Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Com a altres dimecres, amb la Montserrat Xilló.
Bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
Aquí us parla la Lina i, sobretot, la persona amiga, estimada,
que avui ens ha vingut a ajudar a fer el programa,
veus de la parròquia en el seu programa Paraula Viscuda.
I, si recorden, amb la Paraula Viscuda ve una persona
i torno a repetir, amiga,
i ens parlarà d'un llibre que amb ella l'ha fet pensar,
que li ha agradat molt, i després ens dirà per què.
Bona tarda, Iolanda.
Bona tarda, Lina. Bona tarda, Montser.
La Montser ara ens dirà tres, quatre ressenyetes,
quatre cosetes, sense entrar en detalls, eh?
Però d'aquí és la Iolanda García, encara que vostès la coneixen.
Bé, la Iolanda García Illanta és Sant Justenca, eh?
Filla d'una família nombrosa,
ara actualment encara hi diríem molt més, no?,
perquè amb tres ja es considera nombrosa, no?
I vosaltres, quatre noies?
Quatre, quatre, era.
Bé, som quatre.
Sou quatre, sou quatre, però jo dic que érem petites, no?
Tota la seva educació ha sigut al poble
i després, o sigui, també he format part del cau, els escoltes.
Bé, amb una gran col·laboració amb el que eren les curses de carça,
amb el que representava en aquell moment que tots hi posaven tant esforç.
ella és psicòloga de professió, ha estat regidora de l'Ajuntament de Sant Just
i la seva trajectòria professional és extensa i molt important, sí?
O sigui, compromesa, eh?
Actualment està a l'Ajuntament de Molins de Rei
i continua amb el seu compromís polític amb el PDeCAT.
Per tant, com podeu veure, és una dona compromesa.
Si la veiéssiu, porta les ungles pintades de lila.
Home, és que aquesta època toca, no? Aquesta època de l'any.
Bé, potser no ho ve, però seria el lila, però és igual.
El 8 de març, el 8 de març, sí.
Sí, bueno, no, no, avui és això per la cosa.
El seu company també és Sant Justenc i tenen un fill preciós, que es diu Roger.
Molt bé.
Bé, doncs la Iolanda ens parlarà d'una cosa que hem considerat d'un llibre
que no és gaire gruixut, però és un llibre molt bonic de llegir
i que té una trama de... en res, en tres paraules.
És una persona que és un gran director d'una empresa molt important,
té el seu càrrec, coses molt importants,
però s'ha apartat una mica del contacte amb els seus empleats.
i aleshores, de cop i volta, li venen dient que té que ocupar una altra càrrega.
Bé, no ho sap si li demanen o no.
I ell es troba una mica desorientat, perquè no saben si serà apte o no serà apte
per fer aquesta feina.
Apte, sí, però si està en condicions de fer-la.
Ell es considera un expatriat, perquè diu que mai ha tingut una pàtria,
perquè sempre ha estat d'aquí per allà.
Té un amic que després l'assessora.
i el que és bonic és perquè a través d'una cosa molt nostra,
que són els castells, l'amic li fa veure,
l'important que és el conjunt de la gent per formar...
pot fer les comparances de com seria portar una empresa
amb la...
portar una gran fàbrica, quan un s'implica en aquestes coses.
El llibre es diu Fer pinya,
i l'autor es diu Jordi López del Tell,
que tinc entès que és un senyor important, no?
President d'Edipe Catalunya.
I Edipe aquest és l'Associació Catalana de Direcció de Persones.
I aleshores ell és així.
Bé, total, que ella ja ens dirà el per què l'ha tret,
però jo vull ressaltar una cosa dels llibres,
i és que sempre n'hi ha, a banda de cada capítol,
que després fa una petita reflexió sobre el per què s'ha dit allò,
que l'ajuda, ell el va ajudant,
i davant de cada capítol sempre n'hi ha pensaments,
que no solament pensaments de filòsofs,
sinó que a vegades n'hi ha pensaments com, per exemple,
de la Guerra de les Galàxies,
o del Harry Potter, o d'alguna cosa d'aquestes, no?
que són interessants.
I en la portada ens trobem que diu
la glòria més gran no constituyeixer,
no haver caigut mai, sinó haver-se aixecat
després de cada caiguda.
I això va dir Confucio.
O sigui, fa tants anys que ni sabem ja qui és, no?
El llibre es diu Fepinia, torna a dir,
i diu gent normal i corrent,
i resultats extraordinaris.
I ara a la Iolanda li toca el torn,
i el dirà perquè li ha agradat aquell llibre,
o perquè ha dit que podríem parlar d'ell.
Sí, la veritat és que quan em vau proposar
venir a parlar d'un llibre al vostre programa,
i de sentiments, i de coses,
clar, tens la temptació d'anar a buscar un llibre
que parli d'alguna cosa, no?
De l'amor, de la tristesa, de l'amistat,
d'alguna d'aquestes coses.
Amb una de les meves feines que vaig tenir,
amb aquesta àmplia i extensa...
Currículum.
Currículum.
Vite.
Vaig estar treballant en l'àmbit de recursos humans.
I llavors, dintre de l'àmbit de recursos humans,
aquest llibre, de fer pinya,
va ser un dels llibres que, ostres,
a mi em va frapar,
perquè parla de moltes coses, no?
Parla de la història d'una persona que és expatriada,
que, com més bé has dit,
els expatriats són les persones que neixen a un lloc,
però les multinacionals
les van portant a diferents països.
Per tant, no tenen uns arrels...
No tenen uns arrels.
No tenen uns arrels, no són del lloc,
i van voltant, d'acord?
I són internacionals, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
Parla de la pèrdua,
perquè aquest senyor té por a perdre el seu lloc de treball,
a perdre el seu estatus,
els dubtes que això li genera,
com serà el seu futur, no?
A partir que ell té un estatus,
una relació,
doncs parla d'aquesta pèrdua
i de com encararar el futur.
Parla de l'amistat,
de retrobar bé els amics i de retrobar...
I hi ha un fil conductor que és magnífic,
que és el món dels castells.
Dels castells.
És a dir, fa la comparativa
entre els castells, les empreses,
perquè al final les empreses són persones.
I tu no pots dirigir persones
si no les coneixes,
si no tens un mínim d'empatia, etcètera, no?
I una mica aquest llibre parla d'això
i parla de valors.
Parla del valor de l'amistat,
parla de l'empatia,
del compromís,
parla de la diferència,
parla de molts conceptes del dia a dia
que tu et vas trobant amb les relacions,
amb les organitzacions,
i que les pots aplicar a tot arreu,
no només a un lloc.
Una de les coses que et sobta del llibre
et diu, escolta'm,
els castellers,
si haguessin de cobrar,
és que no es farien.
No es farien.
Com pot ser el compromís d'aquesta gent?
O sigui, els castellers al final
és un compromís molt gran,
perquè si no hi ha castellers
no pots pujar cap amunt,
no?, amb una colla castellera.
Diu,
com pot ser que dia rere dia
hi hagi tant compromís de tanta gent
per fer tants castells en aquest país?
I a més a més,
des de fora sorprèn.
Aquest compromís és un compromís
voluntari.
és a dir,
que si el líder
no els gestiona bé,
no hi ha castells,
perquè la gent s'enfada.
És a dir,
si tu vas a fer una cosa voluntària
i veus males cares
o no et tracten bé
o qualsevol cosa d'aquestes,
què fas?
Jo d'aquí m'aparto
i me'n vaig a passar
a mover-me a un altre lloc,
perquè en definitiva és això.
Parla d'intergeneracions,
és a dir,
uns castells hi ha
del més gran
al més petit,
i vas ocupant diferents llocs
en funció de la teva etapa de la vida,
no?
Tot això
també passa a les empreses.
És a dir,
hi ha gent jove,
hi ha gent amb experiència,
hi ha gent que s'està a punt de jubilar
i cadascú ho aporta, no?
Perdona,
dins d'aquesta
amalgama de persones,
que és quan ha de sortir tot,
està la força dels pilars,
que això és important,
que són aquests valors que es tenen.
Però el que també,
que ja ho has dit molt bé,
i segurament ho diries també,
que en realitat
en un castell
no és tant.
O sigui,
tots han d'anar
amb l'afany
de poder assolir
una meta més gran,
que és el que
els de les empreses
n'havien de fer.
Però no pel fet
de no assolir-les,
és a dir,
que poden aixecar un castell,
però potser
el descarregar es desfà,
tampoc ningú
se sent defraudat.
Al contrari,
tothom està content
de l'esforç
que s'ha fet
per poder
pujar
aquell castell.
I aleshores,
després diu,
ningú se sent,
ningú,
diu,
però escolta,
no se sentiu així
amb un D,
una D pre?
Frustrats era la paraula.
La paraula era frustrat.
I després n'hi ha una altra cosa
que tu has dit,
però que jo
al llegit
l'ho també he vist.
Doncs,
ell sí,
ell,
esclar,
ell té molta por,
jo has dit,
molt bé,
té molta por de pensar,
cara,
quina serà la meva resposta
a aquesta proposició
que em faran
ara quan torni a arribar.
Representa que està a Hongria,
ell com a mànager
d'una cosa d'aquestes.
Diu,
esclar,
si me'n vaig a un altre puesto
i després hi explicaràs
al final
el fill,
que també és boníssim.
Sí,
el fill és molt bo,
és el desenganxament
del cordó umbilical,
no?
Sí.
I com ho planteja
i com ho explica
també és molt xulo.
Bueno,
i esclar,
ja,
sí,
digues,
perdó,
Monsell.
Sí que hi ha,
dels trossets
que he pogut anar llegint,
sí que és molt bo
perquè ell va,
d'alguna manera,
es va veient
la seva visió
d'empresa,
i li sorprèn
el fet aquest
que puguin
estar contents
que s'hagi
derrumbat
el castell
i puguin estar contents,
això ell,
des de la seva visió
d'empresa,
no ho entén,
no ho entén
fins que ho viu,
fins que ho viu.
I com gestionar
tot això,
perquè al final
són gestió de emocions,
és a dir,
tu fas un castell
i comences la tarda
amb un castell
i el puges
i no el baixes,
el carregues
i no el pots descarregar
i al cap d'una estona
et torna a tornar
a carregar un castell
i les persones
bàsicament
són les mateixes,
no?
I aquest compartiment
del triomf,
no?
De que quan aconsegueixen
carregar-lo
i descarregar-lo,
tothom ha portat
un petit cre de sorra,
o sigui,
un petit cre de sorra,
alguns ha estat a baix,
altres li ha tocat
ser d'enxaneta,
l'altre l'estat enmig,
tothom,
i llavors
aquesta alegria
col·lectiva
per haver assolit
un resultat,
no?
Que dius,
bueno,
a l'empresa al final
quan assoleixes un resultat
doncs això
es tradueix amb números,
es tradueix amb...
Però és un intangent
que la gent
si no assoleix els resultats
i no se sent contesta
no es pot enganxar
en el projecte
que està fent,
no?
Però amb una,
amb la seva empresa,
ell per exemple
doncs està content
quan els seus jefes,
perquè esclar,
per sobre de tots
sempre tenim algú
que mana més,
doncs els seus jefes
estan contents
de la seva direcció,
del seu lideratge
allà dintre.
Però en realitat,
i cada una de les persones
aquelles
se li ha donat permís
amb aquelles persones
que són
la part baixa
del castell,
és a dir,
el que aguanta tot,
se'ls ha dit,
se'ls ha escoltat
la seva opinió?
Diu,
perquè a vegades
també ens fa por
de deixar
que els altres
s'expressin
com podria anar
amb una empresa.
Si amb una empresa
tens contacte
amb els empleats,
amb els que tinguis,
a vegades et poden aportar
idees
que no es tenen
que descartar
i això vol dir
contacte amb els altres
i això és el que potser
és una qualitat humana
boníssima,
que ens necessitem
uns als altres
i no estem ni per sobre
ni per baix,
sinó que formem
en pinya.
A l'igual que moltes vegades
quan es trobaven,
aquí el llibre ho explica,
es troben els castellers
per assajar
i es troba,
diguem-ne,
de la mateixa empresa
on treballa l'amic
per entendre'ns,
l'amic és el director,
doncs es troba,
diguem-ne,
de tots els estatus,
i allà als castells
tots són iguals.
No hi ha estatus.
És més,
hi ha un que treballa amb ells
que forma part
d'una colla castellera
del costat
que quan els va veure
diu
també,
també s'aposta per ajudar.
També et deixen venir
amb nosaltres
encara que no siguis
de la nostra colla,
aquest sentit de pertinença,
aquest sentit d'estatus.
I escolta,
i tota la saviesa
o tot aquest desenvolupament
també és gràcies
perquè ell va amb la seva dona
de vacances
i després de les vacances
és quan té que decidir
una mica el seu camí
i va amb la dona
i va a un poble d'aquí
i torna a trobar
les seves arrels
perquè ell representa
que són d'aquí,
ell i la dona.
I el viure d'aquesta manera
expatriat també
t'han esnat
d'aquestes arrels
que tu tens,
d'aquests moments
feliços
d'estar amb els teus.
També se sorprèn
com a manera d'empresa
que és
que per fer la pinya
els ajudin
altres castellers
d'altres colles
que des del punt de vista
d'empresa
seria
la competència.
i llavors això
els sorprèn molt
moltíssim.
No, aquesta col·laboració
de fet en el món
de l'empresa
ara cada vegada
hi ha més empreses
col·laboratives
d'allò de dir
cadascú fa una part
s'ajuden
és a dir
està canviant molt
el món
i el que posa en valor
això són les persones
i els valors
de les persones
i posar-te
en el lloc
de l'altre
això és el que
parla molt
i sorprèn
de moltes coses
per exemple
l'amic
que havia sigut
d'una multinacional
renuncia allò
per anar a dirigir
una empreseta
segons ell
d'un poblet
i el jefe
li diu
si tu tenies
grans possibilitats
i li diu
aquest quan es troba
perquè ell està convidat
per l'amic
però l'amic
li diu
escoltem
jo no necessitava
tot allò per viure
jo sóc més feliç
aquí
amb la veia dona
al costat dels meus pares
veient créixer
els meus fills
etcètera
és un plantejament
de vida
això
els valors
es van veient
amb aquestes explicacions
i quan parla
de la diferència
aquell paràgraf
que hem vist abans
tu i jo
escolta'm
la diferència
l'hem
a veure
em sembla que era
el blau
era oi?
diu
acceptar els qui són diferents
en comptes de rebutjar-los
sovint a les organitzacions
deixem de banda
el qui és diferent
el qui no s'acaba
d'ajustar a les nostres necessitats
i a les nostres expectatives
o senzillament
el nostre estil de dirigir
o la nostra manera de ser
és més còmoda
més ràpid
i més senzill
treballar amb
o dirigir
els qui són exactament
com volem
i necessitem que siguin
i deixem de banda
el qui posseix
les característiques personals
que no necessitem
o que
senzillament
no sabem manejar
o el talent
que en aquell moment
no ens fa falta
sense pensar que potser
estem enterrant
la llavor del coneixement
que a curt o mitjà termini
necessitem
això
és un paràgraf
molt bonic
perquè
quan tu tens un equip
i això
a mi m'ha passat
i ha passat
suposo que molta gent
que té equips
que dius
el fàcil
quan vols fer alguna cosa
és el cas típic
s'ha de fer això
és que aquest no ho fa bé
ja ho faig jo
perquè el que em costa explicar-ho
ja ho faig jo
doncs ja t'has equivocat
ja no estàs acceptant
que aquella persona
té una altra manera de ser
de fer
i que segurament
tu necessites 5 minuts
ella en necessita 10
però l'hi has de deixar fer
perquè si ho fas tu
al final
ho acabes fent tot tu
i llavors tenim
tot aquest estrès
i totes aquestes gestions
que ens costa
Ara fixeu-vos
que acaba de dir una cosa
la Iolanda
que m'ha recordat
l'educació dels fills
a vegades el fill
o la filla
que sigui
diu
bueno pues jo vull fer-ho així
i no sé què
i quan veus que va lent
o que no fa
va, va, deixa
que jo de seguida acabo
resulta que
és una cosa molt petita
però que també la podríem posar
sí
és el que es deia abans
també
un
a vegades
el que pensa un
pot canviar
jo tinc que
coses personals
normalment no diem aquí
però jo recordo
que es va fer un projecte
que tu coneixes
un dels meus fills
era un projecte
molt important
molt important
i bla bla bla bla
i resulta que
a l'hora de la veritat
no va sortir
el que estaven esperant
són científics
i parlo d'aerodinàmiques
i aleshores
no
i aleshores el meu fill
que era una
bueno
ja havia treballat amb ells
però jovenot i tal
i diu
bueno
però si en comptes
d'aparar aquest botó
apretem aquest
coi
fan una cosa així
sí que surten
ja se van quedar
tots assombrats
i aquell projecte
que valia la tira
i que era un experiment
doncs va anar
de fàbula marinera
era una cosa
dels aerogeneradores
i tot el lío
vull dir que a vegades
potser ens falta una mica
escoltar els altres
escoltar
paciència
és que
el cas i bé
al començament
què explica
que aporten a l'empresa
el cap de colla
no?
sí
el cap de colla
aquí
aquí
perquè expliqui
el que és els castells
no?
o sigui que fixa-los
vull dir
aquest trasbassament
de coneixement
i de valors
no?
ara
ara s'està fent molt
s'està fent molt
de fet
aquest és un dels consultors
que més ho fa
però ho fan les colles
jo tinc un amic
que és director
de recursos humans
d'una consultora
i justament
arrel d'això
que en un moment
determinat
cap a l'any 2010
2011
es posa de moda
fa 3 anys
ell volia portar
un team building
que es diu
que és
que és
com a dir
construcció d'equips
construcció d'equips
un team building
ell va
ell va portar
el cap de colla
actual
de
la colla
de Vilafranca
el va portar
a una reunió
de directius
de tot el món
una mica
perquè expliqués
valors
i treballessin
aquests valors
d'equip
de construcció
i tot això
a partir dels valors
dels castellers
i això
ara
des de fa uns anys
està bastant
en alça
perquè a la resta
del món
nosaltres
cada dia
els veiem
cada dia
no és difícil
veure'ls
per entendre'ns
fins i tot
a Sant Just
tenim la colla
de les pluges
que la compartim
que fa anys
no la teníem
per tant
tenim moltes possibilitats
de veure'ls
però la gent
de fora
tot això
els hi sobta
gent que no té
a guanyar ni a perdre
què fan junts
posant-se agrupats
i fent pujar
i a sobre
se n'alegren
si cauen
o se n'alegren més
si pujan
i baixen
això també
m'ha fet recordar
que parla
del sacrifici
que a ell
li costa entendre
que no és cap sacrifici
i haver d'aguantar
i haver d'aguantar el pes
i tot això
que no
que ens considerin
que no és el sacrifici
mireu això que diu
jo penso que aquesta
també és la diferència
de l'empresa
important
per això
ella es troba
com es troba
amb aquest
arriba a tenir
aquest com
una mena de buit
perquè té aquestes coses
doncs
com molt
fora de lloc
per dir-ho
diu
el cap de colla
la xerrada que fa
el cap de colla
diu
que es necessita això
força
equilibri
valor
compromís
i seny
aleshores
que són
aquestes coses
que potser
també seria molt interessant
que demanéssim als altres
diu
descrivia la feina
que feia
amb la seva colla
i com l'associava
automàticament
a la gestió
de l'empresa
vull dir que
tot el llibre
en sia
a més
com està escrit
d'una manera
molt amena
molt entenedora
i molt entenedora
i ja us ho dic
cada vegada
que n'hi ha un capítol
doncs n'hi ha
una espècie
d'aforisme
o de pensament
d'algun d'aquests
tu aquí has apuntat
uns quants
que te'ls pots buscar
a veure si trobo algun
a veure si trobo algun
que
i després
aquestes reflexions
que fa
però vull dir
de fet
el llibre
jo crec que
dintre de tot
no t'ha sobtat
perquè tu saps
has treballat
amb això
i ho veus
que és fàcil
i tal
sinó en realitat
el llibre en si
el que ens diu
és això
un castell
potser
representaria
els humans
com haurien de ser
treballar tots
en equip
no?
dic jo
és més
que treballar
amb equip
si ho vas llegint
sí
és més
que treballar
amb equip
més que els valors
per exemple
hi ha una que diu
és dur viure amb por
oi?
sí
diu
en això consisteix
ser esclau
és a dir
els esclaus
és gent que viu amb por
aquí és quan parla
de la pèrdua
de l'estatus
la pèrdua
de tot això
que dius
no
tots ells
tenen
una introducció
petita
la del Marc
quan també és molt divertida
i després el pròleg
al principi de tot
inclús la introducció
quan fa
diu
si veus que comences
aquest llibre
no t'agrada
més bo que el canguis
perquè no sé què
és a dir
que és simpàtic
i et tracta ja
per introduir-te
d'una manera plenera
però
potser
perquè aquí ja sabeu
que anem molt justos
de temps
el que és el final
de tot
quan ell arriba
una altra vegada
ja ha passat a l'estiu
representa
i torna a arribar
i li pregunta al fill
tu has passat bé
diu
sí, sí, sí
diu
però ara què
i ell s'enfrenta amb el fill
per veure
si la decisió de marxar
en un altre post
per ser el director
si és que l'anomenen
que tampoc no està massa segur
i el fill que li contesta
sí, això és la part
diguem-ne
al final
emotiva
bueno, si no és prou emotiu
l'altre
sí, no
però vull dir que és la part
més
que ell s'està esperant
diguem-ne
el directiu
s'està esperant
que li ofereixin
una altra feina
un altre destí
perquè l'empresa
tampoc no ho vol per dir
de dir
escolti'm
se n'anirà vostè
a un altre país
i llavors
ell aprofita
per tenir una conversa
amb el fill
amb un viatge
just que tornen
per fer un castell
que és molt
que és un fill
l'ha seguit
amb ell
un fill
és de 17
17-18 anys
feien 10 anys
que vivien a Hongria
per tant
des que és nen
fins ara
doncs
juga
un esport
que està molt ben considerat
i tal
i el pare
li diu
escolta
és molt probable
que a mi
em traslladin
i el fill
al final
li diu
a mi em sembla
molt bé que et traslladin
però jo aquí tinc
les meves arrels
aquí jo
tinc els meus amics
per primera vegada
tinc amics que recordo
perquè abans dels 8 anys
havia anat a diversos llocs
però ja no se'n recordava
de qui era
diu
m'estan potenciant
amb l'esport que faig
estic
entraré a la selecció
i el pare li diu
bueno però allà on anem
també podries
entrar-hi
diu no
però aquí tinc els meus amics
tinc la meva família
tinc la
la
la meva
a casa meva
està aquí
no
jo aquí
jo he fet arrels
aquí
després ja veurem
cap on vaig
però a més a més
és un nano
que ha estudiat
escoles internacionals
i tot això
per tant
domina els idiomes
i està acostumat
a viatjar
i tot això
però al final
és com que planta
el pare
en el bon sentit
perquè tot té
una redacció
molt bonica
planta el pare
i volguem dir
escolta'm
tu no has tingut arrels
i vas amunt i avall
i la mare ja entenc
que vagi amb tu
però jo no vull
aquest estil de vida
jo vull fer arrels
vull tenir
casa meva
vull tenir els meus amics
vull poder
equivocar-me
amb les meves coses
també podria ser
la base
d'un castell
podria ser
la base
d'un castell
i tant
els castells
és aquest arrelament
a la terra
el país
sí
no
perquè
bueno
o sigui
jo com que soc
de Vilanova
i allà
hi ha els bordegassos
és una paraula
que és pròpia d'allà
doncs
els has vist
créixer
no
i llavors has vist
el pas
que has anat fent
doncs
que l'enxaneta
doncs
era
d'africana
vull dir
tota
o sigui que
fa aquesta
tota
o sigui
aquesta
conjunció
que les persones
van fent
les arrels
a partir
també
d'aquests
lligams
i d'una manera
com ell diu
apretant el pit
contra l'esquena
de l'altre
primer l'impressió
estic aquí
al mig suat
clar
a més a més
això del contacte
és molt mediterrani
però poc centre europeu
o nord europeu
estic aquí al mig suat
per un cantó
per un altre
el de darrere no el conec
el de davant
no sé qui és
jo sé que al costat
tinc el meu fill
però no puc de peus
i s'hi associa
i no t'imagines
doncs una persona
que és un corbatal
i allò que s'hi diu
ho ha de passar fatal
i en canvi
és el que fa
aquesta
aquesta unió
i aquesta força
nosaltres tres
farem la base
d'un castell
i ara hem d'acabar
pràcticament
però tu
que els hi diries
els ullents
perquè els hi recomanaries
bueno
doncs una mica
per això
a més
el que ha llegit
l'alina
al principi
és molt bonic
la glòria més gran
no consisteix
en no haver caigut mai
sinó
haver-se aixecat
després de la caiguda
i jo afegiria
i continuar
i continuar
per tant
ja no cal
que faci més
metàfores
ni comparacions
ni referències
del que està passant ara
però jo crec que
això defineix molt bé
què és el llibre
i per què
que seria interessant
i una de les frases
que hi ha
és aquella del Companys
que diu
tornarem a lluitar
tornarem a vèncer
tornarem a sofrir
i tornarem a vèncer
tornarem a vèncer
és una de les frases
que hi ha
no no
l'amic
li fa entendre
el per què
és tan feliç
allà dintre
o sigui
amb el poble aquest
de la costa
perquè ell
primer no ho entén
jo el primer dia
i després m'accepta
la mar de bé
com si fos
allà d'ell
no
bueno senyors
estem acabant
això podran tornar
vostès
bueno abans de marxar
encara podem llegir
l'evangèlic
que correspondrà
al diumenge
que es farà
amb l'Eucharistia
aquest diumenge
és el diumenge
de Rams
i si recorden
en el diumenge
de Rams
primer es fa
la benedicció
una cosa tradicional
de sempre
en la qual
doncs
la gent va amb les palmes
que això
és boca més alcibada
la part religiosa
a vegades la tenen
una mica més bovidada
però és igual
i després
un cop ja se'n venen
les palmes
o el llorer
o l'olivo
les coses de l'olivera
doncs
s'entra
i amb la benedicció
el mossèn
sempre llegeix
un evangeli
cortet
i després
quan s'entra
la litúrgia del dia
doncs
és quan
era la famosa
passió
que ara també
la fa molt més reduïda
no sé si perquè
la gent no es cansi
o per el que sigui
però ja no es fa tant
com es feia abans
és el diumenge
de Rams
torno a recordar
i l'evangeli
que correspondrà
és
l'evangeli
segons Sant Marc
quan eren
a prop de Jerusalén
arribaren
a Betfeger
a la muntanya
de les Oliveres
allà Jesús
envia dos deixemples
en aquest encàrrec
aneu al poble
d'aquí al davant
i trobareu
tot seguit
una somera
fermada
amb el seu pollí
deslligueu-la
i porteu-me'ls
si algú
us deia res
responeu-li
que el senyor
els ha de menester
però els tornarà
de seguida
tot això va succeir
perquè es complís
el que el senyor
havia anunciat
pel profeta
digueu a la ciutat
de Sió
mira
el teu rei
fa humilment
la seva entrada
muntat
amb una somera
en un pollí
fill d'animal
de càrrega
els deixebles
hi anaren
feren el que Jesús
s'havia emanat
portar a la somera
i el pollí
i el guarniren
amb els seus mantells
i ell i pujar
molta gent
entapissava el camí
amb els seus mantells
altres
tallaven branques
dels arbres
per encatifar la terra
i la gent
que anava al davant
i la que el seguia
cridava
Osana
el fill de David
beneït
el que ve
en nom del senyor
Osana
a dalt del cel
i nosaltres
també podríem dir
beneïts
a tots els oients
i estem molt contents
i que passeu
bona pasqua
i moltíssimes gràcies
Iolanda
perquè ha estat
una pinya
molt bona
Moltes gràcies
Gràcies per convidar-me
Fins la propera
Fins la propera
Gràcies
Sant Justen
Sant Justen
Ara escoltes
Ràdio d'Esfern
Sintonitzes
Ràdio d'Esfern
La ràdio de
Sant Justen
98.1
Cara B
Un programa per a arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat
informatiucomarcal.com
Notícies
Entrevistes
Reportatges
Agenda
No et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara
La informació del Baix Llobregat
al teu ordinador o dispositiu mòbil
informatiucomarcal.com
Informatiucomarcal.com
Música
Ara escoltes
Ràdio d'Esfern
Sintonitzes
Ràdio d'Esfern
La ràdio de
Sant Just
Ràdio d'Esfern
Durant el ritmo
Ràdio d'Esfern
Ràdio d'Esfern
Ràdio d'Esfern