Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
A veus de la parròquia, mort i vida.
Benvinguts, oients, de Ràdio d'Esvern.
Aquest espai de mort i vida presenta avui
un parell de companys, Sants Justencs, de religió jueva.
Bona tarda, Roser Parés.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Enric Font.
Hola, bona tarda.
Ells són matrimoni, són Sants Justencs i són de religió jueva.
Per tant, els hem citat, ja que durant tot aquest any
estem parlant de mort i vida,
perquè puguem debatre una mica avui sobre la mort en el judaïsme.
Per exemple, qualsevol dels dos, eh?
Com afronta un jueu o jueva la mort?
És a dir, abans de morir, quin tipus de preparació
o de sentiment té el mort i la família?
A veure, hi ha el que és la tradició,
però pensa que, com ja he comentat en altres programes,
el sentiment jueu és molt variat.
Vull dir, no hi ha una única manera ni uniforme.
El que sí que hi ha són unes costums.
Abans de morir depèn de la persona, no?
Però, clar, primer has de saber què vas a morir per preparar-te.
Tampoc hi ha una preparació com en el cristianisme,
que és l'extrema unció.
En el judaïsme, no.
En tot cas, és resar i pensar en la transcendència de la vida
qui creu en ella.
Pensa que en el judaïsme no tothom creu en que hi hagi vida després de la mort.
Això us volia preguntar.
Hi ha creència a un més enllà?
Depèn.
Depèn de la corrent, depèn de la persona.
En l'ortodoxia, evidentment.
En els conservadors, també.
En els reformistes, no ho sé, no tots.
Alguns sí, altres no.
A veure, sí que es creu.
Jo, per exemple, si em preguntes a mi personalment,
jo sí que hi crec, i he cregut sempre, no?
D'aquella...
D'aquesta manera que les ànimes no moren mai.
que el que mor és el cos.
Sí, sí.
El comiat i el rite de l'enterrament,
es fa que hi ha unes pautes...
Sí, això en tots, a veure, fins i tot el...
No sé si te'n recordes, el Jorge Wagensberg,
que és jueu, però ell era teu, no creia...
Un científic, no?
Sí, un científic, sí, del...
Museu de la Ciència?
Sí, del Museu de la Ciència.
Doncs ell, per exemple, no era creient,
no estava escrit en cap comunitat,
però, clar, a l'hora de la mort
va necessitar un enterrament jueu.
I com són, aquests enterraments jueus?
Bueno, a veure, per començar,
l'enterrament ha de ser el més senzill possible,
és a dir, que no...
que no ha de ser ni...
No ha d'haver ni música, ni flors...
Abans que tot ha d'haver...
Qui s'encarrega de la mort
és la Jebra Kadisha,
que és un grup de persones,
que hi ha a les comunitats,
que estan encarregades d'aquest ritual
d'acompanyar a la persona que s'ha mort,
vull dir, que la seva ànima faci el traspàs
en alguna cosa que no coneixem.
Llavors, aquesta Jebra Kadisha,
en cas de dones,
és un grup de dones,
i en cas de l'home,
és un grup d'homes que està establert.
A mi em van preguntar si volia formar part,
i la veritat és que no em sento preparada,
perquè el cas, vull dir, encara,
potser no vol dir que en algun moment
és una migbà,
formar part una migbà és...
Com et diria que és una migbà?
Una migbà és una obra ben feta,
una cosa bona que fas,
i que estàs obligat a fer.
Una BO, una bona obra, per tant.
Una bona obra, però que en el judaísme
has de complir moltes migbàs,
si ets creient.
Perdó, és que volia afegir que l'Ajabrutà,
que és el...
Com es diu?
L'Ajabra Kadisha.
L'Ajabra Kadisha,
una de les coses que fa
és netejar el difunt.
Sí, ara no n'ha d'explicar tot el processus.
Continua, perquè és important
que amb el judaísme,
quan una persona es mora,
se l'ha de rentar.
El tema és...
Difunta ja, eh?
Difunta.
No, no, difunta.
Clar, és que la cultura
comença a partir de...
i les costums
a partir de que s'ha mort,
no, abans.
D'acord.
Llavors, un cop s'ha mort una persona,
es reuneix l'Ajabra Kadisha,
posen el difunt,
perquè l'important
és tractar el cos
amb molt respecte.
Vull dir,
tot es tracta
de respectar molt aquell cos
que ha contingut una vida.
Perquè pel judaísme,
ja ho vaig comentar també
en algun altre moment,
el més important és la vida.
Naturalment.
I és una cultura de vida,
no de mort.
i llavors
es renta el difunt
amb molta aigua,
s'encén un espelma
per ajudar també
per si creu en l'ànima
o per qui cregui en l'ànima
a que trobi la llum.
I llavors se'l renta molt bé
i després, bueno...
Se'l vesteix després?
No, no,
no es vesteix.
Es posa una túnica,
no una túnica,
un llençol blanc de llig.
ha de ser sense ornaments ni res
perquè quan te'n vas,
te'n vas igual que quan véns.
De fet, aquesta neteja
és molt similar a quan neix un infant.
Que neix,
no saps d'on ve,
i se'l neteja.
Se l'ha de rentar,
doncs és el mateix respecte
amb el que es tracta
el difunt.
Se l'ha de rentar bé,
llavors ja no es mostra
a la família
ni a ningú
justament per respectar
aquest cos
que era un recipient
de vida.
I llavors, bueno,
la família
llavors s'enterra
quan...
Ha de ser
quan més aviat millor
i ha de ser 24 hores
perquè ara em penso
que per llei
ha de ser 24 hores,
però millor
no allargar-ho més.
Es posa en un taüt?
Es posa en un taüt de fusta,
s'ha de foradar
per sota
perquè torni a la terra
i no ha de tenir
cap ornamentació,
ha de ser
la fusta més senzilla.
De fet,
l'enterrament jueu,
per això
et deia
l'exemple
del Jorge
que ha de ser
ha de ser
a terra.
No pot ser
ni enxos
ni
ni
ni es pot cremar.
Bueno,
es pot cremar
i hi ha jueus
que es cremen, eh?
Estic parlant
del que s'acostuma a fer.
Volia afegir
que amb això
que estàs comentant,
Roser,
que té
que estar a terra,
que,
per exemple,
el cementiri
de les Cors
té un apartat
que és
pel cementiri jueu
i on són
sepultures
que hi ha
a terra.
Sí, sí,
això ho volia preguntar.
Cada cementiri
a Coixerola
també té
un apartat
que són
ninxos
que estan
a terra
i són
específicament
per jueus.
Llavors això
ho porten
les comunitats.
Les comunitats
tenen
els ninxos
i llavors
s'ha de fer
una cosa especial
i llavors
cada any
s'amplia
unes places
i bueno.
la característica
però és que
sempre
ha de tocar
el teut de terra
perquè aquesta
connexió
amb la terra
amb la mare terra
en certa manera.
Amb la terra
perquè som
hem de tornar
allà
hem de tornar
a la terra
i després
la família
bueno després
hi ha un període
aquest d'una setmana
que es diu
la Xivà
que suposo
que amb alguna
pel·lícula
nord-americana
deveu haver vist
alguna vegada
que la família
s'ha d'estar
a casa
si ets molt
tradicional
assegut
una mica
més baixet
però la família
molt directa
la que no és
molt directa
vull dir
fills
o sigui
porten
el difunt
a enterrar
però la família
es queda a casa
és això?
no, van a l'enterrament
però després
quan acaben
l'enterrament
es queden a casa
una setmana
i llavors
els altres familiars
els veïns
els amics
els hi porten menjar
perquè es considera
que del dolor
no estan per cuinar
llavors
després
d'aquesta setmana
no et pots
ni afaitar
ni
com a senyal
de dol
ni posar-te
perfums
ni coses
de vanitat externa
llavors
després
dura un mes
ja pots
vull dir
al cap de la setmana
ja pots sortir
llavors
hi ha un mes
de dol
també
que els homes
no s'afaiten
no et pots tallar
les ungles
vull dir
una sèrie de coses
abans
el que feia la gent
era arrasgar-se
les vestidures
també
vull dir
trencar-se
estripar-se una mica
la roba
com a senyal
de dolor
d'acord
doncs escolteu
estem
molt bé
estem aquí
repassant
quins són
els tràmits
els rites
l'enterrament
jueu
i ens quedem
amb aquesta
panoràmica
que ens han explicat
de la Roser
i l'Enric
i fem ara
un descans
musical
que serà
l'Avidèrum
de Mozart
quan
doncs
tinguem un servei
tècnic
que pugui
posar
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
l'Avidèrum
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Sobre!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si hi ha rabí, ofici al rabí, totes les cerimònies i tots els cabalats xabats,
que és els divendres, quan ens trobem, que és la festa més important pels jueus,
perquè és quan rebem el xàbat, que és el dissabte,
però nosaltres el divendres a la nit és el dia setmanal de trobar-nos a la sinagoga.
Si no hi ha rabí, llavors hi ha una altra figura, que per exemple, nosaltres en diem Hassan,
però un Hassan no és res més que una persona que porta l'ordre de les pregàries i del cantar,
perquè els jueus cantem molt a la sinagoga.
Llavors el Hassan porta l'ordre, no és un rabí, però és una segona figura.
A falta de Hassan, també els jueus, quan ens trobem a la sinagoga,
doncs si som deu, ja considerem que tenim minyan.
Minyan és un concepte de deu persones, que són jueves,
llavors que ja podem oficiar, podem resar tota la litúrgia,
podem llegir la Torà, que és el nostre llibre,
podem obrir l'Aro Kodeish, que és l'armari on guardem la Torà,
i llavors hem de ser deu jueus per poder obrir i veure la Torà.
Homes i dones?
Bé, aquí...
Sí, depèn, depèn, com et deia, depèn de...
De la tendència, ortodoxos...
L'ortodoxia és només homes, tot i que ara cada vegada més les dones
estan amb molta força i estan empenyent molt,
i a les conservadores hem de sortir, homes i dones comptem igual,
els reformistes també...
I doncs una cosa important és que els nens també compten.
Un cop han fet l'abat o l'abat migbà.
Sí.
I els nens també es posen l'equipar?
Sí, i tant, sí, sí.
És a dir, un nen, quan fa els 13 anys, fa l'abat migbà,
que és conforme ja és adult, entens?
Llavors se'l fa pujar a l'igilatorà,
es fa tota una festa molt maca amb el judaïsme,
que és amb els nens als 13 anys i les nenes als 12 anys.
Llavors, a partir d'aquell moment, ja aquell nen ja es considera jueu,
ja es considera per fer minyant, entens?
Molt bé, molt bé.
O sigui, aquesta és la participació, en certa manera, dels creients,
més allò que ens has dit, que es canta molt.
També es llegeix l'atorà col·lectivament en veu alta,
perquè tothom ho segueixi, o hi ha empregàries, o no?
L'atorà es treu, no es treu cada dia.
Cada setmana, no?
No, cada setmana sí, no es treu cada dia.
Quins dies són? Jo no me'n recordo.
Dilluns, dijous i dissabte.
Que es pot treure.
Els altres dies, no.
El dissabte per Sajarit, que també és una cerimònia important.
I es treu, es llegeix el text de la setmana,
per aixar, que és la part de la Torà,
i després, ja està,
després, bueno, es fa la litúrgia.
Són molts poemes de l'ada mitja,
que es canta en hebreu.
El que sí que es fa sempre és tot en hebreu.
Perquè és la manera que, vagis on vagis del món,
pot seguir la litúrgia perfectament.
El que seria, en el catolicisme,
i el cristianisme general, el llatí.
No exactament.
Perquè el llatí era la llengua dels romans.
Sí, però l'església ho va agafar,
i encara està acceptada,
com a llengua comuna.
Per quan hi hagi...
Vaja, jo no ho compararia, eh?
Penso que és molt...
No, no, no ho compararia,
perquè l'hebreu és la llengua dels jueus,
i en canvi el llatí era la dels romans.
Vols dir que...
Vull dir, era una llengua imperialista.
Ja, ja.
I hi ha una altra diferència,
és que el jueu és una llengua viva,
en quant que hi ha tot un estat...
Bueno, no, estava morta, eh?
Bueno, però l'estat...
No, no, es va ressuscitar.
Que ho té com a llengua oficial.
Sí, sí, però vull dir que era una llengua
que s'estava apagant,
perquè els eskenazis parlaven l'idish,
i els que havien sortit d'aquí expulsats
parlaven l'adino,
que encara avui en dia hi ha una revista de l'adino a Turquia,
i el llibre s'ha escrit en l'adino.
No vull dir que l'hebreu ja no es parlava.
I això és a partir del 1948,
que es va començar...
Abans, no, del segle XIX.
En l'època dels nacionalismes,
vull dir, hi havia...
Com que havien hagut molts prògroms,
i, bueno, com sempre a tot arreu hem estat perseguits,
doncs va sorgir la idea del sionisme,
amb Teodoro Gels, després,
però que això ja estava latent,
i es van recuperar la llengua.
Bé, bé.
Clar, l'estat d'Israel ja sí.
Ens permet una pregunta una mica més...
que marca no solament la religió,
sinó la vida en general,
és, influeix la política en la religió?
La religió jueva està influenciada per la política?
No.
Bé, bueno, no.
La pregunta hauria de ser al revés, potser.
Com ho hauria de ser?
La religió influeix la política?
I què diries?
I què diries?
Depèn.
Com sempre.
Com sempre.
Depèn, no?
Està clar que Netanyahu havia begut de pactar
amb els ultraortodoxos,
i ara potser els pactes seran diferents,
o no, no ho sé.
Estàs parlant de la tercera votació, no?
La d'ahir.
La d'ahir.
Que en un any està criada els jueus.
Bueno, com aquí a Espanya també va passar, no?
Sí, però no tres.
Em penso, tres, no, o dos?
Dos, sí.
Tres?
Dos.
Doncs pels pèls, eh?
Perquè si a Pedro Sánchez i a l'Iglésia es no pacten,
anàvem a la tercera.
Enric de la nova raula.
Sí.
Bé, jo només volia comentar,
fer una petita reflexió.
S'han fet tercers eleccions a Israel,
amb onze mesos, eh?
I voldria explicar una mica
el que és el tema polític d'Israel a nivell general.
És a dir, comencem per entendre
que és una realitat molt diferent a la nostra, allà.
És a dir, hi ha, no em vull equivocar,
però potser hi ha 25, 20 partits, eh?
És a dir, hi ha molta, molta diversificació de postures.
No tots són dretes i esquerres, eh?
El concepte de dretes és molt diferent al concepte de dretes d'aquí.
És a dir, és dos realitats molt diferents.
Llavors, és una democràcia que està en molts partits.
Llavors, hi ha partits àrabs, eh?
Hi ha partits religiosos, hi ha partits polítics...
Perdona, els àrabs en aquestes eleccions d'ahir, 14 escons.
Sí.
Són àrabs...
Israelís, l'estat d'israels, són àrabs...
No, no, però no són de Palestina, sinó que viuen a Israel.
Sí, sí, sí, ja ens entenem, ja ens entenem.
Però a mi em referir que allà és una...
Està tot molt partit, tot, eh?
Llavors, què passa? Allà s'ha de governar amb coalició.
I no coalició de dos, sinó coalició de tres,
i coalicions de quatre, entens?
Llavors, la realitat dels últims anys és que Netanyahu...
Sol guanyar el Likud, que és el Likud, que és el...
Sí, el Likud, que és el...
Likud ha guanyat sempre, eh?
És el partit, un dels partits de caràcter de dreta,
insisteixo, molt diferent al concepte de dreta d'aquí,
però, bueno, doncs, demana acord amb els religiosos,
ultraortodoxos, que li demanen unes compensacions, també, eh?
Llavors, tota aquesta negociació, doncs, porta que vagin governant.
Sembla que aquesta vegada el Likud ha guanyat una miqueta més.
I aquesta miqueta més, d'un, dos, tres, equips diputats,
ara exactament no ho sé...
Li falten dos.
Però li permet fer una coalició que serà la que hi ha hagut fins ara.
Bueno, això no ho sabem.
Bueno, jo faig...
Depèn del Gant.
No, el Gant, ho vull llegir al diari, que no...
No entra, ara jo?
No, no.
Però si és que no hi ha...
A veure, a mi em fa gràcia, perquè el Gant és igual, surt del Likud.
És el mateix.
Bueno, deu ser una decisió...
Sí, sí, però que la ideologia és exactament la mateixa, eh?
Vull que no hi ha diferències.
A l'hora de formar govern, suposo.
No, perquè no es poden veure.
Ai, senyor.
Clar, però és que...
Els que han estat junts són els que...
Els polítics són polítics a tot arreu.
Escolta, Enric, quins passos són els que ha de fer una persona per abraçar la fe jueva?
És a dir, una persona d'Israel, de Catalunya, d'Amèrica, de Boncia, que vulgui ja fer aquest pas?
Sí.
Què ha de fer?
Bueno, jo fa... vull dir, he fet la conversió al judaïsme, fa qüestió de tres mesos, eh?
Em vaig passar a un tribunal rabbínic, eh? Que és l'últim pas.
Però jo vull comentar, qualsevol persona que es vulgui acostar al judaïsme,
doncs, bueno, no és res més que conèixer-ho.
Conèixer-ho, vull dir, anar a una comunitat,
si té alguna amistat jueva, que li obri la porta...
El judaïsme està obert.
Està obert a tothom que ho vulgui conèixer, que ho vulgui saber,
que ho vulgui estimar, entens?
O sigui, hi ha uns passos previs, que és aquest aprovament, no?, aquest coneixement.
Clar, clar.
I després treu a veure, hi ha els estudis...
Correcte, correcte, correcte.
I els exàmens, també?
Proves?
És un examen oral, eh?
És un examen oral.
És un tribunal de tres rabins.
Són tres rabins, tres rabins que tu estàs allà i et fan preguntes de judaïsme,
i els tres rabins, ells deliberen si tu...
Ets mereixedor.
Ets mereixedor de ser jueu o no.
Llavors, has de saber, doncs, les festivitats, el tipus de menjar, la carrut...
tindre coneixença del judaïsme, que és...
La veritat és que és molt...
Té molt abast, m'explico.
Té molt abast, i bé, bueno, no s'aprèn en un dia, no s'aprèn en un mes,
i és qüestió d'estimar-ho i de sentir-ho.
Estàs content del pas que has fet i de les proves que has passat?
Molt, molt, molt.
Estic molt content perquè era un procés que ja portava anys.
Potser m'he retreçat perquè m'he relaxat una mica,
perquè la meva dona és jueva de fa més anys,
i, doncs, bé, també m'ha ajudat, jo he viscut en comunitat,
i, doncs, tot això m'ha ajudat.
Quan he decidit fer el pas i presentar-me al tribunal,
doncs, ha sigut més fàcil.
Roser, per acabar, com es viu amb una família
aquest pas d'un dels components a la regió jueva?
A veure, en el meu cas, que ja ho havia comentat un altre moment,
ha sigut un pas molt important per mi i de molta satisfacció
perquè hem vençut la Inquisició.
Pots abundar una mica més amb això?
Sí, sí, sí, a veure, el meu fet d'anar al judaïsme,
jo vinc d'una família perseguida durant segles,
perquè aquí la Inquisició no va treballar com els nazis
que amb 4 o 5 anys van aniquilar molta gent.
Aquí va ser durant molts segles.
Llavors, per mi, el fet de tornar a formar part d'una família jueva,
de tenir la nena petita que ho és i ho està sent orgullosa
i està seguint el camí,
i del meu marit, i jo, doncs, és a dir,
torno a... vull dir, soc... ara soc jo.
Torno a ser el que em tocava ser.
Perquè tu véns de Mallorca, eh?
La meva mare era mallorquina, xueta.
Llavors, si és mallorquina, si és xueta, per tant, és jueva...
Ha estat considerada jueva sempre per tota la població,
i, per tant, rebutjada.
No has de passar tu els tràmits.
No, jo vaig passar un retorn.
Si tenim temps, un altre dia explicarem el que és el retorn.
Moltes gràcies, amics oïdors de Ràdio Esvern.
Extraordinàries gràcies a Roser Parés i a Enris Font,
que avui han estat per nosaltres.
Aquest programa es repeteix el dissabte a dos quarts d'onze del matí.
i agraïm també els serveis tècnics del Carlos Hernández.
Adéu-siau.
тècnics del Marigantista
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons...