La ràdio de Sant Just
Veus de la parròquia
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esvern.
Amics, ràdio escoltes de Ràdio d'Esvern,
Veus de la parròquia presenta
El judaïsme, tradició i modernitat.
Ben trobada, Ima Periques.
Hola, Lluís.
Benvinguda a Ràdio d'Esvern a parlar de què va avui això?
Avui va de música.
De música?
De música jueva.
Estem en un programa que parlem dels jueus i de la religió jueva
i avui toca parlar de la música, tant de la música que coneixem com més popular
com de música més clàssica relacionada amb els jueus.
Certament, buscant aquest tipus de música que tu ens has dit,
hem trobat que a Israel hi ha molta cançó en relació a la pau.
i aquesta mateixa cançó,
Abba Nagila, té aquest sentit.
Ara, companys, ara, companys,
ja ho alegrem-nos,
alcem els nostres cors,
creixin els nostres cans
i junts alegrem-nos, companys.
Companys, ballarem amb el cor alegre.
Ballarem amb el cor alegre.
Sentim, Abba Nagila,
amb la seva sentit.
Preciosa sentit.
Haava Nagila, haava Nagila, ben ismecha.
Haava Nagila, haava Nagila, haava Nagila, ben ismecha.
Haava Nagila, haava Nagila, haava Nagila, haava Nagila, haava Nagila, ben ismecha.
Uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uri, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru, uru.
Bona nit
Bona nit
Companys, ballarem amb el cor alegre. Aquesta és l'Ava Najila que acabem d'escoltar.
La següent també va de pau. Quina cançó és?
La següent és Eben Shalom, que és una que d'avés nosaltres l'hem adaptat com a cançó d'Església, també, per donar la pau.
La nostra versió, la versió catalana, és sigui la pau amb vosaltres, sigui la pau amb vosaltres, que resplendeixi sempre, sempre en tots la pau.
El títol original d'Israel és Ebenu Shalom. Escoltem Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom, Ebenu Shalom, Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom, Ebenu Shalom, Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Ebenu Shalom Alechem.
Israel i els hebreus, hi ha el cor, la peça,
cor dels esclaus hebreus de l'òpera Nabucco d'en Josep Iverdi.
Imma, que l'Imma és un pou de ciència i de sabidoria.
Ja pots comptar.
De què ve aquest cor dels esclaus hebreus dintre una òpera?
A veure, aquesta és una òpera de Verdi,
que es diu Nabucco, com gairebé tothom sap,
i que es ofereix al rei de Babilònia, Nabucodonosor.
Resumint-la ràpida, perquè tampoc ara és el moment de parlar d'això
i jo tampoc estic tan instruïda, malgrat el que diguis tu,
doncs resulta que Nabucodonosor entra a Jerusalem,
jo diria que entra per segona vegada,
la primera vegada i deixa la seva filla Fenena com a representant seva
i se'n va a fer altres guerres,
i quan torna per la segona vegada vens els jueus
i aleshores els vol aniquilar.
Em sembla que els fa fora de la ciutat,
crema el temple,
i aleshores quan els jueus estan fora de la ciutat,
a prop del riu Éfrates,
i veient que les coses van molt mal dades
i que possiblement els acabin matant a tots,
canten aquesta cançó, que és un salm,
pensant en Jerusalem i en el que deixen.
és, en diuen el cant dels esclaus.
Aleshores té gràcia perquè resulta que els italians
els va entusiasmar aquesta òpera
i concretament aquests cors
i la van fer servir com a himne d'Itàlia
quan estaven sota la dominació d'Àustria.
Òstria va prohibir que es cantés aquesta cançó,
clar, com a bon dominant,
però, bueno, ells la seguien cantant
i quan va morir Verdi es veu que pels carrers
cantaven aquesta cançó de forma espontània
als seus admiradors i fans.
Doncs anem a escoltar,
en tot cas després podrem pensar la traducció, no?
Jo la tinc en català, que la puc llegir,
però, bueno, l'escoltem.
Escoltem Cors dels Esclaus Obreus.
Cors dels Escoltos.
Cors dels Escoltos.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
desterrats que pensen
ja amb el retorn, però tenen
una ignorància de la seva terra. Cosa cantada
també a l'Església
quan hi ha salms
diguéssim d'adressar-se a Déu
per tornar a la terra promesa.
Aquí,
la traducció al català diu
Vola pensament sobre
ales daurades
Vola i posa't sobre els turons
i els pujols, on exhalen
la seva suau i tèvia
olor als dolços aires
de la terra natal.
Saluda les ribes del Jordà,
les torres derruïdes
de Sió. Oh,
pàtria meva, tan formosa
i perduda. Oh,
record estimat i fatal.
Arpa d'or
dels profetes fatídics.
Per què penges
muda dels salses?
Revifa els records
en el teu pit i parla'ns
dels temps passats.
tot recordant
el destí de Jerusalem
toca el so
d'un trist lament.
Oh,
que el Senyor
t'inspiri
un cant
que infongui
coratge
al patiment.
Molt bé.
És maca, no?
És preciosa,
tant com
un salm derivat d'aquí
o que té una relació amb això,
que deien els
els jueus
a Babilònia,
si mai
t'oblidava
Jerusalem,
que se m'encasti
la llengua pelabà.
És a dir,
que no pugui dir res més.
O llou
Jerusalem
o ja
quedi
mut per sempre.
Molt bé,
ha sigut
aquest recorregut
nostre
per aquesta
òpera Nabucco
d'en Giuseppe Verdi.
Però
la intervenció
de la Immaculada
sortosament
continua
perquè ella
és una,
jo diria ja,
salabèrrima
escriptora
de novel·les.
Quantes em portes?
Molta ironia, eh?
Molta ironia.
Quantes em portes
de novel·les?
No, no, una, una.
Però
té també
una relació
o podem trobar-li
un cert contacte
amb el que estem tractant
aquests dies
aquí
a Ràdio d'Esvern
com a judaïsme, no?
Quina intervenció
té una família
jueva
en la teva novel·la?
Jo
en la meva novel·la
parlo
d'uns jueus
d'una família
jueva
que estan
arraconats
contra
els Pirineus
a la banda francesa
arraconats
pels nazis
i
que
demanen
ajuda
d'uns
guies
perquè
els
travessin
la muntanya
i aleshores
hi ha una dona
arenesa
que
els ajuda
a travessar.
Travesen
la muntanya
i la novel·la
parla
de les dues
dones,
de la dona
arenesa
que fa d'aquí
i de la dona
jueva.
Però
parlant
d'això
de la terra
perduda
i
que els jueus
sempre
han sigut
gent
perseguida
i que
han hagut
d'anar
d'aquí cap allà,
en la novel·la
hi ha
diverses vegades
que
anomeno
una expressió
del
tiet
d'aquesta
jueva
que
a la celebració
de Pasqua
de cada any
quan s'acabava
la celebració
deia
l'any
vinent
a Jerusalem.
Aquest desig
sempre
de tornar
a la pàtria.
Per un moment
m'has fet
semblar
uns rassons
futbolístics
de dir
l'any que ve sí.
Avui que estem...
Jo no sé
si ho deia
perquè
creia que seria així
i ho volia així
o si ho deia
perquè
era
una dita
que s'havia
de
rememorar
any
rere any.
Segurament.
Molt bé.
Anem endavant
al nostre programa.
Israel
als anys 70
va
treure
ja ho hem dit
abans
encara que ara
precisem
l'època
moltes cançons
que cridaven
a la pau
a la pau
d'Israel.
Estem parlant
dels anys 70
del segle passat
i
entre les
publicacions
discogràfiques
i musicals
d'aquella època
hi ha
el disc
Israel
Songs for Peace
és a dir
Israel
cançons d'Israel
a favor
de la pau.
Aquests
cants
han estat
reeditats
recentment
amb un ritme
més actual
i ara
des de
les guies
de so
de Ràdio
d'Isvern
se'ns posarà
aquest
primer
cant
del disc
Israel
Song for Peace
canta
Elliot Borin
i l'orquestra
és la
Kate
of
orquestra.
Pau
a Israel.
Here
v'
here
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
......
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...


...
...
...
...