Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Aquesta seria, per mi, la missió d'aquest programa.
Molt bé, em sembla correcte, un bon enfoc.
Llavors, per començar, l'Església ja acull els LGTBI?
O hi ha un cert distanciament, un cert passar una mica de cantó, etcètera?
A veure, hi ha diferents situacions.
Hi ha algunes diòcesis, parròquies i escoles catòliques
que patrocinen vibrants ministeris per a les persones LGTBIQ+,
que les fan sentir acceptades en la que el capdavall és també la seva Església.
I a mesura que més catòlics s'obren a la seva orientació sexual
i se senten menys avergonyits per la manera que Déu els ha creat,
més famílies es veuen implicades.
I a mesura que més famílies s'impliquen,
més parròquies i escoles en reben la influència.
Tot això significa que hi ha un gran desig
que l'acollida s'obri més i més.
D'altra banda, també hi ha una altra influència,
petita però important,
que s'ha produït en les mateixes famílies dels bisbes i els sacerdots.
Perquè hi ha nebodes i nebots dels quals
que són més propensos avui dia a sortir de l'armari,
que fa uns anys.
Això permet als bisbes i sacerdots,
així com als germans i les germanes dels ordres religiosos,
considerar aquestes persones
no simplement com a categories o estereotips
o fins i tot com a categories teològiques
que tenen una sexualitat objectivament desordenada,
sinó com a persones, com a individus i com a membres d'una família.
Amb aquests passos cap a una major comprensió i amor,
l'Església avança.
Quins passes ha fet el papa amb això?
Aquí hi ha el papa francès,
que ha fet passes significatius
respecte al seu propi acostament
a les persones LGTBIQ.
Bé, jo a partir d'ara els diré...
LGTBIQ.
...a aquestes persones, no?,
de les quals estem parlant.
En primer lloc, el papa ha anomenat
molts cardenals,
arquebisbes i bisbes,
que són acollidors envers aquests catòlics,
aquests catòlics que tenen aquesta orientació.
Sí.
En segon lloc,
ha parlat en diversos llocs
amb entusiasme sobre la necessitat
d'acollir les persones,
aquestes persones,
a l'Església.
De fet, és el primer papa
que utilitza la paraula gai públicament,
ha escrit cartes incorretjadores
i té una frase
que jo ara, en aquest moment...
Bé, és el servei informatiu.
Bé, sortirà, sortirà, sortirà.
I per altra banda,
el papa considera
que la clau
és la cultura de la trobada,
que destaca sovint
arribar a conèixer les persones
com a amigues
amb les seves alegries i esperances
i penes i angoixes,
com diu el Consell Vaticà II
en el vell document
Gaudium et Spes.
En efecte,
els goig i les esperances,
les tristeses i les angoixes
de totes les persones
diu l'Església en aquest document,
són els goig i les esperances
i les tristeses i les angoixes
dels seguidors de Crist.
Per què?
Perquè res genuïnament humà
deixa de suscitar
un ressò en els seus cors.
En altres paraules,
l'Església està a prop
de totes les persones.
Hem trobat, eh?
El servei de documentació
ha trobat les paraules...
Has trobat les paraules
del Papa.
El Papa
que deia que
en el viatge que va fer el Papa
des de Brasil
de retorn a Roma
per a la jornada mundial
de la joventut
fa tres anys
aproximadament,
a preguntes
en aquest sentit
dels periodistes,
el Papa
va pronunciar
una de les seves frases
més cèl·lebres,
que diu
si una persona és gai,
busca el Senyor
i té bona voluntat,
qui sóc jo
per jutjar-la?
És a dir,
no ens hem de jutjar
els uns als altres,
però menys
el Sant Pare,
que és el que
presenta,
ofereix
aquest canvi
en el tractament
de les persones
en aquesta condició.
Continua, Papa.
Recordo que
quan era
arquebisba
de Buenos Aires
rebia cartes
d'homosexuals
que se sentien
que l'Església
els havia condemnat.
Llavors,
això és trist
per part
d'ells
de sentir-se
descol·locats
fora de l'Església
i en canvi
el Papa va dir
que
no s'ha de desempenyar
un paper
condenatori
sinó
d'amistat,
d'obertura
en el sentit
que tots
som fills
estimats
de Déu
i tots
ens hem d'acollir
a la seva misericòrdia
i tots
som
poc o molt
pecadors
però no
peca
el que té
una revolució
així
sexual
sinó
peca
el que
actua
contra
nostre senyor
contra
els germans
etc.
és que
jo penso
que
a veure
que una
de les
una
de les
malinterpretacions
o
ha sigut
de pensar
en aquestes
persones
pecadores
i dir
són tan pecadores
com nosaltres
no,
no són pecadores
són gent que són diferent
punt
aleshores
poden fer els mateixos
pecats que nosaltres
en tots els aspectes
de la vida
exactament
dins i fora
de l'església
hi ha diversitat
de situacions
segons
l'orientació sexual
és a dir
hi ha un tracte
diferent
què et sembla?
bueno
fora de l'església
hi ha
problemes
molt
molt
serios
sí
molt diferents
o sigui
l'orientació sexual
de les persones
és diversa
l'homosexualitat
orientació sexual
cap a les persones
del mateix sexe
és una constant
en el temps
l'espai
i les diferents cultures
globalment
són diverses
les vivències
personals
això s'ha de tenir en compte
a l'hora de mostrar
la realitat
de l'església
històricament
els seus membres
han viscut
i viuen avui
la seva orientació sexual
de manera plural
llavors aquí
explica
que
un primer grup
de persones
diu
submès
a una violació
quotidiana
dels seus drets
com a éssers humans
a la criminalització
i sota l'amenança
de pena de mort
aquestes persones
pateixen
l'anomenada
homofòbia d'estat
existeix
certesa jurídica
que la pena de mort
és el càstig
per als actes sexuals
consensuals
entre persones
del mateix sexe
en 7 estats
membres
de les Nacions Unides
o sigui
pena de mort
per actes sexuals
consensuals
consensuats
entre persones
del mateix sexe
pena de mort
en 6 membres
de les Nacions Unides
Brunei
Iran
Mauritània
Nigèria
no tot el país
Aràbia Saudita
i Yemen
en 5 països més
assenyalats
per altres fonts
Afganistan
Qatar
Unió dels Emirats
Àrabs
el Paquistan
i Somàlia
en 30 països
el crim
es castiga
fins a 8 anys
de presó
i en 27 països
el càstig
és
10 anys
de presó
cadena
perpètua
bé
doncs
Déu n'hi do
Déu n'hi do
això és fora de l'església
això són els països
coses civils
què passa amb aquestes persones
arreu del món
i una de les coses que passa
és que hi ha països
on poden tenir pena de mort
o pena de
cadena perpètua
cadena perpètua
o de presó
després hi ha un altre
un altre grau
que és un segon grup de persones
lluiten per sobreviure
en permanent estat de discriminació
desprotecció
i patologització
en 67 estats
de les Nacions Unides
els quals es poden sumar
els 43 estats
on si bé no hi ha criminalització
tampoc hi ha protecció dels drets
existeix en tots ells
restricció a la llibertat d'expressió
i el registre d'organitzacions
que treballen
en l'orientació sexual
i a favor d'aquestes persones
estigmatitzades
com a malaltes
i pecaminoses
aquí també
s'han fet
s'ha fet passar
aquestes persones
per tractaments
perquè es considera
que és una malaltia
o s'havia considerat
que és una malaltia
teràpies
reparatives
o ex-gai
cura-gai
coses d'aquest estil
d'altra banda
ens adverteixen
alguns estudis
recents
que entre les persones
amb orientació
homosexual
o bisexual
i que estiguin
en l'etapa
adolescent
augmenta
la probabilitat
de realitzar
alguna
conducta
suïcida
això es deu
als factors
estressants
als quals
s'enfronten
a les minories
sexuals
pel fet de ser-ho
i als factors
de risc
propis
de l'adolescència
doncs
això
és una cosa
que val la pena
doncs
tenir
en compte
per tant
l'acolliment
o el reconeixement
ha de ser
ple
i ha de ser
quasi diria jo
individualitzat
perquè
les conductes
aquestes
de tipus
suïcida
són
conductes
personals
diguem-ne
però això
jo crec que
és una actitud
que
en principi
l'hauríem de tenir
tothom
la gent de la Resilència
i de fort de la Resilència
és un problema
la societat
s'està movent
amb això
les administracions
han creat
línies telefòniques
directes
programes
escolars
sabem
si ben orientats
o no
però
hi ha una preocupació
naturalment
i sobretot
per la gent jove
gent de
així
d'aquí
de 15-30 anys
o una cosa
així
és
aleshores
segons el Ministeri
d'Interior
Espanyol
els delictes
d'odi
segueixen
en augment
es van presentar
es van presentar
1.802 denúncies
registrades
el 2021
un 5,6%
més
respecte
del 2019
abans de la pandèmia
per motius
per motius
d'orientació sexual
i d'identitat
de gènere
es van registrar
477 denúncies
suposa ja
la segona causa
només superada
per motius
de racisme
i xenofòbia
la majoria
de les víctimes
i també els autors
són homes
entre 26 i 40 anys
les amenaces
injúries
i promoció
incitació pública
a l'odi
i l'hostilitat
la discriminació
es computen
com els fets
delictius
que més es repeteixen
i internet
i les xarxes socials
són els mitjans
més emperats
per cometre
aquests fets
la via pública urbana
és el lloc preferent
Déu-n'hi-do
Bé, tot això
és el més
el més negatiu
però
per altra banda
la majoria
de la població
europea
afirma
que està
discriminada
per rons
d'orientació
sexual
al seu país
la majoria
de les dones
estan còmodes
amb les mostres
d'efecte
entre elles
entre dos homes
se suspèn
els més
els més grans
de 55
només arriben
al 37%
bé, això potser
no és massa interessant
però
en termes generals
la majoria dels europeus
se senten còmodes
amb el fet
que un dels seus fills
tingui una relació
amb algú del mateix sexe
se senten còmodes
que una persona homosexual
ocupi
un alt càrrec polític
electe
o tenint
com a col·lega
una persona homosexual
a la feina
i estan d'acord
que no hi ha res dolent
en una relació sexual
entre dues persones
del mateix sexe
és a dir
que Europa
els països occidentals
tenen una visió
ja molt més
avançada
molt més avançada
i molt més oberta
aquí diu
que hi ha països
que el grau
de reconeixement
i disminució
de la discriminació
han augmentat
els últims anys
però
amb el present
post-Covid
i les amenaces
neoconservadores
o neofeixistes
enfosqueixen
el panorama social
en el futur pròxim
amb l'augment
dels delictes
d'odi
és a dir
que en aquest moment
estem passant
un batge
altra vegada
en relació
amb aquest tema
hi ha atacs
hi ha
bueno
accions
en contra
de la gent
que potser
en llocs públics
manifesta
com podem manifestar
els altres
doncs
una tendència
o una altra
això ho veiem sovint
veiem sovint
en els diaris
se'n parla
d'accions
agressions
físiques
i bastant serioses
sí
bueno
i aquí
què passa amb l'església
això va per tu
Lluís
bueno
doncs
l'església
ja dic
que primer ens va portar aquí
el fet que
l'accés
als sagraments
de les persones
en una situació
diguéssim
personal
diferent
a l'habitual
doncs
estava
prohibida
no
estem
estem parlant
de la gent
divorciada
que
no es pot tornar
a casar
per
l'església
catòlica
i
com això
hi ha
altres
diguéssim
sacraments
etcètera
per al sacrament
de l'ordre
de l'ordre sacerdotal
no es pot
accedir
si
tens
una condició
del que estem
parlant
ara
sí que això
em sembla
que hi ha hagut
un
un
un
aquest
va tirar enrere
el
Papa
Benet
que em sembla
que
estava
més obert
en aquest sentit
l'església estava més oberta
a ordenació
de persones
que tenien una tendència
homosexual
però després
el Papa Benet
ho frena
l'any
2005
bé
llavors
la postura
meva
ja em passes la paraula
és que
l'església
ha de ser
oberta
i
no solament
per
diguéssim
perquè
el seu
fundador
que és
Jesucrist
doncs
acollia
les persones
que estaven
doncs
en les
en els murals
dels carrers
físicament
en els murals
dels carrers
eh
i
menjava
amb el que deien
pecadors
potser eren
recortadors
d'impostos
eh
o
acollia
la dona
d'últera
i deia
qui tingui la primera pedra
que va llenci
contra aquesta persona
etcètera
això
perdona Lluís
que estigui lliure
de pecat
ah perdó
que estigui lliure
de pecat
no que tingui la pedra
no
que estigui lliure
de pecat
la pedra
no podia agafar la terra
molt bé
doncs
que estigui lliure
de pecat
que tingui la primera pedra
ningú
ningú ho va fer
ningú va agafar el roc
i va marxar
eh
bueno per tant
aquí hi hauria
un primer
grau
de por
és a dir
aquestes persones
pobres
poden tenir por
no solament
aquesta por física
que tu ens deies
de sortir al carrer
anar als parcs
etcètera
sinó
por
diguéssim
de no ser
estimats per Déu
i això
no és cert
doncs
Déu estima
com han dit
a tothom
eh
i té una gran
misericòrdia
Déu Nostre Senyor
però la té
amb nosaltres
doncs
encara més
la tindrà
amb les persones
que tenen dificultats
per viure
eh
i per anar endavant
i després
el grau
del reconeixement
que
ha inaugurat
el Papa
Francesc
a través
d'aquestes paraules
eh
ho repeteixo
si una persona
és gai
i busca
el Senyor
i té bona voluntat
qui sóc jo
per ajutjar-la
per tant
aquest
reconeixement
de què
bé
Déu
ens vola
ens vola a tots
i
una cosa curiosa
és que
la paraula
gai
que és
de finals del segle XIX
doncs
el primer
que ho va pronunciar
dins de l'Església
ha estat
el Papa
Francesc
mira
el paradigma
del reconeixement
ja és una realitat
en altres esglésies
es caracteritzen
pel fet
que són plenament
inclusives
alliberadores
no heteropatriarcals
ni paternalistes
on a tall d'exemple
les benediccions
i el sagrament
del matrimoni
de persones
del mateix sexe
tenen cabuda
i plenitud
l'església catòlica
es distancia
de les seves
germanes
ecumèniques
protestants
com l'anglicana
i la luterana
que li porten
avantatge
al llarg de dècades
de recorregut
en aquest paradigma
són exemples
són exemples
de germans grans
no sense dificultats
en aquest camí
molt bé
fem un petit
pausa musical
i continuarem
amb la postura
de l'església catòlica
enfront
als LGTBI
de l'església catòlica
per acabar
en aquest punt
del reconeixement
hem de dir
que l'església catòlica
està
amb una certa
taviesa
en reconèixer
les persones
LGTBI
és una assignatura
encara
pendent
d'aprovar
pot aprendre
d'altres
confessions cristianes
especialment
de les esglésies
protestants
com a senyal
la jesuïta
Pablo Romero
el reconeixement
magistral
en l'església
catòlica
suposa
un procés
lent
que requereix
també
una renovada
visió
del valor
de la tradició
on
càpiga
l'evolució
la veritat
ens està
atrevelada
però
seguim
buscant
d'altra banda
suposarà
probablement
una atenció
important
en part de la comunitat
eclesial
que es resistirà
a aquest reconeixement
es requereix
es requereix
una renovada
visió
del paper
del magisteri
una visió
que necessitarà
d'una transformació
interior
de la jerarquia
i més
quan molts bisbes
procedeixen
de zones
del món
on encara
es discuteix
si l'homosexualitat
és un delicte
bé
en aquest sentit
també
aquí
en aquest llibret
que estudia això
es diu
que les persones
que no estan afiliades
a cap religió
ara parlo de persones
no d'església
a vegades
anomenades
no religioses
les que s'identifiquen
com a atees
agnòstiques
o res en particular
tendeixen
a acceptar
més l'homosexualitat
això deu ser
per al concepte
de pecat
exacte
ho hem dit
al primer grau
o què dirà
Nostre Senyor
o com seré
tractat
o què deu pensar
de mi
etcètera
molt bé
però escolta
els cristians
es basem molt
en els llibres
sagrats
els llibres de la Bíblia
a la Bíblia
també hi ha
diguéssim
postures
sobre orientació
sexual diversa
sí
el que passa
és que
la Bíblia
està escrita
en una època
molt allunyada
de la nostra
amb una cultura
diferent
de la nostra
i segurament
que
les interpretacions
que s'han fet
de la Bíblia
en aquesta
en aquesta línia
respecte
d'aquest tema
avui dia
es podrien mirar
d'una altra manera
segons
com
aleshores
sabem
que
es parla
de
Sodoma
com un
com un
lloc
que va estar
castigat
per aquesta
qüestió
sabem
doncs
que
en el Levític
doncs
també
es critica
o es parla
malament
d'aquesta
condició
de sexualitat
diferent
a la
heterosexual
i
també
Sant Pau
la carta
romans
la qüestió
és que
això
es podria
estudiar
d'una manera
una mica
diferent
i potser
donar-li
una interpretació
no tan
clara
d'estar
en contra
d'aquestes
persones
sinó que
és una època
i és una situació
diferent
en canvi
jo m'agafo
a la part
positiva
de la Bíblia
que té
alguns exemples
que són
molt macos
molt tendres
molt
molt
un és
la relació
de David
i Jonathan
eh
David diu
quin dolor
sento per tu
germà meu
Jonathan
com
m'encisaves
el teu amor
m'era més meravellós
que l'amor
de les dones
aquest és
un exemple
un altre exemple
que per mi
és una mica
més complex
entendre
és
la relació
de Ruth
amb la seva
sogra
Noemi
però
Ruth
va contestar
no insisteixis
que et deixi
que em separi
de tu
i me'n torni
on vagis tu
això passa
quan
Ruth
es queda viuda
eh
on vagis tu
vull venir jo
on visquis tu
vull viure jo
el teu poble
serà el meu poble
el teu déu
serà el meu déu
on moris tu
allí moriré jo
i allí seré enterrada
només la mort
ens podrà
separar
i aleshores
explica una mica
més a fons
aquest tema
que és
Ruth
que era moabita
estrangera
no era jueva
és capaç
de renunciar al seu poble
i acceptar
la fe d'Israel
l'efecte
i l'estreta
relació de confiança
entre Ruth
i Noemi
en una societat
patriarcal
i en una actitud
d'obertura
cap als pobles
no jueus
fan d'aquesta història
una font d'inspiració
per a tota mena
de dones unides
sense que hi tingui
importància
la nacionalitat
o la religió
molt inspirador
ho deixo aquí
sí, encara quedaria
el miracle de Jesús
el criat del santurió
que sembla que la revelació
entre el santurió
i el seu criat
era una relació
podria haver sigut
una relació
perquè era
la típica relació
que es produïa
en aquell moment
molt bé
doncs
ens acomiadem
de tots els oïdors
de Ràdio d'Esvern
aquest programa
es repeteix
el dissabte
a dos quarts d'onze
del matí
perquè totes les persones
que el volen escoltar avui
es veu que no hi caben
i el repetim
el dissabte
moltes gràcies
i adeu-siau
adieu-siau
98.1
Carave
un programa
per arqueòlegs
de la música moderna