Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia!
Com un cop al mes, que vostès saben, doncs amb la Montserrat Giló, bona tarda.
Hola, bona tarda.
I un bon amic, que avui ha sigut tan amable de voler col·laborar amb nosaltres, l'Imanol López.
Bona tarda.
Bona tarda.
L'Imanol, la veu, la coneixeran, eh?
Comencem el nostre programa Paraula Viscuda.
Ara, la Montserrat ens dirà una mica, una pinçallada de qui és l'Imanol, encara que vostès ja el coneixen, per la veu.
És veritat, la seva veu, de seguida la coneixereu quan la us dic, però el nom també el coneixeu.
És l'Imanol López Rodríguez.
És nascut a Sant Jús, és un jove molt ben plantat.
Gràcies.
Sí, és veritat. Ell ha fet els estudis aquí, també a Sant Justi, a l'Institut, i després ja va passar a la universitat.
I va escollir una carrera que...
Difícil.
Difícil, difícil.
Difícil pel futur.
Difícil perquè és periodisme, i després va fer un màster de periodisme literari.
Això, doncs, què vol dir? Que és una persona, jo diria, curiosa.
Sí, li agrada anar a buscar els detalls i tot el que la vida ens porta, en el sentit ampli de conèixer en els mateixos llocs.
Durant dos anys va estar viatjant, això vol dir que és aquesta capacitat també de descoberta del món.
Durant l'etapa de jove va estar a l'esplai, l'infància i de jove.
De dinocència? Perquè jove és molt jove, eh?
Sí, dinocència.
Bueno, ja tampoc tens jove, eh? Ja començo a...
No tenim canes, no?
Sí, clar. Bueno, sí, eh? De fet, l'altre dia me'n vaig trobar dues. Aviso a Radio Llens. Presents.
I l'esplai també dona aquesta part de creativitat i de companyerisme, que tot això en els viatges també surt molt, no?
Estan els dimonis de Sant Just i actualment, doncs, està aquí els informatius, no?
Que ja és la seva feina.
Ràdio d'Esvern.
De fet, per això, segurament, es pot conèixer la meva veu.
Bé, ell li va proposar això, que si havia llegit algun llibre que l'hagués afectat en cert aspecte, que l'hagués fet pensar,
i ens ha triat un llibre que està escrit per Roberto Bolaño, autor xileno, que va morir molt jove,
amb una prosa, sí, cinquanta i pico d'anys, o cinquanta, quasi.
Cinquanta.
Cinquanta.
Doncs, i aquest senyor, doncs, s'escriu d'una manera meravellosa, qualsevol que no l'hagi llegit, que el llegeixi.
La cosa està en que el llibre, senyors, es diu 2.666, una mica llarguet.
I aquest llibre està format, té més de mil pàgines, i aleshores està format per cinc parts,
en la qual l'autor volia que cada una d'elles fos un llibre particular.
Però els sereus van dir que no, que ho posarien tots junts, perquè potser hi havia una certa relació.
La part que a ell li ha agradat, que li ha agradat tot, penso que és així, no, Immanuel?
A mi m'ha encantat aquest llibre.
Sí, a més és que està molt ben escrit, amb una prosa deliciosa.
I només per ton rectificació, que de fet, Bolaño el volia dividir, i ell ho va dir obertament, això,
que el volia dividir per fer més diners, perquè els seus fills de cada novel·la en traguessin més benefici,
però ho va fer amb bona intenció, diguéssim, i de fet ell deia que es volia basar una mica en aquestes parts,
com va fer a la recerca del temps perdú, que també es va dividir en aquell moment,
i que en principi també era una novel·la conjunta, però que es va arribar a dividir.
I ell va dir, també ho dividiré, i a sobre ho faré, perquè de cada novel·la treurà més profit, diguéssim,
perquè ell ja sabia que s'estava morint, tenia càncer, i volia deixar als seus fills una herència.
Bé, ben aclarat, sí, una certa herència.
Exacte.
Aleshores, de tots aquests, només que parlarem d'una part que es diu la parte de los crímenes.
Per què? Perquè narra d'una manera vívida de tots aquells assassinats que van haver,
que jo diria una exterminació de les dones de Juárez.
Aleshores, allà en aquell llibre, jo és la part que m'he llegit,
n'hi ha 350 pàgines que correspon a això, ho dic perquè les he comptades,
jo diria que en cada pàgina surt una noia, una noia, que la van matant.
I aleshores, aquí jo ja no vull dir res més, perquè les conclusions meves no són les de l'Imanol.
L'Imanol l'ha agafat això.
No, l'ha agafat per alguna cosa.
Sí, l'ha agafat per alguna cosa.
L'única cosa que potser, donant-se una idea exacta,
n'hi ha un dels personatges que és com un evident,
i quan li diuen, i finalment dijo,
estoy hablando de las mujeres bárbaramente asesinadas en Santa Teresa.
És una, és la ciutat de Juárez, d'aquella regió que està al nord de Mèxic,
tocant als Estats Units, no?
Diu, estoy hablando de las niñas, de las madres de familia,
y de las trabajadoras de toda condición y ley,
que cada día aparecen muertas en los barrios y a las afueras
de esta industriosa ciudad del norte de nuestro estado.
Hablo de Santa Teresa.
És un clam que fa aquesta senyora,
que està advertint a la policia de les coses que passen,
que estan passant, que no cal que les adverteixi.
I que la fa la televisió, al més.
Si no m'equivoco, aquesta senyora passa a la televisió.
Aquesta senyora la porten a la televisió i ho diu.
I a les hores molts l'agafen per, no sé,
no li donen el valor que realment té.
L'altra cosa que jo adverteixo,
i aquí ja se m'acabarà les meves coses,
podria dir més perquè me l'he empapat el llibre,
vull dir que consti,
és que acaba el llibre,
aquests crims van tenir d'una manera una vigència extraordinària,
que va ser notícia per tot el món,
comencen l'any 93,
i acaba en aquesta part d'aquí de l'escrit de Bolanyo
en el 1997.
A tot aquest període,
si no n'hi ha 200, 300 o 400 noies violades i mortes i bla, bla, bla,
més val no parlar,
doncs no hi ha més.
Però acaba el llibre,
o sigui, bé, acaba aquesta part
que a mi em dóna una mica d'esperança
perquè n'hi ha una diputada del PRI,
una senyora que com li maten amb una amiga,
vol descobrir que...
I n'hi ha una cosa molt xula
que li diu aquí,
i diu les mordides que fan els narcotàfricats i bla, bla, bla,
però donen llibertat d'expressió.
Dice, l'única persona,
i això va de cara a l'Imanol,
dice, les úniques persones que quizá poden encontrar el què,
perquè busquen abogats i detectius i bla, bla, bla,
diu, són els periodistes.
i l'hi encarrega amb un que ha anat des de principi
per entrar-se de tot això, no?
Sergio González.
Sergio González.
Doncs ja te'n dic jo que sí, saps?
Després tindrà problemes, Sergio González,
però vaja, sí.
Però no, però bueno,
ella al final li diu ja que el meu detectiu particular,
que és boníssim,
que li dóna moltes referències,
diu, però tu continua, continua, continua, continua.
I se suposa, és que jo ja no sé més de la història,
perquè a partir del 97 això ha quedat una mica apagat.
Però bueno, per què vas agafar aquest llibre?
I ara aquí ve la teva part.
Aquí ve la meva part, no?
Doncs mira, de fet,
per una cosa molt relacionada amb el que estaves dient,
perquè de fet fa, crec que va ser fa dos anys o així,
va haver-hi un rebrot molt important
d'aquesta violència contra les dones de Ciudad Juárez,
i jo de fet sense saber-ho,
perquè no tenia molt present
que aquest llibre anava sobre aquest tema,
i més quan Bolanyo fa aquesta construcció literària,
diguéssim, perquè Santa Teresa en realitat no existeix.
Santa Teresa, s'ho inventa ell,
l'únic que tothom sap que és Ciudad Juárez, no?
Aquesta tècnica literària la fa en molts sentits,
perquè ell també apareix a la novel·la,
però en comptes de dir,
ser Roberto Bolanyo es diu Arturo Belano,
és a dir, ell descobreix la jugada...
Ell va viure a Mèxic durant uns anys, Bolanyo,
però ell no està mai en els deserts de Sonora,
aquests deserts de Sonora,
que de fet també apareixen en...
O l'altre llibre seu gros, important,
que l'ha classificat com a escriptor de referència,
és Los Detectives Salvajes,
i també té lloc a Mèxic,
i també té lloc en certa part en aquests deserts,
i està basat en un mapa que ell va trobar d'un amic seu,
que era catedràtic,
que és un universitari,
que diu Julio Montaner,
crec que es diu alguna cosa així.
Perquè està el rector de la universitat.
Exacte, i l'amalfitano,
que és el que ajuda els primers personatges a anar cap a Mèxic,
és aquest personatge,
és a dir, ell mateix ha reconegut,
ara Bolanyo està molt bé,
no pots reconèixer,
però Julio Montaner sí que va reconèixer
que aquest personatge estava inspirat en ell,
i que aquesta geografia,
que Bolanyo diu que coneix o que domina,
l'ha vista en mapes.
L'ha vista en mapes i cartografies
que ell estudiava de Mèxic i la frontera.
Així que és una realitat
completament paral·lela de Bolanyo
al que està escrit en aquest llibre.
Què passa, però?
Fa, i anant cap al tema
de com és que m'ha afectat tant aquest llibre, no?
És veritat que tu el tros aquest que t'has llegit
va sobre els crims de Ciudad Juárez
i de fet és el nucli de novel·la
i de fet per això està col·locat, jo crec, enmig.
Però, de fet, ell fa com una espiral
i va cap al centre, no?
Que el centre és aquest Ciudad Juárez,
però ell el que fa és un relat del mal, no?
Del segle XX.
I també passa per altres etapes,
com és el Tercer Reich,
és a dir, després hi ha un escriptor
que és alemany,
de fet és austríac, crec.
Bueno.
Un austríac, però participa
a la Segona Guerra Mundial, diguéssim,
i després ell mateix troba un relat
de les guerres estalinistes,
diguem-ne estalinistes, diguéssim,
bolchevics, de la revolució russa.
Així que ell fa aquest repàs,
a més amb moltes referències,
igual que jo deia que la recerca del temps perdut
apareix, diguéssim,
en aquesta disposició d'intentar separar,
perquè al final no van separar,
però d'intentar separar una novel·la grossa,
com és aquesta,
i tractant sobre el mal,
posa altres referències,
com podria ser el Marquès de Sade,
pel mig, hi ha unes escenes de sexe
que són Marquès de Sade total.
Més que seca és de la descripció
de l'aviació,
de la violació,
perquè primer es pensen
que són prostitutes,
i tal i que qual,
i que per això no ho fa,
perquè la policia no fa massa cas,
de totes aquestes,
que sempre totes estan com
no tenen ningú que les reclami tal.
però després se n'adonen
que no,
que són les obreres.
I hi ha una paraula xula,
que era la maquiladora,
que són les grans,
i tots els noms
tenen noms americans,
que són grans naus
on va la gent
quasi com a esclaus
a treballar.
Aquestes són obreres també d'allà.
Sí, sí.
Però sobretot són nenes
també molt jovenetes.
I de fet la majoria dels crims
on passen
és el que ell les diu
com les colònies,
que les colònies
són colònies
que es construeixen
al voltant d'aquestes maquiladores
o aquestes fàbriques,
que seria el que hi hauria aquí,
el que seria la colònia Güell
fa 60 anys.
No, però encara anaven aquí,
anaven rigides,
tenien,
perquè aquesta també
ho havia estudiat una mica,
estaven rigides
per al jefe
de la colònia Güell
o d'aquí sigui.
Però hi havia
unes certes facilitats
pels empleats,
però aquí no.
Licències.
No, no, aquí...
És que veus tanta cobreça...
Aquí montes la barraca
a la colònia aquesta.
Suposo que podria ser
equiparable també
als treballs actuals
de les dones
que estan també
amb aquestes naus,
amb aquests països
que també
doncs acusen
d'aquella manera
d'estajo, no?
Exactament.
Vull dir,
les coses
no són tan canviants.
Però tu quan parlàvem
era, tu estaves dient molt
que et quedes
molt sorprès
de, com si diguéssim,
que això és el que va ser punyent
per tu.
Aquesta indiferència
per part de la policia.
Aquesta no indiferència.
Tenim uns...
Aquí tenim...
Surten dos
que segurament
no són fictícies
que està ploren
quan veuen
que no poden
resoldre algun cas
que San Juan
de Dios Martínez
perdó.
Acuérdese, amigo.
Sí, sí.
Sí, però més enllà
de la indiferència,
a mi el que em va provocar
va ser una mica
aquestes inèrcies socials
que semblen imparables, no?
És a dir, que tothom
les acaba acceptant
i perquè sembla una cosa
que hagi de passar
i que l'estrany seria
que no ho passés.
Aleshores, aquesta dualitat
entre el que hauria de ser
i el que és
es perden una mica els límits
diguéssim, en aquesta novel·la
i és una cosa que frustra molt
perquè cada cop que llegeixes...
És a dir, el capítol que tu dius
crec que relaten cent i pico crims
un darrere l'altre
sense parar
cada pàgina comença amb una
i descriu a la persona
quants saben qui és
perquè a vegades
troben el seu cadàver
allà en una rierola
en un al desert
sobretot en el desert
i qui estigui interessat
que ho miri
perquè sí que n'hi ha
una trama grossa
de los capitostes
que estan per aquí ficats
però bé, això
jo he llegit
molta novel·la negra
i aquesta és negra, negra, negra
ja no és de detectius
és negra
és negra
però en el fons
juga amb aquest gènere
perquè ell
clar, tu
com que estàs acostumat
o qui ho llegeix
normalment
vaja, està acostumat
al gènere
de la novel·la negra
sap que al final
ja ho culpable
diguéssim
aquí hi ha un buit
que precisament
et fa sorgir aquesta
angoixa
és que és angoixa
de saber
què li passa a la societat
i una mica
ell va per aquí
a saber
però què li passa a la societat
perquè estigui així
de fet
hi ha un investigador
canviant dels Estats Units
sí, Kessler
el Kessler
exacte, el Kessler
que va
que el porta la policia
precisament
per analitzar
què és aquest mal
és a dir
d'on surt això
perquè sí que tenen
un, de fet
l'arriben a dir
xivo expiatorio
un alemán
molt alt
al Haas
a la presó
que el tenen
allà dins
dient
és aquest
el que està cometent
crims en sèrie
i li diuen
crims en sèrie
quan estan apareixent
per tot el desert
per tot el desert
i per tot el
no, no
és que en un moment
determinat
en un tipus
de les
de les
pobres víctimes
doncs
n'hi ha unes característiques
molt especials
que les llegeixi
el doctor
al lector
perquè no vull dir-ho
que són
com si diguessin
com si fossin
repeticions
de la mateixa persona
i per això
en un principi
pensen que podria ser
un assassí en sèrie
però després no pot ser
i aquest juga
i jugar
i el que m'agrada
és això
el que us he dit abans
que la diputada aquesta
tu tens aquí
alguna cosa escrita
que et fa
algun tros
que vulguis llegir
ara estava buscant
a veure
perquè sí que me'n recordo
molt
ara que parlem de crims
me'n recordo molt
d'un crim
que provoca
molta indiferència
i que a més
crec que està condensat
en aquest crim
diguéssim
molts altres crims
que surten
durant aquesta novel·la
perquè
ara
si voleu
ho llegiu
o ho llegeixo
si ho lleixo jo
i ara ho comento
un mes
diu
luego
apareceria la colonia
San Bartolomé
donde vivia
en total
unos 50 minutos
de caminata
pero en alguna parte
del trayecto
algo ocurrió
o algo se torció
para siempre
y a su madre
después le dijeron
que cabía la posibilidad
de que se hubiera fugado
con un hombre
solo
solo tiene 16 años
dijo la madre
y es una buena hija
40 días
más tarde
unos niños
encontraron
su cadáver
cerca de un chamizo
en la colonia
Maitorena
su mano izquierda
estaba apoyada
contra unas hojas
de huaco
debido al estado
del cuerpo
el forense
no fue capaz
de dictaminar
la causa
de la muerte
uno de los policías
que acudieron
al levantamiento
del cadáver
sí que fue capaz
de identificar
la planta
del huaco
es buena
para las picadas
de mosquito
dijo
agachándose
y cogiendo
unas hojas
verdes
lanzoladas
y duras
o sea
que allá
tenía el cadáver
pero lo que era
important
era la planta
yo creo que
aquí
diguéssim
pero hay
dos fases
la primera
es que la policía
el primer
que le dice
a la madre
es que seguramente
no es que
sea una víctima
la su hija
sino que
se ha ido
con un hombre
es una cosa
que yo creo
que es muy presente
en esta sociedad
masclista
y que provoca
esto
es decir
no es
la víctima
ella
sino que
ella
es la que
la que
la que
provoca
la provocadora
té molt
d'això
aquesta frase
i la segona
part
aquesta indiferència
que un cadàver
que està
completament
destrossat
és a dir
no se sap
qui és
no se sap
ni si
si que se sap
qui és
aquesta dona
perquè al final
acaben sabent-ho
per circumstàncies
però físicament
és impossible
saber-ho
i el que veuen
en canvi
és una planta
que va bé
pels mosquits
però
primer
aquesta relació
és a dir
la dona
se n'ha anat
i després
aquesta cosa
insignificant
que es para
dóna importància
a la planta
de la persona
no en parla
si primer
hi ha un despreci
la dona
i després
no en parla
després
el que també
n'hi ha
és
com moltes
no saben
qui són
bé
doncs
ja està
després
veus
que tenen
32 anys
unos 60
no sé què
no sé quantos
amb una filla
de 15 o 16
que també
anava
i també
formava part
d'això
n'hi ha alguns casos
que sí
que és el
macho
que entonces
desaparece
tots els matxos
que saben
que són
i diuen
això
amb el que diu
aquí al llibre
vull dir
tots els que són
que sí
que han vist
que verdaderament
ha sigut
o sospiten
que ha sigut
l'home
que ha sigut
perquè la maté
perquè era mia
o perquè em dóna la gana
doncs
en aquests casos
ells desapareixen
o se'n van
als Estats Units
o se'n van
a una altra
població
o se'n van
a un que sigui
total
que això es va quedant
i van sumant
i van sumant
i van sumant
i aquí estan
que ningú fa res
de res
de res
de res
i la policia
solament n'hi ha dos
que sembla que tinguin
un que és bastant jove
i l'altre
sí
el qual de dios
però els altres
bueno
inclús és més
un dels policies
després està fent
el mateix
en un altre puesto
vull dir que
la mordida
verda
sí
i los narcos
i toda la mantanga
i de fet
hi ha nascenes molt bèsties
perquè s'arriba a parlar
d'unes pel·lícules
que es deia
els movies
que eren pel·lícules
i de fet
és un gènere
que ha existit
sí
però
és ambigüament existent
diguéssim
perquè mai
s'ha demostrat
que existien
però se sabia
diguéssim
que existien
i realment
eren vídeos
de dones violades
mentre les mataven
i torturades
i torturades
sí, sí
vaja
torturades
violades, torturades
etc.
fins a la mort
i d'això
en feien pel·lícules
és a dir
que diguéssim
que es crea
inclús una societat
d'espectacle
d'això
que això sí que arriba
a un punt de normalitat
que refreda una mica
la sang
perquè
dius
no?
han arribat a aquest extrem
sí
i a més
ara que parles
dels periodistes
també
a veure si trobo
un altre fragment
que a mi
també em va tocar
perquè vaig pensar
és a dir
també hi ha alguna cosa
d'això
en el sistema
és a dir
jo crec que el capitalisme
les diferències
provoquen també
el mal
fan que
queden aquests entorns
diguéssim
hi ha una escena
i que precisament
fa pel·lació
als periodistes
per això també
em sento
interpel·lat
una mica
quan hi parla
perquè
de fet
és el Haast
del que parlàvem
que està a la presó
els crida
per fer
una roda de premsa
i n'hi ha
el xicot
aquell més jove
que treballa
en un diari
que és
un diari local
i que a les hores
després desapareix
perquè és l'únic
que ho publica
és això el que vols dir?
no
no és aquest
perquè n'hi ha un
que publica tot
tal com li diu
aquest
que diu que coneix
i qui és
i qui bla bla bla
i resulta
que aquest ho publica tot
perquè els altres
pensen que és una mica
de fàbula
el que estan dient
i aleshores
doncs
aquest desapareix
i després n'hi ha una noia
que ve també
que és periodista
i li diu
no, no
és que aquest xicot
dice no
és que no ha desaparecido
diu
perquè ell ha escrit
un llibre de poemes
que eren els seus
i no se'ls han dut
per tant aquest noi
però no
mira
tot és normal
quan ha fet ja
aquesta roda de premsa
el Haast
té una conversa
amb la seva advocada
que de fet
s'acaben enamorant
tots dos
això és
completament a part
però això
ho fa així
una mica per sobre
però
després influeix una mica
la trama
però vaja
però quan ell està
dins de la presó
ell convence gent
per matar uns cacics
que estan convencent-lo
per arribar-lo a matar ell
i ell acaba fent
tantes amistats
que s'acaba
carregant els cacics
però ell diu
no sé quiénes
mataron a los caciques
que encontraron
después en el baño
pero a estos cuatro
los mataron
Ayala, Farfán y Gómez
ayudados por otros seis
que sujetaban a los caciques
tal vez fueron más
quita seis
y pon doce
y todos los de la crujía
que vimos el mitote
y no hicimos nada
y tú crees
dijo la abogada
que afuera no lo saben
ay Klaus
que ingenua eres
más bien soy tonto
dijo Haast
pero si lo saben
¿por qué no lo dicen?
¿por qué la gente
es discreta Klaus?
porque la gente
es discreta Klaus
dijo la abogada
los periodistas también
dijo Haast
esos son los más
discretos de todos
dijo la abogada
en ellos
la discreción
equivale a dinero
la discreción es dinero
dijo Haast
ahora lo vas entendiendo
dijo la abogada
¿sabes tú acaso
por qué mataron
a los caciques?
no lo sé
dijo Haast
solo sé
que no estaban
en un cochol de rosas
la abogada se rió
por dinero
dijo
esos bestias
mataron a la hija
de un hombre
que tenía dinero
lo demás sobra
puro bla bla bla
dijo la abogada
va fent diferentes trames
però va donant a conèixer
la maldad
i la societat
en definitiva
en el que desemboca
aquesta violència
i l'ambient que crea
és molt important
jo crec
l'ambient que crea
d'inseguretat total
sempre
l'última part
també hi ha aquests soldats
que estan batallant
per l'Alemanya nazi
que diuen
que mai se senten segurs
que mai tenen una estona
perquè s'ha creat
aquest ambient de violència
i la guerra
és un ambient de violència
molt obvi
però en un desert
on no hauria de ser
un ambient de violència
obvi
també existeix
i això és el que intenta
fer el Simi en ell
del mal
com un lloc
perquè hi ha les trames
diguéssim
és com aquest teixit
sí, sí
juga molt amb això
perquè també
perdó
ell descriu
per exemple
les postes de sol
és a dir
que té també
una part poètica
és poeta
és poeta
n'hi ha trossos
quan veu
que aquella
resplendor
que n'hi ha
això no ho troba enlloc
un altre que ve
d'Ece
o se distrito federal
que viene
i no, no, no
el llibre
si no teniu por
de llegir aquest tros
jo m'agradaria
llegir la resta del llibre
però no he tingut temps
potser el llegiré
per Nadal
bé, això s'està acabant
i ara sí que ens voldries dir
que et confessis
i digues exactament
per què
aquest llibre
t'ha impactat tant
no, bàsicament
jo crec que
és una novel·la
molt complexa
quan parlem
de tantes trames
és perquè realment
són cinc llibres separats
però junts
tenen un efecte
jo crec
de molitó
basicament perquè
tracen aquest espiral
i no
no estem parlant
d'un cercle
com el típic
el llibre ben tancat
el llibre que encaixa
sí que és veritat
que encaixa
però a mi el que m'agrada
és aquesta
o sigui
com
metafòricament
aquesta forma d'espiral
que va cap a un centre
que és un nucli dur
que és un nucli dur
que dol molt
perquè penses
aquesta violència
aquest mal
és una cosa
que sembla
que existeix
exacte
però sembla tan endèmic
sembla tan endèmic
que la societat
mira, de fet
un tema que a mi m'està interessant molt
i que
o sigui, se li està donant cobertura
però no sé si la suficient
i de la manera que s'hauria de fer
és aquesta caravana d'immigrants
que venen des d'Honduras
fins als Estats Units
i ells el que diuen
quan
bueno, molts d'ells
testimonis que han recollit allà periodistes
diuen
clar, jo estic fugint
bàsicament de dues coses
de la fam
sobretot
de la fam
però
i de la violència endèmica
i aquesta endèmica
és un lloc
de violència endèmica
o el fem
un lloc de violència endèmica
no?
és una cosa que clar
et dona una frustració
de no entendre-ho
i de què se't fa gros
però jo crec que se li fa gros
a qualsevol
igual que a la policia
igual que
i llavors acaba tenint aquestes
doncs ho passem com podem
no?
i el
ho passem com podem
ho passem com podem
ho passem com podem
fa una societat
terrible
no?
terrible
és que
perquè és com una indiferència
una indiferència
exacte
però el que defineix
aquest llibre
està físic
fes-ho que ell és de Xile
o sigui
d'alguna manera
fa el llibre sobre Mèxic
perquè està vivint a Mèxic
però segur
que hi ha
vivències d'ell
o coses que ella
ha conegut
de Xile
ja
o sigui que això
ho podríem posar
en molts llocs
no?
però de fet
ell va viure
molts anys
i aquesta és la pena
no?
ell va viure molts anys
a Mèxic
perquè ell
o sigui
vivia a Xile al principi
diguéssim de la seva vida
i després amb la seva família
el van fer viatjar molt
va viure a Los Angeles
Miami
etc
llavors va acabar
a Mèxic
i de fet
ell anava a retornar
a Xile
a portar a terme
les reformes socialistes
de Salvador Allende
és a dir
anava a entrar en política
ell
quan va tornar a Xile
l'únic que va haveria
l'aixecament de Pinochet
i ell es va haver
d'exiliar
a Mèxic
per això
ell torna a Mèxic
i allà és on
de fet
és on conria més la poesia
on fa l'infrarrealisme
que també
l'ha fet famós
perquè van ser
un moviment contracultural
molt important a Mèxic
tot un grup de poetes
d'aquell moment
i finalment
ve cap a Barcelona
però ella
a Mèxic
va passar-hi temps
el problema és que
de fet
on vivia
era a Mèxic
o DF
ell vivia
al Distrito Federal
vivia a la capital
i per això
dic que
era desconeixer
tot els deserts
és a dir
la frontera
sí que al nord
Bolaño
en principi
no l'ha trepitjat
és increïble
que pugui descriure
però sí que li ha trepitjat
el mal
el mal sí
exacte
i això és el que descriu
exacte
senyors
s'ha acabat el programa
que ja saben
que aquí
a la ràdio
el temps és or
li donem les gràcies
a l'Imanol
li diem que ha estat
un plaer
bueno un plaer
no sé si plorar
però de llegir el llibre
ha sigut maco
per veure la veritat
que és molt evident
d'aquesta indiferència
entre la maltat
i és xulo també
i pensar
que si hi ha un noi jove
s'emociona
de pensar
que els altres
tenen
que en el món
pugui haver tanta maldat
o sigui que això
som els pitjors
això va molt bé
perquè vol dir
molt dels teus sentiments
aquest programa
el podran escoltar
el dissabte
a dos quarts d'onze
i
els dona temps
de llegir l'Evangeli
l'Evangeli seria
el 32
del ciclo B
que és pràcticament
el penúltim
Evangeli
de
de
de la
sí
de tot el ciclo aquest
eh
senyors
bona tarda
i moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
ara escoltes
Pràdio Despert
sintonitzes
Pràdio Despert