
hi ha una protecció
per ells
per als 18 anys
què fem
amb aquest jovent
al carrer
al carrer
no no
estaran al carrer
i què faran
anem a buscar
i d'intentar
i llavors els diners
aniran per aquesta associació
per a veure si els podem ajudar
és un primer pas
és que és molt important
intentar
sí
almenys intentar-ho
i per altra banda
els nanos
d'alguna manera
se'ls ha de
se'ls ha de ballar
és que si has trencat
tota la seva vida
i tant que sí
però és això
és que
ja està passant ara
amb els nois
que estan
a la
a la
als refugis aquests
els 18 anys
van al carrer
ja no van a cap casa
ni a cap lloc
protegit
jo per exemple
una de les coses
que tinc ganes
de preguntar
o de veure si ens ho explica
la Julià Trias
és una de les persones
que vindrà divendres
a la xerrada
i ella està
en tot el que és
la valla
de Ceuta i Malilla
m'agradarà veure
perquè ja jo sé
que a vegades
hi ha menors
m'agradarà saber
si fan la reportació express
o si es queden
en el territori
i què passa
és una de les preguntes
que vull preguntar
què fan en aquesta valla
que moltes vegades
no sabem què passa
perquè a vegades
veiem imatges
però tampoc
no sabem més
hi ha vegades
que entren
i a vegades
que es queden
ella sé
que com que està
amb la Fundació Iria
i ha anat
i s'ha mogut
doncs
a veure si m'explica
perquè tinc aquest dubte
si ella no ho explica
de motu propi
o sigui
després hi ha regols
i preguntes
però hi ha menors
i amb aquests menors
què passa
perquè clar
són els fàcils de saltar
perquè són pesos menors
potser hi ha algun foradet
que es poden colar
tinc aquest dubte
podria donar una notícia
que té dos minuts
sí
quants minuts es queden Carles
sis minutets
sí
encara podrem parlar
de la declaració
de la renta
bé
sabeu
que
actualment
hi ha una informació
que és molt important
de refugiats
però també
de guerra
de situacions de guerra
i de fam
de fet
concretament
Sudán del Sud
Nigèria
i Darfur
s'ha anunciat
a través de diversos mitjans
la possible mort
per fam
de les poblacions
d'aquests països
que hem anomenat
fins a un total
de 10 milions de persones
en els pròxims mesos
llavors
és que ja hi ha mort
de fam
ja hi ha molt nombre
el grup de justicipal
de Sant Jus
en nom de justicipal
hem fet
estem fent
una carta
dirigida
al senyor secretari
de
de
de
de
de
de
Nacions Unides
el secretari general
de Nacions Unides
senyor Antonio
Guterres
que és portuguès
que fa cosa de sis mesos
que ha entrat
en el càrrec
un home
que ja venia
de
de
de la fama
de dedicar-se
a ajudar
a la gent pobre
de tot el món
llavors
hem fet una carta
que diu el següent
bueno
expliquem això
dels 10 milions de persones
en aquests països
i llavors diem
apel·lem al preàmbul
de la declaració
de drets humans
proclamats
per l'Assemblea General
de Nacions Unides
el 10 de desembre
del 48
i també
a la Convenció
de Nacions Unides
sobre el dret
dels infants
del 20 de novembre
del 89
aquesta Convenció
de les Nacions Unides
sobre el dret
dels infants
la va signar també
la comunitat
de Catalunya
com a entitat
aleshores
les mesures
que prengui
a fi de que prengui
les mesures necessàries
en estricta justícia
a fi d'evitar
aquesta catàstrofe
anunciada
per mitjans
de comunicació
a tot el planeta
agraïm la seva atenció
i restem
a la seva disposició
i llavors
el grup
de justícia
FAU
signem
tots els membres
del grup
a més
algun altre grup
com per exemple
el company
de justícia
FAU
de Molins
de Rei
que també
l'hem explicat
i també
ho signen
no
només és per
que ho sapigueu
que hi ha
aquesta qüestió
que a Sant Just
fem aquesta demanda
i que
siguem tots conscients
que festes
com aquesta
de la Pau
van molt bé
per sensibilitzar
les situacions
és problemàtica
jo també
tenia una mica
de demanda
econòmica
no és una demanda
que ens costi
cèntims
no
simplement
posar una creueta
dos creuetes
dos
o sigui
per l'església
i per altres
entitats
entitats
que es dediquen
de la qual
l'església
també té la seva part
o sigui
aquí
l'Antoni
Matabó Soler
el senyor
Rafael Galbufré
i el senyor
Francesc Ortís
escriuen
tota una sèrie
de declaracions
que estan
a l'abast
de les persones
del full dominical
de la setmana passada
no l'anterior
i expliquen
que l'església
doncs és clar
només
que
l'església
no és rica
l'església
com tota família
treballadora
les diòcesis
necessiten
cèntims
i
sí
hi ha grans
tresors
però
això no
es tradueix
en diners
per la gent
normal i corrent
i l'església
té al seu càrrec
moltes
i moltes
activitats
a les quals
ajuda
també
gent que ve de fora
també
o sigui
els missioners
que van
a fer
i a cuidar
els malalts
a l'estrangia
o sigui
tota una sèrie
o mireu
càritas
càritas
mateixa
més de l'església
que dóna menjar
molta gent
moltíssima gent
o sigui
que
no
no
no es publica
no
això
és que
l'església
té
tresors
té tresors
però
són vendibles
per ara
sí
si comencem
a vendre
també cauran en mans
de segons
quines
entitats
que escolten
poden especular
sí
o sigui
que és més que res
recordar a la gent
que ens escolta
que no costa res
posar
les dues creuetes
tant a l'església
catòlica
com a altres entitats
i altres
era
simplement
això
o sigui
us ho penseu
i quan feu la declaració
de la renda
que això no costa
ni un duro
com sabeu alguns
de vosaltres
per exemple
una de les coses
que fa l'església
ha sigut
donar cauda
tot la gent
sense sostre
a l'església
de Sant Anna
de Barcelona
i ha quedat
com a centre obert
per la gent
dia i nit
i no només l'hivern
sinó que ha quedat
permanent
a la parada
vull dir
que és una de les accions
que l'església fa
i que evidentment
necessita
perquè aquella església
s'ha de netejar
més potser
que abans
i tant
s'ha de netejar més
que no tenia revistes
encara que sigui
un bocates
es necessita
fer bocates
l'aigua calenta
el que sigui
per més que és involuntari
però una de les tasques
que fa
és que ajudar la gent
sense sostre
o sigui
realment
val la pena
i no et costa ni un duro
o sigui
posar dues creuetes
i ja està
exacte
no et demanen res més
que això
o sigui
era recordar-lo
perquè cada any
ho fem
però aquest any també
o sigui
el Carles diu
que s'ha acabat
tant temps
doncs
molt bé
moltes gràcies
per la vostra atenció
moltes gràcies
Quima
moltes gràcies
Jesús
moltes gràcies
Joana i els oyents
i a tu també
Carles
per la teva col·laboració
i paciència
sí
i fins
el dissabte
si voleu
ens podreu tornar
a sentir
i així recordaran
la festa de la pau
del mateix dissabte
també
el mateix dissabte
o sigui que
fins la propera
moltes gràcies
i bona nit
tingueu
adeu
a la fórmula
a la fórmula
a la fórmula
a la fórmula
Fins demà!
Fins demà!
Ara bé!
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.