Title:

Fe, obediència i sentit comú: Abraham i l'Anunciació

## Resum executiu Programa de "Veus de la parròquia" amb la Montse Giró i el convidat Salvador Rosés i Urgellés. A partir de dos textos bíblics —el sacrifici d’Isaac (Gènesi) i l’Anunciació (Lc 1)— es reflexiona sobre la **fe com a obediència confiada**, el paper del **sentit comú** en el discerniment, i el nucli de l’Evangeli: **estimar Déu i el proïsme**. S’insisteix a evitar lectures literalistes, a viure la fe amb *humor, esperança i realisme*, i a reconèixer la presència de Déu en el quotidià. ### Temes principals • **Obediència i confiança en Déu**: pujar la “muntanya” de les proves, sense caure en el fanatisme. • **Discerniment i sentit comú**: “Déu no demana bestieses”; la fe no anul·la la raó. • **Acceptació del misteri**: dir “sí” a la crida de Déu encara que no s’entengui del tot. • **Amor evangèlic**: el cor de l’Evangeli al Pare Nostre, les *Benaurances* i les *obres de misericòrdia*. • **Teodicea quotidiana**: no “demanar comptes” a Déu; responsabilitat humana i límits. • **Vida espiritual pràctica**: prioritzar el que no es compra amb diners; humilitat i servei. ## Desenvolupament ### 1) Gènesi: Abraham i Isaac — obediència i seny • Lectura del passatge i lectura simbòlica: l’“àngel del seny” detura el gest extrem; **l’esforç és pujar la muntanya**, no sacrificar el fill. • Crida a desmitificar el fanatisme: la inspiració divina no legitima *bestieses*; la fe autèntica integra el sentit comú. • Humilitat davant del misteri: reconeixement dels límits humans, temps i espai com a fragments d’*eternitat* i *infinit*. ### 2) L’Anunciació (Lc 1): el “sí” que accepta el misteri • Maria respon amb **acceptació confiada**: “que es compleixi en mi la teva paraula”. • La fe com a **acte de voluntat**: creure allò que no es veu; confiar sense exigir justificacions. • L’humor com a signe d’esperança: Déu també té sentit de l’humor; viure la fe amb joia. ### 3) El nucli de l’Evangeli i la vida moral • Resum de Jesús: **estimar el proïsme com a un mateix** i **estimar Déu** per damunt de tot. • Dificultat real: sovint és més costós **estimar bé els amics i la família** (constància quotidiana) que limitar-se a respectar l’enemic. • Essencials que basten: **Pare Nostre**, **Benaurances** i **obres de misericòrdia**. ### 4) “Per què Déu ho permet?”: una mirada serena • No carregar a Déu el mal fruit de la llibertat i la història humana. • **Acceptar Déu encara que no ens agradi** en certs moments: la fe no és fer-se un Déu a mida. • Discernir amb distància i seny: Déu no es veu amb microscopi ni telescopi, sinó amb **mirada neta i compassiva** cap al proïsme. ### 5) Vida quotidiana: desapego i humilitat • Prioritzar allò que no es paga amb diners; preparar la “maleta” per a l’eternitat amb senzillesa. • Reconèixer “àngels de la guarda” en persones concretes que ajuden. • Invitació final: **llegir els textos sagrats** i evitar interpretacions literalistes o interessades. ## Cites clau > "Déu bestieses no en demana." > "Facis en mi segons la teva paraula." > "Mireu al vostre voltant: Déu és més a prop del que ens pensem." ## Takeaways pràctics • Quan no entenguis, mantén el **sí confiat** i aplica **sentit comú**. • Posa al centre l’**amor efectiu** i les **obres de misericòrdia**. • Llegeix la Bíblia sense literalismes; busca el **missatge** més que la lletra. • Detecta Déu en el proïsme i en els **gestos humils** del dia a dia.

['fe', 'obediència', 'sentit comú', 'Gènesi', 'Abraham i Isaac', 'Anunciació', 'Maria', 'Àngel Gabriel', 'Antic Testament', 'Nou Testament', 'Pare Nostre', 'Benaurances', 'obres de misericòrdia', 'teodicea', 'no literalisme bíblic', 'esperança', 'humor', 'vida quotidiana', 'parròquia', 'Ràdio Desvern']