Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desvejada.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desvejada.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desvejada.
Aquesta aquí, el perquè ha vingut, que és la Carme Malaret. Bona tarda, Carme.
Bona tarda a totes.
És un plaer per nosaltres que tu estiguis aquí i que ens parlis d'un sentiment que aquí a vegades tractem de sentiments, però el que tu vols expulsar avui no l'havíem tractat.
Havia d'estar dintre d'uns sentiments de la ètica, podríem dir, no?
Sí.
Però aquest que tu vols esplejar, que és la integritat, doncs no l'havíem tocat d'aquesta manera tan puntual.
I per fer-ho, ella ens ha portat, com vostès ho saben, en paraula viscuda, un llibre que no és perquè el llibre en si tingui un gran argument,
però és la biografia i tot el treball d'una persona que ella admira, que és l'escultor Oteiza.
Sí, sí, és així mateix.
És així.
Sí, sí, sí.
Quan nosaltres li vam proposar de si volia parlar d'haver llegit una cosa, que per això es diu al nostre programa la paraula viscuda,
ella va dir, sí, us puc parlar de la integritat, i aleshores el seu pensament va venir amb aquesta persona.
I ara, encara que tots vostès coneixen a la Carme Maleret, la Montse ens donarà una pinzellada de totes les seves qualitats i tots els seus dons.
En ingles diuen dons perquè ella té l'art amb les seves mans i el sap transmetre, com l'Oteiza, no?
Realment serà una pinzellada perquè la Carme Maleret, Julià, ho podríem dir moltes coses,
però com a punt principal és que és nascuda a Sant Lluís i que amb una trajectòria de vida personal i familiar molt potent.
Sí.
La trobem en el seu espai del carrer Bonavista, és una dona compromesa, transmet els seus coneixements i sentiments a través de l'art, classes, escultura...
Bé, sempre, jo penso que és d'aquelles persones que la seva creativitat no para mai, perquè el que ha engegat en el seu espai creatiu és...
Té transcendència.
Sí, té crea xarxa, jo diria que crea xarxa de coneixements i d'art.
Jo em pregunto, Carme, quants artistes han sortit del teu cau, podríem dir-ho així?
Home, no, d'artistes no, no han sortit, però sí que és un lloc que aglutina i que dona la possibilitat que es puguin expressar.
Jo crec que també a través de la meva vessant pedagògica he pogut tindre el plaer de poder explicar i transmetre, jo crec, aquesta passió que sento i aquesta realment que ho sento, no?
Jo crec que l'art ens fa millors, no? I com que ho sento, doncs és aquesta vocació que la vull transmetre i llavors en el meu àmbit, que és reduït, no?
Però amb totes les possibilitats...
Molt ric, molt ric, no?
I crec que també com aquesta vessant pedagògica, no? Vull explicar als meus alumnes... Bueno, no ho explico, vull dir que transmet-ho, no? Jo crec que...
Jo diria que fas descobrir els components artístics que una persona potser no ha pogut veure ell sol o ella sola, no? S'entén?
És que jo crec que cada persona és un creador per ell mateix, vull dir que de vegades molta gent no ho sap, no? Però que la creativitat és innata, vull dir, tothom és creatiu en un àmbit o en un altre, no?
L'única cosa és que has de creure que ho ets. I quan ho creus, si ho descobreixes, doncs ja està, ja està enfilat.
Bueno, i saps te l'esmetre, eh? Al tant, tu.
Sí.
Aquí, perdona, eh? Que és que ara acabes de dir una cosa que és molt xula, jo no sé res del senyor Oroteiza, m'agradaria saber més, però ho he descobert de seguida, eh?
Ho he dit de seguida perquè he sigut ja, no?
Però que he llegit una mica així per sobre i ell exactament diu que l'art va intrincat amb l'home i que l'home és art, però l'home és l'home, l'home és el que és art.
Sí.
I per això ara tu acabes de dir una cosa d'aquestes, descobrir.
És que ell diu una frase a l'última pàgina d'aquest catàleg, que és un catàleg magnífici.
Que no llegirem.
Sí, d'una exposició que hi va haver i ara farà poc a La Pedrera, i que a mi em va emocionar.
És que de vegades, quan veus una pel·lícula o quan llegeixes un llibre, per això, Lina, quan em vas dir, podries vindre a comentar d'algun llibre?
I em vaig ser molt franc, que vaig dir, és que jo durant el curs no tinc temps de llegir.
Jo a l'estiu, per mi les vacances és poder llegir, no?
Però durant el curs, llavors, què és el que havia llegit així?
Doncs m'havia comprat el catàleg i havia entrat una mica en el personatge, que és Oteiza.
Jo coneixia ja molt bé les seves obres, com a escultor, però a mi em va descobrir, aquesta exposició em va descobrir un Oteiza...
Humà.
Humà i, a més a més, com un element del Renaixement.
És a dir que li apassionava tot, no?
Quan no en tenia prou amb l'escultura, tot el tipus de matèries i de creacions artístiques i la filosofia que ell diu, que a l'artista fa art, però a l'art en si mateix no canvia res.
El que canvia és el que fa canviar és a un.
I aquesta és la gran do, no?
Ara llegirem això, que anem aquí a la contraportada?
Un moment. Deies que durant l'any no tens temps de llegir durant el curs, però que l'estiu sí.
Però jo diria que durant l'any el que fas és llegir amb la mirada, perquè no et passa cap cosa, diguéssim, de lo que és art, de lo que són les persones.
O sigui, això no et passa gens per alt, per tant llegeixes.
No, estic...
D'una altra, la teva lectura és més intensa, en el sentit que va a la persona.
Sí, jo, vull dir, jo m'omplatant el que estic fent, que de vegades necessito parar i ja quan arribo a casa és quan paro, que dic, bueno, és que no puc ni llegir un llibre.
Jo a casa ja m'estiro el sofà o em dedico a fer el dinar o a plegar la roba, vull dir, coses que són molt necessàries i que són molt importants, però és que ja estic com transpuant, no?, totes aquestes coses perquè...
Bé, doncs llegim aquesta contraportada, que són paraules dites per l'Oteiza, que és el que deia la Carmen.
Diu, l'art no transforma res, no canvia la realitat.
El que l'artista transforma de debò, mentre s'evoluciona, transforma i completa els seus llenguatges, és a si mateix.
I és que aquest home, transformat per l'art, qui pot des de la vida transformar la realitat.
Sí, sí, és que hi crec plenament.
Doncs aleshores és això que et diu que, bueno, és l'home, en realitat és l'home.
Sí, sí, sí, i que l'art té un poder de transformació, de vegades a l'art, per què no hi ha tanta...
És a dir, per què la cultura sempre és la Maria aquella que no s'hi aboquen tants diners, no?
Perquè la cultura, amb tota la seva expressivitat, fa pensar i fa ser una persona crítica, et transforma i aquesta transformació fa que tu vulguis canviar la societat que no t'agrada.
I per això tenim tantes dificultats, no?, els que ens dediquem.
I a més ho fem d'una manera, veure, artística, plàstica, visual, no?, que és una manera complexa.
Però a la vegada jo crec que té un gran poder transformador, molt.
En els règims capitalistes o socialistes, és igual, moltes vegades perquè no es pot distingir,
doncs el que interessa és que el poble no tingui massa cultura.
Perquè així els poderes fàctics del gobierno o de Kimani són els que fan que poden anar.
Tenim un exemple en 1984 del George Orwell, que fa això, i uns altres més, que també provodies ben bé,
ja fa temps que s'està parlant d'aquestes coses.
I l'artista, doncs, és el que posa, fa una mica la transformació, que aquell món no és com en Salt Pintan,
sinó, i sobretot el que tu dius, si un dintre seu ha trobat aquest esplai de veure el que és vell,
el que és vell, no vell de viajó com jo, sinó vell de bonic, eh?
Bé, tornant al personatge, tu vas dir que el que més t'agradava i el que et va fer pensar és la integritat.
Si pensem el que és la integritat, i mirem en el diccionari el que sigui,
fa gràcia perquè a vegades diu íntegro, vol dir que està tot sencer.
Però a vegades, quan diu la integritat, diu una persona, sobretot parlant de les persones,
perquè a íntegro, si és que està sencer, no li falta res, no?
Però, esclar, això ha mirat així, diu una persona íntegra és aquella que sempre fa el correcte.
I al referir fer el correcte significa que considerem que és un bé per nosaltres
i que no fa mal a unes altres persones.
El diccionari també ens diu que íntegra és incorruptible,
vull dir que tu no el pots manejar en el teu sentit i per la teva conveniència,
sinó que aquella persona sempre serà fidel a el que pensa.
Sí, sí. Vull aquí dir un text del catàleg, no?,
que defineix l'Oteiza, que és un artista basc que va néixer el 2008 i es va morir, no?
Sí, el 2003 mor i el 8, el 1908.
Us ho he donat una durada, ha tingut una vida llarga.
Llavors, el crític que fa, perquè això, el catàleg està ple d'escrits i de cites,
però que és de l'Oteiza mateix, no?
Però hi ha com un resum que diu que és un humanista,
és a dir, el defineix l'Oteiza, com un humanista íntegra,
perquè el seu nord pivota al voltant de l'ésser social.
Va ser fidel al compromís ètic d'un artista amb una actitud crítica
considerant l'art per a la vida com un enraquiment sociocultural.
És a dir, que ell aquest art el va traslladar a la faceta també social, no?,
com a ésser social,
perquè a vegades tenim la idea que l'artista és aquell ésser
que està a les seves coses i que està fora del món.
I al contrari, l'Oteiza, i com molts altres, no?,
diuen que no, vull dir, sí, que tu pots estar en el teu món,
però que, a part, tu també ets un ésser social
i que no estàs a fora de tot el que està posant al teu voltant
i que tu tens una opinió crítica
i que tu pots posar els teus coneixements
a favor de les teves...
Al servei dels altres.
Al servei dels altres.
Al servei dels altres i amb una idea clara.
I també tu has dit, abans, fora de micro,
ens deies que el que t'ha assombrat,
després d'haver vist tota la part, podríem dir, artística
i de les escultures i tal,
però que després t'ha cridat molt l'atenció
perquè aquest senyor té com una vena filosòfica
i una vena poètica que aleshores has trobat
que també t'ha agradat molt haver-ho descobert, això, no?
Sí.
Que és d'un altre pensament que tens més o menys.
Ell, per exemple, deia que ell va arribar a l'escultura
perquè ell tenia, des de molt jove,
als 15 anys o així,
va tindre com una crisi existencial religiosa, no?
Llavors buscava una mica el seu paper en aquest món
i va entendre que l'escultura,
també diu l'arquitectura,
li ajudarien a trobar sentit.
I llavors es va dedicar durant molts anys a fer escultura
fins que va arribar a un punt
que ell va dir, va considerar que ja ho havia dit tot amb l'escultura
i que les seves escultures es convertien en paraules
i, per tant, era el moment de deixar el taller
i d'agafar un paper i un llapis
i que podia explicar exactament el mateix
que fins llavors li havia servit l'escultura
a través d'un paper i un llapis.
I fa la ironia,
tant que m'ha costat durant molts anys tenir un taller
i ara que tenia un taller,
ara el deixo perquè ara ja amb una llibreta i un paper
ja ho explico, no?
I aquí em va sortir la idea quan m'ho vau proposar
que va ser una persona íntegra, no?
Perquè no es va repetir amb ell mateix,
perquè hi ha molts artistes que el que passa és que troben una beta
i allò és comercial i s'acomoden i signen
i van fent sempre el mateix.
Ell va estar des del 56 al 58 fent un projecte que es diu,
us ho diré perquè és important,
es diu Propòsit Experimental,
en què amb tres elements bàsics,
com era l'esfera, el cub i el cilindre,
va intentar buscar la desocupació
i a ell li interessava molt desocupar la matèria
i explica quan era petit
que el seu joc preferit era que estava al voltant d'un camí
i de treure les pedretes i veure els foradets, no?
Sí, això jo també.
Desocupar aquesta matèria, no?
I tota la seva vida buscava l'essencial.
I per què?
Perquè diu que quan tu treus el que no és essencial,
omples i ho omples amb l'esperit.
En el fons era una persona molt espiritual.
Espiritual, no, no, sí, sí.
I ell deia que havia tocat totes les matèries,
quan no en va tindre prou amb l'escultura,
doncs va fer arquitectura
i si no va fer dansa o teatre o cinema,
però que al final de tot,
qui li donava consol era la poesia.
La paraula.
La paraula, no?
Jo trobo que va ser un personatge
que potser no se'l coneix tant
amb aquesta faceta filosòfica,
però va ser un gran pensador,
però una persona que ha relat.
Diu...
De petit jugava, insistint fins a la desesperació.
A canviar de lloc una pedra
per sorprendre's el lloc buit que deixava.
I buscava una altra pedra,
i una altra, i una altra pedra.
Pedres mig enfonsades a la terra.
I el lloc oblidava instantàniament la pedra.
Esclar, el lloc...
Mira, és que tractava com una persona, eh?
Diu...
Ni bellugaven petits...
Si bellugaven, perdó,
petits cucs de terra blancs i tendres.
L'aire hi havia penetrat pels costats de la pedra
que havia retirat.
És a dir, els tractava com a sers vius.
Sí.
Sí, o sigui, considera...
Bé, això és molt bonic, no?
D'acord, però un moment.
Sí.
Encenem aquí aquesta figura que és estupenda,
i que verdaderament, doncs, jo crec que per això t'encissa,
i t'ha agradat, a part de veure que les escultures ja t'agraden,
però parlem de la integritat.
Què entens tu per la integritat, també?
Bé, la integritat és això, no?
De buscar...
De tindre uns valors,
i ser fidel a aquests valors.
I no...
A veure, i ser fidel,
i mantenir...
I si aquells valors et valen,
val que depèn de les facetes de la teva vida i de les circumstàncies,
però hi ha coses que jo crec que són irrenunciables.
I ser íntegra vol dir això,
que en els moments difícils o que dubtes,
doncs, hi ha coses que dius, no, perquè ja no hi passo.
T'afermes a les teves convicions.
Sí, sí.
I també la podem lligar amb la coherència, no?
Sí.
La coherència de vida, el compromís,
o sigui, la coherència de vida, no?
Sí.
Hi ha poques coses que són realment inemovibles,
però hi ha algunes que no...
que per molt que et posin en un enzucat d'aquells que dius,
bueno, doncs hi ha coses que no es poden renunciar.
Però també, o sigui,
amb aquesta persona,
o sigui,
per el que abans deies,
té aquesta trajectòria social, no?
Sí.
i això ho és fins al final, no?,
amb aquesta trajectòria.
Sí, sí, sí.
Ell, quan es va, diguéssim,
es va retirar una mica de l'escultura,
perquè es va passar dos anys en el seu laboratori
fent tota aquesta experimentació,
perquè buscava això,
desocupar l'espai, no?,
trobar el buit,
trobar la síntesi,
doncs quan va dir,
jo aquí ja no puc parlar-ne més,
perquè ja ho he dit tot.
Llavors es va dedicar a una faceta més social, no?,
es va implicar molt
en tot el que estava passant al País Basc,
sobretot en associacions culturals,
vull dir,
va ser un actiu, va ser...
Va deixar, va deixar petjada,
no solament com a artista,
sinó com a element social dintre de la comunitat.
I és curiós perquè, clar,
de grans artistes bascos,
a part d'altres, no?,
però hi ha el Xillida, hi ha l'Oteiza, no?,
mentre que el Xillida era reconegut
com un gran,
i realment és un gran escultor,
l'Oteiza, que també té una trajectòria
molt important,
si ara jo us preguntés,
ara el coneixeu, l'Oteiza,
coneixeu el Xillida?
El Xillida, sí.
A l'Oteiza?
Bé, no.
No, no.
I en canvi, per què?
Perquè va estar silenciat
per tot el règim.
I tant, possiblement és de...
Perquè...
De los no bien vistos.
Sí, perquè era una persona que qüestionava,
era una persona que estava en moviments socials,
i llavors, doncs,
no estava dintre de les programacions
de l'Estat i del poder, no?
En canvi, el Xillida,
doncs sí, ho va estar-ho més.
I a l'escola, perdó,
i ell ha deixat a escola?
No.
O no, tant, no.
No.
Potser perquè va parar en un moment determinat
i es va dedicar a les lletres.
Sí.
Sí.
Sí.
Perquè va ser un personatge també...
És un personatge una mica estrany, eh?
Vull dir que ara...
És un personatge...
Perdó, perdó,
com tots els artistes, no, Carme?
No t'ho fem.
Sí, però ell especialment, eh?
Perquè té...
Té una...
al Caixa Fòrum
i hi havia un vídeo
que ell explicava
les seves convincions
i a més a més
ho feia a través de fórmules matemàtiques,
que era complexa, no?
Perquè explicava, doncs,
com es podia arribar
a desocupar l'espai
a través d'unes fórmules.
Però a més,
ho feia amb unes convincions...
Bueno, saps allò?
Sí, fem.
No dient, vas, queda.
Això és així.
I clar, segurament
que havia tingut molts enemics.
Sí.
I es havia creat enemics
i, bueno,
potser ara se l'està recuperant
amb aquestes exposicions
i veus la dimensió humana
del personatge, no?
O sigui que la coherència
la trobes a tot el llarg de la seva...
Jo tampoc el conec tant, no?
Però, a veure,
jo trobo coherència
amb la seva obra,
que és el que conec més,
amb la seva evolució,
amb que va ser una obra
que no es va estancar
amb una cosa que dius,
bueno, això funciona
i això té una certa sortida,
que va buscar fins a l'extasiació
aquesta filosofia, no?
Aquest esperit,
aquest deixar entrar l'esperit,
l'essència en un lloc buit.
És clar, aquí m'ha cridat molt l'atenció a això.
Diu, desocupar un lloc.
Sí.
Això també és que tenia
un sentit metafísic
per acabar d'entendre bé.
Desocupar un lloc.
Clar, ell...
Lògicament, sí.
Però, perdó,
aleshores amb el que has tret d'allà
ho poses en un altre lloc
i fas una ocupació nova.
Sí, bueno, és desmaterialitzar.
No, no, no, no, que està molt bé, eh?
A veure, és com desmaterialitzar,
és a dir, fer una obra,
perquè ell feia obres contundents, eh?
Sí.
Però, com trobar,
desmaterialitzar-la,
perquè ell el que li interessava
és que s'omplís,
s'omplís de l'esperit,
de l'essència.
És a dir, que no calia posar-hi matèria,
perquè jo, per exemple,
en aquesta exposició
em vaig quedar emocionada,
però emocionada
amb els pèls,
amb la garina,
amb una obra seva
que quan la vaig veure
em va recordar una església romànica
i no tenia res a veure,
però era tancar l'espai,
només podies veure l'interior,
veies que estava buit
i aquella història
que de vegades passa, no?,
que quan entres a una església romànica
i dius, ostres, no?,
quina pau,
quin d'allò...
I, doncs, a mi em va passar,
és que ho vaig comparar,
és a dir, la visió,
és la sensació
de quan entres a una església
sense aquell silenci,
aquella pau.
I també una cosa
que deia molt interessant
és que una obra,
perquè sigui una obra artística important,
és que no cal que sigui més gran
de la teva mà.
De vegades creiem
que les grans coses
van de ser les monumentals.
I deia, és que,
mentre estic àpiga a la teva mà,
ja està,
ja pot ser una gran obra, no?
I, bueno...
Carme, creus que
quan veus una obra,
alguna cosa,
t'ajuda,
o és important
conèixer la bibliografia
de l'artista?
Sí.
Jo penso de les que sí.
Ho recomanaries.
Sí.
Sí.
El que passa
és que no d'una manera obsessiva,
perquè hi ha gent
que primer mira el títol
i mira tot a l'escrit
abans de veure l'obra.
És a dir,
cadascú té la seva lectura,
però bé,
si unes obres
t'han agradat
i després,
a darrere,
coneixes els personatges
i coneixes
les seves...
Taranà.
Taranà.
i com són,
doncs ho farceixes,
no?
El que passa,
el vesteixes,
aquella obra.
El que passa és que
si aquella obra
ja no et dius res,
doncs,
bueno,
ho pots veure,
però no...
Jo no sé la Montse,
però jo,
bueno,
sí,
a mi m'agraden les coses
que són boniques i tal,
però cada un té el seu gust,
no?
I tant.
I aleshores,
sense conèixer res,
és el que tu dius,
m'agrada primer veure l'obra
i després,
quan veus allò,
com a tu,
que t'he impactat,
dius,
doncs m'agrada saber més
d'aquest senyor
o m'agrada saber més
d'aquest pintor
o d'aquesta escultora
o d'aquí sigui.
Perquè
això d'agradar,
cada un de nosaltres
té el seu terenar,
que dèiem abans,
molt particular.
Sí.
Perquè una cosa
que a lo millor dius,
però això és magnífic.
I dius,
vale,
Titus,
però vull dir,
no t'adur res.
No t'adur res.
I si una obra
no et diu res,
doncs no...
Pot ser boníssima
i poden estar molt ben valorada.
Te la poden explicar
per davant i per darrere
i ja està.
Però tu no ho veus,
i dius no.
Per exemple,
jo vaig fer,
vaig portar els meus alumnes
d'escultura i de ceràmica,
els vaig portar.
Jo hi he anat
a veure-la un parell de vegades
d'aquesta exposició,
no?
I hi havia alumnes
que van fer una passejada
ràpida
i van dir,
a mi no m'ha dit res.
I hi havia alumnes
que quan ja portàvem una hora
encara estaven
a les primeres sales,
no?
Perquè tenia la necessitat
de...
I va haver-hi alumnes
que no...
A mi no m'ha agradat
i molt bé.
I hi ha altres alumnes
que van descobrir
l'OTE.
I els va importar també
perquè aquest any
als cursos
estem treballant
el concepte buit.
Ah, per ah!
va dir que l'OTE i ce l'han de veure
perquè sempre està buscant el buit.
Per ell el buit
és el que és espiritual,
no?
Però el buit
és aquest espai
que té dintre
de les seves escultures.
Podries considerar
o no tant?
Sí, sí.
A dintre o al voltant?
l'exemple
que ens has posat abans
de la coa
de l'Eglésia Romànica,
no?
És l'escultura mateixa,
eh?
De veritat.
I mirant aquí
en el catàleg
que estan molt exposades
són molts espais
oberts encara
que hi hagi
molts elements
que s'entrelazen,
no sé com s'ha dit,
no?
Sí.
I aleshores
cada un d'ells
pot representar
per cada un de nosaltres
una cosa diferent.
I tant.
Sí, sí.
Sí, sí.
És això, no?
Anar buscant
i anar buscant
l'essència.
Jo crec que
molts dels que ens dediquem
a crear
el que busquem
és, intentem buscar
sobretot respostes
a preguntes
que ens fem.
Sí.
I aquestes respostes
nosaltres les fem
a partir d'obra, no?
Vull dir,
per una altra
allò dius
això,
què m'estàs explicant?
És la resposta
que he trobat
a la pregunta
que t'has fet.
Perquè és la manera
que hem de treballar.
Clar, i això
ho trobes
a qualsevol
de les arts, no?
Sí.
Com la poesia,
també,
a persones que els agrada molt
i a persones que diuen
ara.
I amb la teva
part pedagògica,
o sigui,
el que s'intenta
és que
transmetre
tots els sentiments
que tenen les obres,
per dir-ho així.
Jo crec que
han de trobar
cada persona
aquella
una manera
pròpia
de transmetre
aquesta resposta
a una pregunta
que jo els hi faig.
Perquè jo
cada any
treballem un concepte
i els hi proposo
preguntes,
els hi proposo
coses.
Llavors,
ells
han de fer,
han de trobar
la seva resposta.
Jo no els hi puc donar
la resposta.
No,
perquè no seria
ètic, eh?
No,
no seria ètic.
perquè llavors
jo estaríem posant...
Sí,
no series de la integritat
de la teva, eh?
No,
no,
no.
Jo crec que això
és el bo
i és el apassionant
i per això
surten tantes
respostes
diferents.
No,
ara el Carles...
Fer florar els sentiments,
sí.
Sí,
no?
Despertar,
despertar aquesta
en el llit interior,
aquesta cosa
que potser tots
portem dintre.
Jo estic convençuda,
tots.
Bueno,
ell ho diu ben clar
aquí, eh?
Sí,
sí,
tots.
Ara és l'home,
però és l'home,
que és...
Sí,
és que som nosaltres mateixos,
el poder creador
el tenim nosaltres
i cadascun de nosaltres
el tenim,
aquest poder creador.
Això és creure
amb les persones, eh?
Home,
i tant.
Jo,
senyoretes,
que estic molt a gust
amb vosaltres,
aquí tinc el meu amic
que em fa un senyal
que hem de parar
perquè queda molt poquet.
I tu digues,
Carme,
per favor,
què li diries
a la gent
que ens està escoltant?
Que anessin a veure...
Malauradament,
aquesta exposició
es va acabar,
em sembla,
en gener.
Però està en algun puesto,
en algun puesto,
està permanent?
No.
O sigui,
en el País d'Agnòm...
Potser el País Bàs
té una fundació...
I allà es podria veure.
Es podria veure,
i si no...
i després que se vayan a tomar uns patos xaclis,
o alguna cosa d'aquestes.
Això també forma part,
eh?
De la vida.
Però,
de cara a aquest enriquiment personal
que porta l'art,
què diries a les persones que t'escolten?
Home,
és que...
jo crec que val la pena
que de vegades s'aturin cinc minuts més
davant d'una obra
i segurament
que els hi parlarà,
perquè l'art
hi ha d'haver-hi
un apropament
que necessita temps,
eh?
Una conversa.
Però que ho provin
i que,
sobretot,
que cadascú de nosaltres
té aquest poder creador
i artístic.
Estic completament convençuda.
Bé,
doncs,
jo volia llegir-los
l'Evangeli
que el diumenge
es farà la parròquia,
però senyors,
no tenim temps.
Però aquest Evangeli
que va molt bé
amb el que ens acaba de dir
la Carme
parla molt
de l'integritat.
I n'hi ha una frase
que s'acaba a l'Evangeli
que diu
quan estigues convençut
que sí,
digues sí.
I si estàs convençut
que és no,
digues no.
Però sempre sigues fidel
a les teves paraules.
I això,
aquí penso que va clavat
a el que tu ens estàs dir.
Ho heu clavat.
Et donem les gràcies.
No, a vosaltres.
Ha sigut molt bonic
per nosaltres
descobrir l'Oteiza
i tot el que ens has dit.
I tenim-te a dir.
Jo diria que
descobrir l'Oteiza
però sobretot
descobrir la Carme.
No, la Carme
l'hem descobert
sempre aquí.
Però penso que
a través de les zones
l'hem descobert
més persones.
Gràcies.
Moltes gràcies
i si volen escoltar
el dissabte
a dos quarts d'onze.
Gràcies.
per l'audició.
Per vostès.
ara escoltes
Ràdio d'Esvern
Sintonitzes
Ràdio d'Esvern
la Ràdio de Sant Lluís
98.1
Carave, un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
ràdio d'Esvern