Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Com cada dimecres, un cop al mes, amb el Montserrat Giró. Bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
I avui, especialment, amb una gran amiga, Joana, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Tornem a fer el programa Paraula Viscuda.
I vostès recorden que Paraula Viscuda, aquí tenim la nostra amiga,
que ens ha tret un llibre, perquè quan l'ha llegit, l'ha impactat, l'ha agradat,
s'ha sentit molt... no sé, l'ha agradat molt, no, Joana?
Molt.
Després el comentarem i parlarem sobre aquest llibre.
Estem contents de tenir-te aquí i comencem el programa.
Bé, doncs tenim amb nosaltres la Joana Rius i Taracena.
Sí?
Sí, correcte.
La Joana és una persona molt estimada per nosaltres perquè tenim el plaer de tenir una persona
que treballem d'una manera continuada amb el seu fill, amb en Carles.
Això no volíem dir, eh?
Ho portàvem una mica amagat.
No, no, no.
És la madre que lo tuvo.
Que en Carles, doncs, és un professional excepcional i és una manera, doncs, d'agrair-li a la Joana
perquè ja veureu que d'alguna manera sortirà aquest efecte, aquest fet de família, de mare.
i la Joana és, doncs, té la seva mare a casa que té 92 anys, és mare, és àvia,
doncs té els fills, els nets, o sigui que...
Té tota una generació, dues o tres generacions.
Sí, tot un estoc de família, sí.
Un estoc de família molt maca, eh?
Ella no és nascuda a Sant Just, però des dels 12 anys que hi viu, diem que és de Sant Just,
o sigui que és molt nostra.
Benvinguda, Joana.
Moltes gràcies.
La Joana, quan li preguntàvem, Joana, tu que dius, no, jo estic una mica a la sombra.
Aquí el que destaca és un dels meus fills, i els altres també, a la seva manera.
I aleshores, ella està cufoia i està molt contenta d'haver-los tingut, no?
Home, doncs sí, la veritat.
Una bona mare té una bona camada.
Jo crec que és l'experiència més mal que he tingut a la vida, tenir aquests tres fills,
que a l'actualitat, doncs, la veritat, són tres grans persones.
Sí.
Bueno, no queda massa bé dir-ho a la mare, però és que és així.
O si l'ho diu la mare, que ho digui.
Escolta, si l'ho diu la mare, que ho digui.
És així.
No li fem que encara posarem vermell al Carlos i potser s'equivoca de sintonia.
però no.
La Joana, ara ja entrem dintre de la matèria.
La Joana, quan li vam preguntar, vols venir, per favor, i va ser tan amable de dir que sí,
li vam preguntar, com a tothom, a veure si havia llegit alguna cosa que li agradava o que l'hagués fet pensar.
Ella ens ha triat un llibre molt maco, un llibre que potser el sorprendrà pel títol que té,
perquè es diu Sopa de pollo para l'alma.
Això de Sopa de pollo para l'alma, només el títol en si ja penses, ai carambes, és de broma, és en sèrio, com va això?
Però abans d'això, a mi m'agrada també especificar una mica.
Jo recordo que fa 54 anys, ara faria 54 anys, que em vaig casar, i el viatge d'en Onsos vam anar a Madrid.
I aleshores a Madrid, i en aquella època, i que feia fred perquè era el dia 24 d'aquest mes,
doncs una cosa que et donaven era un consumer de pollo.
Un consumer de pollo et reconfortava de tal manera que anaves a Madrid i deies,
i després unes gambes que et donaven allà a la barra, saps?
Una cosa que a mi em sobtava una mica, perquè esclar, no estava acostumada a això.
Però aquell consumer, aquella sopa de pollo, era com un reconfortant.
I ara penso que aquest llibre, no sé si la Joana, ella ho confirmarà,
aquesta sopa de pollo, doncs és per l'alma, és a dir, t'es reconforta.
Sí, la veritat que sí, jo crec que sí.
Hi ha uns pàrrecs maquíssims, molt macos, inclús hi ha algun que et fa saltar llàgrimes, eh?
Sí, són sentimentals, són fets de la vida real,
Vull dir, realment, eh? Vull dir, són fets reals.
Aquí et diu, a la portada de davant, ens diu,
bueno, els dos autors són el Jack Cofill i el Mark Victor Hansen,
que aquestes dues persones que són psicòlegs i que donen moltes conferències
i que van a puestos per orientar la gent, no?
Diu, diu, és un llibre que ha originat un autèntic fenòmeno de renovació espiritual en tot el món.
No sabem fins a quin punt consideren espiritual,
però sí que suposo que ha arribat a l'ànima de la gent per dir,
ei, no perdeu les esperances.
I em penso que la cosa va per aquí, que és per això el que tu l'has agafat, no?
Sí, doncs sí.
I jo he tingut el plaer de llegir-lo i aleshores, doncs sí que se recomanen.
Com no és un llibre que te'l tens que llegir tot d'un tirón?
Perquè si no, potser no el saboreges.
És com un caldito que te'l tens que prendre mica en mica si està calentet.
Doncs ell ha triat diverses coses, però una d'elles, que és la que llegirem,
doncs després ens ho explicaràs el perquè ho has fet, eh, bonicat?
D'acord.
Molt bé.
I dintre del llibre la Montse ha trobat una altra cosa,
que no sé si l'has posat la d'aquí.
Aquest pàrraf, aquell del...
Te'n recordes del...
Del Proverbio.
Del Proverbio.
Del Proverbio.
N'hi ha...
El llibre en si es tracta d'una sèrie de...
d'aportacions que han fet diferents persones
i de totes les categories.
No és que sigui un llibre amb una continuïtat,
amb una, com si diguéssim, doncs una intriga, o no, no, no.
Tot són petites anècdotes, petites vivències,
doncs que estan firmades per tots els autors.
i que aleshores és molt interessant.
I aleshores, per començar i per agafar boca, farem això.
D'un Proverbio xie xinès diu
Si hi luce en l'alma, hi haurà belleza en la persona.
Si hi ha belleza en la persona, hi haurà harmonia en la casa.
Si hi ha harmonia en la casa, hi haurà ordre en la nació.
Si hi haurà ordre en la nació, hi haurà paz en el món.
Començant per aquí, suposo que és una espècie de consell tan universal
que ja després podem passar a l'altre, no?
Igual com aquest, això és patir, és un proverbi només,
però després n'hi ha vivències molt xules, el que vulgui agafar-lo,
i es veu que molta, molta, molta gent l'ha llegit.
Ha sigut un boom d'aquells que potser en un moment
que el món està tan trasfalsat,
i sobretot perquè avui dia, per les mitjans de comunicació,
tenim el fet, i el fet dolorós, el fet trist,
que el veus el moment que està ocorrint,
que a vegades ja et quedes una mica insensible de veure tantes coses, no?
Doncs aquest és una mica d'aigua i el canto.
Hi ha una part de gent molt bona
que té uns sentiments molt bons envers als altres, no?
Molt bé. A veure, hi vols fer alguna pregunta a la meva amiga?
Que és amiga teva?
No, penso que el que he escollit d'aquest llibre diu molt de tu,
perquè ets una persona molt delicada,
i penso que diu molt de tu, sí.
Sí, bastant llibre que me'l van recomanar,
i la veritat és que...
No t'he defraudat?
No, nens.
Tant és així que a vegades et regales i tot, eh?
Ah, mira.
Bueno, aquí ja l'ho he dit tres mes, eh?
Que no se entiende.
Aleshores li vam dir,
de totes aquestes anècdotes,
no anècdotes, vivències,
jo diria més que anècdotes, són vivències,
i que podem treure una conclusió,
li vam dir,
Joana, quin és el que...
Perquè és clar, no tenim temps de llegir-ho tot.
I quin és un dels que t'ha fet una certa gràcia,
i ara el parlarem i ja el farem.
I el comentarem.
I, bueno, ens tens que dir moltes coses.
Diu, el pàrraf aquest, o el text aquest,
diu,
Si t'haviera que vivir otra vez en mi vida.
I aleshores diu que, esclar,
ells van fer una sèrie d'entrevistes
a persones grans,
a malalts que ja estan terminals,
a persones que, bueno,
que encara poden dir
si què hagués pogut jo fer.
I aleshores li van donar una sèrie de coses
que és el que farien
si poguessin viure d'una altra manera, no?
Primer,
per què vas agafar aquest?
Bé,
doncs no sé,
perquè poder
penses que
que si tornessis a néixer,
vull dir,
tornaries a fer les mateixes coses que sí.
D'acord,
10 puntes per a la nena.
No ho vol dir?
Sí,
vull dir,
hi ha coses que no,
però les més importants
les tornaries a fer.
Les tornaries a fer?
Sí, sí, sí, segur.
Bé, per exemple,
tornaries a casar-te amb el mateix home?
Tornaria a casar amb el mateix home
per tenir els tres persones
que tinc al meu costat
en aquest moment,
que són els meus fills.
Toma, ja!
Sí, la veritat és que sí,
em tornaria a casar amb ell
amb els ulls tancats
per tenir un Carles,
un Òscar i un Jordi.
Jo no sé,
el teu marit es diu Josep.
Sí.
Josep,
no sé si ens estàs escoltant,
però ja,
ja,
després d'això,
nen,
aquesta nit més o que no supis,
eh?
Bé,
no,
això és veritat,
perquè si tu no t'haguessis
casat amb el Josep,
doncs potser
tindries un Carles,
tindries uns que no tindries,
però no serien aquests.
No serien aquests.
D'acord.
Molt bé,
molt bé.
Molt bé pels teus fills,
molt bé per tu.
Aleshores,
aquí n'hi ha en petites oracions,
els que són.
Per exemple,
diu,
diu jo,
i aquesta m'agrada,
eh?
Diu,
la pròxima vegada,
perquè el llibre està escrit en castellà,
jo no ho sé,
no crec que l'hagin traduït encara en català.
Jo no l'he trobat, eh?
No,
no,
possiblement no,
és relativament nou.
i això us ho llegiré
per no perdre
el so del castellà aquest,
eh?
Diu,
la pròxima vegada
m'hi atreveria
a equivocar-me més.
Ho trobo sensacional.
Doncs sí.
Sí.
Sí,
perquè de les equivocacions
aprens.
Sí o no?
Sí.
Molt bé, eh?
De les equivocacions.
Aquí sembla que fem com un test
i fa un moment.
perquè sí.
Vull dir,
et sap greu equivocar-te
però penses,
bueno,
experiència per una altra vegada.
Claro.
Quan un té la humilitat
de donar-se
que si s'ha equivocat,
doncs, bueno,
farem una altra cosa, no?
Sí, és com una persona
em va dir,
bueno,
jo li vaig comentar,
dic,
és que jo aprenc gast
dels meus nets.
I em va dir,
home,
dels nens petits
s'has de prendre.
Dic,
doncs sí.
Dic,
els nens que et diuen coses
a vegades
que és que et quedes al·lucinada.
Dic,
i dius,
mare meva.
Sí.
I si sembla que aquest
no pugui arribar.
Sí, sí, sí.
Ahir mateix li vaig dir
a un dels meus nets
que vols berenar,
em diu,
no hi hagi gràcies,
hi ha berenat.
Ui,
aquest no hi hagi gràcies,
la veritat és que...
Et va assumptar.
Sí, sí, sí.
Quan la gent avui dia
no dona gràcies per això,
que en canvi aquest no hi hagi gràcies,
la veritat és que he pensat,
mare meva.
I a vegades,
no ho sé,
però també donava gràcies
als alumnes
perquè m'ensenyava.
Sí, sí, sí.
És que és així.
Aquesta per tots els tres.
A veure,
les equivocacions,
si la persona que...
que diu,
no m'equivoco,
o no em veia...
O sigui,
hi ha una rigidesa,
no?
En canvi,
si hi ha una...
Dius,
em puc equivocar,
m'he equivocat,
amb l'equivocació prenc,
doncs això vol dir
que hi ha una amplitud
de mires
i una humilitat
que en l'altre cas...
A mi no m'importa
demanar perdó.
Penso que demanar perdó
en una cosa
que t'has equivocat
no tens per què dir
ara tinc amants.
Aquesta,
jo crec que aquesta
és una de les coses
que més impediments
fa que la gent
es queda en la seva posició
i aquí estic jo.
Sí,
i aquí estic jo.
Sí.
Penso que això
no porta a lloc.
Ara ve un aquí
que també és xula,
aquesta diu,
me relajaria más,
diaria más ejercicio.
esto aquí,
què queden que les digues,
senyores?
Es va de l'edat,
no?
Què dius d'això?
Sí,
bueno,
sí,
penso que...
No em puc relajar,
perquè amb nets,
fills i àvies
no em puc relajar.
Però penses,
ostres,
si ara me'n pogués
anar a la piscina,
tirar-me de cap
i fer 40 piscines,
però com que no pot ser,
doncs ja no...
La propera vegada.
En l'altra vida,
no?
Bueno,
diu,
me permitiría ser más tonto
de lo que he sido
en ocasión,
en alguna de las ocasiones,
no?
Pues también,
per què no?
Sí,
per què no?
Sí,
jo tinc una tieta
que té 95 anys
i diu,
tu te tienes que hacer
pasar por tonta.
No,
perquè jo no estoy,
jo no estoy tonta,
si no estás tonta,
no eres tonta,
però pásate por tonta
i tu sabes lo bien
que te va a ir.
Claro.
I aquí diu,
me permitiría ser más tonto?
Perquè a vegades,
si vas de listillo,
sí.
Vale,
tu què dius,
no sé?
És més compromisos.
És més compromisos.
És que és tonta,
no,
no?
Bueno,
i després dice,
me tomaría en serio
muchas menos cosas.
Això sí,
això jo m'ho tindría
que podria aplicar
des de luego que sí.
Des d'aquest moment?
Sí,
perquè jo m'ho pren tot
molt en sèrio
i els meus fills
em ratllen moltíssim
i el meu marit també,
però bueno,
no puc fer-hi més.
Això ja és innato.
No puc fer-hi més,
clar.
Bueno,
és que saps què passa?
Saps què diré jo?
Jo això també
penso que som així,
que quan un ha agafat
el sentit de la responsabilitat
del que tu has de fer,
segons com
tu ho penses
molt en sèrio.
Ara,
el que passa és que
sí que és veritat
que a l'apartat anterior
és el que n'hi ha bé.
Potser no prendre tan en sèrio
i viure una mica més relaxats,
veure les coses
una mica més en distància.
I com ho fas això?
Aprenent.
Aprenent,
Joana,
tu ets més jove que jo,
però...
Sí,
però jo crec que
en aquest tema
ja una mica he perdut el...
Vull dir...
No,
no has perdut res.
Estàs a la conventut.
Sí.
A tu te'l trenc.
Bueno,
fes-te,
o sigui,
parlem de...
d'una altra
si torneixi a viure,
no?
Sí.
I la vida que tenim
és la que tenim ara.
Sí.
Val?
O sigui,
la que hem de disfrutar
a l'ara,
no?
Clar.
I llavors,
fins i tot,
hi ha coses
que justament
per l'essència del llibre
és aquest...
et dona
aquests
diferents
espais
que et fa reflexionar,
no?
I llavors,
d'aquestes coses,
o sigui,
em puc aplicar alguna ara?
Clar.
Potser m'ho vaig prendre
massa en sèrio,
la veritat no tenia cap
a tanta transcendència.
Sí, penso que no m'haig de prendre
tan en sèrio,
que no passa res
si soc una mica tot
i buscar
aquest llibre.
Doncs,
per què no puc
gaudir d'una mica més
de vegades?
Passa per
demanar complicitats
amb les persones
que tens al voltant,
no?
Però sí que
penso que
el llegir
i el reflexionar
espera ara.
Sí, sí,
espera ara,
clar.
Però espereu,
espereu que el que ve ara,
dur i duret,
t'acaba de dir tot això,
diu,
correria més riesgos.
Si correries més riesgos
ja estem aquí
amb aquella cosa
de poder dir
sí, sí,
no m'importaria
llançar-me,
per tant,
no ho sé.
Aquesta que la deixem
des al temps.
Sí, aquesta jo no me l'aplicaria.
No, no, no.
Però després tenim l'altra
que ve,
que ve després
que és xula
i aquesta crec
que a les tres
sí que ens agradaria
i diu,
viajaria més.
Sí.
Podríem veure més,
eh?
I diu,
i d'allò diu,
escalaríem les muntanyes
i nedaríem les ríos.
Jo de nedar
amb les ríos
no ho faria
perquè no sé nedar
i em bufegaria.
A escalar muntanya,
sí.
Com soc una
estic una mica cabra,
doncs jo cap al monte,
cap al monte.
No, però vol dir que
gaudir més
de tota aquesta natura.
Sí, sí.
Però clar,
quan t'ha arribat
potser el moment
que pots gaudir
d'aquestes coses,
que els fills ja són grans
i dius,
bueno,
doncs ara et retrobes
una altra vegada
amb el teu marit
una mica.
Doncs clar,
també tens,
si tens la mare
o una àvia
o...
Sí.
Clar,
aquestes coses...
Jo et recomano
que per poc que puguis
te'n vagis
amb unes muntanyes
o un riu
quan puguis, eh?
Quan puguis.
Però serà...
És molt interessant.
Serà quan puguis.
Serà quan podràs.
Sí,
aleshores ens trobarem
bé com ara estem.
Igual,
aleshores,
no sé,
bueno,
és que tampoc
no cal pensar-ho.
No cal pensar-ho.
no cal pensar-ho.
No cal,
si arriba un dia
pues arribarà
i ja està.
I la que ve ara
és molt,
molt americana
perquè diu
comeria més helados
i menos judías.
Hombre,
no sé què decirme tu.
A mi los helados
d'entrada
no me gusten
per lo tanto
ja no comeria.
I les judías
si són verdes,
oi?
Sí,
però si no...
No,
jo tampoc.
Jo ni judías
ni helados.
Però si em poses
helados
millor que les judías.
Jo dic que les judías
que les verdes
són bones, eh?
Diu,
un altre que ve,
diu,
tal vez tendría
más problemas reales
pero menos imaginarios.
Aquesta es muy chula.
A ver,
venga,
escudir,
senyores.
Sí.
Perquè el dir
tendría más problemas reales
vol dir que donaria importancia
als problemes
que verdaderamente son
i no,
moltes vegades,
als problemes
que nosotros
ens creemos.
Sí.
Sí?
Sí, sí?
Sí, sí.
Estàs d'acord?
Sí, sí, tant.
Ai, que bé, tu.
Aquesta és una
una taula
que tots estem d'acord, eh?
Sí, perquè de vegades
ens avancem
els problemes, no?
Sí, sí.
I si dius
avui és avui
i demà ja serà demà.
Sí, sí, vull dir
que és que...
diu, fíjate que jo sóc
una de les persones
que lleven una vida
sensata i cuerda,
hora tras hora,
dia tras dia.
El que ha dit això,
doncs, molt bé,
potser sí posa de realce
que és sensata i cuerda,
però és una mica...
una mica, què?
No?
Potser...
No?
No sé.
No?
Bueno.
No.
És una mica com avorrit, no?
Sí, sí.
Sí, és un sàpid i cuerda,
no, és un sàpid i cuerda,
no, és un sàpid i cuerda,
no, és un sàpid i tres hores,
no?
Si hem llegit-ho d'abans
dius, home, potser...
No.
Sí, sí, sí, sí.
Dice, dice,
oh, yo he tenido mis momentos
y si tuviera que volver a empezar
procuraria tener más.
En realidad,
trataría de no tener nada más
que momentos.
Sí.
En veritat,
a vegades dius,
oh, és que, esclar,
en un estat boníssim,
no podem estar tot el dia
en un estat boníssim,
n'hi ha moments.
N'hi ha moments, sí.
I quan dius,
sí, va ser un moment molt maco.
Va ser un...
Exacte, però...
Una naixença d'un fill.
Una naixença, sí.
Una naixença d'un net.
Clar, són moments que...
Coses petites.
Coses petites, eh?
A vegades petites coses
es poden omplir moltíssim.
Sí, sí,
d'una vegada és el fet
de trobar una persona...
Una persona que fa temps
que no l'has vista,
parla amb ella, vull dir...
Sí.
Això que dèiem dels espais,
no?
Sí.
No, no, clar.
Continuem, Pep,
perquè com aquí el temps
està a la ràdio,
és una de les coses
que tenim, Joana,
que tenim que estar
molt pendents de l'horari,
que ja estem acabant,
fixa't bé.
Diu,
viviria tantos anys
adelantant-me a cada dia.
Aquesta potser
és el món del futuro.
Avui que deien
que avui venia
el cotxe d'aquell,
saps que totes les rates
estan dient
el cotxe del futuro?
Bueno,
potser aquí també va bé,
com vulguem dir,
no quedar-me
amb la cosa
que rinclona
de lo que ha passat,
o plorar
per lo que ha passat,
sinó pensar
que, bueno,
queden anys
per viure,
o queden temps
per viure
i que és necessari.
i torna a dir,
he sido una
de esas personas
que nunca van
a ninguna parte
sin llevar
el termómetro.
La bolsa
de agua caliente,
el impermeable
i el paracaídas.
Bueno,
si lleva el paracaídas,
tu,
pues,
si es tira
de l'avión,
a lo mejor
se li abre,
la bolsa
de agua caliente.
Ara,
després us diré
que la que firma
aquest article
és una senyora
que té 85 anys,
però jo crec
que aquí n'hi ha
expressions
de diversos més,
no?
Diu una,
és l'Anna Dín Estel
i és igual.
Bueno,
aquesta què?
Portaríeu la bolsa
de l'aigua calenta?
No,
però jo soc una persona
que si...
Portaries el termómetro?
Sí,
i una pastilla
per si tinc un mal de cap,
una pomada
per si em faig un cop,
sóc una persona
que no surto
si tinc que sortir
sense un botiquín.
Bueno,
però no estic
a botiquín.
No estic a botiquín.
Ara em renyaran.
No,
és igual,
no,
aquí no renyi ningú,
cobra de cabell.
La farmaciola,
la farmaciola.
Exacte.
Bueno,
sí,
penso que hi ha una diferència.
Jo soc així,
no sé,
és veritat.
Però hi ha una diferència
sense ser previsor
o ser hipocondriac.
Ah,
no,
que no té res que veure.
Sí.
No,
però és allò que dius,
bueno,
sí,
marxem de cap de setmana,
bueno,
doncs,
xixi,
xixi.
Bueno,
per què?
Aquí també demostra una mica,
veus,
això és psicologia pura,
demostra el caràcter del personatge
que és responsable
del que pugui passar.
Ja les has de ser,
si una mujer previsora
vale por cuatro.
Bueno,
bueno.
Són coses que aprens
quan els fills són petits
i després ho has de fer
quan ets gran
perquè ja necessites la cantitat.
Sí,
ja necessites la pastilla
del lloyó,
els cintrons,
calats a la pressió
i tot el que dius.
No,
però sí que es felicità.
Encara queden tres mesos.
Diu,
si t'haviera que empezar de nuevo
iría más ligero de equipaje.
Així és que hi ha
la meitat de la farmació
a la que has de fer.
Perquè...
Ara,
també és veritat.
Sí.
I ara això
ja sí que és físic i real.
Una vegada
anem a fer alguna cosa,
un viatget petit
i t'acarregues
d'això
i després resulta
que no has fet servir res.
Res.
I vas carregat.
Ara, esclar,
com als avions,
si agafes un avió
tens que pagar
si poses més quantitat
o una maleta grossa,
doncs ja
la gent s'ha acostumat
a portar
una muda
i s'ha acabat.
tu, no?
Però potser aquí fa...
I això també...
No sé,
potser jo
ho he entès
d'una altra manera
com vulguem dir
tens la casa
atiforrada de roba,
tot ho guardes,
tot ho guardes
i llavors això
has d'agafar un dia
i començar...
A llançar.
Jo no llenço mai.
Vale.
No llenço mai.
Jo moltes coses
no les llenço
que a la meva
sembla un traster
i com són tants anys
més traster encara
però inclús guardo
petites postals,
petits d'allò
que m'han escrit
els alumnes
i encara els tinc, eh?
Ja fa 20 anys,
25 o 30, eh?
Fem una altra...
Potser també fa referència
a aquest equipatge personal, no?
Anar carregat
de totes...
Sí.
Ho mirava més
en aquest sentit, no?
No tant d'allò que tinc
sinó que
menys equipatge,
menys...
Anar acumulant
aquelles coses
que moralment
de vegades
em poden fer mal
o mirava més
en aquest sentit.
Ah, però no també tens raó.
Doncs sí.
Anar desprenent
aquelles que...
Aquestes rancures,
no?
Sí, no.
Exacte, d'aquelles.
Sí.
Bueno, no vaig massa
plena d'aquest equipatge.
Com que pots anar
si estàs durant tot
sempre, fill meu.
Però vull dir...
No, no sóc rancorosa.
No.
M'ho reconec.
Vull dir, gens,
una mica.
Vull dir...
No, i no...
No sóc capaç
ni de barallar-me
ni de...
Dir-ho cap a una altra banda.
Dice...
Per això se conserva també.
Dice, pues,
per això serà,
perquè jo no discuto,
no?
Clar.
Ve una altra que diu...
Si tuviera que volver a vivir,
empezaría a andar descalza
a comienzos de la primavera
i así me quedaría hasta finales de l'octubre.
Muy bien.
Mientras lo encuentro
clavos por el camino.
Eh?
Aquesta...
Bueno.
Ah, i después fixa lo que diu.
Diu, iría más a bailes.
Vale.
Daría más vueltas en un carrusel
i cortaría más margaritas.
Això ja és l'Anna Dina Esther
de 85 anys, no?
El passatge d'aquest
s'acaba aquí.
Conclusión.
Què podries dir-li
a les persones que ens escolten
de tot això
i tu també, Montse?
Us heu quedat callades, eh?
Després de totes aquestes...
Sí?
No.
No.
És com una mica, una mica...
Jo crec que tot el que està dient aquí
és una cosa que podem aplicar
per moltes coses, no?
Sí.
Sí.
Per...
No sé.
Potser tenen...
No sé.
No pensava més d'això
que les coses
les pots anar refent
o recosint
mentre vius.
S'exanta.
Sí.
O sigui, llavors aquí
són aquestes reflexions espirituals
que et poden anar bé
per anar canviant l'equipatge.
O sigui,
veient, doncs,
muntanyes meravelloses
sense moure't de casa.
Sí.
I nedant sense ficar-te dintre del riu, no?
A lo millor.
Jo és que queda molt, molt, molt poquet
i resulta que aquí en el nostre programa...
Hi ha un que...
Un llibre, si es pot...
Sí, però tant que perquè ens queda molt poc
i tenim que dir del d'allò.
És molt petit.
És molt petit.
Saps què passa?
Que com aquest és un programa de la parròquia,
normalment llegim a l'Evangeli
que el diumenge diran a la parròquia.
i aleshores aquí tenim el nostre senyor molt maco
que ens vigila
però que ens diu que queda poquíssim
i que no tindran temps de fer res.
No ens renya perquè és molt maco
però ell té el temps més que ajustat.
Senyor Carlos,
que ens queda tres minuts, dos minuts, un minut?
Dos i mig.
Bonsa, no tenim temps de res.
El pròxim dia tornarem a inventar la Joana
i buscarem un altre tros del llibre d'aquest, eh?
Sí?
Això no.
És que com que he començat
i que ets la mare i tot això,
doncs em sembla que lliga molt
perquè diu,
sobre la condició de padres,
diu,
quizá el mayor servicio social
que puede ofrecer a alguien al país
i a la humanidad
sea formar y llevar adelante una familia.
Vale.
Jo et quedo sobre aquesta...
Em quedo, i tant.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Sí, una cosa, doncs,
estar relacionada és això, no?
Sí, sí, vull dir...
Ara, com vostès ja saben,
llegirem una mica l'Evangeli
que és el que podran escoltar
el diumenge d'aquesta setmana.
És la lectura de l'Evangeli segons Sant Marc.
En aquell temps,
Jesús sortia de Jericó
amb els seus deixebles
i amb molta gent.
vora el camí
hi havia assegut
demanant caritat
un sec
que es deia
Bartimeu.
Quan sentia dir
que passava Jesús de Naceret,
començava a cridar
«Fill de David,
Jesús,
compadiu-vos de mi!»
Tothom el renyava
per fer-lo callar,
però ell cridava encara més fort
«Fill de David,
compadiu-vos de mi!»
Jesús s'aturarà i digué
«Crideu-lo!»
Ells el cridaren al sec
i li dieren
«Anima't i vine,
que et crida!»
El sec llençà la capa,
s'aixeca amb una revolada
i anar cap a Jesús.
Jesús li pregunta
«Què vols que et faci?»
Ell va respondre
«Rebonir!»
I ho dic bé, eh?
Rebonir!
«Feu qui vegi!»
Jesús li diu
«Ves,
la teva fe t'ha salvat!»
I a l'instant
i veia
i seguia camí allà.
Aquest és
l'Evangeli
que vostès podran escoltar
i a nosaltres
potser també ens podran escoltar
el dissabte que ve
a dos quarts d'11
si de vol
que no hi hagi cap element
meteorològico
que ho espatlli.
Carlos,
moltes gràcies,
moltes gràcies, Joana.
Gràcies.
Ha estat un plaer
i et donem una altra vegada
les gràcies.
Gràcies, Joana.
Gràcies.
L'Evangeli
fins i tot ens diu
que ho demanava
per aquell moment,
no per després,
per aquell moment.
Per aquell moment.
Senyors,
fins la propera.
Bona tarda.
Gràcies, bona tarda.
L'Evangeli
Gràcies.