This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El programa de formació i informació humana i cristiana
de la Parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esverda.
Adeus a la parròquia avui, al judaïsme, tradició i modernitat.
La Parròquia dels Sants Justus
La Parròquia dels Sants Justus
El mes de gener, però té encara moltes coses a dir-nos del judaïsme.
Hola.
Bona tarda.
I la Inma Periques, habitual col·laboradora de la Parròquia.
Us parla Lluís i com a tècnic tenim el Carles Hernández.
Molt bé.
Abba Nahila Abba.
Au companys, au companys alegrem-nos, alcem els nostres cors, creixen els nostres cans, junts alegrem-nos companys.
Roser, és molt alegre el jueu?
Sí.
És molt alegre i molt festiu.
Canta freqüentment?
Canta, balla, totes les festes són amb menjar i la veritat és que són molt festius.
Això de menjar en recorda altra gent que també acaba sempre amb una mica d'àpat.
No hi ha festa que no hi hagi nàpat.
Ha portat per vosaltres o ha servit?
Depèn, depèn de com es faci, no?
A vegades es fa a la comunitat amb un càtering, a vegades cadascú porta un plat, un que te pongo que es diu, no?
Depèn.
Molt bé.
Volíem començar, a part de la cançó aquesta que ara sona de fons, per veure una mica la relació entre judaïsme i Catalunya.
Es pot recuperar i difondre el judaïsme d'arreu catalana?
Hi ha un judaïsme d'arreu catalana que pugui ser incorporat a la nostra tradició?
Justament avui a la sinagoga del carrer Avenir, a l'Azib, estan fent una presentació del Nosaj català, que s'està estudiant a Israel, en hebreu.
I bé, hi ha molta, vull dir, hi ha una de les, no sé si heu sentit parlar de la Gadada, Sara Fejebo.
Una Gadada és un llibre, tu sí? És català.
Sí, sí, ho sé, ho sé.
Llavors, vull dir, el judaïsme a Catalunya havia tingut molta importància.
Les dones jueves catalanes, vull dir, hi ha la Rosa Planes, que és una estudiosa del tema,
que a través d'actes notarials, d'herències i així, doncs, he vist que les dones tenien cultura,
les dones jueves llegien, vull dir que el judaïsme, sabeu, coneixeu Basalú,
coneixeu que a Barcelona hi havia cinc sinagogues.
El carrer del Call?
El carrer del Call, hi havia la major, que és, bueno, que és molt petita,
hi havia un convint al carrer Ferran, que també havia estat una sinagoga.
després, no sé, hi havia cinc, una dels francesos, que quan van fugir també es van instal·lar a Barcelona.
L'expulsió va ser cap al any 1300?
El 1391, a tota Espanya, i a Catalunya també, es va donar una crema a tots els barris jueus que hi havia,
i molta gent, doncs, va fugir, o com que sempre era conversió mort,
doncs, també molta gent es va haver de convertir.
Pensa una cosa, allà al Palau de la Generalitat,
la part que dona el carrer de Sant Honorat,
era la casa del Carnicer d'un jueu molt ric,
vull dir, el mateix palau, part del Palau de la Generalitat.
sempre ha sigut un poble, diguem-ne, viatxer, però a la força, no?
Sí, expulsat.
Expulsat, exilat, etcètera.
No ha estat per voluntat pròpia?
No, en absolut, perquè des de sempre que s'ha dit l'any que ve a Jerusalem,
vull dir, sempre s'ha tingut clar que Jerusalem era la nostra terra real,
perquè a tot arreu on ens hem adaptat ens han acabat expulsant o matant.
fins a la reconciliació, el retorn a la terra de Palestina,
que va ser cap a l'any 1948.
A Palestina li van posar aquest nom als Romans.
Els palestins, com a palestins, no eren cap tribu.
Diuen que els palestins en realitat són fenicis.
Això ens vol dir un palestí.
Els filisteus, vols dir? Els filisteus no eren els palestins, eh?
Però un palestí que va venir aquí per presentar-nos uns poemes que ell havia fet,
que és un home fugit d'allà i està instal·lat a Barcelona,
i va dir que eren fenicis, o havien sigut fenicis.
Potser ara deuen estar molt barrejats amb àrabs, no?
Però és el que va dir. Jo no en sé més.
Bé, els fenicis estaven més cap amunt, no?
Cap a...
El que els deia Tiro i Sidon, no?
Més cap a...
Cap a el que ara és Síria.
És que, clar, els noms dels països s'han anat canviant segons els dominadors.
O els que vencien, no?
Escolta, perdona un moment, Lluís, que m'agrada ficar a cullerada aquí ara.
Jo vaig estar en una... en una... unes jornades que us van fer sobre els agadars.
Sí.
Que en van venir... em sembla que en van venir nou a Barcelona.
Que es va fer una exposició al Saló del Tinell.
Però al mateix temps hi va haver, doncs, durant quatre o cinc dies una sèrie de conferències sobre els agadars
des del punt de vista històric, literari, artístic...
Perquè són molt maques.
Preciós.
Són preciós.
Preciós, preciós.
I després també es parlava d'una novel·la que havia parlat de...
Bé, no els va agradar gaire parlar d'aquest tema, però...
Quina novel·la?
Hi ha una novel·la, ara no recordo.
No la conec.
D'una... d'un... d'uns jueus.
Bé, és una novel·la referida a l'Agadar de Sarajevo.
Sí.
Però novel·la.
Sí, sí, sí.
L'Agadar, això.
L'Agadar és un...
Bé, vols dir-ho tu?
Bé, una gada és un llibre per Pessach, on es diu com s'ha de fer... Pessach és la Pasqua jueva.
Com s'ha de fer tota la tradició, com s'ha de resar, com s'han de fer les benediccions, el que s'ha d'anar menjant...
És tot un ritual.
Com un missal.
Com un missal.
Sí, és la litúrgia del dia de la Pasqua, del dinar o del sopar de la Pasqua.
Molt bé. Tornem a la part que recordo de la primera xerrada en tu, Roser.
Deies que el judaïsme es transmet i s'accepta que sigui de mares a fills, en general.
Actualment, sí.
S'allibera l'home, diguem-ne, d'aquesta feina.
No, no, no, no és qüestió d'alliberar l'home, no.
A veure, el judaïsme es mou per la...
Hi ha manaments, hi ha mig vot, no.
Hi ha l'alahà.
L'alahà és les lleis per les quals es regeix la vida jueva.
Llavors, avui en dia, bueno, ja fa temps, es considera que és la mare la que transmet el judaïsme per via, a veure, genètica.
Perquè sap segur que és la mare qui té el fill.
Vull dir, és per aquest motiu, perquè abans era molt abans, cap a l'any 500 després de Crist,
i abans de Crist era l'home el que transmetia el judaïsme.
Parlant d'abans de Crist, la llei mosaica, o la llei de mosès, que obligava els jueus abans de Jesucrist,
és vigent amb vosaltres?
Sí, totalment.
Clar.
I per tothom és vigent.
anar a veure el llibre de la llei, que seria Levítico, és un dels llibres de la Torà.
Són actuals sempre.
Vull dir, no tenen temps.
La Bíblia està escrita sense comes i sense punts.
Llavors, s'entén, o entenem, no tothom pensa igual, eh?
Parlo del que penso jo.
Perquè el judaïsme és molt lliure.
Doncs s'entén que és un llibre actual, que serveix per qualsevol època.
Vull dir que no, que està fora del temps, que és atemporal.
No hi ha ni passat, ni present, ni futur, vull dir...
Que és per sempre.
Clar, és per sempre.
Però això deu voler dir també una interpretació personal...
en el moment que vius, en el moment que vius, adaptat a les circumstàncies.
Correcte.
No pots entendre o llegir coses dels egipcis, de l'època egípcia, avui en dia.
I sempre s'està adaptant, eh?
Vull dir, hi ha la Torà oral i la Torà escrita.
La Torà escrita és la que no es canvia,
i la Torà oral, que és el Talmud, que són...
Tradicions que es van explicant.
Sí, no, discutint.
Vull dir, la manera d'aprendre d'uns jueus, discutint.
Sempre.
Vull dir, tu dius això, jo dic això, no, perquè sí, perquè no.
Vull dir, sempre és arribant, sense arribar a conclusions, a vegades.
Però si agafeu el Talmud, és un...
El comentari, del comentari, del comentari, del comentari,
que no s'acaba mai.
Llavors, això ha d'estar vigent encara,
perquè, clar, la vida va canviant,
hi ha descobriments que s'han d'adaptar.
O sigui, que es va posant al dia.
Correcte, sí, s'ha d'anar posant al dia.
I segurament que es deu posar al dia de forma diferent.
Aquí a Barcelona, que a Rússia...
No, no, a cada comunitat, potser.
O a cada comunitat, sí.
O a cada comunitat, sí, sí.
Però després hi ha uns...
Hi ha com uns sinodos, no, que diríem...
Reunions, sí.
Reunions, sí, de ravins, i prenen decisions,
i cada moviment té les seves decisions.
Parlava, Roser, que la Rússia Jueva és molt lliure, és creativa,
i ara que està, de bo, d'en certa manera, d'actualitat,
o el defensa del paper de la dona,
es pot ser jueva i feminista?
Buf, cada vegada n'hi ha més, sí, clar.
A la mà...
Comentava l'altre dia que només hi ha un 10% de la població jueva en el món,
que és ortodoxa.
Són molt poquets, els jueus, que és ortodoxa, un 10%.
A l'ortodoxia, dins de l'ortodoxia, hi ha un moviment també feminista molt potent.
Vull dir, amb els altres moviments, que serien el 90%, l'home i la dona són iguals a tots nivells.
A nivells de dirigir una comunitat, de fer rabinat, de fer de hazanit, que és el que fa la litúrgia.
Vull dir, no importa si jo home o dona.
I dins de l'ortodoxia hi ha un moviment molt potent i molt fort i que està empenyent amb força
de les dones que volen també pujar, volen ser iguals i voler pujar a llegir la Torà,
perquè a l'ortodoxia la dona no puja.
i, bueno, a llegir la Torà ja complir totes les mesos, va igual que els homes.
Es va guanyant terreny, en aquest sentit?
Sí, i tant.
Sí, sí, a més, les jueus són molt lluitadors, tant homes com dones.
Molt bé.
Dèiem això, aquestes característiques de la religió jueva,
però el judaïsme és una religió o una manera d'estar en el món?
O és una manera d'estar, és una cultura i és també una religió,
però penso que hi ha molts jueus que són laics, que no són creients i segueixen sent jueus.
És una cultura.
No té res a veure amb la nacionalitat israelí o siriana o espanyola?
No, perquè hi ha tants jueus a la diàspora com a Israel.
La diàspora és aquí, per exemple.
als Estats Units hi ha molts jueus, també.
D'acord.
Feu un petit descans.
Aquí hi haurà una pausa musical, naturalment, d'una cançó jueva.
El Zena Zena interpreta, d'Odaïm, una cançó que el Club Desplà no l'ha cantat molt.
Zena Zena Zena Zena Zena.
El Zena Zena.
El Zena Zena.
Bona nit
Zena, Zena, Zena
És un aire d'Israel
i aquesta cançó respon
als temes populars d'Israel
durant els seus estats
de vigilància, de fronteres
i, per què no, de guerres també
la traducció literal diu
veniu noies, sigueu amigables
amb els soldats que visiten
el vostre poble
nosaltres per això el correspon i dèiem
noia, noia, noia, surt a la finestra
que ja venen els soldats, ja tornen
ja tenim la pau
venen, venen, venen de la guerra
i porten estandards
guarden els estandards perquè la pau
ha arribat
hi ha una paraula
suposo que jueva
que mereix una explicació
què és la càbala?
la càbala és, a veure
la Torah
té tres nivells d'interpretació
el literari
la Torah vull dir
els cinc llibres de la Bíblia
el literari
que és el que va explicant
que són com històries
o explica
les lleis
o els números
explica
tota la
la
la quantitat de gent
que hi havia a cada tribu
i
després hi ha una altra
que seria ja
el d'anar buscant
això es diu
perdés
seria anar buscant
un altre significat
més
com et diria
més transcendental
en cada
en cada
per això
en cada
porció de la Torah
i després hi ha l'altre
que és l'ocult
que és el sot
que és el secret
llavors la càbala seria
partir
la part secreta
la part
sí
el que passa
que cada vegada
s'està
obrint més
al coneixement
de tothom
i hi ha professors
que
a veure
hi ha gent
que no té res a veure
amb el judaïsme
que també es dedica
a fer càbala
i no té res a veure
amb el que
amb el que
el judaïsme fa
jo per exemple
he fet
bastants anys
de càbala
perquè m'agrada molt
m'entusiasma
i és la part
d'explicar
el món
més allà
vull dir
el món
i
és difícil
d'explicar
per mi
explicar la concepció
com una divulgació
ara avui
avui en dia
jo crec que sí
que s'està fent
aquesta divulgació
perquè potser
la humanitat
també
en general
no tothom
ha evolucionat més
no?
però és a partir
de les paraules
a partir
de les paraules
cada paraula
té un valor
numèric
cada valor
numèric
es relaciona
amb un altre valor
numèric
i amb una altra
paraula
jo a aquest nivell
no he arribat
però això ja són
el llenguatge
popular
una càbal
és una cosa complicada
diguéssim
que fa mal de cap
quasi
tu imagina't
el que vol dir
agafar
una paraula
donar-li
un valor
numèric
perquè totes
les lletres
de l'abassadari
a breu
són també
un número
llavors tu
has d'anar
relacionant
totes les paraules
que hi ha
amb un fragment
amb el seu valor
numèric
digues
digues
no
dic que a més
a les paraules
no hi ha vocals
no
tots són consonants
sí
les vocals
sí que hi són
les saps
jo estic estudiant
ara
a breu
i la veritat
és que no és fàcil
jo encara
estic estudiant
en vocals
quan comença
sempre et posen
els puntets
sí
perquè
la paraula
l'has de conèixer
vull dir
tu si la coneixes
i l'has vist
moltes vegades
al final
ja saps
com es posa
la vocal
però
a l'hora d'escriure
no
no la té
és cada consonant
té un valor numèric
i la suma
d'aquests valors
és la paraula
fan un altre valor numèric
que vol dir
una altra paraula
que has de relacionar
amb les altres paraules
que hi havia abans
i les que venen després
o sigui que n'hi pot haver
i diverses
que coincideixin
pot ser mils
mils
mils
no acaba mai
no no acaba mai
i això
quin sentit té
per què es fa això
per entendre
el significat profunda
de la paraula
que hi ha
allà
vull dir
la Torah
sí
la Torah
és que
clar
hi ha molts nivells
de coneixement
i ja
si mirem les persones
entre nosaltres
veiem que
que hi ha molts
molts nivells
que no vol dir
que sigui un millor
que un altre
i de comprensió
llavors
clar
vull dir
deies
Roser
que estaves estudiant
hebreu
sí
he començat
has començat
el teu dia a dia
pel fet de ser
jueva catalana
és diferent
d'alguna altra persona
o del teu abans
de ser jueva
seria com la Càbala
el que et respondria
no
perquè
a nivell extern
no
a nivell extern
no
però a nivell intern
sí
a nivell intern
o espiritual
o emotiu
i emocional
i de relació
i intel·lectual
intel·lectual
i de relació
amb els altres
clar
és veure
una altra realitat
que ningú més coneix
et sents molt aïllada
i molt sola
evidentment
em sembla que
no en tenim prou
en un dia
amb la Roser
en tenim per tot
un curs
escolta'm
una altra cosa
perquè tu
ets una jueva
convençuda
i a més
ho vius molt
has explicat
la fugida
l'any
del segle XIV
etc
després ja
va haver-hi
part d'aquests jueus
catalans
que es van establir
no
a altres ciutats
del món
com Roma
Salònica
sí
i formant comunitats
sí
i ja mira
els de Mallorca
per exemple
els que van poder fugir
van anar a Liorna
i hi ha una dita
que diu
qui va a Liorna
no torna
perquè si vas a Liorna
t'hi quedes
on és actualment
Liorna?
Liorna és el port de Libor
no
el port de Florència
que queda lluny
queda 100 quilòmetres
de Florència
però és el port natural
el més proper
has pogut fer la llista
d'uns quants condoms
són 15 condoms
mallorquins
de família jueva
a veure
el tema
de què va
el de Mallorca
és
els jueus catalans
per excel·lència
perquè no hem perdut mai
ni la llengua
ni les costums
de mallorquines
diguem-ne
o catalanes
no sé
per mi és el mateix
però el que va passar aquí
és que es van fer diferents
a veure
quan la Inquisició
necessitava diners
què feia?
doncs autos de fe
que es deien
no sé com es diu
en català
els autos de fe
autos de fe
igual
bueno
llavors la Inquisició
actuava sobre els conversos
perquè no podia actuar
sobre els jueus
perquè a més
ja no n'hi havia
clar
estaven
a veure
els conversos
eren jueus
que han convertit
el cristianisme
per salvar la pell
per salvar la vida
per salvar la vida
perquè la vida
és el més important
naturalment
doncs
de l'Eida
tenim uns quants
cognoms
a Mallorca
el seu naïlla
va quedar molt tancada
sí
i va haver una sèrie
de gent
que va quedar
exposada
al seu dibuix
de la gramalleta
amb el nom
amb el cognom posat
de manera que tots els mallorquins
van saber sempre
qui eren els jueus
i per tota la població
seguim sent encara
els jueus
això a partir del boom
dels 60
del turisme
es va diluir
una mica
però cap mallorqui
volia
que el seu fill
o les seves filles
casessin
amb un juet
i això d'anar assenyalats
amb el vestit
portaven algun turisme
una rodalla
bueno
això sona
els jueus
del temps del nazisme
això no va ser res
en comparació
amb perdó
perquè van ser
molt ràpid
i molts morts
però en la continuïtat
amb el temps
la inquisició
va fer molt més mal
perquè va durar
molts segles
fins al segle XIX
va seguir
va seguir actuant
amb autors de fer
llavors què feien
es quedaven
les possessions
dels conversos
i ja ho torna
i vull dir
l'última crema
l'última crema
de
i aquests conversos
a Mallorca
parlo jo
que són els meus avantpassats
l'última crema
va ser el 1649
vull dir
tampoc fa tant
no fa
però relativament
i llavors
els hi cremaven
els propietats
i amb ells els expulsaven
no
amb ells els cremaven veus
i els conversos
els conversos
no?
i les propietats
els conversos
perquè els acusaven
de judaïtzar
els acusaven
de seguir practicant
el judaïsme
perquè
llavors
en tot cas
ho havien de fet
amagat
clar
ho feien d'amagat
alguns i altres
ja no
però és que
vull dir
hi havia criades
que havien denunciat
els seus amos
llavors
els cremaven
vius
o fugien
com podien
i es quedaven
totes les propietats
i era la manera
que
els domínics
que eren els
els domínics
eren els encarregats
de la inquisició
sí
ja
doncs era la manera
bueno
d'anar
omplint
les arques
no?
de l'església
una de les moltes maneres
bueno
hem demanat una cosa
i no t'atreveixes
a llegir-ne uns quantes
ah sí
alguns dels cognoms
perquè mai me'n recordo
de tota la llista
són 15 cognoms
que són
Aguiló
Bonnin
Cortés
Fuster
Pinya
Picó
Segura
Mare de Déu
Valls
Vallariola
però de Mallorca
i Fortesa
i Fortesa
tant me l'he deixat
veus?
sempre me n'oblido
però penseu una cosa
que aquests
aquests cognoms
aquesta gent
com que no es podia casar amb ningú
i també
hi havia
entre ells
entre ells sí
llavors hi havia endogàmia
a veure
la meva mare
és la primera generació
que es van barrejar
amb gent noxueta
clar
llavors genèticament
som digne
vull dir
som un grup
antropològic d'estudi
se'ns està estudiant
a Israel
vull dir
van començar
a la Universitat
de les Balears
i a Israel
ara també s'està estudiant
i fora de Mallorca
actualment
els jueus
només es poden casar amb jueus
o?
no
es poden casar amb qui vulguin
el que passa
que si vols
seguir amb la cultura
doncs
és convenient
si no s'acaba
s'estigui
tenim alguna última pregunta
perquè se'ns acaba el temps
i se'ns acaba
el curs
de judaïsme
és l'últim programa
de la paròquia
dedicat al judaïsme
n'hem après molt
no sé
si no m'ha
pres molt
és que això
queda l'última intervenció
no no
jo només vull dir
que no s'emprèn mai
és tan interessant
tan tan interessant
i és tan extens
que bueno
jo
hi dedicaria un altre curs
no sé quan
però hi dedicaria un altre curs
el posarem a la cua
que els jueus
hem d'estudiar
sempre
no pots mai parar
d'estudiar
molt bé
ens queden dos minuts
i ho aprofitarem
per una
interpretació musical
va
ser cautivada
també
per el
dona dona
la Joan Baez
aquesta
famosa
cantant
de falsong
que ens ha
arribat ara dins
donem les gràcies
a la Roser
moltes gràcies
per estar aquí
per obrir-nos
aquesta possibilitat
de coneixement
del judaïsme
també
l'Imma Periques
amb els
ràdioescoltes
de Ràdio d'Esvern
els desitgem
un bon estiu
encara que queden
dos dimecres més
de programa
dels nostres companys
i dels de la pròquia
amb vosaltres
dona dona
per Joan Baez
On a wagon
bound for market
there's a calf
with a mournful eye
High above him
there's a swallow
winging swiftly
through the sky
How the winds
are laughing
They laugh
with all their might
Laugh and laugh
the whole day through
And have the summer's night
Dona, dona, dona, dona, dona
Dona, dona, dona, don
Dona, dona, dona, dona
Dona, dona, dona, dona, dona
Stop complaining
Said the farmer
Who told you
a cap to be
Why don't you
have wings to fly with
Like the swallow
So proud and free
So proud and free
Now listen to the radio
of the Svet
Sintonize the radio
of the Svet
The radio of San Just
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
98.1
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio
Carabe
Un programa
per arqueòlegs
de la música moderna
Cada setmana
Ens endinserem
Fins als racons
més amagats
patent
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio
The radio