Música Música
Bona tarda a totes les persones que ens esteu escoltant. Bona tarda des de Ràdio d'Esvern. Avui, dimecres, 17 de desembre, tornem a estar amb vosaltres en l'espai Paraula Viscuda.
Estem amb vosaltres, dones que formem part del col·lectiu de dones en l'església, també del Sembla Veu i del grup Nostra Dona de la Parròquia de Sant Just d'Esvern. Avui hi participem la Dolors Cardona Pera. Gràcies per ser-hi. Gràcies a vosaltres. I jo mateixa, Montserrat Giroselma. Dolors, benvinguda. Ai, moltes gràcies, Montse.
Continuem, Dolors? Sí, i tant. Tens moltes coses explicant-se. I tant. Vosaltres sabeu que des de Nostra Dona estem explicant 20 dones de l'Antic Testament, veritat, Montserrat? I tant, sí, sí. Llavors, és un llibre que per poder desenvolupar la persona que vull arribar, que és Rebeca, hi ha hagut de... diversos conceptes, on els he hagut de preparar una mica...
perquè no domino molt els temes i em va bé una mica situar-me, sempre m'he de situar. Llavors, per exemple, la primera paraula que volia tenir més clara és què és el Gènesi. Gènesi és un llibre que forma part de la Bíblia en l'apartat del Pentateuc. Llavors, què diu el Gènesi? El Gènesi ens està parlant dels orígens, la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d'Israel.
Si nosaltres agafem la Bíblia i mirem el Gènesi, hi ha una primera part en què Déu comença a parlar quan crea Adán i Eva, quan mor a Caín i Abel, quan, per exemple, hi ha el diluvi de Noé...
Però és com una, no una fantasia, és una cosa de mitologia, com si diguéssim, que altres pobles d'aquell moment, si nosaltres busquem algun escrit o pobles d'aquell moment que vam poder escriure la història una miqueta, ja ens parlen també d'un diluvi. Però l'apartat que nosaltres volem seria l'apartat en què considera el naixement del poble d'Israel.
Exacte, és en aquest punt que a nosaltres ens interessa parlar perquè en aquest llibre de les 20 dones comença així ens parlant d'Eva. Exacte, de Rebeca, que avui volem agafar el personatge de Rebeca. Per això he necessitat anar a aquestes fonts d'informació. Sí.
Llavors, per exemple, sabem que el poble d'Israel fa 4.000 anys estava sota la denominació, a l'època de Moïsès, sota la denominació de l'esclavatge d'Egipte. Era un poble esclau. Llavors, això que ens porta? Això ens porta que Moïsès rep una sèrie de missatges del Déu i allibera el poble.
arriben a alliberar-se i els diferents clans, els diferents tribus, per dir-ho d'una manera, o clans de poble, fan un pelegrinatge de 40 anys a través del desert, amb alts i baixos, amb pors i inseguretats, de què menjarem, què ens passarà, renuncien a vegades una mica al Déu, quan Moïset se'n va a la muntanya, bé, tot ja més o menys ja ho sabem, no?
Llavors arriba un moment en què ens hem de situar també que és un poble, ja és un poble patriarcal. És a dir, fa 4.000 anys, això ens hem de situar abans de Cris, el poble és patriarcal, és la veu de l'home, però a darrere també hi havia dones.
I nosaltres, com que hem agafat aquest llibre de les 20 dones de l'Antic Testament, a mi m'agradaria resaltar que les dones sempre han estat presents a la història de la humanitat, en les comunitats de fe i de manera activa, agosarada, desinteressada i de servei. Quasi sempre han desenvolupat tasques de responsabilitat en el missatge de Déu.
ara estic parlant molt en general, les dones en la Bíblia són símbols en situacions produïdes dins el patriarcat. Llavors, deixeu-me dir una altra cosa que també ho considero molt important. Estem parlant de patriarcat, però nosaltres també sabem, i surt moltes vegades, que l'altre dia ja va sortir amb Sara i Agar, la paraula...
Matriarca. Són dones matriarca. La nostra Rebeca ho serà. Llavors, què vol dir aquesta paraula matriarcal? Matriarcal no vol dir que és una societat on les dones tenen poder, com ho entendríem ara, per canviar lleis i per canviar coses. Té un altre concepte, sinó que s'utilitza per parlar de matriarques, com Sara, Rebeca, Raquel, Lia, les que van tenir un paper important i influent en la descendència del pacte diví.
Déu pacta amb un poble, i aquest poble es diu Israel. Doncs elles, dintre d'aquesta comunitat d'Israel, van tenir un paper important en aquest pacte divin. I de l'existència d'un antic... Eh, parlem de matriarcat com si sortés com una floreta. No, no. Ja hi havia un matriarcat religiós, abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, eh?,
on es venerava la figura de la mare, la deessa, abans que el patriarcat oficial d'Israel, on les figures femenines, tot i estar en un context de patriarcat, aquestes dones matriarcals demostren una gran força i influència en la història i en la religió.
I aquí situaríem... Començaríem resituant Sara, que vam parlar l'altre dia. I Sara...
Sara quedarà, doncs, per la història d'Israel com la mare del poble, la que ha vinculat les promeses de Déu a Abram i ha infantat el fill que iniciarà d'aquella descendència nombrosa. O sigui, d'aquesta descendència nombrosa a la qual Déu es manifestarà i conduirà perquè sigui signe de seu enmig del món.
Sara, així, no és només l'origen de la història d'Israel, sinó també l'origen de la nostra història. La mare del poble d'Israel és la mare també dels qui hem cregut en aquest fill d'Israel, que es va dir Jesús i que, com ell i com ella, volem tenir l'esperit confiadament obert al camí de Déu.
També vam parlar d'Agar, des del punt de vista feminista, Agar és l'única dona que rep les paraules del missatge del Senyor en relació amb la descendència.
Agar es converteix en teòloga. Ella pren consciència del que va succeir. Quan diem Déu, ella li posa el nom el que veu. Amb això utilitza la capacitat com a persona del que l'Àngel li va parlar i li va donar aquesta experiència per ella que va viure aquesta experiència.
Llavors tenim aquí, una vegada tenim Sara i Agar, aquí tenim ja dintre del Gènesis ens parla de Rebeca. Qui és Rebeca exactament? Qui és? És un personatge important dintre de l'antic testament de la Bíblia.
Dintre del Gènesis ens la descriuen, però Rebeca era filla d'Abetuel, germana de Labán. Era del clan on Abram havia deixat aquell clan per anar a sentir la veu de Déu.
Era del mateix clan. Va ser l'esposa d'Isaac, que era el fill d'Abram, i la mare d'Isaú i Jacob. Això seria la línia general que ara anirem més cap endintre per explicar. Rebeca passarà força desapercebuda al ser considerada només un escaló de la cadena que portarà fins al naixement del poble escollit.
Clar, Rebeca es troba entre dos grans figures. Sobretot es troba amb la figura d'Abram i Sara i amb la figura del seu propi fill Jacob. Vull dir, tant Isaac com Rebeca és un esglaó, és un pas d'aquesta crida de Déu al poble que ha escollit. Perquè Isaac Dolors amb Rebeca quina relació té?
Isaac amb Rebeca té una relació d'esposa d'Isaac. Exacte. I curiosament, ara explicarem en detall...
Tot això ha sigut per situar-nos una miqueta, perquè la Bíblia té això. Ens hem d'anar situant paraules que tenen un significat diferent en un moment o en un altre i ara estem situats amb la figura de Rebeca. Què li va passar a Rebeca? Què va fer a Abraham quan es va veure que anava envellint, que es anava fent gran?
A Abram pacta, busca el seu servent de més confiança i li diu, ves al meu clan, ves a buscar l'esposa que ha de ser del meu fill. És a dir, ell volia que el seu clan fos el poble escollit, que fos l'aliança de Déu amb aquell grup. I llavors aquest servent, fidel, què fa? Doncs va, se'n va cap allà amb els seus camells o amb la seva, per poder trobar la dona d'Isaac.
I una cosa que sempre m'ha cridat molt l'atenció, el tema de l'aigua, és a dir, reposa en un pou on hi ha aigua, els que menys beuen aigua, però allà hi havia una noieta que havia anat a buscar aigua, el pou, com la samaritana, quasi bé com el tema de la samaritana. I com a gar, també. I com a gar. I com a gar, també. Vull dir, el tema del pou i l'aigua com a lloc de convivència, com a lloc de trobada, el trobem tant amb l'antic testament com amb el nou.
I Rebeca, que era atxerideta, parla, li parla. I a aquest servent li comença a agradar aquella noia, que és atxerida, que és valenta, que és bonica, és molt bonica també. I aquí tenim que aquest senyor li diu, aquest servent diu, on vius? Presenta'm la teva família. I va ser com va anar a la família de la noia.
Trobem un tros del Gènesis que diu...
Després de presentar-se a la família, hi ha un tros que diu, ells van dir, cridem la noia i demanem el seu parer. Fixeu-se, li van demanar el seu parer. Van cridar Rebeca i li van demanar, vols anar-te'n amb aquest home que era el missatger d'Abram?
Rebeca, amb la Dida i l'administrador d'Abram, amb els seus homes, i van beneir Rebeca amb aquestes paraules. Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades.
És a dir, ella va dir de seguida que sí, perquè li donaven l'opció de poder estar-se uns dies. I una mica allò decidia la vida de Rebeca. Però ella va dir, no, on vull anar? Cap a la casa d'Isaac. I allà, quan arriba Canant, Isaac la va instal·lar de seguida a la tenda on havia viscut Sara i la va prendre per esposa. Són símbols.
Penseu que Abram ja tenia un clan també de persones i veure que Isaac es casa amb Rebeca i Sara havia sigut molt estimada per aquest poble, doncs donar-li aquesta importància de col·locar-la a la seva tenda ja l'alçava. Era un acolliment molt important. Exacte, és un acolliment importantíssim.
Després ja veiem que Rebeca i Isaac ja van com a parella. Sí, Abraham va morir perquè era molt vellet i llavors són els que van dirigint el poble de Déu cap a aquesta aliança que Déu tenia amb ells i són els escollits en teoria pel Déu. Exacte. I Rebeca queda embarassada. Exacte.
Queda embarassada de bessons, eh? Dos bessonets que alguna vegada, quan érem petits, havíem estudiat una mica la història sagrada. I recordo que ens feia molta gràcia perquè era S1 i Jacob. Exacte. El més gran, el primer en sortir, va ser S1. I segons ens expliquen els llibres, Jacob va sortir agafant el poet del seu germà, eh?
Llavors, què diu l'oracle del Senyor explicant al futur què passa? Rebé que simpatitza amb el petit. Isaac simpatitza amb Esaú perquè és el més fort, és el que ha de portar més endavant el poble escollit.
I Rebeca escollés a un perquè era sensible, era dolç, era un altre tarannà. Llavors, això creia una rivalitat entre ells. La mare el protegia tant a Jacob...
Doncs hi ha una mica de preferència, no? I això, doncs, no sé. Però el Senyor els hi diu, els hi prediu una cosa, eh? El Gènesis diu, hi ha un anunciador, hi ha algú d'aquest poble que els hi diu, en nom de Déu, hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L'un serà més fort que l'altre i el més gran servirà al més petit.
És a dir, aquí ja preveu, abans del que seguirem explicant després, ja preveu que Esaú, que formarà un altre poble, serà al servei de Jacob.
Estarà al servei de Jacob. Diu que el naixement escenificarà aquest futur. Diu que el primer que va sortir era Roger, tot ell cobert com d'un mantell pelut, i li vam posar el nom de Saúl.
Tot seguit va sortir el seu germà, com deia la Dolors, agafat amb la mà el taló de Saúl, i li van posar el nom de Jacob. Això és el que ens diu el Gènesi. Exacte. Llavors, ja hem dit fa un moment que la vida de Rebeca i també d'Isaac serà ja tota ella un debat entre els dos fills.
Llavors, ells es van fent grans, ells van fent la seva vida. És segur que sava, menjava del que sava. Era fort, era atlètic, per dir-ho, mentre Rebeca prefereix a Xacob, que ja també ho hem dit.
I ben aviat apareixerà el primer significatiu episodi de la lluita. Exacte. Perquè segur torna de caçar amb molta gana, molta gana, i es troba a Jacob que està fent llenties i n'hi demana. I Jacob que...
Sembla que vagi per les seves intencions, li diu que li donarà si li ven els drets de la primogenatura. Exacte. Que ell passi a ser el gran. El gran, el que rep, doncs, aporta el poble d'Israel endavant. I llavors d'aquí aquesta frase que moltes vegades es diu ven la primogenatura per un plat de llenties. Llenties.
És una anècdota, però suposo que és per situar-nos que realment allà va haver-hi la picardia de la mare, també, perquè Rebeca era picarona. Però, clar, resulta que això no només ha de quedar en paraules dels dos germans, sinó que això s'ha de fer més oficial. Una benedicció. Hi ha d'haver una benedicció, exacte.
I aquí ja trobem com se les manega Rebeca perquè això el pare... Es pugui realitzar. Exacte, es ratifiqui, no?
Què va passar a Isaac? Isaac anava fent gran i va quedar sec. Llavors va haver-hi un moment que va dir, haig de beneir perquè jo em vaig fent gran i haig de donar el relleu al meu fill. Rebeca, que era una dona picarona, era una dona que... No és que manipuli, perquè jo vaig pensar, mentre llegia això vaig pensar, ostres, quina manipulació més gran. No, jo crec que és... Ella es va sentir cridada per Déu també.
D'alguna manera aquesta crida també la va sentir, perquè les dones sentien la crida de Déu també. I com que ella coneixia la forma de ser d'un i de l'altre, el camí que volia pel seu poble...
va veure que hi havia més seguretat, més capacitat, i ho veiem després, perquè Jacob té una trajectòria que té molta importància dintre de la vida. I tant, amb totes les tribus. En el moment decisiu de la benedicció d'Isaac, el que serà el seu hereu serà introduït per una infidelitat d'Esaú envers els seus pares. És a dir, aquest canvi...
Ell, pel seu compte, es casarà amb dues dones hitites. És a dir, hi ha un moment que Zahú no és benedit. Però espereu-vos-ho, perquè vull explicar una miqueta com ho fa, Rebeca. Clar, ja hem dit que Zahú era peludet, era tenir un aspecte físic diferent. Isaac està cec.
I ella, la Rebeca, li posa com una petita pell, pell de ve, molt fineta i no sé què, que semblava, quan l'Isaac, el tacte, es va pensar que era Esaú. I realment el veneix com a primogènic i que portarà el poble endavant el poble de Déu.
Quan arribes a un i es veu enganyat pel seu germà, però ja havia estat feta la benedicció, per tant ja no es podia canviar allò. Llavors ja comença un joc d'enganys, es comença una història una mica recambolesca, perquè clar, un també se sent traït i l'altre doncs ha fet el que creia que havia de fer. Isaac farà marxar Jacob i començarà una nova història.
que introduirà dues protagonistes, Lia i Raquel. Sí, doncs mireu, vull dir que quina història tan bonica, quina història... És que no hem d'oblidar que estem parlant de molts anys enrere d'una humanitat que diferents tendències buscaven el seu Déu, buscaven els seus Déus,
I això és important, però el poble d'Israel ja manté la seva línia. Rebeca sempre va vetllar pels interessos de Jacobs. Convençarà Isaac perquè envia Jacob cap a terra de l'origen del clan, és a dir, cap a terra d'Abram.
I per buscar-hi una dona i evitar que es casi amb una hitita com havia fet Isaú. És a dir, estava tot com molt marcat aquest camí. Havia de ser del clan inicial d'aquest... Bé, pensem això que com que és un patriarcat...
I, a més a més, amb aquesta visió de respondre a Déu i tenir perseverança sobre aquest Déu únic,
És la manera que ells tenen d'anar configurant aquest llinatge. Sí, sí, sí. És curiós com es va teixint, no? És com anar teixint un camí, no?
I per què, o sigui, confien en aquest Déu? Hi ha altres, com a dir la Dolors abans, hi ha altres també deeses, però ells, a través d'aquests missatges que van sentint també, que ho han vist pels àngels, doncs ells van...
les seves creences es van fent fortes i volen que hi hagi cap al poble pugui ser també aquest missatge sigui conegut i sigui sentit per tot el poble. Exacte. Bé, Rebeca es va fent gran...
Rebeca és una dona que serà enterrada a la cova de Magpela, al costat d'Abram, i Sara, Isaac i Rebeca està dintre d'aquesta cova, enterrada. Era un lloc també emblemàtic.
El lloc emblemàtic de Manpelà, que és com la penyora de les promeses de Déu sobre la terra, que donarà al seu poble, serà el final del trajecte de Rebeca. Una dona forta, decidida, que fa prop de 4.000 anys va cercar el seu camí i va obrir-se a pas en aquell món dur i difícil. No era fàcil, eh?
Un món dur i difícil en el qual Déu, com des de la distància, a poc a poc mostrava el seu rostre.
Acabem el nostre programa aquí, aquí amb la Dolors, que li donem les gràcies per tota la Dolors i en totes les persones del grup que també han contribuït amb aquestes explicacions que us hem anat donant. I el que volem, com que ja s'acosta, ja estem al tercer diumenge d'avent, doncs d'aquí pocs dies serà Nadal,
I és aquest Nadal que vol dir aquest naixement d'aquest infant Jesús, que és el que busquen i el que volen trobar i volen donar a la humanitat. Déu ens dona el seu fill a través d'un nen petit que neix en una cova. Fixeu-vos que els seus pares han d'emigrar d'allà on estaven i ell neix en una cova
Per tant, és la migració que es fa present ja a la Terra. I tant, i tant. Això és la vida dels pobles, també, eh? Sí. Per tant, ens donem les gràcies per haver-nos escoltat.
O sigui, moltes gràcies a tots i a totes. Moltes gràcies al Carles per la seva bona feina, que és el que fa arribar aquest programa a tots vosaltres. Bon Nadal. Bon Nadal. Bon Nadal. Bon i Sant Nadal. Adeu. Fins l'any que ve.
o adulteri, per orelles fines i cors oberts. Després d'un dia molt cansat, vols el xut de dopamina de gastar-te 10 euros en una camisa i comprant-me per 20 et sento que faig menys mal amb els meus vicis.
De milluns a divendres de 7 a 9 del vespre, tot costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. 5 minuts i les 8, moment per anar cap a Terrassa. Aquesta tarda el president del Barça i Dani Olmo han anat cap a la capital ballesana per inaugurar la seu d'una penya. Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Què diu el president del Barça?
Doncs el president del Barça ha acabat fent un discurs, i jo diria que prou llarguet, pràcticament 15 minuts, dels quals us he seleccionat dos moments. Ha parlat que ha tornat l'alegria al barcelonisme i que la institució és forta, perquè, entre altres coses, s'ha revertit la situació econòmica.
Hem passat èpoques complicades, sobretot a partir d'aquesta segona etapa de la meva presidència. Vam arribar a un moment molt delicat, molt complicat, que hem recuperat l'economia del club, hem recuperat l'ordre i el prestigi institucional. Això, que s'entengui, perquè no és tan fàcil en el món del futbol ser referència. I al Barça tornem a ser una referència.
Clarament, el president del Barça, igual que passa amb els precandidats, ja està en campanya electoral. L'únic que ens falta per saber és la data de les eleccions. Sí, sí, el seu discurs ha tingut molts tons, un dels quals a mi en algun moment m'ha semblat electoralista. El club ha de ser dels socis sempre, és una de les coses que ha dit. I després s'ha referit al tema recurrent de les últimes hores, aquestes crítiques que venen de Madrid del tema Negreira, i ara resposta al president dient que a Madrid s'estan sortint de mare. Ha retornat l'alegria al barcelonisme.
Això sembla ser que d'algun lloc estan no ho suporten. Nosaltres l'alegria ha retornat al barçaolisme i d'altres per desviar l'atenció de les seves mancances han de parlar només del Barça.
Doncs aquest és el resum del que ha estat aquest acte amb unes 100 persones presents en la inauguració d'aquesta nova seu de la penya barcelonista 1900 de Terrassa. Això més concretament és el barri de Can Aurell, amb el president Laporta, amb el seu col·laborador.
amb el jugador del primer equip, Dani Olmo, que sabem que és Terrasengui, que també s'ha dirigit breument a totes les persones que eren aquí, i et pots imaginar que aquí tothom ha absolutament entregat el que deia el president Joan Laporta. Tu tires. Damià, de seguida parlem de Fórmula 1. Fins ara.
Fins ara. I ja que estem en clau institucional, Laia, avui hem sabut la factura que el Barça ha passat a l'Eintracht pels desperfectes al Camp Nou del partit de Champions. Sí, finalment és una factura de 6.100 euros, és el que li ha costat al Barça restaurar els desperfectes dels aficionats alemanys, trencament de manpara, algun seient que van arrencar i pintades, enganxines i algun desperfecte més als lavabos.
Molt bé, això per una banda, 106.000 euros, jo diria que la Intrac no hauria de posar grans problemes a pagar-ho, però ja ho veurem. D'altra banda, avui la Lliga ha comunicat que ja...
matisos, novetats en el reglament del fair play, que arribat al cas podrien afavorir el Barça, que ja és casualitat. Ja és notícia, vols dir-ho? Sí, ja és notícia. A veure, hi ha de tot per això, eh? Hi ha 13 normes que canvien. Vols dir que no totes són bones notícies, eh?
i d'aquestes 13 us en diré les dues que afecten més directament al Barça una la diríem més positiva o la que es flexibilitza una mica més les normes que et permet inscriure a clubs accedits com és el cas del Barça si estàs accedit no pots inscriure a nous jugadors però hi ha una modificació que et permetria inscriure un jugador que tu vulguis renovar
per temporada. Tens una wildcard per fer servir amb un únic jugador sempre que el cost d'aquest jugador no superi el 8% del límit salarial del Barça. Fins ara no podia superar el 5,5% del límit salarial. Si fem calcos ràpids, ara mateix el límit salarial és de 351 milions, doncs amb aquest percentatge que hi havia abans, el 5,5, per exemple, Lewandowski no et cabria amb el sou que cobra ara. Amb un 8% sí que t'hi cabria.
per exemple. Igual s'ho posa molt enllà, però se suposa que si Lewandowski es queda serà amb un sou per sota del que tenia. I aquesta és l'altra modificació. És a dir, ara tu pots renovar un jugador molt a la baixa, saps que abans estava condicionat un percentatge... No. Doncs ara, si el jugador té més de 36 anys, jugador de camp, 38, si és de porter, et permeten que aquesta rebaixa sigui substancialment a la baixa...
Fins demà!