Veus de la parròquia
Programa d'informació i història
Aquest cop m'ha tocat de fer el programa en una mena de terra de nàdia
Perquè m'entengueu, terra de nàdia vol dir en una data que queda lluny de tot
Lluny de Nadal, lluny de Pasqua, lluny de la festivitat de Sant Josep
On tindria més temàtica per explicar-vos coses i donar-vos alguna notícia dels dies importants que han de venir
I com que estem en temps de Quaresma, podríem parlar com a introducció dels simbolismes que amaga la Quaresma
La Quaresma és un període del calendari litúrgic cristià que prepara el cos i l'esperit per la Pasqua
Quan parlem d'aquests 40 dies que comencen amb el dimecres de cendre
Ens venen al cap el de juni, els bunyols de Quaresma, el bacallà, les set cames de la vella Quaresma
O les tradicionals conferències quaresmals
Però quins simbolismes amaguen aquestes set set setmanes de preparació per la Pasqua?
Si aneu a comprar algun mercat, veureu que les parades que abans en deien pesca salada
O sigui, aquelles parades que venen olives, conserves, arangades i bacallà
Tenen penjat un cartell titulat la vella Quaresma
Que representa una vella que té set cames
És el que resta d'una vella tradició que es feia antigament a la porta de la plaça del Mercat
On es penjava una gran figura de la vella Quaresma
Davant de la que els nens anaven a portar cada setmana menjar i beguda
Perquè els serradors tinguessin la força necessària per serrar-li una cama
Tot cantant la cançó
Serra a la vella, plat d'escudella
Serra al belló, plat d'escudelló
La vella Quaresma és com una mena de calendari que recorda
Que la Quaresma era un període de reflexió, austeritat i privacions
Ja que durant la Quaresma no es poden menjar carn ni ous
És com un calendari perquè cada setmana cal tallar-li una cama
I quan ja no en queda cap, ja hem arribat a la Pasqua
Els 40 dies de la Quaresma els va establir el pontífex Gregori
En el Gran Concili de Nicea l'any 325
Comprovem que el número 40 apareix nombroses vegades a la Bíblia
Els 40 dies de la durada del diluvi
Els 40 anys de la travessa del poble d'Israel pel desert
Els 40 dies que va passar Moisés al Sinaí
Els 40 dies de dejuni d'Elias
Els 40 anys del regnat del rei David
I els 40 dies que va passar Jesús al desert
Abans de començar la seva vida pública
En el diccionari dels símbols de Mircea Eliade
Veiem que el 40 és el número superior més important
I que apareix moltes vegades en rituals jueus i islàmics
En el sistema piragot-pita...
En el sistema pitagòric
El 40 és el número perfecte
Ja que és la multiplicació de 4 per 10
Recordem que el número 4 és el número que posa ordre al caos
I que és tan material com còsmic
Les 4 fases de la Lluna
Els 4 punts cardinals
Les 4 estacions
Els 4 humors que segons els grecs formaven el cos humà
La Quaresma, pels cristians, és el temps de preparació per la Setmana Santa
Tant corporalment com espiritualment
Actualment els dies de dejuni són dimecres de cendra i divendres sant
I tots els divendres són d'abstinència
O sigui que no es tindria de menjar carn
La vella Quaresma ens ho recorda portant una penca de bacallà a la mà
El dejuni és la purificació del cos que les grans religions monoteïstes practiquen
I és també una fórmula per identificar-se amb el patiment que viurà Jesús a la passió
El dejuni i abstinència de menjar carn tenen una important repercussió en la cuina domèstica
Quan jo era petita, a totes les cases per Quaresma no es menjava cap tipus de carn al divendres
I es cuinava arròs amb bacallà, bacallà amb patates, ous d'ús i panses
Que després, no sé per què, aquests plats ja no es cuidaven tota la resta de l'any
I de postres tenien bunyols
Com que aquests dies no es menjava carn, apareixien una mena d'àpats
Que alegraven aquests dies d'austeritat culinària
I eren comuns els guisats de cigrons, espinacs
I com que tampoc hi havia massa peix fresc, bacallà o arrengades
Actualment això ja no es respecta massa
Però sí que els aparadors de totes les partisseries i forns de pa
S'omplen de bunyols de totes menes
De vent, farcits de crema i ara també farcits de xocolata o nata
Els llaminers, en lloc de fer sacrifici de menjar a Òster, en fan festa grossa
Un altre element propi de Quaresma, com a preparació de la Setmana Santa
I amb una clara finalitat didàctica
Són les conferències quaresmals, que fan en moltes parròquies
I sobretot, com a una activitat a més de didàctica recreativa
Tenim les representacions de la passió
O sigui, dels últims dies de vida de Jesús
Que aquí, al Baix Llobregat
Tenim la sort de comptar potser amb les més famoses de tot Catalunya
Les passions que es representen a Olesa de Montserrat i Esparreguera
Així, com d'una manera més modesta i desconeguda
L'auto sacramental que es representa dins de l'església parruquial de Sant Vicenç dels Horts
Que ho tenim a tocar i que si no l'heu presenciat mai, us convido que hi aneu
El representen el dimarts i el divendres de Setmana Santa
La Quaresma és també el temps de preparar-se per les processons
Encara que les nostres no tenen la fama que tenen les processons d'Andalusia
Ni desfilen les escultures valuoses que tenen a Castella
També són dignes de veure, però, la processó de Sant Enterrament de la ciutat de Tarragona
Considerada d'interès nacional i que potser sigui la més famosa de totes les que se celebren a Catalunya
I la de la cofredia 15 Masuna
Que processiona el barri de Pubillacases de l'Hospitalet
Aquí, al costat de casa
Només cal que agafeu el tramvia i baixeu a la parada de Can Oliveres
Una de les coses característiques de les nostres processions
Que no surten en els altres llocs són els armats o els manaies
Homes, i ara també alguna dona, que desfilen vestits de soldats romans
En algun lloc sembla realment una legió romana amb el seu centurió
Sembla que sigui fàcil de preparar aquestes desfilades
Però porten darrere molts dies d'entrenament
Joan Amades explicava en el seu costumari català
Que anar a veure-se ja els armats era tot un espectacle
En els moments d'austeritat cuaresmal
Perquè a l'època de Joan Amades, per la cuaresma, realment es tancava tot
No obrien ni els cines, ni els teatres, ni res
Ara, a veure els armats baixar
Marcant el pas per les escales de la catedral de Girona, per exemple
És també una cosa d'admirar
I com que per Setmana Santa no podré estar a través de les zones radiofòniques amb vosaltres
Continuaré parlant ara dels simbolismes que amaguen els vegetals de Setmana Santa
Aquesta Setmana Santa és el moment més important del calendari litúrgic catòlic
I en aquests dies sants podem observar com el món vegetal que sempre ens acompanya
És ben present a les celebracions
Tant físicament com simbòlicament
Les palmes, les oliveres i el llaurer
Són exemples vegetals que es fan molt presents durant aquestes dates
Però quins simbolismes amaguen aquests elements naturals?
Començarem ara aquest recorregut el diumenge de Rams
Aquest dia, com bé sabeu, té lloc la benedició de palmes, palmons, branques d'olivera i de llaurer
I ara mirem els simbolismes
L'olivera és un arbre original d'àcia menor
Però que des de l'antiguetat el seu constructiu està present en tota la conca mediterrània
Es cultiva pel seu elevar valor dels fruits
Ja que d'ella neix l'oli d'oliva, que com sabeu té importants valors alimentaris, medicinals i cosmètics
I també perquè l'oli s'utilitzava com a combustible per il·luminar en els temps reculats que no hi havia electricitat
L'olivera és un arbre que significa, com coneixem tots, la pau
Però també la saviesa i la fecunditat
A la vegada que és present en moltes cerimònies religioses
Ja sigui fent servir les seves branques o l'oli
Considerat un arbre sagrat i reconegut per les tres religions monoteïstes
L'oli és utilitzat per administrar difensacaments
El baptisme, l'unció dels malalts i l'ordenació sacerdotal
El simbolisme de l'olivera es pot veure fàcilment a partir de les següents referències bíbliques
La primera la trobem en la història de Noé
Quan deixa de ploure, Noé envia un colom fora de l'arca
i el colom, tal com ens explica el Gènesis, torna duent al bec una branca d'olivera tendra
La segona la tenim en el llibre de Judit
Quan Judit presideix la dansa de les dones i reparteix rams de verd entre les dones
elles es coronen totes amb fulles d'olivera
L'estudiador Haneguer diu que les portes del temple de Jerusalem eren de fusta d'olivera
i que al voltant del temple hi havia oliveres plantades
tal com succeïa en molts temples grecs
D'altra banda, l'olivera és també un símbol de fortalesa, de força i fins i tot de reialesa
Però encara hi ha dues referències d'oliveres importants a la Bíblia
La primera és a l'inici de la passió de Jesús
que com sabem, la vigília del seu empresonament
Jesús es va retirar a meditar a Getsemaní, enmig de les oliveres
Getsemaní vol dir turó de les oliveres
Segons Germán Puig, Getsemaní era en temps de Jesús un hort
o sigui, un clos amb una tanca de pedra seca dins del qual hi havia oliveres
Aquest indret encara existeix i és visitat pels pelegrins
i encara conté oliveres que diuen que són mil·lenàries
Alguns llestos venen com a souvenirs rosaris fets amb pinyols d'oliveres
de l'hort de les oliveres
I l'altra referència la tenim el diumenge de Rams
Encara que els evangelis no en parlen, de rams d'oliveres
la tradició popular celebra l'entrada de Jesús a Jerusalem
que va ser rebut amb palmes branques d'olivera i de lleure
Ara parlarem de la palmera
No sabem exactament d'on és originària la palmera
però es creu que prové dels oassis dels deserts del nord d'Àfrica
El seu conreu va començar a la part oriental de la península aràbiga
uns 6.000 anys abans de Crist
i posteriorment es va convertir en un dels arbres més conreats a l'antic Egipte
i des d'aquesta zona s'estès per tota la Mediterrània
El seu simbolisme es remunta a la civilització egípcia
on representava el triomf de la vida sobre la mort
i les seves grans fulles eren considerades com la volta celeste
Si recordem que la vida egipte transcorria al voltant del riu Nil
a banda i banda del riu hi havia els conreus
i després el desert
i en aquest desert un arbre que oferia ombra i fruits era una benedicció
Per a alguns la palmera esdevé l'arbre de la perfecció
ja que el seu tronc és recte
i es projecta cap al cel i les seves fulles són simètriques
La palmera apareix relacionada amb la religió cristiana
per la seva presència en diversos text bíblics
Per exemple, en el llibre dels Jutges
llegim textualment
Sentenciava sobre una palmera anomenada Palmera de Dèbora
entre Ram i Betel, a les muntanyes d'Efraïm
Així doncs veiem que els litigis es resolvien sota una palmera
En un altre text, en el segon llibre dels Macabeus
quan el Quim anava a trobar Demetri
i es presentava al banc del rei fent-li una ofrena d'una corona d'hort
també li va oferir una palma i les tradicionals branques d'olivera del temple
encara que aquí es menciona la palma i la palmera juntes
És conegudíssim que els habitants de Jerusalem van rebre Jesús a la seva entrada
aclamant-lo amb fulles de palmera
En aquest cas, la palmera simbolitza el triomf o la victòria sobre el pecat i la mort
I per tant, els sants màrtirs s'identifiquen com a tals
perquè porten a la mà una branca de palmera
ja que amb el seu martiri han vençut la mort
Segons una llegenda recollida en els evangèlits apòfils
quan la Sagrada Família fugia cap a Egipte
Maria es va aturar sota una palmera per allatar el nen Jesús
i aquesta, per amagar-los dels soldats, va jupir les seves fulles
i va tapar-los amb la seva capsada
El llaurer
Finalment parlarem del llaurer, que és el símbol de la victòria i de la immortalitat
El llaurer sí que és una planta originària de la Mediterrània
i la trobem en qualsevol dels països i dels boscos que voregen aquests mars
La corona de llaurer també simbolitza el triomf de la mort
i és símbol de virtut
En el món clàssic, el llaurer és l'arbre consagrat a Apolo
Doncs la llegenda ens explica que la ninfa Daphne, per fugir d'Apolo, es va transformar en llaurer
Les corones de llaurer senyien al front dels poetes, dels vencedors, dels destacats i dels atletes
I a Grècia i a Roma després, les corones trenades amb fulles de llaurer eren símbol de victòria i de glòria
A Jesús, quan entra al Jerusalem, el reben amb branques de palmera i olivera
Però també amb branques de llaurer
Les fulles del llaurer i l'olivera encara es porten avui en dia a beneir el diumenge de Rams
Hi havia una creença que el llaurer no podia ser abatut pels llams
I per això els romans en tenien unes branques a casa, per protegir-se en cas de tempesta
Aquests tres arbres, i a vegades també el xiprer, es troben en quasi tots els claustres dels convents
I monestirs, a veure, aquests tres arbres, i a vegades també amb el xiprer
Es troben en quasi tots els claustres dels convents i monestirs de la nostra terra
I en jardins i atris de moltes esglésies
Aquí, a la nostra, tenim uns xiprers a davant i unes palmeres al cantó esquerre
Volíem de plantar un llaurer
Gaudir a l'interior de la Sagrada Família va representar aquests arbres bíblics
Doncs les columnes de les naus que per ell són arbres són concretament palmeres i llaurers
També podem trobar altres referències al món vegetal durant la Setmana Santa i també en moments puntuals
A l'ofici de Divendres Sant es llegeix el llibre del profeta Isaías
en què parla d'un rebrot de la soca tallada que es reviu en terra aixuta
I també en altres llibres de la Bíblia poden aparèixer arbres i plantes ocasionalment
Com ara la paràbola del gra de mostassa
que ens explica que la llavor de l'arbre de la mostassa és una llavor de les més petites que hi ha a la natura
però que dona vida a un arbre molt gran i frondós
Altres plantes també s'esmenten en els paràgrafs que fan referència a les últimes hores de Jesús
com ara l'isop
L'isop és una planta medicinal de la família de les laviades com el romaní
i s'hi assembla bastant
i que Jesús quan està a la creu per mitigar el seu sofriment
li van donar a beure aire i vinagre
cobrint la punta de l'esponja que portava el vinagre amb un manat d'isop
Segons la història de la passió
quan el cos de Jesús és baixat de la creu i preparat pel seu enterrament
Nicodem porta unes espècies, unes espècies cares
una barreja de mirra i aloe
i amb Josep d'Arimatea van embolcallar el cos de Jesús amb un llençol de lli i espècies aromàtiques
com és comú encara avui entre els jueus d'enterrar els seus difunts
embolcallats amb un llençol cobert d'espècies vegetals
la mateixa barreja de mirra i aloe
amb pols i amb partícules sòlides
Aquestes barreges que són les que van posar Jesús
es col·locaven on el cadàver havia de reposar
la mirra i l'aloe són dues espècies aromàtiques molt preuades
i la seva funció era minorar la furtó del cadàver
i evitar-ne la seva descomposició
I també parlant de la creu de Jesús
parlem moltes vegades pràcticament de l'arbre de la creu o de l'arbre de la vida
La creu de Jesús era, segons la tradició, de fusta de xiprer
una varietat del xiprer copressos sempre virens
que només creix a Palestina
I ara canviarem de temàtica
i us parlaré d'una cosa que sí, va passar fa dos dies
més propera en el temps
Us parlaré de la festa de Sant Madí
que es va celebrar el passat diumenge 3 de març
bé, en realitat es va celebrar el dia 4
amb la seva tradicional romeria a l'ermita del Sant
situada en plena serra de Collserola
Aquesta festa s'ha de celebrar en dia elaborable
i si Sant Madí cau en diumenge, com aquest any
es passa a la festa del dia següent
el dia 4
L'ermita de Sant Madí es troba dint del terme municipal de Sant Cugat del Vallès
en plena serra de Collserola
molt a prop de la via romana
que anava de Barcino a Castrum Octavianum
Barcino ja sabeu que és Barcelona
i Castrum Octavianum és Sant Cugat del Vallès
Aquesta via travessa la vall de Gavuzac
Aquesta ermita és una ermita d'origen romànic
encara que degut a les transformacions que ha patit al llarg del temps
no queda quasi res i cap vestigi de l'edifici original
té planta rectangular i també costa d'una sacristia
té un campanar d'espadany amb dues campanes
i posta al mig un arc de mig punt on hi ha un relleu amb la data 1447 i les imatges de la Santíssima Trinitat
El primer document que fa referència a aquesta ermita és l'any 692
on diu que era propietat del monestir de Sant Cugat el que va pertany a fins l'any 1446
està situada en un indret molt bonic que val la pena de visitar
el dia de la seva festa o qualsevol dia que us animeu a passejar per la serra de Collserola
s'hi pot anar caminant des de Sant Cugat i també des de la carretera de la Rebassada
que porta el Tibidabo
I qui era Sant Madí? I per què es fa aquesta romeria?
Sant Maria era un camperol que va viure a l'època de l'imperi romà
concretament sota el poder de Dioclesià
i tenia els seus camps a la serra de Collserola
Dioclesià va ser l'emperador que va fer l'última gran persecució contra els cristians
aquí a la península ibèrica
de fet quasi tots els nostres sants màrtirs
Sant Just i Sant Pastor també
van patir el seu martiri en temps de l'emperador Dioclesià
Saber, el bisbe de Barcelona d'aquells temps
cansat dels assetjaments del pretor de Cià
i de sentir-se en perill
va decidir d'abandonar la ciutat i anar cap a Sant Cugat
pel camí es va trobar a Sant Madí
bé, no era sant encara
pel camí es va trobar a Madí
que estava plantant faves
el bisbe li va explicar el motiu de la seva fugida
i li va dir que si venien els soldats romans i preguntaven per ell
els hi digués que havia passat quan ell estava sembrant les faves
al cap de poca estona van arribar els soldats romans
i li van preguntar pel bisbe
i ell els hi va dir el que el bisbe li havia dit
que el bisbe havia passat quan ell estava plantant les faves
però llavors es va adonar que les feveres havien crescut tant
que tenien flors i tot
els soldats es van pensar que els hi prenia el pèl
el van agafar i al cap de pocs quilòmetres també van agafar el bisbe
els van portar al pretori i els van martiritzar
passant a ser els màrtirs Sant Saber i Sant Madí
segons la tradició el 1830
Josep Vidal i Granés
forner i veí de Sant Cugat del Vallès
va iniciar la romeria
des d'aquesta població
fins a l'ermita de Sant Madí
com a compliment d'una prometença
que havia fet el Sant
quan va estar empresonat durant 14 dies
a la Ciutadela
per una denúncia infundada que va fer
diuen per desafecció al rei Ferran Setè
i un cop recuperada la seva llibertat
va peregrinar dalt de cavall a l'ermita de Sant Madí
tal com havia promès
des del seu forn de Sant Cugat
fins a l'ermita
tocant un sac de jamecs i un tamborino
i repartint dolços durant una bona part del trajecte
aquesta peregrinació es va anar repetint
fins l'any 1935
que ja no es va poder fer més
per la inseguretat dels camins de muntanya
de gotar la guerra
a causa d'aquesta guerra
va haver de marxar de Sant Cugat
i es va establir a Gràcia
on va obrir un altre forn
des d'on va continuar
complint la seva prometença
visitant cada any
l'ermita de Sant Madí
en Josep Vidal
va existir realment
havia nascut a Barcelona
prop de Santa Maria del Mar
i després se'n va anar a viure
a Sant Cugat del Vallès
entre 1821 i 1825
va ser soldat realista
per assegurar l'absolutisme del rei Ferran VII
i després va obrir un altre forn a Gràcia
concretament a la cantonada del carrer Gran
amb el carrer de Sant Marc
on avui en dia hi ha un restaurant McDonald's
i una mica més tard va prometre que si es guaria d'una malaltia
aniria en rumiatge cada any
a l'ermita de Sant Madí
el dia de la seva festa
el que no està massa clar
és que si va estar a la presó
o si no hi va estar
però sí que realment sabem que era forner
i tenia aquest forn allà
al carrer Gran de Gràcia
aquesta prometença del forner de Gràcia
ha originat una de les festes més arraigades
aquesta vila
coneguda sobretot per les tones de carmels i llaminadures
que es llancen al públic
des de cavalls, carruatges, carrosses i camions
al matí s'organitza una desfilada de les colles
per al barri de Gràcia
i comença el rumiatge cap a l'ermita de Sant Madí
passant primer pel cementiri de Sant Genís dels Agudells
i fent una ofrena floral a la tomba de Josep Vidal
i quan s'arriba a l'ermita
es celebra una missa solemnment en honor del Sant
a l'Explanada del Miracle
aquesta missa és concelebrada
pel rector de la parròquia de Sant Cugat del Vallès
i el rector conciliari de les colles de Sant Madí
després de la missa
es col·loquen les llaçades commemoratives
a les banderes de les colles assistents
i es reparteixen unes medalletes
on hi penja una imatge del sant
una fava i un llacet amb la bandera catalana
a la tarda, quan les colles tornen a Gràcia
es fa la gran desfilada
amb el llançament de tonelades de carmels i dolços
que tots els petits i els grans també esperen
a Sant Just hi va haver una època
deu fer uns 60-65 anys
que la gent també anava a Sant Madí
amb peregrinació el dia de la seva festa
alguns potser hi haurien anar caminant
llavors es caminava molt
però molts altres hi anaven amb autocar
en Parets Cerdà
el 3 de març
organitzava un autocar
per portar la gent de Sant Just a Sant Madí
els que sou santjustencs
d'arrel lleugera
no deveu pas saber qui era en Parets Cerdà
en Parets Cerdà
era l'encarregat de la fabriqueta
una fàbrica de teixits que hi havia al carrer Badó
i suposo que quan es va jubilar
es va convertir en el representant d'una agència de viatges
que es deia Viatges Montessol
que treballava amb la companyia d'autocars Molist
aquesta companyia d'autocars encara existeix
i es dedicava a organitzar viatges
per exemple els viatges que feia l'Orfeó
el Cor i excursions
l'excursió de les caramelles
l'excursió que organitzava el mercat
i a més a més organitzava el que llavors es deien sortides
anar a la mort del porc
a la calçotada
al mercat del ram a Vic
llavors Sant Just era un poble de gent senzilla
i quasi ningú tenia cotxe
i aquestes sortides d'en Parets Cerdà
tenien força adeptes
també organitzava l'anada a Sant Madí
la meva àvia
que no anava mai enlloc
sempre hi anava
i després de passar tot el dia fora de casa
tornava amb aquella medalleta de la fava
que a mi m'agradava tant
jo sempre la volia acompanyar
però el meu pare deia que tenia d'anar a l'escola
i que quan Sant Madí fos un dia de festa
ja m'hi deixaria anar
de fet jo no hi vaig anar mai
tot era molt diferent llavors
aquesta tradició s'ha perdut al nostre poble
però encara hi ha un record d'altres dues romaries
que sortien de Sant Just i anaven a altres dues ermites de la serra de Collserola
el mes d'abril us en parlaré amb més detall
i com que ara no m'escoltareu fins passat Setmana Santa
us desitjo a tots una profitosa quaresma
una benviscuda Setmana Santa
i un joiós diumenge de Pasqua
i ja sabeu
si ens voleu tornar a escoltar aquí a Ràdio d'Esvern
tornaran a emetre el programa Veus de la Parròquia
el dissabte a dos quarts d'onze del migdia
Ràdio d'Esvern
Ara bé
un programa per a arqueòlegs de la música moderna