Bona nit
I ara un nou programa del Veus de la Parròquia.
Avui els toca el grup de Justícia i Pau,
que aquest any, aquest curs, estan fent un cicle dedicat a la salut mental.
Avui, com hem dit, és el torn de Justícia i Pau
i li toca en Jesús García, membre d'aquesta entitat.
Li obrim els micròfons. Hola, Jesús, què tal? Molt bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal? Com estem, Núria?
Bé, molt bé. Avui, doncs, seguim tractant la salut mental,
com feu sempre els membres de Justícia i Pau,
però tu el dediques exactament a la salut mental lligat amb els joves.
Exactament, Núria. Avui jo vull tractar el que és la salut mental
i el benestar emocional dels joves.
Bé, començarem recordant el que és la definició general de la salut mental, no?
La salut mental, podem dir que és un estat de benestar
en el qual les persones són conscients de les seves pròpies capacitats
i poden afrontar les tensions de la vida,
treballar i contribuir en la seva comunitat, no?
És una definició que ens dona l'OMS i que, d'alguna manera,
en poques paraules, podem dir que la salut mental
és el benestar emocional, psicològic i social de les persones, no?
Molt bé.
Bé, si ara ens centrem una mica més en els joves, no?,
que és la part que jo vull tractar,
podem donar algunes dades i algunes xifres, no?
Per exemple, podem dir que una de cada quatre persones en el món
pateix o patirà algun tipus de trastorn mental
al llarg de la seva vida.
Això són dades que ens dona l'OMS, no?
I que aquesta situació problemàtica entre els joves
és encara més preocupant, no?
Per exemple, el Ministeri de Sanitat ens apunta que
la meitat dels universitaris va precisar suport psicològic
durant el 2023, no?
I que, per exemple, una altra dada,
que entre el 2018 i el 2021 el percentatge de joves
que admetia que tenia un malestar emocional
rondava el 20%.
Vull dir, són dades molt importants
i que això encara s'agravava més entre les dones.
També una altra dada, es podrien dir que l'Hospital Soñant de Déu
va veure incrementat en un 47%
les urgències per salut mental dels joves en el 2021
respecte a l'any anterior, no?
Va ser l'any, justament, després també de la pandèmia, del Covid, no?
Exacte. Això després parlarem i veurem que té una incidència
molt important en aquest problema de salut mental, no?
Una altra dada seria que l'Hospital de Soñant de Déu
diu que va incrementar un 47%
les urgències per salut mental en el 2021
respecte a l'any anterior, no?
Això també lligat amb el...
Amb el Covid, no?
Exacte.
Amb els efectes de la pandèmia, vaja.
És el que acaben de dir abans, no?
També que el Centre d'Investigacions Sociològiques
ens diu que un 42% dels joves
reconeixia haver plorat,
haver sentit tristesa i desesperança
com a conseqüència de la pandèmia, no?
Això és una dada directa relacionada amb això, no?
També.
La pandèmia, clarament, ha greujat aquesta situació
i, com dèiem abans, també ha tingut un impacte més gran
també en les dones, no?
I aquest viatge de gènere, no?
Sí, exactament.
Un viatge de gènere que, clarament,
hi ha raons que afecten més a les dones, no?
Bé, aquests trastorns mentals
es manifesten, sobretot en dues problemes, no?
Que serien l'ansietat i la depressió, no?
L'ansietat és un... s'ha incrementat bastant
i la depressió també i, a més, són portes d'accés a
infermetats que poden ser, diguéssim, greus a l'edat adulta, no?
Oh, i tant.
Després, també, una dada molt recent d'aquest any
de la Fundació ONCE i AXA
en un informe que han fet i que ha tingut molt repercussió
als diaris, doncs, ens diu
que un 28,4% dels joves
sofreix una solitud no desitjada a Catalunya.
Uau.
És curiós perquè, quan parlem de solitud,
doncs, pensen sempre en les persones grans, no?
En la gent gran, no?
Que viu sol a casa, sí.
Exacte, no?
Però aquest informe ens indica que els joves,
que són els joves entre 18 i 34 anys,
els que en Catalunya pateixen aquesta...
Aquesta solitud.
Aquesta solitud.
Podríem dir que és una persona de cada quatre, no?
I això, això té molt a veure
amb internet, no?
Com una causa fonamental
d'aquesta generació, en general,
d'una societat que cada vegada més
està més aïllada
i que particularment afecta els joves, no?
I com a última dada, i que veurem després,
una dada molt preocupant
i que no es parla gaire,
és que podem dir que el suïcidi
és la tercera causa de mort
entre les persones de 15 a 29 anys.
Una dada molt preocupant, no?
Sí.
Mira, ara, Núria, voldria parlar
de lo que són els determinants
de la salut mental, no?
Ah, val.
Digues, digues, les causes, no?
Està bé.
El context en el que ens trobem,
doncs, ens indica que la...
Bé, bé, sabem que la joventut
i l'adolescència
són etapes que estan plenes
de reptes de futur, no?
Però que al mateix temps
són períodes crítics
per a la formació de l'identitat
de l'adolescència i la joventut, no?
Sí.
Són edats que encara no s'ha aconseguit,
un desenvolupament ple
a nivell cerebral,
a nivell emocional
i a nivell cognitiu.
i, doncs, aquest desenvolupament
pot portar a una sensació de confusió
i a experimentar malestar emocional
en els joves, no?
Sí.
És una etapa
que està plena de canvis
en tots els ordres,
la consciència,
l'enllenguatge,
el pensament,
l'afectivitat,
la percepció,
l'atenció,
el judici
i, com em deia abans,
la intel·ligència
doncs es troben
en ple desenvolupament, no?
Clar.
Són canvis
fisiològics,
emocionals,
escolars, familiars
i que són viscuts
com a experiències
completament noves,
significatives,
esplèndides
i, de vegades, també
traumàtiques, no?
Ostres.
L'adolescència,
la transició,
ho és tot.
El món
és un món nou cada dia, no?
Sí.
I això fa que l'adolescent,
jove,
sigui sensible
i molt permeable
a gairebé tot.
O sigui,
que moltes coses
els afecten, no?
També.
Sí.
Que moltes coses
els calen.
Exacte.
Vull dir que són molt...
Són com esponges, no?
Que ho agafen tot.
Sí, sí, sí.
I, però, clar,
són...
o agafen tot
l'obó,
però també
estan...
L'odulent, no?
L'odulent,
que pot ser molt problemàtic
per a la seva salut mental, no?
Sí.
També hem de dir
que totes aquestes experiències
fins a cert punt
són normals, no?
Perquè aquest malestar,
doncs,
no ho hem de veure
sempre com un problema psicològic
que necessita
d'anar l'especialista, no?
Sinó que és una etapa
en la que aquests canvis
provoquen aquest malestar, no?
Bé,
jo diria que
si podem
anomenar, diguéssim,
o definir una sèrie de causes, no?
Que porten aquests problemes
de salut mental
en aquesta etapa de la vida
podrien enumerar diferents, no?
Hi ha problemes socioeconòmics,
hi ha problemes també
en la infància
d'experiències familiars
que poden ser traumàtiques,
hi ha una certa pressió acadèmica,
és veritat
que en aquestes edats
doncs, bueno,
ja es comencen a desenvolupar
a veure les possibilitats
de cadascú
i hi ha molta preocupació
també en aquesta edat
per la preocupació
sobre el futur,
expectatives socials,
darrerament
hi ha una exposició constant
a les asseses socials
que poden llegar
a provocar nivells d'estrès
que són molt importants, no?
El luxe excessiu de pantalles
els ha portat a tenir
un menys contacte físic
i social
i també
descuidar activitats
que es feien més abans
com eren a l'aire lliure, no?
I també problemes
que sorgeixen,
potser han estat sempre
però no es visibilitzaven, no?
Doncs l'assetjament escolar,
certa violència
que es dona també
en aquests grups,
temes d'imposició
de normes de gènere,
això provoca estigmatització
i discriminació, no?
Vull dir que...
Tot això són com factors
de risc, no?
Que estan allà
i que poden posar
en perill
la salut mental dels joves.
Efectivament, sí, sí,
clar.
De fet,
la societat
no deixa de repetir-los,
ja ho veiem,
doncs el mal
el mal que està
l'ocupació,
la vivenda,
el poc que guanyaran,
la societat
d'alguna manera
es culpabilitza
d'una falta d'esforç,
de que porten
una bona vida
si la comparem
amb les generacions anteriors,
que ho tenen tot,
quan realment,
quan realment,
podem dir
que la meitat
dels joves
viu una situació
vital
d'ansietat,
de descoratjament
i de pessimisme
perquè no veuen
un futur clar.
I, ademà,
es veuen
que ningú
no fa res
per a canviar
aquesta situació,
no?
És un canvi
que...
És un canvi social
que realment
està provocant
un augment
d'aquests problemes
de salut mental
entre els joves
i els adolescents,
no?
En edats molt...
En edats
que cada vegada
són més primerenques,
sí.
Volia fer,
Núria,
també un petit incís
de el que ha suposat
la relació
entre la pandèmia
i la salut mental.
Ah, molt bé, sí.
Bé, recordem
que va haver-hi
un tancament
de centres educatius
i que va haver-hi
un confinament
que va ser
bastant prollongat
i que va suposar
un canvi
en les rutines
i en els hàbits
de tots,
sobretot
dels adolescents,
no?
I dels joves, no?
I que,
units
a la pròpia
factors estressants
de la pròpia pandèmia,
doncs,
realment
va ser un punt
d'inflexió
en què va influir
molt desfavorablement
la salut mental
dels joves, no?
Sí.
En aquell moment,
en aquell moment
va haver
una necessitat
de l'ús
de les noves
tecnologies, no?
que per una part
anàvem
anàvem bé
per poder
seguir estudiant,
seguir connectats,
però per una altra vegada
va ser un factor
que va provocar
un aïllament
bastant important,
sí, sí.
Bastant important
i que va
augmentar
clarament
el que és
el contingut
a les xarxes,
no?
Exacte.
Molta gent amb el TikTok,
mirant Instagram...
Sí,
bueno,
relativo a això
que dius
de TikTok
i d'Instagram,
s'ha pogut comprovar
que aquest,
bueno,
no sé
perquè hem parlat
d'aquestes,
no?
Però
que aquestes xarxes
poden provocar
una dependència
i fins i tot
una addicció
conductual
dels joves,
no?
els generen
unes conductes
i uns patrons
que tenen a veure
molt amb l'aïllament
i que els fan deixar
doncs de costat
certes responsabilitats
de la seva vida diària,
no?
Suposo que abans
també ja hi havia
aquest tipus
d'addiccions,
no?
Tant a TikTok
com a Instagram,
però el fet
d'haver-hi
el confinament
i d'haver
d'utilitzar
més les pantalles
per seguir
a l'escola
o a l'institut,
doncs això també
va ser una cosa
que els va seguir
i mantenir
enganxats
a les pantalles,
a les tecnologies.
Són rutines
que es van agafant,
sobretot,
es va potenciar
molt en aquell moment
i que encara
doncs diria que
aquesta part
que no és tan bona
doncs es manté,
no?
I tot això
que parlàvem
doncs
té conseqüències,
no?
Doncs té conseqüències
no solament
per al dia a dia
dels joves
sinó que
sinó que també
pot tenir
un impacte significatiu
per a ells
a llarg termini,
no?
Problemes
de salut mental
que no són tractats
en el moment
adequat
doncs
poden contribuir
a l'aparició
de trastorns mentals
més greus
en la vida adulta,
no?
i a part d'això
quan parlem
d'un problema
de trastorn mental
pot significar
certa exclusió social,
una discriminació,
dificultats educatives,
inclús
arribem a la violació
dels drets humans,
una estigmatització
que a la vegada
fa
que els dissuadeix
moltes vegades
als joves
per buscar ajuda
i el que fan
és que
acaben
i incorren
en conductes
de risc,
no?
Exacte.
Doncs,
bé,
lligat a tot això,
què aporta
l'administració
per pal·liar
una mica
tot això,
no?
Jo diria
que són els recursos
que l'administració
està dedicant
a pal·liar
aquests problemes
són totalment
insuficients,
no?
I que ademà
s'evidencien
una diferència
territorial,
no?
I el que això
pot provocar
és que aquests problemes
de salut mental
es perpetuin
en la vida adulta
si no
es tracten
d'una manera
eficient,
no?
És veritat
que
avui en dia
aquests estorns
han deixat
de ser un tabú
i cada vegada
es comença
a parlar
més obertament
d'ells,
no?
Sí.
Bueno,
encara que queda
molt per fer
en la intervenció
i en la prevenció
de la gent jove,
no?
Sí,
però sí que és veritat
que també
arrel de la pandèmia
doncs sí que
s'haurà augmentat
els casos,
no?
de joves
amb problemes
amb salut mental
però també
el fet
que hi hagi
més gent
que ho pateixi
o diagnosticada
doncs també
fa que se'n parli
més a la vegada.
Sí,
perquè no és el mateix
dir vaig al metge
que tot on
és una activitat
normal
o alguna cosa normal
que dir
vaig al psicòleg,
no?
I a vegada
a partir d'aquest moment
com que
les alertes
tot on
es posen alerta,
no?
Vull dir que
no és una cosa
tan normal,
no?
Aunque sí que és veritat
com deia abans
que això
cada vegada
s'entén
com una part més
una normalitat
més
dintre
de lo que és
dintre
de lo que són
els problemes
de salut
de cada persona,
no?
Vull dir que
els problemes mentals
no deixen de ser
també una part
d'un problema
de salut,
no?
Clar.
Bé,
de fet,
els experts
coincideixen
en que
les causes
moltes vegades
per no demanar
ajuda
és que es minimitzen
aquests problemes,
no?
I que és això
que deia abans.
Hi ha certa por
a que
dir
o parlar
d'aquests temes
de salut mental
genera
una certa
estigmatització
respecte d'això,
no?
no?
I també
moltes vegades
hi ha una falta
de recursos
per accedir
a aquesta
atenció
de salut mental,
no?
Totalment.
Fem una mica,
Jesús,
si et sembla,
un repàs
d'alguns
trastorns
que pugui haver.
Sí,
mira,
de fet,
una llista
que no és molt extensa
i per tenir
una mica
de coneixement
d'aquests trastorns,
sobretot parlem
de trastorns
emocionals
com són
l'ansietat
i la depressió,
no?
Sí.
Doncs l'ansietat
bàsicament
es manifesta
com una crisi
d'angoixa
o un excés
de preocupació
i que són molt freqüents
en aquest grup
d'edat,
eh?
De fet,
bé,
quan una persona
en una situació
d'amenaça
és normal
que pugui reaccionar
amb certa ansietat,
no?
De fet,
l'ansietat
és la que ens permet
fer front
a aquesta situació,
no?
Però, clar,
quan aquesta ansietat
es converteix
en un trastorn,
doncs,
quan aquesta reacció
en front d'un problema
és una reacció
desproporcionada,
no?
O que està,
o que es manifesta
d'una manera
molt quotidiana
i que és difícil
de controlar.
D'acord.
Quan no és una cosa
aïllada
o que és una cosa
quan és una manera
diària
d'afrontar
aquests problemes
és quan realment
acaba de convertir-se
en un problema,
sí.
Podríem dir
que al voltant
del 5%
dels joves
sofres aquest trastorn
d'ansietat,
no?
D'on i do.
La depressió
i l'ansietat
comparteixen
moltes coses,
no?
Sí.
Comparteixen
símptomes
com són realment
els canvis
sobtats
i inesperats
de l'estat
d'ànim
dels joves,
no?
i aquests
trastorns
poden afectar
significativament
a la seva assistència
a l'escola,
al seu rendiment
acadèmic,
no?
I es manifesta
d'una manera
que hi ha una pèrdua
d'interès
per les coses,
una pèrdua
de plaer,
de disfrutar
de les coses bones,
s'arriba a tenir
sentiments de culpa
i una autoestima
molt baixa,
no?
vull dir que
i afecta
sobretot
que també
hi ha alteracions
del somn,
la falta
de petit,
falta de concentració,
hi ha una fatiga
que no està
diguéssim
explicada
i també
provoca
un retraïment
social
que provoca
doncs
un major
aïllament
i que aquesta
solitud
provoca,
arriba
a la depressió
i és la porta
moltes vegades
a situacions
molt pitjors
com poden arribar
a fer
el suïcidi,
efectivament,
que es parla molt poc
però que les dades
indiquen
que s'hauria de parlar
una mica més,
no?
Clar.
Després també tenim
un tema
que per mi
és molt important
i crec que cada vegada
es dona més,
no?
Hi ha el que es diu
trastorn del comportament
i en aquest cas
hi ha un trastorn
que és un comportament
que és molt perillós
en els joves,
no?
Perquè és el comportament
disocial,
no?
Que es caracteritza
bàsicament
per unes conductes
que són destructives
i que són
molt desafiadores
cap a la gent gran,
no?
Són realment
problemes
molt importants
i que moltes vegades
evidentment
afecten
el rendiment escolar
però moltes vegades
acaben
incorrent
en actes
que són delictius
i cada vegada més
ens sentim parlar
d'aquest trastorn
del comportament
d'aquest desafiament
cap a la gent adulta
cap a...
És un problema
molt greu
perquè
les conseqüències
són delictes,
són realment
problemes molt greus.
Després també
un trastorn
que ha vist augmentat
arran de la pandèmia
és el trastorn
de la conducta alimentària.
Aquí tenim
l'anorèxia,
la bulímia,
que és veritat
que solen aparèixer
en aquestes edats
de l'adolescència
i la lluventut
que són més freqüents
en les noies
que en els nois
i que d'alguna manera
es manifesten
doncs
unes conductes
alimentàries
anormals
podríem dir
i hi ha una excessiva
preocupació
per a l'alimentació,
per a la figura,
per al pes,
no?
També,
com deien abans,
aquest trastorn
realment
s'ha incrementat
molt
arran de la pandèmia,
no?
Per exemple,
hi ha una enquesta
del 2021
de la CAP
que és la associació
contra l'anorèxia
i la bulímia
que ens diu
que
en el curs
2019-2020
doncs
un 4,5%
dels estudiants
deia tenir
un TCA,
no?
I que aquest
aquest porcentatge
augmentava
fins a un 8%
en el curs següent,
no?
És un problema
realment important,
no?
No és nou,
però sí que la pandèmia
ha incrementat
aquest trastorn,
no?
Són problemes
que afecten
a la salut
i que també
moltes vegades
acaben
en depressions,
en ansietats,
en el consum
de substàncies
que no són
que són bones,
que són
indegudes,
no?
I que,
bueno,
pot portar
complicacions
mèdiques
importants,
no?
I tant.
Tenim altres,
Jesús,
altres trastorns
que vulguis comentar?
Sí,
mira,
podríem parlar també
de la psicoció
en què aquest,
realment,
l'afectació
és molt més baixa,
no?
Sí.
Són
problemes
que apareixen
al fi
de l'adolescència
o principi
de l'edat adulta
i que són
símptomes
com les
alucinacions
o els deliris,
no?
són experiències
que afecten
greument
la capacitat
de l'adolescent
per realitzar
activitats
quotidianes
i sobretot
per l'aprenentatge,
no?
I que són,
i que moltes vegades
per la situació
que comporten,
per els símptomes,
no?
Sí.
condueixen clarament
a una clara
estigmatització,
no?
Respecte d'aquestes
infermetats,
no?
Clar.
Aquestes malalties,
no,
no,
malalties,
no?
Després també voldria
parlar de lo que són
les conductes
autolesives,
no?
Que,
que al final,
quan parlem
d'autolesions,
moltes vegades
s'acaben en suïcidis,
no?
Com deien abans,
sí.
És la tercera causa
de mort
entre els adolescents
entre 15 i 29 anys,
eh?
realment
és un problema
molt important
i afrontant,
afrontant
com a nivell
de comunitat
o país,
com vulguem dir,
doncs,
una crisi
realment important,
no?
De fet,
és la primera causa
no accidental
entre els joves,
eh?
Ostres,
el suïcidi.
El suïcidi
és la primera causa
no accidental
entre els joves
i també,
doncs,
tornem a la pandèmia,
ha suposat
un impacte
significatiu
realment
que ha incrementat
aquest,
aquest,
aquestes
conductes,
aquests pensaments
autodestructius,
és realment
un problema
que no es parla molt,
sí que és veritat
que ja,
ja he vist recentment
en els diaris,
l'avantguarda,
etcètera,
ja,
ja,
ja,
hi ha més informació
i està tractant
d'una manera més,
diguem,
s'enfronta
d'una manera
més realística,
no?
Sí.
I després també
voldria parlar
de conductes
de risc,
no?
Com són
el consum
de substàncies,
les pràctiques
sexuals no segures,
que s'inicien
moltes vegades
en...
També cada vegada
més joves,
cada vegada més joves,
exactament,
i, bueno,
i que moltes vegades
aquest consum,
aquestes pràctiques
de risc,
s'usen justament
com a afrontament
d'aquest malestar
emocional,
no?
Però que és com
afegir
més gent al foc,
no?
Sí.
Això incrementa
doncs
aquest malestar físic,
mental,
i que al final
doncs
acaba,
acaba,
acaben,
són problemes
que poden afectar
al llarg de la vida,
també el consum
d'alcohol,
que és molt important
entre els joves,
mira,
tinc unes dades
que ens diuen
que entre 15
i 19 anys
el consum
d'alcohol
el 2019
era del 22%,
vull dir,
que són xifres
realment que...
Sí, sí,
el que passa
que amb el consum
d'alcohol
a vegades
no es veu
com un problema.
Bé,
perquè són
una societat
que està molt
acostumada
a aquest consum
quan realment
és molt problemàtic,
és molt problemàtic.
realment
l'alcohol
també
és un problema
de drogadicció,
vull dir que
l'hem de donar
la importància
que té
i no l'hem de
banalitzar
aquest consum,
no?
També podríem
parlar del consum
del tabac
i ja no del cànnà,
veiem que també
en menys quantitat
potser també,
però el tabac
és clarament
molts fumadors
de l'edat adulta
van adoptar
aquest hàbit
abans del 18 anys,
no?
I han comentat
abans
que alguns
adolescents
s'incorren
en actes
violents,
no?
Parlem
de l'última part
i Jesús,
si et sembla,
parlem una mica
de la promoció
i la prevenció
de la salut mental.
Sí,
crec que és una part
important,
a veure si ens tenen
temps per parlar
una mica
de tot això,
no?
Com promocionem
la salut mental
i la prevenció
en els joves,
no?
Doncs,
bueno,
la salut mental
podem dir que
implica
que aquest benestar
està en relació
directa
amb els suports,
amb els acompanyaments
i a l'accés
a drets
i a oportunitats,
no?
Per aquest motiu
és fonamental
que els adolescents
comptin en espais
en els quals
puguin ser escoltats
i compresos,
no?
I aquestes intervencions
s'han de centrar
en millorar
la seva capacitat
per gestionar
les seves emocions,
per ensenyar alternatives
a les conductes
de risc,
per desenvolupar
una resiliència
davant d'aquestes
situacions difícils
o adverses
i a la de promoure
uns entorns
que siguin
i unes relacions
socials
que siguin
saludables,
no?
Clar.
Aquests programes
s'haurien de dissenyar
com un enfocament
que és integral,
no?
Que abasti
diversos canals
i espais d'intervenció.
Doncs,
els mitjans digitals,
els centres socials,
l'atenció
en l'àmbit escolar,
en l'àmbit comunitari,
doncs que,
i que han d'arribar
sobretot
a aquells
adolescents
i aquells joves
que són especialment,
especialment
més vulnerables,
no?
La família,
l'escola,
la comunitat,
són...
han d'incidir
en aquests
hàbits
saludables
i en promoure
una salut mental
més bona,
no?
És crucial,
no?
Que
que hi hagi espais
on els joves
se sentin
en comoditat
per expressar
emocions,
preocupacions
i aquí
tornem a dir
les institucions
familiars,
la família,
les institucions
educatives,
la societat,
han de jugar
a un papel
molt important,
no?
I un altre vessant
és que jo crec
que
s'ha d'integrar
en el que és
el currículum
escolar,
o sigui,
la formació...
Dels docents,
potser?
Exacte,
no,
no,
dels docents
i sobretot
que s'ha d'explicar,
s'ha de conscienciar,
s'ha de fer
comprendre
els joves
a reconèixer
aquestes senyals
que tenen d'estrès,
d'ansietat
i de depressió
i
que han d'entendre
que
buscar ajuda
no és un senyal
de feblesa,
sinó que és un acte
de valent,
un acte valent
cap a l'autocupació,
de la cura,
no?
I també,
per una altra banda,
hem de dir
que no es pot
institucionalitzar
una solució
farmacològica,
doncs que això
va en contra
realment
d'aquesta solució
més social,
no?
Realment
aquesta solució
farmacològica
que moltes vegades
s'empleia,
doncs
va en contra
de lo que són
els convenis
de les Nacions Unides
sobre els drets
dels joves,
no?
Jo diria que
en definitiva
i per concloure,
Núria,
perquè ja no ens queda
gaire temps,
que
la promoció
i la prevenció
de la salut mental
significa
acompanyar
els joves
i els adolescents
amb paciència,
amb presència
i amb confiança.
Molt bé.
Doncs, Jesús,
escolta,
moltes gràcies.
ens quedem
amb aquest últim missatge
que ens has fet
arribar entorn
a la salut mental
i als joves,
hem fet un repàs
també una mica
de com està la situació
i ens has donat
algunes dades
d'organismes oficials
i també mèdics
que posen de manifest
que realment
és un problema
del que cal seguir parlant.
Moltes gràcies,
tornarem d'aquí
unes setmanes
a més justícia
i a Pau,
a veure quin és el membre
que li toca passar
per aquí a l'emissora
a veus de la parròquia.
Que vagi bé.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Any 1938.
Els veïns i veïnes
de Sant Just
i l'Ajuntament
construeixen
el refugi antiaèri
de les Escoles,
un espai
que serviria
de protecció
per a la població
en cas de tacaèri.