Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
En tots vosaltres, Veus de la parròquia,
amb l'espai Paraula Viscuda,
és presentat per Lluís Segura i jo mateixa, Montserrat Giró.
En aquest espai tenim a nosaltres una persona convidada.
Avui forma part de la conversa
una persona coneguda i estimada per nosaltres
i també per les persones que ens escolteu.
Ella és Núria Jiménez.
hoertes. Salutacions, Núria.
Molt agraïts que estiguis amb nosaltres.
Moltes gràcies.
Perquè segur que ens faràs moltes aportacions.
la Núria és una persona molt relacionada a Sant Just d'Esvern,
molt activa, molt voluntariosa, professionalment és pedagoga.
També ha col·laborat amb l'estament de Sant Just,
la Núria Jiménez, regidora, és impulsora de grups de l'Ajovac,
de grups de formació d'infants i de famílies
i un promesa amb la parròquia de Sant Just d'Esvern.
Segur que ens deixem coses, no, Núria?
també Impulses Nostradona
i sobretot Càritas Diocesana
des de la parròquia de Sant Just, com ens deixem coses,
però aniran sortint segurament al llarg del programa d'avui.
Bé, llegim l'Evangeli com és costum.
Em permet que us doni les gràcies per convidar-me.
Com que no tinc experiència, no sé quan haig de parlar i quan no.
L'Evangeli de Sant Marc, capítol 16, diu
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena,
Maria, la mare de Jaume i Salomé,
van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús.
El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol.
Es deien entre elles,
qui ens farà rodolar la pedra d'entrada al sepulcre?
I llavors van alçar els ulls i s'adonaren que la pedra ja havia estat apartada.
Era una pedra realment molt grossa.
Van entrar al sepulcre i veien assegut, a la dreta, un jove blanc vestit de blanc.
I s'esglaiaren.
Ell els diu, no us espanteu, vosaltres busqueu Jesús de Nazaret, el crucificat.
Ha ressuscitat, no és aquí.
Mireu el lloc on l'havien posat.
Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea.
Allà el veureu tal com us va dir.
Elles sortiren del sepulcre i van fugir plenes d'esglai i tremoloses.
I no diguin res a ningú perquè tenien por.
Aquest és el tema de la conversa d'avui, aquest evangeli,
que el grup de nostra dona està treballant i la Núria ens els posarà.
Doncs sí, mira, el que és important durant aquest any
és que com que ens heu convidat a participar,
doncs nosaltres que estem, que cada mes fem un estudi d'evangeli,
doncs vam triar els textos de marc en els quals surten dones,
moltes sense nom,
que és una intenció que tenia el mateix evangelista.
Però n'hi ha algunes que en tenen, eh?
perquè també són, en el moment que va ser escrit aquest evangeli,
doncs, que això ja feia bastants anys que havia mort Jesús,
doncs, hi havia dones que hi eren conegudes pel seu nom.
Entre elles, doncs, Maria i les que estaven amb ella,
perquè eren bastantes, no?
Maria Magdalena,
la mare de Jaume i Joan,
i Maria Clefas,
que era, doncs, la dona d'un eminent, diríem,
de la religió, diguem, jueva, no?
Vull dir que, aleshores,
algunes tenien un renom ja dintre la comunitat,
però l'evangelista va tenir una intenció.
Va posar textos en dones sense nom.
I això ja ho ha anat radiant per aquí,
ja hi han participat altres companyes.
Aleshores, aquest text, justament,
és bonic per tancar el cicle d'aquest curs
perquè és el de la resurrecció.
és sorprenent, també.
És sorprenent, perquè, d'alguna manera,
parla, doncs, de...
A veure, el text de la resurrecció
i que citi a Maria Magdalena
ho fan tots els evangelistes.
Però aquí, justament,
queda...
És sorprenent, perquè acaba dient
que se'n van i tenien molt,
i que no van dir res a ningú.
Però aquí, clar,
nosaltres no estaríem aquí
si no haguéssim sentit res a ningú.
Aleshores, hem d'entendre
que, clar, els evangelistes van succeint,
són informacions que són recollides
de les comunitats.
Aquí, si voleu que desvostem una miqueta el text,
doncs, senzillament,
es veu una cosa molt cultural
que es feien i que, normalment,
la feien les dones,
doncs, que era un gi al cos dels difunts.
Elles no van anar a veure un Jesús ressuscitat,
van anar a veure un mort,
i no el van trobar.
Aleshores, fins i tot,
si no haguessin tingut
un gran efecte per ell
i molt d'estimar,
no hi haguessin anat,
perquè haguessin pensat
que ningú ens podrà treure
aquella pedra que tanca al sepulcre,
però hi van anar.
Confiaven que ho resoldrien.
És una característica de les dones.
Ser resolutives,
diguem, la intuïció,
doncs, anar buscant solucions als problemes.
Aleshores, clar, es van trobar
que estava ja remoguda aquesta pedra
i, clar, es van endinsar,
però van veure allà dintre
un personatge que, d'alguna manera,
és molt simbòlic, no?
Sempre, en tots els textos bíblics,
doncs, els personatges vestits de blanc
o els àngels,
són com els porten veus, no?
Perençidors.
Sí, exacte.
I, d'alguna manera, doncs,
els hi pregunta, no?
Primer, no us espanteu,
perquè aquí no hi és,
només hi ha el llançor de mortallà,
eh?
I aquí busqueu, no?
El crucificat.
Vull dir que, realment,
com a crucificat,
hauria d'estar aquí, aquí, a tet, no?
I no hi és, no?
Ha ressuscitat.
Els hi dona aquest missatge.
Eh?
I mireu el lloc on l'havien posat
i no hi és, eh?
aneu a dir als deixebles
i a Pere,
eh?
Doncs,
que ell
us anirà al davant
a Galilea.
Per nosaltres,
els cristians,
Galilea té un significat simbòlic,
també, eh?
que és el camí que hem de fer, eh?
Cap on hem d'anar.
I aleshores,
doncs,
ell és,
bueno,
qui diu que és un...
Marc és així,
molt escuet,
no posa gaires floritures
en els seus textos
i diu,
mortes de bo,
bueno,
se'n van anar, no?
I no van dir res a ningú.
És molt sorprenent
en aquest text,
perquè, clar,
això, doncs,
no va ser així.
Segur que ho van dir
i després veiem
en alguns altres evangelistes
que ja hi afegeixen més,
que segur que això ocorria,
perquè, clar,
hi van haver-hi altres testimonis.
Van haver-hi l'aparició de Jesús
a dos deixebles,
eh?
Que tampoc ens diuen el nom,
que això no surt a Marc,
però surt, diríem,
doncs,
a veure,
al Lluc,
no?
Sí.
Bé,
de totes maneres,
també,
al Lluc també surt
que Pere ho va anar a comprovar.
O sigui,
eh?
I tampoc s'ho va creure.
A les dones,
no a les...
Corrent, a més a més,
corrent cap al seu gust.
Exacte.
Fa gràcia.
Però d'alguna manera
és que és veritat,
les dones no podien testimoniar
davant d'un...
d'un tribunal ni res,
vull dir,
les seves paraules no tenien cap valor,
per tant,
doncs,
no se les van creure,
evidentment.
Però bé,
es van quedar també
molt sorpresos,
no?
De manera que no els va canviar
gaire l'actitud.
Es van quedar reunits
i espantats
amb la por
i d'alguna manera
va haver-hi
fins que Jesús
es va presentar.
Això ho van reatar
en altres evangelistes
allà on estaven reunits,
no?
Per tant,
és interessant
aquest text
perquè,
d'alguna manera,
ens deixa
la porta
molt oberta
perquè nosaltres
veiem
què pretenia
aquest evangelista
quan deia això.
perquè si mirem
els textos anteriors
es veu molt
que té una intenció
de dir
quin és el camí
del veritable deixeble,
que no s'ha d'aturar,
que ha de mirar endavant
i ha de tenir el referent
perquè l'Evangeli de Marc
justament comença així,
que és contundent.
Comença l'Evangeli de Jesús
al Messias,
fill de Déu.
Així,
d'escuent
i de clar.
tot això,
en principi,
clar,
nosaltres
doncs hem de
ens hem de referir
una mica
els evangelis
doncs no són cronològics
però sí que hi ha
documents
que d'alguna manera
els situen mínimament,
no?
I veiem
que què va passar
abans
que apareguessin
aquests escriptors,
diguem,
aquests evangelistes,
no?
Doncs hi havia Pau.
Pau era
un perseguidor
de Jesús.
Als anys
33-34
allà anava
a per tots
els que volguessin
defensar Jesús.
Ell era jueu
i d'alguna manera
doncs
va participar
en el martiri
d'Esteve,
vull dir que
però li va passar
una cosa
que no sé ben bé
què
però va
tenir
una
caiguda del cavall
expliquen
que vol representar
qualsevol cosa
que ens pot passar
quan baixem
del burro
que diem nosaltres,
no?
i aleshores
diuen
les cròniques
que se'n van
al desert
per reflexionar,
per pensar,
a veure,
què faig jo
que
ara ho veig
d'una altra manera,
no?
I aleshores,
esclar,
quan va tornar
al desert
no se'l creien
els jueus,
ja li coneixien
ben bé
la seva manera
de fer,
no?
no se'l creien
o sigui que
d'alguna manera
Pau va haver de marxar
una mica
cap a les altres comunitats
que eren més,
diríem,
d'altres cultures
més gregues,
no?
i diríem
va haver d'anar
a buscar altres comunitats
perquè això ja havia
corregut
i de fet
de Jesús
ja se'n sabia,
no?
I aleshores,
doncs,
escriure els evangelis
és posterior
però hi ha
moltíssimes cartes
de Pau
en el que surten
els noms
de les persones
que formaven les comunitats
entre les quals
hi havia
moltes dones
i aleshores,
doncs,
d'alguna manera
després es va reconstruir
en una mica
tot això
Marc,
sembla ser que
doncs,
ell ho va escriure
molt escuetament
sense posar-hi
guarniments
i els altres
van anar posant
alguns detalls
que també els recollien
de les veus,
no?
Van ser escrits
amb èpoques diferents,
no?
Amb èpoques diferents,
sí.
Sí,
perquè
Pau
va
va
morir
cap a l'any 70
que més o menys
és l'època
que Marc
va escriure
el seu evangeli
i ell,
doncs,
va estar molts anys
diríem,
doncs,
explicant qui era Jesús
i construint comunitats.
Exacte.
Construint comunitats.
La teologia cristiana
es basa molt
en Sant Pau.
Sí.
És constructor d'aquesta...
Però, clar,
s'adaptava molt
als que tenien al davant
perquè venien
de cultures
molt diferents.
Heu de pensar
que primer
tenien molts problemes
les comunitats
perquè, clar,
els que venien
de la religió jueva
tenien el tema
de la circuncisió.
Què hem de fer amb aquests?
Poden ser dels nostres o no?
Perquè
s'han de circuncidar
tots o no?
Aleshores,
doncs,
això es va fer
amb un concili
a Jerusalem
cap a l'any 49-50
per dir no.
Això no és obligatori.
Els que vulguin
ho facin
i els que no,
no,
però això no és definitiu.
No té a veure...
O sigui,
Jesús va dir
jo no treure res
de la llei
de Moisés
però la va interpretar
d'una altra manera.
O sigui,
que aleshores,
doncs,
d'alguna manera,
clar,
hi havia coses
que són secundàries,
que són molt culturals,
no?
I després sí
que es va fer
un concili
ja cap a l'any 325
molt més tard,
no?
Nicea.
Que és el de Nicea,
sí.
Que aquest dia
va ser acceptat
per totes les esglésies
en el tema
de la Cristologia,
o sigui,
com a Crístia,
Jesús,
doncs,
com a fill de Déu,
no?
Això una mica
ens dona un panorama
perquè també,
diguem,
nosaltres el que fem
en el grup
també és de dir
no podem llegir
els textos
parlant de tot
d'una forma
com el que està escrit
és el que va,
no?
Hem de contextualitzar-los
i també per nosaltres,
perquè si no,
si som seguidores
o d'exemples de Jesús,
doncs,
estem en aquest segle,
eh?
les coses rellevants
són les que valen,
les altres
són culturals,
no?
Llavors hem de,
per entendre-ho,
també hi ha una part
molt simbòlica
que és la que també
la intuïció
ens ajuda a interpretar.
Vull dir que...
Bé,
penso que
ens ajuda
a interpretar
col·lectivament,
però
la interpretació
ha de ser
individual
per poder,
doncs,
veure
què em diu a mi.
Sí,
hi ha una part individual,
però hi ha d'haver
una part comunitària.
Sí,
però
per poder
jo,
si jo interpreto
i el reflexione,
l'actitud
ha de ser
la meva
per arribar a ser
en grup
o al revés,
pot arribar
primer en grup
o després
i després
individual
o al revés,
perquè
la...
Fícstat,
ens parla
de la resurrecció,
llavors
el parlar-nos
de la resurrecció
és
aquest camí
que tots
hem d'emprendre
i hem de
treballar
per arribar
a la resurrecció.
Evidentment,
tens tota la raó
en el sentit
que els canvis
són personals,
però
d'alguna manera
som comunitat,
hem de ser comunitat
per poder viure,
diríem,
el seguiment
de Jesús.
Aleshores,
doncs,
petites comunitats,
no es tracta
d'una cosa,
una gran estructura
ni una gran complicació,
sinó,
d'alguna manera,
compartir
aquesta vivència
i aquest desig
de canvi personal,
també.
Sí.
Que ens ajudarà
a transformar-nos,
no?
Vull dir,
i a transformar
la nostra realitat,
però, clar,
hi ha d'haver
un treball personal,
això està segur.
Sí.
Està segur.
Vull dir,
jo penso que
a part d'aquest
missatge
o aquesta vivència
forta
que les dones
es troben
amb Jesús ressuscitat,
també,
quan ells diuen,
elles sortiran,
sortiran del sepulcle
i van fugir,
plenes d'esglai
i tremoloses,
no diran res a ningú
perquè tenien por.
Penso que també
és una actitud
que, de vegades,
o sigui,
en un primer moment
les dones
també,
o sigui,
la tenim,
aquesta actitud
de...
I Marc
ho fa,
ho veu,
això,
no?
Després,
elles ja agafen,
diguéssim,
s'empoderen
i ja agafen
una altra manera
d'actuar,
no?
I actuen,
podríem dir,
actuant,
no?
Però a mi,
aquesta...
aquesta...
aquesta trobada
que elles fan
i que després,
quan surten,
la trobo tan humana
i tan...
Fins i tot
s'ha fet també
una mica de...
d'acudit,
no?
Que Jesús
volia que se sapigués
que ell havia ressuscitat
i per això
va dir a les dones
no digueu ningú
perquè
segurament
elles ja s'encarregarien
d'escampar-ho.
Bueno,
jo diria que ell
no va dir
que no digui res a ningú,
eh?
No, no.
Sinó que
els...
A veure,
els deixemples
estaven morts de por,
ni es movien
ni tancats.
Això que quedi clar
vol dir que de por
en tenia tothom.
Però fixem-nos
en una cosa,
o sigui,
elles van desobeir
una cosa
que no havien desobeït ells
perquè Jesús
va ser crucificat
per mandar
en Romà
i del Sanedrí.
O sigui,
són dues entitats,
diríem,
jurídicament,
que tenien el poder,
no?
Per fer-ho.
I vol dir que
elles es van atrevir
a saltar-se,
això, eh?
I això
no vol dir que no tinguessin por,
clar que tenien por,
però què va fer?
Doncs mira,
que la por no ens paralitzi,
no?
se'n van anar al final
i van dir,
doncs hem d'anar a dir-ho,
no?
Aleshores,
Pere també es va atrevir
i va córrer
i va anar,
però va tornar
i va dir,
bueno,
aquí això no ho entenc,
no?
Doncs,
perquè van continuar igual,
que això sí que consta,
no?
En els fets dels apòstols,
doncs que,
que de fet,
doncs no es movien,
estaven tancats,
fins i tot arriba Tomàs
i tampoc sol creu
i també ell diu,
què dieu?
Jo fins que el toqui
no m'ho creuré.
Vull dir que
tenien molta por,
com és molt lògic.
I després penso que
el que ens parlen
els altres evangelistes,
doncs és això que
elles ho anuncien
i aquí
penso que
és d'un gran valor,
no?
Un gran valor
que no sempre
se li ha donat
la importància que té,
perquè s'ha,
aquesta,
s'ha relegat,
no?
o sigui,
per part de,
diríem,
de l'Església,
que és patriarcal,
doncs això
s'ha,
no se li ha donat
el valor que té,
quan són les primeres
deixebles
que anuncien
que Jesús
ha ressuscitat.
sí,
sempre això queda
com una miqueta,
no?
Sí,
clar,
no.
Diuen,
és que
el paper,
no,
no,
no hi volen veure,
el paper que té,
que té la dona,
que,
i que l'Evangeli
queda molt clar
com
les diferents dones
tenen uns missatges
que ens,
que aporten
molta claretat,
no?
Jo, per mi,
avui en dia,
ja,
ja,
per sort,
ja,
qui,
d'alguna manera,
ja,
va posant-hi
atenció
i intenció
amb la teologia
feminista
que es diu.
Per què?
Perquè s'utilitza
un mètode
que està basat,
diríem,
en d'entrada,
rellegir.
A veure,
d'entrada,
no és,
no és una paraula de Déu
per entendre'ns,
eh?
O sigui,
hem de saber
llegir-ho,
contextualitar-ho bé
i partir
de fer-nos preguntes.
I això
és una gran aportació
a l'Església
i per sort
aquest papa
això ja
ja ho ha descobert,
va amb molta cautela,
però, en fi,
hi ha molta documentació.
Perquè les dones,
si una cosa fan
avui en dia
i fa temps,
és escriure.
Perquè,
com que a vegades
no tenen la veu
amb altres mitjans,
no la tenen
els altars,
no la tenen,
diríem,
doncs,
en aquest sentit,
per d'alguna manera
proclamar
el que és
la vida relacionada
amb els textos bíblics,
eh?
Que és el que serien
les homilies,
eh?
Doncs,
el que fan
és escriure.
I hi ha quantitat
de coses escrites,
però això no vol dir
que tothom
li escligeixi.
Eh?
Ara,
per sort,
hi ha també
els mitjans,
diríem,
de comunicació,
doncs,
hi ha els vídeos,
els Facebook,
els Instagrams,
el que vulguem,
allà,
doncs,
ja surten més coses,
no?
I hi ha les entrevistes
i tot plegat,
no?
Però,
d'alguna manera,
és una cosa
que trobo
que hauríem
de considerar
una mica en sèrio
a les comunitats,
a les parròquies,
per dir-ho així,
eh?
Perquè,
d'alguna manera,
alguna vegada
que s'ha fet
una homilia compartida,
homes i dones,
eh?
La cosa
ha donat molt de si,
perquè va molt més
vinculat a la vida.
És més rica,
és més rica
perquè hi ha l'opinió
del conjunt
de la comunitat.
Clar.
I es pot treure molt més.
Núria,
per acabar,
o sigui,
per tu,
quina seria
allò que vols comunicar?
El que acabes de dir
o hi ha altres coses
que voldries posar
de relleu
per tancar
la missió?
Bé,
jo puc parlar
de la pròpia experiència.
El que em fa créixer molt
és la participació
en un grup de revisió
de vida,
perquè sempre,
doncs,
vinculant la vida
a l'Evangeli,
i després
convidaria
les persones
que vulguin
de participar
en estudis d'Evangeli,
però així,
més compartits,
no és
que se'ns torni
a repetir
el mateix,
és d'anar
més a fons
i d'alguna manera
permetre'ns
també
de discernir
a partir dels símbols,
a partir dels contextos,
d'alguna manera,
perquè això és el que
ens fa créixer,
perquè vivim
en aquest segle
i no
fa 21 segles.
Núria,
t'agraïm molt
que hagis vingut
aquí a nosaltres,
que ens has aportat,
i no només a nosaltres,
sinó a tots els oïdors
i oïdores,
doncs,
una visió
més àmplia
i plena
d'esperança.
Jo us agraeixo
en nom del grup
en el que participo,
que ja som unes guantes,
que fem camí juntes,
i és el grup
nostra dona,
que està obert,
i pot venir qui vulgui,
i les dones,
doncs,
ens trobem
dues vegades al mes,
aquí a la parròquia,
i les dones,
doncs,
això és una invitació.
També agraïm
a Ràdio d'Esvern
a tot l'equip,
el Carles,
l'Enric,
la Núria,
la Mariona
i els convidats
que venen
al nostre espai
i tots els col·laboradors.
Avui acaba
la temporada
23-24.
Els espais informatius
i històries de la parròquia,
altres programes
com Finistre,
Justícia i Pau,
La Paraula Viscuda,
etcètera,
etcètera,
tenen uns dies
de vacances,
diguéssim.
Al setembre
en tornarem a parlar
i tornarem a estar
amb vosaltres.
Aquest programa
es repetirà
el dissabte
vinent
a dos quarts de dotze.
Moltes gràcies,
uïdors,
i fins a la propera.
Bon estiu.
Molt bon estiu.
Fleda de joia,
pau i harmonia.
Bon estiu per tothom.
Gràcies.
Gràcies.
A l'escoltes ràdio d'Esbert,
sintonitzes ràdio d'Esbert,
la ràdio de Sant Just,
98.1,
ràdio d'Esbert,
99.1,
99.1,
un ràdio d'Esbert,
99.1,
99.1,
perquè
Smooth Jazz Club
Sous-titrage Société Radio-Canada