This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
This love is, this love is, this love is, this love that I'm feeling
I wanna know, I'm a 9.8.hu
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esbert
En tots vostès, veus de la parròquia
Com ja saben, un cop al mes, un dimecres, la Montse Giró i qui us parla, l'Helena
Us desitgen bona tarda
I farem el nostre programa Paraula Viscuda
La paraula viscuda, ja si recorden, sempre tenim una persona amiga, en aquest cas molt estimada, molt amiga nostra
Que ens parlarà d'un llibre, en aquest cas un llibre
Però més que un llibre, tota la impressió, la cosa culpidora que li ha deixat la lectura d'aquest llibre
La nostra amiga és la Marta Balada, que jo crec que no cal dir gaires coses més, perquè és persona vinculada pel poble, molt estimada per tots
I que la Montse sí que voldrà fer una miqueta de la seva personalitat o de les seves... com a individu del poble
Bé, la Marta Balada, Montclú i Montclús, és una persona implicada al màxim en Sant Just perquè, juntament amb la Soledat Sants, van ser les persones que van impulsar crear el Carreu Blau
Per tant, aquesta implicació d'ella està a través de tot el que es fa amb els infants al Carreu Blau
Encara que actualment no hi estigui, en presència, sí que sabem que hi és, en essència, amb la Soledat
Té publicacions, juntament amb ella, ha sigut, ara està jubilada, però ha sigut professora a la Universitat de Barcelona
amb tota l'àrea d'arts plàstiques
Per tant, o sigui, la seva empremta està també en els alumnes que ara són mestres d'escola
Per tant, o sigui, és una persona que li hem d'agrair moltíssim perquè ha donat aquesta formació i ha transmès tot el seu saber, no només als alumnes, sinó a les persones actuals que sempre estan al seu voltant
Ens fa veure la vida de color de rosa
No, no, també té les pintures cada vegada, se'ls fa l'exposició, sí, per tant, és una excel·lent pintora també
Bona tarda i moltíssimes gràcies
Bona tarda, Marta
M'encanta estar amb vosaltres, ja vaig venir una vegada, ens ho vam passar molt bé, a veure si avui repetim
Aquesta vegada també jo crec que sí, perquè a més a més ella ens recomana un llibre que es diu Els Pascadors
I que està escrit per un autor nigerià, oi, Marta, que se'n diu Xigotzie Obiama
No Obama, que també està per allà, no, Obiama
I aquest senyor ha fet un llibre molt colpidor, molt colpidor, que es diu Els Pescadors
I si em permeteu faré una mica d'una crítica que vaig llegir, que trobo que potser, després tu ho comentaràs tot, que és la que tens que parlar
Però diu Els Pescadors és la primera novel·la del jove autor nigerià, Xigotzie Obiama
És una novel·la dura i punyent, que narra una tragèdia familiar i la lluita inútil de quatre germans contra la profecia d'un boig
Tot això, rere dels fets colpidors que descriu, s'hi amaga una història d'una tendresa insòlita
que parla dels forts vincles que s'estableixen entre germans
i de l'amor incondicional d'uns pares obligats a superar una sèrie d'adversitats que haurien enfonsat qualsevol altra família
L'autor combina tots aquests elements de manera magistral i compensa la violència amb tendresa i la crueltat amb ingenuïtat
Com a resultat, obté una novel·la equilibrada, extraordinàriament commovedora i d'un ritme àgil que enganxa fins a la darrera pàgina
Les descripcions són tan precises i visuals que semblen retrats
Els personatges desprenen un gran realisme
El fet que els protagonistes siguin nens i adolescents confereix a la novel·la un torn nostàlgic, però madur
propi dels nens que han hagut de viure experiències i conflictes que els fan créixer abans d'hora
Diu, però els pescadors, té una altra lectura
És també una metàfora d'un país corrupte, devastat per les guerres i manca de lideratge
Un país immers amb una espiral de violència que sembla infinita
I que això no obstant, mira cap al futur amb certa esperança i confiança amb les noves generacions
L'autor enmarca els fets en un context històric
i demostra la seva clara voluntat d'establir un paral·lelisme entre la ficció i la realitat
I ara jo ja m'acallo perquè ja hi dic massa
I la nostra amiga dirà per què has triat aquest llibre
Primer dic que aquest resum està molt ben fet, que has llegit
Sí, per això reflexa molt bé què és la novel·la
Aquest llibre m'ha portat de la mà a l'Àfrica
i d'una manera directa i molt colpidora
És un llibre que em va corprendre especialment per la història
perquè és una història absolutament versemblant
i crec que l'autor l'ha escrit perquè coneix en profunditat
Nigèria encara que ell treballi en una universitat nord-americana
Sí, en Abrasca
Llavors, és un llibre que si jo hagués d'extreure'n paraules claus
parlaria de les següents
Parla d'autoritarisme, de violència, de maledicció, de profecia, de drama, de tragèdia, de destrucció
i d'influències que es poden donar entre les persones, en aquest cas adults, cap a joves o infants
i entre els mateixos infants i joves
I aquesta paraula influència la remarco perquè es va desenvolupant al llarg de la novel·la
d'una manera que et fa patir
És una influència negativa
Primer la influència del pare, que és molt estricta, no?
Sí
El pare és l'autoritat i és una persona que tracta els fills amb violència
Quan s'equivoquen o quan...
Que és un tema que també es dona a l'escola
A l'escola on van, que és una escola catòlica
Els professors, quan els alumnes fan algun mal fet, els peguen
Jo, Pep, perdona, ara faig un incís que no t'has a veure
però no sé on vaig llegir
Que hi havia una nena africana
No sé si era precisament de Nigèria o d'on
Que diu
Diu, i tu?
Diu, no, és que no considero que està aquí
Diu, no, és que no m'apeguen
I com no em peguen penso que no he fet res dolent
És a dir, que per ser el sentit que li doni i que li peguin
Per ella no és que, com diríem nosaltres aquí, una ofensa gran
Sinó que és perquè s'ho mereix
I aleshores té aquest concepte
Mereixen el càstig
Mereixen el càstig
I que se'ls ha de pagar
No tenen aquest concepte tan nostre
I viuen amb la por de ser castigats
Sí
I això surt en aquesta novel·la molt ben reflexat, no?
Perquè a més hi ha una situació al principi
Que el pare els pega
I els pega amb un fuet
I realment la manera que ho descriu
Pateixes, t'ho passes malament
Perquè està molt ben explicat, no?
Si hagués de parlar de paraules que tenen relació
Amb les emocions i els sentiments
El llibre descriu molt bé la por que senten aquests germans
El dolor físic
I el dolor emocional o psicològic
Que pateixen tant ells com sobretot la mare
Que després també la patirà el pare
Per el que passa
Llavors, aquest patiment
Arriba a vegades a l'angoixa
I els embolcalla d'una tristesa
En seqüències de la narració
Que et fa sentir molt malament
Perquè saps que això
Està basat en realitats
En fer reals
Es parla d'estimació
I de protecció
Sobretot la figura de la mare
És una figura que
Ella explica molt bé
Al principi de tot
A la taula, en l'índex
Cada paraula que ella ha triat
És un substantiu
Que es converteix en un símbol
Del personatge o del tema
Que desenvoluparan en aquell capítol
I llavors la mare
És la
Ho he apuntat per aquí
I la mare és
Bé
Ara m'heu de perdonar
Però no ho tinc per aquí
És una mica la coordinadora
De com funciona
La mare és un falconer
Que vigila
Perquè mai els hi passi res als fills
Mentre que el pare
És una àliga
Perquè ell fa aquesta associació
D'un animal
O sigui, cada personatge
Que això té molt a veure
Amb la seva cultura ancestral
Sí
El germà gran és una pitó
I després llegirem un trosset
Perquè veieu com el descriu
És a dir
Que tots aquests temes
Estan implícits
En tots els capítols
Hi ha una altra paraula
Importantíssima
Que és la desesperació
El dol
L'odi
La venjança
L'obsessió
L'obsessió
La fe
L'esperança
També hi ha tendresa
I jo la lectura
Que faig al final del llibre
És que
N'hem de fer
Hi ha una altra paraula
Que és la redempció
Per com hi ha un dels quatre germans
Que paga la culpa
D'un acte
D'un acte
Que comès ell
Amb un altre germà
Però absolutament influenciat
Per aquest germà
No
El tercer
Ell és el quart
El gran
Si hem de parlar
D'aquestes paraules
Una mica esplanant
És l'Iquena
I l'Iquena
El defineix
Com una pitó
Llavors
Diu
Al principi del capítol
L'Iquena
L'Iquena
Era una pitó
Una serp salvatge
Que es va convertir
En reptil monstruós
I que vivia
Als arbres de les plenures
Més amunt
De les altres serps
L'Iquena
Es va convertir
En una pitó
Després de la pallissa
El va canviar
L'Iquena
Ja coneixia
L'Iquena
Que jo coneixia
S'havia transformat
En un altre
Una persona volàtil
E irrecible
Constantament a la guai
De fet
La transformació
Havia començat
Molt abans
D'una manera gradual
E interna
Dies abans
De la pallissa
Però no es va començar
A manifestar
Fins després del càstig
I l'obligava
A fer coses
Que no pensava
Que fos capaç
De fer
Com ara
Fer mal
A un adult
Potser de rancor
O de ràbia
Per el que li havien fet
Aquí tenim una violència
És el que tu vols definir
Com la violència aquesta
Que has vist
És que
El llibre està situat
En un context
On hi ha molta violència
I llavors
Es descriuen situacions
De veïns
O de personatges
Com és
L'Abulo
Que és un home
Que ha viscut
Un drama personal
A nivell familiar
I que ha tingut
I que ha tingut un accident
I l'ha trastocat
Aquest home
Viu sol al riu
I les descripcions
Que fan d'ell
Que es fan d'ell
En el llibre
Són molt
Mol
Colpidores
Perquè
Tot aquest context
Et fa veure
Que com més sordidesa hi ha
I més violència
Més s'engenera
I llavors això
Et fa entendre
El per què
D'aquests canvis
Que l'Iquena
Acabi sent
Un noi
Que s'aïlla
De la família
I es crea
Un món interior
En el que
S'ha parapetat
Dintre de l'habitació
Que tenia
Amb un altre germà
I que el fa fora
I ells
Queden allà
Sol
Patint terriblement
Però
Generant cada vegada
Més violència mental
Fa que arribi un moment
Que aquests dos germans
Es barallaran
I el segon
El matarà
Llavors
Això
Ja et deixa
Descol·locat
Però és que després
En vindran més
De morts
Dos més
I
Acabes d'entendre-ho
I penses
I com pot ser
Doncs sí
Pot ser
Perquè a mesura que vas llegint el llibre
Trobes d'una lògica
Aplastant
Tot el que els passa
Hi ha un contrast molt gran
Entre
El que viu en aquesta família
Per la influència
De l'educació religiosa occidental
I tota la part ancestral
Que ve
Doncs això
D'anys i anys
D'haver viscut
Un altre tipus
De sentit religiós
Una altra manera
D'entendre la vida
El que vol dir
La importància
D'una profecia
O d'una dita
Que et poden marcar
Que és el que li passa a l'Iquena
Quan ells
Se'n van al riu
Ho tenen prohibit
El pare
Bé
Els castiga
Però
Hi tornen
I ells pesquen
El riu
Però el riu
Ja l'abulo
I aquí
Comença a desencadenar-se
Tota una història
Que quan l'abulo
Se'n fa d'ell
Perdó
És com un bruixot
Sí
Se'n fa d'ell
Ells
Li fa una maledicció
I li diu
Tu moriràs a mans
D'un pescador
I els quatre germans
Queden gelats
Perquè la maledicció
Pesa molt
Amb la cultura
Encara que ells
Estiguin anant
A una escola religiosa
O estiguin vivint
Una educació
Perdó
Perdó
N'hi ha moltes noies
Que les han portades
D'allà
Noies joves
Verges
Les han portat aquí
I els han dit
Que es tenen que prostituir
Que això és avui dia
Que és el més
Ja no és novel·la
Si no és veritat
Perquè si no
Els hi faran vodú
Els seus membres
De les famílies
Que tenen allà
I per por
Fan el que els diu
Els que els han portat
Aquestes persones
Que són a vegades
De la mateixa raça
Aquells
Vull dir
Que no és que
Digui més
Que han sigut els plans
I tot el que sigui
Esclar
És la novel·la en si
De moment ja estàs dient
Molta violència
Marta
Molta
No t'empaltis
I una violència
Que els hi genera
Molta por
Llavors
Hi ha un fragment
Molt curt
Que val la pena
Que llegeixis
Perquè parla
D'aquesta por
I és aquest
Una vegada
Vaig sentir dir
Que
Quan la por
S'apodera
Del cor d'una persona
L'empatiteix
Podríem dir
Que era allò mateix
El que els havia passat
Al meu germà
Perquè quan
La por
Li va embolcallar
El cor
Li va arrebessar
Moltes coses
La pau
El benestar
Les relacions
La salut
I fins i tot
La fe
Llavors
El veure
El ben
És el narrador
Dels quatre grans
És el quart
És el narrador
I el ben
Veu
Aquesta transformació
Del germà
I de com
Actua el segon
De com
Es barallen
De com
Això els porta
A la situació
Que el segon
Mata
El gran
I
El segon
S'amaga
Quatre dies
No el troben
I és que s'ha suïcidat
No ha pogut resistir
El que ha fet
Però és que
L'altre
L'havia tractat
Amb tanta violència
L'havia deixat
Desprotegit
En el sentit
Que ja no tenia
Un racó a casa
No tenia
La seva habitació
I
Moltes més coses
Que explica la novel·la
De les seves relacions
Que et dones compte
Que
Amb aquests ambients
Tan
Tan difícils
Les coses
Encara s'hi fan més
No
Llavors com que el pare
Treballa en una altra ciutat
Que l'han traslladat
La que porta tot això
És la mare
Que treballa en un mercat
I la mare
Fa l'impossible
Per parar-ho
Però no pot
Li és impossible
Perquè
Els dos germans grans
Hi han fet
Uns canvis progressius
Molt importants
Molt
Molt grans
A l'inici
La mare
És una
Allò que
M'ha crida l'atenció
Que és
Que quan al pare
Li diuen
Que el trasladen
Lluny
A treballar
Lluny de casa
La mare
Li diu
Pensa
Que deixes
Aquí
Nois
Adolescents
Exacte
O sigui
Això
Li diu
O sigui
Amb una fermesa
Que el pare
No escolta
En aquesta d'allò
No escolta
No
Perquè
Després els telefona
Però cada vegada
Doncs
De més distanciat
I la mare
Fa mans i mànigues
Fa tot el possible
La mare
I a més té dos petits
Al darrere
Són sis germans
En total
I ella
Se'n cuida
De tots
Com pot
Però no té prou recursos
Perquè
Tot aquest potencial
Extern
I de la situació
Familiar
Que s'ha derivat
Cap aquí
Ho fa impossible
Llavors la mare
Acaba tenint
Una depressió
I un trastorn
A nivell psiquiàtric
I l'han d'ingressar
Del patiment
Que li comporta
Tot això
I encara es queden
Més desemparats
Segurament
Sí
Marxar la mare
Perquè potser era un vincle
Que unia una mica
Sí
Sí
O sigui que
Tot això
La tragèdia aquesta
Va increixent
D'una manera tremenda
Llavors
Et trobes que
El tercer germà
Quan en mor els dos grans
Genera un sentiment
De venjança
Envers a tota la societat
O envers als...
La concentra
Amb l'abulo
Amb el...
Sí
Amb l'home aquest
Bueno
El bruixot
El bruixot
Que viu al riu
I llavors
Ell poc a poc
Es va treballant
El germà
El Ben
Al quart
I li va dient
Que
Tot el que ha fet
Tot el que han fet
Els dos germans grans
Ho han fet
Perquè és l'abulo
Que ho ha fet
Llavors
Aquí es torna a barrejar
Aquesta qüestió
De creure
En els dimonis
No?
La mare
Hi ha un passatge
Que diu
La bula us el dimoni
No us hi heu d'acostar
O sigui
Totes aquestes coses
Van sorgint
No?
Al llarg de
De la novel·la
I
I el tema
De com
Es genera
Un nivell
De destrucció
Increixent
Es dona
També
I aquest
Aquest fragment d'aquí
Seria com molt representatiu
De l'explicació
De com es destrueix
Un
I el seu entorn
I els altres
Diu
Quan el pare
Ja havia marxat
Se'n va acudir
Que en Boja
També era un fonc
Autodestructiu
Un que vivia
El cos
D'un organisme
I el destruïa
Poc a poc
Això és el que havia fet
L'Iquema
Primer
L'havia esfonçat
La moral
I després
L'havia extirpat
L'ànima
Fent-la
Un foral
Letal
A través del qual
La sang
De l'Iquema
S'havia anat
Escolant
I havia format
Un riu vermell
Sota seu
Aleshores
Com tots
De la seva espècie
S'havia revoltat
Contra si mateix
I s'havia suicidat
No podia aguantar
El seu estat
De
De violència
Envers els altres
No?
Aleshores
Doncs
I la que vivia ell mateix
Sí
Jo em pregunto
Que ara a vegades
Per les notícies
Sembla que sigui
Una cosa quotidiana
Ens trobem
Sobretot a Amèrica
Que a vegades
No acabes d'entendre
O la cosa aquesta
Que ha passat ara
Per
Que si són els
Així de gistes
Si estan influenciats
I tal i tal
No?
Però és que en realitat
Moltes vegades
Tota aquesta
Aquesta
Mena de
Volcà
Jo diria que és un volcà
Que es va
Que es va
Posant per dintre
Tenen uns motius
Grans
No?
A part d'alguna
Mancança
Que pugui haver
Física
Que això també pot ser
No?
I que no té res a veure
I l'ambient ha estat bo
Però
Normalment
Aquestes persones
Que maten els altres
Que tot això
Dintre seu
És aquesta rancúnia
O que bé
Ha estat influenciat
Per nosaltres
O que verdaderament
És contra el món
Perquè
Contra ells mateixos
Contra ells mateixos
No?
Sí
I això
I això
Vist des d'un altre
Angle
D'aquest germà
Que explica la novel·la
Hi ha un paràgraf
Que llegeixes
I dius
Quin nivell d'angoixa
Tan brutal
Que viu aquest noi
No?
Llavors
Esclar
Arriben
A matar
En el
Bruixot
I el que el mata
Amb ell
No
Arriba en aquest extrem
Perquè
L'influencia constantment
Des de l'obsessió
Va ser ell
El que va
Va ser ell
Va ser ell
Va ser ell
Nosaltres l'hem de venjar
Hem de venjar els germans
I
Què passa?
Que aquí
Es genera una altra seqüència
De por
Brutal
A partir d'haver-ho fet
Perquè
El Ben li diu
Ens vindran a buscar els soldats
Perquè
Ho sabran
I ho descobreixen
I clar
El que l'ha instigat
Se'n va
Fuig
I llavors és el Ben
El que
El jutgen
I es passa
6 anys
A la presó
Llavors
En aquests 6 anys
Que pels pares
És un patiment terrible
I per ell també
Es dona
La volta
A tot aquest sostrat
De violència
De destrucció
I es construeix
Tota una
Tota una cèl·lula familiar
Al voltant
Del sacrifici
Que fa aquest germà
Després de tota la història
Viscuda
I quan surt
De la presó
Es troba
Que el germà
Que havia marxat
Que no havia deixat d'escriure
Per mitjà d'un conegut
Perquè accepta
El sacrifici tan gran
Que fa ell
Per assumir
La culpa dels dos
I clar
La novel·la
Acaba en el moment
En què
Quan l'acompanyen a casa
Els pares
Tornant de la presó
Veu un ombra
I és l'ombra del germà
I és l'ombra del germà
I llavors
Ell pregunta
Qui hi ha?
Qui hi ha?
Perquè veu els dos germans petits
Que han crescut molt
I llavors
Diu
Soc jo
Soc l'ombra
I aquí
Tal com descriu el capítol
L'autor
Hi ha
Tot una manera
D'explicar
Com un ambient
De pau
D'esperança
I en definitiva
Jo diria
De redempció
Que és el que
El pare
Li parla
D'una manera
Al fill
Que va buscar la presó
Diferent
El pare
També se n'adona
Que el seu comportament
Hi ha
Hi ha un canvi
Total
I aquí
Clar
La novel·la
Et porta una mica
Cap a una visió
D'esperança
De que les persones
Podem arribar a aquests extrems
Que s'hi arriba
Però també podem
Després d'aquestes experiències
Tan brutals
Fer
Un procés invers
I anar cap a l'opositiu
I clar
És molt emocionant
Acabar de llegir la novel·la
Per com l'explica ell
I jo la veritat
És de les novel·les
Que aquest any
M'han colpit més
L'he trobat
Perquè són històries humanes
Que es basen
En la realitat
I amb històries
Que a vegades
Poden caure una mica més lluny
Però
Sobretot pel context
Perquè no és el nostre
Nosaltres en aquest sentit
Som uns privilegiats
Però
Que val la pena
De llegir
Sí que és veritat
Que no és el nostre context
Però
Sí que trobaríem
O sigui
Paral·lelismes
Sí
En el sentit
Que
El que hi ha
L'agressivitat
Que hi ha
O sigui
En la societat
La compatibilitat
Sí
L'accés de
No sé
Això també crea
Tots uns entorns
Que
Les persones
Que es queden
A la cuneta
Doncs poden crear
Totes aquestes
I es dona
I es dona
Ho veiem
A les notícies
Exacte
I llavors aquí
És on
Diguéssim
Això fa obrir els ulls
Fa obrir els ulls
Que les persones
Segons com
Són tractades
És que quan es desequilibra
La societat
Quan hi ha
Les bosses de pobresa
Que hi ha
Quan hi ha
Els abusos de poder
Que hi ha
Que això s'està visquent
A tot el món
Hi ha uns llocs
Molt concrets
Més que
Més consaltes
Et dones compte
Que d'allà
No en pot sortir
Res bo
Si no
S'hi posa un remei
I si no
S'intenta equilibrar
Perquè aquesta agressivitat
És una paraula
Que l'hagués pogut afegir
En la llista
Pot ser primer
Una cosa inofensiva
I acaba portant a la violència
I tant
I tant
I tant
Perquè el mateix autor
O sigui
Ell diu que
Vol
No vol classificar
L'autor de la novel·la
En bons i dolents
No
Ho diu això
Ell ho diu a l'autor
Per això fa aquest procés que fa
Sí
Sí
Que al principi
Veus un pare
Terrible
I al final
Veus una persona
Amb aspectes
De tendresa
Cap al fill
No
I d'encontratura
De dir
Tu passaràs per aquesta situació
Tan dura
De la presó
Però tu quan surtis d'aquí
Seràs un home
Que valdrà la pena
No
També penso que l'autor
El que intenta també
És que
Entenguem
O sigui
O sigui
La
O sigui
Ligèria
O Ligèria
Sí
Que entenguem
Perquè són
Perquè són d'una determinada manera
Que hi hagi
Aquest acolliment
A partir d'entendre
Com són
Com és la cultura d'allà
Com són
Sí
Perquè el que
Això que diu
Abans del pagar
O del maltractar
Doncs ells
No està considerat
Doncs
Tens alguna cosa
Que dir
Per als nostres espectadors
Et donem
Ai
Per als nostres suïdors
Et donem
Moltes gràcies
Per haver vingut
Ha estat un plaer
Recomenem
Recomenem
Els pescadors
Qui vulgui llegir-ho
Però ara nosaltres
Hem de llegir també
L'Evangeli
Que escoltarem
El diumenge que ve
A la parròquia
O el dissabte
Si vostès van a celebrar
L'Eucaristia
Gràcies Marta
Gràcies a nosaltres
Què li diries
Als suïdors
Referent a això
Per què els recomanaries?
Perquè t'apropa
A la condició humana
No
T'apropa
A la condició humana
A les nostres misèries
I a les nostres
Bondats
A les nostres capacitats
De que a vegades
No sabem on podem arribar
Sí
Ara has dit una cosa
Que m'agrada molt
I els fets
A vegades penseu que són bons
Ens hi poden portar
I no sabem on to podem arribar
I això és veritat
I això fa reflexionar
És un llibre que
En definitiva
El recomano
Perquè fa reflexionar
Sí
I després perquè
Té una escritura
Sí
Preciosa
Preciosa
I que acaba
Amb un brí
D'esperança
Sí
Que això també és important
Sí
Vull dir
Sí
Doncs molt bé senyors
Ara llegirem
És un evangeli molt curtet
En aquest període que tenim
Des de Nadal
Fins
Que passa ja
La Quaresma
O sigui
Que arribem a la Quaresma
Es llegeixen uns quants diumenges
Del temps ordinari
El que correspon a aquest diumenge
És el segon
També en el ciclo A
Com sempre
És un evangeli de Sant Joan
Que ens diu
En aquell temps
Joan veia que Jesús
Venia i digué
Mireu l'anell de Déu
Que pren damunt seu
El pecat del món
És aquell del que jo deia
Després de mi
Ve un home
Que me passa
Que me passa davant
Perquè abans que jo
Ell existia
Jo no sabia qui era
Però vaig venir a batejar
Amb aigua
Perquè ell
Es manifestés a Israel
Després
Joan testificar
I vist que l'esperit
Baixava del cel
Com un colom
I es posava
Damunt d'ell
Jo no sabia qui era
Però el que m'envià
A batejar
Amb aigua
Em digué
Aquell
Sobre el que veuràs
Que l'esperit
Baixa i es posa
És el que ha de batejar
Amb l'esperit Sant
Jo
He vist
I dono testimoni
Que aquest és el fill de Déu
Aquí parla
I aquí s'acaba
L'Evangeli és curtet
I els diem adeu
Perquè el Carlos
Ens està dient
Adéu
Que s'acaba
Que l'estimació
És la redenció
Que ens parla l'Evangeli
Sempre
Més
Senyors
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
La Música Moderna
La Música dels últims 50 anys
Música sense etiquetes ni dates de...