98.1
Comencem el nou programa de Veus de la Parròquia.
Avui els toca la secció de l'entitat Justícia i Pau,
que recordem, aquesta temporada estan dedicant els programes
a parlar de la salut mental.
Cada convidat que ve una vegada aproximada més al mes
tracta la salut mental en diferents perspectives,
en diferents àmbits.
Avui el convidat és el mossèn Xavier Sobrevia.
Els obrim els micròfons.
Hola, mossèn, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Vinga, el capítol d'avui, com es titula?
Doncs em sembla interessant relacionar la salut mental
amb aspectes relacionats amb la espiritualitat i amb la religió.
Molt bé.
I en aquest sentit, doncs, bueno,
potser també per la meva formació de l'àmbit de la salut,
com a metge, doncs també crec que és molt interessant
i molt important, vull dir,
a veure els estudis, què diuen els estudis sobre aquesta relació.
I a partir d'aquí, doncs, bueno, d'entrada,
em pot sorprendre, perquè a vegades el tema religiós i espiritual
queda una mica en la nostra societat deixat de costat.
potser s'està recuperant una mica, almenys en alguns àmbits, no?
I, sobretot, doncs, veure com dintre de l'àmbit de la salut
i amb estudis quantitatius, és a dir, fent estudis amb persones concretes
i a vegades amb mostres importants,
doncs, bueno, com s'està això estudiant, avaluant
i veure si hi ha una relació, doncs, beneficiosa o negativa
en alguns aspectes de la salut.
I especialment també en els aspectes de salut mental.
Clar.
És a dir, perquè sí que pots dir,
hi ha relacions amb menys situacions,
per exemple, de certes malalties.
Sí.
Hi ha un estudi a Harvard de fa pocs anys
amb un número molt important d'enfermeres,
crec que eren unes 15.000 durant més de 10 anys,
fent un seguiment,
i com establia menys,
alguns tipus de càncer eren menys
en les persones que tenien pràctiques religioses,
si fos d'una religió o d'una altra, eh?
I també menys malaltia cardiovascular
i algunes malalties de tipus molt físic, diguem-ne,
associades a que aquestes persones, doncs,
tenien una certa vivència religiosa.
Aquí és un aspecte molt interessant
perquè això depèn dels estudis,
la mostra i com ho preguntes i qui ho preguntes.
És a dir, a Espanya, si fas estudis preguntant
o buscant diferències entre població catòlica i no catòlica,
a vegades en robes poques.
Si tu agafes població catòlica practicant
a població catòlica no practicant
o a no practicants o no creients,
llavors sí que són significatius.
És a dir, el factor, moltes vegades, en aquest cas diferencial,
en el nostre àmbit,
potser en altres Estats Units o altres llocs,
això s'ha d'avaluar a cadascú.
Clar, cada territori deu ser diferent.
I perquè, per exemple, això,
hi ha llocs on això, on si un és catòlic és practicant.
En canvi, qui trobes que la gran,
immensa majoria de gent que s'autodefineix com a catòlica
no és practicant.
Llavors, clar, el pes que té això,
també en la gent que contesta
i en agafar, fer els grups i comparar un grup amb un altre grup, no?
Llavors, això són dades a tenir molt en compte.
És a dir, s'han de fer estudis, doncs,
intentant fer grups comparatius
perquè realment no sortien uns resultats esbiaixats
i, en certa manera, defectuosos
perquè no s'han tingut en compte
a quines poblacions estava realment fent la pregunta
i el que poden contestar.
Però són estudis fets per què té a veure
a la salut més aviat física
o en aspectes de salut mental?
Hi ha molts estudis que parlen de l'ansietat i la depressió.
És a dir, per tant, entrem ara una mica més.
Hi ha aspectes que pot ser inclús més sorprenents
en aspectes de malalties més físiques, diguem-ne.
Doncs mira, com la gent que és practicant,
doncs té menys nivells de colesterol
i resulta que té menys ictus
i resulta que té...
Doncs, bueno, trobes relacions aquestes.
Però el més clàssic és més en aspectes
que fan referència a aspectes de la salut mental,
com són el tema de la depressió
o és el tema de l'ansietat, no?
Llavors veiem això,
una menor gravetat en la depressió
i també una menor incidència de depressió
en persones, doncs, que tenen aquest, diguem-ne,
aquesta pràctica, diguem-ne, espiritual o religiosa, no?
Concretament, jo he mirat una revisió
i parlava de 100 estudis publicats
abans de l'any 2000.
Doncs en 93 es confirmava l'associació
entre menys depressió en la gent més religiosa
i en 34 es trobaven que la relativitat
doncs no estava associatada al revés,
amb més depressió.
La proporció és molt diferent, no?
En aquest sentit, llavors, dius,
bueno, s'han de veure, com jo deia,
podem haver-hi motius que interfereixin
en alguns d'aquests resultats,
però la dada jo penso que és molt significativa, no?
També el que una persona, doncs, amb més espiritualitat,
doncs, té una... supera més ràpidament la depressió
que la gent que no té aquesta espiritualitat.
Llavors, dius, això també, ja sense entrar en els mecanismes, no?
Sí.
Però els més religiosos es recuperaven abans
de la gent que es qualificava, doncs, així mateix,
com a menys religiosa, no?
O també una relació entre el nivell de pràctica religiosa
i la menor incidència de depressió i transsons psiquiàtrics,
que abans una mica us mentava el tema de la pràctica religiosa
com un factor molt a tenir en compte també
a l'hora de fer aquest tipus d'avaluacions.
Però sobretot en el tema de la depressió i l'ansietat, no?
Exacte.
Ara anava a comentar alguna mica el tema de l'ansietat, no?
Sí.
De 76 estudis realitzats abans de l'any 2000,
doncs, 35 hi ha aquesta associació.
Menys ansietat en la gent que ara és més religiosa.
En 24 no se'n troba.
També, és a dir, en 24 estudis d'aquests, dius,
doncs, no podem dir ni una cosa ni l'altra.
No afectaria especialment una cosa o l'altra.
I en 10 es troben que hi ha més ansietat en persones religioses,
que van ser sobretot en estudis que es van fer més al llarg del temps,
diguem-ne, no?
Un i que més transversals, no?
Bé, un altre aspecte de relació amb l'ansietat és això.
En gent més religiosa, doncs, aquí és també interessant.
Gent molt religiosa i gent molt poc religiosa
tenen menys ansietat davant de la mort.
I la gent intermitja...
Sí, ostres.
...en té més.
Que potser seria el gran gruix, no?, de persones.
Exacte.
dius, però també, a vegades, veus, cal fer un triple sectorització
per veure realment, doncs, això.
O sigui que potser els extrems més oposats relacionats amb el tema de la religió...
Sí, potser el que és superpassota, i això ni pensa ni li afecta,
el que és molt religiós i té una esperança, una transcendència,
en què hi ha algú, que això, mira, et fa viure també la mort,
doncs, sense tanta ansietat perquè dius, no m'acabo del tot, diguem-ne, no?
I gent així que pot estar més intermitja,
doncs, que és la que potser, amb els seus dubtes o amb la seva situació,
doncs, té una mica més d'ansietat davant del fet de la mort, no?
Déu-n'hi-do.
La religió, ja que parlem de salut mental,
ha ajudat en alguns casos, es té constància,
no sé si en alguns estudis o vostè, perquè ho coneix,
que la religió hagi ajudat en algun moment en el llarg
d'alguna malaltia mental a superar?
Bé, en certa manera, quan parlem de depressió és una malaltia mental
i estem dient, doncs, sí, és a dir, hi ha una recuperació més ràpida.
És a dir, havent-hi aquest factor, diguem-ne,
a part que es prengui, doncs, la serotonina
o es prengui els medicaments que correspongui, doncs, fer, no?
Però això també ajuda a aquesta més ràpida, diguem-ne,
recuperació d'aquesta situació.
Un altre aspecte relacionat amb això és el tema de...
que, per exemple, això, en alguns estudis dient
la influència en tenir menys ansietat,
doncs, és equiparable,
siguis un practicant en religions orientals
o religions occidentals.
És a dir, aquest aspecte, també, almenys en alguns estudis,
doncs, dius, seria com bastant indiferent.
Pot servir un estil de plantejament religiós
o un altre estil de plantejament religiós.
I un altre aspecte que té molt a veure
amb la malaltia mental és el tema de la taxa de suïcidis.
D'acord.
I llavors, aquí també, doncs, veiem que
hi ha un recull de 68 estudis
en els quals 57 es troben menors tasses de suïcidi
entre els més religiosos.
I en 9 no troben relació.
I en 2 troben que hi ha resultats mixtes,
que podria ser que sí o que no.
D'acord.
Aquí sí que hi ha com un...
Molts estudis en aquest sentit de dir,
sí, és un factor que protegeix, en certa manera, no?
Quantes vegades potser hem escoltat a persones properes
que amb una mica així mig en confidència
t'han dit, mira, si jo no cregués
em vés tirat al tren.
I jo, això, bueno, doncs no t'ho diuen cada dia.
No, no.
Però trobes gent que et diu,
si jo no tingués aquesta esperança, aquest suport,
doncs segurament em vés tirat al mig, no?
Per tant, és una cosa que després,
amb les dades també d'estudis,
doncs veus que això, en certa manera,
també queda, diguem-ne, confirmant, no?
Llavors, sí que a vegades jo trobo a faltar una mica
que dintre de l'àmbit més sanitari o mèdic
parlem molt poc de Déu.
Sense que tinguem que imposar res,
però sí que potser a vegades,
igual que dius, què pesa vostè,
quina altura fa, no sé, té tres fills,
d'estar casat o no estar casat,
no sé, fas una mica la història clínica,
vull dir, a la seva vida,
compte-ho amb Déu, vostè,
però o creu, no creu,
és a dir, perquè és un recurs
que penso que moltes vegades...
Que potser s'hauria de tenir en compte
a l'hora de proposar recursos o solucions.
Exacte, és a dir,
té aquest recurs,
potser l'hem d'activar una mica,
i hem d'afavorir que això pugui ser un suport
que veiem que té repercussió amb els estudis,
i no deixar-ho ignorat, no?
Dius, home,
ara, pensa,
mira, tinc una malaltia,
hauries de prendre aquestes tres medicines
per aquesta malaltia,
potser si em prens una quarta
resulta que aniria molt bé,
també es reforçaria,
i aquest és un tema que, lamentablement,
moltes vegades,
no entra en l'equació,
és a dir, no entra,
jo penso, ni en l'esquema de molts metges,
entra potser més,
a veure, no sé,
el tema de l'empatia,
el tema psicològic,
i que té el seu pes, no?
Però moltes vegades dius,
escolta, si aquella persona seria bo
que valoressis si creu en Déu,
i si creu, potser es pot treballar una mica,
perquè això el pot ajudar
a tenir un recurs,
que si no, doncs l'estaria deixant d'utilitzar.
Seria com un recurs complementari, no?
Exacte, un recurs més,
potser en alguns ajudarà una mica,
altres ajudaria potser molt,
perquè a vegades, doncs,
pot tenir també molta repercussió.
Veus, hi ha gent que s'ha apropat a la fe
i que li ha canviat molt la vida,
llavors dius,
igual que, a veure,
exactament amb aquest tema,
el tema de la religiositat
o l'espiritualitat,
preparant una mica la conversa d'avui,
ho compararia també com una medicina, no?
Sí.
Que no la mateixa medicina
va bé per tots els malalts d'aquella malaltia,
és a dir, hi ha gent que,
per la hipertensió,
doncs li correspon prendre un medicament,
doncs, que rebaixi més
la freqüència cardíaca,
i una altra, doncs,
que li relaxi més la musculatura de les artèries.
Sí.
I tal.
Una altra, que, doncs,
al cor, doncs,
hi hagi alguna substància,
doncs, que quedi més bloquejada
perquè no d'allò.
I hi ha gent que li va bé uns,
i hi ha gent que ve a els altres,
i hi ha gent que potser
en pren dos o tres,
a l'hora perquè cap d'ells
després sigui massa potent
i doni efectes secundaris,
és a dir,
dius,
segons la persona,
acabes,
no li dones el mateix antipertensiu a tothom,
sinó, i inclús algú...
A vegades s'han de fer provatures, també, no?
Sí, i a algú li pot anar malament
a alguna persona,
i a altres no els hi va superbé.
Llavors, dius,
aquí també,
com la vivència de l'espiritualitat
i la religió,
és important que nosaltres també
ho sapiguem,
adequar la persona,
eh?
I dius,
bueno,
doncs,
no tot el...
el que es pugui fer
anirà bé per tothom al 100%.
Doncs això també cal tenir en compte,
perquè un pot dir,
jo li he fet això,
i resulta que se m'ha posat
la persona molt ansiosa.
I jo,
bueno,
potser,
sí,
doncs,
això és una cosa que potser
no hem de dir,
no hem de fer,
en l'àmbit,
així,
de donar aquest suport,
no?
Religiós.
I altres,
doncs,
que dius,
doncs,
sí,
doncs,
va superbé.
Doncs,
bueno,
també tenir aquesta capacitat,
que igual que amb altres tractaments,
doncs,
també per acabar de valorar
el que realment sí que eficaç.
Sí,
hi ha potser algunes famílies,
no?,
en cas que hi hagi alguna malaltia mental,
no?,
també pot ser que hi ha busquis centres
o hospitals o llocs on tractar-se,
potser més afins,
no?,
a,
no sé,
suposo,
a,
bueno,
a oferir aquesta opció,
doncs,
bueno,
de religiositat,
o...
Home,
la gent que hi ha,
diguem-ne,
inclús abans de tenir una malaltia mental,
doncs,
és religiosa,
per dir-ho d'alguna manera,
clar,
li anirà molt bé
si en aquell centre sanitari,
doncs,
hi ha missa,
i potser pot anar a missa,
o pot anar a resar un rato a la capella,
que si no n'hi ha,
o que si no ho té,
doncs,
home,
segur que pot ser una possibilitat,
doncs,
molt positiva per aquella persona,
no?
Bé,
a la persona afectada
i,
de fet,
també,
bueno,
als familiars més propers,
no?,
que a vegades també són persones
que ho necessiten.
Sí,
perquè,
bé,
quan hi ha una malaltia
en un membre de la família,
en certa manera,
tota la família queda afectada,
eh?
I en algunes malalties,
doncs,
potser és una cosa relativament simple
i afecta poc,
però moltes altres malalties
o un tema de salut mental,
doncs,
afecta bastant a tota la família,
no?,
i hi ha una preocupació intensa,
llavors dius,
també el que els familiars
puguin tenir aquest recurs
i es visqui amb normalitat,
no?,
perquè a vegades,
jo sí que em trobo com amb vergonya,
a vegades,
de manifestar,
doncs,
o de preguntar inclús si hi ha un capellà a l'hospital
i què poden pensar
i a vegades hi ha com una barreja de vergonya
i de mal sentit del pudor,
en certa manera,
de la intimitat,
de no mostrar segons quines coses,
del que puguin dir,
etcètera,
en el nostre sobretot entorn,
en altres països potser és diferent,
no?,
i sí que,
clar,
són coses que a vegades podrien
alleujar molt el patiment,
o sigui,
del malaló,
o sigui,
doncs,
ara com deien,
de la família,
no?,
també aquí cal veure
com es viu bé
aquest sentit religiós,
perquè si es viu un sentit massa màgic
i massa de que Déu,
doncs,
bueno,
clar,
que ho cura tot,
no?,
sí,
o dius,
clar,
saps que Déu pot tot,
però per l'altre costat,
jo l'he demanat moltes vegades
i d'on fa cas,
i clar,
aquí dius,
entrem també a vegades
en un terreny una mica,
doncs,
de terres que es mouen
i en certa manera
de trontollar,
no?,
és a dir,
Déu no és una màquina de cafè,
que tu poses en allà
50 o 70 cèntims
i sortirà un cafè,
doncs,
la cosa és més complexa,
a vegades posant dos cèntims
ja et surt el cafè,
i a vegades
has posat en allà,
doncs,
30 euros
i no surt el cafè,
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir,
hi ha una lògica
que moltes vegades
tenim elements
que ens inviten
a actuar
o a resar
d'una manera,
però que no tens
una certesa
que puguis dir,
no, no,
no,
mira,
Déu se'ns escapa
en certa manera
com si fos un gas
moltes vegades
i que no ho podem controlar,
no?,
llavors,
doncs,
sí que aquí cal
tenir aquesta maduresa,
no?,
a vegades per poder,
segons com viure
també aquest àmbit
de la malaltia
i de malalties greus
amb el tema també
de les creences religioses,
no?,
a mi m'ajudava
un sacerdot
que treballava
a un hospital
que,
això,
un hospital de nens
i pertanyen pares
molt angoixats
i que viuen
allà,
doncs,
bueno,
això,
és a Sant Joan de Déu
aquí a Esplugues,
no?,
Sant Joan de Déu
aquí a Esplugues,
doncs,
neixen uns 3.000 nens
cada any,
Déu-n'hi-do,
però en moren uns 300
cada any,
o sigui,
cada dia està morint
una persona,
un pacient,
no tots seran nens,
però en certa manera,
dius,
si un pensa,
ostres,
és important,
no?,
i llavors,
clar,
com fer front a això,
no?,
i moltes vegades
no tens un per què,
per què Déu ha permès això,
per què m'ha tocat tant a mi,
i com això,
a vegades,
un es pot donar certes respostes,
no dir que no n'hi hagi cap,
però a vegades no en trobes,
eh?,
i recordo,
doncs,
un religiós que treballa allà,
que em deia,
bueno,
davant dels pares,
dius,
i dit amb molt de carinyo,
però dius,
bueno,
i per què a tu no pot passar això,
en certa manera,
dius,
per què a mi,
o per què no em pot passar a mi,
no?,
sabem que això passa,
que tens aquí un veí que,
doncs,
potser ha perdut un fill,
doncs,
amb una malaltia,
i ho vius,
doncs,
home,
en pena,
però en certa manera,
sense que trontoll,
ni la teva fe,
llavors,
quan et toca,
com això també saber-ho,
encaixar,
valorar i elaborar,
que no dic que sigui fàcil,
ni molt bé,
però en certa manera,
doncs,
com també això,
anar-ho encaixant,
i com el tenir una esperança,
en què tot no s'acaba,
amb un Déu,
en el cas nostre,
Jesucrist,
que s'ha fet home,
doncs,
que ens parla,
doncs,
d'una vida eterna,
i ens parla,
doncs,
un més enllà,
doncs,
això et dona un consol,
i et dona una esperança,
perquè,
igual que hem començat el programa,
no parlant de com l'espiritualitat
o religiositat pot ajudar
en el tema de les malalties mentals,
clar,
en aquest cas,
també,
quan passen aquestes desgràcies,
no?,
com la mort d'algú,
un ésser proper,
clar,
com perilla,
no?,
també,
és a dir,
com perilla aquesta,
la fe i,
no?,
tot això.
Sí,
sí,
és a dir,
molta gent viu una vivència religiosa,
i jo diria que,
doncs,
relativament,
doncs,
no sé,
no m'agrada dir superficial,
però pobre,
podríem anar pobres,
no?,
en certa manera,
eh?,
i que,
clar,
davant d'una situació com aquesta,
doncs,
et crea un terratrèmol,
vull dir,
i és normal que el creï,
eh?,
vull dir,
que d'una hora no direm,
no,
no passa res,
no,
és a dir,
vull dir,
és,
el que no seríem humans
és si això no ens fes trontollar,
i per tant també ser molt comprensius,
davant de la,
que això,
on pugui a vegades,
doncs,
això,
enfadar-se,
revelar-se,
inclús a vegades,
doncs,
insultar Déu,
no?,
en certa manera,
i hi ha moments en què,
doncs,
bueno,
que,
dius,
eh?,
intentarem,
doncs,
reconduir això,
però també,
bueno,
entre dintre d'una situació que,
és això,
quan més pobres la fe també,
moltes vegades,
menys entens a Déu,
sí,
clar,
i més t'enfades amb Déu,
eh?,
Jesús,
perquè és important,
no?,
justícia i pau,
en tots aquests capítols de,
de la salut mental,
no?,
dedicar-li un en el tema de,
de,
bueno,
lligar-ho d'alguna forma
amb el tema de la religió.
Bé,
és important,
cada un,
i el total de les intervencions
que fins ara han tingut,
des de les diferents persones
que integuen el grup
que necessitaran just.
Sí.
El tema de la religió
i de les espiritualitats
és evident,
que fonar part de,
de,
de la pròpia vida,
de les persones,
i de les valoracions que fem,
i de les interrogants
que ens plantegem
a la lliure de l'existència.
I, evidentment,
el tema aquest de la salut
intervé també
d'una manera important,
també,
la religió
i la fe
que puguin tenir
les persones.
És evident
que en els casos
que el mossèn
ha estat
anomenant,
hi ha persones
que afirmen
i que és evident
que la religió
les ha ajudat
a superar,
o en tot cas,
aguantar
el dolor
i el malestar
de les malalties,
inclús de la mental.
segurament
la força
de la fe
surt
de l'interior
de les persones
i
és important
creure
que la persona
en certa manera
en el món
som
som osses
del planeta,
és a dir,
estem,
estem
però
marxarem.
i que
aquesta
visió
del món
és transcendental,
nosaltres
estem de pas
i tot el que ens ajuda
a creure
una miqueta
d'on venim
i on anem
i a la fe
de creure
en un Déu
que d'alguna manera
és un Déu
de tipus
universal
que ha creat
totes les formes
de vida
que tenim
i que vivim,
segurament
ell
pot influir
i influeix
amb la nostra
forma d'actuar
després
al reconèixer
la realitat
en què vivim.
Aquí a Justícia i Pau
estem responent
a la feina
que ens va encarregar
l'associació
de malalt mental
del Vall d'Llobregat
i també és important
que nosaltres
fem una referència
en el manifest
que farem finalment
i que l'enviarem
a les associacions
que també
el punt aquest
de la religió
i de l'espiritualitat
hi capi
també
perquè té lloc
indiscutiblement
té lloc
i serà bo
que també
se'n parli
estem molt
satisfets
de tots els escris
que s'han fet
fins ara
i també
hem de remarcar
una certa qualitat
en el contingut
de tots ells
ara ens en queden
tres
que també
penso que valdrà la pena
que
juntament
amb la teva intervenció
puguem
exposar-ho
en mesos
vinents
clar
molt bé
mossèn
jo no sé si vol afegir
sí
jo penso que
així
bueno
una mica
com
anar recapitulant
el que hem anat comentant
per un costat
es pot dir
això
que
els principals
estudis
doncs
nombrosos estudis
doncs
mostren aquesta
demostren
que l'espiritualitat
és un factor protector
per
per aquests temes
psicològics
i pels trastorns afectius
l'ansietat
la depressió
per una millor recuperació
inclús per aspectes
a vegades psicòtics
o addiccions
i també
la reducció
de la tassa
de suïcidis
i llavors
això em sembla
que és una dada
objectiva
i molt a tenir en compte
que
també
m'hauria completat
és a dir
a vegades parlem
i jo he anat barrejant
una mica
o complementant
la paraula espiritualitat
i religió
sí
en certa manera
el dir les dues
estem distingint una mica
és a dir
una
dintre de l'espiritualitat
on es planteja
el tema
del sentit de la vida
el tema
de per què estem aquí
el tema
d'on venim
el tema
d'on anem
donant una resposta
si volem
més filosòfica
antropològica
aquestes mateixes preguntes
i altres
potser d'aspectes
també més morals
de com ens hem de portar
ens ho aporten
les religions
llavors pot haver-hi
alguna cosa
amb espiritualitat
no religiosa
i jo diria que
és molt natural
que un es pregunti
pel sentit de la vida
sense ser de cap religió
inclús definint-se com a ateu
vull dir que
però bueno
no deixa d'haver-hi
un sentit espiritual
en aquestes dimensions
i també
una certa obertura
que no només
som un cos
que s'enterra
sinó que existeix
un ànima
o un esperit
que segueix existint
després de la mort física
en el cas de la religió
ens afegirien
diguem-ne
no només aquesta creença
en una transcendència
més enllà de la mort física
i que existeix
diguem-ne l'ànima
que és immortal
sinó que a més
hem rebut
unes pistes
de les respostes
a aquestes preguntes
és a dir
una revelació
de Déu
a través del profeta
Mahoma
els musulmans
i altres profetes
que només tenen Mahoma
això en jueu
es posa a través
de tota la història
del poble d'Israel
els profetes
i a través
de la seva història
que han anat fent
els cristians
doncs
recollint
doncs
també la tradició
jueva
fins a Jesús
i després
sobretot
el fet
que Déu es revela
que és l'única religió
que té aquesta potència
diguem-ne
que Déu mateix
es fa home
no
és a dir
no és un home
especialment savi
sinó que és Déu
amb nosaltres
i això
també afegeix
un plus
diguem-ne
però
dintre de les fracetives
religioses
doncs
et trobes més
que no només hi ha hagut
aquest plantejament
i aquest intent
de resposta
sinó també
una certa revelació
de dir-te
el camí va per aquí
i això també et dona
si tenim fe
una confiança
que t'ajuda
a dir
no només és el que jo penso
o el que jo he pogut llegir
sinó també
aquest Déu
que s'apropa
i ens dona
doncs aquestes certeses
que no entenem
al 100%
també
siguem
diguem-ne
doncs
així doncs
complerts
però
sí que et dona
unes respostes
com bastant més
complertes
que si no tinguessis
doncs aquesta
comunicació
per part de Déu
que ha volgut
fer arribar
els homes
i això
també t'obre
si hi ha un cel
si hi ha
unes situacions
de purgatori
si hi ha
el que en diem
l'infern
en certa manera
totes aquestes situacions
diguem-ne
que ara
al futur
doncs dius
et situa
un coneixement
que si no
no tindríem
molt bé
ho hem de deixar
en aquest punt
perquè ja
ha arribat el moment
si tens un minut
en unes conclusions
que
diguem-ne
així resumint-ho tot
l'espiritualitat
i la religió
són fonaments
que són complexes
punt número 1
influeixen molts factors
punt número 2
tant la religió
com l'espiritualitat
semblen que aporten
doncs més beneficis psíquics
que perjudicis
a la salut mental
i trobem que
una gran majoria
d'estudis
ens mostren
els efectes beneficiosos
que aquests poden tenir
que a vegades
no sabem molt bé
el motiu
que això pugui influir
també s'ha de reconèixer
és dir que cal
estudiar-ho una mica més
i finalment
caldria
doncs que
en la psiquiatria
i en la psicologia
especialment
doncs la religiositat
i l'espiritualitat
també es tinguessin
més en compte
molt bé
doncs
ara sí
gràcies per la
seva participació
mossèn
gràcies a tu
en aquest espai
de veus de la parròquia
ho deixem en aquest punt
gràcies també
a Jesús Castro
per assistir
i res
ens tornem a saludar
la propera
que vagi bé
bona tarda
adeu
gràcies
el Keive
de la
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més,
ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor en bici.
Dona't d'alta ara a ambbici.cat
La portaria
Because you know I'm all about that bass, About that bass, no trouble.
I'm all about that bass, About that bass No trouble
I'm all about that bass, About that bass No trouble
I'm all about that bass, About that bass
Yeah, it's pretty clear
round