Title:

500 anys de la Reforma: Luter, indulgències, Edicte de Worms, anglicanisme i Concili de Trento

## Panorama general Episodi especial de Veus de la Parròquia dedicat als **500 anys de la Reforma protestant**. El programa obre el curs amb el cicle “Les Religions Ara” i presenta un recorregut clar i didàctic pels **antecedents**, la figura de **Martí Luter**, el debat sobre les **indulgències**, les conseqüències polítiques i eclesials (com l’**Edicte de Worms**) i la resposta catòlica amb el **Concili de Trento**. També s’aborda l’**anglicanisme** d’Enric VIII i el context socioeconòmic del segle XVI. ## Temes principals • **Reforma protestant (1517)**: origen, context i abast cultural a Europa • **Martí Luter**: biografia essencial, caràcter i teologia de la *sola fide* • **Indulgències** i abusos predicatoris com a detonant de la crisi • **Ruptura amb Roma**: excomunió, **Edicte de Worms** i difusió de les idees • **Pluralitat reformista**: sagraments, rebuig del papat i *lliure interpretació de la Bíblia* • **Anglicanisme**: Enric VIII, separació d’Anglaterra i consolidació sota Isabel I • **Contrareforma**: **Concili de Trento** (doctrina, disciplina i seminaris) • **Context**: del feudalisme a la burgesia, *humanisme* i Renaixement; figures com **Erasme** i **Tomàs Moro** ## Desenvolupament del contingut ### Introducció i marc del cicle • Presentació del curs i del nou cicle “Les Religions Ara”, obert a diferents confessions. Enfocament d’aquest trimestre: **Reforma protestant als 500 anys**. ### Primeres percepcions i geografia religiosa • Testimonis personals sobre la imatge escolar de Luter i el contacte amb comunitats luteranes europees. Es destaca la **bretxa nord-sud**: més **dogmatisme** al sud vs. més **formació i lectura bíblica** al nord, afavorida per la *lliure interpretació* i l’alfabetització. ### Antecedents i clima intel·lectual • Del **Cisma d’Orient** i el **Cisma d’Occident** a la davallada d’autoritat eclesial. El **Renaixement** i l’**humanisme** preparen el terreny; reformes monàstiques prèvies (Sant Bernat, Sant Francesc) apunten a **pobresa i simplicitat**. ### Luter: del frare a la teologia • Naixement, vocació agustiniana, inquietud espiritual i formulació de la **justificació per la fe** (*sola fide*): “per salvar-se n’hi ha prou amb la fe en Jesucrist”. ### Indulgències i el gest de Wittenberg • Les **95 tesis** contra els abusos en la predicació d’**indulgències** esdevenen símbol de ruptura. Es critica el traspàs de **beneficis espirituals** a canvi d’**actes temporals**. ### Ruptura i expansió • Perfil apassionat de Luter; **excomunió** i **Edicte de Worms** no aturen l’expansió de les seves idees, afavorides per nobles alemanys i el context de **crisi eclesial**. • Diversitat reformista: reducció de sagraments, rebuig del **papat** i centralitat de la **Bíblia** amb *lliure interpretació*. ### Anglicanisme i política • **Enric VIII** separa l’Església d’Anglaterra; intents de restauració catòlica amb **Maria Tudor** i consolidació definitiva de l’**anglicanisme** amb **Isabel I**. ### Contrareforma: doctrina i disciplina • El **Concili de Trento** reforça el **dogma**, fixa el cànon bíblic, reafirma els **set sagraments** i la presència real a l’**eucaristia**, i impulsa reformes disciplinàries: **residència episcopal**, **seminaris**, regulació del culte als **sants** i **relíquies**, i forma del **matrimoni**. ### Context socioeconòmic i figures clau • Final del **feudalisme**, emergència de **burgesia** i **banca**, i gir cap a metodologies més **empíriques**. Pes d’**Erasme de Rotterdam** i **Tomàs Moro**. ### Mirada interpretativa > “No es pot dir que Luther tingués intenció de reformar l’Església, perquè el seu interès era reformar-se ell…” (Cristianisme i Justícia). Es remarca el xoc amb estructures rígides i la deriva cap a l’**excomunió**, amb retòrica cada cop més dura contra Roma. ## Conclusions clau • La Reforma va ser alhora un **esdeveniment religiós** i un **terratremol cultural, social i polític** a Europa. • La resposta tridentina va **reconfigurar** el catolicisme modern tant en **doctrina** com en **disciplina**. • La pluralitat de reformes (luteranisme, **anglicanisme**, etc.) reflecteix la interacció entre **teologia**, **poder polític** i **realitats nacionals**.

['Reforma protestant', 'Martí Luter', 'sola fide', 'indulgències', 'Edicte de Worms', 'excomunió', 'Cisma d’Orient', 'Cisma d’Occident', 'Renaixement', 'Humanisme', 'Concili de Trento', 'Contrareforma', 'Anglicanisme', 'Enric VIII', 'Catalina d’Aragó', 'Isabel I', 'Maria Tudor', 'Carles V', 'Sacre Imperi Romanogermànic', 'lliure interpretació de la Bíblia', 'sagraments', 'Erasme de Rotterdam', 'Tomàs Moro', 'alfabetització', 'seminaris', 'clergat', 'geografia religiosa', 'nobles alemanys']