I ara comencem un altre programa de Veus de la Parròquia.
Aquesta setmana els hi toca en el grup de Justícia i Pau
i com sempre fan, la gent de Justícia i Pau es van tornant als diferents membres
i cada mes li toca a una persona diferent.
Avui tenim en Jesús Garcia i també ens acompanya
el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, en Jesús Castro.
Els hi obro els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, Núria. Hola, bona tarda, Núria.
Doncs bé, seguim una mica fent i desenvolupant
algun dels drets de la Declaració Universal dels Drets Humans,
ja que estem celebrant aquesta temporada el 75è aniversari
des que es van proclamar.
Jesús, avui, quin és el dret que has escollit tu per parlar-ne una mica?
Mira, Núria, avui parlarem de l'article 19
que parla de la llibertat d'opinió i d'expressió.
Molt bé.
Primer vull fer una petita introducció del que va suposar
la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest desembre passat del 2023 es van complir 75 anys d'aquesta aprovació
que va ser adoptada per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Va ser aprovada el 10 de desembre del 1948
i es va aprovar en un moment en què el món encara estava
sota, diguéssim, el sutrac de la Segona Guerra Mundial.
Alguns diuen si aquesta declaració va ser un miracle.
No sé si va ser un miracle, però ara, en el moment actual,
seria impossible fer un acord d'aquestes dimensions.
Sí, ara mateix tornar a repetir-ho seria...
Sí, i això va ser gràcies a que representants de països
i de diferents països i de contextos socials, culturals,
religiosos molt diferents, van ser capaços de posar-se d'acord
en aspectes fonamentals com són els drets humans
i com aquests han d'estar protegits universalment.
Podríem dir que aquests 75 anys podien haver fet envellit aquesta declaració,
però un més ben al contrari.
Jo diria que està més viva que mai
perquè tenim reptes actualment molt importants
com són la crisi climàtica, com són el terrorisme,
com són la falta de respecte a la vida humana.
Tenim les guerres d'alta o baixa intensitat.
Hi ha pobles i col·lectius que sofreixen molta discriminació,
i a dir, hi ha moltes persecucions per motius polítics,
per motius culturals, lingüístics, racials o també de gènere.
I també tenim un retrocés, en què sembla que sigui el contrari,
això és veritat, tenim un retrocés global en els drets de les dones.
Hi ha judici sense garantia, existeix la pena de mort en molts països,
i del tema que parlarem avui, també hi ha una manca de llibertat d'opinió i d'expressió.
I són exemples que posen en evidència com segueixen en risc
tant la dignitat individual com la d'alguns col·lectius en el seu conjunt.
Mira, avui vull fer remarcar unes paraules que va dir el Walker Turk,
que serà el comissionat de les Unes Unes per als Drets Humans,
i les va fer amb motiu d'aquest 75è aniversari.
I venia a dir alguna cosa així, que malgrat que els 30 articles de la declaració
havien fet una transformació en totes les àrees, diguéssim, de les nostres vides,
i hi ha aspectes com el racisme, la desigualtat, l'odi,
que continuen amenaçats en el nostre planeta.
I per això el llenguatge que es desprèn d'aquesta declaració,
que fa poc va fer 75 anys,
doncs segueixen tenint el potencial necessari
per superar aquesta divisió i aquesta polarització.
I han de tenir la facultat de reconciliar-nos amb la natura, amb el planeta,
i ens han d'ensenyar un camí cap al desenvolupament sostenible
de les pròximes generacions.
Això seria una mica d'introducció, un recordatori
una mica del que ha suposat aquesta declaració de les Drets Universals.
I, clar, després d'aquesta introducció,
a mi m'agradaria centrar-me en aquest article 19,
que per mi és molt atractiu perquè jo crec que,
a mesura que ha anat passant el temps,
ha agafat més importància,
que jo crec que és un aspecte molt fonamental en les nostres vides,
com és el que és la llibertat d'opinió i d'expressió.
I això, aquest article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans,
ho va reconèixer com un dret universal.
Clar.
I, bueno, si el podem llegir perquè som...
Oh, tant, sí, sí, sí, sí.
Sempre llegim els articles que la gent escull.
A veure què diu, doncs, l'article 19.
Doncs mira, l'article 19 diu que tota persona
té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió.
Aquest dret inclou no ser molestat
a causa de les pròpies opinions
i el de cercar i rebre informacions i idees
de qualsevol mitjà sense límit de fronteres.
O sigui, que està proclamant aquesta llibertat d'opinió.
La llibertat d'opinió, sí.
I no només de quedar-ho cadascú,
sinó que això, expressar-ho...
De poder-ho difondre, no?
Exacte, de poder-ho difondre.
Jo crec que és molt important en el món actual
en què tenim tanta informació,
entre cometes comunicació també,
crec que és molt important
que aquest dret,
que és tan important,
es faci un ús raonable d'aquest fet.
Ara, de fet,
després parlarem de tres temes en concret
que m'interessen molt.
Però primer podríem dir
que aquest dret de comunicació
i d'informació
és un dels pilars bàsics de la democràcia, no?
Sí.
És necessari que tinguem tots
una formació d'una opinió pública
que sigui dinàmica i que sigui plural
i que és indispensable
perquè la societat estigui informada.
Aquest dret d'informació és fonamental
perquè tothom sapigui
què és el que està passant d'una manera inevitable.
També diu que
la llibertat d'investigar
i de rebre informacions i opinions
de qualsevol mitjà
que han de ser lliures
i independents, no?
Sí.
Això és molt important
el que és relatiu
als mitjans de comunicació.
Aquesta llibertat
i aquesta independència
ha d'estar pel sobre de tot.
Home, realment l'article 19
s'hi afecta en alguns sectors
precisament en els mitjans de comunicació.
Bueno, està pensat per ell.
Bé, està pensat tant individualment
com sobretot per als mitjans de comunicació.
Clar, sí, sí, sí, sí.
Jo diria que aquesta llibertat d'expressió
la podrien mirar
això que deia abans, no?
Té dues dimensions.
Una que seria la individual
que no compren només
el que és parlar i escriure lliurement
sinó que també
és el dret d'utilitzar qualsevol mitjà
que es consideri apropiat
per difondre els nostres pensaments
i les nostres idees.
Això és molt important.
No només el que
quedar-nos cadascú de nosaltres
sinó que ho podem difondre
cap en fora
a altres persones
que nosaltres
puguem comunicar
les nostres idees, no?
Aquesta seria la primera dimensió.
I la segona dimensió
seria la social, no?
Sí.
La social entesa com
que
hi ha un mitjà idoni
que és per aquest intercanvi
d'idees i d'informació
i per debatre
aquests punts de vista
i
que siguin de debat
i que siguin oberts
i siguin plurals
i són els mitjans de comunicació.
Totalment.
Són els dos vessants
que tenim dintre d'aquestes dimensions
de la comunicació.
I, bueno,
podríem dir també
que el dret a buscar,
a rebre,
a compartir informació
i idees
sense que ningú
ens posi traves,
doncs,
és essencial
per a l'educació
i el desenvolupament
com a persones.
Totalment.
Continuant una mica
amb aquesta exposició
de lo que és
aquest article 19,
diguéssim,
per què
van considerar
que aquest dret
hauria de ser
un dret,
diguéssim,
que s'havia de respectar
i que s'havia de complir,
no?
En primer lloc,
bueno,
hi ha tres raons,
no?
La primera seria
que forma part
de la nostra integritat
com a éssers humans,
no?
És essencial
poder expressar-nos,
no?
va en la nostra identitat,
no?
Vull dir,
igual que tenim
una identitat,
aquesta forma de pensar
també la hem de poder
expressar lliurement,
no?
Seria
la primera,
la primera,
diguéssim,
causa,
no?
En segon joc,
la llibertat d'expressió
és la base
que dona,
diguéssim,
potència
a altres drets
i llibertats,
no?
Ja que sense
la llibertat d'expressió
no ens podrien
organitzar,
no ens podrien
informar,
no ens podrien
mobilitzar
en defensa
també
d'aquests drets
que són humans
i democràtics,
no?
Totalment.
I finalment,
encara que sembla
que no estigui
massa lligat,
però té una raó
de ser molt important,
aquesta llibertat d'expressió
és una condició
prèvia
per facilitar
el desenvolupament
social i econòmic
de,
diguéssim,
de totes les societats.
clar,
quan parlem
de llibertat,
de comunicació,
de pensament,
clar,
això és un tema
molt ampli,
no?
Vull dir que ens podem...
Moltíssim.
Ens podem...
De fet,
a la carrera de periodisme
hi ha només una assignatura
parlant d'això.
Bé,
bé,
doncs,
clar,
jo pensant,
diguéssim,
i com m'informo,
com rep jo informació,
com me puc expressar,
no?
Quines són les àrees
en què jo veig
que això està més tocat,
podíem dir,
no?
I m'he fixat
en tres temes concrets,
no?
El primer d'ells seria,
en aquest món actual,
que, ademà,
ara ens toca viure
aquests problemes
tan grans que tenim
de conflictes armats,
crec que,
el que és la llibertat
d'opinió i d'expressió
en àrees
on hi ha conflictes armats,
doncs,
és un tema molt,
molt,
molt important
perquè,
contínuament,
s'estan vulnerant
aquests drets humàts
de comunicació.
Podríem dir
que la falsificació
i la desinformació
que hi ha
en aquestes àrees,
diguéssim,
de guerra,
i no solament de guerra,
sinó també
en àrees violentes
on hi ha
molts
grups violents
que dominen
la població,
doncs,
tot això
afecta,
no solament
a les guerres
que coneixem
avui en dia,
Ucrània,
Israel,
Hamas,
vull dir,
hi ha més coses,
a l'Àfrica,
hi ha moltes guerres
que no estan...
que no surten els mitjans
i com que no surten
sembla que no existeixin.
Exacte, doncs,
en totes aquestes àrees
hi ha
el que és
la falsificació
i desinformació
són les armes
amb les que
s'ataca realment
a la...
A la gent,
sobretot
als periodistes,
no?
Avui en dia
tenim una tecnologia digital
que és tota
la xarxa
d'informació
o d'internet
i de més,
doncs,
que ha democratitzat
aquest accés
a la informació,
i també ens ha obert
noves vies
de comunicació
però també
ha obert
noves vies
que són d'opressió
per als mitjans
de comunicació
i han creat
nous desafiaments,
no?
Hi ha moltes
plataformes digitals
i mitjans social
que no es dediquen
a realment
a augmentar
l'accés
a aquesta informació
fideligna,
sinó que el que volen
és implicar
els usuaris
implicar
els usuaris
què vol dir?
Doncs,
significa
moltes vegades
provocar,
indignar,
difondre mentides
i, bueno,
no fa falta
sortir fora,
hi ha programes
de televisió
que fan realment això,
no?
Totalment.
I el que volen
és realment
no treure allí
cap informació
verosímil
sinó que el que volen
és que la gent
s'impliqui
però a base de...
Donar el clic,
no?
Exacte.
O posar el canal
o mirar aquella pàgina.
I per això
els treballadors
d'aquests mitjans
de comunicació
en aquestes àrees
de guerra,
no solament estan
amenaçats
per la pròpia guerra,
les bombes,
les bales
que hi ha per allà,
no?
Vull dir que...
sinó que estan
també amenaçats
per aquesta desinformació
que acompanya
diguéssim
aquests...
Aquests conflictes.
A la falsificació,
no?
Val.
Més coses,
més coses
que podríem parlar
d'aquesta...
de el que està passant,
no?
En aquestes àrees
de conflicte
i de violència,
no?
Clar,
el dret
d'informar
fidelignament
de el que està passant
allà
en aquests
drets
és realment
és una consolidació
de la democràcia.
O sigui,
informar
del que realment
passa
en aquestes àrees
de guerra
no tenint
la informació
que donen
els diferents bandos
que és una informació
molt parcial
sinó que
la informació
de dintre
portada
pels periodistes
és realment
el que consolida
la informació
i la democràcia.
Clar.
I com aquests periodistes
la seva feina
és dir la veritat
moltes vegades
estan sotmesos
a una pressió
a una violència
i moltes vegades
posen en joc
la seva pròpia vida
i recordem
que en àrees
de conflicte
hi ha molts periodistes
que han sigut
amenaçats
i han sigut
assassinats.
Per exemple,
hi ha dades
que ens diuen
que 9
de cada 10
assassinats
de periodistes
en les àrees
de conflicte
queden sense resoldre
perquè no hi ha manera
d'esbrinar
el que ha passat.
I, bueno,
hi ha més dades,
per exemple,
l'Observatori
dels periodistes
de l'UNESCO,
de periodistes
assassinats
de l'UNESCO
ens diu
que des de l'any
1993
fins a agost
de l'any passat
van morir
1.614
periodistes
i que només
en l'any 2023
de gener
van morir
33 periodistes.
I aquestes amenaces
valen augment,
el que és
l'empresonament
de periodistes,
la violència
contra ells
i després
hi ha un altre tema
que és
el propi assetjament
que reben
aquests periodistes
en línia.
Les xarxes socials
són...
Amenaces.
Exactament.
Vull dir que
són situacions
que posen en perill
la pròpia vida,
la família
d'aquests periodistes
i això què fa?
Doncs això fa que...
Que el periodisme
també estigui en perill
d'alguna forma.
Sí,
i d'alguna manera
que aquests periodistes
s'autocensurin
per no donar
tota la informació
perquè saben
que si donen
tota la legalitat
doncs al final...
Estan caput.
Reperant, no?
Sí, sí.
Bé, això és un tema.
Després també
hi ha altres
i hi ha altres
la nova tecnologia
que tots coneixem
com un programa
d'espionatge
a través dels mòbils,
no?
El Pegasus
que nosaltres coneixem
prou bé
aquí al nostre país
com s'ha fet servir
d'una manera fraudulenta
per rebre
informació
privada, no?
De les persones
i de com
fan les seves estratègies.
Doncs els periodistes
també estan
sota aquest control
moltes vegades
que estan sotmesos
a espionatge
de qualsevol tipus
i completament
se senten amenançats, no?
Hi ha una dada
que ens diu
que el programari
aquest, el Pegasus
aquest tan conegut
que s'utilitza
almenys en 45 països
i aquí diu
que sovint
tot al secret
i fora de qualsevol
marc legal.
Jo diria que sempre
sempre se sap
en secret
i fora de qualsevol
qualsevol
marc legal, no?
Clar, això sí.
Bé, si continuem
per exemple
amb els periodistes
tenim
són acusats
molt sovint
en aquestes àrees
de violència
doncs
que representen
l'enemic
que són acusats
d'espionatge
són detinguts
alguns són assassinats
senzillament
per fer una cosa
segrestats
també
segrestats
senzillament
per fer una cosa
que els feia
el seu treball
no?
Hi ha una dada
de l'UNESCO
que ens diu
que el 83%
de la població mundial
viu en un país
on la llibertat de premsa
ha disminuït
en els últims 5 anys
vull dir, parlem del 83%
de la població
on la llibertat de premsa
ha disminuït
en els últims 5 anys
vull dir
que això
és molt greu
i per exemple
tenim casos molt concrets
vull dir, no fa gaire
fa dues setmanes
en el voltant
de la guerra d'Israel
i jamás
no?
doncs hem vist
com una reportera
dos casos concrets
en un cas
una reportera
de Ràdio Televisió Espanyola
el Mudén Ariza
doncs
va tenir dificultats
per transmetre
el que era
la crònica
de
diguéssim
de las notícies
des de Jerusalén
no?
estava donant informació
relativa a la guerra
va ser interrompuda
per persones
per ciutadans
que la insultaven
i que trencaven
la distància
se li acostaven massa
sí, sí, sí
bueno
el que feien és
els insultaven
els deien
que deien mentides
perquè no
suposo que
aquesta informació
imparcial
doncs
no agrada
al bando
en què estan
vull dir que
hi ha molta tensió
a tota la població
en general
podríem dir
i que això
és traslladar
als periodistes
i els impedeix
informar
d'una forma normal
en la mateixa línia
una periodista
de TV3
la Rosa Oliver
i la seva càmera
la Elena Rimes
van estar expulsades
d'una manifestació
d'homes
de judeus
ultraortodoxos
que
bueno
que estaven fent
una manifestació
contra
la incorporació
al servei militar
els ultraortodoxos
no fan
el servei militar
d'israel
i bueno
van ser
van ser
interrompudes
van ser
la càmera
van tapar la càmera
sí
van tapar la càmera
però bàsicament
per un fet
per el fet
que eren periodistes
i a més
eren dones
eren dones
per tant
el món del periodisme
està
està molt
molt complicat
complicat
i més en un entorn
de guerra
bueno
de guerra
i d'àrees de violència
per exemple
no ens oblidem
que a la llatinoamèrica
no hi ha guerres declarades
en principi
però hi ha molt narcotràfic
hi ha moltes bandes
hi ha molts grups
sí
bueno
molts periodistes
també s'han d'exiliar
bueno
hi ha molta pressió
contra la informació
que donen aquests periodistes
i realment
el món
està farcit
de totes aquestes
guerres ocultes
àrees de violència
i crec que
per mi
aquesta llibertat d'expressió
està molt
molt afectada
per
per aquestes persones
després
el segon punt
que jo voldria parlar
perquè pensava en mi mateix
i com t'informes
quin és el canal
un canal d'informació
molt potent
que tenim
un canal que tenim molt potent
és internet
i les xarxes socials
i ha tingut un efecte
molt important
sobre el que és
la llibertat d'expressió
perquè d'alguna manera
ens ha facilitat
a tots molt
la capacitat
de rebre
de buscar
i de difondre informació
i a més
ha possibilitat
la creació
i aquest intercanvi
de continguts
on tots podem ser autors
i tots podem publicar
sí, sí
totalment
clar
d'alguna manera
la xarxa
el que ha fet
ha sigut empoderar
a les
a les persones
per ajudar-los
a comunicar
a col·laborar
a intercanviar opinions
i a intercanviar informació
en aquest sentit
és una verdadera democratització
el que ha fet
el que facilita
la xarxa social
en aquest aspecte
de la comunicació
però clar
té un perill
un perill
jo diria
que és molt gran
perquè
és veritat
que ens podem comunicar
d'aquesta manera
tan important
i tan ràpida
i amb aquesta capacitat
diguéssim
de transmetre informació
però hi ha un problema
hi ha un problema
que són les fake news
que és el contrapunt
més fort
a aquesta era de la informació
que és
la desinformació
en la era de la informació
realment
les fake news
o les notícies falses
s'han convertit
en una constant
el que és
dins del periodisme
ja no solament
el periodisme
sinó a nivell individual
a l'hora
de discernir
què és veritat
i què no és veritat
d'aquesta informació
que rebem
sí
cada cop és més difícil
de saber
si allò que llegeixes
és cert o no
les mentides
sempre han estat
el periodisme
no ara
concretament
en el segle XVIII
les mentides
eren un poder
ben conegut
de la realesa
que van influir
en la població
en el segle XX
tenim els totalitarismes
la propaganda nazi
tot això
era una informació
realment
corrompida
i plena
de falsetats
o sigui
que això
dels fake news
no és que sigui
algo completament
no
però
què passa
que internet
i la xerxa social
donen
aquestes falsetats
una vessant
que abans
no hi havia
que és la velocitat
i l'amplitud
en la que es retransmet
exacte
llavors
aquesta potència
doncs
fa que
l'anonimat
la font
és molt difícil
seguir el racer
d'on ve realment
aquesta
aquesta notícia
i realment
hi ha molts grups
d'influència
que el que es dediquen
és a difondre
la informació
que els necessiten
o que els volen
per influenciar
la resta de persones
d'alguna manera
és contaminar
tota aquesta informació
jo crec que
així com internet
té grans avantatges
té també
moltes desvantatges
i que
s'ha d'anar molt
s'ha de controlar molt
què et creus
i què no et creus
i més ara també
amb la intel·ligència artificial
mira
hi ha una dada
digues
diuen que el poder
és tan gran
de les xarxes socials
que
hi ha una associació
l'associació
d'internautes
va dir
el 2018
que el 70%
el 70%
dels espanyols
no poden distingir
entre una informació
veritable
un rumor
o una mentida
hòstia
per què?
perquè no hi ha
una fórmula exacta
per diferenciar
què és veritat
i què no és veritat
o sigui
clar
no hi ha les eines
no?
no hi ha les eines
i quan va començar això
perquè és veritat
que això
no és solament ara
però
què tenim?
tenim per exemple
quan es va fer
l'elecció
de Donald Trump
com a president
dels Estats Units
el 2016
quan va
diguéssim
lluitar
per la presidència
la Hillary Clinton
les mentides
es van distribuir
massivament
per internet
i això es va convertir
en un fet normal
sí, sí, totalment
i es va convertir
en un arma
molt potent
de propaganda
les feines
si busquessin
fake news
en Google
diuen que
trobarien
836 milions
d'entrades
no?
això vol dir
això vol dir
la magnitud
que té
aquesta paraula
i el que hi ha
darrere d'aquesta paraula
va ser
paraula de l'any
l'any 2017
per el
Dissinari Collins
no?
mira
després també
podrien dir
com acabar amb això
no?
acabar
acabar
acabar
aquestes fake news
s'han d'acabar
de qualsevol manera
Google
per exemple
ha fixat
un programari
per intentar
detectar
en el seu algoritme
real
jo crec que
amb poc éxit
mentides
que siguin flagrants
no?
però això
no solament
és
les grans
xarxes socials
els periodistes
també han de ser
cadascú de nosaltres
que hem de lluitar
contra aquestes
falses notícies
d'alguna manera
hem d'aprendre
aquestes competències
diguéssim
de les noves tecnologies
per poder tenir
una visió
molt més real
de lo que és
una notícia
veritable
o no
ens hem de
formar
aquí diuen
que és una
alfabetització
mediàtica
que permeti
els
recepcionant
aquesta informació
doncs
no tolerar
aquest engany
i aquestes mentides
això posa en credibilitat
molts mitjans
de comunicació
i realment
és un desafiament
també
per als periodistes
vull dir
que
el món d'internet
és molt bo
però
també pot
suposar
grans perills
algú va dir
i a mi
és una frase
que
crec que reflexa
molt bé
de vegades
algunes coses
que internet
és un gran
abocador de merda
té moltes coses bones
però també
té molts perills
per tant
hem d'aprendre
a discernir
que és veritat
i que no
i de vegades
no és fàcil
això seria el segon punt
i el tercer punt
que vull
parlar
seria
un altre entorn
on la llibertat d'expressió
també pot estar
malmesa
que serien
els entorns polítics
i podríem parlar
d'un cas
paradigmàtic
que serien
les campanyes
electorals
les mentides
en les campanyes
electorals
no són noves
i ja sabem
que aquesta propagació
d'aquesta desinformació
en aquest temps
és un tema
que preocupa molt
sobretot
perquè és un fet
que afecta molt
a la democràcia
però clar
aquí podrien diferenciar
tres coses
o quatre coses
jo diria
que hi ha desinformació
per omissió
perquè és inexacta
perquè hi ha
una tergiversació
de la informació
i perquè directament
es fan realment
notícies falses
jo diria
que l'omissió
o exactitud
potser no és
el més greu
però sí
una tergiversació
de la informació
crec que són
i la creació
d'informacions
que no són reals
és el més important
què passa
moltes vegades
tergiversen
una interpretació
esbiaixada
d'un comentari
o coses
tretes de context
a vegades
coses tretes de context
que són
opinions deshonestes
i són conscients
que estan seleccionant
unes dades molt concretes
i que no són reals
és una manera
diguéssim
d'un engany
diguéssim
que
planificat
igual que
la informació
que no és real
i això
què fa
en una campanya electoral
el que fa
no és tant atraure
la gent
per votar
el partit
que tu estàs promulgant
sinó
perquè la gent
no prengui consciència
que això
no és un bon sistema
que el sistema
està corrompit
i que la gent
no vagi a votar
o sigui
el que volen realment
moltes vegades
és
no atraure
la gent
a les seves posicions
sinó que la gent
no vagi a votar
perquè estigui desencantada
amb el sistema
que hi ha
això va passar molt
als Estats Units
i va passar molt
a Brasil
també
són dos jocs
on realment
va haver-hi molt conflicte
a nivell
de
diguéssim
de campanya electoral
i això va arribar
fins que
es posa en qüestió
el propi sistema electoral
i això
per què?
perquè
és posar en dubte
realment
que el guanyador
ha guanyat
i realment
ha sigut
la trampa
que ha fet
a través del sistema
per aconseguir
els vots necessaris
per guanyar
és realment
portar
l'extrem
de la desinformació
al límit
bueno
podríem
seguir
bastant estona més
em queden
algunes coses
aquí al tinter
sobretot
alguna cosa
molt concreta
del tram
com es feia
per guanyar
però bueno
això serà
segurament
un altre dia
un tema molt important
i molt interessant
que per mi
m'interessa molt
que és
la llibertat
d'expressió
i comunicació
i que és
un dret
universal
un dret
humà universal
molt bé
doncs
moltíssimes gràcies
els dos
ja tenim un altre capítol
on hem parlat
d'un dret més
i res
doncs
fins la propera
que vagi bé
moltes gràcies
adeu
adeu
Monte
m'entres
um
m'entres
m'entres
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Smooth Jazz