El programa de Paraula Viscuda
i a més per nosaltres és un goig
que l'inauguri
el mossèn de la parròquia
mossèn Joaquim, bona tarda
Bona tarda a tothom
La seva veu no cal que diguem
perquè tothom la coneix
La Montserrat Giró que està aquí
també els desitja bona tarda
i avui parlarem d'una cosa bastant interessant
I serà el mossèn el que té que parlar
Bona tarda a tots i totes
Llegirem el mossèn
Ens ha proposat de llegir
uns folletons que s'han donat fins ara
i el diumenge que ve
penso que serà l'últim
dirigits per Justícia i Pau
però que parlen molt de l'ecologia
Nosaltres sabem que el papa francès
té una verdadera obsessió
i el nostre mossèn també
i tots nosaltres som ecologistes
perquè si no cuidem el món
ja veurem on anirem a parar
i aleshores ell després ens dirà el que ha triat
i ho anirem comentant
I ara la Montserrat no sé que vol explicar alguna cosa
No, penso que parlar del mossèn
quan porta, o sigui, quants anys hi ha que està a Sant Just
i que totes les persones que el tracteu
i el coneixeu
perquè també a través d'altres situacions familiars
també ell hi és
i el podeu trobar quan el necessiteu
no cal que us doni cap explicació de com és
No, no, i els que no col·legin
que s'apropin a l'eclisi
sempre seran ben rebuts
Oi, mossèn?
Ah, sí, no, les portes jo les tinc
Bé, de dia
No, de dia no
De dia estan tancades
perquè, sobretot, mantinc les portes tancades al marge
perquè és que, de veritat
on fa de rector a moltes parròquies, etc
n'he vist de tants colors
de tots els pobles que hi ha estat
que prefereixo més tenir-la tancada
i així per cas ja l'obrirem en determinats moments
i, sobretot, a partir de la tarda
quan som allà
però, si no, no
M'agradaria tenir-la oberta tot el dia
però no em veig en cor
degut a les cambarrades
perdoneu l'expressió
que es fan a l'església
i, per tant, prefereixo més això
Molt
Però ara sí
Ara la tinc oberta
que és amb la veu
Sí
no amb les portes
Bé, aquests espècies, podríem dir, de fulletó
que ha anat sortint
i que parlen de coses molt interessants
doncs és part del nostre programa
nosaltres durem, diem, paraula viscuda
al nostre programa
i aleshores el mossèn ha triat això
A les sis, deies tu, Montse
perquè van per números
va sortir el primer, el segon i el tercer
i ara amb els sis
és molt, molt interessant
i parla del Pare Nostre
i quan ens parla del Pare Nostre
que tots és una oració que la coneixem
doncs en cada una de les oracions
frases
perquè si dic oració
pensarà que és pregària
no, oració gramatrical
doncs això tenia un petit comentari
que és molt interessant
ara després ho veurem
Què volies dir, Montse?
No, jo volia dir que
és un
que hi ha
la part del davant d'aquests
que no som trictis
perquè és un
o sigui, hi ha
una frase
de l'encíclica
del Papa Francesc
de l'Eudato Si
i
el que es publicarà
fins al diumenge que ve
és el temps de la creació
després vindran altres temàtiques
totes relacionades
amb la
amb la
la Mare Terra
i
la que avui tractem
és del temps de la creació
Molt bé
i ara
passarem
a la lectura
i el mossèn anirà
aclarint tots els punts
que nosaltres
potser no els tenim massa clars
Comencem
Diu
Fixeu-se bé
que us he dit abans
les oracions gramaticals
podríem dir que formen
l'oració del Pare Nostre
comença així
Pare Nostre
que estàs al cel
i a sota té
amb nosaltres
i amb tot el creat
Santificat
sigui el teu nom
per la fecunditat
de la terra
i l'existència
de tots els vivents
Vingui a nosaltres
al teu regne
de veritat
de justícia
d'amor i de pau
Facis la teva voluntat
de viure feliços
els teus fills i filles
i que sigui respectada
tota la vida
aquesta és la primera part
del Pare Nostre
i ara el Montse
és el que li toca parlar
o la Montse
que digui el que vulgui
No, jo només pensava
dir que
llegir-se el Pare Nostre
seguit
doncs
bueno
són unes frases
conegudes per tothom
o molta gent
i llavors
el que passa
és que dius
vas passant
de llarg
de les frases
perquè com que
estem acostumats
a resar-lo
tantes vegades
potser
o llegir-lo
o comentar-lo
resulta que
aquestes frases
passen de llarg
Pare Nostre
que estàs al cel
santificat-s'hi
el teu nom
i nosaltres
la vostra reina
facis la vostra voluntat
i les diem
a vegades
com una mena
de repetició
i prou
en canvi
el fet de posar-li
incorporant-li
elements
que ajuden
a comprendre
el sentit
de les frases
t'atures
molt més
i pares
molt més
compte
del que estàs dient
Pare Nostre
que estàs al cel
i llavors
et fa comprendre
que no és el teu Pare
és el de nosaltres
amb nosaltres
i tot el creat
que no està allunyat
de nosaltres
sinó que està
amb nosaltres
tots plegats
i amb tot el que ens envolta
en aquest món
per tant
situes a Déu
molt proper
és un Déu
que no està lluny
sinó que és un Déu
que està a la prop
potser no n'hi farem cas
mira
això depèn de cadascú
però
la proximitat
de Déu
crec que és
a través d'aquesta exclamació
de Pare Nostre
no Pare meu
sinó
Pare Nostre
és la voluntat
de Jesucrist
de fer-nos arribar
a un concepte
de germanor
entre nosaltres
els que estem aquí
a la Terra
i a més a més
en comunió
tots amb el creat
i em sembla
que el Sant Pare
en totes aquestes coses
que està demanant
últimament
que respectem
el nostre món
ens ajuda bastant
a comprendre-ho
i llavors
jo em sembla
que tot això
ens ajuda
que
doncs
si estem d'acord
amb que Déu
és el Pare Nostre
i que
està amb nosaltres
i amb tot el creat
la manera
la manera de santificar
el seu nom
per la fecunditat
de la Terra
i l'existència
de tots els vivents
és a dir
aquesta fecunditat
universal
tant pels sers vivents
com per tot
el que és la naturalesa
em sembla
que és un Déu
que de veritat
és l'artista
permeteu-me l'expressió
i creador
de totes les coses
de com hem d'estimar
totes les coses
no només les persones
sinó que
la manera d'agrair-li
santificant
el seu nom
és
estimant
el que ell ha fet
i el que
ens ha fet
a nosaltres
també
i aquest
vingui a nosaltres
el teu regne
no és un regne
imperial
no té res a veure
aquí la monarquia
sinó que més aviat
és tot un sentit
de reina
que surt
del cor
de les persones
un regne
de veritat
de justícia
d'amor
i de pau
no té res a veure
amb les guerres
no té res a veure
amb la injustícia
no té res a veure
amb tots els disbarats
que estem fent
que estem fent
de gent
que han de marxar
de la seva terra
han de marxar
no
és un reina
d'amor
i de pau
no és un reina
de domini
i d'imperi
per tant
és un reina
que
només
des del cor
de la persona
es pot entendre
i que com que són
valors de Déu
valors de l'esperit
en l'home
i la dona
és igual
és una manera
d'expressar-nos
que alerta
que aquest reina
ha de sortir
del nostre cor
no és un reina
muntat
amb tribunals
amb presons
no és un reina
que està muntat
amb grups
determinats
de pressió
davant d'uns altres
sinó que és
de veritat
de justícia
de morir de pau
i si deixem
que aquest reina
de veritat
creixi
en nosaltres
el món
serà
d'una altra manera
per tant
aquest demanar
que es faci
la voluntat
de Déu
fixeu-vos-hi
que
amb aquestes
paraules
ja ens diu
que és
la voluntat
de Déu
de veure
feliços
tots els fills
i filles
que sigui
respectada
tota vida
no val
només
la meva
sinó
la de tots
i aquest sentit
universal
és l'únic
que ens pot
agermenar
per salvar
el nostre món
si això
ho oblidem
veureu
com cada vegada
més el món
serà destruït
vols
fer algun comentari
penso que
que
el pare nostre
que
després anirem
a la segona part
del pare nostre
també
sí
el pare nostre
calem
això que deies
que moltes vegades
doncs
el resem
i moltes vegades
el recordem
a través
o sigui
de l'Evangeli
i en la missa
del diumenge
o sigui
hi ha aquestes
que aquestes
frases
és que podríem dir
que són com
aquests anunciats
però que
al darrere
d'aquests anunciats
hi ha
tota la riquesa
que hi podem posar
cada un de nosaltres
el com entenem
o sigui
cada una d'aquestes
és la reflexió
la reflexió
que acaben fer
del mossèn
és aquest
el que acabes
de
de reflectir
ara
perquè
de vegades
doncs
pensem poc
que és un
que és una
pregària
comunitària
que té
aquest
significat
de dirigir-nos
a Déu
Pare
o sigui
que us faci
la teva voluntat
que moltes vegades
pensem més
en aquesta
voluntat
com
mala presa
que la voluntat
acceptem
la voluntat
de Déu
no no
o sigui
ell
aquí ens diu
que vol
que siguem feliços
que volem
acceptar la nostra
voluntat
parlem de tot això
ens vol veure
feliços
i això
és realment
una
una
d'una esperança
i d'una
tan
tan preciosa
que realment
m'agrada molt
continuem amb el
Pare nostre
si us sembla
diu
ara ve la segona
part
el nostre
pa de cada dia
donem-nos
el dia d'avui
perquè
partit
i compartit
tothom
en tingui
el suficient
i puguem
viure en plenitud
perdona
les nostres
culpes
la manca
d'amor
pels altres
l'afany
d'acaparar-se
sense compartir
l'individualisme
egoista
l'explotació
de la natura
la manca
de cura
d'altres espècies
de solidaritat
amb
generacions
futures
així com
nosaltres
perdonem
aquí
o d'allò
cercant
la reconciliació
per la justícia
i la pau
i no ens deixis
caure en la tentació
de donar-te
l'esquena
d'ignorar
els germans
i germanes
d'oblidar
o descartar
els pobres
de convertir
la cura
de la creació
en abús
i explotació
i una altra
pregària
i deslliure'ns
del mal
de destruir
o maltractar
la vida
de cada ser
i l'harmonia
de l'univers
amén
és curiós
si us hi fixeu
que
de vegades
el sentit religiós
s'assumeix
com una cosa
personal
com una cosa
íntima
una cosa espiritual
una realitat
en el ser humà
que si creu
bé i si no hi creu
doncs mires
doncs mires igual
quan de fet
el creure
et porta
a acceptar
els altres
estimar els altres
estimar la natura
a ser conseqüent
amb el que dius
perquè de veritat
puguem dir
puguem dir
pare nostre
com deia abans
no pare meu
sinó
pare nostre
i que si no
ho entenem
això
estem
destruint
sens dubte
i sense cap
prejudici
el món
el que tenim
el que ens envolta
les persones
bueno mira
si n'hi ha
que s'ofeguen
aquí al mar
doncs que s'ofeguin
perquè van
caminant
d'aquesta manera
i perquè van
pel món
d'aquesta manera
expatriats
etc
refugiats
tot això
no ens va ni ens bé
ens escandalitzem
pel número
però no per la realitat
que no depèn del número
ni que fossin menys
tant de bo
doncs no hauria
de valorar el número
sinó el sol fet
que aquest drama
es dongui
vol dir
que estem
sospesant més
el que tenim
que el que som
i les persones
com que aquestes
no ens aporten res
sinó el contrari
problemes
doncs quan més lluny
estiguin
i més oblidats
estiguin
i potser fins i tot
a vegades
encara que s'ofeguin
mira
perquè venen
ningú els diu
que vinguin
d'aquesta manera
si volen venir
que vinguin
i si es queden
a mig camí
doncs que s'hi quedin
esclar
llavors
trobes
el nostre pa
de cada dia
doneu-nos-lo
avui a cert
perquè partit
i compartit
tothom en tingui
el suficient
i pugui viure
en plenitud
ja no és el pa
que jo em menjo
tipiòtic
tothom
i aquella frase
catalana
tipiòtic
tothom
no, no, no
tip tu i prou
tant te fan
els altres
quan només
pretens això
és perquè aquest pa
que es pot compartir
que no és
lògicament
només el pa
en el pa
jo hi trobaria
tot el que és
cultura
tot el que és
compartir
diferents tendències
amb polítiques
diferents
etcètera
tot això
aquell
cada dia
bueno
el que estem passant
ara
és també
el pa
de cada dia
per a tots
els que estem
aquí
a aquesta terra
i per tant
doncs
vol dir que tots
hi hem de participar-hi
i mirar que sigui
profitós per tothom
no només per uns quants
o per una ideologia
determinada
sinó per tots
i esclar
això és el que ens fa veure
que després
puguem dir
o hàgim de dir
perdona les nostres culpes
perquè de veritat
que no ho fem
sí, perdó
jo aquí en aquesta
quan diu
perdona les nostres culpes
i ara saltem
tot el que diu
que és molt bonic
diu
i així com nosaltres
perdonem
i ho fa l'efecte
que si som molt conscients
a vegades
hem de pensar
com perdonem nosaltres
perquè a vegades
quan ens ofenen
quan ens diuen coses
que ens sembla
que el nostre jo
o l'ego
el tenim una mica així
aleshores ens molestem
de seguida
som conscients
de perdonar
com nosaltres
perdonem
o sigui
tenim consciència
de saber perdonar
que també costa
no?
i en canvi
fem la pregària
de
senyor
senyor
perdona'ns
a nosaltres
però nosaltres
què?
el que passa
és que moltes vegades
això de perdonar
vol dir
donar-se
compte
que no ha estat
cercant
la reconciliació
per la justícia
i la pau
a través de la teva manera
d'actuar
sinó que
bueno
et perdones
les ofenses
que si t'han dit
vés aquí
o vés allà
doncs mira
bueno
ja et perdono
o no
però no és aquesta
la compassió
que cal
és una
reconciliació
és a dir
fer-te teus
els problemes
dels altres
perquè junts
hi puguem
fer front
sense acusar-ne
ni fent-nos
judicis
dels uns
amb els altres
sinó
deixar
que es faci
entre tots
la veritable
justícia
i la pau
s'estableixi
entre germans
que al cap i a la fi
tots som germans
com deia aquell
doncs per part de Déu
i això em sembla que sí
que és veritat
que l'hem de treballar més
eh
i no ens deixis caure
amb la tentació
de donar-te l'esquena
d'ignorar els germans
i germanes
d'oblidar
o descartar
els pobres
de convertir
la cura
de la creació
en abús
i explotació
que és el que es fa
mare de Déu
aquí dins
hi som tots
volgulicats
aquí eh
vull dir que
és una extensió
d'acusació
personal
que entre tots
ho destruïm tot
ningú és més
destructor
tots
i col·laborem
d'alguna manera
per tant
és una visió
jo diria
que
o abraça
tota la humanitat
cada vegada
que resem
el Pare Nostre
em sent unit
amb tota la humanitat
o és una oració
falsa
ja sé
que no tot
depèn
de cadascun
però una mica
sí que cadascun
pot aportar
en bé de tots
i hem d'analitzar
la nostra vida
si de veritat
som subjectes
que construïm
aquest reina
de Déu
que ella ha fet
i establert
en el món
quan
ja des del principi
a Dan i Eva
aquí tens
tot el paradís
fes-ne el que vulguis
aquella reflexió
poètica
d'aquell moment
quan es va escriure
allò
que no té res
de veritat
per dir-ho així
no era una cosa real
sinó que és una peça literària
per expressar
un contingut
esclar
quan diu
aquí ho tens tot
però deixa aquell arbre
no em mengeu res
tot l'altre
em podeu menjar
van anar
a menjar
d'aquell
a veure
aviam què passa
aviam si som com Déu
i això és el que em sembla
que ens passa a nosaltres
volem
apoderar-nos
de la naturalesa
destruint-la
moltes vegades
i fent més mal que bé
tots ho sabem
i en canvi
donar l'esquena
als germans
ignorar els altres
oblidar
o descartar
els pobres
de convertir
la cura
de la creació
en abús
i explotació
tot això
ho fem
i dius
home
jo no
no tu no
però estàs en una societat
que sí que ho fa
no
no
sí eh
ho sent
perquè a vegades
és això que dic
que
a vegades
volem
fugir
de
la culpa
i no
a vegades
nosaltres també ho fem
si pensem més
que no
coses
potser més senzilles
més senzilles
però que en realitat
també no
no anem
bueno
el que és importantíssim
per mi
bueno per mi
i per tots
crec
és
haver
treure
no
el suc
perquè ja
n'hi ha prou
amb les
expressions
que té el pare
nostre
sinó
adonar-nos
d'aquestes reflexions
que acaba de fer
i de la transcendència
que poden tenir
perquè
esclar
no és aquella
cosa
que ens van ensenyar
de petits
i que ja la fem
de memòria
i bla bla bla
i ja està
no
aleshores
s'ha adonat-se
de tot això
i dintre de tot
aquí veiem
dues coses
dues vegades
que demanem
a algú
algunes altres
li donem
les gràcies
però
el pare nostre
potser
sí que és
aquesta oració
que ens va dir
va dir
quina oració
i ens va ensenyar
el pare nostre
perquè
era
pare de tots
això és el que està
em penso
que és el que està
digint
recordo avui
que se celebra
en la litúrgia
de l'església
Santa Teresa
Santa Teresa
de Jesús
d'Àvila
doncs
aquella dona
li van preguntar
un dia
a les germanes
del convent
escolta'm
tu ja fas pregària
oi?
diu sí
diu
i quina pregària fas?
diu
el pare nostre
el pare nostre
crom
això el dius
més vell
que res
li deien
però com ho fas?
diu
començo
pare
només dient
pare
ja em passo
tot el dia
pensant en allò
què Déu vulgui dir
per mi
que Déu és
pare
de tots
llavors
estic
tot un dia
pensant
que Déu és
pare
a continuació
l'endemà
nostre
diu
però quant et dura
això?
diu
a vegades una setmana
el pare nostre
i ho deia
tan tranquil·la
no?
diu
perquè
pensava
el que estava
dient
perquè si no
esclar
comences a dir
pare nostre
i tant se val
dir una cosa
com una altra
i que no saps
a vegades
ni que l'acabes
de dir-ho
ai que l'he resat
no sé si l'he resat
o s'ha deixat
alguna oració
aquesta
aquesta anàlisi
que fa
el papa
en aquest sentit
a partir d'aquesta encíclica
doncs
aquestes
paraules
del començament
que diu
que en el diàleg
amb els seus deixebles
Jesús
els invita
a reconèixer
la relació
paterna
que Déu té
amb totes
les criatures
i els recordava
que amb una
conmovedora
tendresa
com cada una
d'elles
amb cada una
d'elles
és important
els seus ulls
és a dir
ens fa entendre
que
o tenim aquest sentit
universal
i tots
hi estem compromesos
a viure
o la nostra vida
no té massa sentit
no té massa sentit
només ser sentit
sí
si tenim
però si som
no ho sé
no sé si som
a vegades
persones
només
que estem vivint aquí
o som aprofitats
de la ganga
d'estar creats
aquí
aquesta és bona
podíem fer
un eslògan
aquesta podíem
fer un eslògan
un anunci
de propaganda
molt maco
a veure
apunt i sal
de vegades
diem coses
i dius
ara si no la fas
tornar a dir
potser no em surt
d'acord
Montse
vol fer
no
jo penso
que cada una
de les
hi ha
per reflexionar
això
és com
la manca
de mort
pels altres
l'afany
de que parar
sense compartir
i llavors
penses
en el món
que estem vivint
i com
el sistema econòmic
ens ha portat
aquí
i que ens hi ha portat
i que ens hi hem deixat
portar
moltes vegades
llavors
dius
però clar
després diu
deslliures'ns del mal
de destruir
com a tractar
la vida
de cada ésser humà
i llavors aquí
ens porta
el compromís
de fer-ho diferent
del que hem fet
fins ara
sí
sí
no ens hem d'acostumar
no ens hem d'acostumar
on estem
eh
perquè de veritat
que
nosaltres
estem en una situació
que diu
si vinguessin
els nostres pares
i veiessin això
bé
aviam
ells
estaven a la seva època
i feien allò
a mi em demanaran
contes del que faig
avui jo
i de la manera
que penso jo
i és aquí
on t'haig de donar
una resposta
per això
el sentit cristià
jo diria
no és un sentit estàtic
no és una mena
de conservació
de mòmies passades
sinó de vida
i de vida intensa
i està
i està
on estem
i com hem de
respondre avui
aquesta
desig
de Déu
de dissisteu
en aquest món
estimeu-lo
home
jo no puc
és que en temps
dels pares
o dels meus avis
deixa'ls estar
ja han passat
amb tot el respecte
cadascú
la seva època
però ara també
continua sent
el mateix Déu
que ens està dient
el mateix
pare de tots
em ve de tots
i tots treballant
perquè tot
sigui estimat
i perdurablement
doncs es vagi
entregant
els que venen
darrere nostre
amb la màxima
dignitat possible
ens queda molt poc
que ja sabeu
mossèn
que aquí a la ràdio
ens queda molt poc temps
i tal com vostè
va fer les directrius
els va comentar
quan fèiem
els nostres programes
llegim normalment
a l'Evangeli
que els suïdors
poden escoltar
aquest dissabte
o aquest dimetge
si participen
de l'Eucaristia
el que correspon
aquest any
és que és bastant interessant
l'Evangeli
que tocarà
és el 29
del ciclo C
d'allò que
anem seguint
no?
i és un Evangeli
de Sant Lluc
perquè també
és interessantet
i si el vol llegir
vostè
o vol...
no, no, que vostè
així el fa més bé
està aquí
no és massa llarg
perquè també
és un Evangeli
que també té la seva
intringulis
podríem dir
com tots els Evangelis
en aquell temps
Jesús deia
als Deixebles
aquesta paràbola
per ensenyar
que hem de pregar
sempre
sense perdre
mai l'esperança
en una ciutat
hi havia un jutge
que desconeixia
tot amor de Déu
i tota consideració
als homes
a la mateixa ciutat
hi havia una viuda
que l'anava a trobar
sovint
i li deia
feu-me justícia
contra aquest home
que pladeja
contra mi
el jutge
durant molts dies
no n'hi feia cas
però a la fi
pensar
a mi no em diu res
el temor de Déu
ni la consideració
als homes
però aquesta viuda
és tan pesada
que li hauré
de fer justícia
si no
anirà venint aquí
fins que no podré
aguantar més
i el senyor
diré
fixeu-vos
què diu
aquest jutge
sense entranyes
i vosaltres
creieu que Déu
ni que esperi
pacientment
no farà justícia
als seus elegits
que li reclamen
de nit i de dia
us asseguro
que els farà justícia
molt aviat
però quan el fill
de l'home
vindrà
creieu
que trobarà fe
a la terra?
el Carlos
que no s'ajuda
molt
ens ajuda molt
en diu
que només
que ens queda
un minut
les paraules
del mossèn
que arribin
als oïdors
i aneu pensant
si som aquells
que sempre estem
demanant
cosetes
i cosetes
i cosetes
i que ja per avorriment
ens les donen
Déu és d'una altra manera
tal com diu
el pare nostre
moltes gràcies
mossèn
per haver vingut
molt bé
el tornarem a trobar
si deu vol
i tots estem bé
l'any que ve
i aquest programa
el tornareu a sentir
el dissabte
a dos quarts
d'onze
bona tarda
i moltes gràcies
mossèn
bona tarda
amics oïdors
i oïdores
amb Déu
gràcies
a tot
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Fins demà!
Fins demà!