This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Seixanta i més.
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Sabe català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa't en el web cpnl.cat
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mobile. Informatiucomarcal.com. L'Albert Quiles va tenir un accident de cotxe als dos anys. El seu pare es va morir i ell va patir un traumatisme crânioencefàlic.
Van morir per culpa d'un cotxe que anava contra direcció. Faig fer inadaptada de primària perquè no faig el mateix nivell que els altres perquè no arribo. Quan algun cartell digui la velocitat que tens d'anar, aniria a la velocitat que diguin. Sí, podem evitar-ho. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbert. Durant el 8.1.
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esbert. En tots vostès, veus de la parròquia.
Avui a l'espai de veus de la parròquia tenim el nostre programa, que és la paraula viscuda. I si recorden, la Montse Giró. Bona tarda, Montse. Molt bona tarda a tots. I un bon aví, que sempre fem venir una persona, com vostès ja saben, que ens donarà el seu parer sobre alguna cosa que ha llegit. I aquesta tarda tenim aquí el Salvador. Bona tarda, Salvador. Bona tarda.
La Montse ens dirà, vostès ja coneixen el Salvador, segur, no és fill del poble, però fa molts anys que viuen aquí, i la Montse ens farà cinc cèntims d'aquí és el Salvador. Bé, doncs, en Salvador, Rosés i Urgellés, és nascut a Barcelona, però porta molts anys, molts aquí a Sant Just, tants com les seves filles i el seu fill nascuts aquí, no?
quatre noies i un noi. Just. Però fins i tot hi va haver un moment que van ser parells, que van ser dues noies, no? Sí. Per tant, Montserrat, amb la seva dona, els podeu veure actualment moltes vegades junts, perquè ara en Salvador ja està jubilat, i la Montserrat també, i és un senyor ben plantat, va moltes vegades en Barret. Gràcies. Gràcies.
com deia jubilat ara, però la seva professió en deia que és químic, però aquí hi ha un hobby, si us pot dir hobby, que és el dibuix, que és una cosa que li agrada molt, i les persones que el coneixen diu que ho fa molt bé. El dibuix, la música, jo anava per artista i no per químic, però...
no estava ben vist en aquella època i ara em penso que tampoc no massa un té que guanyar-se les garrafes d'una altra manera aquesta és la pega de tot això ella acostuma a venir a la parròquia els diumenges o si hi ha alguna activitat i participa és l'actor o sigui que participa activament
Els que estan escoltant ja veuran que la seva veu és greu. Se podria dedicar-se al doblaje de los malos de la pel·lícula. Bueno, Salvador. El Salvador, quan li van proposar que vingués, com vostès ja saben, nosaltres fem que la persona ens digui què és el que li ha cridat l'atenció, què és el que l'ha fet pensar en alguns textos que s'ha llegit, una novel·la o el que sigui.
I en Salvador va triar dos. Després ens dirà ell per què. En ells podríem dir que veiem l'obediència infinita, l'obediència sense cap mena de recansa, i dir que sí quan Déu fa una crida.
Vaig bé per aquí, Salvador? Més o menys? En principi sí Bé, aleshores ara llegirem una mica d'un dels textos El que primer direm és del Gènesis i ara l'escoltaran vostès i ja sabran el perquè Diu, lectura del llibre del Gènesis En aquells dies Déu va posar a prova Abram i el crida Abram, Abram Ell respongué
Aquí em teniu, Déu li digué. Prens, si et plau, Isaac, el teu fill únic, que te n'estimes. Ves-te'n al país de Morià i allà dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en l'Holocaust. Arribat-se l'indret que Déu havia indicat, Abram, i si aixecà un altar, agafà el ganivet per degullar el seu fill. Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel, Abram, Abram,
Ell li respongué, aquí em teniu. L'àngel li digué, deixa estar el noi, no li faci res. Ja veig que em reverencies. Déu, tu, que no m'has reforçat el teu fill únic. Llavors abram els als ulls i veieu un multor agafat per les banyes amb una verdissa.
i anar i el prenguer i el sacrificar en holocaust en lloc del seu fill. El text és més llarg, però aquí ara el Salvador ens dirà el per què l'ha agafat. Podria, perdó, Salvador, podria llegir un trosset més, però després ja el continuarem. Per mi aquest passatge, com tots els llibres sagrats, hi ha una cosa que diuen, hi ha una cosa que no diuen,
però hi ha el que vol dir. Bé, un lenguaje críptico que penso que ho entenem tots. L'important no és el que diu, perquè si agafem els textos al peu de la lletra... No hi ha que els entegui. Tens tota la raó. Malament rai. Per mi, això, com un principi d'això...
Potser desmitificaré una mica l'Abram. Jo no sé si a causa de Junis o a causa de Ves a Saber que havien sumat o el que sigui, li va agafar un rampell de fanatisme místic. Va somiar que havia d'oferir-li a Déu el seu fill. Jo diria que no era pròpiament inspiració divina, sinó un rampell. Va agafar, va pujar a la muntanya...
I quan va arribar a dalt i ja tenia el ganivet agafat, se li aparegué l'àngel del sentit comú i li va dir has pujat la muntanya que és el que et tocava però Déu no demana bestieses. O sigui...
El qual vols dir que a l'Antic Testament, que és això el que tindríem que desbrinar... És que la redacció oriental del... És com aquestes paràboles o aquestes coses, o per la gent d'aquella època. Aleshores, el sentit comú li va venir, va fer el que havia de fer, va oferir aquell bé a Déu, però Déu bestieses no en demana. Ens posa pegues, ens posa obstacles...
Però bestieses no ens demanen. O sigui, que vols dir que aquest sacrifici que nosaltres veiem aquí plasmats amb aquest passatge no ens demana aquest tipus de sacrifici. Demana que pugis la muntanya. Sí, que ja és un esforç. Que ja és un esforç. O sigui, l'esforç de viure. L'esforç de superar proves que de vegades són molt dures
i que no les entenem perquè potser ens fem un Déu a la nostra conveniència. Quan Déu no ens agrada, és que Déu permet això. És que li estem demanant contes a Déu, i ell és com és, i contes no n'hi podem demanar. O hi creus o no hi creus. Ara, si acceptes, si l'acceptes tal com és, que Déu és bo, però no és tonto tampoc,
Espero que no s'ofegui sense ser, no? Eh? Sí. Déu potser ens perdonarà moltes coses, però no ens les justificarà, eh? El que està malament, està malament. No em dirà, bueno, et dono la raó, va, vinga, sí que ets bon noi, no ho tornis a fer. No, et perdonarà, dirà, no ho tornis a fer, però et perdonarà, no et justificarà. Sí, sí, sí. I moltes vegades volem un Déu que ens justifiqui, que ens doni la raó. Va.
el que no podem fer i moltes vegades aquest déu que no ens agrada aquí és on entra la fe acceptar-lo encara que no ens agradi amb el que ens trobem aquells obstacles que ens posa pot ser tu m'estàs dient moltes vegades que els humans per ser humans volem trobar la justificació
I aleshores actuem d'una manera que diu, no, no, és que això és el que m'ha dit Déu que fa bé. A més, pensem una cosa i siguem una mica humils. Tenim uns límits que moltes vegades ens pensem que som molt intel·ligents perquè descobrim el que sigui i som limitats. L'univers és més enllà del que ens puguem imaginar.
El temps i l'espai no són res més que fragments d'eternitat i d'infinit. Jo penso que hem de tenir en compte que estem parlant de l'Antic Testament. I l'Antic Testament... És que jo el que anava és el fet de la fe, de creure en un Déu que no ens el podem fer al nostre gust i al nostre caprici. Aquí és un allò que...
Per això deia, per mi això és un punt de partida, d'obediència, d'obediència, de fe, que la fe més aviat, moltes vegades més que un exercici intel·lectual, és un exercici de voluntat, crec, perquè vull, perquè última hora crec amb allò que no veig.
Ara? Que des que la humanitat és la humanitat hi ha hagut un sentiment que més enllà hi ha alguna altra cosa. Vull dir, això, des que l'home va començar a caminar amb dos peus... Jo no et preguntaré, perquè això no queda bé, que si tu creus que hi ha una altra cosa. Eh? No, no, que jo no et preguntaré si tu creus que hi ha una altra cosa. Però això no t'ho preguntaré. No, hi ha de ser, però aleshores entra la fe. Com és aquesta altra cosa? Aleshores...
Deixem-ho, no ho sé... Deixem-ho a la fe que tenim cada un. A la imaginació també limitada que tenim tots, però... Però a mi em sembla que... A mi una vegada un em va preguntar on estava el cel. Jo li vaig contestar, allà on es troben l'infinit i l'eternitat. Va quedar així. Diu que el senyor és filòsof.
No, matemàtic. També. És una manera... Químic. Pensem una cosa. Una vegada vaig tenir així com una pensada d'una esfera sense centre, perquè cada punt és el centre d'una esfera. Aleshores, cada punt, en cada punt hi ha Déu, que el tenim més a prop del que ens pensem i si el sapiguessin veure i el sapiguessin buscar, potser també el trobaríem, eh?
a la gent que ens envolta. Jo tinc experiències, diguem, d'Àngel de la Guarda, que podria ser tu un dia que m'ajudes a aixecar-me de terra que m'he fumut de cap. Vull dir, és...
No, no, jo crec també que l'Àngel de la Guarda sempre el tenim al costat i a través de les altres persones, perquè és la manera evident. I avui té la cara d'en Papet i demà té la cara d'això, que en aquell moment està... De totes maneres, fixeu-se que quan, bueno, això és el que penso, que cada un dels textos, a cada persona li dirà una cosa diferent.
Jo quan vaig proposar això vaig pensar, el Salvador possiblement el que vol amb això és que la confiança en Déu ha de ser tan gran que si Déu et diu fes això, ho fas. Però tu ara m'has donat una visió molt bona. O sigui, la cosa està amb l'esforç de pujar a la muntanya.
amb l'esforç de creure el que li hem dit i arriba fins allà on puguis i aleshores es troba que sí amb el seny que és aquesta que en realitat moltes coses que si les penséssim bé té que ser el problema de fer que tu dius però si penséssim bé el seny és poca de les coses que es fa servir i podríem veure moltes vegades la mà de Déu o l'actuació de Déu a través del seny
És que Déu... Hem d'agafar una certa distància per veure les coses, per veure-les clares. No el podem buscar ni amb un microscopi ni amb un telescopi, que a més tenen un camp limitat de visió. Estereoscòpica com els gossos. Agafant aquella mica de distància còmode per veure les coses ben enfocades, i a Déu se'l pot veure així, eh? I tant. A través d'aquest sentit comú i d'aquesta reflexió...
i d'aquesta voluntat de voler-lo veure. I també a través del pròxim que tenim davant.
De la manera d'actuar moltes vegades és el que has dit tu abans. Mira, aquí estem a la ràdio, la Montse no sé si vol fer un petit comentari, però hem de llegir l'altra part que també tu estaves interessat i que també la volies posar com a exemple del que volies expressar. No, jo només volia ressaltar que aquests sacrificis també eren propis de l'època, no els sacrificis dels fills, els animals eren propis d'aquella època també.
Hi ha una frase de les que es llegeixen que a mi em crida perquè li diu pren si et plau no li diu si et plau li diu
La redacció és una mica el que diu, el que no diu, el que està entre línies. Però és aquest, si et plau, llavors és aquesta acció de pujar a la muntanya, d'aquest esforç, però vull dir que no és d'una manera impositiva, impositiva, diria jo.
però de totes maneres torno a dir el que he dit, és l'antic testament o sigui que a nosaltres ens serveix per introduir-nos amb aquesta fe que després ens porta a la fe del nou testament per dir-ho així, que és la que fem servir més perquè és la vida de cada dia en definitiva l'Evangeli Bé, doncs ara passem a l'altre de tros que tu també has llegit
amb el que tu m'has recomanat perquè t'agradaria, que era la lectura de l'Evangeli segons Sant Lluc. En aquell temps, Déu envià l'Àngel Gabriel, amb un poble de la Galilea anomenat Nazaret, per dur un missatge amb una noia promesa, amb un descendent de David, que es deia Josep. I el nom de la noia era Maria.
L'Àngel entrarà a casa d'ella i li digué, Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Ell estorbà en sentir aquestes paraules i pensava perquè la saludava així. Però l'Àngel li digué, no tinguis por, Maria, Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'enumeraran fill de l'Altíssim.
El Senyor Déu li donarà el tro de David. El seu pare serà rei del poble d'Israel per sempre. El seu reinat no tindrà fi. Maria preguntà a l'àngel Com pot ser això si jo no tinc marit? L'àngel li respongué L'esperit sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra. Per això el fruit sant que naixerà l'anumeraran fill de Déu.
Maria accepta, perquè diu que es faci més segons la teva paraula. També en aquest passatge, perdona, Salvador, en aquest passatge també li diu que la seva cosina, Isabel, que ja és molt gran, que ja no té edat d'infantar, també tindrà un fill. I aleshores la verge, la Maria, li diu, soc l'esclava del Senyor, que es compleixi amb mi les teves paraules. I l'àngel va desaparèixer.
L'ensenyança més important és precisament aquesta última. Facis amb mi la teva voluntat. O sigui, s'entrea a Déu, ho veig, que no li demana cap bestiesa però li planteja un misteri que ella no l'entén. O sigui, ja estem davant d'un Déu que no l'acabes d'entendre però que l'acceptes.
encara que no l'acabis d'entendre, ja no està un Déu que el discuteixis, no? Un Déu que per això és Déu. Per mi, l'important és el fear mi secundum verbum tuum.
Lleçó del llatí. Molt a dir, també. Es coneix que som d'una altra època. Però molt bé, molt bé, molt bé, no? Però fixem-se bé que això, encara que així, ara ho agafem així, perquè jo crec que en Déu també està l'humor, no? L'humor i el veure les coses amb aquesta esperança i amb aquesta acceptació.
Un Déu que no tingui sentit de l'humor, no hi crec, eh? No, sí. Bueno, perquè, esclar, a vegades, si llegíssim algun passatge, també pensaríem... Doncs està de broma, no? No, ja tens raó. No consta l'Evangeli que expliqués acudits, però jo penso que algun...
Alguna cosa et devia explicar també, no només anava fent sorpons. El meu pare sempre deia que una sonrisa és com si diguéssim una cosa relacionada amb Déu.
És un obsequi molt digne de ser agraït. Això mateix. Però fixem-se, i torno a insistir, en el mateix. Les dues vegades és l'acceptació. Has agafat dos parts de l'antic i del nou testament
Que aquí encara, com dèiem abans amb la Montse, no s'ha manifestat el que Jesucrist, que és aquest fill que Maria va tenir, doncs les recomanacions que va fer, el missatge que va fer, perquè en les parts del Nou Testament, Jesucrist té moltes... Bueno, parlat per als seus deixebles, té manaments, té observacions, coses que ja s'han dit, que ho va resumir en dues coses que és el que a mi m'agrada a mi.
Estimeu els altres com a vosaltres mateixos. Estimeu a Déu sobre totes les coses. I per què s'estima Déu? Perquè Déu no t'enviarà un mandat, una bestiesa. O sigui que això jo crec que podia quedar resumit així. Que podria ser difícil. Jo penso, i he pensat alguna vegada, que és més difícil estimar els amics que els enemics.
Perquè per estimar l'enemic n'hi ha prou que el respectis. Si és un enemic, si és una persona que no acabes d'estimar-lo, però respectar-lo ja és prou estimació. En canvi, estimar els amics és un esforç de cada dia i molt més gran. I això ho podríem traslladar també amb la família?
Bé, no diré que no. T'estic posant a prova, eh? Bé, però tu, bé, fent-se ara una miqueta, com els profes, una mica de resum de per què s'ha agafat aquests dos textos, que ho has dit molt bé, però vull tornar el sentit. Per això, pel tema de la fe, que la fe és obediència, i és no qüestionar Déu quan Déu de vegades no t'agrada.
Jo quan sento allò que dius, i Déu per què ho permet això? Voldria trobar les paraules per respondre-ho. A mi m'ha passat també alguna vegada. Però... Hi ha coses, o sigui, jo penso que... No és que Déu ho permet, són aquells obstacles que ja estan fixats i que per uns seran més durs i per uns altres no en seran tant i un tindrà una vida més planera i l'altre la muntanya serà més pendent.
Per què això? Aquí ja està amb allò de si li hem de demanar explicacions, algun dia ens les donaran. Des d'aquí no els hi podem demanar. Si nosaltres pensem que Déu és Pare i Déu ens estima, li hem carregat moltes coses a Déu. Això que dius, per què ho permet? No, o sigui, és que ell no ho permet. Ell no ho permet les coses. El que passa és que la societat, en la forma que tenim de viure...
Ho fem nosaltres d'aquesta manera, no ho fa ell. Llavors li carreguem els naulers amb ell. És el que dic jo, fem un déu en el que li demanem compte, un déu que quan no ens agrada... Possiblement una mica des de la història... No ho sabem acceptar encara que no ens agradi.
ens l'hagin fet veure d'aquesta manera, un Déu més castigador, més temerós. I, en canvi, quan descobreixes a través de la fe, veus que Déu és una persona que estima, que ens estima i que ens vol, o sigui, vol que nosaltres estiguem bé. Perquè si anem a parar una miqueta, si anem a parar al Pare nostre, o sigui, quan nosaltres volem que es faci la seva voluntat,
La seva voluntat no és passar penúries, ni passar desgràcies, ni... La seva voluntat és que visquem d'acord en l'Evangeli. Aquesta és la seva voluntat. Aquí és allà on jo vaig. Aquí, els teòlops de la taula, és el que diuen. Hi podeu creure. No, perquè és que si no dius... Per mi hi ha una cosa, eh? Els Evangelis...
sense anar ara amb detalls, però es resumeixen en el Pare Nostre i les Benaurances. El sermó de la muntanya i les obres de Misericòria. El sermó de la muntanya i el Pare Nostre. I després, sí, hi ha més coses i més exemples i més ensenyances i això, però si no cal, amb això n'hi ha prou.
Entre les venourances i aquest Déu castigador que ens... És com... Depèn de l'Antic Testament, el Déu el passava en un cert vengatiu, que si no feies això... Bueno, formava part de... Quan va venir a Jesucrist, doncs això ho va esvair i va dir, no, així no és això, no ho acabeu d'entendre. És com aquell que li diu, ai, desgraciat, si encara no ho ha entès,
vull dir, la gent no jo crec que a vegades tenim aquests prejuïcis que els tenim ja no tant per la persona que dona totes les no sé les directrius que podríem dir si és que li puc dir aquesta paraula que Jesucrista ens va ensenyar sinó que potser la persona que ens dona
com som així de crítics, doncs potser aquella persona ha fet les coses així i diu caramba, si aquest hauria de fer-ho així i ho fa malament i ja està. La llei de la gravetat té tanta força que estem tan enganxats en aquest món.
Que no sabem passar, sabem fer levitaciones. No, però és que hi ha una cosa que tothom es preocupa de totes aquelles coses que es paguen en diners, es preocupen de les coses que es quedaran aquí, i de les coses que no es paguen en diners.
No sé si ens n'emportarem moltes també, eh? I jo, ja és una preocupació que ja la tinc païda, ja no em treu la son, però penso que el dia que Sant Pere m'obri la porta i digui què hi portes aquí, la maleta serà més grossa que el contingut.
Però mira, si agafa jo, què hi portes? Home, mira, els calçotets són una mica vells, però estan ben plegats, una samarreta, un raspall. Va, canta manyanes, passa. Mentre em pugui dir, va, canta manyanes, passa. Ja estem salvats. Home, dintre de les meves limitacions he fet el que he pogut. Podria haver fet més, potser sí, però mira, si n'hi ha prou...
ja n'hi ha prou, sí a vegades també ens proposem i sobretot en èpoques quan un és més jove que pensa que té que fer verdaderes erositats per poder fer i aleshores li entra com un esprimíssim que a mesura que et vas fent gran jo no sé si us ha passat i vas fent servir una mica el seny, com si diguéssim te n'adones que som limitats i quan tu te n'adones que ets limitat que abans ja ho has dit tu doncs dius, està aquí senyor no arribo més, accepta'm
l'afany que té la gent de que li posin medalles. Senyors, jo crec que ha estat això bastant, no sé, alegre, no hi ha, és una cosa de tipus esperançador, tal com amb aquesta maleteta que el Salvador se'n portarà i que nosaltres també ens en portarem, però falta tres minuts, això dos ja.
estem aquí, bueno, controlats això, mira, el temps el millor després serà l'infinito, eon que diuen aquests, eon ja sabes lo que es, no? Doncs vale, en aquest espai infinit seria bo que ens trobéssim en aquest espai infinit més endavant
No podem llegir l'Evangeli, que correspondrà, que és el que havíem de fer, pel dimetre que ve, però recordi, se celebrarà la Santíssima Trinitat. L'Evangeli serà segons Sant Joan, i solament llegiré la primera oració que diu, i en aquell temps Jesús digué a Nicodem, Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels que creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
O sigui, que això penso que... Normalment, Salvador, això no ho saps, però nosaltres llegim l'Evangeli, que el diumenge es fa a l'Església. El que passa és que avui ja hem parlat molt d'Evangelis i de lectures i et donem les gràcies i que els hi diràs als oients que falta... Això ho poden tornar a sentir el dissabte a dos quarts d'onze. A dos quarts d'onze, amb diferit. Algú consell pels oients?
Què els diries, ara? Imagina't. Que mirin al seu voltant i trobarem que Déu és més a prop del que ens pensem. Amb els ulls oberts i les orelles també, eh? Que a vegades se'ns parlen i no escoltem. El cor i el seny. Molt bé. Montse?
Bé, doncs jo penso que tota la conversa que hem tingut ha sigut molt interessant i és molt vàlida també perquè és l'últim dia de la temporada. Això, ara la Montse m'ho estava dient aquí que per nosaltres, fins al setembre, que tornarem a començar, doncs el nostre curs s'ha acabat.
Però sí, també podíem aconsellar que llegissin, que tinguessin a la mà els textos sagrats. Diuen que la Bíblia és el llibre més llegit del món. Ho diuen. O sigui, estadísticament... Que ho posi a la pràctica. Diem moltes gràcies al Carlos, que és aquí el controlador. El que no es poden fer són interpretacions al peu de la lletra. Ah, no, no, clar. Ni interessades. Això també.
que se'n fan i que des que es va escriure la primera fins ara hi ha hagut versions interessades també senyors, moltes gràcies per tot i fins la propera i en aquest cas una mica més lluny perquè això serà fins al setembre que tinguin un bon estiu i que Déu els acompanyi bon estiu a tots i a totes