La setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ràdio Tosbert 98.1
Ràdio Tosbert
Durant avui
Vinga pa, doncs que avui tornem a tenir secció de Veus de la Parròquia amb el grup de Justícia i Pau.
Tenim amb nosaltres el Jesús Garcià. Hola Jesús, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda Núria. Bona tarda a tothom.
Bé, doncs en aquest temps que disposem a Ràdio d'Esvern i que abordem diferents temàtiques d'aspecte social, de drets humans, de natura, etc.
Doncs el tema que avui tractarem està molt relacionat amb l'aspecte social i se situa dins d'un tema gènere que nosaltres anomenem el treball.
Concretament, vull parlar sobre la precarietat laboral.
El títol seria Contra la precarietat laboral.
Parlarem del problema de l'alta temporalitat al nostre país i dels seus efectes negatius sobre una part molt important de la població treballadora i també sobre l'economia.
Aquesta qüestió pot semblar que estigui desubicada en aquest espai, però certament no ho és.
Com veurem a continuació, té una afectació molt profunda a la nostra societat.
Bé, comencem en aquest problema.
El problema de l'alta temporalitat al nostre país.
Al nostre país podem dir que hi ha una dualitat del mercat laboral.
Això vol dir que coexisteixen dos tipus de treballadors i que estan clarament diferenciats.
Per una banda, tenim els treballadors amb ocupació fixa i els treballadors temporals.
A Espanya hi ha una de les tasses de temporalitat i de precarietat més alta dels països industrialitzats.
Podem dir clarament que hi ha un abús de la contractació temporal.
Tot això s'ha d'associar a que cada vegada que tenim una crisi econòmica, la taxa d'atur supera el 20%,
cosa que no passa a cap altre país desenvolupat.
Aquesta temporalitat que tenim al nostre país, aquesta temporalitat abusiva,
no es pot explicar per la composició sectorial de l'economia.
ja que Espanya té una taxa de temporalitat molt més alta que la mitjana de la Unió Europea
a tots i cadascun dels sectors i a totes i cadascuna de les ocupacions.
I com serien aquestes diferències?
Doncs bé, aquesta composició voldria dir que hi hauria diferents sectors diferents en Espanya
respecte a la Comunitat Europea.
Però com acabem de dir, hem vist que inclús aquests sectors que després veurem podrien ser en algun cas
alguna petita diferència, doncs no explicarien aquesta diferència de temporalitat.
però és que és més, quan incluent en aquest estudi les variables d'educació
podem observar fins a quin punt les diferències en Europa són molt grans, és que són abismals.
Per exemple, un treballador amb estudis universitaris a Espanya té la mateixa probabilitat de tenir un contracte temporal
que un treballador amb únicament educació primària a la Unió Europea.
O sigui, Espanya, un país amb un treballador amb estudis universitaris, la mateixa probabilitat que un treballador a Europa amb estudis primaris.
Jo crec clarament que aquesta diferència és molt important.
I en els casos dels joves trobem que aquesta tasa de temporalitat arriba al 60% a qualsevol nivell educatiu.
I si això ho comparem amb la Unió Europea, aquest 60% només arriba quan parlem de joves que tenen una educació primària.
I és que a Espanya fins i tot els joves universitaris s'acosten a aquesta taxa.
I, clar, el problema d'això és que la temporalitat en el nostre país no actua com un pont cap a un contracte permanent.
I l'evidència empírica ens diu que un 40% dels que tenen un contracte temporal als 20 anys el continuen tenint quan compleixen 40 anys.
És com si existeixi un parany que ens diu que una vegada has començat amb la temporalitat és molt difícil de sortir.
És a dir, que Espanya té una taxa de temporalitat molt, molt, molt alta.
Efectivament, és molt alta i en principi no estaria justificat.
I ara veurem com aquesta taxa de temporalitat excessivament alta i injustificada
també té un efecte d'ineficiència des del punt de vista econòmic.
I aquesta ineficiència i aquesta temporalitat excessiva s'explica en els següents quatre punts que anomenarem.
El primer d'ells ens indica que la temporalitat està afectant negativament a la productivitat laboral.
És a dir, l'abús de la temporalitat genera que no hi hagi incentius ni per part del treballador ni per part de l'empresari
per a la inversió necessària en, diguéssim, en el capital humà específic de les empreses.
Què vol dir? Doncs amb aquesta temporalitat, quan un treballador està un temps determinat en una empresa,
clar, potser no hi ha gaire raons per millorar la formació d'aquest empleat que té un contracte temporal,
que al cap de poc temps acabarà marxant.
I sense aquesta inversió, la seva productivitat serà molt baixa.
I no oblidem que la productivitat és l'autèntica assignatura pendent de la nostra economia.
Aquest seria el primer punt.
És a dir, el primer punt que explica tot aquest tema de la temporalitat alta,
de la ineficiència del punt de vista econòmic, el primer punt seria la productivitat.
La productivitat, efectivament.
La falta de formació, diguéssim, afecta clarament a la productivitat.
El segon punt ens indicaria que no és estrany que l'elevada taxa de temporalitat dels nostres joves
els impossibiliti desenvolupar un projecte de vida normal.
I aquest punt és que és molt important, aquest punt és clau.
L'alta precarietat juvenil genera que tinguin una de les etats d'emancipació més altes dels països desenvolupats
i, a la vegada, una de les taxes de fecunditat més baixes.
Caram, tu!
Doncs sí, és clar, jo crec que aquest punt és clau.
Evidentment, el que és la precarietat juvenil està afectant d'una manera molt radical a les noves generacions
i crec que, en aquest sentit, la temporalitat crec que està afectant d'una manera molt profunda en aquest tema.
De fet, parlàvem de la fecunditat, però és que la fecunditat d'Espanya es situa en 1,23 fills
per dona en edat fèrtil, quan són dades que estan molt enllunyades de altres països de l'OCDE.
O sigui que tenim que les generacions que pujan de joves cada cop s'emancipen més tard,
és a dir, aconsegueixen ser autònoms econòmicament, podríem dir, a edats,
que comparant-ho amb altres països europeus estan una mica fora de l'òrbita.
i, a més a més, també la taxa de fecunditat, que no se situa ni a un fill i mig per dona fèrtil, per dir-ho així.
Correcte, exactament, Orià, és això.
Bé, però passem al tercer punt.
Vinga.
El tercer punt, hem vist que en la crisi de la Covid, que hem tingut la Covid-19,
que hem tingut, doncs hem pogut veure un altre desavantatge de tenir un mercat, com hem dit, dual.
D'acord.
Bé, hem tingut aquest mecanisme de flexibilitat i de seguretat que ens ha donat el CERTE,
doncs això ha pogut, ha permetre, doncs, esmorteir la destrucció d'ocupació
i, a la vegada, evitar la destrucció del teixit productiu.
Però això no s'ha aplicat als contractes temporals.
Per què?
Doncs, bé, tan bon punt com es van introduir les mesures restrictives per frenar la propagació del virus
allà al mes de març del 2020,
bé, doncs, pràcticament tots els contractes temporals de corta durada,
ben poguéssim intrasetmanals o setmanals, aquests de corta durada,
van ser destruits.
Bé, bé, més exactament no van ser renovats, que és el mateix.
Clar.
Mentre que els contractes indefinits i alguns temporals, però que eren de llarga durada,
van ser protegits mitjançant el CERTE que acabem d'anomenar.
I aquesta causa, aquesta és una de les causes, i juntament hi ha altres,
bé, hi ha altres que podrien dir com el model de creixement que tenim,
això que parlaven dels sectors, que parlaven en el primer punt de la diferència de sectors.
Bé, doncs, aquí tenim un exemple.
Doncs, el nostre model està molt orientat al sector serveis,
en un sector turístic que és molt potent.
I a la vegada també tenim una altra diferència, segurament,
que és que a la estructura empresarial hi ha un percentatge d'empreses que són més petites.
I això afegeix una dificultat, i és que aquestes empreses petites
tenen més dificultat per accedir a el que és el finançament.
Bé, tot això, aquests dos punts, doncs, també estan darrere
que aquesta crisi sanitària que hem tingut,
doncs, estigui afectant d'una manera més important a l'economia espanyola, d'acord?
Bé, i aniríem al quart punt,
que ens indicaria que, bé, doncs, que cal recordar que
aquesta precarietat del mercat laboral està generant un problema,
tornem als joves, i que està generant
el que podríem denomenar una debilitat de justícia intergeneracional.
Què vol dir això?
Doncs, vol dir que, en aquest sentit,
els joves estan patint l'impacte d'unes crisis econòmiques
en un període molt curt.
Recordem que en un període d'una dècada hem patit
dues crisis econòmiques molt importants.
Sí.
I aquest fet està sent molt negatiu per als joves,
que també ho és per als joves d'altres països del nostre voltant,
però que per a Espanya són demolidors i molt dolorosos
per als joves espanyols, d'acord?
D'acord.
I, precisament, segurament una de les causes és per comptar
amb un mercat dual d'alta precarietat
que els afecta especialment als joves, com hem dit abans,
i que fa que els joves no puguin,
sigui gairebé impossible accedir a aquesta estabilitat en l'ocupació.
Hi ha treballs recents,
hi ha treballs recents que documenten perfectament aquest problema.
han analitzat l'evolució de les condicions laborals dels joves
durant els darrers 30 anys
i han trobat que cada recessió genera un retrocés
en la situació laboral dels joves.
I això és el que anomenen els economistes
l'efecte cicatriu de la recessió.
Què vol dir això?
Doncs vol dir que quan hi ha una recessió
afecta molt especialment els joves.
quan finalitza aquesta recessió
arriba un temps d'abonança i un temps de recuperació.
Però que en aquest temps de recuperació
no són capaços de recuperar
el que havíem perdut en la recessió d'abans.
I amb la qual cosa aquesta cicatriu
en el sentit que queda permanent
és molt difícil de recuperar.
Si això afegint que tenim crisis molt continuades
aquest efecte de cicatriu o de pèrdua de poder econòmic
o de poder, diguéssim, a nivell de salari
doncs és un efecte multiplicador
i que després és molt difícil de recuperar.
I d'aquesta manera queda consolidat
aquest deteriorament que han sofert els joves
queda consolidat, o sigui, queda permanent
i sobretot, com deia abans, en temes salarials.
I per això, bueno, jo crec que una de les qüestions
més problemàtiques com a societat que tenim
és la situació dels joves una mica de cara al futur que hi ha, no?
Vull dir, crec que és un dels problemes capitals que tenim.
Bueno, doncs com a dada podíem dir
que la precarietat laboral està afectant
a un 66% dels joves a l'inici de la seva carrera laboral.
És bastant, eh?
I, bueno, bastant, jo crec que és una barbaritat.
I jo crec, bueno, com deien abans,
aquesta situació deixa una cicatriu de cara al futur.
I també aquests estudis diuen que si aquesta situació,
diguéssim, d'inici de vida laboral,
amb aquestes situacions tan complexes,
no s'aconsegueix superar al cap de 5 anys,
és molt difícil després tornar a la superar.
D'acord?
I, bueno, doncs podem dir que aquest fet genera
que començar la carrera laboral
en períodes de recessió econòmica,
doncs ja veiem que hi ha un perjudici molt notable,
sobretot en els joves, no?
Tots són pals a les rodes pels joves.
Sí, sí, la veritat és que...
Començant aquesta situació.
Sobretot això és, jo crec que és una de les parts
de la societat que està més castigada.
I després s'ha afegit de coses que no parlarem en aquest programa,
que ja parlarem més endavant,
doncs el tema de vivenda, el tema de salaris...
També.
El tema de...
Tot això, crec que això està molt relacionat
i crec que és...
Bueno, ja veurem això.
Crec que és una situació nova
que la societat no havia passat abans per aquí.
Bueno, no sé si segurament sí,
però crec que és una situació nova.
No com ara.
No com ara.
I ja veurem d'aquí com ens sortim, no?
Bé, podríem dir, finalment,
que no podem oblidar que la dualitat del mercat laboral,
temporal, bueno, d'alguna manera,
aquesta dualitat del mercat facilita aquesta contraagressió temporal
i que això està afavorint determinades activitats econòmiques
davant d'altres.
Ja ho explicarem.
I si realment no fem res sobre això,
com ha passat anteriorment,
quan sortim d'aquesta crisi generada per la pandèmia,
tornarem a tenir aquesta temporalitat tan alta que hem tingut.
És més, si no canvien res,
doncs això que deien abans,
sortiran noves activitats
per les quals la contractació temporal no és cap obstacle,
és el contrari, és un avantatge.
Per què?
Perquè són activitats que no tenen gaire valor afegit
i que no requereixen formació del personal.
Què vol dir?
Que amb aquesta temporalitat
estem fomentant activitats
que no són gaire bones, diguéssim,
per al desenvolupament de la societat.
I jo crec que en aquest sentit
el mercat aquest de temporalitat
incentiva aquests tipus d'activitats
i que no donen aquest avantatge competitiu.
I si volem canviar aquest sistema,
haurem de canviar el model productiu
cap a un model més sostenible.
i per fer això
haurien de començar a canviar
doncs aquelles institucions,
bueno, no institucions,
sinó aquests marcs reguladors de la llei
que fomenten aquestes activitats insostenibles
lligades a una temporalitat
també insostenible.
i ara el que voldria fer és fer un petit repàs
de lo que ha sigut el passat,
el present,
i puc ser, no sé si parlar del futur
perquè això és molt difícil,
de lo que és la contractació temporal.
podríem dir que l'origen de l'explosió de la contractació temporal a Espanya
doncs la podrien situar al voltant de l'any 1984.
en aquell any es va produir
una descausalització del contracte temporal
que el que vol dir això és que
bueno, doncs podia fer un contracte temporal
per qualsevol causa,
vull dir, no hi havia límit en aquest sentit.
Aquesta política doncs va ser concebuda
inicialment com una mesura
per fomentar l'ocupació
doncs a causa de l'elevada de desocupació
que hi havia en aquell moment.
Recordem que en aquell moment
hi havia una taxa d'atur
que superava el 21%.
21%, eh?
21%, llavors, bueno, doncs aquesta mesura
en aquell moment podia tenir
una certa coherència.
Una certa coherència.
En aquell moment.
bé, doncs en aquests anys 80
es va actuar així
per reudir la desocupació
a través de la contractació
laboral temporal
i això va generar un mercat de treball dual
amb una temporalitat
que diguéssim
podríem dir que era inèdita a tota Europa.
Vull dir, es va crear un marc de treball
que en aquell moment
Europa era completament diferent
i era completament desconegut.
Vale.
Bé, doncs aquest sistema
es va començar en aquest any
i des de les zones
aquesta alta temporalitat
ha estat una constat
constant al nostre mercat laboral.
Bé, els efectes perniciosos
ja els hem acabat d'explicar
en aquests quatre punts
doncs afectaven a la pròpia taxa d'atur
afectaven a la pròpia productivitat
a la formació
i van generar una desigualtat
de protecció jurídica
i econòmica
entre els treballadors fixos
i els treballadors temporals.
Vale.
I, bé, i totes les conseqüències negatives
que hem anomenat fins ara, no?
Bé, a partir d'aquella data
i al llarg del temps
s'han succeït
diferents reformes laborals.
Unes quantes, no?
Unes quantes.
Doncs mira, el 1997
es va fer una,
el 2001 es va fer una altra,
el 2002,
el 2006,
el 2010
i el 2012
que és l'última que es va fer.
Sí.
Ja han passat
deu anys.
Deu anys.
Deu anys.
I, bé,
de fet,
aquesta reforma
s'ha intentat lluitar
de forma,
hem de dir,
de forma infructuosa
contra aquesta precarietat
que s'havia instal·lat
al nostre país
i que, de fet,
no s'ha aconseguit reudir.
I, bé,
hem exposat una mica
aquesta temporalitat
del treball.
Sí.
Com nosaltres estem en contra
d'aquesta temporalitat
i les causes,
les causes que hi ha darrere
i els efectes que provoca
que són molt negatius
des del nostre punt de vista.
Amb això també,
doncs,
suposo que hi ha diferents opinions,
com en tot.
Bé,
i hem fet una mica
el repàs
de des de quan estem així,
no?
Bé,
i així arribem
a principis d'aquest any,
a principis de l'any 2022.
Al present.
Al present més immediat.
I,
i,
bé,
i,
bé,
hi ha un pla,
després de la Covid,
hi ha un pla
denominat
el pla de recuperació
que s'ha derivat
de la Covid-19
i que es va obrir
el debat
sobre la nova reforma laboral
perquè Espanya,
perquè era una exigència
que posava Europa
per poder percebre
els fons europeus
i que finalment
s'han anomenat
fons
Next Generation.
D'acord,
sí.
En concret,
doncs,
bé,
aquest pla
que presentava,
que va presentar el govern
a la Unió Europea
plantejava
entre altres
reformes compromeses,
perquè aquí
hi havia d'haver
un compromís
per part del govern,
doncs,
hi havia una
una reforma
relacionada
amb la temporalitat.
D'acord.
Bé,
i el govern
avançava
que reudirien
el nombre
de contractes
a tan sols tres.
d'haveria un,
això és molt genèric,
un contracte indefinit,
un contracte temporal
i un contracte
de formació.
D'acord.
I que d'alguna manera
el govern es comprometia
que es penalitzaria
en major mesura
doncs,
el frau de llei
en la contractació temporal
doncs,
també com l'excessiva
utilització de contractes
de corta durada.
D'acord.
D'acord?
Aquesta era una mica
les condicions
que d'alguna manera
Europa posava
i que Espanya
es va comprometir.
Això a principis
d'aquest any, no?
A principis, bé,
de fet,
abans d'aquest any
perquè, bueno,
en tots aquests
fons europeus,
fons europeus
doncs,
feia temps
que s'estava treballant.
Bé,
hi havia un tema
important
amb el tema
del govern
que ara no parlarem
que era tema
de pensions,
que era tema
de reforma laboral.
Tot això
eren necessitats,
obligacions
que ens posava
la comunitat
europea
per poder accedir
a aquests fonds,
no?
Bé,
i el govern
va plantejar
diferents
modificacions,
això està molt
resumit,
però bé,
les dades concretes
serien aquestes
i així arribem,
doncs,
una mica més
proper
al dia
que estem avui,
doncs,
arribem al passat
3 de febrer
d'aquest any
2022.
Doncs,
en el Congrés
o en el Congrés
dels Diputats
es votava
la reforma laboral
que havia presentat
el govern
del PSOE
i Unidas Podem
i que,
com hem dit abans,
un dels eixos
centrals
d'aquesta reforma
era la contractació
temporal,
no?
Bé,
no sé si en recordeu,
però jo crec que sí,
doncs,
aquesta reforma laboral
va tirar endavant
després de situacions
que podien dir
rocambolesques,
d'un autèntic
esperpent
i de cert infart,
no?
Vull dir,
i que diuen
molt poc
de la nostra classe política,
no?
Vull dir que,
imagineu-vos,
no sé,
jo crec que és un tema
capital,
un tema molt important
dintre del que és
el desenvolupament
de la nostra societat,
sobretot
per l'afectació
dels joves
i no hem parlat
de l'afectació
també de dones
que ja parlarem
d'un altre problema,
d'un altre programa,
perdó,
és un problema molt greu
l'afectació laboral
també de les dones.
Què és el que va passant?
I, bueno,
doncs,
si us en recordeu,
doncs,
bé,
el dia,
la majoria
semblava que,
encara que estava
molt ajustada
i que el govern
semblava que tenia
la vigília,
la tenia assegurada,
doncs,
es va trencar
quan dos diputats
d'UPN,
de Navarra,
doncs,
es van revelar
contra les instruccions
que el seu partit
els havia donat
per votar que sí
i van votar
que no.
Toma,
ja la tenim liada.
Després,
això traigava
completament
totes les previsions,
d'això,
en principi,
ningú no sabia res.
Bueno,
suposo que els que
havien pactat
aquest canvi
de vot
ho sabien
i suposo
que eren
més d'un grup.
Per una altra banda,
teníem també
els nacionalistes
bascos
i els catalans
que volien
la reforma
però la volien
amb més profunditat.
Recordem
que una de les...
aquesta reforma laboral
en principi
s'havia previst
amb gran profunditat,
després va quedar...
Bueno,
la realitat
jo crec que va menar
i va dir
que no es podia...
Bueno,
no sé,
això és una opinió personal,
que es podia arribar
fins on es podia arribar,
però bé,
els nacionalistes
van decidir
que votarien
que no perquè volien
una reforma
amb més profunditat.
Però clar,
es pensaven
que guanyaria el sí.
Però igual...
I van votar
que no igualment.
Però van votar
que no.
Però clar,
ells pensaven
que sortiria el sí
però va ser que no.
I per posar-hi
el colofon
a tota aquesta història,
doncs,
hi va haver un error
en la votació telemàtica
que es va fer,
un diputat del PP,
concretament
l'Alberto Casero,
doncs,
va votar telemàticament
i es va equivocar.
En comptes
de votar que no,
va votar que sí.
En fi,
doncs,
tot això
va donar
que
la reforma laboral
afectant
aquesta temporalitat
que,
com hem dit,
crec que
té un calat
molt important,
doncs,
va sortir endavant
en 175 vots
a favor
i 174
en contra.
Tot plegat
un espectacle
lamentable
el que es va produir
al Congrés dels Diputats,
però bé,
l'important,
des del meu punt de vista,
sota el meu punt de vista,
això és molt personal també,
doncs,
aquesta reforma
va sortir endavant
i el que aquesta reforma
en síntesi
o molt breument
diu
és que
en el nou marc
de contractació,
doncs,
s'estableix
que hi haurà
un contracte
ordinari
que serà indefinit,
diguéssim,
seria el contracte
normal
i que
només
es podran fer
contractes
temporals
amb causes
molt concretes
o bé
per circumstàncies
de la producció,
que això,
bueno,
s'ha de veure
com es pot encaixar,
això aquí queda obert
en la finestra important
i també
per substitució
d'un altre treballador
en reserva
del seu lloc de treball.
D'alguna manera
això
s'ha tirat
endavant,
de fet
hi havia
un període
de transició
des de l'aprovació
i de fet
ara
en aquests moments
diguéssim
en l'explosió
del que és
el sector
turisme
i
l'estacionalitat
d'aquests contractes
ja veurem
tot això
com es pot portar
a terme
i el temps
i la correcta
aplicació
ens indicaran
l'abundat
i l'eficàcia
d'aquesta reforma
que jo
per altra banda
penso que
és molt necessària.
Però bé,
hem volgut introduir
aquest tema
de la temporalitat
com un tema més
d'aspecte social
molt rellevant
i per això
des del grup
de Justícia i Paga
hem cregut convenient
també parlar
a part de les altres coses
que es parlen
parlar també
de tot això
que també té un efecte
sobre la societat
molt important.
Clar que sí.
Molt bé, doncs
deixem aquí Jesús
si et sembla
un nou episodi
que hem escoltat
de veus de la parròquia
en aquest cas
doncs això
des de Justícia i Pau.
Que vagi bé
i fins la propera.
Moltes gràcies
fins ara, fins la propera.
Moltes gràcies.
Bé, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Fins demà!