Celebrant. Sortint. Conduint.
Vius connectat. Conduint. Desconnecta. Evita les distraccions.
Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio.
Bona tarda, amics oïdors de Ràdio d'Esbert.
En tots vostès, veus de la parròquia.
Amb aquesta sintonia, comencem un programa un cop al mes, que és Paraula Viscuda.
I com vostès recordaran, Paraula Viscuda la fem entre la Montse Giró. Bona tarda, Montse.
I una persona amiga, invitada i molt volguda, que en aquest cas és la Núria Rosers.
Bona tarda, Núria. Hola, bona tarda.
La Núria ens ha portat un llibre, que vostès ja saben, que al dir Paraula Viscuda,
doncs ella ha llegit un llibre, hagués pogut llegir un poema, hagués pogut el que sigui,
però ella ens ha fet menció d'aquest llibre.
Quan veiem el llibre, potser ens quedem una mica espantats,
perquè és un llibre d'un grossor extraordinari,
però que en realitat, i tal com diu una ressenya que fan del llibre,
doncs encara que n'hi hagi quasi 2.000 paraules en el llibre,
o més o 2.000 fulles, no sé el que n'hi ha, però és enorme,
és una trilogia, ara és una trilogia, no?
Sí, sí.
d'una escritora que fa servir un pseudònim, tinc entès, no és el seu nom original.
L'escritora es diu Sara Lark, i és alemana, però diu que actualment està vivint en Espanya,
o sigui, no sabem qui és, tu no saps qui és tampoc, no?
Bé, i aquesta senyora, que es veu que té una passió per tot el que va passar
i en una època determinada, perquè el llibre és així,
que parla d'aventures, que parla dels viatges,
que després la Núria ja ens ho comentarà el per què l'ha agafat això,
parla molt de New Zealand, Nueva Zelanda,
i ella ho descriu molt bé, però sobretot el que descriu més
és la gent que va anar en el segle XIX, en 1800 i pico,
amb unes lleis que existien en aquell moment en Inglaterra
i sobretot a Irlanda, a part de l'embruna que hi havia,
que era horrorosa en aquells moments,
doncs quan un feia unes petites faltes, podríem dir, els desterraven
i bé els enviaven a Anglaterra, a Austràlia,
que és molta mena, molta gent així,
i sobretot a Nueva Zelanda.
Per què has triat el llibre, senyora Núria?
Jo el vaig triar perquè me'l van recomanar
i el tema d'Austràlia sempre m'ha interessat
i també perquè, bé, sobre que l'anava llegint,
com que és un moment, un fet històric del principi,
i d'una certa manera dels presoners irlandesos o anglesos així,
enviint unes noves terres amb gent oriunda d'allà,
doncs estava la controvèrsia entre els dos pobles.
Aleshores veies les diferències que hi havia entre cast i gent.
Sí.
Digues, digues.
Les diferències, per exemple, entre el que són un poble
que es podria dir o que nosaltres denominem menys desenvolupat,
amb uns que venim més desenvolupats
i com el desenvolupat es creu sempre superior
amb el menys desenvolupat.
I això no és una cosa d'aleshores...
No, perquè és un tema molt actual.
Sí, no, perquè tota la vida és actual
i en aquests moments que tenim aquestes migracions
de gent que fugen,
doncs també ens ho trobem una mica així.
Exacte.
Els que estan aposentats, moltes vegades,
però aquí al revés,
perquè aquí els que estaven, que eren els maories,
que són gent de la Polinèsia,
doncs tenien les seves costums i les seves coses
i per la mentalitat occidental
doncs eren completament diferents, no?
Exacte.
Com encara la vida,
com és un poble que li agrada molt,
estima molt la terra
i la respecta molt
i com arribem als blancs sempre
amb aquell ànim que ens oblidem
que la mare natura mana
i aleshores ens dediquem a carregant-nos-la
de mica en mica
i a més a més carregant-nos també
aquella gent que s'ocupa molt de cuidar-la.
o que té una simbiosi amb la terra.
Exacte.
Sí, sí.
Aquí ens hem saltat un punt,
perdona Montse,
perquè jo t'he invadit el terreny abans d'hora.
No, però...
Ens hem saltat el punt de presentar a la Núria.
Per molt de vostès és coneguda,
però ara la Montse ens farà cinc cèntims.
Tornem enrere.
Rebobidem-nos.
No hi tornem del tot,
perquè el que estava dient ara la Núria
és l'autora del llibre,
s'ha documentat molt
i ha viscut molt
per ser força fidel a les costums
i a poder-ho explicar
d'una manera més eficient, diguéssim, no?
És que sí que això està present molt en el llibre.
Sí, és evident que s'ha documentat moltíssim,
perquè en tot el llibre
hi ha moltíssim vocabulari maurí
que inclús molt al principi
l'has d'anar deduint una mica
que representa aquella paraula.
Que el que volen dir, no?
Sí.
Tant les paraules com costums,
com la situació geogràfica...
Està molt ben reflexat.
Bé, això de fet sí que ens ha servit.
Jo penso que el llibre
i la manera de ser del poble maurí
i el que a ell li ha agradat
ens reflecteix una mica com és la Núria.
La Núria.
La Núria Rosés Marianelo.
La Núria és una persona
que, diguéssim, de professió, d'estudi,
és publicista i editoria,
també maquetadora de llibres,
però té una especial finura
per tot el que són les habilitats artesanes,
tant gràfiques com a nivell artístic,
també en poesia,
en escriure contes...
Sí.
Bé, tenen un conte que diu Raritos, no?
I això potser també està present
en aquesta cultura
perquè ells treballaven molt la fusta.
Exacte.
Sí, sí.
Són pobles que els agrada molt la fusta.
O sigui que jo penso que
aquest llibre que ella ens ha escollit
ens reflecteix molt aquestes...
com a ella li agrada
i amb el que disfruta.
És una persona que la podeu trobar
per Nadal,
als voltants de Nadal,
a les parades que hi ha endavant del mercat,
perquè aquelles coses que fa
ens les ofereix
i ens les fa disfrutar.
Gràcies.
I a més estan molt belmorades,
molt boniques, eh?
Gràcies.
Bé, tornant una altra vegada
al llibre aquest,
que encara s'ho explicaràs més,
fa gràcia
perquè diu que aquests,
els naories,
doncs venen d'aquestes tribus
que es diuen Iwi.
No sé si Kiwi o Iwi,
però és Iwi, eh?
És Iwi.
I aquesta gent diu que
anaven en forma de clanes,
que era Hapu,
i que aleshores,
amb la seva vivenda,
doncs deien Guanau.
Me fa gràcia
totes aquestes paraules
perquè són una mica originals, no?
Sí.
I aleshores tenen
uns costums molt rares
que això no és,
o sigui,
rares de cara a l'occidental.
Aquí la història
són d'una parella
que és la Kathleen
i el noi,
no sé,
Michael,
penso que es diu,
la Kathleen i el Michael,
irlandesos,
amb molta gana,
els pares de la Kathleen
no volen que tingui relacions
amb aquest xicot
perquè encara que tots són pobres
ells es consideren
una mica superiors,
però la parella s'enamora,
ell roba una mica de gra
per fer whisky,
el fumen a la presó
i l'envien a Austràlia.
Ell està embarassada,
es casa amb una altra
i se'n va
perquè així estarà a prop
del seu amor de tota la vida.
Se'n va per santa casualitat
en el mateix lloc
on te l'envien amb ell.
Sí.
no arriba,
no hi va pel·lant.
No, perquè ell no sap
que ella ha anat a parar
el mateix lloc.
Bueno,
però això que és la història,
que és la part romàntica,
que és la que la recomanem
a la persona que vulgui,
a la gent jo crec que seria
potser un llibre també bo
per adolescents,
no?
Sí, sí,
jo crec que totalment no.
No, no és, no és.
Jo no crec que sigui un llibre
per adults només,
per adults,
vull dir que és una mica
de 9 a 90 anys,
exacte.
Sí.
Però tu el que més t'ha agradat
i sobretot l'has triat,
per aquest contrast
de les diferències
de visió de la jugada.
Per exemple,
n'hi ha un passatge
que tu has dit aquí,
doncs que, esclar,
les noies,
quan ells arriben
també es queden molt assombrats,
inclús amb l'aspecte sexual,
perquè les noies
doncs van amb els pits en l'aire,
carai, això tu,
escolta,
això suposo que a la Irlanda
i en aquella època encara menys,
no?
Això devia ser...
Devia ser espaterrant.
Un travastall, això.
Sí, sí.
I aleshores,
inclús que com feien l'amor,
que això m'ho vas explicar també.
Sí, d'això és un tema
que ells el contemplen
com una cosa de la mar de normal
i inclús representa
que abans de tenir
la parella estable,
si volen tenir relacions,
també tranquil·lament
l'entenen.
L'entenen,
l'home calcindrada,
però sempre sent el vist.
Sí, i si ho fan
enmig de tota la tribu,
tampoc passa res,
vull dir que...
Sí.
Cosa que a la vista occidental,
fer una cosa així
és com tabú
i si ho fas
ha de ser amagat,
no?, en certa manera,
amb privacitat.
Sí, i després,
sobretot,
el que crida molt l'atenció
en el llibre també
és la cosa
de que, esclar,
quan aquests presos,
podríem dir,
aquests condenats
o aquests que ja estan
adjudicats i tal,
ara en tindríem
una colla aquí, eh,
tu,
de tots aquests que estan, eh?
Els podríem enviar
a Nueva Zelanda.
A veure què passa.
feien propietat
de la terra.
Aleshores,
li deien
el que agafa
un tros de terra
era per ell.
Això també havia passat
en l'època també
del Golden Rush
que es diu
que la fiebre de l'oró,
quan la gent
se n'anava,
aquest sí,
precisament,
que van anar a Amèrica,
atravesaven tot l'oeste,
que és quan tenien
totes aquelles coses
que tenim,
i aleshores
el tros de terra
que agafaven
també era per ells.
Però, esclar,
que els hi passa
aquí als Mauries.
Aquí va una mica
de diferència.
Aquí per què van agafant terra?
Perquè, en certa manera,
enganyen els Mauries.
La primera persona,
més o menys,
aquí s'explica,
que va arribar a Nova Zelanda,
el primer blanc,
arriba a un intent
amb ells
i crea com una mena
de contracte.
I el contracte,
en certa manera,
diu que Mauries
i blancs,
els que apareixeran ara,
tenen els mateixos drets.
I els Mauries
no ho veuen malament del tot.
No, no,
d'acord, no?
D'acord, d'acord.
Però què passa?
Que aquí els enganya
perquè, clar,
amb aquesta cosa
l'home blanc diu
que si tinc els mateixos drets
començo a caparar la terra
que em dóna el gana.
I aleshores aquí
és on el Maury,
clar,
aleshores quan potser
molts dels que es van conformar
o acceptar
el que és la manera
de ser occidental,
hi ha una part
que no l'accepta
perquè diu aquí
que ens ho estan carregant
de mica en mica tots,
ens fan servir d'esclaus,
ens fan servir de servents,
ens estan explotant.
També un dels temes principals
aquí és la recerca de l'or
que també s'han donat
en compte.
Va ser una mica
com en l'Oeste, no?
Quan descobreixen això.
Exacte.
I aleshores,
cosa que els mauris,
per exemple,
per restir-se
o per adornar-se,
ells també coneixen l'or,
evidentment,
però ells és una cosa,
és una pedra més
i mira,
que mal que,
i em faig un penjoll
i ja està,
però no exploto la terra
més enllà del que la necessito.
Aleshores,
aquí,
clar,
quan els altres comencen a explotar,
perquè aquí
anem amb les altres ínfoles,
però d'una manera,
clar,
ja comencen a haver
gent mauri
i comencen a dir
ja n'hi ha prou.
i aleshores els hi amaguen una mica
on ells saben,
per exemple,
quina part del riu que sigui
amaga molt l'or.
Clar,
perquè el forà
li donava un valor econòmic
que el maurí no li donava.
O sigui,
li donava un valor...
Però com que no es pot generalitzar mai
amb les persones,
aquí també ens mostren
un dels personatges occidentals,
una noia,
que ell agafa bastant
de la manera de viure d'ells,
els mauries,
i aleshores amb ells
en un moment donat
li diuen,
home,
però sí,
sabem on hi ha un tros d'or,
que si tu voldràs,
així estarà per aquí.
Sabem on està el tros d'or,
diu,
però quanta gent em portaràs
els teus cap aquí?
I diu,
no, no,
et portaré justet
i ja està,
però et prometo
que mai comentarem
on està
per no haver de fer
la gran explotació
i carregants d'aquella terra.
O sigui que ja,
clar,
evidentment no podem dir
els blancs són
el màxim de dolents
tots tampoc,
no?
Evidentment tots som de tot,
no?
Sí, sí, sí.
També una altra cosa
que també es veu la diferència
són amb els teus
que uns practicaven
i els altres no.
També.
El que és la polideïtat
i el monoteïsme,
no?
Aleshores,
que continua vent-hi,
vull dir,
actualment,
no?
I quin dels dos
és millor o és pitjor?
Jo crec que
això és indiferent,
no?
Perquè en el fons
el que jo crec que fer
al monoteïsme
és ajuntar tots els teus
mateixos amb un de sol
i que en el fons
s'està preservant el mateix
que ells anomenen
amb més noms,
no?
A cada una de llocs.
però que tampoc
és aquelles coses
que diem
com pots anar a parar
en una religió
i diu
el meu és més bo
que el teu
si en el fons
tot és el mateix.
Bueno,
això ara estem
en un període
aquí
que gràcies a Déu
s'han obert
molts ulls
i tenim una mente
més oberta també
en quant a la jerarquia
i que diu
que, bueno,
totes aquestes diferències
que n'hi ha
dintre
de la mateixa
religió,
podríem dir,
cristiana,
que n'hi ha
en diferents rames
doncs han estat
tot unida
per dir
i al tanto
tots tenim un pare
i tots tenim
la persona
que ens pot veure,
no?
Però aquí també
és bonic això
perquè,
doncs, bueno,
cadascú,
no sé,
aquí n'hi ha un moment
que diu...
Bueno, això ho hem vist molt
amb el Pere Casaldàliga,
no?
Sí, també.
O sigui,
no ha fet mai
cap imposició
sinó que ha respectat
molt
i les seves
les maneres
de ser
de les tribus
o de...
O sigui, no...
És una mica allò
que en Castella diem,
no?
Si vas allà
haz lo que vieres,
no lo que...
Exacte,
i llavors sí que veus
que hi ha hagut...
Hi ha persones
que això,
doncs,
ho han tingut molt present
i s'han enriquit
en el sentit
de persona
del que han trobat
i han vist
i en canvi,
doncs,
n'hi ha que això
que aquesta visió
no l'han tinguda
ni la tenen.
Vull dir,
perquè n'hi ha que
tampoc la tenen ara
perquè,
doncs,
hi ha una altra manera
d'esclavatge,
no?
De...
Si totes les multinacionals
que estan fent,
treballar en els...
Els nanos...
Exacte,
tot això
vol dir que encara
no es té una visió
diferent,
o sigui que...
No.
Què va?
No,
l'home no avancem.
L'home no avancem,
en realitat no avancem.
Si mirem...
Tecnològicament avancem,
però inclús
tecnològicament
per mi és dolent
sempre i quan
treguin les màquines
a llocs de feina,
per exemple.
Mira...
Vull dir que avancem,
però com avancem,
no?
Sí,
com el robot.
Exacte.
Aquestes paraules
que acabes tu de dir,
aquest matí
una persona
molt amiga,
una persona més gran,
perquè tu encara ets molt jove,
em deia el mateix.
Em fa una mica
el futur,
em fa por,
una mica,
per les màquines,
però no per les màquines
senzilles,
que t'ajuden molt
perquè poden ser molt útils,
dius si no,
perquè aquesta manera
de reconar
a la humanitat.
Exacte.
Reconar la humanitat,
eh?
Que és veritat.
I és humanitat
que...
Que és la creatora...
Que aparca humanitat.
Aparca la humanitat,
sí,
sí.
Aquí parlem
una altra vegada
de les coses aquestes
i per veure
que el Déu
pot ser per tots
o la manera que creuen,
hi ha un passatge
que és bonic,
que bueno,
el llegiré
que sembla
que no tingui cap relació.
Dintre d'aquell barco
que venia
també hi havia una noia
molt maca
que es deia l'Elisi.
Sí.
I aquesta Elisi
es veu que està enamorada
d'aquest...
Bueno, no ho sé.
Jo ho aclariré.
El Lisi
és una prostituta irlandesa.
Sí.
Que ha passat molt de gana
perquè és una prostituta
dels barris baixos
i s'escapa
de la seva situació
i se'n va a Nova Zelanda.
I té moltes ganes
de superar
el fet de ser prostituta
i de treure's
d'aquest món.
Sí.
Però en el vaixell
ha de...
A part de conèix coses,
és quan coneix en el Michael
que ell està presoners
i ho són el vaixell de ser ella.
I ja amb això,
a més,
amb les dones grans
que es dediquen
a fer de infermeres
i a través d'aquest petit punt
ella comença
a poder canviar
el seu estat.
I diu...
Bueno,
ho tinc de que llegir...
Podria traduir-ho
però ho llegiré
tal com està en el llibre.
Diu...
Les últimes paraules
exponien tota su tristesa.
No podia expressar-se
ni en inglès
ni en maurí.
Lo que la preocupava.
Pero la anciana
To Wanga...
La mira,
que suposo que seria la...
Una xisera...
Una xisera, sí.
Diu,
la va mirar compassiva.
Lisi va tenir la impressió,
bueno,
ho podria dir en català,
que la seva mirada
li arribava
fins al centre del cor.
Els vostres esprits
confien l'un a l'altre,
va dir-la
acònicament.
Però no és fàcil,
tens raó,
encara que
la Toanga
se va tornar
cap a la seva tribu.
Ell no l'enganyarà.
això
se tornaria
a la seva contra
i ho sap.
Té que saber-ho.
I la dona
tampoc
s'enganyarà.
No
la jurarà
pels déus
cujo...
que necessiten
la seva ajuda.
I aleshores
l'altre diu
Ella no cree
en nuestros dioses,
senyaló
la hermana del jefe.
La sacerdotista
hizo un gesto
d'impotencia.
Però los dioses
creen en ella.
Están unidos
a nosotros.
És a dir que
bueno,
això encara que sigui
aquest trosset
i aquest bocinet
et demostra
que si
l'occidental
que és creient
doncs
creu en Déu,
encara que tu no ho creguis,
ell creu en tu.
Sí,
que aquí aquestes
en el poble
torna també
a creure.
O sigui,
també li diuen
los dioses
dice sí,
bueno,
ella no cree en nuestros dioses
dice,
però los dioses
creen en ella.
És aquesta prova
de confiança,
no?
Sí, sí.
N'hi ha algun altre punt
que t'agradi
també?
Que t'hagi cridat
l'atenció?
Bueno,
hi ha un punt
que jo em sembla
que l'he marcat,
per exemple,
és quan el Michael
a l'arribar
i s'escapa
i un seguit de coses
va parar
haver de ser
caçador de balenes
i no ha caçat
mai balenes
ni res.
Sí.
I al mateix temps
a la mateixa barca
van caçadors mauries
i van ells.
Sí.
Perquè en els llocs
on caçaven
tant contactaven
els unes com els altres.
I aleshores explica
com se'n dona compte
que la fortaleza
dels mauries
i el sistema
que tenen ells
és molt diferent
de l'home blanc
però que al mateix temps
la finalitat
és la mateixa
anem a la balena
en aquest cas.
Però se'n dona compte
de la corpulència.
També es descriu molt bé
que a part d'això
com es tatua
en aquesta gent
que més que pintura
són com tatuatges
aquests que s'aixecen
una mica la pell
i així
que duren
que són com
més permanents
i aquestes característiques
del mateix
del propi cos
també
de manteniment del cos
i de saber
d'encarar les feines
i un seguit de coses.
Diu que aquesta gent
normalment
quan en aquesta època
i més endavant segurament
i sobretot
amb la febre aquesta
de l'or
doncs
quasi
quasi
dient molt
a la població
és a dir
que van fer
unes grans matances
el blanc
envers el Maurí
i que ara
està ressurgint
però
a qui diferència
que tu vas explicar
que també és interessant
el Maurí
no li té por
a l'home blanc
no
el Maurí
és bastant
assequible
vull dir
a la Maurí
ell li agrada
conèixer coses noves
dona la sensació
que són molt
obert
molt acobilladors
i cosa nova
que els informi
els agrada
però això també
no fa gaire
fa unes setmanes
d'uns xicots
d'aquí Sant Jús
que no me recordo
el nom de la pel·lícula
ni d'ells pobres
però van fer
una mena de documental
reportatge
que es va passar
en el Cine Baix
de Sant Feliu
sobre
dels últims esquimals
que queden
al Canadà
i aleshores
també és bastant
semblant
tota la situació
clar
si venim a invadir
5.000 blancs
per una manera
davant d'una població
que repartits
o no repartits
igual són 2.000
raro serà
que aquells pobres
subsisteixen
si els 5.000
van en plan càrrega
i ara
m'ha crida l'atenció
amb aquesta
d'allò
de la Síria
d'aquests
que entren tant
que ara ja
els governs
d'aquí
bueno d'aquí
d'aquí
el dic
a la part occidental
s'estan posant
d'aquesta manera
que ja s'han posat
molt rígids
de dir el tanto
perquè esclar
entre aquests
també poden venir
els vividors
o sigui
la part de ser
acollida
i la pena que dóna
però quan nosaltres
ens vam haver de traslladar
bueno no
però els meus avantpassats
també van haver de traslladar
per la guerra
o qualsevol cosa
a Alemanya
també anaves
el que passa
que clar
és molt complicat
que et vinguin 5.000
per exemple
potser entre tots els pobles
igual els podem assumir
també
però que et vinguin
tota una tirada
5 milions
no deixi de ser complicat
i més quan estan
com estem
les economies
personalment
ja
del propi país
sí
però clar
vull dir que és complicat
sí que és evident
que els hem d'acollir
i en el fons
que ens movem
som el poble
per dir-ho d'una manera
però no deixi de ser complicat
molt complicat
quan tu tens una família
que igual tots els membres
estan sense feina
com pots acollir
a més gent
que també li hauran de donar feina
és
sí
però el que no podem
deixar
de banda
és que
per què han de
s'han de desplaçar
per què han de
venen com a refugiats
clar
perquè tenen una guerra
perquè tenen una guerra
i com s'ha muntat aquesta guerra
i quina part tenim
amb aquesta guerra
perquè llavors
tenim una part important
perquè les armes
d'Espanya
en ven moltes d'armes
per tant
jo penso que no podem
deixar de banda
i si venen com a refugiats
ja tenen uns drets
com a refugiats
i l'economia
és repartir-la
jo penso que
el que no es pot fer
és el que s'està fent
o sigui que els treguin
els béns
que puguin portar a sobre
per subsistència
o sigui que
jo penso que
és una cosa
que hauríem de
pensar-ho molt i molt
perquè
si ens poséssim
en el seu lloc
clar
no, no
vull dir que
però és complicat
complicat
una situació complicada
però també
al meu entendre
també els governs
són persones
que han de
amb una intel·ligència
amb uns coneixements
que haurien de
però clar
falta la generositat
falta la humanitat
però potser
en tot aquest moviment
jo penso que
ha sorgit
també un esperit
de
de
companyerisme
amb la gent
o sigui
no els governs
d'una manera així
però molta gent
sí que surten
aquells
aquells extremistes
que
fan refugi
de tot
i que són
però també
ha sortit
també amb la gent
un esperit
de companyerisme
una
de solidaritat
no ho sé
jo l'he vist també
perquè jo crec
que qui més
ho arreglem
som els de baix
per això
per això
sí
i els que més
ho podem arreglar
sempre
quan els de dalt
ens deixin
fer
no no
però
com afortunadament
no tenim govern
no gràcies a Déu
que anem cada vegada millor
sí
anem
anem
escolta
va ser de bé
bueno
aquí tampoc
no tenim govern
i a més
ja m'estan mirant malament
perquè el temps
se'l tenim
molt
concentrat
i aleshores
el que sí
que sempre fem
aquí
que després
tu ens diràs
unes paraules més
però és llegir
l'evangeli
que
tenim que llegir
el diumenge
a la parròquia
aleshores l'evangeli
que correspon
el diumenge
cinquè
de l'any normal
del que diem
el temps
durant l'any
i aquest és l'evangeli
segons el lloc
diu
en una ocasió
la gent s'aglomerava
sobre Jesús
per escoltar
la paraula
de Déu
ell
es trobava
a vora
l'estany
de Genassaret
veia dues barques
a la platja
els pescadors
s'havien baixat
i rentaven
les xarxes
pujar amb una de les barques
que era de Simó
li demanà que la partés
una mica de terra
s'assegué
i ensenyava a la gent
de la barca estant
quan acaba de parlar
digui a Simón
tiren dins
i caleu les xarxes
per pescar
Simó
li va responger
mestre
ens hi hem escarressat
tota la nit
i no hem pescat res
però ja que ho vols
i ho dius
calarem les xarxes
i així que ho feren
agafaran tant de peix
que les xarxes
s'esguinçaven
llavors
feren senyal
als pescadors
de l'altra barca
que vinguessin
a ajudar-los
ells hi anaren
i ompliren
tant les barques
que quasi
s'esfonsaven
Simó Pera
en veure això
es llançada
als genolls de Jesús
i li diia
senyor
allunyevos de mi
que sóc un pecador
ni ell
ni el cap
dels que hi anaven
amb ell
no se sabien
a venir
d'una pesca
com aquella
igual passar
amb Jaume
i en Joan
fills de Ceredeu
que eren socis
de Simó
però Jesús
digués a Simó
no tinguis por
des d'ara
seràs pescador
d'homes
llavors
tornaren a terra
les barques
i deixaren tot
i se n'anaren
amb ell
fins aquí
és l'Evangeli
que vostès
sentiran
el diumenge
a la
si formen part
de l'Eucaristia
o el dissabte
a la nit
i aleshores
una altra pregunta
no sé si la Montse
li vol preguntar
a la Núria
alguna cosa
no
a veure
Núria
hem vist
a través
de la conversa
tot el que t'ha portat
el llibre
però
hi ha alguna cosa
que t'ha portat
a pensar
que
es pot actuar
de manera diferent
a veure
jo penso
que
a nivell
individual
és quan
ens ho hem de plantejar
potser a vegades
més que a nivell
en conjunt
a veure si pensem
que ell ja ho arreglarà
i no ho arregla
perquè no ho pots
intentar arreglar
tot
també
no sé fins a quin
és bo també
actuar en conjunt
és evident
però a vegades
potser ens apoyem
massa amb els altres
i és una manera
de nosaltres
no fer res
també
si tenim ganes
de fer coses
o de pensar
o és molt fàcil
parlar en veu alta
però tu no dones
un pas
tampoc
jo penso que
i després
sí
jo penso que
ja ho estem fent
una mica
retornant a la natura
potser ha sigut
a través de la crisi
alguna cosa
hem sortit més artesans
del conte
també
que suposo que
en certa manera
ja n'hi havia molts
però ara s'ha tornat
una mica
el treball tranquil
el no tant
de pressa
això és el que
veig una mica
i amb això
m'agrada també
això també serà
una manera
de repartir
el treball diferent
jo crec que sí
perquè si els robots
poden fer una feina
pesada
per dir-ho així
doncs els altres
poden fer
no i que les màquines
estan molt bé
a veure
sempre i quan
perquè a veure
tenim un temps de vida
la gent
si no el tinguéssim
mira
aneu fent màquines
o tenim un temps de vida
per tant
les màquines
van molt bé
sempre i quan
no em treguen
en lloc de feina
però al mateix temps
també
aquesta rapidesa
de feina
em permeti
gaudir de la vida
també
i disfrutar
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
una mica
de veure
la natura
com és la natura
i donar
el valor que la té
i estimar-la
exacte
ara
pensant en el que deies
això a nivell individual
i en l'evangeli
que acaba de llegir
l'Elina
pensava que
aquest
tireu les xarxes
també
o sigui
és una feina nostra
és una feina nostra
és un compromís
individual i col·lectiu
però on tireu les xarxes
no vol dir vosaltres
vol dir vosaltres i jo
exacte
i llavors
tirem
exacte
que potser
els a dalt
sembla que els hi falten
una mica
sempre ho dic
quan ells parlen del poble
dius
i tu qui ets
clar
no et separis
d'aquesta paraula
perquè aleshores
t'oblidaràs
de fer realment
el que trobes
pensava que
és tan adient
el que estàvem comentant
que
jo penso
jo penso que si
la Núria es presentés
per alcalde
jo la voto
perquè
segurament
faria
el pronombre personal
primera persona
entrant en tots
i si és el plural
també seria
de primera persona
nos
no vos
ni os
molt bé
doncs jo crec
que no sé
ara
no
tenim que dir adeu
no
el Carles
que és més maco
Consol
ell també és dels nos
el nos
que ens ajuda molt
doncs senyors
si
els desitgem
bona nit
que guanyi el Barça
també
que ja sabeu
que jo sóc del Barça
no
que també són
mira
d'una manera
com una altra
i si volen
escoltar això
ho poden
fer-ho
el dissabte
dos quarts
dotze
el proper dissabte
i fins a la propera
moltes gràcies
bona nit
adeu-siau
moltes gràcies
adeu-siau
ràdio
t'esbend
98.1
FM
ràdio t'esbend
98.1
ara escoltes
ràdio t'esbend
sintonitzes
ràdio t'esbend
la ràdio
de Sant Just
no l'ha acabat
per tu
t'esbend