logo

Veus Parròquia

Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc... Informació sobre activitats de la parròquia dels Sants Just i Pastor. Notícies d’església, fe i actualitat, etc...

Transcribed podcasts: 449
Time transcribed: 9d 13h 57m 21s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques

Summary:

## Context i presentació del programa **Paraula Viscuda** és un espai de reflexió religiosa emès a **Ràdio Desvern** dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per **Montserrat Giro Selma** amb la participació de **Dolors Cardona Pera**, es continua el cicle dedicat a **20 dones de l’Antic Testament**, centrant-se avui en la figura de **Rebeca**. Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu *Dones en l’Església*, *Sembra Veu* i grup *Nostra Dona* de la parròquia) i situen la reflexió en clau de **lectura bíblica amb sensibilitat feminista**. --- ## Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat ### Què és el *Gènesi*? • El *Gènesi* és presentat com un **llibre del Pentateuc** que parla dels **orígens**: la prehistòria de la humanitat i el **naixement del poble d’Israel**. • Es distingeixen dues grans parts: • Una primera secció més *mítica/simbòlica* (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics. • Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a **l’origen del poble escollit** i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.). ### Patriarcat i matriarcats bíblics • El context és **patriarcal**: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament. • Tot i això, les ponents remarquen que **les dones sempre hi són presents** en la història de la humanitat i de la fe: • De manera **activa, agosarada, desinteressada i de servei**. • Amb **tasques de responsabilitat** en el desenvolupament del missatge de Déu. • Es diferencia entre: • *Patriarcat*: estructura on el poder formal recau en els homes. • *Matriarques*: dones com **Sara, Rebeca, Raquel i Lia**, que tenen un **paper decisiu en la descendència del pacte diví**. • S’assenyala que ja hi havia **antics cultes matriarcals religiosos** abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la **mare o deessa**. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– **demostren una gran força i influència**. --- ## Recordatori de Sara i Agar com a precedents ### Sara, mare del poble • **Sara** queda com la **mare del poble d’Israel**, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una **descendència nombrosa**. • El programa subratlla que: • Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó **origen també de la història dels creients cristians**. • Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una **mare en la fe**, i volen tenir el seu mateix **esperit obert i confiat** al camí de Déu. ### Agar, mirada feminista • Des d’una lectura feminista, **Agar** és destacada com **l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència**. • Agar es converteix en una mena de **teòloga**: • Pren consciència del que ha succeït. • **Dóna nom a Déu** («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel. • Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut. • Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del *Gènesi* introdueix **Rebeca**. --- ## Qui és Rebeca dins el Gènesi? ### Identitat i lloc en la genealogia • **Rebeca** és presentada com un **personatge clau de l’Antic Testament**, tot i que sovint ha quedat **poc visibilitzada**. • El *Gènesi* la descriu així: • Filla d’**Abetuel** i germana de **Laban**, del mateix **clan familiar que Abram** havia deixat en escoltar la crida de Déu. • Esdevé **esposa d’Isaac**, fill d’Abram. • És **mare d’Esaú i Jacob**, els dos bessons que marcaran dues nacions. • A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada **entre dues grans figures**: • D’una banda, **Abram i Sara**, iniciadors de l’aliança. • De l’altra, el seu propi fill **Jacob**, pare de les tribus d’Israel. • Per això, sovint és vista només com **un esglaó** en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, **la seva acció és decisiva**. --- ## El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni ### L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent • Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del **clan escollit per Déu**. • **Manda el seu servent de màxima confiança** perquè torni al seu antic clan i **busqui esposa per a Isaac**: • No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles. • Vol mantenir el **llinatge vinculat a la promesa de Déu** dins el mateix clan. • El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb **un pou**, un lloc de trobada molt simbòlic: • El tema de **l’aigua i el pou** apareix sovint a la Bíblia com a espai de **vida, convivència i trobada** (*Agar*, la *samaritana*, etc.). ### La trobada al pou i la veu de Rebeca • Rebeca hi apareix com una **noia jove, valenta, espavilada i bonica** que ha anat a buscar aigua. • El servent queda impressionat pel seu **tarannà actiu i decidit** i li demana que el presenti a la seva família. • Un fragment clau del *Gènesi* remarca el **dret de paraula de Rebeca**: > «Cridem la noia i demanem el seu parer». • Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però **ella respon de seguida que sí**. Això mostra la seva **llibertat interior i capacitat de decisió** sobre un punt que li canviarà la vida. ### Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac • La família la beneeix amb unes paraules solemnes: > «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades». • En arribar a **Canaan**, Isaac **la instal·la a la tenda on havia viscut Sara** i la pren per esposa: • Col·locar-la a la tenda de Sara és un **gest simbòlic d’una gran força**. • Mostra que Rebeca **hereta el lloc d’honor de Sara** i és acollida com a **nova matriarca estimada pel poble**. • Després de la mort d’Abram, **Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble** dins l’aliança amb Déu. --- ## Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob ### L’oracle sobre els dos pobles • Rebeca queda embarassada de **bessons**, cosa que el *Gènesi* carrega de fort simbolisme. • El text bíblic recull l’**oracle del Senyor** sobre el seu ventre: > «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit». • Això anticipa que **Esaú**, el primogènit, acabarà **servint Jacob**, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat. ### El naixement i la primogenitura • El relat subratlla el significat teològic del naixement: • El primer en sortir és **Esaú**, descrit com **roig i pelut com un mantell**. • Tot seguit surt **Jacob**, **agafat al taló d’Esaú**, imatge de lluita i rivalitat des del naixement. • L’episodi de la **primogenitura venuda per un plat de llenties** és presentat com un primer gran moment de conflicte: • Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob. • Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si **li ven els drets de primogenitura**. • Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu **dret d’hereu**. • D’aquí neix l’expressió popular **«vendre la primogenitura per un plat de llenties»** com a imatge de **perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant**. ### Preferències i tensions familiars • El programa remarca la **dinàmica afectiva complexa** dins la família: • **Isaac simpatitza amb Esaú**, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan. • **Rebeca s’estima més Jacob**, sensible, dolç i d’un altre tarannà. • Aquesta **preferència materna** genera **rivalitat** i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob. --- ## El gran gir: la benedicció robada ### Isaac envelleix i prepara la benedicció • Amb la vellesa, **Isaac queda cec** i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de **beneir el seu hereu** per transmetre-li la continuïtat del llinatge. • En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una **manipulació** sinó com **resposta a una crida interior de Déu**: • Ella també se sap **cridada**. • Coneix bé el caràcter dels dos fills i **discernirà** qui és més adequat per encarar el futur del poble. ### L’engany dissenyat per Rebeca • Rebeca trama una estratègia perquè **la benedicció recaigui en Jacob**, en sintonia amb l’oracle que havia rebut: • Sap que **Esaú és pelut** i que **Isaac està cec**, de manera que confia en el tacte del pare. • Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, **Isaac cregui que és Esaú**. • Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, **beneirà Jacob com a primogènit**, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú: • Un cop feta la benedicció, **no es pot desfer**, i aquest gest consagra Jacob com a **hereu del projecte de Déu** per al poble. ### Conseqüències: ruptura i exili de Jacob • Quan Esaú descobreix l’engany, se sent **traït profundament**. A partir d’aquí s’enceta una **cadena de ressentiments i enganys**. • Davant el perill, **Isaac envia Jacob lluny** i s’obre una nova etapa del relat bíblic: • Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram. • Allà es trobarà amb **Lia i Raquel**, dones que seran també protagonistes del Gènesi. • El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a **dona forta que discerneix el camí de l’aliança**, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu. --- ## La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat ### Configurant el llinatge d’Israel • La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat **cerca el seu Déu o els seus déus**. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel **manté una línia de fidelitat a un Déu únic**. • Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va **teixint el seu camí de fe**: • Es procura que l’hereu (**Jacob**) busqui esposa **dins el clan** d’Abram. • Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien **diluit o desviat** el projecte religiós del clan. • El **teixit del llinatge** es fa així pas a pas, amb una barreja de **lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina**. ### Envelliment i final de Rebeca • Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica: • És enterrada a la **cova de Macpela**, juntament amb **Abram, Sara i Isaac**. • Aquest lloc és vist com una **penyora de les promeses de Déu sobre la terra** que donarà al seu poble. • Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a **dona forta i decidida**, que fa gairebé 4.000 anys va **obrir-se pas en un món dur i difícil**, mentre **Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre** enmig de la història. --- ## Tancament: connexió amb el Nadal i la migració ### Advent i naixement de Jesús • En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el **temps litúrgic present**: • Són al **tercer diumenge d’Advent**, a les portes de **Nadal**. • Nadal és presentat com el **naixement de l’infant Jesús**, el Fill que Déu dona a la humanitat. • Es destaca la **humilitat** i **vulnerabilitat** d’aquest naixement: • Neix en una **cova**, fora de casa, en context de precarietat. • Els pares de Jesús **han d’emigrar**, de manera que la **migració** apareix ja unida des del principi a la seva vida. ### Actualització del missatge • Les ponents subratllen que la **vida dels pobles** està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una **resonància actual** del relat bíblic. • El programa es tanca amb un **agraïment a l’audiència** i al tècnic **Carles**, i amb una salutació final: • **«Bon Nadal, Bon i Sant Nadal»**, tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent. --- ## Nota sobre el fragment final • A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un **tall d’un altre programa esportiu radiofònic** (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre: • El discurs del **president del Barça, Joan Laporta**, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme». • Qüestions econòmiques del club i **campanya electoral implícita**. • Modificacions del reglament del **fair play** de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça. • Aquest fragment **no forma part del programa religiós inicial**, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.

Tags:

['Paraula Viscuda', 'Ràdio Desvern', 'Antic Testament', 'Gènesi', 'Rebeca', 'Sara', 'Agar', 'Isaac', 'Jacob', 'Esaú', 'matriarques', 'patriarcat', 'fe bíblica', 'descendència', 'primogenitura', 'Macpela', 'Advent', 'Nadal', 'Jesús', 'migració', 'Barça', 'Joan Laporta', 'fair play financer', 'La Lliga']