ni dates de caducitat.
Veus de la parròquia.
Programa d'informació i formació humana i cristiana
de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just d'Esbert.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
i pres d'any 1988, comencem el programa d'avui.
El nostre espai, Música i Cant Religiosos,
fa una trajectòria al llarg d'aquests nou mesos de temporada 2015-2016
per les diferents temàtiques que, centraràs en l'Eglésia Catòlica,
però també altres confessions cristianes i espirituals en general,
han publicat música i cant com a expressió sincera, personal, adreçada a Déu i a estar dels altres.
avui tenim el goig de tornar a obrir els micròfons de Ràdio d'Esbert a un col·laborador habitual
d'aquest Equip D de Bels de la Parròquia.
Ben retrobat Roger Poll, hola.
Hola, Lluís, bona tarda.
Amb ànims de poder-se reincorporar.
Sí, i sobretot d'aprendre una mica de la saviesa que ens portes.
Això és l'Equip de Documentació.
A veure què ens expliques avui.
Tot és feina de l'Equip de Documentació de Ràdio d'Esbert.
I tant, home.
Bé, avui l'espai és la litúrgia vernacle i el seu cant.
Què et diu aquest litúrgia?
Bé, doncs, bé, jo com que comentàvem ara fora microbius, eh,
sobre el Consell i Vaticà II i els camis que hi va haver-hi,
i un dels quals va ser aquest a la introducció,
em comentaves la introducció de les llengües vernacles en el cant,
Bé, doncs, jo voldria començar preguntant-te
quan va començar l'Església a admetre el cant en llengua vernacle,
si realment va ser durant aquest període del Consell i Vaticà II, com deia,
o abans, o com ha anat això? Aviam.
A les esglésies ja es feien petites cançons,
en català, per exemple, en el nostre país,
que no eren part fonamental de la missa.
Per exemple, les Nadales, el dia 24 de desembre,
o el dia mateix de Nadal, tota la vida han sigut en català.
Doncs el fum, fum, fum, el Sant Josep i la Mare de Déu,
aquestes ja es cantaven a les esglésies.
Però no tenien la categoria que té, doncs,
tota una missa sencera amb les seves parts ben diferenciades
i ben catalogades.
Potser més aviat, un cop acabada la...
Vols dir, un cop acabada el que és l'acte litúrgic, no?
Sí.
Com a tall de comiat, potser.
O durant l'adoració de l'imatge del nen Jesús,
es cantaven cançons així.
Però no va ser.
Fins al concili, efectivament,
que va acabar l'any 65,
doncs, l'any 66, 66, etcètera,
ja les esglésies locals,
en aquest cas la catalana,
anava traduint primer.
Primer traduint els cants lletins
amb la mateixa música a lletra en català.
Doncs, si et sembla,
podríem posar un esparç d'ordinari de la missa,
el Quirie, el Santos i l'anyus,
com són, o com eren, en llatí,
estem parlant de la missa brevis,
i després com va ser la traducció al català.
Escoltem el Quirie, el Santos i l'anyus en llatí,
Can Gregorià de la missa brevis.
No.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ara, segons la teva pregunta, he de dir que sí, es van fer ja melodies noves.
Melodies noves que poden ser senzilles o melodies noves d'autors una mica consagrats.
Per exemple, la primera sintonia d'aquest música i cants religiosos que hem sentit avui és una aleluia de TZ.
Doncs, si recordem, la aleluia era una melodia no gregoriana, una melodia nova, amb una lletra en francès.
Doncs aquí, en seguida, van aparèixer autors d'aquí que creaven himnes, salms, parts de la missa, amb català però amb melodia nova.
Però no solament això, sinó que va haver-hi qui va voler rebuscar en els arxius internacionals de grans autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries.
Aquí Sant Just ha tingut bastant ressò un autor que va crear un Pare Nostre, que és una oració que resa en totes les misses i que es canta en algunes misses solemnes.
Estem parlant d'en Ritsky Korchakov.
En Ritsky Korchakov va fer aquest Pare Nostre que, amb la música d'ell i lletra catalana, sona així.
Ritsky Korchakov.
Ritsky Korchakov
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha algun... ens podries fer detall d'algun autor més...
o d'alguns autors més populars, més alabars de tothom?
Ara que estem al pare nostre, també tenen una versió,
però aquesta és una versió que se'ls distribueix a ells d'una manera falsa,
perquè en Simon & Garfunkel, el del graduat,
doncs van crear, a seva peça famosíssima,
Els sons del silenci.
Hi ha hagut qui s'hi ha atrevit a posar-hi una versió del pare nostre.
Aquesta no l'hem aconseguida, perquè són gravacions una mica falses,
però, vaja, potser els oïdors recordaran com era la versió dels sonis del silenci.
Na-na-na-na-na-na...
Sí.
No és només que caigamos en tentación...
Molt bé.
Oh, oh, oh, oh.
I ten piedad de nosotros.
És a dir, també hi ha el pare nostre,
ten Simon & Garfunkel.
I tant, home, i ben coneguda que és
Però els grans, grans músics
també han
també han composat per la litúrgia, és així, oi, Lluís?
Sí, i si parlem de grans, grans músics
hem d'anar
al músic
a la mare de tots els músics
El mestre, no? Exacte
En Jogan Sebastian Bach
En Jogan Sebastian Bach
serà un recurrent
al llarg d'aquest curs
perquè el citarem
en diverses emissions
però avui, ja que parlem
de cants de la litúrgia
i que demana si en Bach va composar
ell cants litúrgics
doncs
podríem escoltar un himne
propi de la Setmana Santa
concretament de la vella de passió
del divendres sant
que
la versió catalana és
O testa la serada
i és el que escoltarem també
cantada per els animadors
de cants litúrgics de Montserrat
Endavant
O testa la serada
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
de cants litúrgics de Montserrat
Fins demà!
Aquest estat, la tista, la serada, d'en Johann Sebastian Bach.
Endavant.
Molt bé. I aproximar-nos més a casa nostra, dels autors d'aquí i d'ara, o dels darrers temps, què me'n podries dir?
Bé, hi ha cants que s'han imposat d'autors d'ara a la liturgia habitual de l'Església Catòlica.
Per citar alguns quants, podríem dir en Soler Amigó, en Xavier Morlans i en Domènech Colts.
Farem un incís i ens atindrem un moment amb Domènech Colts.
Ha estat, fins al seu traspàs, canonja de la Catedral de Barcelona i músic director del seu cor.
A part, té tot un salteri, és a dir, un cantoral amb els salms que es canten a l'Església Catòlica tots els diumenges de l'any litúrgic.
Però és que no és l'any litúrgic, són tres anys litúrgics, el cicle A, el B i el C.
I ell té un cantoral que s'ha popularitzat bastant.
Aquí mateix, a la parròquia de Sant Just i Sant Pastor, el fem servir amb certa recurrència.
Avui escoltarem dues obres d'en Domènech Colts.
La primera, amb quin cotx us exalço, que es canten al cicle A el diumenge 22, al cicle B el diumenge 28è i al cicle C el diumenge 3è.
Escoltem, doncs, amb quin cotx us exalço, Senyor.
Amb quin cotx us exalço, Senyor.
Amb quin cotx us exalço, Senyor.
El seu rigor dura un instant, el seu favor tota una vida.
Cap al tard tot eren plos, l'any demà són crits de joia.
Amb quin cotx us exalço, Senyor.
Bé, després d'en quin cotx us exalço,
hi trobem en la següent peça, que serà Com la cèrbola,
també la música del compositor Domènech Colts.
Escoltem Com les cèrboles de l'eix.
Com les cèrboles de l'eix, portem a l'anima divà,
Tantem d'à l'eix, cuixó,
En hòpumos de l'eix.
Com les cèrboles de l'eix.
Com les cèrboles de l'eix.
Com les cèrboles de l'eix, portem a l'eix.
Lluís, hem vist una mica el que ha estat el cant espiritual,
del litúrgic en llengua vernacle darrerament i des dels seus inicis.
Mirant de cara al futur, tu que hi estàs molt relacionat...
El futur?
Sí, no, i a més pel cant en llengua vernacle.
Com veus la seva projecció de cara als propers temps?
No és cert que la cosa estigui en declivi.
No ho he insinuat.
Però hi ha una corrent d'opinió que diuen que l'Església està en hores baixes, etc.
Hi ha signes verds, bruts, verds, com podria ser el mateix Papa Francesc,
com podria ser tota la gent que, d'una manera silenciosa però constant,
prepara les celebracions i entre les celebracions, dintre d'elles, els cants.
Jo no penso que el cant litúrgic, precisament per ser ja en català i ser proper a nosaltres,
tingui que desaparèixer.
Si fem una mica de repàs, i ara no ho farem perquè, potser diríem alguna dada falsa,
de moltes parròquies del Baix Llobregat, de Barcelona, es canta regularment en totes les misses.
I en alguna hi ha acompanyaments de grans músics a l'orga.
Grans músics no cal que siguin compositors, sinó intèrprets.
El diumenge passat, dissabte passat, va haver-hi aquí a Sant Just un concert
en què onze organistes de parròquies del nostre entorn van interpretar una peça.
Són gent que cada diumenge interpreta una missa, si no dues.
Per tant, segurament el cant litúrgic en relació amb el que em preguntaves,
en el futur serà un cant, jo diria que de més qualitat,
una missa qualitat que cada vegada, no pot ser tan popular,
perquè certament la disminució hi és, en quant a assistència,
als actes litúrgics, però serà un cant amb una qualitat espiritual
cada vegada més intensa.
Potser més reservat a entesos, però...
Sí, més reservat a la gent que sent l'espiritualitat com una cosa pròpia
i que vol seguir endavant amb la seva relació amb el transcendent.
I bé, doncs, si et sembla que avancem el contingut del proper programa...
Sí?
El dia...
Perquè jo tinc una pregunta en relació a aquest...
Per anar introduint i fent que els oients esdeleixin per escoltar-lo.
El dia ho anaves a dir, Lluís?
Cal dir que el proper programa d'aquesta música i cants religiosos
serà el 2 de desembre, si Déu plau.
I si tot va com ha d'anar, el 2 de desembre ens farem un tast de folk song espiritual.
Sí, sí, sí.
L'equip de documentació de Ràdio de l'Esverdia fa hores
que està buscant, sota uns criteris ben clars,
misses folclòriques.
Sentem-ho folclòriques, no mi siga...
Misses tonadilleres, eh?
Que també podria ser.
Podria ser, podria ser.
Podria ser i potser n'hi ha.
Exacte, home.
Fa poc, el dia...
Deuria ser el dia 12 d'octubre,
la Casa Estravadura de Sant Lluís va tocar la missa rociera.
No, no sé si la rociera, la missa estravènia.
Molt bé.
Però nosaltres hem encarregat la cerca de la missa l'Uva,
la missa criolla,
la missa campesina
i d'espirituals negres de diversos autors.
Potser, i aquí anava la pregunta que avançava abans,
potser una mica l'alternativa més popular de cara al futur passa per aquí?
Naturalment, naturalment.
Hem dit que hi havia una gent que s'especialitzava
i feia música i interpretacions de qualitat,
però, paral·lelant això,
això ha d'haver-hi la versió més col·lectiva,
menys arreglada, si tu vols,
de la missa litúrgica.
Per això ens farà gràcia,
el dia de desembre,
ja que els ràdioescoltes s'ho apuntin,
en letres d'hora de la seva agenda,
que puguin veure que hi ha grups,
també amb suport musical, naturalment,
però grups de cant popular arreu del món,
que han cantat cants espirituals a Nostre Senyor.
Molt bé,
ens a sobre en tres minuts,
tot estirà,
hauríem ja d'anar acomiadant aquest programa,
com que ens a sobre temps,
pregarem a Carles,
que des de les guies de so,
ens posi encara una altra obra,
que ens hem quedat amb la meva boca,
d'en Johann Sebastian Bach,
concretament,
Vos sou Senyor,
ma fortaleza.
Endavant.
Vos sou Senyor,

De tota la xarxa us he d'anar
i vos també heu d'escoltar.
Molt bé, adéu-siau, Roger.
Adéu-siau, Lluís.
Fins la repetició.
Amb els oients el dissabte a dos quarts d'onze d'aquest programa.
Moltes gràcies a tothom i fins la propera.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins la repetició.
Fins demà!
Fins demà!