.
Vinga, doncs, som-hi amb una altra sessió de veus de la parròquia.
Avui els toca el grup de Justícia i Pau.
Tenim amb nosaltres Dolors Cardona.
Hola, Dolors, què tal?
Hola, Núria, molt bé.
Molt contenta d'estar entre vosaltres.
Molt bé.
Avui ens toca, doncs, tornar a fer sessió amb vosaltres,
amb el grup de Justícia i Pau, entitat d'aquí de Sant Just.
Ens vens a parlar de l'aigua.
És un món molt, molt gran.
Sí, però no me l'he proposat agafar-me-la amb aquesta grandesa.
Quan, a nivell del nostre grup, aquest curs vam iniciar les nostres trobades,
amb Ràdio d'Esbert ens vam anar col·locant cada un un tema.
A mi, això em va ocórrer el tema de l'aigua,
que és un tema molt parlat a nivell mundial,
però me'l vaig portar cap al meu interior, com a persona.
És a dir, és un moment en què tenim molta informació.
sabem que políticament, i no políticament,
ecològicament, s'està intentant donar un valor a aquesta aigua que utilitzem,
però a mi personalment, què és el que m'ajuda a pensar?
I el que vull, en certa manera, reflexar en aquest mitjorete que tindrem de parlar,
no pretenc de fer una gran xerrada convencional,
perquè això hi ha en els experts, i gent molt ben preparada.
Però sí, quatre conceptes que ens ajuden a situar-nos.
A vegades sentim coses, i les anem sentint,
però perdem una mica l'origen del significat d'algunes paraules.
I aquí és el que jo m'he proposat.
I dintre d'aquest camí que m'he proposat,
hi ha aquesta primera part de paraules i valoracions i dades.
Hi ha una segona part, és espiritual.
Jo enfocaré una mica res, quatre línies,
com a cristiana, com ubica el tema de l'aigua.
I finalment, com que sóc una persona que m'estimo molt al poble de Sant Just,
el poble de Sant Just realment té fama dintre de la cultura de l'aigua.
I ens ve ja del segle XVII.
I res, no pretendré tampoc fer la gran xerrada,
però a través de la miscel·lània feta pel centre d'estudis,
la número 6,
hi ha un moment que hi ha una sèrie de gent que ha tingut experiència que en parla.
Ah, molt bé.
I em sembla que acabar el tema per aquí,
de veure quina cultura tenim a Sant Just en quant al tema de l'aigua,
i que savis eren fa, posem, menys de 100 anys,
em fa gràcia poder-ho explicar.
Molt bé.
Doncs escolta'm, si et sembla,
comencem pel principi a desenvolupar una mica
què és el que transmet a tu com a persona dolors
tot aquest tema que ens vols desenvolupar,
el tema de l'aigua.
Mira, vaig començar a fer-me una pregunta.
És una mica el contingut,
és l'aigua dolça és un bé comú i un dret de tothom.
És a dir, és una cosa que té dret de tothom,
és una cosa que la natura ens facilita.
Jo crec que això és important,
que els radioients ho entenguin.
Estem parlant d'aigua dolça.
Aigua dolça, per què?
Clar, dins de tota l'aigua hi ha moltíssima aigua salada
i no sé quin mínim tant per cent és aigua dolça.
Mira, et diria que l'aigua dolça és vital
per l'existència de la humanitat.
El cos, el nostre cos humà,
està format per un 75% d'aigua dolça.
Sabem que el 97% d'aigua és salada
i només tenim el 3% d'aigua dolça.
Per tant, és un 3% que s'ha mantingut
des de la formació de la vida de l'aigua.
No és que diguem, ara tenim només un 3%,
sempre ha sigut així.
És el planeta blau,
però el planeta bàsicament salat, d'aigua de mar.
Però hi ha un 3% d'aigua dolça,
que tots sabem,
aquests són els criteris petitons
que m'he repassat per mi mentalment, no?
Aquesta aigua dolça,
què és el que no té?
No té sal,
perquè massa sal ens va malament.
Com s'obté aquesta aigua dolça?
Doncs ja sabem que l'aigua dolça
la trobem amb els rius,
els llacs,
amb deus d'aigua subterrània,
hi ha molta aigua subterrània,
també en forma de gel,
la neu,
també en el cicle normal de l'aigua,
quan plou,
i va fent aquest cicle l'evaporació,
ploure i caure a terra,
tot aquest d'allò.
Això és el que ens facilita aquest 3%.
Clar,
s'obté d'aquí.
Fins ara,
bé,
fins fa poc,
això era una norma que s'anava fent,
s'anava seguint.
Cada lloc tenia els seus cicles d'aigua,
però amb el canvi climàtic
algunes coses han variat.
No em posarem el canvi climàtic,
perquè és un altre tema.
Seria un altre tema.
Que tothom ja sap.
Però sí que cal recordar
que l'aigua dolça
és molt important
per molts temes,
per evitar enfermedades,
necessitem beure,
necessitem regar les plantes,
regar els aliments,
els aliments.
Vull dir,
l'aigua dolça
és molt imprescindible
pel nostre dret
de viure a la terra.
Bé,
verdures,
fruites,
tot això,
els aliments bàsics,
necessita.
Tenen una gran quantitat d'aigua,
de fet.
Exacte, exacte.
Llavors,
ens estem parlant
d'aigua dolça,
però hi ha un moment
que ens entra el concepte
d'aigua potable.
Què ha passat aquí?
Què ha passat?
Bueno,
aigua dolça
és aquesta que estàvem
intentant descriure,
res,
en quatre línies,
però l'aigua potable
és que l'aigua dolça
a molts llocs
s'ha contaminat.
abans et faré una mica
la part,
la part com
poeta,
no?
Sí.
Vivim en el planeta
blau,
el planeta de l'aigua.
Uns,
més de mil milions
de persones
en el món,
segons Nacions Unides,
no tenen garantit
el dret de l'aigua.
Això té unes conseqüències.
20.000 persones
moren diàriament,
majoritàriament
infants
sense tenir en compte
el procés
d'enverinament
progressiu
que es produeix
no tenint l'aigua
en condicions.
Això què vol dir?
Vol dir que hi ha llocs,
per exemple,
que pot haver-hi aigua,
però aquesta aigua
està contaminada.
Clar.
I això
no es more directament
de dir
no tinc aigua,
jo veig que aquesta aigua,
per exemple,
a l'Índia es veu molt,
que a vegades
es veuen l'aigua
d'aquell riu sagrat.
Sí.
Aquesta aigua...
Que és una aigua
d'un color
una mica
sospitós, també.
Clar.
Llavors,
aquesta aigua
s'hauria de tractar
per poder-la beure,
que nosaltres
també fem un tractament,
perquè si no,
moltes aigües subterrànies
ja les tenim contaminades.
Llavors,
què passa?
Passa que
aquesta cosa
s'ha de fer un tractament,
passa que
molta gent
em malalteix
i passa
que és un problema.
Clar.
Llavors,
no hi ha gaire
gent que mori directament.
Sí que hi ha molta gent
que mora de beure
aigua dolenta.
Però moren
més aviat
per les conseqüències
d'aquesta aigua.
Aquesta aigua
pot produir
avortaments,
malformacions
congènites,
pot fer morts
per beure
una aigua
que està contaminada,
que és el que acabem
de dir.
i la major part
d'aquestes persones
vivien
i viuen
al costat dels rius,
de llacs,
de fons,
de pous.
Tenien un mitjà
d'aigua bona,
però degut
a l'explotació
minaire,
degut a,
potser,
les grans preses
que s'estan fent,
sobretot
al cantó
de l'Amazones,
que està produint
realment
un problema
molt gran
de gent
que,
petits poblats
que feien
centenars d'anys
que ells vivien
d'aquella aigua
d'aquell riu
i de l'aliment
que li produïa
aquest riu,
doncs s'ha trobat
que a cop i volta
doncs el tallar
d'aquesta aigua
d'aquestes grans preses
doncs ha produït
que han hagut de marxar,
han hagut de migrar.
Perquè l'aigua
que tenien allà al voltant
ja no els servia
com a fons.
Ja no els serveix,
han quedat rius secs,
ja no tenen l'aliment.
O inclús contaminada,
no?
Contaminades
perquè han obert
una mina oberta
més amunt.
Això és molt trist.
Mira,
jo l'altre dia,
perquè hem de distingir
una cosa també.
Fer una presa,
si està fet en coherència,
potser és necessari
perquè l'aigua dolça
no la perdem
tan immediatament.
Clar.
Però el problema
és quan aquestes coses
condueixen,
arriben a ser
com macro,
macro
preses
que ja volen
treure un rendiment,
un rendiment
per crear un poder
amb diners.
Em va cridar molt
l'atenció
un cas,
que ara us el llegiré,
que no sé,
és molt fàcil,
no?
Diu,
la presa
de les tres gorges,
que està al cantó
de la Xina,
és només
la peça
més destacable
d'un megaprojecte
que inclou
molts altres representants
i centrals elèctriques.
És a dir,
recollim l'aigua,
sí,
però ja fer un
gran
recolliment d'aigua,
molt gran,
per aquí treure
les empreses elèctriques
beneficis econòmics.
l'any 2020,
la Xina pretén
gairebé triplicar
la potència
instal·lada
que disposa
a assolir
els 300 gigawatts,
gigawatts,
és a dir,
vol una gran
d'això
per aconseguir
molta més
quantitat
d'electricitat
i molta més quantitat,
ser una gran potència
en aquest tema
de l'electricitat.
Diu,
això que ha portat?
Això ha portat,
doncs,
que allà hi havia
tota una sèrie
de poblats.
Aquesta gent,
amb un govern tipus
de la Xina,
que som bastant
autoritaris
i cap al cantó
de la muntanya,
de cop i volta
de la nit i dia,
poblacions que tenien
la seva història,
tenien,
bé,
quantitat de coses,
han hagut de traslladar-se
a un lloc artificial.
Sí,
els han donat vivenda,
però,
a lo millor,
més de 100 quilòmetres
d'on estaven,
en un lloc artificial.
És a dir,
aquesta gent
s'ha vist realment
afectada,
afectada
i no té la seva història.
Per tant,
jo crec que les preses
d'aigua són,
potser ha valgut la pena
una mica
per tenir regs
d'aigua
per regar,
però s'han de fer
amb una certa capacitat
de no castigar tant
la terra
i dels rius
i tot això.
En mesura.
En mesura.
Aquesta seria la paraula.
Caram,
doncs un bon exemple
aquest cas,
el de la presa
de la Xina.
Em va impressionar
moltíssim,
perquè realment
et col·loca
en una cosa
com pot ser
l'acumulació
d'aliments
quan anem a comprar.
És a dir,
jo comprava llet
de vaca
i la comprava
al seu preu
perquè el senyor
de la vaca
hi tenia
molt de temps
de treball.
Ara vas a buscar
un litre de llet
i a vegades
trobes un litre
de llet superbarat.
El senyor
que té la granja
pràcticament
no cobra res
i llavors
arriba un moment
que aquestes grans
àrees d'alimentació
te l'ofereixen
molt barata
però el dia
que no tinguem
aquests petits grangers
haurem de comprar
la llet
no sé quin preu
perquè llavors
ells tindran
el poder
d'aquest aliment
el poder
d'aquest aliment
no?
Sí, sí.
No sé, són coses
que et fan pensar
una mica.
I tant, sí, sí
per pensar-hi
una bona estona.
Bueno, si tornem
una mica
doncs
què passa
amb aquesta manipulació
de l'aigua
que aquestes serien
les superficials
els que ens produeixen
els rius
i tota aquesta gent
doncs també
canviem la biodiversitat
animalets
que vivien allà
que feien
la seva funció
d'equilibri
natural
tot això
ho anem afectant.
Es trenca
la cadena
la cadena
aquesta
que estàvem comentant.
Bueno
molt bé
per tant
si vols
te faig un resumet
anem a fer un resumet
tu mateixa
i tant
és a dir
tenim una aigua
que és
un dret de tothom
que antigament
doncs
degut a que
no es manipulava tant
les coses
aquesta aigua
arribava sant
i la gent
en podia disposar
anava a buscar-la
al riu
a les fonts
moltes cases
tenien els pous
això era ideal
però arriba un moment
que aquesta aigua
se'ns contamina
i s'ha de fer potable
no?
Efectivament
Llavors aquí
si tu et sembla bé
hi ha una pregunta
que a mi m'ha fet pensar
hi ha una cosa
que a mi m'ha fet pensar
aquesta aigua potable
per què
quins factors han fet
que l'aigua bona
es convertís en aigua potable?
quins factors
han intervingut
que d'una aigua bona
l'haguem de tractar
i hagui de ser aigua potable?
Doncs
escolta
és una bona pregunta
a vegades
no hi caiem
o no hi pensem
en qüestions
que potser
semblen banals
però que fins que
un no s'atura
i pensa una estona
no hi dona importància
Sí
doncs mira
si et sembla bé
vaig a pensar
a veure què
una de les contaminacions
de l'aigua dolça
de rius i llacs
fonts i aigües subterrànies
això es contamina
bàsicament
a vegades
perquè interferim
per exemple
ja hem vist
llacs
i les superfilles cereals
ja hem vist
de quina manera
s'han contaminat
però les subterrànies
a vegades
han construït
han fet grans
pàrquings subterranis
i ens han carregat
vetes d'aigua subterrània
que és molt important
i en corra molta
ens l'hem carregada
s'ha contaminat
perquè hem volgut fer
un edifici
amb unes grans estructures
baixant cap a baix
i hem arribat
a les vetes d'aigua
i no les hem valorades
i les hem deixat perdre
aquesta aigua
un altre
és el canvi climàtic
el canvi climàtic
augmenta la temperatura
produeix un efecte
a la neu
de les muntanyes
el desglas
ara en parlem molt
del desglas
dels pols
així com grans zones
del planeta
que el canvi
ha produït sequeres endèmiques
Àfrica és un exemple
Sí, sí
Àfrica és
hi ha zones
que no els hi plou
i això fa
que hi hagi una pobresa
que la gent no té aliments
i la gent
ha de marxar a buscar
morir per morir
doncs moro
en la travessia
Sí, els diuen
els migrants
els refugiats del clima
Exacte
tenen aquest nom
Sí, sí
Una altra
de les conseqüències
de tenir l'aigua contaminada
veiem que
les aigües domèstiques
les que utilitzem
nosaltres
es contaminen
pels adops
els pesticides
per les deposicions nostres
els porins
dels animals
de la granja
és una aigua
que necessita anar
a un lloc
ser tractada
per tornar-la a recuperar
perquè són molta gent
que utilitzem
que utilitzem
rentant plats
mitjans químics
bastant forts
i és el que passa
no?
Clar
Després també tenim
la contaminació
industrial
Sí
que a vegades
ara ja això
intenten multar-los
i han posat lleis
molt sèries
Sí
però realment
però realment
per les notícies
de fet
jo crec que algun cop
sempre s'ha vist
que descobreixen
o que posen
moltes
empreses
a fàbriques
o a naus
que deixen
materials contaminants
líquids
o el que sigui
minerals
etc
pel riu
i després
doncs clar
la fauna
i la flora
d'aquella zona
acaba morint
Acaba morint
exacte
són verins
vull dir
que aquí
l'industrial
hauria de tenir
molt clar
la manera
d'anar a recuperar
aquests residus
d'anar a deixar
aquests residus
que ara ja es fa
perquè es multa molt
i es vigila molt
això s'ha de tenir en compte
després tenim
els elements naturals
que també contaminen
les aigües contaminades
amb materials
com el sulfur
d'hidrogen
procedents
d'activitats
volcàniques
és a dir
quantes aigües
en aquest volcà
hi ha hagut
a la illa
de Canàries
que ara no me'n recordo
del nom
a la Palma
a la Palma
clar que aquest volcà
ha abaixat
tot unes cendres
i ha abaixat
i ha anat
a pous
aigües
i ha anat
a tot
si passava
algun riu
o alguna riareta
doncs ho ha carregat
tot
tot
hem repassat
aquests factors
uns quants factors
que han fet
que contaminin
l'aigua
que ja no pugui ser
aigua potable
jo no sé
si hi ha
també
Dolors
alguns fets
denunciables
que vulguis remarcar
n'han vist uns quants
perquè quan veiem
tot això
de la contaminació
quines conseqüències
ha tingut tot això
doncs bueno
ens hem donat
compte
que els cavals
dels rius
han canviat
si tu vas
posant
preses molt grans
o preses
no tan grans
no plovent tant
hi ha rius
que baixen
pràcticament
secs
també hem vist
la dessecació
d'aigua molls
per tant
allà on hi havia
una aigua moll
hi havia una diversitat
d'ocells
que van d'un cantó
del món
cap a un altre
després també hi havia
per exemple
el joc
cuífers
tenen greus conseqüències
a nivell de la humanitat
produint
una immigració
és a dir
allà on la gent
no té accés
a l'aigua dolça
es troba
que és un problema
greu
és un problema
que ha de marxar
i ha de buscar l'aigua
cal remarcar també
l'extracció abusiva
de cavals
la dessecació
això ja ho acabo de dir
la Comissió Mundial
de Preses
estima que hi ha
50.000 grans
preses
construïdes
al llarg del segle XX
és a dir
hi ha hagut un abús
d'això
d'anar creant
cada vegada
més preses
i més coses
això ha sigut
un abús
important
també
després
jo diria
que tot això
ha portat
que l'aigua
s'ha privatitzat
a l'haver de fer
uns tractaments
de l'aigua
s'ha privatitzat
i d'aquí
ja s'entraó
un negoci
un negoci important
quan era un dret
comú
de tota la humanitat
era una cosa
que teníem
que podíem tenir
accés
Déu-n'hi-do
els fets
que es poden denunciar
i que podem tenir
en compte
també
jo no sé
si
ens queda
una mica
d'esperança
o una mica
de veure
el panorama
de forma
més positiva
sí
aquí hem vist
on detectat
les catàstrofes
les catàstrofes
sí
però també cal reconèixer
que hi ha molts moviments
molts moviments
o inclús potser
alguns tipus
de política
que estan protegint
una mica
estan intentant
protegir una mica
que això no es doni
tant així
llavors l'esperança
tenim afortunadament
molt a la vora nostra
petits
petits
recuperació
de coses
que havien quedat
destruïdes
podríem parlar
a nivell de rius
a Catalunya
el cas del riu Besòs
que amb la sensibilització
del mateix poble
han permès
potabilitzar
les aigües subterrànies
que havien quedat
contaminades
i Santa Colom
en aquest moment
aquesta aigua
és bona
en podria fer un ús
és a dir
s'ha perdut
es torna a recuperar
però gràcies aquí
a que la gent
sap la importància
que té l'aigua
el segon
diríem per exemple
la lluita
que va haver
hi ha anys enrere
parlant del 2000 i pico
sobre el no trasbassament
del riu Ebre
aquesta lluita
va ser magnífica
vull dir la constància
quan ja pràcticament
ho donaven per fet
per anar a regar
uns camps de gols
per anar a regar
unes coses
que no valien la pena
en canvi
desviaven una aigua
important
tot el delta
hagués quedat afectat
i tots sabem
que el delta
també és un lloc
d'aus
que migren
d'un cantó a l'altre
té una quantitat
el delta
jo no sé si ja
es considera
la regió protegida
o té alguna
denominació d'aquestes
sí, sí
que em sembla
que és protegida
certes actuacions
ja no s'hi poden fer
no, no, no
jo em va agradar
perquè la recordo
com una lluita
molt maca
saps?
una altra cosa
que també m'ha cridat
jo explico casos propers
sí, clar
clar, clar
diu la salenització
del Llobregat
la contaminació
industrial
silenciada
les mines
de potassa
del Bages
aquesta és una mica
al Bages
hi ha mines
de potassa
Cardona
sí, sí, sí
donen feina
a més de mil persones
però diàriament
deixen sobre la terra
sense protecció
5.000 tones
de runa
de sal
de runa
d'aquesta
bàsicament sal
aquesta runa
és dissol
en tots els rius
i fons d'aigües
que passen
per aquella banda
per exemple
el poble de Sallent
havia deixat
de tenir
els seus rius
subterranis
les seves fons
no les podia utilitzar
perquè aquesta sal
que quedava acumulada
per les runes
que treien
havia filtrat
i havia contaminat
aquestes aigües
em sembla
que aquí
s'ha agafat
consciència
i em sembla
que també
s'intentarà
donar
un pas
en positiu
això de la sal
perquè clar
aquí s'hi barreja
el treball
de persones
i el tema
ja es converteix
en una lluita
diferent
l'aigua
de l'àrea
metropolitana
efectivament
també són temes
que s'han anat
preparant
que va ser
una lluita
desenvolupada
pel moviment
veïnal
de diversos
de diversos
pobles
de l'àrea
metropolitana
de Barcelona
era una protesta
contra
l'increment
abusiu
d'impostos
del rebut
de l'aigua
que és el que
estem vivint
ara
la gent
està demanant
que
l'aigua
i tot això
que ens han tret
que treuen
l'electricitat
que no ens augmentin
els rebuts
ni de l'aigua
ni de tot això
clar
efectivament
aquí entraríem
a la cultura
de l'estalvi
intentar
entre tots
no gastar
tanta aigua
jo recordo
un temps
que no sé
si
va ser aigües
a Barcelona
o així
en una sequera
quan governava
el
socialista
de la Generalitat
de Catalunya
el Maragall
no
el que va fer
tripartit
sí
sí
el que és de
Sant Jus
el Montilla
durant aquesta època
que van repartir
com uns
estalviadors
d'aigua
que es posaven
a les aixetes
i que sortia
l'aigua
una mica més
com
dosificada
una cosa així
jo era petita
però bé
me'n recordo
de l'aparell
aquell
que ho feia
aquesta funció
o per exemple
se'ns va dir
quan t'adutxis
l'aigua que esperes
perquè surti
i calenta
posa't una gallada
al costat
i aprofita-la
perquè pot ser
una tirada
del vàter
per exemple
va haver-hi una mica
una política educativa
en aquell moment
per una necessitat
d'aigua
que no hi havia aigua
bé
també tenim
el riu Ter
tenim tota una sèrie
jo aquí al final
m'he fet una reflexió
una reflexió final
i acabem
una primera part
no sé si en queda
molt de
ui
per l'altra
avui ens quedaran
cinc minuts
doncs no fem la reflexió
si et sembla bé
perquè
vinga
anem a la segona part
la segona part
l'enfocaré molt ràpida
vinga
aquí arriba un moment
què intentàvem
això
donar quatre queixos
de
dir
què important és l'aigua
l'haig de respectar
i haig de tenir
molt clar
que és un do
que és un bé comú
per tothom
i per tant
tothom té dret
per l'aigua
buscar un bé
llavors
a la segona part
jo
estic al grup de Justícia i Pau
el grup de Justícia i Pau
és un grup
que tots aquests temes
de la dignitat
de la persona
se'ls treballa
i en aquest cas
tenim un
hi ha la creació
d'una
arrel de l'encíclica
del papa francès
com es deia
aquella encíclica
ah sí
el laudato si
el laudato si
ens va parlar
el papa francès
de quina manera
havíem de respectar
les persones
la dignitat
de les persones
i sobretot
la natura
la natura
és bàsica
perquè el món
no pateixi
perquè la humanitat
no pateixi tant
en aquesta encíclica
d'aquí va sortir
un moviment
que li dèiem
les ecoparròquies
molt bonic
perquè aquí
les ecoparròquies
és el que pretenien
sota el guiatge
de laudato si
anar aplicant
conceptes
de respecte
la natura
i clar
entre ells
hi ha un moment
que surt
el tema
de l'aigua
i aquesta reflexió
que el papa
ens porta
sobre l'aigua
i el compromís
que tinc jo
com a cristiana
doncs
és una cosa
que m'ha servit
per donar-me
en compte
de tot això
jo no dic
que solament
sigui
els cristians
que han de portar
aquesta línia
perquè jo
vinc d'una època
de transició
que
quantitat
de gent
va sortir molts moviments
ecològics
que han fet
una feina fantàstica
no s'han cansat
durant molts anys
de treballar
en aquesta línia
jo els admiro
i formo part
del meu cristianisme
deixo aquest tema així
per poder pesar
el que em fa molta gràcia
enfocar
que és el tema
el tercer tema
de tot això
que estem dient
com valorar
el meu poble
de proximitat
de proximitat
llavors
mira
una miqueta
aquest concepte
per exemple
diu
l'aigua
l'aigua dolça
les mines d'aigua
de Sant Just
és una cosa
que vaig treure
de la miscel·lània
del centre d'estudis
la número 6
aquí tenim
el senyor Baños
que ja no hi és
que va ser un arquitecte
important del nostre ajuntament
junt amb el grup
dels rats penats
un grup de joves
que els agradava molt
fer espeologia
que arriba un moment
perquè eren
eren autodidactes
que descobreixen també
les mines d'aigua
de Sant Just
Sant Just
hi havia moltíssimes mines d'aigua
Sant Just està situada
en un context
natural
que té una part
cap a Tirana
Collserol
una part alta
en què és
Micorella
i això li ha facilitat
que les aigües
subterrànies
subterrànies
corrien
arriba un moment
que
fixa't que
la vall de Sant Just
la part de dalt
és on tenim les fonts
la font del ferro
la font del rector
la font de la beca
les tenim a la part de dalt
que és la part de la Micorella
hi havia moltes fonts
automàticament
ja des del segle
des de l'edat mitjana
des de l'edat mitjana
Sant Just
aprofita aquestes aigües
vull dir
té
té
molta capacitat
d'aigua
llavors
sobretot
al segle XVII
ja comencen a haver-hi
coses escrites
al segle XVIII
realment
hi ha diverses
les masies
pràcticament totes
tenen la seva mina d'aigua
el seu pou d'aigua
vull dir
tenia un valor immens
perquè això els permetia
en un moment
en què
augmenta la quantitat de gent
augmenta
els productes
que tu vols menjar
perquè ja no et movies
amb productes de secar
sinó que comences
a introduir la horta
en el moment
que ets cap
que necessites
tota una sèrie de coses
el pagès
i la gent
que vivia
aquestes cases
que tenim
encara moltes han desaparegut
però que era el nostre poble
eren capaços
de tenir l'hortet
i el seu pou
i tenir la seva riquesa
d'alimentació personal
clar
ells ho feien
ells tenien el seu or
no?
el seu or
ara
fer una mina
fer una mina
era una cosa
que era complicada
perquè s'havia de fer
el manteniment
les aigües corren
però les aigües
també a vegades
una pluja forta
podia
fer una mala filtració
i aquella aigua
podia sortir dolenta
llavors
hi havia el minaire
hi havia l'ofici
de minaire
Sant Jus
hi havia
des de final del segle XIX
principi del XX
hi havia
una gent de Sant Jus
que s'encarregaven
de fer el manteniment
de les mines
i les mines
eren
què volia dir
fer el manteniment?
era una estructura treballada
tu podies entrar
una mica
cap a aquella mina
que tu buscaves
aquella aigua
entraves
miraves
analitzaves
a la seva manera
i
feien tot el manteniment
si s'havia de fer
un tractament
es feia
i aquelles
aquella gent
tenia una riquesa
que tenia l'aigua
l'aigua
perfecto
al segle XIX
finals del XIX
i segle XX
Sant Jus
es venen
una sèrie de masies
i la compren
gent d'esplugues
gent
potencialment
pagesos
més forts
que necessitaven
aigua
i creen uns petits
conductes d'aigua
que arriben
fins a esplugues
i petites conduccions
vull dir
el que vull ressaltar
amb tot això
és la importància
que tenia l'aigua dolça
perquè no ve d'ara
no ve amb el canvi climàtic
sempre s'ha valorat
l'aigua dolça
hi ha els romans
hi ha tota l'edat mitjana
els senyors
que van anar a viure
de la prehistòria
aquí dalt
a la penya del Moro
també
tenien la font
tenien unes petites fonts
la del broll
i una altra font
segurament
treien l'aigua d'allà
saps?
vull dir que l'aigua dolça
que sempre ha sigut
la mateixa quantitat
un 3%
davant del 97%
que és salada
l'aigua dolça
ha sigut
un dels factors
que l'home
ha buscat
perquè forma part
de la seva vida
i
actualment
crec
i espero que no
que tinguem
la capacitat humana
l'aigua es pot convertir
en un conflicte
molt greu
de guerres
ja ho hem vist
en Israel
ens queden 30 segons
ja ho hem vist
en Israel
i ho hem vist
en el tracte
del poble palestinià
aquí ho deixo
gràcies Dolors
un tema molt interessant
adeu
adeu bonica
adeu
adeu
adeu
ara
escolta
estradiu
desfè
sintonitza
estradiu
desfè
Fins demà!