Veus de la parròquia
La finestra de justícia i pau
Hola, bona tarda a tothom i bona nit.
Què tal, Jesús?
Benós, doncs, un dimecres més estem aquí tots dos, el Jesús i jo,
per explicar-vos algunes cosetes.
No, Jesús?
Sí, molt bé.
Com ha anat aquest mes que ens hem vist fora d'antena, però...
Aquest mes, un mes bastant mogut.
Sí, no? En ple d'activitats, no?
Sí, sí, moltes.
Vam tenir el que és a Sanchus, vam tenir el sopar de la fam
i després, com a justícia i pau, vam tenir el sopar de la trobada anual
de tots els amics i amigues de justícia i pau, no?
Exacte.
Que jo no hi vaig poder anar, però el Jesús i l'Esther,
si no recordo malament, sí que hi veu anar-hi.
L'Esther i el seu marit, sí.
Per tant, també ens fareu cinc cèntims de com va anar el sopar.
Molt bé.
I aquest mes, doncs, una de les coses que volíem fer,
com sabeu, el mes de març, que el tenim aquí a la cantonada,
és el mes de la dona i, com sabeu, el nostre poble
és un municipi feminista
i llavors tenim ple d'activitats quasi tot el mes de març.
I llavors, bueno, vam dir, doncs,
per anar una mica en sintonia amb el que toca el mes de març,
doncs, per què no parlar de la dona,
quin paper la dona fa a l'església o ha fet
i fins i tot també començar a parlar d'aquest concepte
que ja fa temps que sona, però, bueno,
que és l'ecofeminisme, no?
Perquè les dones podem salvar la terra, no?
Doncs bé, com bé sabeu,
parlant justament de Mans Unides,
Mans Unides va sortir de les dones catòliques
i van ser elles les que, una vegada més,
van veure que hi havia una pobresa i una manca
de recursos a uns països concrets
i van decidir formar Mans Unides per combatre la pobresa, no?
Sí.
Primer, el més pròxim que tenien
i de mica en mica van anar expandint la seva recerca
o bé buscar la solució d'aquesta pobresa
que a dia d'avui, malauradament,
no l'hem sabut erradicar, no?
Sinó que a vegades, com podeu comprovar
i com hem fet amb altres vegades,
doncs tenim el problema del malaltament dels aliments
que això que ens comporta una pobresa
en certes zones del planeta, no?
I bé, i veure la dona quin paper ha fet en l'església, no?
Tenim la sensació que les dones a l'església
sempre han sigut les serventes de...
Bé.
I últimament, com sabeu, amb el papa francès,
que és un dels papes,
que més barreres va trencant,
és a dir, ell amb el seu laudato sí,
ha posat en que tenim la casa comuna,
que és la terra, que l'hem de cuidar,
que l'hem de mimar,
i que no és nostre, sinó que és un bé
que se'ns ha donat i que l'hem de respectar
i a vegades se'ns oblida.
També el papa ens ha fet veure
que tothom som iguals,
independentment d'on vinguem o d'on som.
Sobretot s'ha manifestat també
amb el tema de les migracions,
ha sigut també una persona que ha intentat
posar veu a les persones migrades.
I també amb el tema de les dones a l'església,
doncs també ha intentat tornar a donar-los-hi veu, no?
Que no només són les persones
que com tothom ens en recordarem
d'aquella imatge que tantes voltes ha donat
quan el papa abans del pare francès,
el Ressinger,
va venir a batejar la Sagrada Família
i vam veure aquella imatge de les monges
només posant la taula, no?
Sí.
Aquesta imatge que ens ha donat tant a cap a parlar
i fins i tot a criticar una mica l'església,
no ens hem d'oblidar que l'església,
ja fa molts anys,
intenta donar veu a la dona.
És veritat que, clar, com ara les dones hem sorgit
i ens hem posat totes d'acord
i hem decidit lluitar totes,
doncs no ens hem d'oblidar que fa molts anys,
ja fa molts anys,
es va crear una comissió,
però una comissió...
El papa el que ha fet ha sigut tornar a crear una comissió
per parlar de...
d'aclarir quina classe de misteri desenvolupen les dones
i què fan dins de l'església
i el pare realment vol fer això.
Però si tirem enrere,
el Xavier Novell, que és el bisbe de Solsona,
ens diu que hi ha la Comissió Teològica Internacional,
en el seu dia,
deia que no pot dir que no és veritat
perquè va existir fa molt de temps
un misteri de diaconeses
que es va desenvolupar de forma desigual
en les diverses parts de l'església,
és a dir, que ja fa molts anys
que ja hi havia aquest ministeri de diaconeses.
El que passa és que amb el temps
s'ha anat desapareixent per algun motiu
i realment el papa el que intenta fer
és tornar-lo a recuperar
perquè la dona tingui el seu punt de trobada
també dins de l'església.
Veurem a veure com evoluciona aquest tema
perquè el pare francès ja ho intenta
però és veritat que també té persones al seu voltant
que a vegades no estan molt d'acord
i segons quins canvis
no li deixen desenvolupar el que ell creu que hauríem de fer
per modernitzar una mica l'església
i per fer que sigui una església de tots.
Perquè sempre diem
la religió és una cosa i l'església n'és una altra.
Llavors, el pare francès vol que aquesta casa
que li diem església sigui la casa de tothom
independentment de com som.
I bé, doncs el papa va afirmar
que l'església està cridada a enriquir-se
amb el geni femení
i que un camí per assolir aquest objectiu
hi haurà la incorporació del paper de les dones
en els processos de presa de decisions.
I un dels exemples era la presència
en els consells i estructures eclesiàstiques
no vinculades al ministeri sacerdotal
perquè, clar, hem de separar el fet dels sacerdots
i del ministeri sacerdotal
amb els altres ministeris que no són tan lligats
però que la dona no hi hagi,
que hi podria estar present
i, escolta, em di la seva, no?
Doncs veurem a veure què passa amb aquest tema.
L'anirem veient.
Perquè, clar, tu sí que...
Com que el Jesús té més anys, sempre li pregunto.
Però és veritat que l'església, dintre de tot,
ha evolucionat i s'ha fet, jo crec,
una mica més oberta del que era anantany.
Sí, és evident que això és així, no?
De totes maneres, l'entrada total de la dona a l'església
sempre ha sigut dificultosa,
però que és evident que cada vegada
les coses van millorant de cara a una possible intervenció de la dona
directament amb el ministeri.
Les dones estan preparades, no cal dir-ho,
i n'hi ha moltes,
que hi ha fantasques d'ajuda i d'auxili
que realment fan que les coses caminin, no?
Amb la seva totalitat.
Però encara ens manca arribar a un reconeixement
perquè les dones puguin exercir també els sacraments
com els sacerdats.
Perquè, en realitat, no hi ha cap motiu
perquè això no sigui així.
Ara existeix aquest ministeri sacerdotal només pel home
i el temps ha acompanyat aquest privilegi.
Però ara ja estem al segle XXI
i les dones estan molt preparades
i, a més a més, realment hi ha teòlogues
que arriben fins i tot molt lluny
amb els seus coneixements i la seva habilitat
que poden ser una ajuda més
i més encara en el temps que estem ara
de manca de sacerdots.
I aleshores, doncs, evidentment,
seria una millora en tots els aspectes, totalment, no?
Doncs, parlant ara amb el que estem encomantant,
Cristianisme i Justícia,
que és un dels grups que nosaltres, per exemple,
com a Justícia i Pau hi estem
i fem conferències plegades,
és a dir, les dues entitats fan normalment xerrades,
trobades, etcètera,
tenen grups de treball.
I és veritat que es va generar
un grup de treball sobre gènere i feminisme
ja fa temps
i van abordar en el seu moment
l'any 2015 o així,
el tema de la dona dins de l'església, etcètera.
I aquest any,
les dones i homes que formen aquest grup
veuen que encara la dona segueix sense gaudir
de les igualtats dels homes.
Les condicions d'igualtat entre homes i dones
és veritat que no hi són
i això ho hem de reconèixer
i no dir el contrari.
És a dir,
no tenim...
Potser sí que alguns drets hem aconseguit,
evidentment,
però encara tenim innumerables formes de discriminació,
tenim violència masclista,
tenim...
Normalment la feminització està en la pobresa,
és femenina, no?,
moltes vegades.
La representació de les dones
en els llocs de decisió i del poder,
la bretxa digital del gènere,
el femicidi com un fenomen global,
l'assetjament pel carrer,
la negació dels drets fonamentals,
la doble jornada,
la precarietat,
la discriminació laboral,
la vulneració dels drets sexuals i reproductius,
o la falta d'accés a l'educació
en altres ciutats o països,
no precisament aquí.
Llavors, aquest grup el que ha fet aquest any
és treballar o centrar-se en l'obra
del ecofeminisme, no?
que l'ecofeminisme és allò que les feministes
treballen en els moviments per la pau i l'ecologia
i cada vegada són vistes com una espècie de mares,
és a dir, de la mateixa manera que la dona
és vista com la mare,
perquè és l'única que és veritat
que pot parir,
pot tenir un infant,
doncs també la veuen,
els grups feministes també diuen
que les dones es veuen com aquelles persones
que poden cuidar
o poden ser més protectores de la terra,
d'aquí que hi ha aquest dos...
Això de terra, feminisme i terra
o feminisme i planeta, no?
Vull dir, perquè creuen que les dones
poden ser un factor
que millori aquest tema
de salvem la casa comuna, no?
L'ecofeminisme el que pretén
és denunciar la manera com l'economia
i la política han consolidat en contra
i fora de les bases materials
que sustenten la vida,
com si els cicles vitals humans
i els límits ecològics
no hi tinguessin res a veure, no?
La mirada cofeminista,
el que intenta o el que combina
són les problemàtiques
de les dues lluites, no?
Que és desmuntar aquest abisme
de separar ficticiament
la humanitat de la naturalesa,
quan aquestes dues coses van unides
i que el centre de tot plegat
ha de ser el ser humà,
però evidentment posar...
No ben bé el ser humà,
sinó posar la vida, no?
És a dir, com a centre,
però la vida no només del ser humà,
sinó que també de la terra.
La terra també té vida,
és a dir, té uns arbres que creixen,
tenen uns animals que viuen en llibertat,
no?
I és lluitar per aquesta causa, no?
És per la vida de tot,
sigui un animal, sigui una persona
o sigui un arbre, no?
Que al final aquest arbre el que ens farà
és donar un fruit.
Aquí a Sant Just tenim diverses dones punteres,
tant en temes de tecnologia
com fins i tot en temes de biologia.
Tenim l'Anna Canyo,
que és una de les persones
que està en temes de biologia,
en temes de...
tot el tema d'ecologia productiva,
productiva, però no de persones,
sinó de crear plantes
d'una manera més ecològica,
que consumeixin poca aigua,
bueno, està en procés
de fer un projecte molt interessant.
I bé, són aquestes coses
que a vegades passen al nostre voltant
i que no ens en donem, no?
Doncs aquestes llavors
que hi ha moltes dones
que estan fent per al bé comú,
doncs que a veure si tard o d'hora
les poden anar fent
i poden donar un fruit
i entre tots i totes n'aprenem, no?
I bé, com sabeu,
doncs com que aquest és el mes de març
ve el mes de la dona
i aquest any és natura i femení
i natura en femení,
i d'aquí ve la nostra xerrada d'avui,
doncs també dir-vos
que el sopar que vam fer
fa dues setmanes
del sopar de la fam,
és veritat que els dos projectes
que ara ens explicarà el Jesús
i que ens farà una mica de pinzellada
de com va anar a la trobada
i ens situarà també
on passen aquests projectes,
van tots dos encaminats
sobretot a les dones.
És veritat que van molt ajudar els infants,
però en els infants,
com sabeu,
en les zones que el Jesús us explicarà,
la dona poca visibilitat té
i l'educació no està pensada
perquè la dona hi vagi
o la nena, no?
Normalment sempre està pensat
de cara a l'home, no?
Llavors bé, doncs aquests projectes
el que pretenen,
a part d'ampliar escoles
i donar formació i de més,
és perquè les nenes
també tinguin les mateixes opcions
i els mateixos privilegis
que tenen els nois i joves, no?
de poder estudiar
i poder tirar endavant una família.
I, per cert,
com va anar el sopar?
Ja ha posat-se això?
Com va anar el sopar de la fam
del dissabte?
El sopar de la fam del dissabte
va ser un sopar molt interessant.
Un sopar molt interessant
i que, a més,
va tenir un èxit molt sorprenent en part,
ja que no acabíem a la sala,
a la sala de les gràcies,
serà tot el pen a tope.
Això és interessant,
hi havia els infants
i després hi havia els pares
i els familiars.
molt interessant
perquè van entendre
que els projectes
que es feien
eren molt útils
pels llocs
on s'havien de fer
i després van tenir
ocasió
de manualment
treballar objectes
de terra
fetes en fang
i cada infant
havia fet
els que havien fet
figures
o representacions
arbòrees
que ells
els va semblar
o peixos
o animals
que els va semblar
que eren
el que la seva imaginació
els donava a entendre.
El parlar de la terra
i parlar de l'aire
i parlar de l'aigua
és essencial
per entendre una miqueta
la qüestió que hi ha
en aquests països
on es demana ajuda.
Per altra banda
l'acte
va estar molt animat
i es va cantar
la cançó
de volem pa amb oli
aquella que
volem pa amb oli
pa amb oli
i a partir d'aquí
la gent va començar
a menjar
les llesgues de pa
amb oli
oli verge
del país.
Bé
la secretària
de Nacions Unides
o la presidenta
de Nacions Unides
del Baix d'Obregat
i un acompanyant
van estar present
van estar
molt sorpreses
de la quantitat
d'infants
que hi havia
i
es va adonar
que la idea
de Nacions Unides
faci el projecte
que faci
cada any
elles
estaran molt
representats
per tant
Sant Just
com cada any
ja fa molts anys
més de 15
que això es fa
doncs contribueix
contribueix
dintre
de la comarca
amb aquesta donació
que és molt important
oi?
Mireu
perquè coneixeu
una miqueta
les destinacions
d'aquest
acte
d'aquesta
recollida
que es va fer
a la parroia
que el dia 15
de febrer
era un dissabte
dels quart del vespre
llavors
hi havia
dues
destinacions
dels diners
que s'han de recollir
una era
a
Madagascar
que és una illa
que hi ha
a l'oceà Índic
a l'oest
justament
de
Mozambique
una illa
que és tan gran
de futbols
de gran
de superfície
com tota la
península Ibèrica
té quasi
600.000 quilòmetres
quadrats
aquesta illa
està habitada
per 22 milions
d'habitants
que viuen allà
i aquesta illa
ja se sap
que
l'any
al segle I
després de Crist
no hi havia ningú
estava deshabitada
llavors
els
els habitants
de la Polinèsia
de la Indonèsia
a través del mar
van arribar
fins a l'illa
de Madagascar
portant els seus animals
també
allà a Madagascar
hi ha un animal
de treball
que fan servir
molt normalment
que és el
cebú
que és una mena
de toro
que el fan servir
per les
tarees
de la terra
sobretot
per cultivar
arròs
o cultivar
els productes
que ells estan acostumats
Posteriorment
fa 200 anys
una tribu
de Mozambic
els Ventus
van anar
a Madagascar
i es van mesclar
juntament
amb els
Indonèsis
que havien anat
de totes maneres
el rasg
oriental
dels habitants
de Madagascar
es nota
que venen
d'Àsia
Madagascar
és
el poble
que
vam
anar
a treballar
que demanàvem
ajut
es diu
Namarona
Namarona
neix a les muntanyes
del centro
de Madagascar
és un riu
i arriba
fins a l'oceà
Índic
de la porta oriental
de Madagascar
allà hi ha
un
parc nacional
que en diuen
Nacional Park
i
els habitants
poden
el riu
d'aquesta
satisfacció
Madagascar
és un país
que
és pobre
el seu
pip
el seu
pip
mitjà
arriba
a 115 euros
cada
cada mes
115 euros
per poder
viure
i això
cada mes
no
és cada any
115 euros
llavors
amb aquesta
quantitat
que és una mitjana
però que
hi ha molta gent
que no
no arriba
doncs
és un índex
de porés
d'elevada
dimensió
per tant
necessiten
necessiten
ajuda
de l'exterior
per tirar endavant
la religió
que tenen allà
és l'Islam
a la zona
nord de l'illa
i el resto
estan repartits
entre
les
ideologies
antigues
i
que
estan allà
situades
i que
continuen
en aquesta situació
també hi ha
catòlics
o cristians
que són
minoria
és curiós
que
en aquesta illa
de Madagascar
una de les coses
que els ha passat
amb el temps
és que
ha sigut
als segles
XVI
al XIX
ha sigut
invadida
pels cristians
per poder
utilitzar
les persones
com a esclaus
era una mercaderia
de compra
anaven els pirates
agafaven la gent
i els portaven
a un cas
a Amèrica
fins i tot
al Perú
va arribar
una quantitat
d'esclaus
que van fer
un poble
allà al Perú
que encara existeix
actualment
és pobre
fins al punt
que la capital
Tenerife
l'any passat
hi havia
una epidèmia
de pesta
i no es podia
visitar
caminant
si es volia visitar
havia de ser
dintre d'un autobús
amb la gent
que tenia interès
i recórrer
la capital
pels llocs
més adequats
però actualment
ja dic
en aquest temps
encara figura
la pista
l'únic hospital
que tenen
encara
i ulls
no el tenen allà
el tenen
a la illa
Reunión
que és una illa
que està
a uns 200 quilòmetres
a l'est
de Madagascar
i és una illa
de nacionalitat
francesa
que és una colònia
encara
de França
i allà
l'hospital
l'atenen
la gent
que hi va
des de Madagascar
fins allà
a Madagascar
no en tenen
no tenen tan por
els hi manca
quilowatts
per tenir
energia
és a dir
no disposen
de fons d'energia
suficients
per poder desenvolupar
la seva
la civilització
actual
és
manca energia
i manca aigua potable
aquests dos sectors
són bàsics
per poder desenvolupar
l'illa
nosaltres hem treballat
amb el projecte
d'educació
secundària
en aquest poble
perquè l'educació
secundària
és vital
per formar
persones
com tècnics
i preparar
la gent
per treballar
i desenvolupar
la seva illa
la qüestió
està en que
hi va haver també
una proposta
de la Xina
de llogar
una quarta part
de la illa
per la Xina
durant cent anys
per poder
treballar
la terra
i l'agricultura
d'una colònia
xina
a Madagascar
el govern
no ho va acceptar
però vull dir
que les coses
avui en dia
van així
una miqueta
molt sorprenents
el nostre donatiu
els donatius
que vam fer
jo ara
nosaltres
no tenim
ara les dades
però
pensem
que
això pot anar
entre els 400
600
700 euros
tot plegat
la missa
que es va fer
jo els tinc
els 100
estupendos
ara us ho els dic
perquè sí que els tinc
el que em falta
com bé sabeu
el que vam fer
amb Mans Unides
o el que
fem
amb la
amb la Teresa
que és la presidenta
i la que us està
parlant
és que
a Mans Unides
el que fa
entre altres coses
a part de fer la
recollecta
és que es venen
petits objectes
aquesta nit
hi havia molts temes
de medi ambient
com les ampolles
d'aigua
perquè ja no portem
les ampolles
de plàstic
teníem punts
de llibre
perquè hem d'ensenyar
als nostres infants
que els agradi
la lectura
un cimfín
de petits detallets
que ens ajuden
a fer
una miqueta
més la guardiola
la quantitat exacta
del que vam vendre
jo crec que rondaven
uns 160 euros
o així
per tant
no està gens
gens malament
i el que es va
el que vam recuperar
la col·lecta
contra la fam
entre el que vam fer
a la missa
més el que teníem
una guardiola
aquestes dues quantitats
són 807
amb 41
més el 160
doncs quasi quasi
podem dir
que quasi quasi
hem fet una recolecta
de 1.000 euros
que està molt bé
perquè els dos projectes
un dels projectes
eren 43
i l'altre
83.000 euros
i 87.000 euros
per tant
bé
de mi
com que no només
hem de recollir nosaltres
sinó que és
el Baix Llobregat
la diòcesi de Sant Feliu
que són diversos pobles
doncs entre tots
jo crec que
aconseguirem la fita
de poder fer
les ampliacions
de les escoles
i tenir un centre
on puguin
els joves
poder estudiar
no?
doncs evidentment
hem millorat
aquesta xifra
respecte als anys anteriors
sí
hem millorat
en quant a recolecta
l'any passat
els objectes
que van vend
la part de venda
d'objectes
va ser superior
però és molt senzilla
aquest any
s'ha venut més objecte
però l'objecte
que aquest any
s'ha venut
era més
més econòmic
amb quantitat
el número de producte
venut és major
però la quantitat econòmica
és més petiteta
perquè el producte
que es venia
anava a 2, 3 euros
5 euros
i l'any passat
hi havia alguns productes
que doncs
pujaven una miqueta més
hi havia bosses
ecològiques
perquè ja no anem
amb les bosses
de plàstic
vull dir
hi havia ple de cosetes
però clar
els imports
eren més petits
comparats
amb els de l'any anterior
hi ha un joc
que jo vaig comprar
que és el Monopoli
de Mans Unides
que és
que representa
que hem de comprar
ciutats
o carrers
que és el que es fa
en Monopoli
allà el que compra
són projectes
solidaris
en diferents zones
del món
on hi ha una pobresa
i jugues igual
que al Monopoli
però hem de tenir carrers
tens projectes
és un joc que està bé
per jugar així
amb família
està molt bé
de veritat
el vam agafar
per jugar a casa
i la veritat
és que ens està agradant
és un Monopoli
diferent
de fet
aquests actes
són importants
perquè els infants
es van formant
a poc a poc
a entendre
i veure
la qüestió
de la pobresa
i de la realitat
com es viu
en aquest cas
en aquest continent
en altres vegades
pot ser
l'Àfrica del Sud
és molt interessant
i també els pares
els adults
veuen
també
visualitzen
també
aquesta situació
per tant
anem endavant
amb
tota la societat
anem endavant
de cara
a tenir
coneixement
de les coses
l'altra ajuda
que es va fer
era
per
el país
de Ruanda
Ruanda
que és un país
en aquest cas
és un país
molt petit
perquè
és com una
quarta part
de l'extensió
de Catalunya
i està situat
al centre
de l'Àfrica
però té molta història
aquest país
perquè realment
Ruanda
ha sorgit
ha sorgit
del no res
de no conèixer-la
bueno
ha sigut
un país
que crida
molt l'atenció
hi va haver
una guerra
allà
entre les dues
poblacions
majoritàries
que són
els
tutsis
i els
utus
que
va esclatar
va esclatar
d'una manera
d'una manera
ja preparada
amb una guerra
civil
que va
matar
més de
quasi un milió
de persones
i això
només fa 15 anys
això
un milió
de persones
les imatges
jo recordo
a la televisió
que eren
esgarrifoses
va haver-hi
molta violència
molta violència
i era
la guerra
dels Anjacs
que es va anomenar
després
això
desgraciadament
va passar
també vol dir
que
Nacions Unides
va fer
el que va poder
que no és poc
però que va faltar
molt
l'ajuda
de les Nacions Unides
a nivell internacional
o bé
els països
més grans
que tenen interessos
a la zona
que aquesta és
la qüestió
que també
juga molt fort
l'important
de Ruanda
també són
els metalls
i allà
està tocant
el Congo
i el Congo
que fan frontera
doncs tenen
aquesta facilitat
de poder treballar
també dintre del Congo
la gent
i aquí la cosa
hi ha interessos
ja que van
a les multinacionals
la jugada
que es va fer
va ser
deixar que
els
els
els
tutsis
matessin
o deixessin
un milió
de morts
i després
els
utus
que van fugir
es van
regrupar
al Congo
i van tornar
i van tornar
amb un exèrcit
a Ruanda
contra els
utus
bé
aquest capítol
afortunadament
es va acabar
ara
s'ha lograt
una armistici
i una pau
molt
molt interessant
i el país
està treballant
està treballant
i
Mansonides
els ajuda
en aquest cas
s'ajuda
amb un
ampliació
d'un centre
de formació
professional
amb un poble
que es diu
Botaua
bé
el centre
de formació
professional
aquí a Ruanda
és molt important
perquè a Ruanda
s'ha decantat
molt
el govern
també
per l'especialització
amb l'electrònica
per tant
tot
tot
el seu
sistema
de funcionament
està educat
amb aquesta
finalitat
formar la gent
amb els processos
electrònics
que hi ha actualment
i fer-los
professional
de la comunicació
Jesús
ens diuen
que ja
acabem
és a dir
que
hem d'anar
acabant
ens queda res
segons
segons
segons
doncs res
us esperem
aquest mes de març
que tenim moltes
activitats
de dona
i que tingueu
molt bona nit
si ens voleu tornar
a escoltar
el dissabte
dos quarts d'onze
ens podeu tornar
a escoltar
moltes gràcies
i bona nit
bona nit Jesús
moltes gràcies
gràcies Carles
adeu
adeu
adeu