Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Educació elemental ha de ser gratuïta i obligatòria.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Van fer un programa de les 30 minuts!
El 30 minuts de la setmana me'l van dedicar precisament a això...
a l'escola inclusiva.
Sí.
Per si hi ha algun oient que ens estigui escoltant i vol aprofundir en l'ambit,
doncs que sàpiga que la Plataforma 3Cat té aquest documental.
Molt bé!
Sí, sí!
Mira, què vol dir? Tenir bona salut mental durant la infància i l'adolescència
significa assolir els indicadors de desenvolupament físic i emocional,
l'aprenentatge d'habilitats socials i saber afrontar els problemes
que es puguin presentar al llarg de la vida.
Llavors, hi ha molts principis per abordar la salut mental a l'escola,
però he recalcat els que m'han semblat molt interessants.
Un, és l'ètica de cuidar, que comporta una actitud d'acollida,
d'hospitalitat i d'acompanyament de l'alumne vulnerable
com a guia de les pràctiques educatives de l'escola, la prevenció,
augmentar els factors de protecció i reduir els de risc.
Llavors, el que està dient l'Angelina és important perquè és molt important
aquesta inclusió que estigui dintre d'un decret d'ensenyament,
d'un decret que aquí a Catalunya aquest aspecte la protegi molt.
És a dir, una inclusió que sigui ben acceptada per l'escola
i les famílies estiguin integrades en aquest món,
ajudarà que això pugui tenir un èxit.
Crec que va ser l'any 2017, em sembla,
que va haver-hi un canvi de llei
en el que es deia que les escoles havien de ser inclusives.
Exactament. Hi ha sensibilitat,
hi ha sensibilitat de poder-ho fer bé,
però a vegades, Angelina,
falten una sèrie de recursos, una sèrie de coses
que, a pesar de la bona voluntat dels mestres,
bona voluntat d'altres associacions,
falten més recursos.
Angelina.
Ens explicaves, Angelina,
estàvem amb el tema que havies volgut destacar,
parlàvem de què vol dir la salut mental a les escoles,
que havies destacat alguns trets.
Alguns principis.
I em deixava el de la transversabilitat.
Què vol dir?
Que les intervencions no s'han de fer
en un treball concret o en una activitat.
Les intervencions, per tenir bona salut mental,
s'han d'incloure en tots els àmbits de l'escola
i en totes les activitats de l'escola.
I ara m'agradaria explicar
els elements de prevenció
i suport a la regulació de la conducta de l'alumne.
Perquè n'hi deu haver diferents, no?
El setembre del 2024,
la Generalitat va publicar una guia
on dona estratègies de suport a la regulació
i a l'abordatge de les desregulacions
o problemes conductuals als centres educatius.
En aquests moments s'ha canviat la terminologia.
Es parla de regulació i desregulacions.
Aquesta guia és molt interessant
i és un bon suport a les escoles
i dona moltes estratègies
i a la vegada ha estat elaborada
per persones dins del camp educatiu
i a la vegada persones de la salut.
Dins de l'àmbit més científic
o dins de la psicologia.
Aleshores, la Generalitat ens parla
de nou elements.
I el primer element que ens parla
és el de l'espai.
Sí.
L'espai és important.
Dissenyar un mobiliari,
tenir un espai amb il·luminació,
la decoració,
afavoreix el benestar de les criatures,
disposar d'unes bones condicions acústiques
per prevenir situacions d'agitació.
Hi ha criatures
que dins de la diversitat
tenen una sensibilitat especial als sorolls.
Llavors, els provoca descontrol
i es desregularitzen.
Llavors, aquestes coses s'han de preveure.
Quan hi ha una situació de molt soroll,
val la pena sortir de la classe
o buscar un espai de pau.
I després, la Generalitat ens demana
que, sobretot, a la primera educació infantil
o inclús a totes.
Quan són més petits, potser.
Sí, però a totes.
Jo m'he centrat més
en el que és l'educació primària i infantil.
Sí.
de disposar d'un espai de descans
dins de l'aula.
En aquests moments,
a moltes aules ja hi és educació infantil.
Per què aquest espai de descans?
Perquè hi ha criatures
que al dia a dia
arriba a un punt
que estan molt saturades.
I aleshores,
aquest espai de descans
que pot ser a dins de l'aula
o fora de l'aula,
però el nen hi va
estar en silenci,
està en la seva intimitat
i està en un racó de calma.
I, a més a més,
pot portar una joguina,
un objecte
que li dona confiança
i que l'ajuda al seu benestar.
Està més tranquil, no?
Està més...
I aleshores,
s'ha de treballar
perquè el tema de salut mental
s'explica,
ja comencem a treballar des de petits,
perquè els altres nens
han d'entendre
que no tots som iguals
i que cada criatura
té unes necessitats
diferents
i que, per tant,
si a mitja classe
hi ha una criatura
que diu
me'n vaig a descansar
o vaig al racó
de la pau,
se'n va al racó
de la pau
i els altres
ho han de respectar
i entendre.
Clar.
Sí, sí.
Bueno,
suposo que
es tenen en consideració
aquestes situacions
perquè,
per afavorir
no només
l'estat de l'alumna,
sinó de tot el grup
de la classe en general,
perquè
quan un nen o nena
se sent d'aquesta forma
també a vegades
acaba repercutint
potser en la resta.
Molt bé,
parlàvem de l'espai,
Angelina,
quins altres festos?
Els agrupaments.
A veure,
tenir
amb aquestes criatures
és molt important
que l'agrupament
sigui estable.
Que a la vegada,
a veure,
una,
si ens trobem
que en un nivell
hi ha diverses criatures
que necessiten
una cura
Una atenció diferent.
Diferent,
doncs val la pena
estudiar
com es fan els grups
i treballar
que pugui estar
en un grup estable,
perquè el grup estable
ajudarà
que estigui bé
i ajudarà
la seva regulació
emocional
i també ajudarà
que tingui
una bona convivència
dins del grup.
I per aconseguir això
és molt important
el traspàs d'informació
quan canvien de curs
o quan canvien de cicle.
Cada escola
ho té organitzat
d'una manera diferent.
Hi ha escoles
que a cada cicle,
sobretot
al cicle mig
i al cicle infantil,
perdó,
inicial,
sempre és el mateix tutor
i a altres escoles
que no.
Però és molt important
el traspàs d'informació
que es fa.
El tutor nou
ha de conèixer
com és l'alumne.
I aleshores,
el fet de mantenir
l'estabilitat del grup
i que la criatura
se senti
que pertany
a aquell grup
és un element
de contenció.
És un element
de contenció.
I també,
els hi va bé,
poder treballar
quan és necessari
o amb algunes activitats
que es necessiten
més concentració
i atenció
perquè es pugui
tirar endavant
totes les tasques
de treball,
poder treballar
en grup reduït.
Hi ha criatures
que necessiten
sortir de l'aula
i tenir l'especialista,
en aquest cas,
d'educació especial
o altres mestres
de suport
que l'ajuden
a treballar,
aclarir
les dificultats
que té
i poder incorporar-se
amb les tasques fetes.
Molt bé.
Altres àmbits
que també són importants,
Angelina.
El temps.
El temps.
A veure,
treballar l'anticipació,
sobretot
amb els nens
més petits.
A veure,
és que si
ho traspassem nosaltres,
quan tenim informació
del que farem,
com ho farem
i on ho farem,
estem més tranquils
i relaxats, no?
i ens preparem
l'activitat
i tenim èxit,
podem tenir èxit.
Doncs les criatures
són igual.
Treballar l'anticipació
és una estratègia
reguladora.
Sí.
Explicar
què farem,
com ho farem
i quan durarà
l'activitat
ajuda a autorregular-se.
D'acord.
A veure'ns.
Cal saber
quins moments
poden ser crítics, no?
com pot ser
un dia de pluja,
com pot ser
als voltants
de Nadal
que es trenquen
les rutines.
O quan s'arriba
a final de curs.
O quan s'arriba
a final de curs
amb la calor,
perquè aleshores
poder donar-los
i amb aquestes criatures
unes activitats
diferents
i si cal
un espai
diferent.
I és molt important
utilitzar
els horaris.
I utilitzar
els horaris
des de casa
i des de petits
els horaris
es poden utilitzar
amb pictogrames.
També.
Aquestes criatures
necessiten
tenir present
l'horari
i hi ha moltes vegades
amb el cicle
mitjà
que el tenen
enganxat
a la taula
perquè els hi dóna
seguretat
i benestar.
I també és molt bo
que el tinguin
els pares
amb criatures
més petites
i que cada dia
abans de sortir
es repassi
què es farà
s'anticipi
com serà
l'escola
aquell dia.
I també és molt important
perquè
regular-se
perquè estiguin
regulars
i estiguin bé
i controlin
les seves emocions
els canvis.
Hi ha criatures
que els canvis
els desestabilitzen
no accepten
els canvis.
Per tant
els canvis
s'han d'anticipar
s'han de raonar
per què hi són
i a la vegada
donar alternatives
a aquests canvis.
Angelina
com que el temps
passa molt ràpid
acabarem
d'anomenar
els altres
sense extendre'ns gaire
i passarem
al següent apartat
perquè si no
per cada punt
ens podríem estar...
Mira
l'únic que m'agradaria
parlar d'un
que és molt important
que és
els vincles.
Els vincles
són molt importants
i les rutines
i acabo aquí.
A veure
les rutines
igual que les persones adultes
faciliten
la comprensió
de l'entorn
i ajuden
a l'autoregulació.
Les rutines
dins de l'escola
ajuden a reduir
l'ansietat
i ajuden
que la criatura
s'estructuri
el món
de l'escola.
I llavors
hi ha moltes rutines
que no solament
és a la classe
sinó que és
el tema
de com
funciona
l'escola.
Quina és la porta
de sortida
perquè hi ha criatures
que això
els desestabilitza.
La d'entrada,
els canvis
de classe
per activitats...
Agafar com uns hàbits
també, no?
Sí, però les rutines
són importantíssimes.
I després,
a veure,
les rutines
són uns elements
que protegeixen
del descontrol
i de l'agitació
i per tant
són molt importants.
tant les grans rutines
d'organització
de l'escola
com les petites rutines
d'organització
de la classe
i del treball.
I després,
a nivell emocional,
és molt important
els vincles.
el vincle
que una criatura
pugui establir
amb l'adult,
que pot ser
el totora
o el totor,
el fa sentir-se
acollit,
comprès
i acompanyat.
A la vegada,
sap que té
una persona
que està pendent d'ell
i sobretot
és molt important
en criatures
amb necessitats
educatives
especials.
Per ells,
el sentit
de pertenència
a la classe
i el vincle
que pugui
establir
amb l'adult,
que serà
la seva referència,
l'ajuda
a mantenir
la seva autoestima,
a tenir-se
a la seva seguretat
i,
a la vegada,
a ser reconegut
i acceptat.
I,
a la vegada,
genera
una situació
de confiança
i l'ajuda
a la seva
regulació emocional.
Angelina,
com podem normalitzar
la salut mental
a l'aula?
De quina manera
ho podem fer?
A veure,
és molt important
parlar de les emocions.
Parlar de les emocions
des del primer dia
que entren
a l'escola
a bressol.
Hem de normalitzar.
A veure,
hem d'entendre
que cada criatura
percep la realitat
d'una manera diferent
i,
per tant,
es generen
unes emocions
que totes són vàlides.
Llavors,
això
què implica?
Doncs suposa
acceptar
i respectar
i empatitzar
totes les emocions
per diferents
que siguin
que tenen
les criatures.
D'acord.
Aleshores,
també s'han de normalitzar.
Nosaltres
també tenim emocions
i,
a la vegada,
que un dia
el mestre digui
mira,
avui estic cansat
i no estic
o que estic preocupat,
veuen
que el que els passa
a ells
també passa
als adults
i, a la vegada,
poden ser
un mirall
per ells,
no?
Després,
una altra manera
de normalitzar-les
és que
hem de parlar
amb tota normalitat
de que, a vegades,
necessitem
per el neguit,
per reconduir
aquestes emocions,
necessitem parlar-ne
amb persones externes
de l'escola
perquè ens poden ajudar
a gestionar
tots els recursos
que tenim,
que poden ser psicòlegs,
que poden ser
psiquiatres
i, a la vegada,
també,
és important
treballar
aquest aspecte
a l'alumne,
de dir-li
deixa't ajudar,
que se senti
ajudat
i que, a la vegada,
vegi la necessitat
de professionals externs
perquè
veurà,
se sentirà millor,
se sentirà millor
i, quan arribi a l'escola,
potser tindrà èxit
en algunes activitats
a les quals
li costava
tirar endavant.
I l'altre apartat
és el llenguatge.
Sí.
El llenguatge
és molt important.
Hem de canviar,
hem de trencar
l'estigma
de les malalties
mentals.
A veure,
no hi ha
malalts mentals,
hi ha persones
que tenen,
que se'ls ha diagnosticat
una malaltia mental.
De la mateixa manera
que hi ha persones
que se'ls diagnostica
una diabetis,
no?
Sí.
Allòs,
tu a la classe
et pots trobar
amb alumnes
que són molt rígids,
que a la vegada
són molt ordenats
i aleshores,
en lloc de
fer servir
la paraula
és que és
un obsessiu
de la neteja
o de l'ordre.
No.
És un nen
i ho pots dir
en plan
amb
un llenguatge
positiu
davant dels altres.
Mira,
li agrada tenir
tot ordenat
i gràcies a ell
ens ha ordenat
tota la biblioteca.
I mira,
ara quan anem a buscar
un llibre
sabem on està,
no?
Sempre
amb un llenguatge
positiu, no?
Sí.
Després,
la manera de definir
les persones
amb un problema
de salut mental
no és una criatura
depressiva,
és una criatura
que li han diagnosticat
una depressió
i treballarem tots
des de dins
de l'escola,
des de fora,
des de la família
per millorar
la situació
que en aquests moments
està vivint, no?
I aleshores,
a veure,
hi ha vegades
que
hi ha criatures
que es creen
situacions
de descontrol
i
es fa soroll
a les escoles
i pot
inclús tenir
actuacions,
no?
Una mica
violentes,
però mai
s'ha de fer servir
la paraula
violència,
sinó que
parlar amb ell,
de dir,
escolta,
avui estàs
molt nerviós,
trobar un moment
perquè t'ho pugui
explicar
i si tens suport
que tinguis
un suport
dins de la classe
o demanar-lo,
sortir,
donar un tom
pel pati,
trobar un espai
a la biblioteca
que pugui parlar
amb una altra persona
perquè això
el calmarà
i ajudarà
a que estigui millor.
Molt bé.
Angelina,
tres pautes
que ens puguin ajudar
a detectar
que un alumne
de l'escola
necessita ajuda.
Mira,
un és observar
perquè
hi ha certs senyals
que ens poden indicar
que alguna cosa
no funciona
i és observar.
Observar la seva actitud
i comportament
com és la seva actitud
a l'escola,
com es posiciona
davant dels altres
si hi ha canvis.
També observar
la relació
amb els companys,
si els accepta,
si manté
relacions estables,
si sempre vol
tenir la seva,
si vol manar el joc,
si canvia
contínuament
i després
amb la família,
com es relaciona,
si té unes relacions
estables,
si està content
quan el venen
a buscar els pares,
si no hi està content,
si no hi vol anar,
si hi ha hagut canvis,
tot això
ens pot ajudar.
Després,
preguntar,
el preguntar
i parlar obertament
de les emocions,
de com estàs
i com te sents,
pot ajudar molt.
I després,
l'altre,
molt important,
escoltar,
que s'expliqui.
Hem de l'escoltar
al temps que sigui necessari,
sense jutjar
ni censurar,
sense interrompre
i intentar
entendre
els seus raonaments
i neguits.
I que ell vegi
que si fem
totes aquestes accions
és perquè
ens preocupem
del seu benestar
emocional
i volem buscar
estratègies
perquè se senti millor.
Molt bé.
Doncs, escolta,
m'hem parlat
amb l'Angelina Dolors
sobre
la salut mental
a l'aula,
a l'escola.
Jo no sé
si vols afegir tu
a algun altre punt,
a alguna altra qüestió.
Jo només vull dir
que acabo de fer
un aprenentatge
de moltes coses.
Ha sigut un màster,
no?
Sí.
Hem estat aquí atents
escoltant el que ens ha explicat.
Jo només diré una cosa.
quin és el paper
de les associacions
de discapacitat,
aquest contacte també
que seria bo
d'escola inclusiva
perquè tenen materials,
tenen objectius,
tenen moltes coses
que poden ajudar
també cap a les escoles.
I només posaré un exemple
de nens que tenen
dificultat d'oïda
i de sors i tot això,
el paper, per exemple,
de l'11.
L'11 té una...
Perquè, clar,
hem de mirar
d'aquests nanos
hi ha un gran esforç
de tot el món educatiu
per integrar-los,
però després han d'estar
integrats en un món laboral.
Això jo ho deixo així
en un interrogant
perquè és molt important
que puguin realitzar
tot el seu aprenentatge
d'integració
de l'escola inclusiva
a la societat.
Això, doncs,
crec que ja l'11,
per exemple,
ho fa.
Té tota una sèrie
de treballs per ells
si no poden estar
integrats
en una empresa
més gran.
Però és important
que tota la societat
cregui
que les empreses,
nanos així,
poden treure rendiments
i poden treure
ensenyaments
molt positius.
Crec que és important
tot això.
I tant.
Molt bé, doncs,
Dolors, Angelina,
moltíssimes gràcies.
De fet,
del grup de Justícia i Pau
acaba aquí la seva participació
aquesta temporada
amb el programa
de veus de la parròquia.
Per tant,
hem fet aquesta clausura
amb aquest tema
molt ben escollit.
I res,
que vagi bé
i fins la propera temporada.
D'acord?
Gràcies.
Fins la propera.
Adéu.
Sabies que al teu municipi
tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor.
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona.
Per moure't bé,
millor amb bici.
Dóna't d'alta ara
a ambbici.cat.
Un, dos...
Fes una foto del terrat
que des d'aquí es pot veure
a Mart.
La roba estès al meu agost,
un camp d'espigues i cargols.
esperarem que passi el fred
i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme lamental,
un mar d'antenes i animals.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d'altres preus.
Esmorzarem pan, bol i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixem davant de la ciutat
la tarda llarga i potser més,
molt més la nit.
Un altre lloc,
un altre temps
on parlarem
amb altres veus.
El meu secret
subtitulat
camins d'arròs,
camins de blat.
Esperem que baixi el sol
i sota l'arbre
parlarem del temps.
Un biorritme lamental,
un tros de vida artificial.
Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d'altres greus.
Esmorzarem pan, bol i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixem davant de la ciutat
la tarda llarga i potser més,
molt més la nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
�inarace�amentari?
Gràcies.
Gràcies.