Title:

Infants i la mort: acompanyament del dol a l’escola, rituals de comiat i veritat emocional

## Introducció Programa dedicat a com viuen la mort els infants, tant a casa com a l’escola. Es parteix d’un text d’Helena Montiel i d’aportacions d’experts i experiències pròpies per reflexionar sobre el paper de les famílies, l’escola i la comunitat. > "A veus de la parròquia, l'espai mort i vida" --- ## Per què costa parlar de la mort amb infants ### La pregunta inesperada • Un nen pregunta a la seva mare: > "Mama, tu et moriràs?" • Dilema adult entre protegir i dir la veritat. Conclusió: cal sinceritat amb *tranquil·litat* i *respecte* pel ritme del nen. • Reconèixer la pròpia por i incomoditat: la mort ens fa sentir fràgils, però evitar-ne la conversa no ajuda. --- ## L’escola com a espai d’acompanyament ### Tabú i necessitat d’espais segurs • En una xerrada d’acompanyament al *dol* a l’AMPA, s’evidencien emocions contingudes i la manca d’espais per parlar de la mort. • Les pèrdues properes remouen dols propis; calen espais per expressar pors i sentiments. ### La guia d’Àngels Miret • A tots els centres hi ha alumnes en *dol* (avis, pares, germans, amistats...). • L’escola ha de poder parlar obertament de la mort i atendre necessitats emocionals com qualsevol altre àmbit educatiu. • Exemples de bones pràctiques: homenatges, trobades amb famílies, contes, *ritus* i espais d’escriptura o record. > "La formació integral dels alumnes no pot deixar de banda parlar de la mort i del dol" ### Necessitats del dol (apunt d’Eduard Van Erbege) • Crear moments per expressar pors i emocions; recordar i evocar les persones enyorades. • Donar resposta a necessitats concretes del dol: - Acomiadar-se - Dir "t’estimo" - Donar les gràcies - Perdonar i ser perdonats • Dos estils de resposta dels infants: connectar amb el dolor i recordar, o bé apartar el tema i trobar a l’escola una “bombolla de pau”. Tots dos són vàlids. • A partir dels 5 anys, els infants entenen la mort com a definitiva. • Clau adulta: parlar amb sinceritat i des de l’emoció. > "No podem protegir-los amb mentides. No podem amagar que estem tristos o preocupats." • Els infants aprenen del *modelatge* adult: si es viu la mort com a part de la vida, ells també podran fer-ho. --- ## Recursos i preparació als centres • Disposar de guies (com la d’Àngels Miret) a les biblioteques escolars i contes per abordar morts inesperades. • Tenir 1-2 persones del claustre formades per atendre alumnat, mestres i famílies davant de pèrdues. --- ## Aprendre de la impermanència • Acceptar que res és per sempre (ni tristesa ni felicitat) ajuda a viure amb consciència. • No és una mirada trista, sinó una invitació a gaudir el present. > Pensament clau: gaudir de la vida cada dia com si fos l’últim. --- ## Conversa i experiències: escola, natura i rituals ### Adults de referència i elaboració del dol • Mestres i adults han d’haver elaborat els propis *dols* per transmetre pau i normalitat. • Quan la pèrdua afecta la comunitat (per ex., mort d’un alumne o d’una mare), els mestres també pateixen: cal cuidar-los i ajustar la resposta. ### Natura com a educadora • Abans els infants tenien més contacte amb animals i plantes; la mort s’hi veia de prop i s’integrava com a part de la vida. • Experiències amb mascotes o animals de granja ajuden a comprendre la *pèrdua* de forma natural. ### Rituals d’escola i normalització • Pràctiques reals: parlar-ne a classe, acompanyar cerimònies, comiats al pati, dibuixos i missatges (“t’estimem”, “et recordarem”). • Menys comiats exclusivament religiosos i més varietat de *comiats* personalitzats. ### De la vetlla a casa al tanatori • Abans la *vetlla* era a casa i els infants convivien més amb el difunt; ara, al *tanatori*, la proximitat sovint disminueix. • Equilibri delicat entre protegir i no amagar la mort als infants. ### Evolució dels funerals i paper de l’Església • D’un to litúrgic més sever a *comiats mixtos* i humanitzats: semblança del difunt, lectures de nets, música estimada, projeccions. • Oportunitat per a una Església més propera als sofrents, integrant elements personals dins la cerimònia. ### Comunitat i coratge relacional • Alguns rectors prioritzen ser presents als enterraments com a gest pastoral. • A l’escola, perdre la por a acostar-se a qui pateix i obrir espais perquè expressi el que sent: això educa tota la classe en empatia i prevenció. --- ## Economia i planificació del comiat • Algunes persones planifiquen el seu *comiat* (selecció de cants, ritus). • Importància de conèixer el paper de les funeràries (servei vs negoci) i costos associats. • Assegurances de defunció (p. ex., Santa Lucía, Ocaso) com a opció per anticipar despeses. > "És molt car morir-se" --- ## Cloenda • Es recorda als oients el focus del programa: posar-se a la pell dels infants i explicar la irreversibilitat de la mort amb claredat i afecte. • Tancament amb recordatori de la reemissió i comiat.

['dol', 'infants', 'mort', 'escola', 'acompanyament emocional', 'sinceritat', 'modelatge adult', 'tabú', 'rituals', 'comiats mixtos', 'funerals', 'Església', 'vetlla', 'tanatori', 'Àngels Miret', 'Eduard Van Erbege', 'guies educatives', 'contes', 'comunitat educativa', 'cost de morir', 'assegurances', 'homenatges', 'records', 'emocions', 'impermanència']