Deus de la parròquia
Programa de formació i informació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Amics de Ràdio d'Esvern, a veus de la parròquia
presenta aquest curs un nou espai.
De l'hostilitat a l'hospitalitat.
De l'hostilitat a l'hospitalitat.
Té el plaer de rebre aquí els estudis de Ràdio d'Esvern a una col·laboradora nova de reus de la parròquia.
És la Montserrat Regidell.
Benvinguda, Montserrat.
Gràcies.
Jo no havia fet mai rep a la parròquia i quan en Lluís em va proposar de fer aquest programa vaig pensar
bé, com que mai has fet rep a la parròquia, doncs no estaria malament que ho fessis.
I bé, em vaig animar.
Molt bé.
La Montserrat està cridada a tenir un programa personal, particular, a partir de la setmana que ve.
Per tant, té uns reptes magnífics aquí en aquesta casa.
I l'hem convidada també perquè pugui debutar avui fent una mica d'Immaculada,
en el sentit que la Immaculada Periques, que ens acompanyarà avui, concretament no pot ser nosaltres,
però, com ja he dit i ja s'ha presentat, està aquí la Montserrat Regidell.
Montserrat, quines qüestions tens previstes per parlar de l'hostalitat i l'hospitalitat?
Bé, Lluís, per què aquest curs a veus de la parròquia, l'equip D, tractarà de l'hostilitat i de l'hospitalitat?
Molt bé.
En primer lloc, perquè és un programa d'església, aquest veus de la parròquia, és un programa de l'església.
I, segons el papa, tenim l'església en fronteres.
Ell vol una església en contacte amb tota la realitat social.
I una de les qüestions socials més candents és la immigració,
tant des del punt de vista de certes imatges que potser són excessivament espectaculars,
des del punt de vista periodístic,
com del punt de vista de la gent que al carrer està pidulant,
o que està dormint al ras,
o que no té cap altre sostén
que se li pugui donar a través de les ONGs.
Per tant, ens sembla que aquest problema de la immigració
és també un problema que pot ser,
pel programa, veus de la parròquia.
Jo començaria, a part d'aquesta explicació,
per què l'hostilitat i l'hospitalitat,
llegint un petit fragment del llibre
Emigrar no és cap ganga.
Emigrar no és cap ganga.
Paletes i venedors amb volants,
assistents domèstics i professors,
programadors informàtics i treballadors sexuals.
Tots aquests i molts més
són els treballadors i treballadores
que cada any deixen casa seva
per anar a l'estranger
a la recerca de millors oportunitats
o, simplement, per aconseguir una vida digna.
Actualment, al món hi ha 150 milions de persones
que viuen fora del seu país d'origen,
xifra que s'amplia cada any en dos o tres milions.
Persones que, en molts casos,
es perceben com una amenaça,
mentre que, en realitat,
suposen només el 3% de la població mundial.
Persones que fan les feines perilloses,
dures i brutes,
que ningú no vol fer
per un sou molt més baix
que el que correspon
i a les quals s'acusa
de robar la feina als nadius.
Persones que poden trobar
la seva tomba a la botega d'un vaixell
o en un remol de camió
per donar una vida millor
a la seva família.
Aquest és el món de la immigració.
L'equip de veus de la parròquia,
concretament el de l'hostilitat i l'hospitalitat,
havia pensat, també,
un altre títol,
que era
Com tractem els immigrants?
Però, de moment,
ens quedem amb l'hostilitat
i l'hospitalitat.
I què és l'hostilitat?
I què és l'hospitalitat?
Com es transita de l'una a l'altra?
Correcte.
L'hostilitat.
De vegades,
moltes vegades,
amb aquestes persones
que venen a casa nostra,
ara ja ens ho plantegem
des d'aquest punt de vista,
amb ells som hostils,
els refusem,
no ens agrada,
els apartem.
En canvi,
el que proposem,
i el que estaria molt bé,
és que no fóssim hostils,
sinó hospitalaris.
Passar de l'hostilitat
a l'hospitalitat
és passar
d'aquells conceptes
que he dit
fa un moment
als altres,
els d'acollida,
recepció,
repartiment de riquesa,
repartiment de treball,
repartiment, també,
de legalitat.
Això és
passar
de l'hostilitat
a l'hospitalitat.
En la mesura
que els homes
sapiguem
fer això,
fer aquests passos,
transitarem
d'un a l'altre
perquè,
en el futur,
ja no hi hagi
homes hostils
amb els que venen,
sinó
homes hospitalaris.
Quin punt
de la geografia
de la península ibèrica
pateix més
l'arribada
d'immigrants?
Per posar
exemples
i tenir
com un referent
mental,
hem de situar
la nostra reflexió
a la frontera
sudespanyola
perquè tenim
més a la vora
dels fets
i que
ens poden
també
encetar
o ensenyar
el que és
la Mediterrània,
el flux
de gent
que ve
a travessar
la Mediterrània.
Per tant,
parlarem
de Ceuta,
parlarem
de Marilla,
parlarem
de la Mediterrània.
Aquests són els punts
en què es pateixen més
l'arribada
d'immigrants.
Mou, senyor,
mou la meva ànima,
mou, senyor,
mou la meva ànima,
mou, senyor,
mou la meva ànima,
oh, mou la senyor.
tan suau
que jo reposi,
tan suau
que jo reposi,
tan suau
que jo reposi,
oh,
mou, senyor.
Mou, senyor,
mou la meva ànima,
mou, senyor,
mou la meva ànima,
mou, senyor,
mou la meva ànima,
Tant de bo el senyor es mogués a ser hospitalitaris amb gent immigrada
i a repartir-se la riquesa, el treball, etc.
Endavant, Montserrat.
Fem memòria d'algunes coses i fets en relació a l'entrada d'immigrants.
Sí, abans parlava que hi ha situacions de la immigració
que són molt propagandístiques
i que els periodistes, els mitjans, etc., realcen.
Amb una certa crueltat, també.
Ara bé, passen de coses aquestes.
Passen de coses que són reals
i de les quals ara farem, com deies, una mica de memòria.
Qui no recorda els fets que es van produir al Tarajal?
Ja fa més d'un any de la tragèdia que va tenir lloc.
Un grup d'immigrants intentaven accedir nedant fins a Ceuta.
Aquella acció va ser repel·lida per la Guàrdia Civil
amb material antidisturbis, incloses pilotes de goma.
Quinze persones joves van morir ofegades en la somesa.
No tots els cadàvers han estat identificats.
Les restes reposen en tombes numerades.
No s'ha depurat cap responsabilitat política.
I sembla que les responsabilitats jurídiques
transiten per la via morta
a causa de la paràlisi de la justícia.
Les versions oficials
van estar plenes de contradiccions.
Es va violentar el dret
a envasar l'actuació
en un denominat concepte operatiu de frontera.
Un fet, eh?
El del Tarajal.
Ara bé,
hi ha altres fets semblants.
Com podem callar davant la pràctica quotidiana
de la devolució en calent?
I tot l'enfilat de vulneracions de drets
que comporten?
Després de ser qüestionades
aquestes devolucions en calent
vol dir immediates
els organismes europeus
van manifestar-se en contra.
L'embocacia va manifestar-se en contra.
La justícia també.
L'església també.
Les entitats socials, etcètera.
Tots aquests organismes
es van manifestar
contra les devolucions en calent.
però el govern,
el govern de l'Estat,
les ha legalitzat.
Ara ja es poden fer
d'una manera d'acord amb la llei.
Què més?
Doncs un altre fet,
una altra circumstància.
L'actuació
de les forces policíques
del Marroc.
Les forces policíques del Marroc
repel·leixen
els salts que intenten
els seus mateixos habitants
per sobre la tanca
de Ceuta i Melilla,
sobretot.
I a part,
desmantellen els campaments,
com ara el de Gurgú,
amb gran violència
i contradicció
perquè són els seus propis fills,
els seus propis
nacionals marroquins,
els que intenten
i els que sofreixen
l'agressió
per part
del seu govern.
Aquests són els principals fets
en relació
a aquesta
entrada d'immigrants.
Quins són els falsos conceptes
que s'apliquen
a les persones
transfrontereres?
Bé,
de les persones transfrontereres,
aquests immigrants
que hem dit,
s'ha dit de tot.
S'ha dit
que portaven
les malalties,
l'èbola,
per exemple.
S'ha dit
que
prenien
els llocs
de treball
amb els nadius
de la terra.
S'ha dit
que
s'emportaven
totes les subvencions,
tots els ajuts
i que els seus fills
tenien més drets
davant
del fet escolar
o dels...
no sé,
dels jocs
de Sant Jús,
etcètera,
que
els propis
d'aquí.
Tot això
és una
resposta
bastant
absurda
i que
qualsevol persona
que tingui
quatre dits
de seny
veurà,
veurà,
comprendrà
que no és veritat
que
els immigrants
estiguin
més bé tractats
que els propis,
sinó que
han d'estar
tractats igual.
Ni més
ni millors,
ni pitjor.
Igual.
Per tant,
esperem
que hi hagi
un canvi
en la
concepte
de la societat
en què
es reconegui
que la gent
immigrada
també té
els mateixos drets.
i aquí
voldria
explicar un cas
que, bueno,
ha sucedit
avui
d'una manera
més directa.
Un equip
de veus
de la parròquia
va
acollir
fa temps
un immigrant
que venia
de Guinea
a Conakry
i que
va ser
repartit
a casa
d'una
família
perquè
pogués
treballar
si es troba
la feina
però pogués
formar-se,
pogués aprendre
a llegir,
pogués aprendre
el tracte
amb la gent,
etcètera,
etcètera.
Gràcies a l'Ajuntament
de Sant Just
aquesta persona
va poder ser
empadronada
i aquest padró
li va obrir
les portes
de la Seguretat Social
li va
permetre
tenir
aquesta
targeta
blava
mercès
a la qual
els metges
la tenen
i
mercès
a la qual
s'ha pogut
tractar
aquesta persona
d'una
dolència
en l'uïda
mitjà
que venia
ja
cronificant-se.
Doncs avui
la Seguretat Social
ha operat
aquest noi
aquest noi
es diu Usman
de l'uïda
interna
una operació
llarga
complicada
tres hores
al quiròfan
però
ha pogut ser atès
pels mitjans
correctes
naturals
d'aquí
de la nostra
terra.
Per això
diem
que quan
els ajuntaments
i altres entitats
responen
tot
és més fàcil.
S'ha aturat
l'entrada
de persones
al nostre
país?
Bé,
prestar
una mica
d'atenció
no és difícil
adonar-se
d'una
paradoxa.
Per més
que s'ha
reforçat
i militaritzat
el control
dels punts
fronterers
s'han
elevat
els murs
s'han posat
concertines
d'aquells
que tallen
s'han posat
banques
a més
no poder
per més
elements
dissuessoris
que s'hagin
coronat
l'entrada
de persones
no s'ha aturat.
L'entrada
de persones
bé sigui
per mar
amb aquestes
pasteres
bé sigui
per mitjans
diguem-ne
correctes
eh
pagant el bitllet
de l'avió
entrant
al nostre
país
i
pagant
un tribut
de morts
i desolació.
S'ha posat
més difícil
sens dubte
entrar
perquè
he dit
que ha
augmentat
aquesta
dificultat
aquesta
transparència.
S'ha ampliat
l'àrea
que cal controlar
perquè
es diversifiquen
les rutes.
És a dir
l'enduriment
convoca
i fa necessari
un enduriment
més gran
en una
espiral
inesgotable
i autojustificativa
que sepulta
recursos
públics
i estandards
de drets humans
en la mateixa
fosa.
És a dir
quan més
els governs
impedeixen
del trànsit
d'un país
a l'altre
més
la gent
es buscarà
el sistema
per
saltar-se
aquesta
normativa
o saltar-se
físicament
les tanques
i els murs.
És una
regla
de tres
això.
Molt bé
doncs
ho podríem
deixar aquí
només
amb un
punt més
és dir
que
els immigrants
ja ho hem dit
abans
són
una gota
en el riu
del flux
de la mobilitat
humana
d'entrada
i sortida.
Hi ha
entrades
i sortides
de gent
no per
residir
a l'altre
país
sinó
a nivell
de turisme
a nivell
de treball
i també
a nivell
de
residència.
Per això
val la pena
fixar-se
no solament
en les tanques
sinó
com deien
amb les altres
ramificacions
frontereres
aquelles que
acostumen
a quedar
invisibilitzades.
fronteres
externalitzades
la frontera
espanyola
i per tant
l'europea
ja no se situa
a Ceuta
i Malilla
comença
abans
mitjançant
el conjunt
d'acords
i transaccions
Europa
encarrega
a països
del nord
de l'Àfrica
una part
del control
dels fluxos
i la repressió
de la migració
en trànsit.
Tal com
diuen
els documents
oficials
europeus
es tracta
de la dimensió
exterior
de la política
migratòria.
i és un procediment
que involucra
països
que ni tan sols
tenen límits
territorials
amb la Unió Europea.
La col·laboració
en tals funcions
acostuma a
establir-se
com a condició
perquè aquests països
accedeixin
a fons de cooperació
europeus,
a tractats
comercials
favorables.
és a dir
que quan aquests
països
posen
restriccions
a que
els seus
habitants
surtin
reben
subvencions
ajuts
de la Unió Europea.
Podem dir
que per mitjà
d'aquest mecanisme
d'externalització
Europa
transfereix
la seva
hostilitat
emigrant
a països
en què
la figura
del migrant
irregular
no ha existit
mai.
Assumeix
que tota
la migració
africana
en trànsit
té Europa
com a
destinació,
ignorant així
les rutes
de migració
interafricanes
i una qüestió
especialment
espinosa
des de la
nostra
perspectiva.
Fins a quin punt
es responsabilitza
Europa
dels abusos
dels drets
humans
comesos
en l'exercici
d'aquestes
funcions
subcontractades
hi ha
un gran espai
d'ombra
jurídica
en aquests
acords
que afavoreix
la impunitat
davant
del sofriment
infligit
a les persones
migrants
en el seu
trajecte
cap al nord.
Mou
senyor
mou
la meva
ànima
mou
senyor
mou
la meva
ànima
mou
senyor
mou
senyor
mou
la meva
ànima
mou
senyor
mou
la meva
ànima
mou
senyor
mou
la meva
ànima
hem parlat
de les fronteres
externalitzades
parlem ara una mica
de les fronteres
internalitzades
què vol dir això?
ens referim
a la internalització
de les fronteres
quan aquestes es desplacen
a l'interior
del territori
estatal
és el cas
dels centres
de detenció
per a estrangers
que esquitxen
la geografia
europea
i nord-africana
en què els migrants
indocumentats
són reclosos
amb la finalitat
de tornar-los
als seus països
així
a Espanya
hi tenim
els centres
d'internament
d'estrangers
el CIE
dels quals
n'hi ha 8
en tot el territori
de la Península Ibèrica
de l'estat espanyol
el CIE
que moltes vegades
han causat
problemes
als mateixos interns
per revoltes
que hi ha entre ells
i
per les condicions
infrahumanes
en què
aquests nois
estan reclosos
allà
s'aplica
ni més ni menys
la privació
forçosa
de llibertat
a persones
que no han comès
cap delicte
sinó una
irregularitat
administrativa
una mesura
que hauria de ser
d'última ràcia
absolutament excepcional
i controlada
jurídicament
esdevé
en comptes d'això
molt sovint
en la primera resposta
i en una
ratificació
judicial
formal
és a dir
aquests CIE
són
presons
encobertes
com mostren els informes
de les entitats
especialitzades
les condicions
d'internament
d'aquests centres
poden ser
extremadament
dures
com acabem de dir
amb accés limitat
o nul
a drets bàsics
com la salut
o l'assistència
lletrada
no és estrany
que en freqüència
les mateixes
persones
internes
presentin
denúncies
en relació
amb la
insalubritat
de les condicions
que s'hi donen
també s'han
reportat
i documentat
casos de
violència
policial
o de mort
d'interns
per la falta
d'atenció
comèrica
oh Déu
meu
oh Déu
meu
dos
amos
fronteres
interioritzades
les fronteres
tenen un valor simbòlic
i performatiu
és a dir
configuren
el mode
en què veiem
i diem
la realitat
els que
l'estreveixen
de manera
irregular
se l'escarreguen
a l'esquena
no se l'estreuen
del damunt
aquest cop
en forma
de vestigme
social
construït
al voltant
d'un migrant
clandestí
o d'un
sense papers
o d'un
il·legal
les persones
en situació
administrativa
irregular
són excloses
determinats
drets
socials
el que
ho havien de dir
les persones
aquí
se'ls inega
per exemple
el padró municipal
no és el cas
de l'ajuntament
de Sant Jús
però sí
d'altres
ajuntaments
de Catalunya
d'Espanya
en el nostre context
n'és un exemple
molt clar
tot i que no l'únic
l'exclusió
sanitària
que arrenca
l'abril
de 2012
evidentment
les persones
en situació
administrativa
irregular
tampoc no poden
treballar regularment
tanmateix
n'hi ha molts
i especialment
moltes
que ho fan
en l'economia
submergida
això ha estat
així
especialment
en èpoques
en què el mercat
de treball
ha convocat
nombrosa
mà d'obra
de l'exterior
és com si
tot l'entremat
fronterer
del qual parlem
estigués dissenyat
de fet
perquè la inseguretat
jurídica
i la vulnerabilitat
social
que es demanen
emassessin
d'un col·lectiu
de treballadors
i treballadores
pobres
bé
també es dona
i amb això
acabem
el cas
de les persones
que venen aquí
i
acaben fent
el treball
que els natius
d'aquí
no volen
no accepten
o
consideren
que estan mal
tractats
mal pagats
econòmicament
i són
aquestes persones
immigrants
les que
acaben
acompanyant
molts avis
al mitjà
a les solituds
a casa seva
etc
i
són
són
feines
mal pagades
la majoria
de vegades
il·legals
però
que gràcies
a aquestes
persones
que venen
de fora
els nostres
grans
sobretot
els nostres
vells
poden estar
cuidats
molt bé
aquest
ha estat
el programa
de veus
de la parròquia
avui dedicada
a l'hostilitat
i l'hospitalitat
algun comentari
Montserrat
alguna opinió
alguna impressió
de la teva primera
relació
amb el micròfon
bueno
aquest micròfon
de la ràdio
jo no l'utilitzo
jo utilitzo
el micròfon
de l'autocar
eh
però bueno
bé
a mi
penso que em podrà sortir
bé el programa
no sé
jo estic contenta
emplacem els ràdioescoltes
de Ràdio d'Esvern
el dimecres
de la setmana que ve
eh
amb el Ferrar Regell
que ens parlaràs
de què aquell dia
bueno
dividirem el programa
en dos parts
la primera part
seran notícies
més o menys
relacionades
amb la parròquia
o amb temàtica
no religiosa
però sí
i la segona part
una mica d'història
de les coses
de la parròquia
de Sant Just
molt bé
es posarà
per tant al dia
en certa manera
el llibre
de mossèn Antoni
i tenes
és
és fort
bueno
aquest llibre
és la base
no
sempre es té
que anar a tocar allà
però
també hi ha coses
que ja no hi són
i també poden ser
interessants
molt bé
doncs
doncs ho perdrem
el dimecres que ve
la Montserrat
amb actualitat
i cultura
gràcies amics
gràcies
Montserrat
gràcies
Carles
i
fins al dissabte
a repetició
d'aquest programa
a dos quarts d'onze
del matí
adeu-siau

a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
a dos quarts d'onze
en aquell moment
a dos quarts d'onze
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya