This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esbert.
Amb tots vostès, veus de la parròquia.
Una altra vegada, com sempre saben, un cop al mes, la Montse Giró.
Bona tarda, Montse.
Hola, bona tarda.
Aquí us parla l'Alina i una bona amiga que ha estat tan amable de voler venir.
Us saludem amb el programa.
Paraula viscuda.
Aquesta vegada, la persona que tenim al costat, guapíssima,
tindria que vostès veure-la en televisió, que aquí no es veu, no?
Segurament la coneixeu, perquè és filla del poble
i ha estat també fent moltes coses dintre d'aquest poble.
És la Maria Teresa Esmerats Gallar,
filla dels nostres amics, el Fernando i la Maria Teresa, no?
Molt bé, bona tarda.
Bona tarda, Maria Teresa.
Ella ha vingut aquí, que ha sigut molt amable,
i ens parlarà d'un llibre que ella, doncs, l'ha impactat.
I ara la Montsi dirà alguna coseta sobre la Maria Teresa.
Bé, com us ha dit l'Alina, és nascuda a Sant Jux.
Ella, de petita, va a les escoles Núria,
després s'ho va a l'institut de Sant Jux.
Ja devia ser a l'inici de l'institut.
Sí, sí, la vaig estrenar.
Sí, la vaig estrenar.
O sigui, és una persona emprenedora.
Sí.
Sí, està dintre de dona i empresa,
i professionalment té una empresa d'interiorisme i escaparatisme, no?
I de visual, sí, sí.
I disseny.
I disseny.
Per tant, o sigui, és una persona creativa.
Sí.
Molt creativa.
Molt.
O sigui, que diguéssim que plasma en els aparadors
i en la seva vida diària aquesta creativitat.
És mare d'una noia i d'un noi.
Molt cofolla, molt cofolla.
Home, i tant, molt feliç.
Quina mare no està cofolla dels seus fills.
Si pies, si sabies, si a vegades...
Sí, clar, sorpreses sempre n'hi ha, però deuen ser les mínimes.
Sí.
Per tant, és una persona que ens fa molta il·lusió que estigui amb nosaltres
perquè té molt a comunicar.
El llibre que la Maria Teresa ens ha triat,
jo diria que més que un llibre normal,
és com si fos un manual, un manual d'ensenyances
plantejant una manera de viure,
o sigui, d'una manera d'entendre el món d'una altra forma
que més o menys nosaltres hem concebut.
No és que s'esparti una mica, però és diferent.
No és... És un llibre que jo us ho dic.
És un llibre, com si diguéssim, de text.
El llibre es diu Un curso de milagros.
Ella després ens explicarà per què.
I aquest llibre, doncs, està escrit per una psicóloga i investigadora clínica,
que és nord-americana, natural de New York.
Era professora de Psicologia Mèdica de la Universitat de Colòmbia de Nueva York
i des de 1958 fins al seu retiro de la universitat, en 1976.
I és coneguda principalment per ser la escriva.
Escriva, podríem dir, la que transmet una sèrie de coses,
de veus, com ella diu.
De veus, de veus.
De veus, que ella, doncs, ho sent.
I aleshores el seu professor, que es deia William Theford,
a què li va dir, digue'm-les totes, i ell li transcrivia.
I aleshores, amb això, van fer aquest llibre.
Aquest llibre.
Aquest llibre consta, la primera part, que és molt gruixut.
Jo diria que és un tractament, és un tractat quasi de filosofia,
perquè toca molts temes, que ara serien, després ella té, tu ens ho diràs.
Després té una part d'unes lliçons que et dona per si la vols fer,
i finalment dona els consells que, com ells consideren dintre del llibre,
que tots tindríem que ser com a maestros de Dios,
i això amb molt de respecte,
doncs aquests mestres han de tenir una sèrie de coses,
que després jo comentaré que això sí que m'ha agradat molt del llibre.
Jo me l'he mirat per sobre,
i he pensat, si la Teresa, la Maria Teresa, se l'ha llegit tot,
la felicito, perquè, esclar, és un llibre per llegir poquet a poquet
i anar assimilant tot el que diu.
I recordo una mica aquestes coses que està dient el New Age,
que és la nova era, que això també ho comenta.
Bé, i a partir d'aquí s'ha acabat el meu comentari,
i et toca a tu per què l'has triat.
Bé, doncs jo soc una persona, com molt bé ha dit la meva companya Montse,
doncs soc una persona molt creativa, no?
Llavors, sempre he pensat que les persones podem ser creadores de la nostra pròpia vida.
Llavors, sempre busco llibres.
No m'omple cap llibre, sí, la història en el seu moment,
però no m'omple cap llibre ni de novel·les ni de cap tipus de gènere.
La Bíblia la trobo massa densa i la trobo a vegades que m'agafa una mica de...
De por.
De por. Aquesta seria la paraula, no?
O sigui, és com que no t'equivoquis perquè pot anar la cosa malament, no?
Aleshores, al trobar aquest llibre, que em va arribar a les meves mans,
em va arribar a través d'una persona que me la va regalar,
perquè jo era molt... bueno, m'agradava molt llegir la Louise Hay.
Sí.
La Louise Hay potser més un manual més d'autoajuda.
Sí, més d'autoajuda.
I això no és un manual d'autoajuda.
No.
Això és una metodologia de vida que...
És el que he de dir...
Sí, que el que ha fet la meva persona, quan l'he començat a estudiar i a mirar,
perquè, evidentment, com diu la Lina, hi ha alguna pàgina que potser m'he passat,
vull dir, s'ha de llegir i rellegir,
i és un manual perquè estigui a la tauleta de nit,
perquè una metodologia de vida jo diria que és inclús humanista
i és totalment pel benestar individual d'una persona
i, a la vegada, el social, que això és molt bonic.
Perquè si una persona agafa aquest llibre,
trobarà, doncs, com deia la Lina,
ja no és el text que és molt interessant
i, a vegades, l'has de rellegir perquè costa, eh?
Però quan arribes...
Penseu que el text té 754 pàgines.
Bé, estan dividides en aquests capítols
que un es dedica a una cosa, l'altre a l'altre a la tauleta.
Sí, però el text són 754.
I el llibre d'exercicis són 522 pàgines.
Amb la qual cosa...
M'hi pico.
Sí, sí.
El que és molt interessant és que es basa en una experiència universal
i aquestes 522 pàgines d'exercicis
són pels 365 dies de l'any.
Què et diu que cada dia fes una, però no la facis més d'una?
Exacte.
Perquè fes una i, si la vols, la fas 3 vegades la mateixa.
Imagina't.
Però no facis més d'una.
Això està molt ben dit, perquè sí que el temps, en aquest llibre, és relatiu.
Sí, i tant.
I com el temps és relatiu i ara es corre tant
i ho volem fer tot el mateix dia,
quan existeix un altre dia, i una tarda, i un minut, i una hora,
no fa falta fer-ho tota l'hora,
doncs t'ensenya que a més val anar pas a pas,
anar entenent el que et diu des de ser una ment que construeix la teva pròpia vida,
que al final el que veiem dels altres és una pura interpretació.
És com si fóssim directors de cine, no?
Sí, jo perdona que t'interrompi,
però diu que una de les premisses és no jutjar els altres.
Bé, això és el més difícil del seu març i és el primer que hem de fer.
Però una altra cosa que m'he deixat de dir,
quan ella fa aquest començament d'aquest llibre,
o d'això de transcriure,
és perquè sent amb el seu professor,
no el professor, en realitat és un col·lega,
però és superior a en vella, representa,
que li diu que al món n'hi ha molta ira en les nostres actituds
i aleshores això ho hauríem de trobar un altre camí.
I a partir d'aquí és quan ella continua desenvolupant tot el seu...
Tot.
I és més, ella diu una cosa molt interessant,
que seríem molt més feliços si no parlessin de l'altre.
I és el juzgar.
El juzgar.
Estem tot el dia juzgant.
I llavors ens sembla que qualsevol cosa que ens fan és contra nostra.
I al final som nosaltres mateixos que projectem
i percibim tota aquesta manera de fer.
Vull dir que és un llibre que t'ensenya a estar molt en pau en tu mateix.
Bueno, qui busca?
Sí, sobretot també a actuar sempre des de l'amor
i a perdonar, a perdonar.
Sobretot a perdonar,
perquè tots estem aquí per aprendre
i hi ha dies que et pots equivocar
i si perdones, i ho entens,
i comprendre-ho, la comprensió també, que és important.
Això després ho direm,
ho podem dir ara, no?
Sí, sí.
Perquè són, quan diu que cada un de nosaltres,
després de fer tota una sèrie de coses
i anar seguint i volgués ser aquests mestres de Déu,
els mestres de Déu és com si diguéssim nosaltres missioners
de la bondat, podríem dir, no?
Sí, sí.
I aleshores diu, esclar,
per tenir pau es té que ensenyar la pau
i així ho aprens en aquell moment.
Evidentment.
I això he pensat que potser hi tenia molta raó
perquè moltes vegades jo sempre he dit
que si tu vols saber una cosa,
has d'ensenyar-la perquè els altres la comprenguin.
I mentre estàs esforçant-te per ensenyar als altres
que comprenguin aquella assignatura que estàs donant
o que l'estimin o el que sigui,
cada vegada, si un mestre és conscient,
va intentant trobar la metodologia
que sigui més fàcil per fer a l'altre estimar
el que estàs ensenyant.
Clar.
Per això, si tu transmet pau
i vols ensenyar la pau
i la manera d'aconseguir la pau
i t'esforces,
trobes la pau.
Clar, per això és un benestar individual
i després és social, totalment.
I això crec que és una metodologia
que aniria molt bé pel món.
Sí.
Molt.
Perquè no passaria res del que està passant.
Sí, totalment.
Si no juzgués.
I si moltes vegades ens poséssim també
a la pell de l'altre, no?
Que perquè actua d'aquesta forma, no?
I tot això t'ho ensenya aquí.
T'ensenya que tot és un
i som tots el mateix.
Tot està a la parte
i la parte està en el todo.
Sí, molt bé.
Això també està escrit, eh?
Sí, per això et dic
que és tal qual.
Això és molt bonic.
Ho has d'anar entenent
i sobretot el que és molt bonic
és aplicar-ho.
Perquè quan ho apliques,
a vegades ens empenyem a canviar
el que tenim al costat.
i el que hem de fer
és canviar nosaltres.
I quan canvies tu,
és com les fitxes del dòmino
quan cauen una sobre de l'altra, no?
Allò que em puja en una,
doncs tot canvia
i dius que senzill que és.
Si ho sé, ho faig abans.
Perquè és així.
I potser simplement
has entès alguna cosa,
has comprès,
has parlat des de la mort,
has perdonat,
has perdonat
i de sobret comences a fer
una altra manera.
Sí.
Bueno, clar,
ja no vull entrar aquí.
Això ja potser...
Bueno,
ja anem amb una...
Mira, això diríem
amb una altra religió
i amb el llegat del Nirvana.
Ah, sí, exacte.
Sí, sí,
però total, eh?
Ja estem a...
Sí,
molt amunt, molt amunt, sí.
Bueno,
i el que he considerat el Tau
és que ha arribat també, eh?
Bueno,
de fet,
de fet,
gent que, doncs,
es dedica,
no són cap secte,
sinó que simplement
el que has dit tu, Lina,
doncs parla d'aquesta manera,
actua d'aquesta manera,
té una llum tan especial,
sense fer res,
entren en una estància
i dius,
guau,
hi ha gent que està
en aquesta seqüència, eh?
Sí, sí que n'hi ha, sí.
Sí, sí.
Però jo crec que sobretot
és això,
perquè en realitat,
primer que no volen
prevalar,
estar per sobre dels altres,
que un moment
s'acosta
donant-li la calma,
la quietud
que et podria donar
aquesta cosa.
Jo el que dèiem abans,
ara tu ens llegiràs
alguna mica,
que veig que tens
moltes coses
moltes vegades.
Bueno,
he posat alguna coseta
per aquí,
veus,
si veuré bé,
perquè és una mica fosca aquí.
Veus,
ara ens podríem irritar molt,
perquè no hi ha prou llum, eh?
No, però hem de trobar la manera.
Igual que provisem
i encara surt millor.
Ah, això mateix.
Bueno, però mira,
deixa'm allò que dèiem abans,
no?,
que quan parla
que com si fóssim nosaltres
aquests ministres,
aquests mestres,
no?,
que portem això,
diu,
primer teníem que tenir
la plena confiança,
la honestitat,
la tolerància,
la mansedumbre,
que la mansedumbre
de dos a la humilitat,
m'imagino en català,
no?,
la fe
i una mentalitat molt oberta
i així,
i sobretot,
no josgar els altres.
No, no josgar.
I això és,
això m'ha agradat,
m'ha agradat,
però t'ho dic jo,
el llibre que consti
que no me l'he llegit.
M'he llegit aquí i allà
una pàgina aquí,
una pàgina,
alguna cosa que potser...
Miralina, em permets?
Ja te'l regalaré.
No!
Sí, que em ve molt de gust.
No, no, guapa meva.
Això no és, veus?
No.
Ara t'hauries de dir
sí, gràcies.
Sí, no, gràcies,
ja t'he dit,
ja t'he dit sí, gràcies,
però,
però no...
el micròfon,
que a vegades aquí,
no,
al revés,
al contrari,
més,
més cap aquí,
així.
No,
jo t'ho agraeixo moltíssim,
però no perquè no tindré temps,
perquè,
de veritat...
El temps no existeix,
és relatiu.
No,
perquè,
perquè,
no és perquè no m'agradi el llibre,
ni molt més,
però és tan dense,
és tan important aquest llibre,
en el sentit de,
de que es té que mastegar,
aquest llibre no es pot fer així,
a la bàbala.
Tu tens l'edat per fer-lo.
Jo ja,
a la meva edat,
ja estic...
Vine,
no estic d'acord.
No estic en el Nirvana,
però,
bueno,
ja vaig camí,
com deia,
un que va donar el Tau,
un profe.
El bonic actualment,
és ser conscient,
que tenim tot el temps del món.
Això també,
clar.
I com tenim tot el temps del món,
doncs és igual,
quan comencis un llibre,
dona igual.
L'acabaràs quan estigui a acabar.
Clar.
És així.
Clar.
Bueno,
la Montse ens diu alguna cosa
i ara després dius-te-ho amb una cosa?
Sí, Montse, digues, digues.
No, no,
la veritat és que jo no l'he llegit
i llavors penso que m'és difícil opinar
perquè no me l'he llegit.
Llavors penso que,
de la que ho vagis llegint,
possiblement,
doncs pugui...
Fer algun comentari.
Fer algun comentari,
però no perquè jo me l'hagi llegit prèviament.
No, i que,
bueno,
també n'hi ha una cosa,
que, per exemple,
si tu busques com la Montse,
que és la gran descobridora,
la meva amiga,
l'assessora d'internet,
doncs aleshores aquest llibre
té bastants detractors.
Clar.
Gent que està molt en contra
perquè pensa que el que està dient
és una mica com el que tu deies,
un lavado de coco.
Sí.
I una cosa que...
Hi ha aquesta mala interpretació.
Sí, hi ha...
No,
i jo crec que no hi ha cosa així.
El que passa que
el que no es pot seguir moltes vegades
és, per exemple,
o sigui,
dintre de tot,
un té que saber escollir.
Clar.
I aleshores,
dintre del que pot dir el llibre,
tu també tens que saber escollir.
Clar.
No tens...
Pots seguir les normes
i aquest diu,
escolta,
fes-ho.
A més,
tu dius,
encara que no creguis,
dius,
fes-ho i tu després ja trobaràs
el benefici de la cosa.
Però el que he deduït
és això,
que potser t'ensenyen
aquelles primeres lliçons,
sobretot,
a fer el que se'n diu,
el despegue,
o sigui,
el...
que sapiguem
no donar transcendència
a les coses
que tenim molt a la vora.
i aleshores,
doncs,
quan un no està tan involucrat
en tot,
pensant que és el eje del mundo,
sinó que les coses
les veu d'una manera
sense tanta transcendència,
doncs,
aleshores,
aquest...
que no vol dir
que t'allunyis del món
ni molt menys
t'has de participar,
no?
Doncs,
aleshores,
potser això
que t'ho va ensenyar
és un procés,
és un procés.
Bé,
tu ve a ser...
Ve a dir,
al llibre hi ha una part
que ve a dir,
doncs,
això que estàs dient tu,
l'ina ara mateix.
O sigui,
resulta que
les persones
que estan involucrades
en tot el material,
el temps és part d'això,
amb els diners,
amb el material,
amb el dia a dia,
corre tot això,
doncs,
què passa?
Doncs,
diem que és un món dual.
El món dual
és un món
on tu
estàs separat
de tothom.
Tu ets la Lina,
jo soc la Teresa
i és la Montse.
I m'és igual
el que facis tu
i el que faci la Montse.
O sigui,
com que no t'importa
el que tens al costat.
Això és el món dual.
I el llibre
ve a explicar
el que és un món no dual.
I el món no dual
ve a dir
que és aquest món
on de tots
som part d'ell.
I, mira,
si un té un cotxe
per clicar del cotxe,
estupendo,
i si l'altre va a peu,
doncs,
no passa res.
Però el que no...
No sé què passa.
No, perquè potser ho ha elegit.
L'important és que tu
elegeixis la teva vida.
Bueno, si és per a l'acció,
sí,
però si és perquè
no pot arribar al cotxe
és una altra cosa.
Bé, m'agrada el debat
perquè, mira, Montse,
el ser humà
té llibre albedrío.
Això està a la Bíblia, també.
El llibre albedrío
és poder escollir el que vols.
Quan un no escolleix
el que vol,
perquè a vegades
hi ha persona
que aquí el llibre
ho explica,
amb exemples,
tu t'estàs queixant,
estàs dient
que no estàs conforme
en la teva vida
pots elegir
perquè sembla que t'hagin caigut
tots els llampecs del cel
a sobre teu.
Evidentment,
això ho veiem
i és així.
Però és així
perquè aquella persona
s'està conformant amb això.
Aquest llibre
el que t'ensenya
i tu pots agafar-ho
o no agafar-ho
perquè també ets lliure
de fer-ho,
és primer
observar la teva vida.
Te la tens que observar,
que és l'efecte observador.
Tu tens que estar-te observant.
A partir d'aquesta observació
veuràs
què està passant.
Però t'has d'observar
de veritat.
I llavors,
quan estàs veient
el que està passant,
hi ha coses
que tenen solució.
El que passa
és que aquí
anem a aprofunditzar molt
perquè aquí dintre del llibre
hi ha envases
que diuen
que a vegades
portem
una informació.
Una informació
del nostre clan,
del nostre transgeneracional
que això queda
és una impronta
a les neurones.
Tu estàs amb aquest ram.
Vé,
com viene con los genes.
Exacto.
Això t'ho dona
i això no pots escollir
a la carta.
És així.
Llavors,
què passa?
A vegades dius
ostres,
per què arrastro aquest problema?
Per què sempre
doncs no van bé
les feines
o per què munto
un negoci
i se'm tanca?
Llavors,
bueno,
has de començar
a observar
i aquí et dona
molta llum
per observar-te,
per saber com fer-ho
i aleshores un cop
tu t'has adonat
què està passant,
que potser és una cosa
que et ve heredat
d'un avi
que quan eres petit,
perquè clar,
tenim conscient
i inconscient,
aquest inconscient
et comencen a gravar
com un disc dur
d'un ordenador.
Això és una porqueria,
les empreses
no van bé,
ens arruïnem cada
quatre per cinc,
clar,
aquesta personeta
creix amb aquesta informació.
La qual cosa,
quan és un adult,
no emocional,
un adult,
perquè emocional
parlaríem ja més enllà,
doncs clar,
quan aquesta persona
s'ha fet gran,
doncs està rebent
el seu inconscient
que a vegades
va abans que el conscient
t'està dient
ui,
per aquí
t'arruïnaràs,
t'arruïnaràs.
Tu no ets conscient d'això
però ho tens gravat
en el teu disc dur.
Llavors, clar,
has de fer molta autoindegació
a la teva vida,
primer,
per perdonar,
per perdonar
missatges que t'han donat
des de la bona fe
i des de l'amor,
perquè a vegades
els teus avis,
els teus besavis,
els teus pares
ho fan tot des del cor,
els van ensenyar així,
per perdonar
i un cop has perdonat
i has donat les gràcies
perquè t'ho han fet
des de l'amor,
és transcendir
aquesta informació
i diuen
jo ja trenco la cadena,
jo a partir d'ara
treballaré
i em anirà bé
i faré això
i em anirà bé,
o sigui,
és començar a canviar coses,
el que et deia abans,
a canviar,
el propi canvi
està amb tu mateix,
però per això primer
el llibre t'ensenya
aquesta sèrie d'exercicis
t'ensenyen cada dia
alguna cosa molt concret
a treballar-ho
i quan tu treballes
vas veient un resultat,
sense presses,
perquè les coses,
si a vegades costa girar
una truita,
veritat,
amb la paella,
si pesa molt,
imagina la vida d'algú,
no?
Primer s'han de trencar els ous.
Sí, senyor,
exacte,
molt bona
i la gallina
es té que fer.
És així mateix,
sí, sí,
però entens el que et vull dir?
Per tant,
sí que és veritat
que a vegades sembla
que no puguem manegir,
però tothom alegeix,
Montse,
jo a través d'això
tothom alegeix,
que després les conseqüències
siguin d'una manera o d'una altra,
com dic jo,
no hi ha res bo
ni res dolent,
tot és perfecte,
o sigui,
segons com un...
Com el cristal
com el que se mira.
Clar,
és que això fa molt,
perquè, home,
la prova està a l'Ina
i això ho diu aquest llibre,
ens n'anem nosaltres tres
a la platja
i jo ho explicaré
d'una manera
les meves emocions viscudes.
Jo n'he traït una altra.
Clar,
quina és la millor?
Doncs la de cada on.
per cada on.
Llavors, clar,
això a vegades
amb altres situacions a la vida,
que no és l'igua
que un paisatge,
doncs et fa,
doncs,
també prendre decisions
que et venen donades
per la genètica
i per l'epigenètica.
Per el surrounding,
que dirien els inglesos.
Sí, clar,
l'epigenètica és
per on et desenvolves,
no?,
el que t'envolta.
Llavors, clar,
són coses que el llibre
et va dient,
això és així,
cuidad-ho,
el món és una percepció,
cuidad-ho amb el que projectes,
que et vindrà tornat,
etcètera, etcètera.
O sigui, tot el rato
està parlant d'això,
percepció,
projecció,
transformar,
perdó,
amor,
comprensió,
o sigui,
són les claus totales.
Què volies llegir d'aquí?
Que tenies així?
No, jo ho tenia aquí obert,
no, tenia aquí obert
perquè em vas dir que,
bueno,
sopravies alguna cosa
i lògicament està parlant d'això.
Està en castellà,
que costa una mica.
No ho he dit a tot,
a vegades.
No, jo ho he fet traduït.
Ho intento,
ho intento.
Si vols fer traducció simultània,
aquí no hi ha problema.
això que dèiem,
que el món de la percepció
és el món del temps
i dels camps,
perdó,
dels canvis,
dels coneixements
i dels finals.
Això és el món de la percepció.
Es basa sempre
en interpretacions
i no en fets.
Clar,
és que quan comprenem
que estem interpretant,
tenim dues maneres
d'interpretar.
I quasi sempre
el ser humà...
Interpreta...
Oita el que m'està fent!
Sí,
perquè després tenim aquest ego.
El ego és...
El ego és un personatge també.
I tant, i tant, surt molt.
Vull dir,
conviu amb nosaltres
i surt molt.
Llavors,
bé,
jo penso que
tenint aquesta metodologia de vida,
no ets perfecta,
ni ho seràs mai,
però sí que tens pau,
el que has dit tu abans.
I aquesta pau
que et dona el viure
i entendre de dir,
home,
vine que et donaré una abraçada.
Ah, t'entès?
A vegades,
inclús,
fem un exercici,
hi ha un exercici aquí
que és molt maco,
que és davant d'un conflicte
entre dues persones,
no?
Doncs,
el que fas,
un exercici molt divertit,
que és posar-te
amb les tres percepcions
que diem.
I les tres percepcions és,
primer et poses
al lloc teu,
després al lloc de l'altre
i després al lloc de l'observador.
Clar,
quan estàs al lloc teu,
no et surt l'ego,
et surt tot,
no,
per què em va fer,
per què em va dir,
per què tal,
per què qual,
no?
i quan et poses a l'altre lloc
ho comences a veure diferent,
perquè, clar,
t'estàs veient a tu.
Ja no ets la Teresa
en la segona posició,
o sigui,
ets la professora,
el marit,
el fill,
la persona que tens el conflicte
i, clar,
ja veus la Teresa,
llavors quan la veus
dius,
ui,
cuidau,
eh,
aquesta no va gens bé avui.
I llavors ja,
quan et poses a la percepció
d'observador
i veus el quadre
i dius,
que patètics que som,
no?
Per quines coses
arribem
a no volguer ens entendre
i no volguer,
doncs,
que les coses flueixin,
no?
Mira,
jo a vegades penso
que quan diem
que Déu és immens,
perquè a més el llibre
parla molt de Déu.
És que jo crec molt en Déu,
molt.
Bueno,
quan Déu és immens,
doncs,
és senzillament per això,
perquè deu haver-hi
aquestes petiteses
del gènere humà
que diuen,
però que esteu sonats,
o què,
com a espectador.
Et va deixant,
però dius,
però que no veieu que no.
No,
et deixa com fem nosaltres
amb els nostres fills.
Sí,
eh,
però tu a vegades
amb el fill li dius
i avui no surts,
però...
Bueno,
això li dius fins a un punt,
però després quan són adults,
adults,
clar,
ja no pots fer-ho.
Doncs veus coses
i no pots dir-ho
perquè llavors,
bueno,
et diran què fas,
no?
Què vols dir,
no?
Llavors,
doncs,
realment,
és molt important
respectar la persona
que tens davant,
respectar-la molt.
L'aspecte és interessantíssim.
No volguem posar...
Ha estat un nano petit,
eh?
Sí,
i tant.
Els nens petits
ensenyen molt,
ensenyen moltíssim,
perquè estan nets,
tenen tot això molt net,
el camp molt net,
nosaltres estem ja contaminats,
no?
D'alguna manera.
Però sí,
la veritat és que
és una metodologia
molt bonica
que quan estàs...
Nosaltres,
bueno,
a vegades,
doncs,
jo vaig a conferències,
miraran,
hi ha una molt interessant,
a Barcelona,
el dijous,
a les 7 de la tarda,
no me'n recordo on t'ho fan,
ja t'ho diré si de cas,
per si vols vindre,
també podeu vindre a les dues,
esteu invitades,
us pot agradar molt.
I tracta sobre la sombra,
i aquí també parla de la sombra,
la sombra que tenim tots.
que no l'he vist.
Pues també parla.
Jo l'he vist és
la por de,
o sigui,
de mirar,
la por d'emmallar dintre d'un mateix.
Val.
Que aquesta ho comenta molt,
la por de mirar-se on de dintre.
Clar.
L'altre dia aquí,
amb un altre company,
de, bueno,
un altre amic,
que també va ser molt amable,
parlàvem de la por.
Aquesta por,
moltes vegades,
que tenim por de mirar-se
a nosaltres mateixos.
Sí, sí, sí.
Permeteu que llegeixi una cosa d'aquí.
Per suposat.
I quan acaba,
hi ha una cosa que a mi m'ha agradat,
és molt amable.
Diu,
esperemos aquí en silencio
i arrodillemonos
un instante
en agradecimiento
hacia aquel,
que ens llamò
i ens ajudó
a oir su llamada.
I luego,
levantémonos
i recorramos con fe
el camíno
que ens conduce a ell.
Ara estem seguros
de que no caminem solos,
pues dios està aquí
i con ell
tots nostres hermanos.
És molt bonic.
És més,
però no cal res més.
És a dir,
que en realitat
el llibre,
el llibre ja té un títol
en una de les parts
que diu
Foundation for In a Peace,
que és la fundació
per la pau interior.
Clar,
aleshores el que passa
que veus el llibre
i jo crec
que la persona
es deu d'espantar una mica
en el sentit
de veure la quantitat
de lletres
que n'hi ha
en aquest llibre.
I pel títol,
I pel títol.
I pel títol.
Un cursa de milagros.
Perquè què és un milagro?
Clar,
un miracle
clar,
anem a parlar d'això,
no?
Què és un miracle?
Tenim tres minuts, eh?
No,
és ràpid.
Jo crec que
un miracle
és conèixer-te a tu mateix,
conèixer-te a tu mateix,
estimar-te,
perquè si et coneixes
a tu mateix
i t'estimes,
el que deies tu,
llavors el que transmets
als altres
és molt maco.
jo crec que tot radica
en un mateix,
tot.
Si tu estàs bé,
tot flueix.
I per això és un miracle,
és un miracle
cada dia poder obrir els ulls,
donar gràcies a Déu
d'estar aquí
i aprendre,
però aprendre des de l'amor
i ajudar,
aquí tens el costat
i entendre'l
i ja està.
Bàsicament és això.
Molt bé.
És així mateix.
I fa gràcia,
a mi la primera lliçó
que fa el llibre
me fa molta gràcia
perquè diu
mira la taula,
mira la finestra
i no te significa res
i després van significar
les coses
i cada una digues,
digues Montse,
què volies dir?
No,
perquè
per conèixer
un mateix
és bastant complicat.
Sí,
sí,
d'acord.
I n'hi ha gent
i alguns
som més complicats
que un altre.
Això és evident,
però el que dèiem
del clan familiar,
no?
No tots els clans
són iguals.
I que de vegades
no es pot fer sol
això,
que coneixes un mateix.
No,
clar que no.
Jo penso que hi ha
diferents,
estàs en diferents col·lectius
i t'ajuden
aquestes persones
t'ajuden a conèixer.
Home,
la meva filla psicòloga
i evidentment
que hi ha persones
que necessiten
més ajuda
que altres.
Doncs per la genètica,
per l'epigenètica
i per el clan
que tenen,
no sé,
i per les circumstàncies
de vida,
que no és fàcil.
Evidentment,
llavors necessiten
més ajuda.
El que passa
que l'ajuda sempre
al final,
que la meva filla
és psicòloga,
al final,
per més eines,
per més que escoltis,
per més fórmules
i ja no diem pastilles,
que això ja és més fotut,
doncs et diria
que al final
ets tu mateix.
O sigui,
et pot escoltar
un altre,
guiar-te,
donar-te llum,
però al final
ets tu mateix.
O sigui,
el que està perdut
s'ha de trobar
a si mateix.
amb eines,
amb eines.
Jo sí,
tingués ja
parlada que tinc,
que el consell
que diria
els demés
és fer-nos
les reflexions,
reflexioneu.
I aquest,
d'allò
d'estar aquests
5 minuts,
10 minuts
reflexionant,
no per autocrítica
ni molt menys,
perquè tens que tractar
de tu mateixa
amb molta bondat.
Vull dir que
això és molt interessantíssim
també,
que n'hi ha gent
que vol ser màrtir.
No,
de màrtir nada.
Nada.
Perquè si tu
estàs ple
d'aquesta pau
pots transmetre-la.
si no, no.
Si estàs en el sentit
de culpa
i mea culpa
ni a hablar del peluquin.
Bé,
doncs,
fer actes
de...
Clar,
i et sentiràs lliure.
Clar,
clar,
per això el perdó
i la comprensió.
Però no només el perdó,
sinó aquest sentit
de llibertat.
Sí.
Vull dir,
de tenir el sentit
de llibertat.
Sí,
sí,
clar.
Et fa lliure el perdó,
eh?
Però abans del perdó
ja ho ets lliure.
Bé,
ja quan naixem
som lliures,
que així ens ha creat
el teu.
i tanca,
sí.
El que passa
que una vegada
es tanca ell mateix,
tu.
Sí.
Es fica dintre de la presó
ell mateix.
Ja està.
Sant Gàbia.
Teresita,
diguem que deixi
que digui
Maria Teresita bonita.
Maria Teresita bonita.
Moltes gràcies
per haver vingut.
Gràcies a tu, Lina.
Si ho t'ho plé,
retrobar-te i a tu també, Montse.
Sí,
que feia molta,
m'ha fet molta il·lusió
de veure també
que feia molt de temps
que no t'havia vist.
I ara el Montse
si es llegirà res,
un bocinet,
no hi ha temps.
No hi ha temps,
senyors,
si volen escoltar
aquesta emissió,
la tornaran a sentir
el dissabte
a dos quarts d'onze.
I el Carlos estarà content
perquè marxem.
Adéu-siau.
Adéu.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Ara bé,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.