Desperd la ràdio de Sant Lluís
Durant el ruït.1
Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desperd.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Primer dimecres de l'any, aquí estem amb el Montserrat Giró.
Bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda a tots i totes.
I una superamiga meva, i molt amiga de sempre,
i de la Montserrat també, la Pilar.
Bona tarda, Pilar.
Hola, bona tarda.
Com vostès recorden, el nostre programa es diu Paraula Viscuda
i és perquè li hem demanat a la Pilar, si és tan amable,
de dins alguna cosa, ella és molt llegida, com jo li agrada molt llegir,
i li vam demanar si hi havia alguna cosa,
algun llibre, algun apunt, alguna cosa que li hagués agradat molt.
I ens va triar un llibre que jo no l'havia llegit,
tenia noció d'ell, però que és molt bonic, que es diu Wanda.
Wanda, en ingles, vol dir meravella,
i en realitat és una meravella de llibre,
que ja els hi fan llegir amb els nanos bastant jovenets,
i que és tot una ensenyança de la vida i del que és el tractar amb els altres.
i ara la Pilar, després que la Montse ens digui alguna cosa d'ella,
ens dirà pel que el va triar.
Bé, jo el que us heu dit de la Pilar, que és una, com diu la Lina,
és una persona encantadora perquè, si la veiéssiu de la seva cara,
té uns ulls d'una expressió fantàstica.
és la Pilar Lombarte.
Potser el que està fent ara en aquest moment ens ho pot dir ella mateixa,
perquè ara ja és una persona que de la seva professió està jubilada,
i sí que ens pot fer un cinc cèntims del que pesa ara.
Sí, dintre de cuidar-se de casa seva i els problemes que hi ha dintre de la casa.
Bé, a l'edat que tinc...
Hola, gràcies per les elevances.
A l'edat que tinc, doncs, què és el que es pot fer?
Avui he llegit un xiste a l'avantguàrdia del Quico Jubilata,
que em fa molta gràcia,
i jo m'he sentit molt igual a aquest.
Ell deia, de jove, no?
Doncs faig aquí, faig aquests projectes, faré això, faré això.
Diu, quan estàs jubilat.
Llavors diu, mirar les pastilles,
aixecar-te segons a quina hora.
Jo m'he sentit, no en dic Quico Jubilata,
però la Quica Jubilata, casi, casi.
Bé, jo no ho canto.
Intento fer...
A veure, intento, com ara, no?
M'heu dit si volia vindre aquí,
parlar d'un llibre que em va agradar molt,
i he dit que sí.
O sigui, que encara m'atreveixo a fer aquestes coses, no?
I també t'agrada molt la música.
Molt, molt, m'encanta.
La música és fonamental.
Saps quan algú et diu,
i això, pum, i ets allà.
Sí, i a més m'agrada fer que tequessis.
Jo diria que quasi m'agrada tot, potser.
Hasta m'agrada la música moderna, la hip hop,
m'agrada tot.
És una sort perquè no puc estar avorrida,
sempre trobo coses.
Imagina't.
A l'altre dia...
A l'altre dia la vaig veure ballant al reggaetón.
Perquè les mesmes articulacions no ho permeten,
però mentalment i el ballo.
Bé, un moment.
Com sabeu, nosaltres li vam demanar a ella si volia,
i heu sigut abans, que era aquest, el llibre aquest, que es diu Gonda,
i ella ens dirà per què l'ha triat.
Per què l'has triat, Pilar?
Més que triar-lo, em va vindre a les mans.
És un llibre que no el vaig escollir jo.
Vaig anar a la llibreria i llavors vaig dir, a veure, quins llibres tens?
El llibre té del meu barri, té molts llibres, molts, i ell en llegeix bastants.
Llavors em va dir, diu, mira, aquest no l'he llegit,
però he vist la crítica que està molt bé.
me'l vaig emportar.
I realment, vull dir, li tinc d'agrair aquest llibre,
perquè és un llibre que segurament me'l repassaré diverses vegades.
Algun dia, potser agafaré algun capítol, me'l tornaré a llegir,
i va ser un llibre així, escollit d'aquesta manera, sense ser escollit.
Però, que nosaltres això ho preguntem bastant,
quines característiques et van fer, a part d'aquell llibre tot ell,
és molt bonic perquè a més és d'un optimisme gran,
i és d'una simplicitat gran, i és molt fàcil de llegir,
doncs n'hi ha algun parell de coses que són molt interessants.
N'hi ha alguna d'aquestes que a veure què és.
Bé, jo quasi-casi m'havia fet una petita xuleta, per no deixar-me res.
Jo volia dir que el Wonder m'ha sorprès.
És un llibre que em va sorprendre.
Jo no sabia res sobre el llibre, però des de les primeres pàgines em va captivar.
Davant meu aquest llibre descriu un nen que m'explicava tot el que sentia.
Això des de la primera pàgina.
Vaig obrir, vaig començar a llegir, i jo veia un nen que parlava amb mi.
I aquest nen, l'August, és un nen amb un rostre deforme.
El llibre està dividit en vuit capítols.
I llavors, clar, relata les experiències d'ell, amb els seus amics, la seva mare...
Té uns pares meravellosos que l'estimen molt i el troben molt.
Però és curiós, perquè al principi ja descriu com és ell.
O sigui que tu, quan estàs sentint-lo,
tu et fas idea constantment que és d'aquella manera.
i a pesar d'això, entres dintre de la seva ànima,
que això ho vaig trobar dificilíssim.
Ell explica l'experiència el primer dia d'anar a l'escola,
després dels amics, la graduació, el premi final de carrera,
i de carrera, de curs.
I llavors, jo voldria fer referència sola en una cosa,
el capítol sisè, que es titula El cel.
Cada capítol té títols.
Aquest es titula El cel.
I em va impressionar molt la conversa entre ell i la seva mare,
que és d'una gran tendresa, el que tu deies.
I, a més, ho diu a molt poques línies, això.
I després també el que em va impressionar molt
és que aquest llibre posa moltes dites cèlebres,
al principi de cada capítol.
I després també l'últim que m'agradar
són les receptes del senyor Brownie.
Preceptes, no receptes.
Preceptes, preceptes.
I m'ha agradat molt especialment un, el de l'octubre.
Me l'he apuntat.
El de l'octubre diu
Els teus actes són els teus monuments.
És una piràmide feta en lloc de pedres.
Està feta dels records que la gent té de tu.
A mi això em va agradar moltíssim.
I després, l'últim capítol, el dels premis,
que li diu
El més gran és aquell que gràcies a l'atracció
que ejerceis del seu propi cor
és capaç d'arribar a més cors.
Això em va agradar molt.
No t'he llegit.
Sí.
Et va agradar?
O sigui, jo preguntava això.
Què és el que més t'ha fet, com si diguéssim,
triar o dir, mira, si podem parlar, podem parlar d'això.
I aquí, que tu acabes de dir aquesta cosa de la grandesa,
si em permets, quan jo l'he llegit,
que a més me l'he llegit de pressa,
perquè us dic que se'm passa molt bé,
el director de l'escola,
i al final, que és això que tu estaves dient a l'últim capítol,
quan donen els premis,
aquí tindríem que veure tota la reacció de totes les persones,
perquè cada un dels personatges parla envers aquest nen,
i cada un té les seves coses.
I veus una mica aquells que són els pinxos,
que dius, com és que dius mare de l'aula,
pinxo que li fa una certa gràcia,
els que són de veritat,
el que se l'estimen
i el que no li veuen, aquella deformitat,
que verdaderament el pobre nano,
ell mateix diu, mare, una de les vegades,
li diu, mare, per què soc tan lleig?
I ell se n'adona.
Però com ha trobat gent tan bona al seu costat,
com és l'amic Jack,
i com és la nena, la Summer,
i tots aquests,
doncs queda bé.
I el professor,
que és el director de l'escola,
que sempre, com si diguéssim...
El senyor Colet.
El senyor Colet,
que a més ha fet la ironia
que es deia Colet i tota la mandanga,
és aquell tros que és molt bonic,
que ara ho diu,
perquè parla dels nens,
que és clar,
comencen un curs
i quan acaben estan una mica més grans.
I aleshores diu,
diu, com se mira aquesta grandessa que s'ha fet?
Diu, però la millor manera de mesurar
quan heu crescut,
que això és una cosa que els hi diu
al final de curs,
diu, no són els centímetres,
ni quantes voltes a la pista
sou capaços de fer,
ni tan sols que heu tret de mitjana,
encara que sí,
que són coses importants,
és clar,
sinó mirant
què heu fet
amb els vostres temps?
Com heu decidit
que volíeu passar-ho?
A qui ho heu fet emocionar?
Per mi,
la millor manera de mesurar l'èxit
és aquesta.
I aleshores,
parla d'un llibre,
els hi fa exemples,
pots dir-ho tu?
Havies mirat amb aquesta cosa?
Sí que ho he mirat.
Diu,
hauríem d'instaurar,
això ho diu
aquest,
el J.M.
Barrett,
que és el que va escriure
Peter Pan
i l'Ocellet Blanc
i tot això.
Diu,
hauríem d'instaurar
una nova norma de vida
que digués
que hem d'intentar
sempre ser
una mica més
considerats
del que cal.
I diu,
en aquest punt
es va aixecar el cap
per mirar cap al públic
i va dir,
més considerats
del que cal,
va tornar a repetir.
Quina frase
tan meravellosa,
oi?
Més considerats
del que cal.
Perquè no hi ha
prou de ser considerat.
Un ha de ser
més considerat
del que és
estrictament necessari.
I, bueno,
aquí ara
ho allargaríem molt,
però aquesta és
molt bonica,
el ser considerats,
eh?
Que diu,
com sabem,
i després diu,
i com sabem
si hem d'estar
considerats
amb els altres?
És més,
què és
per vosaltres
ser considerats?
I torna a fer
un altre,
un altre,
d'allò,
i parla
de la grandesa
d'aquesta
que és tan important.
Que és
el que és important,
no?
I fa gràcia
perquè també diu,
el que vull
transmetre a nois
és la importància
del valor
d'aquestes coses
tan senzilles
que diem
consideració.
I avui
només vull
que us quedeu
amb això.
Ja sé
que sou tristament
cel·les
per la meva
verborrera
i aquí
tothom va riure
però els hi diu,
sí,
perquè com el que dius
explico aquest rotllo,
eh?
Però
un acte d'amistat,
quina cosa tan senzilla
la consideració,
quina cosa tan senzilla,
una paraula d'ànim
pronunciada
quan cal,
un acte d'amistat,
un somriure
fugiger,
fugisser,
o sigui,
això a mi
em va agradar
moltíssim,
això i al final,
perquè li donen
amb ell,
li donen un premi
amb aquest nano
per què?
Ara digues tu.
Tu em preguntaves
això al llibre
que havia significat
per mi
i jo,
per resumir-ho
d'alguna manera,
curtet diria
que a part
de la tendresa
que es troba
a cada capítol,
m'ha fet mirar
el diferent
d'una persona,
d'una manera
diferent.
O sigui,
jo estic
acostumada,
clar,
soc gran
i he vist
molta gent
de moltes,
en molts aspectes,
en molts defectes,
físics,
sobretot,
però,
tal com
aquell llibre
t'ensenya
els pensaments
i l'ànima
d'aquest nen,
m'ha fet
quasi aprofundir
més
en veure diferent,
a veure-les
d'una altra manera,
les persones
diferents,
no?
Que poques vegades
tens ocasió
de fer-ho,
això.
I avui en dia
diria jo
que no sé
per què no se'n veuen tant,
quan era jove
sí que recordo
persones
molt diferents,
molt,
jo havia vist
una persona
que hasta caminava
estranya
pel carrer
i hasta feia
pels nens
allà a la ronda
universitat,
recordo
moltes coses,
però aquest llibre
m'ha fet
veure això,
és curiós,
per molt gran
que siguis,
sempre descobreix
coses noves.
Quan és que el nano
aquest és que està
dintre d'un món
que és lògic,
quan el veuen,
el primer que fan
els altres és
ui,
ui,
com volguem dir,
és un orc,
és un ser estrany,
una alienina,
alienígena,
eh?
Vull dir,
i ell,
aquest tio,
o sigui,
aquest tio,
aquest nano,
perquè en realitat
té deu anys,
doncs se n'adona
de tot això,
ell se n'adona
de qui té
l'ànima més...
Perquè sí que
té una enfermedad
que és de...
Ha nascut
amb la cara de forma.
Exacte,
o sigui que és genètica,
no?
O sigui,
és una manera
d'arreglar-la,
no?
No,
però li han fet
operacions,
tot,
i figura que no poden.
Em sembla que
n'hi arriben a fer
abans d'anar a l'escola,
27,
i llavors,
amb ells,
digue,
podíem dir,
treballen logopedes
i treballen
maxifacial,
o sigui,
tot un ser
neuròlegs,
etcètera,
no?
O sigui que
que és un nen,
un noi,
que quan va a l'escola
ha passat
per tota una trajectòria
de vida,
val,
i,
però,
té una intel·ligència
i un sentit
de l'humor.
Sí.
Que s'assembla
al pare,
que s'assembla
al pare,
eh?
S'assembla
al pare,
perquè
quan li...
És molt bonic
que altres
quan li proposen
que ha d'anar a l'escola,
perquè fins llavors
la mare ha sigut
la seva mestra,
però arriba un punt
i això també
és que la mare
se n'adona
que ha d'anar a l'escola.
El pare
és més reticent
en aquest aspecte.
No,
primer el pare volia,
però després
és la mare
a cada lloc.
Però és maco
tot el procés
que fa.
Jo no l'he llegit tot,
però el que he llegit
doncs penso
que és molt...
És bonic
perquè
et treu,
o sigui,
et fa veure les persones
amb totes les seves capacitats.
No?
Amb totes les seves...
Sobretot
quan neix.
Eh?
Ell descriu
com l'infermera
quan el veu.
Sí.
És boníssim.
El que fa,
el que diu.
És boníssim.
Després la germana
també,
quan ha estat
un mes
fora de casa,
que ella està acostumada
a veure-la
i no passa res,
quan torna,
hi ha un capítol
que parla la germana
i la germana
diu això,
quan ella torna
al cap d'un mes,
el primer moment
té com un sobte
i sap greu
aquest segon
que ha tingut de sorpresa.
Però clar,
això és conèixer humana.
I té un altre moment
que ella es considera
dolenta
perquè,
com ha canviat ella
d'escola,
diu,
a la primera escola
ens coneixien a tots,
però ara no a la segona
sabran que jo sóc la germana
de Folano de Tal.
i quan el vegin
diran,
mira la germana
i aleshores això
vol,
el qual vol dir
que s'avergonyeix
una mica del seu germà.
I quan se n'adona,
per això t'ho dic
que n'hi ha tants valors
humans
que queden molt bé
i aquesta altra cosa
que us volia dir
és,
quan aquest parla
de la grandessa,
ara que ho he trobat,
diu,
la grandessa
va escriure
Bitxa.
Bitxa és
l'escola
que es diu així
perquè era el fundador
de l'escola
que tenia uns principis
boníssims.
Diu,
no consisteix
en ser fort.
si no ho sabe
la força.
El més gran
de tots
és aquell
que aconsegueix
arribar a més cors
amb la seva força.
El més gran
és aquell
que gràcies
a l'atracció
que exerceix
el seu propi cor
és capaç
d'arribar
a més cors.
I ara,
sense més preàmbuls,
tinc l'orgull
d'otorgar la medalla
i l'hi dóna
amb el nen.
És que,
és bonic al final
i inclús et fa treure
una llagrimeta,
no?
No.
Però, bueno,
a part de que ara
la Pilar
li ha agafat
una etat
de tos,
potser també
emocionada,
doncs,
el llibre
ha estat molt bonic,
el recomanem,
no?
Sí,
tant,
tant.
Jo crec que
hauria de ser obligatori
a dir-li,
a dir-ho.
Sembla que és un llibre
que es llegeix
a les escoles.
No, no, però ara riureu.
El meu net,
i ja sabeu que no
les coses de la persona
d'aquí no els diuen,
però té,
el llibre és d'ell
i ara acaba de fer,
bueno,
ara fa molt poc
va tenir 12 anys
i aquell llibre ja està
i és un nano
que li costa molt llegir
i dic,
però que te'l van fer
llegir a l'escola,
a l'escola de primària,
com si diguéssim
a l'escola de Nigó.
Diu,
no, no, no,
diu,
però com es va posar de moda
diu,
tothom el vam llegir.
Diu,
tots se l'hem llegit
i és una cosa molt xula.
Sí,
no, no,
i sí,
els agrada.
I després es veu
que també s'ha fet
una espècie de pel·lícula
perquè aquest bullying
que fan,
o sigui,
que és un llibre
que també ensenya als nanos
la cosa del bullying,
de la hora que avui dia
estem en plena d'allò.
Tenies alguna cosa
més escrita, Pilar?
No, no,
no,
ja el que he dit
ja era,
a més aquí s'ha resumit molt bé
i s'ha...
a veure,
s'ha mostrat el llibre
amb tota la riquesa que té,
encara que qui llegeixi
es quedarà parat de veure
la quantitat de capítols
i capítols que hi ha
sortint de tot.
Amics,
personatges
que diuen els seus pensaments
en aquell moment,
el contingut és més gran
del que aparentment sembla
pel resum que hem fet.
Sí, sí.
Perquè a cada capítol,
diguéssim,
l'explica un personatge,
no?
No,
cada capítol,
no,
per exemple,
hi ha vuit capítols
i a cada capítol
dintre d'aquests vuit capítols
hi ha situacions diferents,
eh?
Per exemple,
ara surt
el nòvio
de la seva germana,
ara ell parla
del seu goset,
ara,
doncs,
un altre amic
parla d'ell,
o sigui,
que els personatges
parlen tot dintre la vida,
tots estan relacionats
uns aleshores.
No solament ells,
i això és molt enriquidor,
perquè ve els punts
de vista molt diferents.
Crec que hauria de ser
obligatori,
no per aquesta edat
solament,
sinó per més grans.
Sí,
perquè augmenti
la sensibilitat.
Exacte,
perquè les diferències
poden ser enriquidores,
o són enriquidores
i som capaços
de mirar,
o sigui,
com diu l'autora,
hem de triar
ser amables,
i això és el que ella
vol reflectir
en el llibre,
no?
Sí.
Llavors,
i en un moment...
Amables amb les diferències.
Sí,
amables amb el diferent.
Exacte.
diu,
o sigui,
hi ha un punt
que diu,
sé que no es pot
canviar
el meu aspecte,
però sí que es poden canviar
la manera,
podem canviar la manera
de mirar.
Exacte,
el que et dic,
a mi m'ha passat això,
vull dir,
m'ha semblat,
o sigui,
a mi m'enriquin molt
aquest llibre,
i a mi em semblava
que jo se'l tenia
resolucionat,
doncs no,
no,
jo he agafat
una altra dimensió
mirant això,
llegint aquest llibre,
una altra dimensió,
que no pensava
que ja la tingués,
perquè clar,
potser el defecte
és aquest,
quan és gran,
et penses que
tot ho saps,
ja has arribat
a la cúspide mentida,
jo crec que la vida
sempre és com
una muntanyeta,
pum, pum, pum, pum,
Si tu vols pensar-ho així,
clar,
que vas descobrint
coses noves.
Perquè penso que
es ve d'una cultura
que era això,
la persona que no
estava prou bé,
o que era de
retenir-lo a casa,
o sigui,
guantar-lo i sense ensenyar-lo.
Enfermetats
que estan estigmatitzades,
tot això està dintre
de la nostra cultura,
i llavors aquest llibre
i altres situacions
són el que fan descobrir
la capacitat,
les capacitats
de les persones
que ja no parlem
de discapacitats,
sinó de diferents
capacitats,
i això
fa enriquir més
que no pas
quedar-se
amb els ulls tancats.
No, però per mi
una de les coses
que verdaderament
transpua el llibre,
i suposo que
Pilar,
que l'ha llegit
també,
i tu a part
que has llegit,
és l'amor
en sentit
gran,
en mayúscula,
l'amor
que està
imparant
en tots els capítols,
l'amor
que es tenen
els pares,
l'amor
que tenen
un amor
incondicional
amb els fills,
l'amor
que l'amiga
de la germana,
encara que tinguin
totes les llibres,
li té
amb aquest nen,
des d'un principi,
el noi
que arriba
a la casa,
que és nou,
que és el nòvio
de la germana,
de seguida
s'adapta,
el director
de l'escola,
una de les professores,
i l'altre professor,
i és a dir,
i aquest que posa
els preceptes,
és molt xulo
tots els preceptes
que posa,
és un mestre aquest,
tots els mestres
s'haurien de ser així,
al principi de mes,
doncs fa un precepte
i diu,
penseu en això,
la pissarra,
la pissarra,
com vulgui dir,
el treballeu,
i quan s'acabi el mes
parlarem sobre això,
ell va posant
a la pissarra
els preceptes,
i llavors
explica,
un dels nens
diu,
i Déu,
i el mestre
diu,
posem Déu,
o sigui,
a part del que ell
vagi posant,
el mestre va
agafant i acceptant
les idees
dels propis nens,
doncs figura
que cada cosa
l'anirà
desenvolupant.
A veure,
aquest llibre
és una llàstima,
penso jo,
no sé si ha tingut
molta venda,
sí,
molta,
moltíssima,
a més,
un llibre que no es pot
acabar mai,
però són,
no,
és que penso
que estan sortint
edicions,
està en la quarta edició
el llibre que jo dic,
no,
però a part de la quarta,
hi ha una continuació,
eh,
sí,
hi ha una continuació,
però és diferent,
i a més a més
està oberta a les xarxes,
que les persones
poden opinar,
hi ha un grup
que es diu
Capaces,
que també,
o sigui que,
han sortit moltes coses
a partir d'aquí,
sí.
de totes maneres,
clar que sí que,
que tenim encara
les nostres mancances
i les nostres idees fixes,
però avui dia
les persones
discapacitades
tampoc no estan
tan mal mirades,
ni tan,
ni tan
arraconades,
com les,
com fan
a les ciutats,
estàs parlant
de les ciutats,
de les ciutats,
bueno,
en els pobles
sempre està aquell estigma
de que està,
de que està així,
però,
ha marxat això
de l'herència
o per les faltes
de la família,
això ha marxat
bastant,
però els pobles
encara,
encara,
continua,
una persona així
la veu
com sembla
que no tindrà
tanta intel·ligència,
això encara,
jo vaig a un poble
a l'estiu
a brenejar
i us tindria
que dir
que això sí que ho he notat,
és que hi ha dos
per allà
que això,
i com si no
poguessin pensar.
Això mateix,
a lo millor...
Sí,
però a la vegada
també els pobles
els acullen
com a forma,
que formen part
del poble,
o sigui,
que formen part
de la comunitat,
o sigui,
ja,
penso que això
també s'està donant,
s'està donant també.
Això ja són les experiències
de cada poble.
Sí,
exacte.
Que això ja és molt complicat.
Bé,
tu el recomanes,
no?
No el recomano,
quasi obligatoriament
el tindrien que llegir.
I a més,
el tindrien que llegir...
El que no l'han llegit,
una multa.
El tindrien que llegir,
no sé,
persones de 15,
18,
21,
clar,
i si pot ser també...
Adults i grans.
Adults i tant.
Perquè els hi descobriria...
Quants adults?
A veure,
tornarien
a donar-se en compte
que hi ha altres coses
que l'ho establera
quotidianament
i altres persones.
perquè avui
s'ha fet com un núvol
al redor,
almenys de les ciutats,
no?
De comoditat,
de tot estructurat,
de tot el que costa.
I llavors,
això s'escapa totalment d'això.
Això s'escapa.
A més,
a tot el que ho has dit.
De sentiments.
Sí,
de sentiments.
De sentiments.
I llavors,
clar,
trobar això
és potser
quan es trobin
tot un grup,
potser veuran
que també és important
veure
què deu pensar aquest,
no?
Perquè no hi ha temps.
I jo el diferenciaria
d'un llibre
d'autoajuda.
Ah,
no té res a veure.
Res a veure.
És d'aquelles
frases
que un...
O sigui,
s'ho va fer en seu.
El llibre d'autoajuda,
no vull dir
que vagi en contra,
però a vegades
no els hi veig gent d'utilitat.
Exacte.
Com perdona,
potser aquí ja no ho crec.
Aquest,
si va posant
la pròpia temàtica,
va posant
a dintre del cor,
per dir-ho d'això.
En el llibre aquest,
ja sabeu que nosaltres
fem aquest programa,
que són veus de la parroquia,
per tant,
tenim les nostres creences.
I en el llibre,
fixeu-se,
que és una mica comènic,
perquè surten,
surten
totes les coses,
perquè representa
que els nens
que van a aquella escola,
una escola que és privada
més aviat
i molt així,
i aquella,
però també surt
molt Déu
en el sentit
d'allò.
Bé, senyors,
moltes gràcies,
Pilar,
per haver vingut
i ara ens queden
cinc minuts només
per acabar la missió
i com vostès ja saben
hem de llegir
la lectura
de l'Evangeli
que es farà
aquesta setmana
amb l'Eucaristia
tant el dissabte
com el dimensi.
Hem acabat
el cicle
del Nadal,
de l'Epifania
i de tot això
i ara,
fins a no arribar
a la Quaresma
tenim uns diumenges
que corresponen
al que es diu
el temps ordinari
de les lectures litúrgiques
i aleshores,
doncs,
aquest diumenge
és el segon diumenge
d'aquest,
del temps ordinari
i recordin tots vostès
que estem en el ciclo C
que això ja sabeu
que canvia A, B i C
i aleshores
anem a llegir
l'Evangeli,
una miqueta de l'Evangeli
i que veureu
que encara que no s'assembli
amb el llibre
que sempre amb la Montse
diem que n'hi ha una relació
sí que veiem
una mare aquí
que també mana el fill
ja veureu
aquest és la lectura
de l'Evangeli
segons Sant Joan
en aquell temps
s'ha celebrat
un casament
a Canà de Galilea
hi havia la mare de Jesús
també Jesús
i els seus deixebles
hi foren convidats
veient que s'acabava el vi
la mare de Jesús
li diu
no tenen vi?
Jesús li respon
mare
per què m'ho dius a mi?
encara no ha arribat
la meva hora
llavors
la seva mare
això que fan les mares
li diu
amb els servents
feu
tot el que
ell us digui
hi havia allà
sis piques de pedra
destinades
a les pràctiques
de purificació
usuals
entre els jueus
cada una tenia
una cabuda
de quatre a sis
galledes
els hi diu
Jesús
ompliu d'aigua
aquestes piques
i ells les ompliren
fins dalt
llavors se'ls digué
ara
traieu-ne
i porteu-ne
al cap del servei
ell
les portaren
i al cap del servei
està aquella aigua
que s'havia tornat vi
ell
ell no sabia d'on era
però ho sabien molt bé
els que servien
perquè ells mateixos
havien tret l'aigua
el cap del servei
doncs cridar
el núvol i el diu
i li diu
tothom serveix primer
els millors vins
i quan els convidats
ja han begut molt
serveix els vins
més ordinaris
però tu has guardat
fins ara
el vi millor
així començar
Jesús
els seus miracles
a Canà de Galilea
així
manifestar
la seva glòria
i els seus deixebles
creaderen
amb ell
després
baixar
a Cafarnaú
amb la seva mare
els seus germans
i els seus deixebles
i s'ha quedat
però no gaires dies
i aquí s'acaba
l'Evangeli
que vostès
s'escoltaran
aquesta setmana
i a nosaltres
ens escoltaran
el mes que ve
no?
exacte
i donem les gràcies
a la Pilar
i si vols dir alguna cosa
amb els nostres oients
el micròfon
encara és teu
estic molt contenta
que m'hagiu
convidat
a vindre aquí
per poder parlar
d'aquest llibre
sobretot
i després també
de saber
la labor que feu
i la divulgació
que feu
de l'Evangeli
de tot
encantada
gràcies Pilar
si tornem a dir una altra cosa
ja us ho diré
moltes gràcies
i fins la propera
bona tarda
gràcies
gràcies
Un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música