60 i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes,
tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre
i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, 60 i més.
Cara a B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Ara escoltes Ràdio Desfer
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Amics oïdors de Ràdio Desfer, amb vosaltres, el judaïsme, tradició i modernitat.
Ben trobats, amics oïdors de Ràdio Desfer, aquest veus de la parròquia que va tractant, com cada mes, d'aquest espai del judaïsme.
Avui ens acompanyen la Roser Parés, ben trobada, el seu marit Enric. Hola Enric.
Hola, bona tarda.
Bona tarda a tothom.
Bé, estàvem escoltant la Venus Shalom Alegem. Us diu alguna cosa aquesta cançó?
A mi em diu Festa. És una cançó que sempre acabem ballant. Sempre que tenim una festa l'acabem ballant.
I és una cançó, és un desig de pau per tothom.
De pau per tothom.
Correcte. La Roser és una Sant Justenca que, si volgués explicar una mica la teva trajectòria, diguem-ne, religiosa,
el pas per on tu has transitat fins a arribar a l'estat actual.
A veure, jo soc jueva de naixement perquè la meva mare era xueta. No sé si sabeu el que són els xuetes.
Bé, són els jueus de Palma de Mallorca que van, no sé, forçats a conversió o mort, com va fer la Inquisició a tot arreu, a tota la península.
Llavors hem estat sempre discriminats pel fet de ser jueus, tot i que érem cristians.
Jo he estat educada com a cristiana, tot i sabent que érem jueus, perquè ja era ben petita.
Quan un metge va saber el meu cognom per part matern, per part de mare, em va dir tu, i que era de Mallorca, em va dir tu ets jueeta.
Jo no sabia què era, era molt petita.
I quan li vaig preguntar a la meva mare em va dir, sí, nosaltres som jueus, però no ho podem dir.
Bé, això és una trajectòria que passa amb tots els xuetes de Mallorca.
Són 15 cognoms, que són aquí a Catalunya també hi són, però que són exclusius com a jueus de l'illa de Mallorca.
És a dir, aquests 15 cognoms van estar penjats al claustre de la Inquisició.
I amb el mal nom, vull dir amb el mal nom, a les gramelletes, es diu.
Llavors, clar, vam estar assenyalats sempre com a jueus.
Intentaven demostrar que érem més cristians, més catòlics que ningú,
però es van conservar moltes pràctiques jueves.
Aquests noms, perdó, es van mantenint a Mallorca.
Sí.
Això vol dir que els matrimonis i els creuaments són entre gent també...
Entre aquests, l'endogàmia va ser fins a principis dels anys 60.
fins que es va obrir la illa al turisme.
Perquè era per dos motius.
Un, perquè els de la illa no es volien casar de cap manera ni barrejar-se amb un xoeta.
I també perquè els mateixos xuetes volien conservar la seva cultura.
A veure, en moltes famílies, no totes,
algunes es van assimilar totalment
i d'altres van practicar criptojudaïsme.
De tota manera, es veu que has tingut formació cristiana i jueva,
a partir que vas descobrir que ets una xoeta, no?
Sí.
No, el que passa és que jo, dins de la meva formació cristiana,
ara jo vaig estudiar en un col·legi de monges,
a les Teresianes de Can Duixer, fins al Cou.
La meva mare anava a totes les esglésies,
però, vull dir, tenia molta relació amb el catolicisme.
Però, tot i així, m'havia ensenyat costums i coses que no tenien res a veure.
Per exemple, ella creia en la reencarnació,
i en el catolicisme la reencarnació no es contempla.
Mira, el moment en què realment vaig dir,
he de fer un canvi i he d'investigar més sobre el que vol dir ser jueu,
va ser quan ella va morir.
A partir de la mort de la que va morir?
Ah, a partir de la mort.
Perquè ella havia deixat, per exemple,
sempre ha dit que volia ser enterrada en un llençol blanc,
sense flor, sense música,
llavors el dia que la vaig voler enterrar va ser un problema.
Va ser un problema perquè, clar,
la seva voluntat en els territoris no l'entenien.
El cas de l'Enric, semblant,
quina trajectòria pots explicar?
Bueno, no, amb la Rosé ens vam casar fa uns 12 anys,
llavors, bueno, quan es va morir la mare,
llavors ella va començar a conèixer el judaïsme,
coneixer-n'Anna a la sinagoga,
coneixent la gent que estava amb el judaïsme,
llavors vam poder entrar a sinagogues,
llavors a mi particularment el judaïsme,
jo he tingut educació cristiana sempre,
però el judaïsme ha sigut conèixer-lo
i realment m'ha fascinat, m'ha fet canviar.
M'ha fet canviar, jo he tingut educació cristiana
i ara, doncs la qüestió,
doncs ara estic amb el judaïsme,
m'agrada molt,
l'entenc molt bé, m'hi sento molt còmodo.
Per fer una reflexió,
el judaïsme és més que una religió,
vol dir més coses,
això ja ho parlarem més endavant,
i bueno, és aquesta la meva trajectòria.
Agafem una mica aquest fil.
Què aporta el judaïsme?
Quina és la novetat?
Quina és la qüestió més característica
que fa que,
diferent de les altres religions,
per exemple, la cristiana?
La llibertat i la vida.
La llibertat perquè sempre recordem,
per exemple, amb la festa de Pessach,
que vam ser alliberats de l'esclavitud,
la mateixa manera que tenim la llibertat
de recordar aquest fet,
en tota la nostra vida
i en totes les nostres converses,
sempre la llibertat és el més important,
igual que la vida.
Vull dir, és per tant,
el fet d'un jueu
per ser forçat
a convertir-se al cristianisme
per la Inquisició
va preservar la vida,
doncs, vull dir,
és una mitjvà,
és una obligació, de fet,
preservar la vida.
Anava a dir que, esclar,
vosaltres heu passat,
o jueus han passat,
molts moments difícils,
d'expulsió, càstig,
Inquisició, etcètera, etcètera,
però també aspectes que mencionaves ara,
com les celebracions de la Pasqua, diguéssim,
no són tan diferents de la religió catòlica,
sobretot perquè hi ha una part comú,
que és tot l'Antic Testament.
Clar, és que l'Antic Testament i el judaísme
són l'origen.
De fet, les altres religions
que s'han anat fent com el cristianisme
van ser a partir d'un jueu,
que era Jesús,
i a partir de la seva figura
el poder va voler
establir una religió per tothom
i, bueno, va ser
com així Sant Pau,
va fer que tothom pogués passar
sense dificultat per aquesta religió.
Sí, sí.
I els romans la van establir
com la seva religió comuna.
Oficial.
Oficial, exacte.
Llavors...
Constantí, no?
Va ser l'ensembol emperador romà.
Constantí i Teodosi.
Sí, sí.
Llavors, tu deies, Roser,
que li vas haver de preguntar a la mare
són xuetes o són jueus.
Sí, què vol dir?
Vol dir que la mare no practicava
fins a aquell moment, potser?
No, no, la meva mare practicava
el cristianisme, el catolicisme,
més que el cristianisme, el catolicisme.
Però, tot i així,
ella sempre havia...
Tenia com a llibre de tauleta
tenir la Bíblia,
l'Antic Testament.
Vull dir, ella practicava
i les seves paraules
i tota la seva vida
anava al voltant de Déu
i de les paraules de Déu.
Però de l'Antic Testament.
Llavors, exigeix molt
la pràctica,
ja no la creença,
sinó la pràctica jueva,
us exigeix molt?
De celebracions,
de res,
de lectura...
Exigeix com qualsevol cosa
que t'agradi
o t'il·lusioni.
Em vinc a referir.
Hi ha les festes,
que ja els hem dit,
les de Pèsac,
les de Purim,
hi ha festes
que són les festes religioses,
llavors aquestes
les compartim
amb la comunitat,
amb la sinagoga.
Això és un primer compromís,
entens?,
de compartir les festes.
Després hi ha un compromís
setmanal,
que és,
dins el judaïsme,
hi ha el xàbat,
que és el dissabte,
que és el no fer feina,
i així,
però ja ens exigeix,
doncs,
el divendres a la nit,
doncs,
començar el xàbat
i, doncs,
fer-lo a la comunitat,
o si no pots anar a la comunitat,
fer-lo a casa.
És un compromís setmanal
que tens.
Però, realment,
el judaïsme és estudiar sempre
i aprendre,
qüestionar-ho tot,
pot sempre arrebatre,
entens?,
no hi ha dogmes
que vinguin donats
i ja és això.
El xàbat molt estricte,
o no?
Nosaltres,
no.
No,
nosaltres no,
perquè estem en una comunitat reformista.
Bueno,
abans era reformista,
ara som conservadors.
No estem en una comunitat ortodoxa,
però sí que el seguim.
A veure,
l'ortodoxia,
diria,
no pots agafar cap transport,
no et pots moure,
vull dir,
nosaltres,
sincerament,
si no,
no podríem anar a la comunitat
perquè vivim a Sant Just.
nosaltres agafem el transport.
Després hi ha el tema
de la caixrut,
que és una manera de menjar,
un hàbit alimentari
que sembla ser que és
molt millor,
molt més saludable,
sí.
Molt bé.
Aquest menjar
és propi del dissabte?
No,
sempre.
Sempre és de menjar a coixer,
perquè és que l'aliment
forma part de l'aliment de l'ànima,
també.
L'aliment del cos
forma part de l'ànima
i per als jueus
el cos
i la vida,
ja t'he dit,
el cos
és molt important.
També.
Llavors,
heu parlat
de comunitats jueves,
fins i tot
de comunitats jueves
amb una certa característica
diferent
d'una de les altres,
si són reformistes
o conservadores
o paradoxes,
etcètera.
Quantes comunitats
hi ha?
Ara?
En el nostre entorn,
el que seria
Barcelona i l'àrea
metropolitana,
per entendre's?
Suposo que he sentit
l'edita que diu
dos jueus,
tres opinions.
Sí.
Doncs són molt poquets
els jueus que hi ha a Barcelona
i a Catalunya,
uns 5.000,
posa.
Molts que són israelis
no van a cap comunitat.
ja tenim molta gent israeli
que ha vingut a viure aquí
perquè s'hi troba bé.
I deu tenir
com a religió oficial
o laica.
La majoria són laics.
La majoria són laics,
no són religiosos.
Agafarem aquest fil
després d'un partit
descans musical
que també agrairan
els nostres ullets.
Endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Estàvem parlant de les comunicats jueves a Barcelona i a la seva barri d'influència.
Continuem. Deies que n'hi havia quantes, aproximadament?
Aproximadament unes 4 o 5.
A veure, la més antiga és la del carrer Avenir, la CIP, la Comunitat Israelita de Barcelona.
Vam tenir aquí un dels seus educadors.
Jorge Borman, sí. I després hi ha TIT, que és la nostra, que vol dir futur en abreu.
Després hi ha Betxalom, que és reformista.
I conservadors, en quin sentit? Com s'ha d'entendre això de conservadors?
Conservadors vol dir que complim tots els preceptes, però els homes i les dones som iguals.
És l'única diferència.
A la CIP les dones estan... No sé si heu vist la pel·lícula El balcó de les mujeres.
Bé, doncs és una pel·lícula molt maca.
Les dones estan en un balcó a dalt i els homes són a baix.
Vull dir, no resen junts perquè tenen la teoria que llavors els homes es distreuen.
Sempre... No, no, a veure, és...
És una teoria.
És una teoria. Vull dir, en el judaísme la dona sempre és importantíssima.
Mai ha estat infravalorada per arreu. Vull dir, no té res a veure.
Bueno, si ja se para, sí.
No, no, no, perquè ells consideren que l'home està més lluny de Déu
i necessita resar més i concentrar-se més que no pas la dona.
Perquè les dones estem més a prop.
Per quina raó esteu més a prop?
Per natura. Per naturalesa.
Les dones són més emotives.
Més a prop de Déu que els homes.
Sí, sí. Pel judaísme sí, eh?
Tu ho vulguis dir...
No, no, només volia complementar el que explica la Roser
que la CIP és la comunitat la més ortodoxa
i és la que compleix més el que és el judaísme,
el que agafa el més estricte i fa els compliments més estrictes amb tot.
Però tot i així ens movem tots entre totes les comunitats, eh?
D'acord.
Vull dir, si nosaltres siguem de TIT no vol dir que no tinguem amics a la CIP,
que hi anem a la CIP, que fem activitats amb ells i fem moltes activitats conjuntes.
Esteu parlant d'aquest tipus de comunitat reformista, ortodoxa.
Hi ha alguna organització mundial, hauria de ser, o l'Església Catòlica la té,
en quant a marcar el que és el credo oficial del judaísme.
Els dogmes de fer.
Els dogmes de fer, de manera que el que s'aparta ja no és ortodox, etc.
A veure...
Qui és aquesta autoritat mundial?
Hi ha el gran rabino de Jerusalem seferdí i el gran rabino eskenazi.
Nosaltres som seferdís, eh?
Perquè això era seferat.
seferat.
Però, tot i així, els rabins els contracta la comunitat.
Vull dir, si no t'agrada, el fas fora.
Tenen llibertat de càtedra, de peredica, tenen llibertat, aquests senyors?
Sí, però, clar, si la comunitat no està contenta, doncs no tenen...
Vull dir, han de tenir contenta i satisfet la comunitat, que els ha contractat.
Clar.
I si és una comunitat ortodoxa, diguem-ne,
ha de ser un rabí més estricte.
Sí, correcte.
Si és una comunitat més laxa, un rabí més generós.
Sí, sí, mira, a la CIP ara, últimament, van canviar de rabí.
No li van renovar el contracte.
Una comunitat d'aquestes té aproximadament quants components?
Depèn.
Doncs podem parlar, per exemple, no em vull equivocar,
la CIP, que deu tenir uns 300...
300 famílies.
300 famílies.
La nostra, 150.
Correcte, la nostra 150 famílies.
Bet Salom, no em vull equivocar, però potser són...
És que no ho sé exactament, però 90, 100, doncs també seran.
Potser menys, però bueno.
De tota manera, la comunitat més propera a Sant Just, són aquestes de Barcelona,
hi ha alguna cosa d'iniciativa jueva aquí?
A Sant Just?
A Sant Just, Sant Feliu...
No res.
No res.
No?
No.
Particulars, potser, ni això?
Bueno, festes a casa en fem, però aquí a Sant Just, jo no conec gaire jueus.
Sé que n'hi ha...
Organitzats, no, però amb famílies...
Sí, sé que n'hi ha, però no, però molt pocs.
I, en tot cas, deuen anar bé que no, ni relacionen amb el poble.
Quina és la transmissió de la fe que passa de pares a fills?
La mare.
La mare, per aquella roca que deies, potser?
A veure, tu et jueu si ets fill de mare jueva.
Si ets fill de pares jueu, segons a la Han, no et jueu.
Bé.
Bé, perquè la mare saps que l'ha tingut ara al ventre i saps que segur que és la mare.
Però bé, també és la mare perquè la mare se sobreentén amb allò,
que és la que està més propera al nen, la que passa més hores amb el nen, amb l'infant.
I és el que pot transmetre els valors.
Però això també forma part de la manera de ser de la dona,
perquè la dona és més emotiva, és més sensible, l'home està més a vinar.
Correcte.
Enric, s'ha de passar un procés de conversió per casar-se amb una persona jueva?
Sí, efectivament. La Roser és jueva, tots els efectes.
Jo no.
No ho eres, no ho eres.
abans de conèixer-la.
No, no ho eres. Ara vaig a classes, vaig a les activitats,
comparteixo la vida comunitària jueva amb la Roser, amb la comunitat,
tot, perfecte.
L'únic que no tinc el títol de jueu, m'explico.
Que el títol de jueu...
Però el tindràs?
El tindré. Ara estic en un procés que se'n diu de conversió.
Perquè jo he sigut batejat, i llavors jo tinc tota l'educació cristiana,
i llavors perquè m'admetin el judaïsme, m'admetin oficialment.
perquè ara estic admès sense cap problema.
Però per tindre la lliure de jueu has de fer el que se'n diu el procés de conversió.
I el procés de conversió requereix estudiar la Torà.
Són els llibres del Pentatego, que són els cinc primers llibres.
Això, els cinc primers llibres, doncs conèixer-los,
sapiguer tot, bueno, conèixer-los, estudiar-los, tot.
Després també et demanen que sàpigues una mica d'Abreu,
que estudis Abreu, no que tinguis un nivell avançat, ni molt menys,
però sí que tinguis la voluntat d'aprendre,
i que puguis, inclús, llegir alguna frase.
Però vosaltres us heu casat fins i tot abans de la conversió total de l'Enric?
Sí, estem casats pel Rita Jueu?
No, no, no, no, per lo civil, com tothom.
Clar, no ens podem casar pel Rita Jueu.
Més endavant, potser sí.
Ell ha de passar un tribunal que es diu Bet Dint,
i no és fàcil, que són tres rabins
que han de decidir si passa la conversió o no.
I què és un jueu laic?
Doncs un jueu que no és creient.
Que no té religió?
Sí.
No, que no té religió, no, que no creu en la transcendència de l'ànima.
O no practica?
També pot ser que no practiqui, però que no hi creu.
Si no practiques, bueno, suposo que deu haver que creuen i no practiquen.
Clar, si no creu, sembla que deixi de ser automàticament jueu.
No, perquè ser jueu no és una religió.
Ser jueu és una identitat, és una cultura.
Mira, saps què?
Dèiem, és jueu quan hi hagi persecucions i et perseguiran.
Per tant, només que tinguis un avis jueu, ja et jueu.
Pensis el que pensis.
D'acord.
Heu estat a l'estat d'Israel.
Sí, maries vegades.
Què us ha portat, això?
Bueno, jo m'hi trobo bé.
M'ha portat a veure que es pot ser jueu amb normalitat,
perquè enlloc més hi pot ser.
Aquí són unes coses estranyes.
A més, la gent no ha vist mai els jueus.
abans encara es pensen que tenim cua o banyes,
o fins i tot que som gent molt estranya o que som molt rics.
Bueno, tota aquesta mitologia que hi ha cap al jueu, no?
No, volia afegir això, que, per exemple, és per dir-ho d'allò,
la Roser quantes vegades ha estat?
Quatre vegades a Israel?
Cinc.
Cinc, cinc vegades.
Jo una, eh?
Molt bé, molt bé.
És que ens agrada molt que...
I no vas trobar un país...
Molt interessant.
Molt normal.
Sí, però visiblement, externament,
és un país que s'ha de defensar tant.
Oh, clar.
Però és que és la nostra història.
Que visualitza molt, es visualitza molt els soldats al carrer,
gent jove que...
Però tu saps la seguretat que dona?
Anar a l'aeroport, revisar equipatge...
Per anar als Estats Units, tu, miren igual, eh?
No sé, estàs parlant tot, sembla.
Sí.
Estan dir que he estat cinc vegades i jo he estat tres vegades.
Tres viatges a Israel, tres vegades, i molt maco.
Jo és un país que animo a veure'l, a veure'l.
I en la història dels kibuts, no?
També, també.
De la socialització, de l'activitat...
També, també.
El que sí diria és que fugir una mica de...
Bé, no ho sé.
Coneix a Israel.
I inclús és un país que s'hi pot anar tranquil·lament sol, s'hi pot anar.
Vull dir, s'hi pot anar sense agència de viatges, sense d'allò,
perquè és un país còmode amb tot.
I segur.
Segur, sí.
I per descomptat, ser jueu no vol dir ser israelita, perquè vosaltres sou catalans, diguéssim.
No, al revés.
Ser jueu vol dir ser israelita, el que no vol dir és ser israelí.
Israelí.
És a dir, com va tenir la...
Israelites o som tots els jueus?
Religiosos, no religiosos, jacídics, ortodoxes, tots som israelites.
Perquè som els que vam sortir d'Egipte.
Ja, ja.
Ara, israelis de l'estat...
No, hi ha àrabs israelis, hi ha cristians israelis,
hi ha ortodoxes, vull dir, ortodoxes del cristianisme ortodox israeli.
I al revés, israelis que practiquen o que tenen...
No, tenen diverses religions, eh?
I d'aquesta...
Bueno, és el que t'estic dient, que hi ha israelis cristians, israelis ortodoxes...
A Israel hi ha llibertat de culte.
Exacte.
És a dir, és un país, una democràcia castellà, un país demòcrata castellà,
té llibertat de culte i la resta de tot orient mitjà no hi ha llibertat de culte.
I jueus que són espanyols, no?
O jueus que són alemanys o que són argentins?
Sí, sí, per la viescola, clar, clar.
Jueus n'hi ha...
Mira, i els falassa que són jueus etíopes.
Ja, ja.
Hi ha jueus de tots els colors i de tots els països.
Molt bé.
Què podríeu dir...
Què voldríeu afegir a aquesta petita entrevista que hem tingut
que no us hagin preguntat?
De cara als oïdors de Ràdio d'Esvern i la gent de Sant Just.
La visió de cara als jueus.
També ja s'ha de tenir en compte que,
de vegades, la gent no sabem massa distingir entre l'actitud jueva de la religió,
que ens sembla molt propera al cristianisme, etcètera,
i després la postura política de defensa o d'atac al món àrab, al món de l'entorn.
De vegades, això no sabem distingir-ho.
No sé si vosaltres podeu aportar una mica de llum amb això.
Jo només et dic que a Israel, al Parlament, hi ha nàrabs.
I, en canvi, el que és Palestina,
el que és Cisjordània i Gaza...
Tot l'entorn.
A tot l'entorn.
Sí, bueno, es posa Síria, Líbano, tot l'entorn.
Però dic que els més propers.
No poden haver jueus.
No hi ha llibertat de culte.
No hi ha llibertat de cap mena.
Però seria possible arribar a un acord que no sé com hauria de ser, eh?
Bueno, per potser, sí.
Ojalà.
Dividir el territori.
No, no, ojalà.
Tu creus que si tu no et vols posar d'acord amb mi amb res podrem arribar a algun acord?
Bé, ho deus dir...
Pregunta.
No, no, no, clar.
Però això mateix deuen dir els altres, eh?
No, no, els altres no ho diuen.
Els altres viuen d'això.
Els altres estan vivint de totes les subvencions de l'UMRA,
de la ONU, de tot arreu.
Suposo que saps que la ONU,
qui defensa els drets de les dones,
em penso que actualment és l'Arabia Saudí.
Vull dir que...
Tu ho veus així, Senric, també?
Sí, no, jo crec que aquest és un altre debat, eh?
Vull dir, jo...
És a dir, és un tema allà que necessitem més temps,
m'explico, més temps,
i inclús portar algú que contrasti les idees.
I jo ho deixaria per un altre programa, això.
Molt bé, doncs ho deixarem per un altre programa.
Aquí, ja veus, a la parroca,
hem tingut molt de plaer de tenir aquesta trobada
amb l'Enric i amb el Roser,
Sant Justencs,
ella jove ja,
i ella en procés de conversió,
per ser-ho aviat, no?
Això que són, un any més?
Bé, jo porto, ben bé porto un any i mig estudiant, eh?
I et falta quan?
No, ja falta pel juliol, ho tinc programat.
Molt bé.
Pel juliol.
Doncs, el judaïsme, tradició i modernitat,
hem volgut portar la versió més propera i més moderna,
que són els Sant Justencs jueus.
Moltes gràcies, amics joïdors.
Aquest programa es repeteix sempre els dissabtes a dos quarts d'onze al matí
i fins la setmana que ve, a veus a la parròquia.
Ràdio de Svema, 98.1
Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna.