Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Com ja ho saben, un cop al mes, la Montserrat Giró i una qui us parla, l'Alina, oferim el programa Paraula Viscuda.
Amb la paraula Viscuda sempre tenim una persona col·laboradora de bona fe.
I que ve aquí, i en aquest cas és de bona fe perquè té fe.
Una noia bufona, bonica, que viu en el poble, i que li vam dir si volia col·laborar i va dir que sí.
Bona tarda, Lucía Fuentes.
Ara la Montserrat Giró dirà qui és la Lucía Fuentes.
Encara que els he de dir que vostès la veu de la Lucía, possiblement l'han sentit unes altres vegades.
Perquè com està molt interessada en periodisme, què és el que farà, està estudiant, està començant,
bueno, ha de començar, però ja ho té molt a la vora,
doncs a vegades ha vingut aquí a fer algunes pràctiques, no?
I ha fet unes entrevistes, i ha fet algunes coses,
que he tingut que parar perquè quan arriben exàmenes són el primer.
Sí, sí, sí.
Bueno, Montser?
Sí, doncs la Lucía Fuentes Badia és nascuda a Sant Lluís,
i viu aquí a Sant Lluís, escolaritzada a Barcelona,
i ara està acabant el segon de batxillerat,
i el seu objectiu, la seva tria, és fer un doble grau de comunicació i periodisme.
Per això ha passat per aquí, per la ràdio d'Esvern,
amb aquesta intenció de descobrir in situ, que és com el periodisme.
Després també, ella és, la Lucía participa a la parròquia de Sant Justi Pastor,
i ens ha triat un llibre que fa...
El comentarem, com sempre, perquè vosaltres ja sabeu que la paraula viscuda,
la persona que ve, doncs li preguntem,
has llegit alguna cosa que t'ha cridat l'atenció?
Has tret alguna conclusió?
Ens pot explicar què has vist amb aquest llibre,
en el sentit d'emocionalment, podríem dir, inclús.
I ella ens ha triat un llibre que l'autor porta un pseudònim,
o sigui, el llibre, la gent jove, perquè és un llibre per joves,
i no tan joves, eh?
Que es diu, l'autor es diu Blue Jeans,
però Blue Jeans és el pseudònim d'un autor que es diu...
Com se diu l'autor?
Francisco de Paula.
Francisco de Paula Fernández, eh?
Aquest senyor escriu per la gent jove,
i tinc entès, això no m'ho ha dit la Lucía,
però tinc entès que algunes persones els han fet llegir
llibres del Blue Jeans dintre del batxillerat,
com el llibre de lectura, sobretot d'uns anys enrere.
Ostres.
Així m'ho hem dit, però no aquest, eh?
Perquè aquest dintre de ser per joves,
pues tiene su puntito así picantín.
Una mica, una mica.
I ara després la Lucía ens dirà el per què...
O sigui, el primer de tot, després ja el comentarem,
però per què ha agafat aquell llibre?
Què és el que ha tret en conclusió del llibre?
O què li ha cridat molt l'atenció?
Doncs mira, a mi m'encanta com escriu aquest autor.
Ho fa tot superfàcil de llegir.
Sí, és molt àgil.
Sí, superàgil.
Jo és que puc passar...
Sí, en un cap de setmana m'he acabat dos llibres d'aquest autor.
O sigui, és superfàcil de llegir-ho.
I doncs, a mi m'agradava...
Jo coneixia de l'autor només llibres amorosos i això,
però de sobte va treure aquest llibre amb un assassinat.
i, més clar, també amb amor.
I em va encantar, em vaig enamorar del llibre.
Jo me l'he llegit no sé quants cops.
I, clar, què és el que m'agrada?
Doncs que no pots confiar en res.
Estàs tota l'estona en tensió, primer de tot.
I és una cosa molt actual.
O sigui, no és molt probable la trama, però...
Bueno, aquí discrepo.
Ah, sí?
Sí.
La trama no és actual, però sí que es pot donar.
no és tampoc inverossímil.
Tampoc, no, no, no.
És molt realista, també.
Però és com...
No ho veiem cada dia, tot això.
Ah, bueno, és que si no malament, eh?
No, no, ja, també és veritat, també és veritat.
Però això, que està tota l'estona en tensió
i et manté amb ganes que surti una segona part,
que és impossible que hi hagi, però...
Sí, perquè allò ja s'ha manifestat
que no hi haurà una segona part.
No, no, no, no.
Jo no dic tant.
No?
Ho diu ell, eh?
No, no.
Jo el que...
No volem fer espòilers del llibre,
perquè el que li agradi,
doncs, el té que descobrir.
Clar.
El llibre, el títol del llibre es diu El campament.
I a grandes rasgos,
explicarem una mica la trama,
perquè si no també penseu
i què estan dient aquestes noies.
Això de noies també,
per la Monsi, per mi, no?
Doncs és...
Gràcies, gràcies.
La trama consisteix en un senyor que és riquíssim
i aleshores vol fer com una espècie d'experiment,
perquè com no té ningú que pot ser el seu oreu del gran imperi que té,
busca dues persones,
que ell les selecciona,
perquè formin un grup de deu persones
una miqueta més grans que adolescents,
perquè no poden passar de 23 anys.
I la condició...
Bé, i els porta en un lloc aïllat del ple Pirineu.
La condició essencial és que no tinguin mòbil,
que no es puguin comunicar en l'exterior.
Queden completament aïllats.
I solament a través d'aquests dos monitors,
un Gema i l'altre Martín,
doncs que poden comunicar-se amb l'exterior.
I aquests tenen totes les comoditats,
està tot, bueno, en un hotel de 5 estrelles.
Però, clar, què passa?
Aquestes 10 persones que estan triades i seleccionades
en un munt de gent jove,
tots tenen una tara,
encara que no es manifesti,
però que això ho sap el promotor,
d'alguna cosa traumàtica
que el pot marcar del passat,
que després, al llarg de les novel·les,
va desenvolupant.
I aleshores, esclar,
la competició aquesta,
d'entre uns i els altres,
per veure qui queda,
que serà l'hereu,
doncs és la trama d'intriga 100%.
I aquí viene
aquell de Pulp Fiction,
com se diu?
Com se diu aquell,
el que fa...
Tarantino, gràcies.
Bé, menys mal tenir un assessor,
va molt bé, eh?
Sí, la novel·la és una mica,
a vegades,
surt escenes que són molt tarantinianes,
però, com deia la Lucía,
mantén el lector
que tens que estar una mica
pendent de la lectura,
perquè si no et pots perdre.
I encara així tot no?
Bé, i continua,
perquè ets tu la que l'has llegit.
Exacte.
No, no,
i llavors apareix un succès,
no?,
en el que apareix un mort,
i clar,
ningú ha pogut entrar,
llavors ha de ser algú d'allà.
I, doncs,
comença ja tota la trama,
averiguar qui és,
és que ningú sap,
llavors tothom dubta de tothom,
i, doncs,
això està en tensió
tota l'estona
i donen ganes
de seguir llegint
cada capítol,
d'acabes un capítol,
i dius, bueno,
segueixo el següent,
perquè, a més,
les històries van intercalades.
Llavors,
clar,
acaba la història d'un
i acaba amb tensió,
llavors dius,
ostres,
vull saber més,
però no,
comença la història d'un altre
i te'l deixa en tensió també.
D'un altre et refereixes
d'un altre personatge.
D'un altre personatge,
sí, sí, sí.
Aquests deu,
que n'hi ha deu?
Doncs van intercalant
i, clar,
t'has d'esperar,
això, esclar,
això et fa més ganes
de llegir,
però, clar,
també és veritat
que et pots anar perdent
i has d'estar atent,
has d'estar atent.
I, com a cada un d'ells
té dintre del senyor
Fernando Godoy
i dintre dels monitors
els que els ha catalogat,
doncs tots ells
amb aquesta taca
d'abans,
de la seva més joventut,
prejoventut,
perquè són joves tots,
doncs,
mentre es va explicant,
també t'explica
l'escena
per què se li diu això
i per què li han
l'antillat
de o assassino
o de pecador
o de mala madre
o de...
Fem flashbacks, no?
Això mateix.
I, esclar,
tot això
no és un llibre,
és molt fàcil,
és molt àgil,
però, ojo,
el que llegeixi
que estigui pel llibre,
perquè si no es perd, eh?
Esperi,
l'he de donar una punyalada,
tu, ostres!
Ara,
el que a mi m'ha agradat molt
de la Lucía,
que quan m'han dit,
diu,
parlarem de la desconfiança,
de la confiança
i la desconfiança,
no?
Sí.
Però ara tu tens
una desconfiança
més grossa,
que has buscat
una part del llibre,
de les más medias,
em diuen,
saps?
Sí.
Les más medias
és de què és, no?
I acabes
per aquestes derroteres.
Sí, sí,
no,
que avui en dia,
doncs,
la gent té
les reds socials
com un model
a seguir, no?
Com que tothom
diu la veritat allà
i, ostres,
hi ha gent,
molta gent
que acaba
amb trastorns
perquè es creu
que veu
a les reds socials.
hi ha una escena,
això és aquí,
de la Lucía,
que és un personatge
que treballa
a les reds socials,
és una influència
i, doncs,
aquí revela
que has de mentir,
mira,
és això,
eh?
Sí.
Lucía no dice,
està en castellà igualment,
Lucía no dice nada,
va hacia una roca
al borde del terraplen
i se sienta en ella
per atar-se
los cordones
de las tapatillas.
Pensa en lo último
que ha dicho Alexis.
En alguna parte
debe encontrarse la verdad.
ella ha mentido
en numerosas ocasiones.
No siempre ha sido sincera,
sobre todo en las redes sociales,
pero si algo quiere,
tienes que hacer lo posible
para conseguirlo,
a pesar de que no siempre
sea la manera correcta
o toque rebajarse
para lograr tus propósitos.
Estaba dispuesta
a cualquier cosa
para triunfar en internet,
incluso a vender su alma al diablo.
Doncs,
clar,
la gent
es creu tot
i diu
el que
feu que vulguis
per aconseguir
el que vulguis.
Sí,
bueno,
tota la trama
que va així.
però no sé
si és molt lícita
la realitat.
No,
de lícita
la gent,
eh?
Lucía,
que te pego
si tu creus
que és molt lícita.
No,
però molta gent
s'ho creu.
No,
la gent
ara
es posen
de moda
de paraules
ingleses
i comencen
com si
el fake news.
Doncs,
les redes sociales
a vegades
i això
inclús
per al poble
en general
també és dolent
perquè moltes vegades
quan diuen coses
no acabes de pensar
bueno,
és veritat
el que et diuen
o no és veritat.
I més,
diguéssim,
quan una persona
s'està formant,
no?
quan un jovent
s'està formant
encara costa més
discernir
la mentida
de la veritat
perquè la mentida
l'embolcallen
molt bé
totes les redes sociales.
És el que ets de,
clar,
i li posen
a tots els editaments.
Però a mi em sembla
que també
aquest trosset
que has llegit
que és aquesta
compatibilitat
que es dona
a la pròpia novel·la
i que també es dona
a la societat.
Totalment.
O sigui,
ja
predomina
actualment
en la nostra societat
un individualisme
i llavors
quan hi ha coses
que s'han de fer
en comú
o que pot,
com en aquest cas,
que pot ser
un hereu
d'un imperi,
doncs llavors
tot,
o amb les feines,
doncs tot
és aquesta
compatibilitat
que de vegades
són cops de colze,
no?
Passen
més que cops de colze,
no?
Sí, sí.
Bueno,
i tant,
perquè aquí
queden,
queden ja fet fiambre.
No és que passi colze,
és que els van matar,
els van matar
uns als altres
i és això que deia,
que esclar,
vols mirar més
perquè penses
potser sí que aquí
aquesta és la culpable
o aquest és el culpable
i pum,
després resulta
que l'han mort.
I ara què ha sigut?
I així va sent.
I al final
és molt peliculero
que et deixa encara
més amb la boca badada.
Però no diguis res, eh?
No, no,
no se puede hacer spoiler
de cap manera.
No fem spoiler.
No, res, no, res.
No, el que vulgui
que el llegeixi
i que li vagi bé.
Que estàs buscant
alguna coseta?
Sí.
és que parlar de la confiança
penso que
amb aquesta trama
és molt difícil
que hi hagi confiança
justament amb això
perquè la trama
neix des de l'ambició.
Clar.
i llavors
cada un
va a la seva, no?
I llavors
és molt difícil.
I llavors
del Francesc Torralba
que és un gran filòsof
la confiança
diu
la confiança
és una relació
de rostre a rostre.
Obeeix
el desig
d'obrir-se
d'exposar
d'exposar
lliurement
el propi jo
de manifestar
el núvol
de pensaments
i els sentiments
que ens bullen a dins.
Per tant
o sigui
clar
imagina't
amb aquesta
trama
quina confiança
hi pot haver cap?
Cap.
No hi pot haver cap.
Totalment.
A vegades
es fan confessions
un a l'altre
quan van en parella
i aleshores
dius
sí
però no
jo no soc
jo no soc
com va?
I després resulta
que
es demostra
el contrari
i no se sapé
ell continua dient
que és un pacte
tàcid
invisible
sense papers
ni signatures
una forma
de fer
laica
que no s'eleva
cap amunt
però que fa
possible
la vida
aquí baix
la confiança
entre les persones
va?
Sí però
és molt difícil
en veritat
o sigui
hi ha gent
que li és molt fàcil
i hi ha una altra
que li és super complicat
confiar en l'altra persona
però hi ha gent
en canvi
que li és super fàcil
que pot confiar
en tothom
i després es porta
jo no crec
que sigui
una qüestió
de facilitat
bueno
jo estic una mica
amb ella
sí que crec
que n'hi ha
una mica
de facilitat
per exemple
si tu
doncs
creus en els altres
o penses que sí
no veu maldat
en els altres
però si tu tens res
cel
perquè n'hi ha
algú
que no sospites
una cosa
és que ja
per la manera
de comportar-se
l'altra persona
diguis
ei
què ha passat aquí
però si no
d'entrada
se li dona
tota la confiança
del món
el que passa
que esclar
qualsevol
obre la porta
si no el coneixes
vull dir que
i el dia d'obrir
és metafòric
això que estic dient
el que passa
afortunadament
les tres
que estem
en aquesta taula
tenim confiança
en Déu
també diu
que necessitem
confiar
és una necessitat
també
perquè aquest llibre
parla de les emocions
i necessitem
confiar
perquè
abans que res
en nosaltres mateixos
i en la nostra capacitat
d'afrontar
allò inesperat
per tant
o sigui
de vegades
no és
només confiar
en les persones
sinó
en nosaltres mateixos
o a nivell col·lectiu
també
confiar
en el que és social
i a moltes
la confiança
la podem posar
tant a nivell personal
com a nivell col·lectiu
no?
bueno
jo me la faria
la pregunta
també me la faria
és
confiem en nosaltres?
això ho deixo
així entre comillas
Carlos
tu confies?
sí
molt bé
gràcies
també
hi ha moments
quan la confiança
s'esgota
la vida
es desveu
un infern
àrid
un escenari
presidit
per la vigilància
i per la por
que és el que també
passa aquí
no?
sí
s'esgota
la confiança
sigui poca
o la poca
que hi havia
ja d'entrada
s'esgota
i llavors
es desveu
un infern
a vegades
això sí que és quotidiano
no?
potser les parelles
l'altre li mira
el mòbil
de la dona
o al revés
i ja li entra
el patatús
una desconfiança
que ja no veu
però a mi m'agrada
el que tu
el que tu volies
posar de manifest
m'agrada molt
perquè tu
potser més
que de la confiança
i desconfiança
és
exposat de manifest
que amb les reds
les reds socials
no?
doncs
ella
com a jove
dona un crit
als de Sant Just
joves
si no joves
aneu al tanto
no us creieu
el que diuen
les reds socials
perquè ho fan tot bonic
per poder aconseguir
el que volen
no?
sí
per aconseguir diners
likes
i seguidors
clar
la qüestió és
destacar
o tenir un lloc
o el que sigui
i la veritat
no té lloc
en aquell
no
en aquella carrera
no
no
no
però bueno
jo crec que tindrem
que situar
a més
mira
nosaltres aquí
també podem llegir
sempre llegim
el
el d'allò
l'Evangeli
cada vegada
que acabem l'admissió
i el que és molt bonic
ja veureu
l'Evangeli d'avui
que
només centrar
parla de la confiança
ostres
o sigui
els que som creients
i que no vol dir
que siguem
ni millor
ni pitjor
que els altres
ni molt menys
però
quan
creiem
tenim confiança
si no creiem
si no creiem
no
no
quina confiança
pots tenir
si no creus
per exemple
ara el que estem dient
aquí
no estem fent
proselitisme
no?
però vull dir
o creiem en Déu
o no creiem en Déu
o creiem en els germans
o no creiem en els germans
ara
que aquest fenomen
és evident
que la gent normalment
i després del Covid
encara més
sembla mentida
però aquestes
malalties
també ho fan així
perquè aleshores
tu veus una persona
pel carrer
li donaries una abraçada
però penses
ei
a veure si té encara Covid
m'encomana
és confiança o no això?
posa exemples
no
jo
jo crec que
vivim en una
en una societat de falsetat
de
no sé
veus la gent pel carrer
i a lo millor
et somriuen
i després es giren
i comencen a parlar
amb l'altra persona
malament de tu
és molt normal això
te pego
no
tu quan veus això
res
tens que dir
que macos
sí
preciós
no però
no però
fa pena
home
clar que fa pena
molta pena
molta
però és molt més comú
del que la gent s'imagina
però tu no creus
que si no hi hagués més
cara a bondat
cara a que les coses
anessin bé
estaríem
donant-se bufetades
tots
jo crec que dintre de tot
dintre de totes les coses
que veiem
que són el que estàs dient
és una realitat
predomina
la bondat de la gent
i predomina gent
que es confia
i la que rep
la bufetada
saps
que dius tu Montse
és veritat
que pot passar això
però
també
penso
doncs
quan
et trobes això
pel carrer
o el que sigui
és perquè
això vol dir
que s'està
en un poble
o una ciutat
la ciutat
potser ja no
això no es pot
precisar tant
però
s'està en un poble
però
a la vegada
tant
o sigui
tant hi ha
aquesta part
com la part bona
o sigui
les persones
o sigui
també donen
no només critiquen
si n'hi ha que critiquen
també donen
donen
o sigui
quan
hi ha
alguna manifestació
d'alguna cosa
dintre del veïnatge
o sigui
que
en tot cas
jo també penso
com la Línia
que
hem de descobrir
aquesta altra part
que també hi és
perquè
si la descobrim
confiem
perquè
jo
heig de confiar
en un
i no en un altre
o sigui
aquesta persona
per mi
mereix tota la confiança
també
però si tu vips
jo saps què dic
mentre parlen de mi
no parlen de ningú més
ostres
doncs sí
hem vist d'una altra manera
clar
és dius
bueno
és que
i això penso que no
m'ho he inventat jo
no sé si ho havia sentit a casa
però
tens-ho
però no
és que
és que passa
que potser també
el fer-te més gran
i veure les coses
des de més lluny
veus que són tonteries
tu no estàs pensant mai
que per exemple
que a vegades
diem
ai
senyor
és que me t'has d'ajudar
que no sé què
bueno
Déu t'ajudarà
però primer
apanya't tu
no?
clar
però després
el que
el que
s'ha de fer
és
bueno
aquí estic tu
jo ja no puc
ajuda'm tu
vull dir
i confiar
i després també
tu vas pel carrer
no passa ningú
bon dia
bon dia
no costa res
és el que deia la Montse
això pot passar
en el poble
però esclar
potser
en un d'allò
estàs en un ascensor
i al pis de dalt
viu un mala sombra
ja sempre tot el dia
està fent soroll
i pugeu l'ascensor
tots dos junts
i bon dia
i a part de dir bon dia
diu
mala punyalat
també
ostres
tant com això
no llega
no llega
la punyalat
no
no
no
bueno
ara sí que m'agrada
el que ha dit
a mi m'agrada molt
el que ha dit la Lucía
de les redes sociales
perquè és veritat
però la gent
la gent
en el col·legi
tindrien
que ensenyar molt
i inculcar molt
a que les persones
els nens
els joves
sapiguessin discernir
del que és bo
del que és dolent
de l'empatia
que pot haver
amb les altres persones
però ja dintre
de les mateixes classes
ve el bullying
ve una sèrie de coses
ve els cel·lus
molts
però saps què passa?
que jo crec que això
el treball està a casa
amb els pares
o sigui
el col·le
ja poden ensenyar molt
però
ells estan allà
per ensenyar matemàtiques
llengües
o què sigui
però la casa
ha de ser
la que ha d'educar el nen
la que ha de dir
això no ho pots fer
llavors clar
en molts casos
en els bullying
i tot això
és com
la conseqüència
del desfogo
de l'ambient familiar
sí
també
tens tota la raó
ja que no puc fer-ho
cas ho faig aquí
i me'l carrego
per no donar-li
una bufetada
al meu germà
és veritat
la cosa no és així
a vegades
sí
però ensenyar convivència
també és molt necessari
no?
sí
clar
ha d'haver gent
que vigili
que digui
això no està bé
des de petits
i sobretot
quan hi ha casos així
també
diu el Carlos
que falta poquito
llegim el d'allò
llegim el
tu vols dir alguna coseta més
Lucía?
què t'agradaria dir?
què els agradaria dir?
ja no miris a la gent gran
a les teves companyes
als teus amics
a la gent que tu estimes
quin consell els donaries?
uf
sobre confiança i desconfiança
doncs
que confiïn
que no perden res
o sigui
potser
s'hi lleven un xasco
però
amb el temps
es guanya molt més
amb una persona
amb la que confies
i et dona alguna cosa dolent
que amb cinc persones
que et portin
algú
que et portin
algú bo
o sigui
és com que guanyes molt més
confiant en una persona
que desconfiant
en cinc
o sis
ara
ara m'ho has dit bé
sí, sí
abans m'he liat una mica
m'he liat
sí, sí
ho he vist
bueno
és un camí molt bo
doncs
com
sabeu
sempre llegim
l'Evangeli
estem en el diumenge
cinquè
d'A
després del temps
pasqual
i aquest
és que fa molta gràcia
perquè parla d'això
només començar
diu
lectura de l'Evangeli
segons Sant Joan
en aquell temps
Jesús digué
als seus deixebles
que els vostres cors
se serenin
confieu en Déu
confieu també en mi
o sigui
que aquesta primera oració
ja et diu
és humanament eh
tu ho tenint que obeir
diu
a casa del meu pare
hi ha lloc per tots
si no hi hagués
us podria dir
que vaig a preparar
per a parar-vos una estada
i quan haré
hauré anat
a preparar-vos-la
tornaré
i us prendré
a casa meva
perquè també vosaltres
visqueu en ella
on jo estic
i ja sabeu
quin camí
hi porta
allà on jo vaig
Tomàs li diu
Senyor
si ni tan sols
sabem on anem
com podeu saber
quin camí
ens hi porta
Jesús li diu
jo soc el camí
la veritat
i la vida
ningú no arriba a mi
si el pare
no hi va per mi
si m'heu conegut a mi
heu de conèixer
igualment el meu pare
des d'ara
ja el coneixeu
i ja l'heu vist
li diu Felip
Senyor
mostreu-nos el pare
i no ens cal res més
Jesús li diu
Felip
fa tant de temps
que estic amb vosaltres
i encara no em coneixeu
qui em veu a mi
veu al pare
com pots dir
que us mostri el pare
no creus
que jo
estic amb el pare
i el pare està en mi
les paraules
que jo us dic
no venen de mi mateix
és el pare
qui està amb mi
i me les fa
les seves obres
creieu-me
jo estic en el pare
i el pare està en mi
si no
creieu això
creieu
en les meves obres
us ho dic
amb tota la veritat
qui creu en mi
també farà les obres
que jo faig
i fins farà
de més grans
perquè jo
me'n vaig al pare
i aquí s'acaba
bueno
creiem
o no creiem?
com sempre no?
sí, sí
la que sí
a mi m'agrada aquest començament
que diu
que confiem
perquè hi ha lloc
per tots
per tots
no fa de...
aquí no hi ha cap problema
d'habitatge
no, ni en fa ninguna
distinció
no fa cap distinció
no fa cap distinció
per tant
totalment
o sigui
aquest confiar
és aquest confiar
si
amb les persones
és
és la
la base
per a la vegada
confiar
en
en Jesucrist i en Déu
jo crec que
quan un arriba
a la plenitud
podria dir
perquè seria una plenitud
de confiar cegament
en Déu
dius
no és res esotèric
no és res
no es pot
és
és
estar en comunió
amb els altres
no es pot destriar
no es pot
no, sí
no, no
dius
bueno
doncs ja està
i et ve una maldada
i et ve una cosa
t'ho dic per tu
perquè és clar
tindràs exàmens i tot
i això són coses que
que esclar
tens que fer tota la teva vida
però tu en els moments més difícils
dius
bueno
escolta senyor
jo he fet el que he pogut
com diuen els inglesos
diuen
ai déu
mai best
doncs vale
tu haces tu best
eh
però bueno
no pots més
doncs que ell s'acarregui
perquè confia
perquè diu
demaneu
i això us donarà
no, no
però a vegades
és complicat
què en dius ara nena
costa no?
molt
costa, costa
sí?
sí, sí
bueno
has dit
que els hi dius
perquè no ho has dit
o sigui que els hi dius
sí, sí, sí
que ho hem dit
jo penso que la Lucía
el fet ja que digui
que costa
perquè
aquests
és
aquest anar trobant les coses
els anem trobant
amb l'edat
sí
sí, també
amb el temps
amb l'experiència
sí
bueno no és que dius
mira como ya me voy para allá
que al menos voy a abrir la puerta
no, eh
bueno senyors
ahora sí que nos vamos
perquè si no el Carlos
se nos mata
home
no, bueno tant com això no, eh
pam, pac
bueno
això ho tornaran a escoltar
el dissabte proper
a dos quarts de dotze
gràcies per l'escoltamenta
no es diria, eh
i gràcies a la Lucía
ha sigut molt maca
moltes gràcies a vosaltres
que les coses et vagin bé
i que
els exàmenes
siguin
benévolos
no
és bueno
els professors
els exàmenes
que siguin fàcils
moltes gràcies
Lucía
i gràcies
d'escoltar-nos
tots els santjustencs
i santjustencas
l'àdio d'esfern
la ràdio de Sant Junts
98.1
Carave
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna
cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys